380401
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
Formacis i Orientacié Personal i Professional
[Lambit educati és un pilar que contribueix al fet que els iles alumnes desenvolupin
plenament la seva personaltat, eforcin la seva autonomia | el coneixement de si
‘matebxos ide Fentom en el qual hauran de viure i obri-se cami
Diuna banda, aquesta matéria proposa una aproximacié al coneixement de ésser huma
8 partir de disciplines com la psicologia antropologia ila sociologia, iVanaitzen |
tenfoquen des de perspectives complementaries, En primer oc, des del coneixement
dls pracessos biologics, mentale intellectuals que regulen la conducta, la cognici6,
Taprenentatge ies emocions. En segon loc, des del coneixement de individu com &
part d'una construccié cultural, oferint un acostament a conceptes procedents de
Fantropologia aplicats a la seva realitatimmediata com a adolescent implicat en ol seu
propi procés d’educacio, socialtzacié | immersié cultural. En tercer lo, a iniciacié a
Tanalisi dels elements que defineixen les organitzacions socials i els grups humans
Constitults dins de les diferents cultures. L'objectiu d'apropar-se a aquestes disciplines
humanes és despertar en les i els alumnes la curisitat per caneixer-se, no només com a
inividus allats, sin6 com a subjectes socials icuturals. Aquesta curiositat obre la porta
alconeixement, ala reflexi critica ia 'analisi, a partir de plantejaments, sabers
estratdgies propis daquestes disciplines.
Diattra banda, aquesta matéria proposa que I'alumnat coneguii aprengui habitats
personals socials amb la finaiitat dentrenar-se per participa, crear i desenvolupar-se
fen els grups humans amb qué interactua, tant en 'ambit personal com social i académic,
amb una projeccié vocacional professional cap al futur.
Per generar aquesta partcipacié, creativtat i enriquiment personal, social i professional,
cal desenvolupar habiltats que facilin !adaptacié positva a fentorn, assumpcid de
responsabiltas ila presa de decisions informades. El pensament critic, la creatvita, la
iniciatva personal, 'esperit emprenedar, "habiltat per cooperar ila capacttat d'aprendre
a aprendre es consideren més essencials que mai per respondre ales exigencies de la
societat global, sense deixar de banda la comprensié de la civersitat cultural. Axi doncs,
questa matéria té com a objectiu que lalumnat adquirexi les competencies
especifiques establertes, i que es desenvolupin a partir daprenentatges signifcatus,
funcionals i interés per a alumnat, referits tame a 'adolescéncia, 'etapa evolutiva en
qué es troba,
Existeix, a més, una vinculacié directa amb etapa de primaria, en els principis,
edagogics de ia qual s'explicita la potenciacié de Faprenentatge significatu per al
‘esenvolupament de les competencies que promoguin 'autonomia ila reflex. A més, hi
ha continumtat entre aquesta matéria i lassoliment, en etapa de primaia i en els res
primers cursos d'educacié secundaria obligatdria, de dues competdncies clau. Duna
banda la competéncia emprenedora, entesa com un enfocament vital que requereix
ensament critic | creatu,iniciativa, perseveranca i habiltat per treballar de manera
Cof-laboratva; daltra banda la competéncia personal, social i d'aprendre a aprendre, que
preveu la reflexié de alumnat sobre si mateix, la collaboracié amb els atres de forma
Constructiva | la gestié del temps, de aprenentatge idel seu itinerari personel i vital
La matéria Formacié i Orientacié Personal i Professional esta plantejada com a matéria
opcid al quart curs de Feducacis secundaria obligatdria per garantir que, des de
Tensenyament obligator, Talumnat aprofundeixi en el coneixement de si matetx,
descobrint les seves qualitats personals com a potencial de valor, s'aproximi a fambit,
de les cisncies relacionades amb 'estudi dels comportaments humans, socials i
culturals. Se lfaciita, a més, Taproximaci6 a les diferents opcions formatives
ocupacié que Ii proporciona Ientorn per afavorir, des del coneixement de la reaitat, 1
procés de presa de decisions sobre la Seva vocacié | el seu tinerari académic amb una385/401
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
futura projeccié professional
Les competéncies sthan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge
connectades amb la reaitat, les quals convidin 'alumnat ala reflexi6, ala collaboracis i
Vacei.
Lassoliment de les competéncies especifiques constitueix la base per a Tavaluacié
ompetencial de Ilumnat ies valorara a través dels criterisd'avaluacié. No hi ha una
vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluacié | sabers; les competencies
especifiques s'avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers,
proporcionant la flexbiltat necessaria per establir connexions entre ell,
Abordant un enfocament competencial, els crteris davaluacs i els sabers es vertebren al
vottant de les competencies especifiques. Aquesta progressi6, que partebx d’enfoms molt
propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educacié infantil i primar, facilta la
transicié cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capactat
de pensament abstracte.
Els riteris @avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que
‘cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identicar en Talumnat ila
forma de fer-no. Es vinculen directament a les competencies especifiques. Els criteris
davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competincies jel
ddocent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de 'area/matéria durant 1
procés d’ensenyament-aprenentaige,
El professorat ha de contextualtzar | lexibiltzar aquests criteris d'acord amb les
ccumstancies de la seva actvitat El seu caradcter és marcadament competencial els
converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents ious de
sabers, 68a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que Talurmnat ha d!adquirr per
desenvolupar-se en miltiples situacions prépies de la societat maderna.
El desenvolupament de les competéncies especifiques es basa en les competéncies clau
Fen els sabers de la matéria, que es troben estructurats en tres blocs que inciouen els.
Coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles; per aquesta raé s'opta per
formular els sabers ligats a una capacitat i en un context en el qual sha de desenvolupar.
El professorat pot desenvolupar un context altematiu si ho considera adient,
El primer bloc es relaciona amb el coneixement de Iésser huma des de a perspectiva
de les cidneies humanes | socials relacionades amb la psicalogia, fantropologia ia
sociologia
El segon bloc es liga a la formaci6 i orientacié personal professional cap a la vida
‘adulta, per oferr al'lumnat un suport pel que fa a la necessitat de fer un exercic