N’ESTIC FART!

PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ

Un grup d’alumnes de 3r d’ESO practiquen constantment el que per a ells són

“bromes”: agressions psíquiques, mostres de poder, comportaments
despectius, etc., sobre uns alumnes determinats.

En la darrera “broma”, li va tocar el rebre a en Carles. En Carles és un

alumne que segueix amb bons resultats la seva trajectòria acadèmica.
Acostuma a portar tot el material necessari per a poder desenvolupar les
classes sense mancances.
Entre classe i classe, en Carles havia deixat el seu estoig sobre la taula. En
Xavier, en veure’l, li va prendre, va obrir-lo i va començar a agafar els
bolígrafs, el típex, els retoladors, etc. En adonar-se’n, en Carles va començar
a reclamar el retorn de les seves pertinences. En aquell moment, en Xavier i
altres companys del seu grupet van començar a passar-se l’estoig i els
diferents estris.
El resultat és que en Carles ha recuperat l’estoig, però li falten alguns dels
seus materials i no sap qui els té.
Està fart d’aquestes històries i demana ajut al Servei de Mediació.
 ELEMENTS PER A L’ANÀLISI DEL CONFLICTE

Sobre els protagonistes del conflicte:

a) Carles
b) Xavier

Quin és el punt de vista de cadascú (percepcions)?

Com se sent cada persona en aquesta situació?
Quines relacions personals hi ha entre elles?
Com influeix cada una en el conflicte?

Sobre el procés conflictiu (origen, escalada, estancament, desescalada):

Com ha aparegut el conflicte? Hi ha algun fet desencadenant?

Com es comuniquen els afectats entre ells?
S’ha intentat alguna solució?
S’hi ha anat afegint agreujants?
Tots els participants estan en igualtat de condicions?
Es vol treballar conjuntament sobre el conflicte?
Es vol eliminar alguna de les parts implicades?

Sobre el problema:

Què vol cada persona?

Quin interès/necessitat hi ha al darrera de cada demanda?
Com definiríem el problema conjuntament?
Hi ha valors comuns?
 N’ESTIC FART!

CARLES

N’estic fart. Sempre es fiquen amb mi. Jo acostumo a portar sempre tot el
material necessari per fer les classes. Cada nit preparo la meva bossa, tenint
en compte les assignatures que hauré de fer i el material necessari en
cadascuna d’elles. També estic pendent de si se m’acaba la tinta del boli, el
típex, etc, per no quedar-me sense enmig d’una classe. Els professors ens
valoren negativament si no ho fem d’aquesta manera i, fins i tot, hi ha
companys que són expulsats de classe per no haver portat el material.
Als meus pares els costa un esforç que jo pugui portar tot el material, i crec
que no és just que me’l prenguin o que me l’amaguin.
Alguns companys de classe, que normalment no porten material, acostumen
a apropar-se a la meva taula i disposar del meu estoig a caprici. Moltes
vegades ni es molesten a demanar-me permís. No m’agrada que m’ho facin,
però crec que si els dic alguna cosa, seria pitjor.
 N’ESTIC FART!

XAVIER

Jo aprecio el Carles i no entenc que, per una broma, es posi d’aquesta

manera. Un bolígraf val pocs diners. No és cap ruïna!
Jo acostumo a portar el material, però de tant en tant em deixo alguna cosa.
No passa res perquè un company de classe me la deixi! De vegades no li
demano, perquè crec que hi ha prou confiança (hem anat junts des de la
guarderia).
Per altra banda, els professors sempre el posen com a model del que s’ha de
fer i a nosaltres cada cop ens tenen més mania. Ens renyen o castiguen per
coses que són bromes entre col·legues.