Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Física I Química

    Uploaded by

    Carlos Fnd
    6 views15 pages

    Original Title

    Física i Química

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    6 views15 pages

    Física I Química

    Uploaded by

    Carlos Fnd

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 15
    369/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 isica i Quimica Entre les finalitats de les matéries de Fisica | Quimica de Veducacié secundéria obligatoria hiiha la presa de consciéncia, per part de Valumnat, de la contribucié d'aquestes ciéncies ala mllora de ta qualtat de vida ial desenvolupament sostenible, aixi com la de despertar la curiositat, desenvolupar Factitud critica, el pensament iles desireses cientifiques, la valoracié del paper de la ciéncia, la igualtat d’oportunitats entre géneres | fomentar les vocacions cientifiques, especialment entre els les alumnes. La Fisica | la Quimica de primer a tercer de Teducacié secundaria obligatoria és una rmatéria que ha de cursar fot alumnat i que estableix algunes de les bases minimes per 2 Talfabetitzaci cientifica ila partcipacié plena en fa societal. A quart deducacié secundaria obligateria la Fisica i la Quimica és de caracter opcional i el seu curriculum es correspon amb una amphacié de la matéria de primer a tercer. Ambdues matéries| Contribueixen a satisfer diversos objects de educacié secundaria obligatora i al desenvolupament de les vult competencies clau En les matéries de Fisica i Quimica es treballen un total de sis competéncies especitques ue son la concrecié dels descriptors definits al perfil competencial de 'alumnat al final de Tensenyament basic. Aquestes competencies especifiques es poden resumir en: Interpretaci | prediccié de fenémens mijangant la fisica | la qulmica, recerques en ambit ‘escolar, generacia | interpretacié de dades cientifiques, cerca i gestié dinfarmaci, preservacié de la salut la sostenibitat ila construccié del coneixement cientfic Des de les matéries de Fisica i Quimica, la ciéncia es presenta com un procés collect i Interdisipliarii en construceié continua, que t6 un paper molt rllevant en el progrés de la societat. En aquest sentit, 'enfocament daquestes matéries dona protagonisme als ‘os i noies en el treball mijangant metodologies propies dela ciéncia per desenvolupar processos cognitius associats al pensament cientific. ‘Ales aules do ciéncies els les alumnes es formulen preguntes | se cerquen respostes fonamentades en els problemes plantejats, a partir de Vobservacié directa o indirecta del ‘mon en situacions i contextos habituals, de la recerca d'evidéncies ide la indagaci6 | la interpretacié critica, basada en coneixements cientifes, dela informacié de diverses fonts. Lenfocament de les matéries cientifiques ha d'afavorir que falumnat sigul conscient dels aspectes comuns entre la biologia, la geologia Ie fisica ila quimica. Les matéries, lentiiques comparteixen metodologies i maneres de treballar que sn transversals, com ara identiiearregularitats en diferents fendmens, relacionar les causes | els efectes | investigar els canvis, entre d'atres. La materia de fisica i quimica contribuetx a millorar les destreses en la gestié de la Informacis,atés que algunes competéncies especifiques es relacionen amb interpretar dades cientifiques i seleccionar, contrastar, organitzar i avaluarcriticament informaci6. La ‘matéria tambe contribueix a aplicacié de sabers diversos, com en el cas de les recerques, la resolucié de problemes o en Ia interpretaci6 de fendmens naturals | processos de la vida quotiiana relacionats amb la fisica ila quimica, Tots aquests aprenentatges s'han daplicar a contextos situacions reals i problematiques actuals, han de permetre revisar i avaluar idees, pensaments o raonaments, fent propastes d'accis justiicades | coherents amb els arguments enunciats | fonamentades en fa fisica ila quimica. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible proparcionen aquestes situacions, especialment en els casos seguents: ODS 6. Aigua neta i sanejament. Garantr la disponibiltat i una gestié sostenible de V'aigua Ide les condicions de sarejament (ODS 7. Energia neta i assequible. GarantirFaceés de totes les persones a fonts d'energia assequibles, flables, sostenibles i renovables. 6 701401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘ODS8. Innovaci6 | infraestructures. Construirinfraestructures resistents, promoure una Industrialtzacié inclusiva i sostenibe | fomentar la innovaci6. ‘ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Aconseguir que les ciutas | els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resents i sostenibles. ODS 12. Consum i produccié responsables. Garantir modalitats de consum i produccié sostenibies. (ODS13. Acci6 climatica. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climatic | els sous efectes Entre altres aportacions, les matéries de Fisica | Quimica de educacié secundaria obligatoria ajuden a raonar sobre els fendmens de 'entom natural tecnocientiic que Contribueicin a millorar la qualita de vida ia la preservacié del med! ambient, amb Ccompromis ciutada per al bé com a través dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptant actituds com el consum responsable, la cura mediambiental, el desenvolupament cientifcotecnoldgic sostenible i el respecte cap a ales éssers vus. Lensenyament-aprenentatge d'aquestes matéries també permet consolidar els habits festuai, fomentar la tolerancia, la soldartat la cooperacié, milorarles habiltats | promoute el perfeccionament linguistic, en ser la col-laboracié ila comunicacié part essencial de les metodolagies de trebal cientific Des a'aquestes matéries es promou que ‘questa comunicacié i col-laboracié es faci uiitzant diferents formats i vies, en particular els espais viruals de treball remot. També es foenta el tracteigualitar | el rebuig cap a actituds de discriminacié basades en el génere o en altres factors. De la mateixa manera, la naturalesa cientifica d'aquestes matéries contribueix a despertar fen 'alumnat una actitud creativa i emprenedora, que és esséncia mateixa de totes es lances, Es promou, per tant, lainvestigacié mijancant fobservacié, fexperimentac ila ‘cerca de proves, aixi com la consulta de diferents fonts per resoldre questions 0 contrastar hipotesis de manera individual i colaborativa. Les principals fonts lables dinformacio s6n accessibles a través d'ntemet, on conviuen ‘amb informacions esbiaixades, incompletes o falses. Per aixd també des daquestes rmatéries es fomenta I's responsable i critic de les tecnologies de la informacis | la ‘comunicaci. Les competencies shan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge Connectades amb la realitat que convidin alumnat a la reflexié, a la coblaboracié | ace. LLassoliment de les competéncies especifiques consttueix la base per a favaluacié ‘competencial de I alumna ies valorara a través dels criteris d'avaluaci6. No hi ha una Vinculacié univoca i directa entre erters davaluacié | sabers; les competencies especifiques s/avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers, proporcionant la flexibltat necessaria per establir connexions entre ell. ‘Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluacié | ols sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al votant de les competéncies especifques. Aquesta progressio, que parteix d'entoms molt propers i manipulatius connectant amb les etapes deducacié infant i primavia, facia la transicié cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacital de pensament abstracte Els erteris davaluaci6, en tant que expliciten Tavaluacié de les capacitats | els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identfcar en Talumnat ila forma de fer-no, Es vinculen directament a les competencies especifiques, Els citeris davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament 'aquestes competéncies i ol ddocent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de area/matéria durant el procés d’ensenyament-aprenentaige arvao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 El professorat ha de contextualtzar i lexibiitzar aquests criteris d'acord amb les ciccumstancies de la seva actvital El seu caracter 6s marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, 6s a dir, coneixements, destreses, valors i acttuds que falurmnat had adquirir per desenvolupar-se en miltiples situacions prépies de la societat moderna, Pel que fa als sabers de la materia de Fisica i Quimica de primera tercer de Feducacis ‘secundaria obligatéra, hia una continultat amb alguns aprenentatges de Varea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural de Feducacio primar, Tot seguit, es descriuen els blocs de sabers que es treballaran al larg de l'educacié secundaria obligatoria. Els sabers o'aquesta materia inclouen coneixements, destreses | acituds basiques daquestes arees de coneixement ies troben estructurats en els que tradicionalment han estat els grans blocs de coneixement de a fsica ila quimica: la matéria, energia, la Interaccié jel canvi. A més, aquest curriculum proposa Fexistencia d'un bloc, habiltats cientifques basiques, de sabers comuns que fan referéncia a les metodologies de la cincia ja la seva importancia en el desenvolupament d'aquestes arees de coneixement. En aquest bloc s'estableix, a més, la relacié de la ciéncia amb una de les seves eines ‘més potenis, les matematiques, que ofereixen un lenguatge de comunicacié formal i que inclouen els coneixements previs de lalumnat i els que s'adquireixen al larg d'aquesta etapa educativa Enel blac fa matéria alumnat trebalia els coneixements basics sobre la constitucié de la ‘matéria formada pels elements quimics, relacionant les propietals de les substancies elementals i compostes, a escala macroscdpica i submicroscdpica, amb diferent graut daprofundiment per connectar-los amb els cursos posteriors. En el bloc /energia Talumnat aprofundebx en els coneixements que va adquirr en educacié primaria, com les fonts d'energia | els seus usos practics, 0 els conceptes basics sobre les formes d'energia. Adquireix, a més, en aquesta etapa les destreses ies actituds que estan relacionades amb el desenvolupament social econémic del mén real | les seves implicacions mediambientals. En el bloc interaccié es descriuen quins son els efectes principals de les interaccions fonamentals de la natura | es fa Testud basic de les principals forces del mén natural, ax! ‘com de les seves aplicacions practiques en camps com ara la cinematica, fastronomia, Tesport, fenginyeria, farquitectura o el disseny. Finalment, el bloc canvis aborda les principals transformacions fisiques i quimiques dels sistemes materials | naturals, aixi com els exemples més freqdents de Fentor i les seves aplicacions i contribucions a la creacié d'un mén millor. Tots aquests elements curiculars, competéncies especifiques, citeris davaluacié 1 sabers basics estan relacionals entre si formant un tot que dota el curriculum daquesta ‘matéria dun sentit integral holistic, relacié a la qual també hauria d'aspirar qualsevol programacié daula La construccié de la ciéncia i el desenvolupament del pensament cientific en adolescéncia parteix del plantejament de questions cientfiques basades en fobservacié directa o indirecta del mén en situacions i contextos habituals, en el sou intent dexplicacié 2 partir del coneixement, dela recerca d'evidéncies ide la indagacié en la correcta, interpretacié de la informacié que diariament arriba al public en dferents formats a partir de diferents fonts, Per axd, lenfocament de les matéries de fsica | quimica al larg daquesta etapa educativa ha dincloure un tractament experimental practic amb relacié als coneixements conceptuals, que ampli experiencia de Valumnat i que permet fer Connexions amb situacions quotidianes, fet que contribuira de forma signfcatva a fer que tots desenvolupin les destreses caracteristiques de la ciéncia, D'aquesta manera es pretén potenciar la creacié de vocacions cientifiques en Valumnat per aconseguir que hi a7a401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 hagi un nombre més gran d'estudiants que optin per continuar la seva formacié en itineraris cientifics en les etapes educatives posteriors | proporcionar al seu torn una ‘completa base cientiica per a aquells estudiants que vulguin cursariineraris no cientiis. Els sabers esmentats anteriorment s'adquireixen ligats al desenvolupament de les ‘competéncies especiiques de la matéria que és Ia veritable finalitat, perqué aquestes Contribueixen al perfeccionament de les competéncies clau. En altres paraules, els sabers formen part de les competéncies especifiques, i el seu aprenentatge va ligat al desenvolupament competencial, als sabers ia les competencies, ino paden treballar-se de forma excloent Els crteris ’avaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament de les competéncies i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matéria durant el procés densenyament-aprenentaige. Les competéncies iels sabers shan de treballar en forma de situacions d'aprenentaige o actvitats amb un objectu clr, connectades amb la realitat i que convidin 'alumnat ala reflexié (la collaboracié. Amb aquesta finaitat es recomana el treball interdiscplinari, que afavoreic la comprensié més profunda d'aquesta materia, i connecta cap a alles branques del coneixement amb qué fs vincula, En conclusié, la Fisica ila Quimica de primer a tercer i de quart d'educacié secundaria obligatoria treballa sabers de les ciéncies experimentals fonamentals com a Via per al desenvolupament de les competencies basiques i pretén com a fultim una plena integracié ciutadana de r'alumnat en mbit professional, social | emacional En la matéria Fisica | Quimica es treballen un total de 6 competéncies especitques, que én a concrecié dels indicadors operatius de les competencies clau defints al perfil ‘ompetencial de sortida de falumnat al final de l'educacié basica Competéncia especifica 1 Interpretar fendmens de la naturalesa, predient i argumentant-ne el ‘comportament a partir de models, Ileis i teories propis de la fisica i quimica per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciéncia. Criteris d'avaluacié 44,20 3¢ 4 1.4 Anaitzar conceptes, fendmens i processos relacionats amb els sabers de Ia fisica ila quimica interpretant informacié en aferents formats (models, grafic, taules, diagrames, formules, esquemes, simbols, pagines web...) ‘mantenint una actitud eritica | obtenint conclusions fonamentades en raons cientiiques. 1.2 Interpretari predir el comportament 1.1 Analizar conceptes, fendmens i processos relacionats amb els sabers de fa fisica ia quimica interpretant informacié en diferents formats (models, grafic, taules, diagrames, formules, esquemes, simbols, pagines web...) mantenint una acitud erica | obtenint conclusions fonamentades en raons cientfiques idefensant amb criteri opinions prépies fonamentades, de fendmens quotidians relevants, relacionant-lo amb models, Iles i teories adequades de la fisica i la quimica, 1.3 Identiicar els conceptes relacionals amb situacions problematiques reals de 4.2 Interpretar i predir el comportament de fendmens quotidians, argumentant-o amb rigor d'acord amb models, leis i teories adequades de la fsica | la quimica a7aao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘cardcter clentiic | proporcionar possibles | 1.3 Idenlifear els conceptes relacionats solucians. amb situacions problematiques reals de caractercientii, proporcionar possibles solucions | argumentar-ne la validesa, LLesséncia del pensament cientific és esbrinar quins sén els perqués dels fenémens que ‘ocorren en el medi natural per intentar explicar-os a través de models cientiis,fisies | uimics adients. La interpretacié de fendmens implica 'argumentacié de les causes que ls orginen ila seva naturalesa, i atorga a 'alumne o alumna la capacitat d'actuar amb sentt critic per milorar, en la mesura del que sigui possible, la realtat propera a través de la cigneia, La fisica ila quimica sén disciplines empiriques que sovint recorren al raonament logic {1a ‘metodologia matematica per crear models, resoldre questions i problemes i valdar els. resultats 6 les solucions obtinguts, Eldesenvolupament d'aquesta competincia especifica comportafer-se preguntes per ccomprendre com és la naturalesa de lentom, quines sén les interaccions que es produeixen entre els diferents sistemes materials i quines sn les causes iles Consequncies d'aquestes. Aquesta comprensié dota de fonaments critics la presa de decisions, activa els processos de resolucié de problemes ial seu tom possibilta la creacié de nou coneixement cientific a través dela interpretacio de fendmens, V's d'eines, Centfiques i analsi dels resultats que s'obtenen. Tots aquests processos estan Felacionats amb la resta de competéncies especifiques | sengloben en el desenvolupament del pensament cientific, questi especalment important en la formacié integral dalumnes competent. Competéncia especifica 2 issenyar, desenvolupar i comunicar ol plantejament i les conclusions de recerques incloent la formulacié de preguntes i d’hipétesis i la seva contrastacié experimental, dins de l'ambit escolar, seguint els passos de les metodologies prépies de la ciéncia, com rexperimentacié ila cerca d'evidencies, i del pensament computacional cooperant, quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la fisica ila quimica, Criteris davaluacié 411, 2m 3 at 2.1 Plantejar preguntes sobre fendmens | 2.1 Plantojar preguntes sobre fenémens. {uotidians i formularhipétesis que ‘quotidians iformularhipétesis que puguin ser respostes o contrastades en | puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de context escolar a través de Texperimentacié, la presa de dadesi _| lexperimentaci6, la presa de dades | Tanalisi de fendmens fisics iquimics, | fanalisi de fenomens fisies i quimics, dliferenciantes d'aquelles qUestions Pseudocientifiques que no admeten comprovacié experimental 2.2 Dissenyar, fent servir metodologies propies de la ciencia, procediments de Fecerca que impliquin Is de la deduccis el treba experimentaliel _| 2.2 Dissenyar,fent servir metodologies raonament logicomatematic. propies de la ciéncia, pracediments de 2.3 Pertar a terme disseny Fecerca que impliquin Ils de la, experimentals fent servir els instruments, 74/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Tes snes o les techiques adequades ‘amb correccia | interpretar-ne els resultats utiitzant, quan sigui necessar, ines matematiques i tecnologiques. 2.4 Cooperar en un projecte cientiic assumint responsablement una funcio concreta, utltzant espais vituals quan sigul necessari, respectant la diverstat | afavorint la inclusi. 25 Presentar els resultats i les Conclusions obtingudes mitjancant Texperimentacié | Tobservacié de camp utlitzant el format adequat (taules, grafic, informes, et.) i, quan sig hecessar, eines digitale. 2.8 Valorar la contribucié de la ciéncia a la societat la tasca de les persones que shhihan dedicat, relexionant sobre els biaixos de génete en les ciéncies | la tecnologia, | entenent la recerca com tuna tasca cob-lectva iinterdiscipinaria fen constant evoluci, influida pel context politic els recursos economics. ‘educcis, el reball experimental el raonament logicomatematic. 2.3 Portar a terme experimentacio plantejada fent servrels instruments, les eines o les técniques adequades amb correccié | interpretar-ne els resulta, ‘quan sigui necessari, amb eines. matematiques | tecnoldgiques per obtenir conclusions raonades | fonamentades o valorar la impossibiltat de fer-ho. 2.4 Establircol-laboracions quan sigul hnecessari en les diferents fases del Projecte cientfic per treballar amb més eficiencia, valorant la importancia de la cooperacié en la investigaci6, respectant la diversitat | afavorint la nclusi6 2.5 Presentar de manera clara|rigorosa els resultats | les conclusions obtingudes mitjangant Texperimentacié, argumentant la connexié entre uns iatres, | Tlobservacié de camp utiltzant el format adequat (taules, grafcs, informes, etc) eines digital. 2.6 Vealorar Ia contribucié de la ciéncia a la societat ila tasca de les persones que shi han dedicat, argumentant sobre els biaixos de génere en les ciéncies ila tecnologia i entenent la recerca com una tasca collectva |interdiscipinavia en constant evoluci6,influlda pel context Politic i els recursos econdmics. Una caracteristica inherent a la ciéncia ial desenvolupament del pensament cientifc en Vadolescéncia és la curisitat per coneixer, descriue | interpretar els fendmens naturals, Dotar Talumnat de competéncies cientiiques implica treballar amb les metadologies propies de la ciéncia | reconéixer-lai valorar-ne la importancia en la societat.'alumnat {que desenvolupa aquesta competéncia ha d observar, formular hipdtesis i aplicar experimentacio, la ndagaci ila recerca devidéncies per comprovarles i predir possibles canvis. Utiltzar el bagatge propi dels coneixements que Valumnat adquireix a mesura que progressa en la seva formacié basica | comptar amb una completa colleccié de recursos Centfics, com ara les técniques de laborator o de tractament | seleccié de la informacs, suposen un suport fonamental per al desenvolupament d'aquesta competéncia, alumnat que desenvolupa aquesta competéncia empra els mecanismes del pensament entific per interaccionar amb la realitat quotidiana it la capacitat analitzar raonadament icrticament la informacié que prove de les observacions del seu entor, 0 que rep per qualsevol altre mila, i expressar-a i argumentar-ia en termes cientiics. 751401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competéncia especifica 3 Generar, interpretar i validar dades i informacié en diferents formats i fonts, fent servir de manera adient el llenguatge cientific especific de la fisica ila quimica, i usar de manera responsable i segura valorar el llenguatge cientific com intercanvi de coneixement. Criteris davaluacié ina universal de comunicacié i 44, 2ni3¢ 4 3.4 Generar i usar dades de fonts | formats diversos (textos, taules, agrafiques, diagrames, etc.) per interpreter, validar i comunicar Informacigrelativa a un procés fisic 0 uimic concret, mitjancant la seleccié critica dal més rellevant per ala resolucié del problema 3.2 Uilltzar adequadament les regles Dasiques de la fisica ila quimica, incloent-hi Nis d'untats de mesura, les tines matematiques | la formulaci | rnomenciatura IUPAC, com a elements basics del lenguaige cientifici d'una ‘comiunicacié efectiva per aTintercanvi de Coneixement entre la comuritat entific, 3.3 Uliltzar de manera practica i responsable les normes dis dels espals especies de ciéncia, com el laboratori de fisica i quimica, com a mitja per reservar la salut propia icollectiva, la conservacié sostenible del medi ambient Tel respecte per les instal lacions. 3.1 Generar | usar dades de fonts | {ormats diversos (textos, taules, grafiques, diagrames, etc.) per interpretar, vaidar i comunicar informacié relatva a un procés fisic 0 quimic concret, mitjangant la seleccié critica alld més rellevant per a la resolucié del problema. 3.2 Uilitzar adequadament ies regles Dasiques de la fisica a quimica, incloent-hi fs adequat de diversos sistemes d'unltats de mesura, les eines matematiques necessaries ila {formulacié i nomenclatura IUPAC, com a elements basics del lenguatge cientfc una comunicacié efectiva per a Tintercanvi de coneixement entre la comunitat cientifca 3.3 Utiltzar de manera practica, responsable | rigorosa les normes ds dels espais especifics de ciéncia, com el laboratori de fisica i quimica, com a mia per assegurar la salut propia i col-lectva, la conservacié sostenible del medi ‘ambient i el respecte per les instal-lacions, La interpretaci6 ila comunicaci6 d'informacié amb correcci6 tenen un paper mot Important en a construccié del pensament cientific, ja que atorguen a Valumnat la Ccapacitat de comunicar-se en el lenguaige universal de la ciéncia, més ena de les fronteres geagrafiques i culturals del mén. Amb el desenvolupament d'aquesta ‘ompeténcia es pretén que falumnat es familiaizi amb els fluxos dinformaci6 1 material de laboratori, per ‘multidieccionals caracteristies de les cisciplines cientifiques | amb les normes que tota la comunitatcientica reconeix com a universals per establr comunicacions efectives tenglobades en un entom que asseguti la salut i el desenvolupament mediambiental sostenible. A més, requere’x que Falurmnat avalu la qualita de les dades i en valor la Imprecisié. axi com que reconegul la importancia de la Investigacié previa a un estudi cient. ‘Amb aquesta competéncia especifica es vol fomentar adquisicio de coneixements, destreses i actituds relacionats amb el caracter multidisciplinar de la ciencia, 'aplicacié de normes, la interelacié de variables, a capactat dargumentaci6, la valoracié de la 781401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 importancia dutiitzar un lenguatge universal, la valoracié de la diversiat, el respecte cap ales normes i acords establerts, cap a un mateix, cap als alles i cap al medi ambient, etc, les quals sén fonamentals en els ambits cientiics per formar part dun tentorn social i comunitari més ampli Competin especifica 4 Utilitzar de forma critica i eficient plataformes tecnoldgiques i recursos variats, tant per al treball individual com en equip, per a la cerca d'informacié, la creacié de materials i la comunicacié fonamentada en coneixements de la fs a, entorn de fenémens i qe: ecosocialment rellevants. Criteris d'avaluacié 41, 2ni 3 at 4.1 Uliltzar de forma erica, creativa | ficient entoms digitals i diferents recursos en formats diversos per defensar el punt de vista propi sobre fenomens i questions ecosocialment rellevants, 4.2 Justiicar el punt de vista propi sobre Aaestions ecosocialment rellevants, utitzant tant el treballincividual com en. equip, respectant les aportacions de tothom i promovent la inclusié de génere I social 4.3 Cerear | analitzarinformacié amb mitjans convencionals i digitas i crear Ccontinguts relacionats amb lafisica ila gulmica, seleccionant amb criteri les fonts més fables i organitzant informacio miljangant lis ila citacié correctes de diferents fonts. “4.1 Utltzar de forma ertica, ereatva | eficient entoms digitals i diferents recursos en formats diversos per defensar el punt de vista propl sobre ‘fendmens | questions ecosocialment rellevants, 4.2 Justfcar el punt de vista propi sobre qhestions ecosocialment relevants, Utltzant tant el treball individual com en ‘equip, respectant es aportacions de tothom i promovent la inclusié de génere | social 4.3 Cercar i analtzarinformacié amo mriljans convencionals i cigitals i crear Continguts relacionats amd la fisica | la quimica, seleccionant amb criteri les fonts més fables i organitzantinformacis miljangant Tas ia citacié correctes de les fonts, amb respecte per Ia propietat intellectual, Els recursos, tant tradicionals com digitals, adquireixen un paper erucial en el pracés densenyament i aprenentatge en general, en assoliment de competencies en particular, ja que un recurs ben seleccionat facilta el desenvolupament de processos cognitius de rivell superior i propicia la comprensié, la creativitati el desenvolupament personal i

    You might also like