Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Llengua Estrangera-2no Llengua Estrangera

    Uploaded by

    Carlos Fnd
    14 views29 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    14 views29 pages

    Llengua Estrangera-2no Llengua Estrangera

    Uploaded by

    Carlos Fnd

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 29
    215ie01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 Llengua Estrangera ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 En la materia Llengua Estrangera es treballen un total de 10 competéncies especifiques que s6n la concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al perfil Competencial de sortida de T'alumnat al nal de Feducacié basica, Competancia especifica 1 Descriure i valorar la diversitat lingiistica i cultural a partir det reconeixement de les llengiies de I'alumnat ila realitat plu ingite, pluricultural i intercultural, per afavorir la transferéncia lingiistica, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis linguistics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural. Griteris d'avaluacié trian sriat 41.1 Acceptar i adequar-se a la diversitat linguistica, cultural | atistica propia de pisos on es parla la llengua estrangera com a font d enriquiment personal, mostrant interés per compartir elements cuturals i inguistics que forentin fa sostenibiltat la domocraci. 1.2 Participar de manera empatica i respectuosa en situacions intercultural, construit vincles entre les diferents flengdes i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminacis, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotaians. 1.3 Aplcar, de forma guiada, estratégies per explicar i apreciar la diversitat inguistica, cultural artistica 41.1 Valorareriicament la diversitat linguistica, cultural | artistca propia de paisos on es parla lengua ‘estrangera, en relacié amb els drets humans, iadequar-se a aquesta diversitat, tot afavorint el desenvolupament d'una cultura ‘compartida i una ciutadania ‘compromesa amb la sostenibiltat els, valors democratcs, 1.2 Paiticipar de manera adequada, ‘empatica | respectuosa en situacions interculturals, construit vincles entre les diferents lengtes i cultures, febutjant qualsevol ipus de discriminaci6, projudici i estereotip en ccontextos comunicatius quotidian, | proposant vies de solucio a aquells factors socioculturals que dificulten la ‘comunicaci. 1.3 Aplcar estratégies per defensari apreciar la diverstatinguistica, cultural iartstca, ‘Aquesta competéncia se centra en la rellevancia iriquesa que la diversitat linguistic, Cultural artstica de la societat actual ens aporta, La consciéncia de la diversitat proporciona Talumnat la possibilat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d'una sensibiltat artstca | cultural, la capactat didenticar i utilizar luna gran varietat d'estratégies que li permetin establirelacions amb persones daltres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant ensenyament de la lengua estrangera permeten a [alumnat obrir-se a noves experiéncies, ides, societats i cultures, mostrant interés cap a alld diferent: relatvitzar la 2 261401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 propia perspectva il propi sistema de valors culturals, a més de cistanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevoltipus de discriminacié o reforg d'estereotis. La interculturaitat, que afavoreix fentesa amb els altres, mereix una atencié especifica pperqué form part de lexperiéncia de Valumnati per evitar que la seva percepcié sobre aquesta diversitat estigu dstorsionada pels estereotips i constitueixilorigen de certs tipus de discriminacié. La valoracié critica i Tadequacié a la dversitat ha de permetre a alumnat actuar de forma empatica I respectuosa en situacions interculturals. El pluriinguisme és un concepte promogut pel Consell d Europa, que emfasitza el fet que les llengties que una persona canebx o domina no estan disposades en compartiments festancs | separats, sin6 que conformen un reperton dinamic | en constant desenvolupament on siinterrelacionen i interactuen els coneixements linguistics i les ‘experiéncies comunicatives de individ, per contibuir al desenvolupament de la Competéncia en comunicacié linguistica, axl com de la competéncia personal, socal | daprendre a aprendre. La competéncia plurlingde es definetx com la capacitat de tots els parlants dutltzari aprendre, de manera autonoma o a través de lensenyament, més una lengua; Thabiltat d'un individu d'utlitzar els seus coneixements parcials de diverses llengues ila seva experiéncia de diverses cultures per comunicar-se | participar en activitats interculturas; el valor de la convivencia, basica per a a tolerancia inguistica i cultural, 6s dir, la conscienciacié del propirepertoriingdistc i de la riquesa lingdistica cultural de Fentorn, En defintva, aquesta competénciaté la capacitat d'actvar tot el repertor linguistic | cultural propi i utitzar les estratégies adquirdes de forma transversal, segons la situacio, aprenentatge, amb Fobjectiu d'ajudar individu a construir la seva propia identitat, Tinguistica Vo cultural, ia desenvolupar la seva capacitat e'aprenentatge. Competancia especifica 2 ‘Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, en la llengua estandard, recollint el sentit general ila informacié més rellevant, la seva forma i el seu contingut, per construir conelxement, formar-se opinié | eixamplar les possibilitats de gaudi i leure. Criteris davaluacié tri2n 3riat 2.1 Interpretarianalitzar el sentit global_| 2.1 Extreure i anaitzar el sentit global | ila informacié espectfia iexplicita de | les dees principals, i seleccionar textos orals i multimodals breus i informacié pertinent de textos orals i senzills sobre teres frequents i ‘multimodals sobre temes quotidians, ‘quotidians, de relevaneia personal i de rellevancia personal o dinteres proxims aia seva experiencia, propis | pabiic propers a la seva experiéncia dels ambits de les relacions fexpressats de manera clara en la interpersonals, de Taprenentatge, dels | lengua estandard a través de diversos mitjans de comunicacié ide la fccié, | suport ‘expressats de forma clara ien la llengua estandard a través de diversos suports. 2.2 Interpretarivalorar el contingut i ls trets discursius de textos progressivament més complexos propis dels ambits de les relacions 23 2rTiao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 2.2 Seleccionar, organitzari aplicar de | interpersonals, dels mijans de manera guiada les estratagiesi els ‘comunicacié social ide Iaprenentatge, ‘coneixements més adequats en Itambe de textos Iiteraris adequals al situacions comunicatives quotidianes | nivell de maduresa de Talumnat, per comprendre el sentit general, la informacté essencial | els dtalls més rellevants dels textos; interpretar 2.3 Seleccionar, organitzar i apicar les testratégies i els coneixements més adequats en cada situacis ‘comunicativa per comprendre el sentit {general la informacié essencial els dotalls més rellovants dels textos; inferr significas i interpretar elements no verbals, i cercar, seleccionar i gestionar informacié verac. ‘elements no verbals, i cercari seleccionar informaci, La comprensié suposa rebre i processar informaci6. A etapa de educacié secundaria obligatéria, la comprensié és una destresa comunicativa que cal desenvolupar a partir de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevancia personal o dinterés paiblic propers a experiencia de Valumnat, expressats de manera clara i sant la lengua festandard. La comprensié, en aquest nivell, implica entendre | interpretar els textos | cextreure'n el sentit general els detalls més rellevants per satisfer les necessitats Ccomunicatives, Per fer-ho, shan d'activar les estratégies més adequades al desenvolupament psicoevolutyiles necessitats de 'alumnat, a fide reconstruirla representacié del signficat i del sentit del text per formular hipdtesis sabre la intencié ‘comunicativa subjacent a aquests textos. Entre les estratégies de comprensié més its pera Talumnat hi ha lainferéncia i Textrapolacié de signficats a nous contextos ‘comunicatus, aixi com la transferdneta ila integracis dels coneixements, les destreses | les actituds de les lenges que conformen el seu repertori linguistic. Inlou la interpretacio de diferents formes de representacio (imatge, grafic, taules, diagrames, so, gestos, etc), ‘ix! com de la informacié contextual (elements extralingustics) | cotextual (elements linguistics), que permeten comprovar la hipotes!inicial sobre de la intencié | sent del text, aixi com plantejar hipbtesis alternatives, si calgués. ‘A més daquestes estratégies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analbgics com digitals, constitueic un métode de gran utiitat per ala comprensi6, ja que permet Contrastar, validar | sustentar la informacié,aixi com obtenir conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensié |interpretacié requereixen contextos de Ccomunicacié dialdgies que estimulin a collaboraci, la identificaci erica de prejudicis | estereotips de qualsevoltipus, aii com interés geri perles diferencias i les similtuds cultural, Competancia especifica 3 Produir textos orals i multimodals amb coheréncia, claredat i registre adequats, atenent les convencions préopies dels diferents géneres. discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals. 2 281201 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 trian ariat 3.1 Expressar oralment textos brous, senzlls, estructurats, comprensibles i adequats ala situacio comunicativa sobre temes quotidians i frequents, de rellevancia per a 'alumnat, per tal de descriure, narrariinformar sobre temes conerets, en diferents suport, utitzant de forma quiada recursos verbals Ino vverbals, aixi com estratagies de Planificacio i control de la producci6, 3.2 Aplicar de forma guiada Conelxements | estratégies per planficar, produr | revisar textos Ccomprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les caracteristiques contextuals la tipologia textual, amb ajuda dels recursos fisics 0 dgitals més adequats fn funcié de la tasca iles necessitals dde cada moment, tenint en compte el destinatar del text 3.3 Participar en situacions interactives breus isenzilles sobre temes quatidians, de relevancia personal i proxims ala seva experiencia, através, de diversos suport, utiitzant recursos com ara la repetcié, el ritme pausat oe! llenguatge no verbai, imostrant ‘empatia i respecte pera cortesia lingdisticaietiqueta digital, axi com por les dferents necessiats, dees, inguietuds, iniciatives i motivacions dels intertocutors 3.4 Uiiitzar, de forma guiada i en entorns propers, estratégies adequades per Iniciar, manteni | acabar ka comunicaci, prendre | cedi la paraula, soblictari ormular aciariments | explicacions. 3.1 Expressar oralment textos senzills, festructurats, comprensibles, coherents 1 ‘adequats ala situacié comunicativa sobre temes quotidians, de relevancia personal o dinterds public proper ala seva experiéncia, per tal de descriure, narrar, argumentar | informa, en diferents suports, utltzant recursos verbals ino verbals, aixi com estratigies de planificacé, contro, ‘compensacié | cooperacié, 3.2 Aplicar coneixements i estratagies per planificar, produ, revisar i cooperar ‘en felaboracié de textos coherent, ‘cohesionats i adequats a les intencions ‘comunicatives, les caracteristiques contextual, els aspectes sociocuturals ila tipologja textual, usant els recursos fisics 0 dgitals més adequats en funcié de la tasca ide les necessiats de audiéncia o el destinatari del tex. 3.3 Patticipar i collaborar activament, a través de diversos suports, en sitacions interactives sobre temes ‘uotidians, de rllevancia personal o interés piblic propers ala seva ‘expetiancia, mostrant inicatva, ‘empatia i respecte per la cortesia linguistica iVetiqueta digital, aixi com per les diferents necessitats, dees, inguietuds, inciatves | motivacions dels interlocutor. 3.4 Utilizar estratégies adequades per inicir, mantenir i acabar la ‘comunicaci6, prendre i cedir a paraula, soblcitariformular aclariments i ‘explicacions, reformular, comparari contrastar, resumir, col-laborar debate, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses. Num. 8762 -29.9.2022 El desenvolupament de la competéncia comunicativa de Falumnat passa necessariament per Fatencié als usos orals, que han de ser vehicle d'aprenentatge | objecte de ‘coneixement. Les classes de llengua estrangera han d ofetr contextos diversificats i signification Falumnat pugui prendre la paraula | conversar amb els seus iguals en dialegs pedagogicament orientats, i estimular la construccié de coneixements que facin possible la reflexio sobre els usos formals i informals, espontanis | planificats L'alurnnat 2s 291801 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 pol fer 'exposicid 'una petita descripcié o anécdota, una presentacié formal de major cextensié, una senzilla argumentacié en aquests contextos. La produccié oral de caracter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per ala planiicacié, i comparteix per tant estratégies amb el procés descriptura, La interaccié oral requerelx conéixer les estratégies per prendre i cedir la paraula, desplegar acttuds descolta activa, expressar-se amb fuidesa, claredat | el to | elregistre ‘adequats, aixi com posar en joc les estratégies de cortesia de cooperacié cconversacional Atenent ala situacié comunicativa, amb el seu major 0 menor grau de formalita, la relacié entre els interlocutors, el propésit comunicatu i el canal, els gdneres discursius —motles fen qué han crstalitzat les practiques comunicatives propies dels diferents ambits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal Competancia especifica 4 Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit critic i diferents propasits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent el sentit global | les ides. principals i secundaries, identificant la intencié de l"emissor, reflexionant sobre el contingut ila forma i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats | interessos. comunicatius diversos. Criteris d'avatuacié trian aria 4.4 Comprendre | interpretar el sentit global, 'estructura, la informacié més rellevant ila intencié de Temissor de textos esents i multimadals senzils de diferents ambits que responguin a diferents proposits de lectura, realtzant les inferéncies necessaries, 4.2 Valorar la forma jel contingut de textos senzils avaluant-ne la qualtat, la fiablitat la idonettat de canal utltza, aixi com Ieficdcia dels procediments comunicatius emprals, 4.1 Comprendre | interpretar el sentit global, Festructura, la informacié més rellevant ila intencio de emissor de textos escrits | multimadals de certa ‘complexitat, que responguin a dferents propésits de lectura,realitzant les inferéncies necessaries. 4.2 Valorarcriticament el contingut la forma de textos de certa complenita, avaliant-ne la qualita, la fabiitat ila idonettat de canal utiitzat, abi com Teficdcia dels procediments linguistics cemprats, Desenvolupar la competéncia lectora implica incdir en la motivaci6, el compromis, les practiques de lectura | el coneixement ds de les estratagies que s'han de desplegar bans, durant i després de acte lector, perqué noies inois esdevinguin lectors Ccompétents i autdnoms davant tt pus de textos, sapiguen avaluar-ne la qualita fabitat | hi trobin la resposta a diferents proposits de lectura en tots els ambits de la seva vida, Comprendre un text implica captar el sou sentit global la informacié més relevant en funcié del propdsit de lectura, itegrar Ia informacié explicta | realtzar les inferéncies necessaries que permetin reconstrur la relacié entre les seves parts, formular hipotesis Sobre la inteneié comunicativa subjacent a aquests textos, | reflexionar sobre la seva 26 2r01401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 forma i contingut. Per a aixd, convé acompanyar els processos lectors dels estudiants de ‘manera detinguda a laula, enint en compte a més que Falfabotitzacié de segle XX! passa nnecessariament per Iensenyament de la lectura dels hipertextos d'intemet. Les classes de llengdes han de diversificar els ambits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per treballar-os a aula, buscant la gradaci6 | complementarietat en la complextat dels textos (extensid, estructura, lenguatge, tema, etc) ies tasques proposades. Es fa aqul imprescindible el treba coordinat amb alires mataries del curriculum, donada lespecificitat dels generes discursius associats @ cada area de coneixement, aixi com amb les altresllengues curricular, Competan especifica 5 Produir textos escrits i multimodals amb adequaci6, coheréncia i cohesi6, aplicant estratégies elementals de planificaci6, redaccié, revisi6, correct edicié, amb regulacié dels iguals | autoregulacié progressivament autonoma, i atenent les convencions prépies del gnere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficag i creativa a demandes comunicatives concretes. Criteris d'avaluacié trian ariat 5.1 Organitzar i redactar textos brous i comprensibles, amb claredat, coheréncia, cohesié i adequacié a la situacié comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través eines analégiques idgitals, sobre assumples quotidians i frequents, de fellevancia per a 'alumnat | proxims ala seva experiencia, 5.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratégies per planificar, produ |revisar textos Comprensibles, coherenis i adequats a les intencions comunicatives, les caracteristiques contextuals la tipologia textual, usant, de manera progressivament autonoma, els. Tecurs0s fsics 0 dgitals més adequats fn funcié de a tasca i les necessitals dde cada moment, tenint en compte la persona a qui va diiit el tex 51 Redactar | difondre textos dextensié mitjana amb acceptable claredat, coheréncia, cohesio, correcci6 i adequacié a la situacié comunicativa proposada, ala tipologia textual ia les ‘ines analogiques i digital utiizades, sobre assumples quotidians, de rellevancia personal o dinterés public proxims a la seva experiencia, respectant la propietatinteHectual i cevitant el lagi 5.2 Aplicar coneixements i estratagies per a planficar, produr,revisar i ‘cooperar en Telaboracié de textos ccoherents, cohesionats i adequals a les intencions comunicatives, les caracteristiques contextuals, els aspectes socioculturas ila tipologia textual, usant els recursos fsics o digitals més adequats en funcié de la tasca i de les necessitats de laudiéncia ‘del lector potencial a qui s'adrega el text En aquesta etapa, la produccié escrita consisteix en la redaccié de textos sabre temes {quotidians, de rellevancia personal o dinterés public proper a Vexperiancia de alumnat, amb creativitt, coheréneia | adequacié. La produccié, en dversos formats | suports, pot 2 2eviao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Incloure en aquesta etapa la redaccié de textos que expressin fets, conceptes, ppensaments, opinions | sentiments, miljancant eines digitas i analégiques, aixi com la ‘cerca dinformacié a Internet com a font de documentacis, En el seu format multimadal, la pproduccié inciou Fas conjunt de diferents recursos per produirsignificat Les activitats vinculades amb la produccié de textos compleixen funcions importants en cls ambits académics i professionals, i hina un valor social i civic concret associat a elles. La desiresa en les produccions més formals en diferents suports no s/adquireix de forma natural, siné que &s producte de laprenentatge. En aquesta etapa, les produccions es basen en Faprenentatge de: trets formals basics de caire més linguistic, sociolinguistic i pragmatic; expectatves i convencions comunes associades al genera ‘emprat; eines de producci, i suport ulltzal Les estratagies que permeten la milora de la producci6, tant formal com informal, comprenen la planificacis, fautoavaluacié | ccoavaluacs, la retroalimentacié, aixi com el monitoratge, la validacié ila compensacié. Competancia especifica § Cercar, seleccionar i contrastar informacié procedent de diferents fonts de ‘manera progressivament auténoma, avaluant-ne la fiabilitat i pertinéncia en funcié dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulacié t desinformacié, | integrar-la i transformar-la en conelxement, per comunicar- la, adoptant un punt de vista critic, personal | respectués amb la propietat intel-lectual Criteris d'avaluacié trian ariat 6.1 Aplicar estratégies de cerca @informacié localitzaci6, seleccié i contrast), en diferents fonts, Incloses les digital, calibrant-ne la abiitat i pertinencia en funcié dels objects de lectura, sobre temes dinterés academic, personal, ecolégic | social, de forma progressivament autonama, a la xarxai a les biblioteques, valorantcriticament el resultat de la cerca, 16.2 Elaborartreballs dinvestigacié i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietatinte-lectual, els Fesultats dun procés dinvestigacié individual © grupal, organitzant la informaci, integrant-la en esquemes propis ireelaborantia, | adoptant un punt de vista criti | respectués amb els princi de propietat intellectual, sobre temes dinterés academic, personal, ecalagic i social, que incloguin els 6.1 Aplicarestratégies de cerca dinformacié (localizaci6, seleccié i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals,calbrant-ne la fiabiltat i pertinencia en funcio dels objectius de Tectura, sobre temes dinterés academic, personal, ecolagic | social, de forma ‘utonoma, ala xarxa ia fa biblioteca, valorant criticament el resultat de la 6.2 Elaborartreballs d'investigacié ‘comunicar de forma creativa i respectant ls dtets de la propieta intellectual, els resultats dun procés dinvestigaci, indWvidual o grupal, organitzant la informacié, integrantla en esquemes propis ireelaborant-a, i adoptant un punt de vista cic | respectuds amb els princpis de propietat intellectual, sobre temes diinterés académic, personal, ‘ecoldgic social que incloguin els 28 2p2i401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Objectius de desenvolupament objectius de desenvolupament sostenble, sostenible 6.3 Adoptarhabits dus critic, segur, | 6.3 Adoptar habits dis crt, segur, sostenible | saludable de les tecnologies | sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relacié amb la cerca ila digitals en relacié amb la cerca ila comunicacié de la informacis ‘comiunicacié de la informaci. LLaceés a la informacié no garantelx per si mateix el conebxement, ent&s com a princi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes de segle XI inclosos els objects de desenvolupament sostenible. Per aixd, és imprescindible que alumnat adquireixi habitats | destreses per transformar lainformacié en conelxement, reconebsent el moment en qué es necesita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-a | ‘comunicar-la, adoptant un punt de vista critic i personal, i evidenciant una actitud ética | responsable amb la propietat intel-lectual| amb la identitat digital ‘Stha de procurar que Falumnat,individualment o de forma cooperativa, consult fonts dinformacié variades en contextos sacials o académics pera la realizacié de treballs 0 projectes de recerca, ja sigui sobre tems del curriculum o al voltant d aspectes Importants de Factualita social, centifica o cultural. Aquests processos dinvestigacié han de tendir a labordatge progressivament autonom de la seva planificacié en relacio amb les convencions establertes a la presentacié de les produccions propies amb les quals es divulga el conexement adquitt: organitzacié en epigrats; procediments de cita, notes, bibliografia | webgrafia; combinacié ajustada de diferents codis comunicatius en els rmissatges multimodals. Es imprescinaible també el desenvolupament de la creativtat i adequacié al context en la difusié del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, entesa ‘com un espai creatia d'aprenentatge, sera lentom ideal per a Tassoliment daquesta competéncia, Competancia especifica 7 Seleccionar i llegir de manera auténoma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerarl lector que s'enriquelxi progressivament pel que fa a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, 1 ‘compartir experiéncies de lectura per construir la propia identitat lectora i gaudir de la dimensié social de la lectura Griteris d'avaluacié trian ariat 7.1 Tria legir textos i obres 7.1 Llegir de manera auténoma textos | préviament seleccionats a partirdels | obres seleccionats en funcié dels propis propis gustos, interessos i necessitats | gustos,interessos i necessitats i deixar per crear el prop tinerari lector. cconstancia del progrés del propi inerar lector i cultural explicant els criteris de selecci de les lectures, les formes dlaceés ala cultura iteraria i experiancia de lectura, 7.2 Compartir experiencia de lectura en suports diversos tot relacionant el 7.2 Compartir 'experiéncia de lectura fe supors diversos tot relacionant el sentit de Fobra amb la propia experiéncia biografia Ilectora. 2 2231401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 sentt de fobra amb la propia ‘expetiéncia biografica, lectora i cultural Desenvolupar aquesta competéncia implica recérrer un cami de progrés planificat, que implica la dedicacio d'un temps dari constant de lectura individual, acompanyat estratégies i bastides adequades per configurarautonomia ila identitatlectora, que es desenvolupara al larg de tota la vida, Es essencial la configuracié d'un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat {que possibiftn tant la lectura auténoma com Ienriquiment de experiencia personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes Ieraries actuals impreses i digitals, | practiques culturals emergents. Paral-lelament, és recomanable anar configurant una ‘comunitat de lectors amb referents compartts; establirestratégies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interés, apropiar-se'n i compart la seva experiencia personal de lectura, | també establir contextos en qué apareguin motius per liegt que parteiin de reptes dindagacié sobre les abres | que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que Ia competéncia es vagi afermant, sera possible reduir progressivament !acompanyament docent i establirrelacions entre lectures més o menys complexes, aix! com entre formes de lectura prOpies de la modalitat auténoma ila modaltat guiada, Competancia especifica 8 Mediar entre diferents llengies, fent servir estratégies i coneixements serzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informacié de manera eficag, clara i responsable. Criteris d'avaluacié trian aridt 8.1 Inferiri explicar textos, conceptes i | 8.1 nferiri explicar textos, conceptes i comunicacions breus | senziles en ‘comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitatlinguistica situacions de diversitat inguistica, social i cultural, mostrant respecte i ‘social cultural, mostrant respecte | tempatia per les ielsinterlocutors iper | empatia per es i els interiocutors i per les llengiies emprades, interés per _| es llengdes emprades, i participant en particpar en la solucié de problemes | la solucié de problemes Gintercomprensié i dentesa en entom | dintercomprensié i d’entesa en Fentorn. Proper. 8.2 Aplicarestratégies que ajudin a 8.2 Aplicar, de forma guiada, ‘rear ponts,faciitin la comunicacé i estratégias que ajudin a crear ponts i | serveixin per explicar i simplificar facilitin la comprensié i producci6 textos, conceptes i missatges, i que informacié ila comunicaci, siguin adequades a les intencions adequades a les intencions ‘comunicatves, les caracteristiques comunioatives, utltzant recursos i contextuals (1a tipologia textual, usant suportsfisics 6 digtals en funcié de les | recursos i supors fisics o digitals en necessitats de cada moment, funcié de les necessitats de cada moment. 30 paar Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 La mediacié 6s lactvtat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensié de rmissatges o textos a partir d'estratagies com la reformulacié, de manera oral o esr. En a mediaci6, Valumnat ha d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a constrir o expressar missaiges de forma dialgica, no només entre lenges, diferents, siné també entre diferents modaltats o registres dins d una matelxa lengua. En educacié secundaria obligatora, la mediacié se centra, principalment, en el paper de la lengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicati, creant espais | condicions propicies per a la comunicaci6 i Vaprenentatge; en la Ccooperacis i el foment de la participacié dels ares per construiri entendre nous significa; La mediacié facilta el desenvolupament del pensament estratégic de falurmnat, en tant ue suposa que tri les destreses | estratigies més adequades del seu repertori per conseguir una comunicacié eficag, perd tamé per afavorr la partiipacis propia | daltres persones en entoms cal-laboratius dintercarvis dinformacis.Aixi mateix, implica reconéixer els recursos disponibles i promoure la motivacio dels altres i tempat, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees | cicumstancies personals dels interlocutors, i harmonitzant-les amb les prépies. Per aixd, empatia, el respecte, lesperit critic el seni ic sén elements clau en la mediacié en aquest rivell. Competéncia especifica 9 Ampliar i usar els repertoris lingUistics personals entre diferents llengies, reflexionant de manera critica sobre el seu funcionament i prenent consciéncia de les estratégies i coneixements propis, per millorar la resposta a nacessitats comunicatives concretes. Criteris d'avaluacié trian ariat 8.1 Comparar i contrastar les similituds i diferéncies entre dferents llengties feflexionant de manera progressivament autonoma sobre el seu funcionament. 9.2 Uilitzar diferenciar els coneixements i estratagies de millora de la propia capacitat de comunicar @aprende la lengua estrangera, amb suport gales participants | de suports analbgics i digttals 8.3 Identiicar i registrar, seguint models, els progressos i dificutats aprenentatge de la lengua estrangera, seleccionant de forma guiada les estratégies més eficaces per Superar aquestes dificultats i progressar en el seu aprenentatge, realitzant 8.1 Comparar i argumentar les simlituds i diferéncies entre dferents llengues reflexionant de manera progressivament auténoma sobre el seu funcionament 9.2 Uliltzar de forma ereativa ‘estratagies i coneixements de millora de la propia capacitat de comunicar i aprendre la lengua estrangera, amb suport daltres participants | de suports analagies i digitals. {8.3 Registrar | reflexionar sobre els progressos i diicultats d'aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratégies més eficaces per superar aquestes difcultats i consolidar cl seu aprenentaige, realitzant actvtats de planificacié del propi aprenentatge, 2 2esi401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 activitats 'autoavaluacié i coavaluaci, fentlos explicis i compart autoavaluacio i coavaluacié, fent Ls del repertor linguistic | a reflexié sobre el seu funcionament estan vinculats amb enfocament pluriingde de Tadquisicié de lengles. L'enfocament pluriingue parteix del fet que les experisncies de alumnat amb les llengiles que conelx serveixen de base per & ampliaci | millora de Taprenentatge de lenges noves i Tajuden a desenvolupar i ‘enrquir el sou repertori linguistic pluriingUe ia seva curiositat i sensibilizacié cultural. En educacié secundaria obligatdria 'alumnat aprofundeix en aquesta reflexid sobre les llengiies | estableix rlacions entre les diferents llengues i els repertors individuals, analtzant-ne les semblances | diferéncies per tal e'ampliar els coneixements i estratagies ten les lengues que els formen. D’aquesta manera, s’afavoreix Vaprenentaige de noves llengUes ies millora la competéncia comunicativa. La reflexi sobre les llengies (el seu funcionament implica que Talumnat entengui les seves relacions, perd, a mes, contribuebx {que identifiqui les fortaleses i mancances propies en el terreny lingdistic | comunicatiu, prenent consciéncia dels coneixements i estratégies propis, fentios explicits. En aquest sent, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa, el sentit de la iniclatva ila perseveranga en la consecucié dels objects o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents lenges permet valorar la dversitat inguistica de la societat com un aspecte enriquidor i postu. La seleccié, configuraci6 i aplicacié dels dlispositus | eines tant analdgiques com digitals per a la construcci | ntegracié de nous Continguts sobre el repertoi linguistic prop pot faciltar Tadquisiclé | millora de aprenentatge d'altres lengues. Les activitats ’autoavaluacié i coavaluacié, es poden inspirar en les proposades en el Portafolis europeu de les lenges (PEL). Competancia especifica 10 Posar al servei de la convivéncia democratica, la resolucié dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les prapies practiques comunicatives, utilitzant un lenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un is eficac, étic | democratic del llenguatge. Criteris d'avaluacié trian ariat 10-1 Identficar i rebuijar els usos discriminatoris de la lengua, els abusos de poder a traves de la paraula els tusos manipuladors del lenguatge @ parti de la reflex iTanalis dels elements lingdistics, textuals discurslus utlitzats, axi com dels elements no verbals que regeixen la Ccomunicacié entre les persones. 10.2 Utlitzar estratégies per ala resolucié dialogada dels confictes ila 10.1 Identiicar i rebuljar els usos discriminators de la llengua, els abusos die poder a través de la paraula i els uusos manipuladors del lenguatge a partir de la reflex i Yanalist dels ‘elements Ingdistcs, textuals 1 discursius utiitzats, aixicom dels ‘elements no verbais de la comunicaci 10.2 Utltzar estratagies per ata resolucié dialogada dels confictes ila 2 281401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 recerca de consensos tant en Vambit | recerca de consensos, tant en ambit, personal com educatu i socal personal com educatiui social Assolir aquesta competéneta implica que els estudiants siguin ficagas a thora de ‘comunicar-se i ue posin les paraules al servei duns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensié ética de la comunicacis, En [ambit de fa comunicacié personal, educacié lingUlstica ha d'aludar a establir relacions interpersonals basades en Tempatia | el respecte, faciltant eines per a 'escota activa, la comunicacié assertva, la deliberacié argumentada ila resolucié dialogada dels. Confictes. Erradicar els usos discriminatoris | manipuladors del lenguatge, aixi com els abusos de poder a través de la paraula és un imperatiu éic. En els ambits educatiu, social | professional, feducacie iinguistica ha de capactar per prendre la paraula en Vexercici luna ciutadania activa i compromesa en la construccié de societats més equitatives, més democratiques | més responsables en relacié amb els grans desafiaments que com a hhumanitattenim plantejats: la sostenibiltat del planeta, les infntes violancies, les creixents desigualtats, en la linia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenibl. Sabers Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relacié a contextos on es pot desenvolupar ol seu aprenentatge ‘competencial. Elsi les docents poden incorporar contextos alternatus si ho consideren pertinent, Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competéncles especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ¢organiizar els sabers de la materia, o de les dferents matéries coordinades en un ambit, a partic de situacions, Les sttuacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, matéria o ambit a partir una co-leccid 0 sequéncia de reptes, contextos, circumstancies del mén real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és adi, els Coneixements, les destreses, els valors Iles acttuds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. A modifica la planficacié habitual dadquisicis de sabers i competencies basada en a logica académica propia de les arecs de coneixement 0 matéries, plasmada en la seqUiéncia tradicional dels temes disciplinars, Es protén acostar-se ala Ibgica de Taprenent per donar sentit als seus aprenentalges basant-se en la soquéncia de contextos rellevants plasmats en les situacions, Primer segon curs Les llengies | els seus parlants - Analisi valoracié de la lengua estrangera com a mitja de comunicacié interpersonal i intemacional, font d'informacio, i com a eina pera Tenriquiment personal, en situacions de Ia Vida quotidiana i académica, = Interés en la realitzacié dintercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la lengua estrangera, per al desenvolupament i millora de Taprenentaige de la lengua. 2 zero Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 - Explicacié i analisi 'aspectes socioculturals i sociolingUistics basics relatius a la vida uotidiana, les condicions de vida ies relacions interpersonal; convencions socials basiques; lenguatge no verbal, cortesia lingulstica i etiqueta digital; cultura, costums i valors propis de paisos on es paria la lengua estrangera, - Aplicacié d'estratégies basiques per entendre i apreciar la diverstat lingUistica, cultural atstica, atenent a valors ecolbgics, socials | democratics, en escenaris presencia, hibrids i en tnia Aplicacié destratbgies de producci6, comprensié i analisi critica de textos oral, escrits ‘multmodals de diferents ambits amb atencié conjunta als aspectes segUents: © Context Analisi dels components de fet comunicatiu: grau de formalitat dela situaci6 i caracter pbc o privat; distancia social entre els interlocutors; propésits comunicatius | interpretaci6 d'ntencions; canal de comunicacis | elements no verbals de la ‘comuunicaci6, en situacions d'aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicacis, * Géneres discursius Analisi Gs de models contextuals | géneres discursius basics en Ia comprensié, produceis i coproduccié de textos orals, escrits i mutimodals, breus | senzil,Iteraris | no literaris: caracteristiques i reconeixement del context (participants i stuacié), expectatives generades pel context; organitzacié i estructuracio segons el genere, la funcié textual iTestructura, * Processos - Desenvolupament progressiu de Fautoconfianga. Valoracié de Yerror com a instrument de millora i proposta de reparacié en qualsevol tipus de situaci6 «faprenentatge de la lengua (formal, no formal, informal. -Aplicacié destratégles d'us comd per a la planificacié, execueié, control reparacis de la comprensié, la produccié ila coproduccié de textos orals i multimadals, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, colaborar, debatre, resoldre problemes i

    You might also like