You are on page 1of 18
ower Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Matematiques Les matematiques es troben en qualsevol activtat humana, des del treball centiic fins @ les expressions culturals | artistiques, formant part del patrimoni cultural de la nostra socieat. El domini de fespal i del temps, lorganitzacié i optimitzacié de recursos, formes proporcions, la capacttat de previsé i control de la incertesa o Ts correcte de la {ecnologia digital sén caracteristiques de les matematiques, perd també el raonament, argumentacis, la comunicaci6, la perseveranca, la presa de decisions o la creativital. ‘Axi, doncs, resulta important desenvolupar en Ilumnat els aspectes de les ‘matematiques que li permetin créixer i actuar amb coneixement tant en contextos. personals, académics i cieniies com socials | laborals, El desenvolupament curricular de les matematiques es fonamenta en els objectius de etapa, prestant especial atencié a lassoliment de les competancies clau establertes en el perfil competencial de sortda de alumnat al final de Fensenyament basic. Aquest assoliment és una condicié indispensable per aconseguir el deservolupament personal, social i professional de Falumnat ia aquest assoliment han de contribuir totes les matéries prenent com a referéncia els descriptors establerts en el Perfil competencial de sortida També ho fan les matematiques i per aixd aquestes prenen com a referéncia els pers. competencials de sortida a !hora d'establr les competencies especifiques propies. Les linies principals en la definicié de les competéncies especifques de matematiques son la resolucié de problemes iles destreses socioemocionals. A més, s'aborden la formulacié de conjectures, el raonament matematc, establiment de connexions entre els diferents elements matematics, amb altres matéries | amb la realit ila comunicacié i les diferents maneres de represeniar les ides matematiques. Tradicionalment, part de falumnat ha percebut una barrera davant aprenentatge de les rmatematiques. Aquesta barrera esta associada en gran manera a idees preconcebudes sobre aquasta matéria, tanta nivel individual o social com per Faparicié d'emacions negatives derivades d'aquestes creences injustiicades. La recerca en didactica ha ddemostrat que el reniment en matematiques pot millorar si es contribueix a superar ‘aquests prejudicis i desenvolupar emocions positives cap a les matematiques. Per ai’, el ddomini de destreses sociemacionals com identificar imanejar emocions, afrontar els desafiaments, mantenir la motivacié ila perseveranca i desenvolupar autoconcepte, entre ares, permetra a 'alumnat augmentar el seu benestar general, construir resiligncia | prosperar com a estudiant de matematiques. Dialtra banda, resoldre problemes no és només un objectiu de Vaprenentatge de les ‘matematiques, siné que també ho és la manera de fer-ho. En la resolucié de problemes destaquen processes com la capacitat 'nterpretarios, la traduccié al lenguatge ‘matemiatic, fapicacié destratagies de resolucié, favaluiaci6 del procés | la comprovaci6 de la validesa de la solucid. Relacionat amb la resolucié de problemes esta el pensament ‘computacional, 'analisi de dades, Forganitzaciélagica daquestes dades, la cerca de solucions en sequéncies de passos ordenats, Fobtencié de solucions ami instruccions {que puguin ser executades per un ordinador, una persona o una combinacié 'ambdues, ‘amplien la capacitat de resoldre problemes i promouen Is eficient eines tecnolégiques. Les competencies especifiques es relacionen entre sii han estat agrupades entorn de cine blocs competencials segons la seva naturalesa: resolucié de problemes (1, 2), raonament i prova (3 14), connexions (6 18), comunicacié i represontacié (7) i gestiS Ssocioemocional (8 i 8). Les matematiques d'aquesia etapa entronquen directament amb les matematiques tapes anteriors tant en competencies especifiques i crteris ‘avaluacié com en sabers, proporcionant una continuftat en Yaprenentaige de les ‘matematiques que respecta el desenvolupament psicolégic i el progrés cognitiu de Valumnat. aa 405/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Les competéncies shan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, connectades amb la realitati que convidin Valumnat ala reflexis, ala collaboracié ia Vacci. Lassoliment de les competéncies especifiques constitueix ia base per a 'avaluacié Competencial de Ilumnat ies valorara a través dels criteris q'avaluacié. No hi ha una vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluaci | sabers, les competencies eespecifiques s'avaluen a través de la posada en accié de aiferents sabers, proporcionant le lexiiltat necessaria per establir connexions entre aquests. Abordant un enfocament competencial, els crters davaluacs i els sabers, graduats a través dels cicles, e8 vertebren al voltant de les competéncies espacifques. Aquasta progressi6, que parteix d'entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes dieducacié infant | primavia,faciita la transicié cap a aprenentatges més formals i afavorex el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte, Els citris @avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que ‘cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identicar en Talumnat ila forma de fer-no. Es vinculen directament a les competencies especiiques. Els citeris davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament dlaquestes competéncies jel lg docent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de la matéria durant el procés ’ensenyament-aprenentaige, El professorat ha de contextualtzar | lexibiltzar aquests cites d acord amb les ccumstancies de la seva actvitat El seu caracter és marcadament competencial els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels dferents tipus de sabers, 65a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que Talumnat ha dadquir per desenvolupar-se en miltiples situacions prépies de la societat maderna. Lassoliment de les competéncies espectfiques s'avalua a través dels criteris d'avaluaci ‘Acompanyant a aquests crters shan elaborat un conjunt de sabers que integren Coneixements, destreses i acituds que ajudaran a assolment de les competéncies espectfiques al larg de Tetapa. Els sabers han estat agrupats en sents com a conjunts de destreses relacionades amb els diferents ambits de les matematiques: numeric, ‘mesura, algebraic | pensament computacional, espacial, estocastic | socioemocional ‘Aquests sentits permeten emprar els sabers d'una manera funcional proporcionant la ‘lexibiltat necessaria per a establr connexions entre els diferents sentits. Stha de tenir en compte que lorganitzacié dels sabers en el curriculum no implica cap temporalitzacié ni ‘ordre cronolagic en el seu tractament a aula El sontit numéric es caracteritza per Faplicacié del coneixement sobre numeracié i calcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habiltats i maneres de pensar basats en la comprensi6, la representaci6 is flexible dels ndmeras i les operacions. El sentt de la mesura Se centra en la comprensis i comparacié datributs dels objectes del ‘m6n natural. Entendre itriar les unitats adequades per estimar, mesurar i comparar ‘magnituds, utlitzar els instruments adequzts per realtzar mesuraments, comparar ‘objectes fisis i comprendre les relacions entre formes i mesures sén els eixos centrals aquest sent El sontt espacial aborda la comprensié dels aspectes geométries del nostre mén. Registrar irepresentar formes figures, reconéixer les seves propietats,identiicar-hi relacions, situar-es, descriure els seus moviments, elaborar 0 descobrir imatges de formes i figures, classiiear-les | raonar-hi sén elements fonamentals de Tensenyament | aprenentaige de la geometria, 22 408/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 El sent algebraic proporciona el lenguatge en el qual es comuniquen les matematiques. Veure el general en el particular, reconeixement de patrons i relacions de dependéncia centre variables | expressant-les mijancant dferents representacions, aixI com la ‘modelitzacié de situacions matematiques o del mén real amb expressions simbéliques, én caracteristiques fonamentals del sentit algebraic, pero també sén caracteristiques del pensament computacional, el qual servex per formular, representar |resoldre problemes através d'eines i conceptes propis de la informatica, El sentt estocdstic comprén 'analis ila interpretacié de dades, 'elaboracié de Conjectures ila presa de decisions a partir de la informacié estadistica la seva valoracié critica ila comprensié i camunicacié de fendmens aleatoris en una amplia varetat de situacions quotigianes. El sentit socioemocional integra coneixements, destreses i actiuds per a entendre | ‘manejar les emocions, establir| aconseguir metes, augmentar la capacitat de prendre decisions responsables | informades, la qual cosa es diigeix ala milora del rendiment de Valumnat en matematiques, a la disminucié d'actituds negatives cap a les matematiques, ‘a promoure un aprenentatge actu i a erradicar idees preconcebudes relacionades amb él génere o el mite del talent innat indispensable, Per reforgar aquesta fina, resulta ‘essencial donar a conéixer a 'alumnat les contrbucions de les dones a les matematiques al iarg de la historia i en factualitat, Els sabers corresponents @ aquest sentit han dincloure al larg del desenvolupament de tot el curriculum de manera explicita, Tant les competéncies especifiques, els crteris d'avaluacié com els sabers estan dissenyats per constituir un tat ue facili el plantejament de tasques complexes, individuals 0 collectives, en diferents contextos, significatives i rellevants que permeten ddesenvolupar els aspectes fonamentals de les matemaliques. En la materia Matematiques es treballen un total de 9 competencies especifiues que son la concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al perfil ‘competencial de sortida de falumnat al final de Feducacié basica, ‘Competancia especifica 1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana, propies de les matematiques i d’altres ambits del coneixement aplicant diferents estratégies i formes de raonament per explorar procediments i obtenir solucions. Criteris davaluacié tr, 201 3r at 1.1 Interpretar problemes matematics otganitzant-ne la informacié donada i comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matematiques eficaces, amb recursos manipulables, gratis i digital, que conduedxin ala Comprensié | resolucié de problemes | situacions de la Vida quotidiana, 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratégies elaborades valorant-ne i contrastantne Feficacia i idaneltat de 1.1 Interpretar problemes matematics corganitzant-ne la informacié donada i comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matematiques eficaces, amb recursos manipulables, gratis i digitals, que conduebxin ala Comprensié | resolucié de problemes | situacions de la vida quotidiana 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratégies elaborades valorant-ne i contrastant-ne lefieacia | idoneltat de 23 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ranara raonada en a resolucié de problemes. 1.4 Obtenirsolucions matematiques dun problema mobilzant els coneixements. hecessars discriminant Fexisténcia o no luna o més solucions dun problema. Thanera raonada en Ta resolucié de problemes, 1.4 Obtenir solucions matematiques d'un problema mobilzant els conedxements hecessars i discriminant Fexisténcia @ no duna o més solucions dun problema, La resolucié de problemes constitueix un eix fonamental en 'aprenentatge de les ‘matematiques, ja que #8 un procés central en la construcclé del coneixement matematic Tant les situacions de la vida quotidiana en diferents contextos com els problemes proposats en ambit de les matematiques permeten ser cataltzadors de nou coneixement, Ja que les reflexions que es realizen durant la seva resolucié ajuden a la construccié de Cconceptes | a Festabliment de connexions entre aquest. El desenvolupament d'aquesta competéncia comparta aplicar el coneixement matematic que l'slumnat posseeix en el context de la resolucié de problemes. Per a aixd, 6s necessari proporcionar eines dinterpretacié i modelitzacié com diagrames, expressions. simbdliques, grafiques...,{écniques | estratégies de resolucié de problemes com Tanalogia amb altres problemes, estimaci6, assaig | error, resoldre-ho de manera inversa, des del final fins al princip,tanteig, descomposicio en problemes més serzills.., que els. permetin prendre decisions, anticipar la resposta, assum riscos | acceptar error com a part del procés. Competancia especifica 2 Argumentar la idoneitat de les solucions d'un problema, avaluant les respostes obtingudes a través del raonament | la lgica matematica, per verificar la seva validesa i generar noves preguntes | reptes. Criteris d'avaluacié 1,21 r a 2.1 Construiri expressar amb coheréncia idees i raonaments que permetin justiicar la validesa de les solucions, processos i Conclusions des de dferents perspectives (de génere, de sostenibiltat, de consum Fesponsable..) 2.2 Generar preguntes a partir arguments mmatematics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resol, 2.4 Constr i expressar amb coheréncia idees i raonaments que permetin justiicar la validesa de les solucions, processos | Conclusions des de diferents perspectives (de genere, de sostenbbiltat, de consum responsable... 2.2 Generar preguntes a partir d'arguments mmatematics que permetin plantejar nous reptes relacionats ami el problema resol, \Vanalisi de les solucions obtingudes en la resolucié dun problema potencia Ia relexis critica sobre la seva valdesa, tant des d'un punt de vista estictament matematic com des «una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, el consum responsable, lequtat o la no-discriminacié entre ares, El raonament cientific i matematic 24 408/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 sn es eines principals per realitzar aquesta validacié, perb també ho s6n la lectura atenta, la realtzacié de preguntes adequades, Feleccié d'estratagies per verificarla pertinéncia de les solucions obtingudes segons la situacié plantejada, la consciéncia sobre els propis progressos i 'autoavaluaci El desenvolupament 'aquesta competéncia comporta processos reflexius propis de la ‘metacognicié com lacte | coavaluacié, la utltzacié destratégies senziles d'aprenentatge autoregulat, Us eficag deines digitals com a calculadores ofulls de calcul, la verbaltzacié ‘© explicacié del procs ila seleccio entre diferents métodes de comprovaci6 de solucions co destratégies per validar les solucions el seu abast. Competancia especifica 3 Formular conjectures senzilles o problemes, utiitzant el raonament i Vargumentacié, la creativitat | les eines tecnolégiques, per integrar i generar nou coneixement matematic. Criteris d'avaluacié 4,201 3r at 3.1 Plantejar preguntes en contextos. diversos que es puguin respond a través del conelxement matematic 3.2 Fer conjectures matematiques senziles de manera auténoma i raonada en un context en qué alumne/a tinguilibertat Creativa fent ds, sical, deines tecnoldgiques (llenguatges de programacis, fulls de calcul, GeoGebra, fotografia rmatematica, video, ete). 3.3 Proposar problemes de manera ‘auténoma, creativa | raonada en un context. 3.1 Plantejar preguntes en contextos. diversos que es puguin respondre a través del coneixement matematic. 3.2 Fer conjectures matematiques senziles {de manera auténoma iraonada en un context en qué Falumne/a tinguilibertat creativa fent ds, sal, deines tecnologiques (llenguatges de programacis, {ulls de calcul, GeoGebra, fotografia matematica, video, ete). 3.3 Proposar problemes de manera ‘auténoma, creativa | raonada en un context. Elraonament i el pensament analtic inorementen la percepcié de patrons, estructures | regulaitats tant en situacions cel mon real com abstractes afavorint la formulacio de Conjectures sobre la seva naturalesa. La formulacié | comprovacié de les conjectures es pot realtzar per mila de materials manipulatius, calculadores, programari, representacions i simbols, treballant de manera individual o col-lectiva la utiltzacié del r@onament inductu i deductiu per formular arguments matematics, El desenvolupament d'aquesta competéncia comporta formular conjectures, examina la seva validesa | reformular-les per abtenir naves conjectures susceptbles de ser posades € prova promovent Ils del raonament i la demostracio com a aspectes fonamentals de les rmatematiques, Competancia especifica 4 Utilitzar el pensament computacional, organitzant dades, descomponent en parts, reconeixement patrons, interpretant, modificant, generalitzant i creant algoritmes per modelitzar situacions i resoldre problemes de forma eficient. 25 409/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Criteris d'avaluacié tr, 2ni3r at 4.4 Descompondre un problema o situacié de la vida quotidiana en diferents parts, abordantes d'una en una per poder trobar la solucié global amb dispositus digital. 4.2 Reconéixer patrons, similtuds i tendencies en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identficant les parts més importants 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema idalres similars provant i uent a terme possibles solucions. amb dispositius digitas. 4.1 Descompondre un problema o situacis de Ia vida quotidiana en diferents parts, abordanties d'una en una per poder trobar la solucié global amb dispositus digitale 4.2 Reconeixer patrons, similtuds tendéncies en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades irellevants tot identficant les parts més importants 44 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres similars Provant i duent a terme possibles solucions. amb dispositius dgitals Elpensament computacional entronea dectament amb la resolucié de reptes 0 problemes i el plantejament de procediments, utlitzant'abstraccié per identicar els aspectes més rellevants, | la descomposicié en tasques més simples amb object «farnibar a una solucié del problema que pugui ser executada per un sistema informati, Portar el pensament computacional ala vida diaria suposa relacionar els aspectes fonamentals dela informatica amb les necessitats de Talumnat, El desenvolupament daquesta competéncia comparta la creacié de models abstractes de situacions quotidianes, la seva automatitzacié | modelitzacié | la codificacié en un llenguatge facil d'interpretar per un sistema informal Competancia especifica Connectar diferents elements matematics relacionant conceptes, procediments, arguments i models per desenvolupar una visié de les matematiques com un tot integrat. 1,201 3r a 5.1 Identiticar i usar les connexions entre diferents representacions d'un mate Concapte matematic quan s'extreu informacié duna daquestes per aplicar-la a Hala 5.2 Recondixer irelacianar connexons: enire lferents conceptes i coneixements matematics a través de situacions de la 5.1 Identiticar i usar fes connexons entre diferents representacions d'un matelx concepte matematic quan s'extreu informacié duna daquestes per aplicar-la a Fara 5.2 Reconéixer irelacionar connexions enire dferents conceptes i coneixements matemitics através de situacions de la 26 ar07491 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Vida quotidiana per Weare conclusions tenir una visi integrada de les matematiques ‘vida quatidiana por teuren conclusions T tenir una visié integrada de les matematiques. La connexié entre els diferents conceptes, procediments i idees matematiques aporta una CComprensié més profunda i duradora dels coneixements adquirs, proporcionant una visi6 ‘més amplia sobre el propi canelxement. Percebra les matamatiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar sobre aquestes, tant les existents| entre els blocs de sabers, entre les matematiques d'un nivell com les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competéncia comporta enilacar les noves idees ‘matematiques amb idees prévies, reconéixer i utlizar les connexions entre idees ‘matematiques en la resolucié de problemes i comprendre com unes idees es construeixen Sobre altres per formar un tot integrat. Competéncia especifica 6 Vincular i contextualitzar les matematiques amb altres arees de coneixement, interrelacionant conceptes | procediments, per resoldre problemes i desenvolupar la capacitat critica, creativa | innovadora en situacions diverses. Criteris davaluacié 1, 2ni3r 4 6.1 Reconéixer | utiitzar les matematiques presents en la vida quotidiana usant els, processos inherents ala investigacié Cientifica i matematica:inferir, mesurar, comunicar, classifier, predir... en situacions susceptibles de ser abordades ten termes matematics 6.2 Reconéixer i utltzar les connexions enive les matematiques i alres materies, en situacions susceptbles de ser abordades ten termes matematics 63 Identificar i valorar faportacié actual histica de les matematiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva de genere, davant dels reptes que planteja, la societat actual 644 Desenvolupar lesperit etic | el potencial creatu de la matematica argumentant propostes innovadores en contextos clentiies, tecnologies, socials, anisties | culturals, 6.1 Reconéixer | utilizar les matematiques presents en la vida quotidiana usant els. procassos inherents ala investigacié Cientifica i matematica: infer, mesurar, comunicar, classifiar, predir... en situacions susceptibles de ser abordades ‘en termes matematcs, 6.2 Reconeixer i utltzar les connexions cenire les matematiques i allres matéries, en situacions susceptibles de ser abordades fen termes matematcs, 6.3 Identfcar i valorar faportacié actual i histérica de les matematiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva de génere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 64 Desenvolupar lespert critic | el potencial creatu de la matemmatica ‘argumentant propostes innovadores en contextos cientfes, tecnolbgics, socials, arlistes | cultural 27 ano Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Reconéixer ulilizar la connexié de les matematiques amb altres matéries, amb la vida real 0 amb la propia experiéncia augmenta el bagatge matemalic de Talumnat. Es important que alumnat ingui Toportuntat d experimentar matematiques en diferents contextos (personal, escolar, social, cientifc i humanistic), valorant, tant historicament ‘com actualment, la contribucié de les matematiques a la resolucié dels grans objects globals de desenvolupament. La connexié entre les matematiques | alres matéries no hauria de limitar-se als sabers Cconceptuals, sind que ha d'amplar-se als procediments iles actituds, de manera que els. procediments | acituds matematics poden ser transfers | aplicats a atres matéries | Contextos. Ail, el desenvolupament d aquesta competéncia comporta Festabliment de Connexions entre idees, conceptes i procediments matemnatics amb altres matéries i amb la Vida real ila seva aplicacié en la resolucié de problemes en situacions diverses i desenvolupar la capactat critica, creativa | innovadora en situacions dverses. Competancia especifica 7 Comunicar i representar, de forma individual i col-lectiva, conceptes, procediments | resultats matematics usant el llenguatge oral, escrit, grafic, ‘multimodal ila terminologia matematica apropiada, per donar significat i permanéncia a les idees matematiques. Criteris d'avaluacié tr, 2n ir at 7.1 Gomunicar informacié de manera organitzada,utiitzant el lenguatge rmatematic adequat, oralment i per escr, era descriure, explicarjusiticar Faonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments | resultals matematics amb claredat, uiitzant aiferents eines i formes d'expressié, com er exemple a través del dibuix, la fotografia, els videos, les obres visuals i ‘musicals, per visualizar ides | estructurar processos matematis. 7.3 Dialogar entre iguals i debatre dees ratematiques per descriure, explicar 7.1 Comunicar informacié de manera organitzada, utizant el lenguatge rmatematie adequat, oralment | per escrt, Pera descriure, explcarjustficar raonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments i Fesultats matematies amb claredat, utlitzant diferents eines i formes d'expressi6, com per exemple através del dibuix, la fotografia, els videos, les obres visuals i musicals, per visualizaridees i estructurar processos matematics, 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees mmatematiques per descriure, explicar justficar raonaments, processos i conclusions, justificar raonaments, processos i conclusions. La comunicaci i fintercanvi didees és una part essencial de 'educacié cientifca i matematica, A través de la comunicacié les idees es converteixen en objectes de reflex, perfeccionament, discussié | rectifcacié, Comunicar ides, canceples i processos, Contribueix a col-taborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements, El desenvolupament d'aquesta competéncia comparta expressar fets, idees, conceptes i procediments verbal graficament, de manera verag i precisa uiltzant la terminologia, ‘matematica adequada, donar significa i petmanéncia a les idees ia feres publiques. 28 417001 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Ls del lenguatge oral, escrit, grafic, multimodal comporta el desenvolupament de les destreses en la utlitzacié dels diferents lenguatges i eines, en particular les digitals. La ‘manera de representar idees, conceptes i procediments en matematiques és fonamental La representacié inclou dues facetes, la representacié prépiament dita d'un resultat 0 Cconceple ila representacié dels processos que es realitzen durant la practica de les, ‘matematiques. El desenvolupament d'aquesta competéncia comporta 'adquisico d'un conjunt de representacions matematiques que amplien significativament Ia capacitat pera interpretar | resolare problemes de la vida real Competancia especifica 8 Desenvolupar destreses personals, com I'autoregulaci6, que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de 'error | afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d'aprendre matematiques. Criteris d'avaluacié 41, 2ni3r 4a 8.1 Gestionar les propies emacions i desenvolupar Tautoconfianga per encarar nous reptes matematics perseverant en la seva resolucié en qualsevol situacié aprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciéncia que s'esta aprenent | do com s'esta aprenent en qualsevol situacié d aprenentatge proposada 8.3 Identificar els erors propis i expressar dde manera raonada quin és el motu que els provoquen (conceptuals, de procediment, 'estratégia..), en la Tesalucié de reptes o probiemes, Perseverant en la seva resolucié, 8.4 Participar dela propia avaluacis gestionant estratégies que ajudin a superar les difcultats, en la revsio de les produccions realitzades. 8.5 Apreciar el patencial creatu de la rmatematica aixi com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les reacions i produccions realitzades. 8.1 Gestionar les propies emacions i desenvolupar Tautoconfianca per encarar nous reptes matematics perseverant en la seva resolucié en qualsevol situacié daprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciéncia que s'esta aprenent | de com s'esta aprenent en qualsevel situacié d aprenentatge proposada 8.3 Identificar els erors propis i expressar dde manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d'estratégia..), en ta Tesolucié de reptes o probiemes, Perseverant en la seva resoluci, 8.4 Partcipar de la propia avaluacis gestionant estratégies que ajudin a superar les dificultats, en la revisié de les produccions realitzades. 8.5 Apreciar el patencial creatu de la rmatematica aixi com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les reacions i produccions realitzades. Resoldre problemes matematics o reptes més globals en els quals intervenen les ‘matematiques ha de ser una tasca gratiticant, Les destreses emocionals dins de Taprenentatge de les matematiques fomenten el benestar de alumnat, la regulacié ‘emocional iTinterés pel seu aprenentatge. 29 ar3iao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 El desenvolupament d'aquesta competéncia comporta identificar i gestionar les emocions, reconbixer fonts d'estrés, ser perseverant, pensar de manera critica | creativa, crear resiiéncia i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemmatics. Competéncia especifica 9 Desenvolupar destreses socials, com la cooperacié, participant activament en equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement de matematic de manera col-lectiva. Criteris d'avaluacié 1, 2ni3r at 8.1 Cooperar en el treball en equip tant en tentoms presencials com virtuals, escottant cls altres ivalorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de génere, en situacions en qué es compartex! construeixi coneixement de manera conjunta, 8.2 Coblaborar activament amb els atres, afribant a acords i complintlos, per assolir els objectius del grup relatus ala construccié del coneixement matematic, valorant Fexit cobtectiu com una estratégia {e millora personal 9.3. Equilbrar les necessitats personals ‘ami les del grup, des de 'empatia i el respecte, reconeixent la diversita el valor de les aportacions dels altres per generar ‘nou aprenentaige matematic, tant individual com collect, 8.4. Ajudar a identiicar errors i dficuats aprenentatge de les companyes | companys fent aportacions constructives i Coneretes que puguin ajudar a superar-os i amillorar. 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en tentoms presencials com viruals, escoltant els altres ivalorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de genere, en situacions en qué es compartex construeixi coneixement de manera conjunta, 9.2 Coblaborar activament amb els altres, amnibant a acords i complintlos, per assolir tls objectius del grup relatius ala construccio del coneixement matemati, valorant 'éxit collect com una estratégia de millora personal 9.3. Equillbrar les necessitats personals amb les del grup, des de 'empatia i el Fespecte, reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres per generar nou aprenentatge matematic, tant individual com coblect, 9.4. Ajudar a identifica errors | dificultats aprenentatge de les companyes | companys fent aportacions constructives 1 conattes que pun suder a superarios | El desenvolupament d’aquesta competéncia comparta mostrar empatia pels altres, establr i mantenirrelacions positives, exercitarescolta activa ila comunicacié assertva, lreballar en equip i prendre decisions responsables. Aixi mateix, ha de fomentar-se la ruptura destereotips | idees preconcebudes sobre les matemaliques associades a {questions individuals, com per exemple el génere o Faptitud pera les matematiques. Treballar els valors de respecte, tolerancia, igualtat o resolucié pacfica de confictes, al ‘mateix temps que resolen reptes matematics desenvolupant destreses de comunicaci6 efectiva, planficacié, indagacié, motivacié conflanga, per a crear relacions | entomns de treball saludables, permet afermar Vautoconfianca i normalitzarsituacions de convivencia en iguatat. 20 arayao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Els entoms virtuals s6n una bona eina per compartir i construr coneixement de manera Conjunta, en aquest sentit cal promoure'n la seva utiltzaci, Sabers Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relacié a contexios on es pot desenvolupar el seu aprenentatge ‘competencial. Els les docents poden incorporar contextos alternatus si ho consideren pertinent, Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competéncies especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ¢organitzar els sabers de la materia, o de les diferents matéries coordinades en un ambit, a partic de stuacions, Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia 0 ambit a partir una cot-leccid 0 sequéncia de reptes, contextos, crcumstancies del mén real, dels quals, deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és adi, els Coneixements, les destreses, els valors les acttuds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. Axo modifica la planificacié habitual dadquisicié de sabers i competencies basada en la ldgica académica propia de les arees de coneixement 0 matéries, plasmada en la seqléncia tradicional dels temes disciplinars.. Es pretén acosiar-se ala logica de Taprenent per donar sentit als seus aprenentalges basant-se en la soqUéncia de contextas rellevants plasmats en les situacions, De primer a tercer curs Sontit numérie + Comptatge = Resolucié de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s'hagin de fer recomptes sistematcs, ulitzant diferents estratégies (diagrames d arbre, tecniques de combinatéria, etc), = Quantitat “Interpretacié de nombres grans | petits, reconeixement | utiitzacié de la notacis exponencial cientifica, Incloent la lectura daquestes quanttats en la calculadora o full de calcul ~ Expressi6 d'estimacions amb la precisié requerida. = Us dels nombres enters, fraccions, decimals i arrels per a expressar quantitats en diferents contexios, inclosos els de a vida quotidiana, amb la precisié requerida, - Us dels nombres indoarabies, la introduecié del zero i els nombres negatius en la historia de les matematiques, = Us de les fraccions en Fantiguitat(Egipte, "india i Grécia) i en factualtat. = Reconeixement i aplicacio de diferents formes de representacio de nombres enters, fraccionaris i decimals, inclosa la recta numérica, = Seleccé | ulitzacié de la representacié més adequada d’una mateixa quantitat, (natural, sencer, decimal ofraccié) per a cada situacié o problema + Sentit de les operacions - Aplicacié destratégies de calcul mental amb nombres naturals, fraccions i decimals. = Reconeixement i apicacié de les operacions amb nombres enters, fraccionaris o a an5ie01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 decimals its per resold situacions contextualitzades. = Comprensié i utlitzacié de les relacions inverses, entre: faddici ia sostracci, la ‘multiplicacs ila avis, la poténcia i les arrels, per simplicar i resoldre prablemes. = Interpretacio dels efectes de les operacions artmétiques amb nombres enters, fraccions | expressions decimals. = Us de les propietats de les operacions artmétiques (suma, resta, multplicacié | dvisié) per realizar calculs de manera eficient amb nombres naturals, enters, fraccionaris decimals tant mentalment com de manera manual, amb caleuladora o full de calcul, adaptant les estratégies a cada situacis, + Relacions = Utiltzacié de factors primers, miiiples | divisors per a resoldre problemes, mijangant estratégies Uo eines diverses, inclds ds de la calculadora = Comparacié i ordenacié de fraccions, decimals i percentatges amb eficacia robant la seva situacié exacta o aproximada en la recta numérica, ‘+ Raonament proporcional = Identificacis de situacions proporcionals ino proporcionals (Incloent situacions de proporcionalitatinversa) en problemes de la vida quotidiana, Comprensié i representacio de les relacions quantitatives. = Percentatges: comprensié i utiltzacié en la resolucié de problemes, inclosos els majors que 100% 0 menors que 1%. - Desenvolupament i analsi de métodes per resoldre problemes en situacions de pproporcionaitat directa en aferents contextos (augments i disminucions percentuals, rebaixes i pujades de preus, impostos, canvis de divises, calculs geométrics, escales, etc.) = Educacié fnancera = Interprotacis de la informacié numérica en contextos financers sens. = Metodes per a la presa de decisions de consum responsable ateses les relacions qualtat-preui al valor-preu en contextos quotidians.. Sentit de fa mesura + Magnitud - Alributs mesurables dels objectes fisios i matematics: recerca i relacié entre aquests, ~ Eleccié de les unitats i operacions adequades en situacions que impliquin mesura. = Comparacié de les unitats prdpies del sistema metric decimal amb unes altres presents en diferents contextos. = Avaluacié de la importancia de establiment del metre com a mesura universal en el Context histric en qué es va produ | en el context actual, + Mesurament = Seleccié i Us d'nstruments (analdgic o digital) i unitats adequades per mesurar de ‘manera directa diferents magnituds de Ventomn - Deduccis, interpretacié i aplicacié de les principals estratégies per obtenir longitu, arees | volims en figures planes tridimensional, = Relacié entre les aplicacions dels teoremes de Tales ide Pitagores en els diferents contextos histaries en qué s'han ulltzat (Grécia, India, Xina) Us de representacions planes d objectes trdimensionals per visualitzar iresoldre problemes d'arees, entre daltres, = Generacié de representacions planes, manualment o digitalment, dobjectes geométrics plans o tridimensionals, amb caracteristiques donades, com les longituds dels costas, les mesures dels angles, les longituds de les arestes. 2 ar6ie01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 + Estimacis i relacions = Formulacié de conjectures sobre mesures o relacions entre les mateixes basades en estimacions. Presa de decisis justiicada del grau de precisié requerida en situacions de mesura = Valoracié de les mesures del radi de la Terra i de les distancies Terra-Lluna a la Grécia antiga Sontit espacial + Formes geométriques de dues ites dimensions = Descripci | classificacié de formes geométriques planes i tridimensionals en funcié de les seves propietats 0 caracteristiques. - Reconeixement de les relacions geométriques com la congruéncia, la semblanga ila relaciépitagorica en figures planes i ridimensionals. = Construccié de formes geométriques amb diferents eines: materials manipulables, instruments de dibuix, programes de geometria dinamica, realtat augmentada, etc. ~ Construccié de figures geométriques en diferents contextos histerics, en particular ala Gracia antiga (Euclides). + Localitzacié i sistemes de representacié + Localitzacié i descripcié de relacions espacial: coordenades geométriques i altres. sistemes de representaci. ‘+ Moviments i transfermacions + Analisis de transformacions elementals com a girs, translacions i simetries en situacions diverses utltzant eines tecnolbgiques Vo manipulatives, +, Visualitzacié i modelitzacié geomatrica = Us de models geometrics per representar i explcar relacions numériques i algebraiques fen stuacions diverses, Reconeixement de connexions entre el sentit espacial amb els ares sentits (numéric, algebraic. | amb atres disciplines (at, ciéncia, vida didria), Sentit algebraic + Patrons Patrons: identificaci | comprensié, determinant la regla de formacié de col-leccions numériques 0 grafiques. - Formules i termes generals: obtencié mitjancant Fobservacié de pautes i regularitats senziles ila seva generaltzaci. = Identificacié de la successié de Fibonacci ila proporcié auria ala natura, + Model matematic = Modelitzacié i resolucié de problemes contextualtzas, també de la vida quotidiana, Secundani-se en epresentacions matematiques i en el lenguaige algebraic. ~ Obtencié de conclusions raonables sobre una situacié de la vida quotidiana una vegada modeltzada, + Variable = Comprensié del concepte de variable en les seves diferents naturaleses, +, Iguattat i desigualtat - Us de Falgebra simbdlica per representar relacions lineals i quadratiques en situacions 23 an7ia91 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 contextualtzades, també de la vida quotidiana. ~ Analisi dels diferents métodes de resolucié d'equacions al larg de la histdria, en particular els matodes geomatrics @Al-Khwarizm, = Identificaci i aplicacio de fequivaléncia d'expressions algebraiques en la resolucio de problemes basats en relacions lineals i quadratiques, Cerca de solucions en equacions o sistemes lineals | equacions quadratiques, tant de ‘manera manual com utiitzant la tecnologia, + Relacions | funcions + Aplicaci i comparacié de les diferents formes de representacié dna relacis = Identificacié i ds de funcions, iineals o no lineals i comparacio de les seves propietats a partir de taules, griques 0 expressions algebraiques, = Identiicacié de relacions quanftatives en situacions contextualtzades, incloent la vida {quotidiana i determinacié dels tus de funcions que les modelizen (lineals i quadratiques), =Deduceié de la informacié rellevant d'una funcié mijangant Ns de diferents| representacions simbdliques, + Pensament computacional = Identinicacié ids d'estratégies quan sinterpreten, modiiquen o creen algorismes de programacié per blocs io programacié texluals que incorporen: diferenciacié entre processos seqdencials | parallels, comprensié de les instruccions de bucle, condicionals i Instruccions niades; comprensié de la gestio de dades amb variables; is @operadors logics | c'esdeveniments. = Formulacié de questions susceptibles de ser analitzades utltzant programes i ales Sentit estocastic + Distribucis = Analist | interpretacié de taules i grafics estadistcs de variables qualitatives, quanttatives discretes i quantitatives continues. - Recolida i organitzacié de dades de situacions contextualitzades, incloent la vida uotidiana, que involucren una sola variable. = Generacié de representacions grafiques adequades mitjangant iferents tecnologies: (calculadora, full de calcul, apps.) per esbrinar com es distribuebsen les dades, Interpretar-es i obtenir conclusions raonades. ~ Mesures de centralitzacié i dispersié: interpretacié i calcul = Comparacié de dos conjunts de dades ateses les mesures de centralitzacié I dispersi. = Reconeixement que les mesures de dispersié descriuen la variabiitat de les dades. = Calcul, amb suport tecnologi, | interpretacié de les mesures de centralitzaci | dispersi6 fen situacions reals. + Inferéncia - Formulacié de preguntes adequades per conéixer les caracteristiques dinterés d'una poblacié. = Presentacié de dades rellevants per donar resposta a qUestions plantejades en Tecerques estadistiques, ~ Obtencié de conclusions raonables a partir dels resultats obtinguts amb la fnaltat ‘emetre jucis i prendre decisions aclequades. - Us de dades estadistiques al larg de la historia en la construccié de censos de poblacié = Usos de dades estadistiques en la medicina actual (covid 19) /en la historia, el eas de Florence Nightingale. 28 araieo1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 + Predictibiltat | incertesa = Identiicacié de fendmens deterministes i aleatoris, = Interpretacié de la probabiltat com a mesura associada a la incertesa d'experiments aleatoris. = Planificacé i realitzacié dexperiéncies senailes per analitzar el comportament de fenamens aleatoris. + Assignacié dela probabiltat a partir de Texperimentacié | el concepte de frequéncia relativa. ‘Analisi de Forigen de la tearia de la probabiltat (Fermat i Pascal) en el context dels jocs Satzar. ~ Assignacié de probabiltats mitjangant la regia de Laplace, Sentit socioemocional + Creences, actituds i emacions = Desenvolupament de la curiosita, la inicatva, la perseveranca ila resiiéncia cap a aprenentatge de les matematiques, = Gestié de les emocions que intervenen en Taprenentatge com rautoconscianeia i Fautoreguiacis. + Desenvolupament de la flexibittat cognitiva per acceptar un canvi destratégia quan sigul necessar i transformar lerror en una oportunitat d aprenentalge ial seu tom, iterpretar ‘cada problema resolt com una opartunitat per generar noves preguntes. + Treball en equip i presa de decisions Assumpcié de responsabiltats i participacié activa per optimitzar el reball en equip. = Seleccié de t8cniques cooperatives per compart construir coneixement de manera coblectva = Us destratagies de gesté i presa de decisions adequades pera resoldre situacions propies del treball en equip. Quart curs Atas que aquesta matérla s'impartebx a Teducacié secundaria obigatéria sha optat per no diferenciar entre Matematiques A (de caracter més general) i Matematiques B (de caracter més académic). Els sabers més académics que no es consideren basics per a tothom sthan marcat amb () Sentit numéric + Comptaige Resolucié de problemes | situacions de la vida quotidiana en els qual shagin de fer recomptes sistematcs, utiltzant diferents estratégies (diagrames d arbre, tecriques de ‘combinataria, etc), # Quantitat - Expressid d'estimacions en diversos contextos analitzant error comés. - Us dels nombres reals per expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la Vida quotidiana, amb la precisié requerida = Reconeixement i apleacié de diferents formes de representacié de nombres enters, racionals i reals, inclosa la recta numérica, adequada a cada situaci6 o problema. ~ Identificacié del conjunt numeric que servelx per respondre a diferents necessitats: 2s ar97201 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ccomptar, mesurar, comparar, ete + Sentit de les operacions = Eleccié de les operacions adequades amb nombres reals per resoldre situacions contextualitzades. = Us de les propietats de les operacions artmétiques per realitzar célouls amb nombres reals de manera eficient amb calculadora i, a vegades, manualment, adaptant les estratégies a cada situacis. = Reconeixement d alguns nombres irracionals en situacions de la vida quotigiana. - Evolucié histarica de les diferents aproximacions al nombre p. = Identificacié i analisi de patrons iregularitals numériques en les quals intervinguin nombres reas, + Relacions = Comparacié | ordenacié de nombres reals amb eficdciatrobant la seva situacié exacta 0 aproximada en la recta numérica - Us del triangle arimtic a larg de la historia per a resoldre problemes, + Educacié fnancera = Desenvolupament, analsi i explicacié de métodes per ala resolucié de problemes relacionats amb augments i disminucions percentuals, dinteressos | taxes en contextos financers. Sentit de la mesura + Mesurament Deduccié de les mesures dels elements d'un triangle en situacions que es poden ‘modelitzar amb triangles rectangles. = (1) Ullizacié de les raons tigonométriques i les seves relacions en la resolucié de problemes que es poden madelitzar amb triangles rectangles. = Origen i Us de la trigonometia al larg de la historia {en particular per mesurar la distancia Terra-Sol i Terraeuna. Sentit espacial + Formes geométriques de dues itres dimensions + Elaboracié de conjectures i reconeixement de propietats geométriques de figures planes i ttidmensionals a través de la recerca amb programes de geometria dinémica - Us de propietats geometriques de figures planes i tridimensionals que modeltzen Situacions de la vida quotidiana, + Localitzacié i sistemes de representacié Us de nacions basiques de geametria analltica per a la representacié de figures ‘geometriques de dues dimensions | fandlsi de les seves propietas. = Origen i evoluciéhistorica de Ids de les coordenades cartesianes. - (?) Reconeixement de diferents expressions algebraiques d'una recta | selecci6 de Texpressié més adequada en funcid de la situaci6 a resoldre. ‘+ Moviments i transfermacions ~ Analisi de transformacions elementals incloent homotécies en situacions dverses utitzant eines tecnoldgiques i/o manipulatives (*) 0 mijangant ls de la geometria analitca, 26 az0401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 + _ Visualitzacié i modelitzacié geomatrica * Generacié de models geométrics per representar i explcar relacions numériques i algebraiques en situacions diverses, incloenthi les quotidianes. Sentit algebraic + Patrons * Comprensié i analisi de patrons, determinant la regla de formacio de diverses cobleccions numériques o grafiques. + Model matematic = Modeltzacié i resolucié de problemes contextualtzats, també de a vida quotidiana, secundant-se en representacions matematiques i en el lenguatge algebraic, fent is de diferentstipus de funcions. = Obtencia i analisi de conclusions raonables dna situacié de la vida quotidiana una vegada modeltzada, + Variable + utiltzacié dels aiferents usos de variables associant expressions simbéliques al context del problema. - Evolucié historica del concepte de variable i de fs de algebra simbdlica com a llenguatge de la cigncia + Iguattat desigualtat - Us de lalgebra simbdlica per representar relacions funcionals en contextos diversos, també de la vida quotidiana, = Usiitzacié i generacis de formes equivalents c'expressions algebraiques en la resolucié dinequacions lineals. + Relacions i funcions = Identificacié i ds de la forma de representacié més adequada de funcions elementals en la resolucis de situacions cantextualitzades, ineloent la vida quotidiana = Identiicacié de relacions quanftatives en situacions contextualtzades, incloent la vida {uotidiana i determinaci6 dels tipus de funcions que les modelitzen (proporcionalitat Inversa | exponencial) = Interpretacié de diferents caracteristiques del canvi mitjangant la representacio grafica de les relacions funcionals estudiades, + Pensament computacional = Identiicacié{ analisid'estrategies (sequéncies de passos ordenats, esquemes, simulacions, patrons repetitius, buces, instruccions niades | condicionals, representacions ‘computacionals, programacié per blocs, robética aducativa..) per ala interpretacié, ‘modificacia i creacié d algarismes = Identificaci i analis destrategies quan s'interpreten, modifiquen o creen algorismes de programacié per blocs io programacié textuals que incorporen: diferenciacé entre processos seqdencials i parallels; comprensié de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensié de la gestio de dades amb variables; is @operadors logics | cresdeveniments. = Formulacié | analsi de problemes de la vida quotidiana utlitzant programes | eines adequades. 27 aevaoi Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Sentit estocastic + Distribucis + Analisi | interpretacié de taules i grafic estadistcs de dues variables qualtatives, quaniitaives discretes i quantitatives continues. - Recolida i organitzacié de dades de situacions contextualitzades, incloent de la vida {uotidiana que involucrin dues variables. ~ Generacié de representacions grafiques mitiangant fas de mitjans tecnologics adequats pera interpretar la informacié estadistica | obtenir conclusions raonades. = Comparacio de distribucions de dades atenent mesures de posica i dispersié + Inferéncia * Disseny destuals estadistcs reflexionant sobre les diferents etapes del procés estadistic = Presentacié | nterpretacié de dades rellevants en recerques estadistiques mitjangant la utiitzacio de métodes estadistics | eines digitals adequades. = Interpretacié de la relacio entre dues variable, valorant graficament amb eines tecnolbgiques la pertinéncia d'una regressié lineal ~ Evolucé histévica de laplicacis de Festadistica a les cidncies socials. + Predictibiltat | incertesa * Planificacié i realitzacié d experiments simples i compostos per a estudiar e! ‘comportament de fentdmens aleatoris. ~ Aplicacié del célcul de probabiltats per a prendre decisions fonamentades en diferents Contextos, aplicant la regla de Laplace i tecniques de recompte en experiments simples i compostos. 228

You might also like