287/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Cultura Classica LLassignatura de Cultura Classica és una matéria optativa que pretén aporiar a Talumnat Coneixements sobre la contibucié del mén classic a la civlitzacio occidental en els ambits Iterar,antistic, cultural cientfc, entre d’altres, par tal que reconeguin i valorin cxticament alguns elements comuns provinents del mén classic. Per aquest motiu, aquesta materia Vol contrbuir ala milora de la formacié humanistica de t'alummat, proporcionan una base sélida per assentar coneixements no dnicament de les ciéncies humanes | socials, sind també de disciplines cientinques i técniques, En la mesura en que la cviitzacié occidental no es pot entendre sense la preséncia de la tradicié cultural grecoromana que, tant o més que d'altres, li confereix elements unitaris caracteristics, a partir dela comparacié constant entre el nostre mén iels diferents aspectes dels classics grecoromans, Talumnat ha de copsar aquells émbits en qué som hereus directes d'aquesta cultura, aquells en qué ho som de forma indirecta perqué han estat reiterpretats pels homes i les dones d'alires 8poques, i aquells allres en qué hi ha clares divergencies, rit de Tassimilacié dalires tradicions i de la mateixa evolucis historica, Les competéncies especifiques d'aquesta matéria shan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin Falumnat ala reflexio, a la coblaboracié iaccib. Lassoliment de les competéncies espectfiques constitueix la base per a Tavaluaci6 Competencial de Ilumnat ies valorara a través dels criterisd'avaluaci6. No hi ha una Vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluacié | sabers, les competencies especifiques s'avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers, proporcionant la flexibltat necessaria per establir connexions entre ell. Abordant un enfocament competencial, els crteis d avaluac i els sabers es vertebren al vottant de les competéncies especifiques. Aquesta progressié, que parteix d'entoms molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educacié infantil i primaria, facilta la Iransicié cap a aprenentatges més formals | afavoreix el desenvolupament de la capactat de pensament abstracte. Els citeris @avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitals | els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identiicar en Talumnat ila forma de fer-ho, Es vinculen directament a les competencies especifiques, Els citeris davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competincies | et ddocent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de area/matéria durant e| procés ’ensenyament-aprenentaige El professoral ha de contextualitzar i lexibiltzar aquests criteris d'acord amb les circumstancies de la seva activitat. El seu caracter és marcadament competencial els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents ious de sabers, 68 a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que 'alurmnat ha d adquirr per desenvolupar-se en miltiples situacions préples de la societat moderna. Els sabers de Cultura Classica s'organitzen en tres blocs: - Grécia i Roma com a ciilitzacions histériques = Iniciacié als elements basics de les lengies i teratures grega i latina = Uherancia de a cultura classica En el primer bloc es pretén que I'alumnat comprengul la dimensié temporal i espacial dels fendmens ligats ala civiitzaci classica, i que sigui capac de reconéixer aspectes diversos de la cultura grecollatina pel que fa ala llengua, la literatura, la flosofia, a 3288/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ciéncia, la tecnica, furbanisme, farquitectura ies arts plastiques, entre daltres, identiticant elements unitars i plurals. En aquest sentit,lalumnat haura de transterir Coneixements adquirits en el mare dalires matéres i, especialment, de les ciéncies socials El segon bloc pretén Iniciar 'alumnat en la dimensié inguistica de la civiitzacié {grecoromana, basada sobretot en elements de Ialfabet i del léxic, i incorporant també alguns continguts de literatura. Les relacions d aquest bloc amb les llengues i literatures catalana i castellana, aixi com amb la primera o segona llengua estrangera, sén també molt estretes, cosa que possibilta que 'lumnat transferelxi coneixements d'una materia & tna alr Finalment, el tercer bloc vol donar eines als ies alumnes perqueé reconeguin i valorin criticament les aportacions de la cvilizacié clssica en la conformacié de la cultura quel 5 propia, tot respectant la diverstatcidentitatscultuals. Implica, dones, el desenvolupament per part de Talumnat de la sensibilitat estética ila capactat de reflexié critica en valorarla pervivencia de la cultura clssica en contextos diversos, tot adquirint la consciéncia de pertinenga a una cultura que comparteix arels comunes amb dalires. A més, a fet que certs elements de la cultura classica estiguin ala base d'algunes de les formes vigents de pensament i organitzacé poltica permet establir un ligam entre ols Continguts de la materia i els de cultura valors étcs Catalunya conserva importants restes patrimonials del seu passat grec i roma, la qual cosa possibilta en molis casos Fanalisi directa dels elements materials del passat. Ara bé, el contingut de la matéria no se circumscriu tnicament al conjunt de creacions culturals perdurables —incloent-hi els textos escrits—,sin6 que t& en compte vaors intangibles ue han inspirato inspren diversos ambits | manifestacions de les societats. En tots els casos convé, perd,plantejar a diactca d'aquesta matéria de manera que els i les alumnes que s apropen ala cultura classica la percebin no com una questi6 desconnectada del seu mén, sind com un component més, per molt que auedi aparentment desdbuixat dine Fampli mare de la cultura contemporania. Es per ab® que convé no cenyir-se cnicament a un passat lunya i distant, per bé que aquest pugui susctar interés per si mateix, sin partir també de referents actuals per copsar Vinflux de la cultura grecolltina, mtjangant contextos a'aprenentatges signifcatius que proporcionen ponts d'unié entre el passat grecoroma i actualtat de Falumnat. Es aleshores quan caldra profundiren el coneixement de la cultura classica propiament dita, modificada, adaptada i teinterpretada per les socetats al larg dels segles ifins a Vactualitat. En la societat del coneixement, la dgitalizacié comport canvis a tt ol cicle de Faprenentaige: des de la corca i el tractament de lainformacié fins a la generacié de now coneixement (personal) a seva transmissi6. En tant que el coneixement es construeix a partir de la iteraccié amb Fentorn, les competencies digas shan de considerar com a agents actius dels aprenentatges, ja que faciiten aquesta interacci. En la matéria Cultura Classica es treballen un total de 4 competencies especifiques, que én la concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al perfil Ccompetencial de sortida de Falumnat al final de Feducacié basica, 95289/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competéncia especifica 1 Analitzar i diferenciar els diferents models d’organitzacié politica, social, ‘econémica | territorial del periode grecoroma amb el moment histéric present per ser conscient de les arrels classiques del mén actual. Griteris davaluacié 1.1 Identficar | establir els espais geografics on es va desenvolupar la civilizacié grega i romana, i quins van ser els seus sistemes politics i economics més representatus, aixi ‘com les institucions que van vertebrar la seva societat, per mii de mapes, planols | diverses fonts histdriques, tot identifcant, a més, els elements de canvii continutat entre ambdues civiitzacions. 1.2 Justitiar i valoar la importancia la influéncia dels fets histrics del perfode grecoroma respecte al moment historic present, per mija de Tandlsi comparativa de textos antics | ‘moderns en els seus més variats formats 1.3 Valorar crticament es formes de vida, costums i actituds de la societat romana en Ccomparacé amb els de les nostres societats a partir del contingut de fonts gregues i latines en aiferents supors, aplicant la perspectiva de genere. ‘Aquesta competéncia pretén que els i les alumnes prenguin consciéncia que sén Clutadans d'un mén global que arrela en el mén classic. Aixi anes, el mén actual, en una part mott important i significativa, és fruit de la cosmovisi6 grecoromana. LLassoliment d'aquesta competéncia ha de permetre a Valumnat relacionarfets, causes i Conseqincies esdevinguts en el periode grecoroma, | explicar part de lideari en qué es. basa la manera dentendre la politica, economia, la Societat | el tettori avul dia, Competancia especifica 2 Analitzar | avaluar criticament les cosmovisions que contenen les manifestacions culturals grecoromanes amb lobjectiu d’establir vincles amb los manifestacions cultural actuals, fent us d'eines digitals per a la cerca i ol tractament de la informaci Criteris d'avaluacié 2.1 Llegir i interpretar manifestacions culturals grecoromanes a partir del seu context histéric, aixi com la intencionalitat dels seus autors o autores. 2.2 Relacionar les manifestacions culturals grecoromanes amb manifestacions culturals epoques posteriors, a partir d‘imatges, fotografes i reproduccions de pintures, cescultures, edificacions, ceramiques, joles, fragments dobres iteraries, documents, et, 2.3 Analitzar els canvis i continuftats que es donen en les manifestacions culturals actuals ‘Farrel grecoramana, tenint en compte la seva evolucié histérica,plantejant la seva perspectiva de futur i desenvolupant estratégies de cerca d’informacié en diferents suports (amb especial referencia als digtals) | d’argumentacis | exposicié oral a 'aula, tot mostrant Inerds, respecte | empatia per les opinions | argumentacions dels companys | companyes. Per interpretar les cosmovisions que contenen les manifestacions culturals grecoromanes. 962001401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 than danalizar préviament aquestes manifestacions, Per «analitzar» s'entén el fet didentifcar, comparar i contrastar elements. Aixi doncs, ia fi d acordar la definicié dels conceptes, identiicar correspondria a reconébeer els elements constitutus de Fobservacis. Per la seva banda, «comparar» equivaldria a considerar si aquests elements tenen algun tipus de relacis, Finalment, «contrastar» seria aprotundir en el tipus de relacié que Slestableix entre els elements, Per a fassoliment de la competéncia és necessari el coneixement de les manifestacions culturals grecoromanes (Varquitectura, la pintura, 'escultura, els mosaics, els monuments de caracter representati) | les habiltats que desenvolupa l'alumnat per interpretar-les, apreciar-es | gaudir-ne. Tot alxé, des d'una acttud empatica | respectuosa, que permet situar cada manifestacié o produccié cultural en el context en qué ha estat creada, vincular-a als seus creadors, sempre que sigui possible, i contextualitzar-a en la Seva Spoca. Aixd permetra a lalumnat interpretar la cosmovisié del mén ila finalitat amb qué es va realizar. ‘Aquesta competéncia haura de mobiltzar el coneixement de les principals técniques, esis, recursos, convencions i finalitats dels diferents llenguatges artstcs uliitzats per la cultura grecoromana, En aquest senti, cal destacar aquelles obres, persones | ‘manifestacions més importants d'aquesta cultura, aixi com el patrimoni cultural grecoroma ue ens ha arribat, lant material com immaterial, fent especial émfasi en allo que tenim present en la nostra societat, Axi mateix, també cal valorar es creacions que ens han llegat les dones del mén grecoroma, com a eines molt importants per a una educacié igualitaria ino sexista ‘A més, el didleg entre passat, present futur ha de permetre comprendre les finaltats Socials | artistiques de les dverses manifestacions culturals que s han creat a partir del ‘mén grecorama, Aquesta competéncia comporta identificar la rellevancia representativa, expressiva i comunicativa que els factors estétics han tingut | tenen en la vida quotidiana de les persones i de les societal, Competancia especifica 3 Valorar | argumentar el patrimoni cultural grecoroma com a heréncia rebuda del passat, per defensar-ne la conservacié. Criteris d'avaluacié 3.4 Identificar, reconéixer i valorar les principals manifestacions artistiques grecoromanes fen el seu context histeric a partir de la lectura de textos grecsillatins tradults i dimatges. Contingudes en ceramiques i en estatues d’época grega i romana, sense renunciar & denunciar aquelles expressions que alempten conira la iguaat de génere | d oportunitats | que, segons els eriteris actuals, mereixen un clarrebuig, 3.2 Entendre | valorar el concepte de patnimoni cultural (material | immaterial) com a heréncia prépia del passat, amb la qual el poble viu el presenti el transmet a generacions futures, tot analtzant exemples concrets que permetinrastrejar la seva continultat des de antguitat fins als nostres cies. 3.3 Investigar, de manera guiada, el patrimoni historic, arqueoldgic, artistic i cultural heretat de les civilizacions grega i romana, amb objectiu d'actuar de forma adequada, cempatica | respectuosa vers aquest patrimoni, interessant-se pels processos de construccié, preservacié, conservaci i restauracié | per aquelles actituds civiques que Fasseguren la sostenibiitat, 3.4 Valorar les implicacions culturals, econdmiques I identities, de meme histérica i de 972avaor Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 convivéncia, que hiha al darrere de la conservacié ila difusié del patrimoni cultural {grecoroma, através de la comprensié | assimilacié dels conceptes de colonitzacé i Fomanitzacis. ‘Aquesta competéncia fa referéncia al coneixement de les obres i manifestacions més destacables del patrimoni cultural grecoroma, amb objectiu de valorar-o i preservar-o. El domini d'aquesta competéncia implica identiicar els principals productes i expressions del patrimoni artistic i cultural grecoroma i, alhora, contribuir a difondre'n el coneixement. La partcipacié en la vida cultural de la propia comunitat, de manera progressivament auténoma, ha de tenir com a objectiu el foment d'un compromis envers totes les formes cultural |artistiques, i suposa conéixer fabast civic del concepte de patrimoni, com a dret de les comunitats | també com a deure dinvolucrar-se en la seva defensa i preservacio pera les generacions futures, Us didactic del patrimoni grecoroma pot ajudar a entendre les societats actuals com a resultat d'un procés c'evolucié historica, ja que consttuebx una heréncia que vincula arrels ‘ulturas itradicions i permet valorar els canvis | les continuTtats de maneres de viure, rmentalitats, gustos estatics, | també Torganitzacié poltca, econémica i social. A més, pot ajudar a enforir a cultura i els valors d'una ciutadania democratica, facilitar la cohesié i ser instrument per a una renovacié cultural. €s important valorar no només el conjunt de creacions cuturals perdurables, siné també els valors intangibles que han inspirat 0 ingpiren diversos ambits i manifestacions de la societat grecoromana. Conv6, aixi matetx, no cenyir-se dnicament a un passat llunya i distant, per bé que pugui suscitar interés per simateix, sind partir també de referents actuals per copsar influx de la cukura grecoliatina. Finalment, cal que alumnat desenvolupi actituds positives envers el patrimoni, ja que valorar el patrimoni implica estabiir un compromis personal amb aquesta heréncia que fens envolla i que ha tingut molt a veure amb el que som ara, Competancia especifica 4 Percebre i valorar com a llengiles originaries la llengua grega ila lengua atina i conéixer els principals autors i autores de la seva literatura, per ser conscient de l'estreta dependéncia de les llengies i literatures actuals. respecte dels seus referents grecoromans. Criteris d'avaluacié 4.1 Valorarcriticament la diversitatlingdisticai cultural a la qual donen origen el grec i el lati i adequar-s'i,identificant i explicant semblances i diferéncies entre els elements lingaisties de Ventorn de Falumnat,relacionant-os amb els de la cultura propia | ddesenvolupant una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democrats. 4.2 infer significats de termes grecs i latins aplicant els coneixements lexics i fonétics altres lengdes del reperton| individual de Tlumnat, sobre la base de Fanals| Ccomparativa de les llengUes graga i latina ila lengua o llenges a's habitual per part de Falumnat. 4.3 Analitzar i explicar de manera oral, escrta o multimodal el caracter classic hhumanista de les dverses manifestacions iteraries | artistiques de la cviitzacié grega i latina, utitzant un vocabular correcte i una expressié adequada, 982onia01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘Aquesta competéncia implica conéixer forigen de les lenges prépies i de moltes alres {que es parlen a Europa, a partir de les lengues grega i latina, abi com el seu origen indoeuropeu, contribuint d'aquesta manera a la millora de la competéncia pluringue i ‘favorit la reflexié de slumnat sobre el funcionament de les lengties que conformen el ‘sou repertri linguistic. Cal aprofundir especialment en les lengues romaniques, com a files que sén de la llengua latina, i valorar el concepte de parentiu entre totes aquestes llengUes, especificament entre la catalana ila castellana, mostrant respecte per totes elles | aprofundint en testudi del seu origen ila seva evoluci. ‘Aixi matelx, aquesta competéncia també comporta adquir uns minims coneixements sobre els principals autors | autores i obres de la iteratura grega illatina, i relacionar-los amb les teratures romaniques, especialment amb la catalana i castellana. Quan parlem de coneixements minims, ens referim a tractar sintéticament els autors i autores més significatius del mén grecoroma, perd sobretot les obres que han esdevingut heréncia, indissociable respecte aa literatura occidental’, fins tot, mundial Sabors Els sabers es formulen en relacié amb contextos en qué es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per facta els aprenentatges i el desenvolupament de les competéncies especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ’organitzar els sabers de la rmatéria,o de les diferents matéries coordinades en un ambit, @ pari de stuacions Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia o ambit a partir una cobleccié 0 sequéncia de reptes, contextos, crcumstancies del mén real, dels quals, deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a di, els Coneixements, les destreses, els valors ies actituds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. Abb modifica la planficacié habitual dadquisicié de sabers i competencies basada en la logica académica propia de les arees de coneixement o materi, plasmada en la seqUiéncia tradicional dels temes discipinars. Es pretén acostar-se ala ligiea de Taprenent per donar sentit als seus aprenentalges basant-se en la seqUéncia de contextos relevants plasmats en les situacions, Gracia i Roma coma itzacions histériques. - Localitzacié en el temps i en Tespai de Grécia | Roma en el context geografic de la Mediterrania al larg de la historia. = Identificacié de les primeres formes de pensament racional sorgides en la Grécia antiga | la seva influéncia en la tradicé floséfica posterior, a partir de la lectura comparada de textos d'un nivell assequible per a Falummnat = Valoracié de la importancia de les primeres aportacions cientifques dels grocs ila seva continitat i desenvolypament en el mén cientiic i tecnic de T@poca romana, ~ Caracteritzacié de Forigen mitic del mén segons els grecs | els romans i comparacié amb ales cosmogonies antigues i madernes, = Identiicacié de les dvintats gregues i romanes, aixi com dels principals relats mitics i daltres formes de religisitat popular, especialment al mén roma, establint parallelsmes amb el present = Reconeixement dels principis de Furbanisme grec, sobretot, roma, i valoracis de la Importancia del mén urba en la civilitzaci6 classica, tot localtzant les ciutats principals, els 992931401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 edifcis urbans més representatius i algunes de les grans obres publiques, per observacié directa o indirect = Identiicacié dels elements que configuren Vart classic i dels canvis i continuttats entre Grécia i Roma, localitzant, analtzantivalorant els elements patrimonials d'época classica a Catalunya. Analisi d aspectes de la vida quotidiana (lleure, costums,relacions familars | socials) ene els grecs | els romans, a partir de reconstruccions histdriques en suports dversos, inclosos els mijans auciovisuals i eines digital. Iniciacié als elements basics de les llengUes | literatures grega I llatina ~ Localitzaci6 en el temps i en Tespai de les llengUes grega i latina ila seva difusié en el ‘mén antic i actual = Identiieacié de les arrels comunes de les lenges grega i latina i de les seves relacions ‘amb altres families linguistiques a partir d'exemples de contextos historcs i linguistics diferents. = Identiicacié dels trets basics dels alfabets grec lati comparaci6 amb alfabets daltres llengues a parti d'exemples practcs = Comparacié o'alguns elements estructurals de la lengua propia amb les lenges grega i latina com a iniciaci6 al concepte de lengua flexiva. = Reconeixement de diversos tipus de fonts historiques escrites, identificant els sistemes escriptura, els dferents suports materials | les informacions que aporten al coneixement del passat, = Identificacié i presa de consciéncia de la diversitat lingdistica de les llengdes romaniques, valorant-ne Torigen com, = Identiicacié de latinismes i d’étims etimolbgics grecs en la llengua propia, aii com elements del vocabulariculte i terminologia cientiicotécnica, a partir tant d'exemples Cconerets com de textos de dificultat progressiva, - Caracteritzacié dels principals géneres literaris d'época classica i valoracié de la literatura grecoromana com a expressié de la dimensié cultural i estatica de la lengua, 2 partir de fragments tradults a les lengUies a'aprenentatge, | identficacié de la pervivencia, posterior daquests géneres lteraris per mid de fonts i suports diversos. Lheréncia de la cultura classica - Reconeixement de la pertinenca a una cultura d'origen grecoroma, valorant criticament la incidéncia de les aportacions de la cultura classica = Identificacié de les relacions dintercanvi cukural entre grecs | romans i alires cultures: Coetanies en el camp de la literatura, art el pensament, fonamentalment. ~ Reconeixement i valoracié de les diferents visions de la cultura classica al larg de la historia de la cultura occidental, especialment en els periodes de reivindicacié del passat classic, tot interpretant is que sha fet del legat que li és propi ~ Analisi valoracié de les aportacions artistiques de lantiguitat classica a partir exemples provinents del passat i del present. Reconeixement d'elements de la mitologia classica en manifestacions artstiques i culturals del mén actual (arts plastiques, arts escéniques, masica, dansa, cinema). ~ Caracterizacié dels valors, disposicions i costums fruit de Iheréncia classica en diversos camps (educaci6, pensament, dret i politica, fonamentalmen}.