3107491
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
Educacié en Valors Civics i Etics
Leducacié en valors civics i atics constitueix un requis necessar tant per a exercici
crtc, actu i responsable de la ciutadania, com per al desenvolupament de lautonomia
‘moral la personalta de alumnat. No hi ha dubte que aquests dos propésits es troben
relacionats entre ells, donat que no és possible un exercici actu i responsable de la
Clutadania democratica sense un compromis étic personal, lure | fonamentat, amb
doterminats princips | valor. D'aqut la necessital que tota educacié civica o en valors
estigul impregnada aquest exerccireflexiu | critic sobre la moral individual i ca-lectiva
ue representa Véticaflosofica,
En termes generals, i d'acord amb els objectius educallus, la formaci6 en valors civies i
{tics implica mobiltzar el conjunt de coneixements, destreses, actituds i valors que
ppermeten a l'alumnat prendre consciéncia de la seva identitat personal i cultural, afontar
{destions étiques fonamentals, i adoptar una acttud conseguient amb el caracter
Iiterconnectat | ecodepenent de la seva vida en relacié amb entom: tot aixd amb
Tobjectiu de poder apreciar | aplicar amb autonomia de eriteri aquelles normes i valors que
regeixen la convivencia en una societa lure, plural, justa i pacfica
LLalumnat, en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, ha d'aprendre a ser competent per
lure | convure d'acord amb els valors propis d una socletat democratica, plural | diversa,
‘Ser competent en aquesta materia significa poder detectarsituacions tant de la vida
{quotidiana, com de contextos més globals, que permetin respondre i actuar des d'una
perspectiva de caracter atic, respectant també la perspectiva de génere,
Les competancies s*han de treballar en el context de situacions 4'aprenentatge,
connectades amb la realitat i que convidin Falumnat ala reflex, a la coblaboracié |
Vacci.
Lassoliment de les competncies especifiques constituex la base per a Tavaluacié
competencial de Ialumnat ies valorara a través dels criteris @'avaluacié. No hi ha una
vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluacié | sabers, les competencies
especifiques s‘avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers,
proporcionant la flexibilat necessaria per establir connexions entre ell.
‘Abordant un enfocament competencial, els crteris d'avaluaci | els sabers es vertebren al
vottant de les competencies especifiques. Aquesta progressi6, que parteix d'entoms molt
propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educacio infantil i primaria, facilta la
lransicié cap a aprenentatges més formals | afavore)x el desenvolupament de la capactat,
de pensament abstracte.
Els crteris d'avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que
cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en falumnat ila
forma de fer-no. Es vinculen directament a les competéncies especifiques. Els citeris
davaluacio permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competencies i el
docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la materia durant el proces
densenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualtzar i fexibiltzar aquests criteris d'acord amb les
circumstancies de la seva activitat. El seu caracter és marcadament competencial els
Converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de
sabers, 65 a dir, coneixements, destreses, valors i actiluds que Talumnat ha d adquir per
desenvolupar-se en miltiples situacions prépies de la sacietat moderna.
La matéria Educacié en Valors Civics i Etics suposa un major nivell d'aprofundiment i
desenvolupament dels quatre camps competencials fonamentals entorn als quals també
sorganitzava, com a area, en primaria. El per és el de fautoconeixement I fautonomia
‘moral. El segon, el de la comprensié del marc social de convivéncia i el compromis eticrao
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
‘amb els principis, valor i normes que el regeixen. El tercer es refereix a 'adopci6
dactituds compatibles amb la sostenibiitat | ica ambiental des de la comprensié de la
relacié dinterdependéncia i ecodependéncia amb lentorn. ,finalment, el quart, més
transversal i dedicat a Teducacié de les emacions, es focalitza en deserwolupar la
sensibiitat ile consciéncia i gestié dels afectes en el marc de la reflexio sobre els valors i
els problemes etcs, civics | ecosocials.
Ena proposta de la matéria per a "ESO s'a tingut en compte un major grau de
‘complexitat en 'accié 0 accions cognitives requerides a 'alumnat, aixi com una ampliacib
dels contextos d'aprenentatge i dactuaci.
Cada un d aquests ambits competencials es desplega en dos nivells integrats: un més
tedric, drigit ala comprensié signficativa de conceptes i Uestions rellevants de la
‘matéria; un altre més practic o procedimental, oientat a promoure, des de la reflexié
critica i el dileg argumentatiu, conductes i acituds d'acord amb els valors éties, civics |
ecosocials que orienten la convivancia,
Cal assenyalar que els aspectes cognitius de la competéncia estan al servel dels
aspectes acttudinals. En ares paraules, els sabers que s'hiinclouen estan orientats a
Vaceié, La matéria 16 com a nueli la fonamentacié dels valors étics que han d'inspirar els.
criteris per jujarfets i accions. | aquestes accions a promoure sén aquelles
imprescindioles per viure I conviure en la societat actual, complexa i diversa,
El curriculum de la matéria Educacié en Valors Civies i ties s'estructura en quatre blocs
de sabers que sén els segues
El primer bloc, autoconelxement / autonomia mora, t6 a veure amb el fet de motivar
Talumnat a investigar sobre alld que el definex el diferencia com a persona, a través de
la presa de consciéncia | Texpressié de diverses facetes de la seva personalitat.
Aquest exercic d'autodeterminacié exigeix afrontar algunes questions étiques de
rellevancia, com les referides a lautonomia i heteronomia moral, entre dalres, a
reflex entom dels valors, princpis inormes que orienten les nstres accions com a
persones i ciutadans. Aixi mateix, per entendre el pes que la reflexié etic té en la nostra
Vida, convé que els les alumnes posin a prova el seu judicii capacitat de crite afrontant
uestions que afecten més directament la seva vida personal, com les vinculades ala
livertatc'expressié i altres dets individuals, les conductes addictves ola influéncia dels
imijans | xarxes de comunicacis
En el segon blac, sociota,justcia i democracia, es pretén que Falumnat comprengui
Varrel social i cultural de Ia seva propia identtat com a persones, reconeixent aixi el poder
Ccondicionant de les estructures socials ales quals pertanyen, Per a abxo, 'alumnat ha de
‘comprendre certes nocions peltiques fonamentals, identifica’ | valorar els princps,
procediments i institucions que constitueixen el nostre propi marc democratic de
‘onvivéncia, i afrontar de manera reflexiva i dialogant la controvérsiaideolégica entorn de
Tes normes i els valors comuns.
Tota aquesta tasca dassinilacié ha de contrastar-se en el dialeg sobre els problemes
étics més apressants([asituacié dels drets humans en el mén, la desigualtat, la pobresa,
la discriminacié i violencia contra les dones, el respecte ala diversitat les minories, 1
fenomen migrator, etc.) aixi com mijancant la implantacié de procediments i valars
democrats a entom educatu i uotidia de Falumnat,
Enel tercer bloc, sostenibilfat | ética ambiental, se cerca, através del treball
interdiscipiinar i el desenvolupament del pensament sistémic, una comprensié basica
aquelles relacions d'interdependénci interconnexié | ecadependancia que determinen
la interaccié entre les nostres formes de vida i el medi social i natural, Aquesta tasca
Ccomprensiva és el requisit per emprendre el debat etc al voltant dels grans problemes
‘ecosocials que marquen agenda mundial (Ia degradacié del planeta, el canvi climatic, la
pérdua de biodiversitat, etc), aixi com daquells objects, altematives i habits de3r2ie01
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
coexisténcia sostenible que puguin assegurarla pervivéncia d'une vida humana digna i
Justa en harmonia amb fentom:
El quar bloc, educacié emociona, se canta en el desenvolupament de 'autoestina com
a font de benestr, aii com en la presa de consciéncia de les emocions per ala seva
‘egulacé efectvaipostva, amb objects datavor les relacions entre iguals de forma
tempatca | asserva | prevenit ax! les relacions abusives | el malvactament entre gual,
{eninten compte tambs la perspectva de génere.
Pel que fa al disseny ila proposta de les situacions d'aprenentatge, han estar orientades
rmetodolégicament seguint els principis dels vals que preten transmetre la materia. Cal
assogurar que ales aules es fomenta fanalis,(avaluacé de les stuacions, la nferénci,
Texpicaci dels perqués i fautoregulacé mijancant la investiga el dileg entorn de
iestions étiques de rellevancia a través del treball coopera per tal que 'ahumnat
assole les competences espectiques de la matévia
Diaquesta manera es convidara falumnat ala partcipacié activa iraonada, al dilog
respectuds ia la cooperacié amb els ales, a la lure expressié de les idees, al
pensament cri auténom. al especte per les normes ivalors comuns, ala mediaci i
Fesolucié pacfica dels conictes, al desenvolupament dhabits de vida saludables |
Sostenbles, ais segur de les tecnologies de la informacié ia comunicacis, ala gests
assertiva de les emocions ile relacions afectives amb els lies i amb el medi a partir de
ropostes didactiques d'aulainerciscipinaries | inserides en la vida del centre i el seu
fenton, signfeaives para Falumnat, de manera que es promegui el desenvolupament
una ciutadania global, conscient lure, empatica,respectuosa, partcipatva i
compromesa amb els reptes del segle XX
En la maria Educacié en Valors Civics i Ets es treballn un total de 4 competéncies
espociiques, que son la conerecié dels inaicadors operatius doles competencies clau
deft al perfil competencial de sorida de Falumnat al final de educacis basica.
Competéncia especifica 1
Indagar i analitzar aspectes vinculats a la construccié de la prépia identitat i
a les qilestions étiques relatives al projecte vital, en un context social,
analitzant de forma reflexiva i critica la informacié obtinguda, per promoure
Vautoconeixement ila resolucié de dilemes morals de forma autonoma i
raonada,
Criteris davaluacié
tro2no3roat
1.1 Implicar-se en el procés dautoconebxement i crelxement personal mostrant-se actu
proactiu davant les propostes educatives d’aula, de centre i de la comunitat,
1.2 Construir un autoconcepte ajustat manifestant idees i propdsits personals realistes,
fen el seu context educati | social
1.3 Analitzar de forma crlica | raonada la informacié obtinguda per mija de diverses
fonts aplicant criterisétics de forma auténoma,
1.4 Resolire dilemes moras ialres stuacions relatives al projecte vital amb
responsablltat | autonomia moral a través de la indagac6.
1.5 Avaluar de forma proactiva els riscos derivats de Pus acriic | de Tabiis de les xarxes
socials com a factor de prevencié de situacions de ciberasseljament en dferents
contextos,3r3ie01
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
‘Quan Falumnat comenga leducacié secundaria obligatéria coincide’x amb Fini! d'una
etapa evolutiva nova marcada per tot un seguit de cans fisildgics, la pubertal,
psicolagies, fadolescéneia, Eljove haura d'adquirr el control sobre les Seves propies
decisions, que li permetin, de forma progressiva, enfortr la seva autoestima iferse
‘aulénom per actuar en el mén,
Vautoconeixement ia construccié de la prépia identtat s6n factors fonamentals per a
adaptacié de adolescent a Fentomn escolar i social
LLautoconeixement s'nica ala infantesa i continua al larg de la vida i és la base de la
Construccié dela identitat personal, la qual es fa efectva en la interrelacio amb els altres.
Consixer-se a si matelx forma part d'un procés individual complex | sempre inacabat que
osa en joc les mateixes capacitats que es pretenen conéixer. Aquesta mirada
Introspectiva possbbilta, d una banda, el reconeixement de les proples caracteristiques.
fisiques, cognitives | emocionals i, a'atra banda, el compromis de millora per superar
dificutats personals.
LLexercici autoconeixement, através de la comprensié de diverses concepcions
ientitiques iflosdfiques sobre Iésser huma, constitueix un dels primers principis del
ensament etic,
LLobjectiu im d'aquesta competéncia espectfica, en el marc de leducacié en valors
Civics ities, és que Talumnat aprengui a construir de forma lure i critica, des det
Coneixement i ds adequat dels conceptes i procediments fonamentals del saber atic,
‘aquellsjudicis de valor dels quals depen el seu projecte vital i Tassoliment dels seus
propésits personals i professionals,
Competéncia especifica 2
Integrar de forma critica normes i valors civies i étics i actuar i interactuar, a
partir del reconeixement de la sova importancia en la regulacié de la vida
individual i comunitaria, per aplicar-tos de forma efectiva i justificada en
diferents contextos i per promoure una convivancia pacifica, respectuosa,
democratica i compromesa amb el bé comi i una societat inclusiva.
Criteris davaluacié
tro2nosro4t
2.1 Manifestar acituds que promouen una convivéncia pacifica, respectuosa, democratica
| compromesa amb el bé comid | una societatinclusiva
2.2 Manifestar acttuds de clutadania activa i democratica a partir del coneixement del
‘moviment associat | la participacié respectuosa i constructiva en actvitats de grup.
2.3 Aplicar princpis tics en la presa de decisions collectives, en la planficacié d'accions
‘coordinades jen la resolucié de problemes.
2.4 Mostrar un compromis actu amb el bé comii a través del dialeg raonat sobre
{qhestions etiques d actualitat.
2.8 Reflexionar sobre el problema de la violéncia contra les dones i actuar a favor de la
dofensa d'una efectiva iqualtat de génere, através de Tanalisi de les mesures de
prevencié de la desigualtat la discriminacié per raé de génere.
2.6 Analitzarcriticament el paper de les institucions pibliques, dels organismes
intemacionals {les organitzacions no governamentals en la promocié de la pau, dels drets
humans, del respecte per la diversitat, de la solidartat i de la cooperaci entre nacions, a
través del dialeg argumentatu iraonat,sraieo1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
La nostra societatstha fet més diversa pel que fa als grups identitaris que la componen ia
la pluralitt d'opcions, creences | formes de vida, | també com a resulat de les
desiguallats socials | econdmiques. L’aprofundiment en la democracia ila imprescindible
convivencia demanen desenvolupar la competéncia del respecte les ares persones ila
Respectar les persones vol dir econeixer que Faltre té dighitat i drets que no es poden
ignorar. El respecte actu suposa distingr entre les acttuds o les accions que afecten els.
drets dels ares i les que no: implica no voler imposar als ares com voldriem que fossin,
{es comportessin o pensessin; inclou dferenciar entre allo que cal respectar, allo davant
dl que podem ser indiferents i alld que cal censurar, demana determinar els limits que la
Cconvivéncia la justicia imposen a la libertat i exigeix cercar "harmanitzacié dels drets
dels individus diversos,
Ladopeié de normes i valors civics | atics suposa el reconeixement de la condicié dels
‘alumnes ide les alumnes com a ciutadans i cutadanes d'un estat democratic social i de
dret,integrat en el projecte comumnitari europeu i compromes amb prinips i valors
democratcs, | amb els drets humans,
Aquest coneixement critic del seu context social i politic ha de promoure en Ialumnat una
Consciéncia més adequada de la rellevancia del sou paper com a ciuladans actus |
responsables, implicats en la gestié dels problemes tics més urgents del present,
Per una ara banda, la practica d una clutadania activa comenca en gran mesura al
voltant de la vida escolar, per aixé és tan important identifica resoldre problemes atic,
aixi com respectar normes, valors i procediments democratics en totes aquelles actvitats
educatives que es disposin dins i fora de Taula,
Cal velar pel desenvolupament de princips ivalors dts i civics, com s6n la solidarta,
respecte per les minores i Tefectiva igualtat entre homes i dones, a més de promoure
enire falumnat la cura del patrimoni cultural i natural, la meméria democratica, el
voluntarat i fassociacionisme, entre d'alres.
‘Competincia especifica 3
Integrar i avaluar les relacions sistémiques entre l'individu, la sociotat ila
natura i 'ecodependéncia de les activitats humanes, mitjancant la
identificacié i analisi de problemes ecosocials de rellevancia, per
desenvolupar habits i actituds éticament compromeses amb l'assoliment
d'un estil de vida sostenible.
Griteris d'avaluacié
tro2no3roat
3.1 Avaluar la interconnexié i Tecodependéncia de les actvtats humanes adoptant
‘compromises i participant en la societat amb accions locals de millora,sostenibles, en
relacié amb els problemes ecosocials de més rellevancia
3.2 Realitzar promoure accions que afavoreixen Fassoliment dels objectius de
desenvolupament sostenible através d'acords i actuacions individuals i collectives de
{forma activa i compromesa,
3.3 Desenvolupar acituds i valors de compromis basats en el respecte, cura i proteccié
{o les persones, dels animals i del planeta, a través d'accions individuals i col-lectives, a
escala local i global, vinculades al consum responsable i de productes de proximitat, ala
rmobiltat sostenible, a la preservacié del patrimoni natural al respecte per a diversitat
ethicocultural35/401
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
‘Aquesta competéncia fa referéncia ala capacitat dels les alurmnes per adquirir un
compromis étic amb la sostenibiltat ila cura del planeta.
Un pas previ imprescindible per al desenvolupament a'aquest compromis, és el
coneixement de les relacions sistémiques dinterdependencia, ecodependéncia i
interconnexié que les nostres formes de vida guarden entre elles i respecte a lentom.
‘Aquest coneixement es pot fer, primer, a través de Vanalisi critica de les diverses
concepcions que els éssers humans han sostingut i sostenen envers la seva relaci6 amb
la natura, ai com de les consequncies que cada una daquestes concepcions ha tingut |
18 respecte a una existéncia sostenible. En segon loc, aquest coneixement ha d'acabar
de construr-se en funcié de lanalisi | el didleg entorn dels diversos plantejaments atics i
ecologies des dels quals cal afrontar avui gia els greus reptes | problemes ecosocials
Cal que Falumnat desenvolupi els seus propis cries ijudicis, i reflexioni sobre la seva
responsabiltat tant individual com col-lectiva, Una actitud compromesa amb el respecte i
la cura de Fentom implica el desenvolupament habits | accions quatidianes que
contribueixin a Tassolment dels objects de desenvolupament sostenible defints per
TONU, Entre aquestes accions hi ha les referides a la gestié sostenible dels recursos
basics, els residus ila mobiltat, el compromis atic i civic amb les lleis mediambientals, la
ppromocié del consum responsable, la cura del parimoni natural, el respecte per la
diversitat etnicocutural, el servei ala comunitati la proteccié dels animals
Competn
especifica 4
Desenvolupar i mostrar una adequada estima de si mat
reconeixent i valorant les emocions i els sentiments pro}
Vassoliment d’una actitud empatica, respectuosa i acurada envers un mateix,
els altres i la natura.
Criteris davaluacié
tro2no3roat
4.4 Expressar de manera respectuosa i assertiva les propies emacions manifestant
tna ajustada autoestima en diferents contextos educatus | socials,
4.2 Regular adequadament les propies emocions a partir de la identiicacio d'aquestes
ide les dels ales, en situacions de participacié tant individuals com collectives.
4.3 Manifestar una actitud empatica i respectuosa envers un mateix, els alles ita
natura, en actvitats realitzades en Ventom escolar i comunitari
4.4 Avaluar situacions de confcte i prendre-hi partt des d'un posicionament proactiu
com a factor de prevencié de relacions abusives, de situacions d'assetiament i de
‘maltractament entre iguals en el context educatt
Elreconebxement iTexpressié d'una série adequada dactituds afectives, tant pel que faa
lun mateix com pel que fa als atresia la natura, constitueix a finalitat principal de
educacié emocional,imprescindible per formar persones equilibrades i capaces de
‘mantenirrelacions plenes i satisfactries amb els ares i amb entorn,
Valumnat ha de reconéixer, prendre consciéncia i gestionar adequadament el complex
camp de les emacions i sentiments.
La vivéncia i expressié assertiva i compartida d’emocions i sentiments pot donar-se en
‘multiples contextos relatlus a situacions quotidianes, a diemes morals | als de3161401
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
lexperigncia estética, entre daltres. Les activitats per desenvolupar aquesta competéncia
ppoden integrar-se ala perfeccié en gairebé qualsevol lipus de procés que foment la
Creativitat, el dialeg, la reflex6 i el judici autdnom.
object és que Talumnat aprengui a reconéixer, avaluar i gestionar les seves propies
‘emocions, aixi com a comprendre i respectar les dels alles, reflexionant sobre el signficat
daquestes emocions.
La gestié de les emacions prépies va estretament ligada a la valoracié que cadasci fa
un mateix, 6s a dir, de Tautoestima. Assolir una ajustada autoestima determinara, en un
alt grau, fa formacié de lesfera personal de Talurmnat de forma equilbrada i tindra un
Impacte directe en la disponibiltat dels recursos pertinents per gaudir d'un benestar
‘emocional | per actuar en el seu context de forma respectuosa | proactva,
‘Aquesta competéncia manté una ferma vinculacié amb la competéncia clau personal
social i d‘aprendre a aprendre,
Sabers
Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es
formulen amb relacié a contexios en qué es pot desenvolupar el seu aprenentalge
ccompetencial, Elsi les docents poden incorporar contextos alternatus si ho consideren
pertinent,
Per tal de faclitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competéncies
especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ¢organitzar els
Sabers de la matéria o de les diferents matéries coordinades en un ambit, a partir de
situacions,
Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia o ambit a partir
una coF-leccié 0 seqaéncia de reptes, contextos, crcumstancies del mén real, dels quals,
deriven preguntes que cal contestar que entrellacen els sabers, 6 adi, els
Cconeixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten
enfocament competencial dels aprenentatges. Axo modifica la planificacié habitual
dadquisicié de sabers i competencies basada en la logica académica propia de les
rmatéries, plasmada en la sequéncia tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén
acostar-se a la lagica de laprenent per donar sent als seus aprenentaiges basant-se en
la seqdéncia de contextos rellevants plasmats en les situacions.
Autoconeixement i autonomia moral
= Investigacié ética i resolucio de problemes complexos a partir del pensament critic i
fllosdfic en situacions de debat a aula.
= Construccié de lautoconcepte ila identitat personal en un context plural, a partir de la
Identificacio de les propies capaciats, tant fsiques i sensorials, com cognitives i
‘emocionals.
~ Manifestacié d'actituds de superacié personal, basades en la resiléncia ila
perseveranga, en la relacié amb un mateix, amb els ales { amb I'entom.
Desenvolupament critic de Pautonomia ila responsabiltat, tenint en compte la voluntat |
el judici moral en diversos entorns amb gran varietal o'interessos.
= Valoracié de Fética com a principi de les nostres accions i de Testabliment de normes.
presents ala societat, de forma critica i raonada
= Analisi del confcte entre moraltat ilegaiat, tenint en compte els drets individuals en un
context global
= Identificaci | presa de consciéncia dels riscos que implica Pus acriie,Fabus Ila
sobreexposicié a les xarxes socials en la preservacié de la privacitat ila vulneracié de laar7ie01
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022
‘CVE-DOGC-A-22270087-2022
prépia identitat ila dels ares en la societat actual
= Identiicacis i presa de consciéncia de les consequéncies d'un mal ds | abus de les
raves tecnolagies, en el temps de leure, que poden derivar en conductes addictives
relacionades tant amb us dels dispositius com amb els continguts que ofereixen.
Socletat, usticia | democracia
= Valoracié del didleg i de fargumentacié en la presa democratica de decisions i en la
resolucié pacifica de confctes en la relacio amb els altres i en contextos diversos.
= Investigacié sobre la naturalesa social i politica de Iésser huma, ila comprensié critica
[ds dels conceptes de ellei», xpoders, «Sobiranian, sustician, xestats, «democraciay |
‘edrets humans» en el context social
~ Estudi de la naturalesa i origen de la societat, i de conceptes relacionats, com
‘