aaaa01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Emprenedoria (matéria optativa de primer a tercer d’ESO) \lemprenedoria pren importancia en actualitat com a iniciativa que anima @ buscar Cportunitats iidees que contribueixin a satisfer les necessitats detectades en Ventom, desenvolupant estratégies per dur aquestes idees a acci6. Un emprenedor genera valor perals alr, innova imilloa el benestar personal, social i cultural. La materia optativa d'Emprenedoria de primer a tercer d ESO té una tripe finaltt: En primer llc, promoure lesperit emprenedor, que ha de crstal-itzar en una cultura d'emprenedoria personal, social i empresarial més innovadora. Per a aid, cal que Valumnat faci una anaisi precisa de si mateixj, a partir d'aquest autoconeixement, adquireixiformacio, desenvolupi les habiltats personals | socials, axi com les estratdgies necessaries per affontar reptes, gestionar la incertesa | prendre decisions adequades per portar el projecte emprenedor ala reali, En segon lloc, contribuir a fer que 'alumnat comprengui que remprenedor ha Gobri-se ‘cami en un context global en qué els elements sinterrelacionen. Aixd requereix explorar Fentorn, analitzant els diferents ambits (social, cultural, artistic | empresaral) per identificar necessitats i oportunitats que puguin sorgir,seleccionar els recursos humans, ‘materials, immaterals | cigitals necessars, i aplicarios ala implantacié dun projecte personal o professional amb una visié emprenedora. En tercer lac, aconseguir que 'alumnat transfereix els aprenentatges a la practica, desenvolupant un projecte emprenedor que suposi una soluciéinnovadora ide valor per ala societat, Aquesta matévia es desenvolupa a partir 'aprenentatges significatius, funcional | interés per a Talurmnat, proporcionant sabers especies i técnics per examinar, de ‘manera critica, la societat en qué vivim, posant en primer pla la importancia d'estimular el seu esperit emprenedor, i un métode de treballcreatiu i basat en la validacié constant. ‘Axi mateix, permet materialitzaridees i solucions innavadores i sostenibles que donin resposta a les necessitats de 'entorn des d'una visi creativa, informada i de servei als ales, També contribueix a potenciar les habiltats de comunicacié per explicar transfer les solucions a contextos reals | fomentar el trebal solidar i coblaborati, Hiha una vinculacié directa amb etapa de primaria, en els principis pedagdgics de la qual s'expicita la potenciacié de Faprenentaige significatiu per al desenvolupament de les competéncies que promoguin Tautonomia ila reflexié, A més, hi ha continutat entre questa materia | el desenvolupament, en Fetapa de primaria, de dues competencies lau, vinculades al perfil competencial de sortida de alumnat. Duna banda, ta ompeténcia emprenedora, estretament relacionada a aquesta materia, que requerebx saber que hi ha diferents contextos i oportuntats per materaltzar es idees en accions, comprendre economia i els diferents plantejaments de planificaci i gestié de projectes, | mostrar una actitud emprenedora. D'altra banda, la competéncia personal, social aprendre a aprendre que suposa adquiic habiltats per fer front a la incertesa ila ‘complexitat, gestionar els conflictes,reflexionar de manera criica i adoptar decisions, i collaborar en equip inegociar per a aixd és necessari,a més, mostrar tolerancia, ‘expressar i comprendre punts de vista diferents, inspirar confianga i sentir empatia, aspectes que defineixen el caracter emprenedor Les competancies shan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, connectades amb la realitati que convidin alumnat a a reflex, a la coblaboraci | Vacci. Lassoliment de les competncies especifiques constitueix la base per a Tavaluacio Ccompetencial de Ialumnat ies valorara a través dels criteris 'avaluacié. No hi ha una vinculacis univoca i directa entre crteris d'avaluacié | sabers; les competencies3aaao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 especifiques s'avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers, amb la Alexibilitat necessaria per establir connexions entre els. Abordant un enfocament competencial, els crteris d'avaluaci | els sabers es vertebren al vottant de les competencies especifiques. Aquesta progressié, que parteix d'entoms molt propers i manipulatius connectant am les etapes c’educacié infantil i primar, facilta la {ransicié cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte. Els citeris davaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identicar en Talumnat ia forma de fer-no. Es vinculen irectament a les competencies especiiques. Els citeris davaluacié permeten mesurar el grau de dasenvolupament d'aquestes competencies jel ddocent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de I'ambito la matéria durant el procés ’ensenyament-aprenentatge, El professorat ha de contextualtzar i fexibiltzar aquests criteris d'acord amb les ccumstancies de la seva actvitat. El seu caracter és marcadament competencial els Converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents ious de sabers, 65a dir, coneixements, destreses, valors i acttuds que Talumnat had adquirr per desenvolupar-se en miitiples situacions prépies de la societat moderna. El desenvolupament de les competéncies especitiques es basa en les competéncies clau | en els sabers de la matéria, que es troben estructurats en tres blocs que inciouen els. coneixements, les destreses iles actituds imprescindibles; per aquesta raé s'opta per formular els sabers ligats a una capacilat en un context en el qual shan de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alteratiy, si ho considera adient El primer bloc de sabers es relaciona amb Fanalis jel desenvolupament del perfil ‘emprenedor posant Faccent en el coneixement d'un mateix, el desenvolupament thabiltats personals i estratégies de gestio per fer front a contextos canviants i incerts en qué emprendre, El segon tracta de Fanalisi dels diferents entoms (econdmic, empresarial, socal, cultural artistic) aii com del desenvolupament destratagies d’exploracio que permetin a alumnatidentiicar necessitats i buscar oportunitats que sorgeixin, fent-los conscients que Fentom condlcionara la realizacié dels seus projectes personals | professionals. Eltercer es vincula a la captacié i gestio de recursos humans, materials, immaterials 1 digitals com a elements necessaris perqué un projecte emprenedor es porta la alia, ‘Saborden qdestions com fonts de finangament i recursos financers, ies porta a terme un projecte emprenedar, emprant metodologies actives dideaci | prototipat. La materia d'Emprenedoria esta plantejada com a matéria optativa oferta obligataria de primer a tercer curs de feducacié secundaria obligatdria i vol garantir dos objects: En primer llc, que Talumnat adquireixi una formaci6é per desenvolupar-se i assumir riscos de manera responsable em la seva vida quotidiana i pugul gestionar i portar a "accié de manera viable projectes vitals, professionals i empresarials, En segon lloc, que Talumnat busqui solucions innovadores i sostenibles per afrontar els reptes proposals, a través diestralégies de gestié del coneixement, de lautoconeixement {de la colaboracié amb el ales. Els crteris d’avaluacié establers per a aquesta matéria van digits a conéixer el grau de Competéncia que alurmnat hagi assolt, 6 a dir, 'acompliment en el camp cognitu, instrumental i actitudinal, a través de la mobiltzacié dels sabers per alla seva aplicaci6 a ambit personal, social i académic, orientats a una futura projeccié professionalaasi401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Es proposa la concrecié curricular d aquesta matéria des d'una perspectiva teoricopractica aplcant els sabers al desenvolupament d'un projecte emprenedor en cadascuna de les seves fases. D'aquesta manera, els apronentatges es construeixen en idees des de laccio. 'alumnat ideara, gestionara recursos, desenvolupara prototips, els. ‘comunicara per explcar i transferr les solucions a contextos reals i prendra decisions en lun ambient flexible | obert que li permet desplagar les seves aptituds | patenciar les seves destreses i actuds emprenedores, tt treballant en equip. Aquesta dinamica de treball genera una cultura creativa i collaborative adrecada a crear valor per ala societat, En la materia Emprenedoria es treballen un total de 5 competéncies especifiques que son a concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al peril ‘competencial de sortida de falumnat al final de Feducacié basica, Competéncia especifica 1 1 i valorar aptituds, reconeixent les fortaleses i debilitats propies i dals altres, gestionant de forma eficag les emocions i destreses necessaries per promoure una actitud vital emprenedora davant entorns incerts, lobalitzats, amb la creacié d'un projecte personal que generi valor per als altres. Criteris davaluacié 1.1 Crear un projecte personal original i generador de valor per als alres amb una projeccié emprenedara, partint de la valoracié critica sobre les propies aptituds i adaptant- se a entoms lobals. 1.2 Utiivzar estratagies d'analisi raonada de les fortaleses i debiltats personals, socials, académiques | professionals, aixi com Ia iniciativa | ereatvitat propia | dels ares. 1.3 Gestionar de forma eficag les emocions i destreses personals, desenvolupant actituds creatives i innovadores. LVautoconeixement permet a la persona indagar en les seves aspiracions, necesstas | desitios personals, descobri-ne les aptituds, distingi-ne les intel igéncies i, ai, reftexionar sobre les seves fortaleses i debiliats i aprendre a valoar-les com a font de creixement personal. També implica reconéixer | gestionar emocions per adaplar-se a Contextos canviants i lobaltzats, amb objects de posar en marxa i dura terme el projecte personal am una propasta de valor Unica, que garantoix noves oportuitats en {ots els ambis i stuacions de Ia vida (personals, socials, académiques i professionals). Es important fer frontal projecte amb una acttud emprenedora, resolutva,innovadora creatva que permet! adapiar-se a diferentsentoms i comprondre la impariancia do desenvolupar Thabit éactuar amb creatvtat, tant inivdualment com collectvament, mitjangant fentrenament de la capactat creadora aplicanta en diferents escenaris per assali avengos personals, socal, culturals, aistics | econémics de var. Competancia especifica 2 Col-laborar eficagment amb altres persones | constituir dinamiques de treball en diferents contextos, utilitzant estratégies de formacié d’equips des del dialeg, Pequitat, el respecte a la diversitat ila inclusié per desenvolupar idees emprenedores. 22348/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Criteris d'avaluacié 2.1 Posar en practica habiltats socials, de comunicacié aberta, mativacié, lideratge ide ‘cooperacié tant de manera presencial com a distancia en diferents contextos de treball en equip per desenvolupar idees emprenedores. 2.2 Formar equips de treball mixtos basats en el disleg, Fequitat, el respecte ala diversitat la inclusi6, partint de la identiicacié dels recursos humans necessaris | visualitzant les metes comunes per desenvolupar idees emprenedores. 2.3 Valorar i respectar les aportacions dels altres en els treballs de grup i acceptar les, decisions preses de forma colectiva per desenvolupar ides emprenedores, Reconéixer i valorar trets caracteristcs i qualitats personals propies i dels ales és indispensable per atrontar amb éxit un projecte. Una identificacié correcta de les potencialtats de les persones permet la constitucié d'un equip de treball equibrat, eficag, Ccooperatiu, motivat | responsable, que compensi les debiltats dels uns i potencii las fortaleses dels ales, perqué s'adeail a les necessitats del projecte que es pretén abordar. Cal la posada en marxa de diferents estratégies per constitu els equips de {rebal, definint objectius, normes, ros i responsabilats de manera equitatva i afavorint la diversitat entre els seus integrants. Aixl s'aconsegueixen equips mutidimensionals, inclusius i capacos de generar, miljangant el dialeg, una intel igéncia collectiva que els ppetmeti funcionar amb autonomia i contribuir a la innovaci. Un desenvolupament | ds correcte de les habiltats socials com fempatia, Fassertivitat, a negociaci6, el lideratge i el respecte cap als interessos, les eleccions i les dees dels ares, aii com el coneixement i lis dhabiltats de comunicaci6, faciita una visio Compartida entre els membres de equip, la creacié d'un bon cla de treballi la construccié de vincles de cooperacié que reverteixin en el creixement persona i cal-lectiu Tintensifiqun valors de respecte, tolerancia i equitat Competancia especifica 3 Promoure actuacions locals i globals compromeses amb la societat i ‘entorn, amb visié creativa, emprenedora i compromesa per contribuir al desenvolupament sostenible. Criteris d'avaluacié 3.1 Proposar actuacions locals i globals de cura de rentorn natural, social, cultural artistic, amb visié creativa i emprenedora, 3.2 Gestionar problemes vinculats a Yentom, proposant solucions sostenibles mijangant projectes individuals i/o col-lectius que es tradueixin en una millora co-lectiva. 3.3 Arontar els reptes relacionats amb el desenvolupament sostenible, amb compromis i actitud de serve als altes, incentivant una ética ecolagica, Un dels reptes fonamentals del segle XXI és assegurarla prospertat pera tothom des de la sostenibiltat, que incorpora, entre altres objectus, la luita contra la pobresa extrema i la desiguatat, la proteccié de lentorn natural la reversié del canwi climatic. Resultaimprescindible dotar les persones de les eines necessaries perqué, amb iniciativa | des d'una visié emprenedora, busauin, promoguin i desenvolupin eficagment solucionsaaria01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 creatives | innovadores a problemes i necessitats del seu entom proper relacionats amb el desenvolupament sostenible.Aixi matelx, cal que donin resposta aquests reptes a escala local, els quals podrien traslladar-se a contextos més ampli, fins i tot globals, i que ajuin a preservar itenir cura de Fentor natural, social, cultural artistic. Competancia especifica 4 Analitzar | contrastar informacié de diferents fonts i suports, a través de métodes de recerca, amb rigor i sentit critic, per detectar necessitats i oportunitats en un mén global i divers. Criteris davaluacié 4.1 Cercar, seleccionar i contrastarinformaci6, amb rigor, ters tics i de fonts fables, orals, impreses o digitals, sobre temes interés io actuailtat presents a lento global i divers, 42 Identificar, amb sentit critic, necessitats i oportuntats presents en 'ambit personal, social, cultural, artistic i econémic. 4.3 Ullitzar de manera auténoma métodes d'obtenci6 dinformaci6, organitzaci6, ‘emmagatzemalge | recuperacié 'aquesta informacié, valorant erticament i respectant la propietat intellectual dels continguts que s'utiitzen, La corca dinformacis, entesa com el conjunt de dades o elements que aporten nous Coneixements i que permeten solucionar problemes i prendre decisions, 6s el punt de partida perqué una persona emprenedora comprengui mir el mon que Fenvolta, i pugul ‘identifica i detectar necessitals i oportunitats en fambit personal, social, cultural, artistic fecondmic dins d'un mén cada cop més global, divers | incert, Per afavorir fautonomia en faceés a la informacié cal donar a contixer les diferents fonts (generals, especialitzades, primaries, secundaries, etc.) a qué es pot recérrer, axi com els. diferents métodes de cerca, que poden anar des de observacid directa fins al maneig de diferents suports: oral, impresos o digitals (entrevistes, documents, material audiovisual, etc.) En factualitat, es fa imprescindible saber cercar informaci6, delimitar i seleccionar la mes rellevant, emmagatzemar-la de forma ordenada i utitzar-la quan escaigui, analitzant la informacié obtinguda, valorant4a amb rigor i sent ritic i qUestionant-ne la procedéncia | Mabiltat. Competancia especifica § Seleccionar els recursos disponibles en el procés de disseny de les idees o solucions emprenedores, creatives i sostenibles, utilitzant metodologies agils i actives d'ideacié amb sentit stic i solidari, per donar una resposta sostenible a les necessitats i demandes de la societat. Criteris d'avaluacié 65.1 Idear solucions emprenedores originals, vables i sostenibles que satisfac les, necessitas i aproftin les oportunitats identicades. 5.2 Aplicar les metodologies aglls en el proces individual i cobectiu dideacio de ssolucions emprenedores. 254348/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 5.3 Avaluar limpacte que aquestes solucions emprenedores puguin generar en lentom personal, social, cultural econémic, amb sentit etc i solidan. Els reptes actuals s6n un desafiament que necessita persones capaces de pensar d'una alira manera, creant i madurant, amb sentit&tic solidar,idees i solucions creatives i originals que donin respostes sostenibles a les demandes de la Societal, i que atenguin no rnomés les necessitats immediates, siné també les que puguin sorgir a mij i larg termini Per aconseguir akxb, és fonamental entrenar la capacitat de generacié didees i sotmetre- les a processos de validacié mitjancant is de metodologies actives, tant individuals com equip, | altres teeniques de foment de la creativitat que permetin adquirr habit de cercar solucions originals {innovadores en ambit personal, humanistic, cultural, artistic, social entific | tecnoligic. ‘quest procés de cerca de respostes als desatfiaments actuals esta inevitablement ligat als valors socials i personals. Per aixd és important reflexionar sobre els objectius de desenvolupament sostenible i adquiri un sistema de valors i actuar des de princips étics. ‘Aixd implica conéixer i prendre consciéncia de les diferents reaiitats humanes, valorar la riquesa ies oportunitats del nostre mén i de la nostra societat des d'una actitud proactiva | compromesa amb la seva cura i proteccié amb una mirada constructiva, assumint que ‘cada persona té una responsabiltat i un impacte sobre I'entom i sobre les persones, Sabors Els sabers, entesos com el conjunt de conelxements, destreses, valors i acituds, es formulen amb relacié a contextos en qué es pot desenvolupar el seu aprenentatge ‘competencial. Elsi les docents poden incorporar contextos alternatus si ho consideren pertinent Per facta els aprenentaiges i el desenvolupament de les competéncies especifiques ‘corresporiens, el professorat pot valorar la possibiltat dorganitzar els sabers de la ‘materia o de les diferents materies coordinades en un ambit, a partir de situacions. Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia o ambit a partir una coF-leccié 0 seqdéncia de reptes, contextos, crcumstancies del mén real, dels quals, driven preguntes que cal contestar i que entrelacen els sabers, és adi, els Coneixements, les destreses, els valors i les acttuds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. Axo modifica la planificacié habitual dadquisicié de sabers i competencies basada en la ldgica académica propia de les arees dde coneixement o matéries plasmada en la sequéncia tradicional dels tomes aisciplinais. Es preten acostar-se ala logica de Taprenent per donar sentit als seus aprenentaiges basant-se en la sequncia de contextos rellevants de les situacions, A.El perfil competencial de I'emprenedor: iniciativa | creativitat + Analisi de les caracteristiques del perfil emprenedor en la societat d'avuli de dema, Desenvolupament de la propia marca personal en la societat digital = Valoracié de les aportacions de les principals dones emprenedores al mon. = Usiitzacié destrategies dideacio i foment de la creativitat per a la creacié didees Innovadores a Yaula = Creacié del portafolis ila carpeta d aprenentatge com a estratagies d'aprenentatge personal, en recerques experimentals o estudis observacionals formulats a aula,329/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 = Desenvolupament de la motivaci jel ideratge com a elements de la iniciativa ‘emprenedora. = Demostracié duna comunicaciéeficag per argumentar i opinar amb criteri en aspectes emprenedoria, tant amb les persones de lescola com amb les de fora. B. L’entorn com a font d'idees j oportunitats - Analisi del funcionament dels mercats en Ventom local i global com a font oportunitats. Coneixement i valoracié del funcionament del sector financer en Vactivitat ‘emprenedora. - Relacié entre la petiada ecoldgica i leconomia circular, i justiicacio de la necessitat de economia col-laborativa | feconomia social | solidaria amb la perspectiva de la sostenibilitat = Valoracié del comerg just |e! consum atic en un context de lure comers. Argumentacié sobre la responsabiltat social de Yempresa com a generadora de valor pera la societat, Incorporacié dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) al desenvolupament local i global - Us destratégies de recerca, seleccié i gestié d'informacié procedent de fonts diverses de Tentorn econémic, empresarial, social, cultural i artistic, per informar la presa de decisions emprenedores. C. Realitzacié del projecte emprenedor = Identiicacié de reptes com a objectiu per desenvolupar un projecte empreneder. = Valoracié del paper de empresa com a productora de béns i servels, icom a generadora de lacs de traball = Organitzacié i gestié dels recursos humans, materials i financers de les entitats ‘emprenedores. El paper de les dones emprenedores. = Valoracié de les finances étiques, el mecenalge i el crowdfunding com a fonts de finangament i captacio de recursos financers pera les entitats = Control i gestié de les finances de Temprenedor —diners, ingrossos i despeses, fendeutament, rise financer i assegurances— per a equilib financer del projecte = Planificaci6, gests i execucié d'un projecte emprenedor—del repte al prototip— a través de metodologies agils - Presentaci i dfusié del prototip ala societat = Valoracié dels drets de propietatinte-lectual sobre el protatip. Reconebxement, al larg del procés creatiu, de les decisions, drets | obligacions de Iusuari com a consumidor destinatari final del prototp,