50/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Emprenedoria (materia optativa de quart d’ESO) economia esta present en tots els aspectes dela vida, d aqui la importancia que Valumnat adquireix coneixements econdmics ifnancers que Hi permetin estar informat peer prendre decisions i realizar una adequada gestié dels recursos individuals i Colectius, contribuint aix! a la millora en la seva qualita de vida iel benestar socal En actualitat, feconomia ies finances, a més de donar a conéixer els elements i les regles que expliquen els esdeveniments econdmics | les consequiéncies que es deriven de les decisions financeres, projecten uns valors relacionats amb la soidartat entre persones, la gestié dels recursos i de la desiguallat ila importancia de la sostenibiltat, entre d'alres, En aquest senti, pren importancia el paper de Temprenedoria com a Iniciatva que anima a buscar oportunitats | idees que contribueixin a satisfer les necessitats detectades en Fentom, desenvolupant estratagies per dur aquestes idees a laccié. Un emprenedor genera valor per as altres, innova i milora el benestar personal social i cultural. La matéria Emprenedoria de quart ¢'€SO t6 una triple finalitat En primer llc, promoure tesperit emprenedor, que ha de cristal'litzar en una cutura ‘femprenedoria personal, social i empresarial més innovadora. Per a aixb, cal que alunnat fac! una analisi precisa de si matebx |, a partir d'aquest autoconebxement, adquireid formaci6, desenvolupi les habilats personals i socials, ax! com les estratégies necessaries per afrontarreptes, gestionar Ia incertesa i prendre decisions ‘adequades per portar el projecte emprenedor a la realita, En segon llec, contribulr a fer que alumnat comprengui que femprenedor ha obri-se ‘cami en un context global en qué els elements sinterrelacionen. Aixd requereix explorar Fentom, analitzant des d'una perspectiva econémica els diferents ambits —social cultural, artistic i empresarial—, per identificar necessitats i oportunitats que puguin sorgir, eleccionar els recursos humans, materials, immaterals | digitals necessaris, | aplicar-os a la implantacié dun projecte personal o professional amb una visio emprenedora, En tercer'loc, aconseguir que lalumnat transfereix els aprenentatges a la practica ddesenvolupant un projecte emprenedor que abasti tot el procés, des de la ideacié fins a Felaboracié del prototip fina, ia presentacié q'aquest en Fentor, entenent que el prototip pot ser qualsevol resultat —un bé o un servei— que suposi una solucié Innovadora | de valor per al repte tat questa materia es desenvolupa a partir d'aprenentatges significatius, funcionals interés per a Talummnat, proporcionant sabers espectis itécnics per examinar, de ‘manera critica, la societat en qué vivim, posant en primer pla la importancia d estimular el seu esperit emprenedor, els seus coneixements econdmics i financers i un métode de treball creatu, i basat en la validacié constant. Axi mateix, permet materialtzar ides i Solucions innovadores i sostenibles que donin resposta a les necessitats de lentom des una visié creativa, informada i de servei als altres. També contribueix a potenciar les hhabiltats de comunicacié per explicar i transferirles solucions a contextos reals i fomentar el treballsolidar i col-laboratu, Hi ha una vinculacié directa amb etapa de primaria, en els principis pedagdgics de la qual sexplicta la potenciacié de Faprenentaige significatiu per al desenvolupament de les competéncies que promoguin autonomia ila reflexié. A més, hi ha continultat entre aquesta matéria | el desenvolupament, en etapa de primaria i en els tres primers cursos dieducacié secundaria obligatéria, de dues competencies clau, vinculades al perfil ‘competencial de sortida de Falumnat. D'una banda, la competéncia emprenedora, estretament relacionada a aquesta matéria, que requereix saber que hi ha diferents ‘contextos i oportunitats per materialtzar les idees en accions, comprendre economia i a7351/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ls diferents plantejaments de planificacié i gesté de projectes, i mostrar una actitud ‘emprenedora. D'alira banda, la competéncia personal, socal i d'aprendre a aprendre que suposa adquirr habiltats per fer front ala incertesa ila complexitat, gestionar els Confictes, reflexionar de manera critica i adoptar decisions, i col'laborar en equip i negociar; per a aixd és necessari, a més, mostrar tolerancia, expressar i comprendre punts de vista difrents, insprar conflanga | sentir empatia, aspectes que defineixen el caracter emprenedor. Les competencies s‘han de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, Connectades amb la realitat que convidin alumnat @ la reflex, a la coblaboraci6 | ace. Lassoliment de les competéncies espectfiques constitueix la base per a Tavaluacio ‘competencial de Ilumnat ies valorara a través dels cfiterisd'avaluaci6. No hi ha una Vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluaci | sabers; les competencies especifiques s/avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers, proporcionant la flexibiltat necessavia per establir connexions entre ell. Abordant un enfocament competencial, els crteis d'avaluac i els sabers es vertebren al voltant de les competéncies especiiques, Aquesta progressis, que parteix d entoms molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d'educacié infantil i primaria, facta la Iransicié cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte. Els erteris avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentalges que volem identiicar en Talumnat ila forma de fer-no. Es vinculen directament a les competencies especifiques. Els citeris diavaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competancies jel docent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de area/matéria durant ol procés d’ensenyament-aprenentaige El professoral ha de contextualitzar i lexbiltzar aquests criteris d'acord amb les ccrcumstancies de la Seva actvital. El seu caracter és marcadament competencial| els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, 68 a dir, coneixements, destreses, valors i acttuds que Falurmat had adquirir per ddesenvolupar-se en miltples situacions préples de la societat moderna, El desenvolupament de les competéncies especifiques es basa en les competencies clau Ten els sabers de la matéria, que es troben estructurats en quatre blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles; per aquesta raé s'opta per formular els sabersligats @ una capacitat i en un context en el qual shan de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alteratiu, si ho considera adient. Elprimer blac de sabers es relaciona amb lanalisli desenvolupament del perfil ‘emprenedor posant Faccent en el coneixement d'un mateix, el desenvolupament habiltats personals i estratdgies de gestié per fer front a contextos canviants I incerts en {qué emprendre, El segon es tracta de lanaiisi dels diferents entorns —econdmic, empresarial, socal cultural artistio— aixi com del desenvolupament destratagies d'exploracié d'aquests tentoms, que permetin a 'alumnat identiicar necessitats i buscar oportunitats que en sorgeixin, fentos conscients que rentom condicionara la realitzacis dels seus projectes personals i professionals. Eltercer es vincula a la captacié | gestié de recursos humans, materials, immaterials | digitals com a elements necessaris perqué un projecte emprenedor es faci realtat. Diaquesta manera, s'aborden qUestions com fonts de finangament i recursos financers, formacié i funcionament d'equips de treball352/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 El quart itim bloc esta associat a conéixer el métode de realtzacié d'un project ‘emprenedor des de la fase dideaci fins a 'execuci i validacié del prototip final. En aquest procés Falumnat es familiaritzara amb metodologies actives a ulltzar en ta ideas il prototipat. La materia Emprenedoria esta plantejada com a matéria dopcié a quart curs de educacié secundaria obligatéra, i vol garanti, des de tensenyament obligator, dos objects: En primer loc, que falumnat compti amb una educaci6 econémica ifinancera per desenvolupar-se i assumir riscos de manera responsable en la seva vida quotidiana i ppugui gestionar i portar a Taccié de manera viable projectes vitals, professionals | ‘empresarials, si aix ho desitja. En segon lloc, que Talumnat busqui solucions innovadores i sostenibles per afrontar els reptes proposals, através d estratégies de gest del coneixement, de lautoconeixement ide la colaboracié amb els ales. Els crteris d’avaluacié establerts per a aquesta matéria van dirigits a conéixer el grau de ‘competéncia que Falurmnat hagi adquirt, és a dir, 'acompliment en mbit cognitu, instrumental i actitudinal, a través de la mobiltzacié dels sabers per alla seva aplicacio a ambit personal, social i academic, orientats a una futura projeccié professional Es proposa la concrecié curricular d'aquesta matéria des d'una perspectiva teoricopractica aplicant els sabers al desenvolupament dun projecte emprenedor en cadascuna de les seves fases. D'aquesta manera, els aprenentatges es construeixen en {des de l'accié, L'alumnat ideara, gestionara recursos, desenvolupara prototips, participara en la Seva valdacio iterativa, els comunicd per explicar i transfer les solucions a contextos reals i prendra decisions en un ambient flexible i obert que li permeti desplogar les seves apttuds, potenciar les seves destreses | acttuds ‘emprenedores, tot ireballant en equip. Aquesta dinamica de treball genera una cultura Creativa i col-laborativa adrecada a crear valor per ala societat. En la materia optativa de quart d ESO Emprenedoria es treballen un fotal de 10 ‘competencies especifiques, que sén la concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau defiits al peril competencial de sortida de alumnnat al final de Veducacis basica, Competéncia especifica 1 Analitzar i valorar aptituds, reconeixent les fortaleses i debilitats prépies i dels altres, gestionant de forma eficag les emocions i destreses necessaries per promoure una actitud vital emprenedora davant entorns incerts, canviants i globalitzats, amb la creacié d'un projecte personal que generi valor per als altres. Criteris d'avaluacié 1.4 Crear un projecte personal original i generador de valor per als altres amb una projeccié emprenedora, partnt de la valoracié critica sobre les propies aptituds i adaptant- se a entoms complexos i globals. 4.2 Utiitar estratagies d'analisi aonada de les fortaleses i debiltats personals, socials, académiques i professionals, aixi com Ia iniciativa i creatvitat propia i dels altres. 1.3 Gestionar de forma eficag les emocions i destreses personals, desenvolupant actituds creatives | innovadores.353/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 LLautoconeixement permet a la persona indagar en les seves aspiracions, necessitas desijos personals, descobri-ne les apituds, dating les inteligencis i, ax, reflexionar sobre les seves forialeses i debiliats i aprendre a valorar-les com a font de creixement personal. També implica recanéixer i gestionar emocions per adaplar-se a Contextos canviants i lobalizats ia sitvacionsincertes que puguin generar un conflite Cognitu i emocional, amb object de posar en marxa i dura terme el projecte personal amb una proposta de valor inca, que garanteix noves oportuniats en tots els bis | situacions de a vida (personals, socials, académiques i professionals) Es important fer font al projecte amb una acttud emprenedora,resolutva, innovadora| creativa que permet fadaptacé a dferentsentoms i comprendre la mportncia de desenvolupar Thabit ¢actuar amb creatvta. tant indvdualment com collectvament ritjangant Fentrenament de la capactat creadora aplicantla en dferents escenaris per assali avengos personals, socal, culturals,aistics i economics de valor. Competancia especifica 2 Col-laborar eficacment amb altres persones i constituir dinamiques de treball en diferents contextos, utilitzant estratégies de formacié d’equips des dol dialeg, Pequitat, ol respecte a la diversitat i la inclusi6 per desenvolupar idees emprenedores Criteris d'avatuacié 2.1 Posar en practica habiltats socials, de comunicacié aberta, motivaci6,lideratge i de Ccooperacié | innovacié tant de manera presencial com a distancia en diferents contextos de treball en equip per desenvolupar idees emprenedares. 2.2 Formar equips de treball mixtes basats en el dialeg, fequitat, el respecte ala diversitat ia inclusid, paint de la identiicacié dels recursos humans necessars | Visualitzant les metes comunes per desenvolupar idees emprenedores. 2.3 Velorar i respactar les aportacions dels altres en els treballs de grup i acceptarles decisions preses de forma collectiva per desenvolupar ides emprenedores. Reconéixer i valora trets caracteristcs | qualitats personals propies | dels ales és indispensable per afrontar amb éxtt un projecte. Una identficacié correcta de les potencialitats de les persones permet la constitucié d'un equip de treball equilbrat, eficag, Cooperatiu, motivati responsable, que compensi les debiltats dels uns i potencies fortaleses dels ales, adequant-se aix! a les necessitats del projecte que es pretén abordar. Cal la posada en marxa de diferents estratégies per constitu els equips de {rebal, definint objectius, normes, rols i responsabilats de manera equitatva i afavorint la diversitat entre els seus integrants. Aisi s'aconseguelxen equips mulidimensionals, inclusius, capacos de generar, mitjancant el daleg, una intel-igencia collectiva que els, ppermetifuncionar amb autonomia i contrbuir a la innovaci. Un desenvolupament is correcte de les habiltats socials com rempatia, fassertivital, [a nagociaci6, el lderatge | el respecte cap al interessos, les eleccions | les dees dels ares, aixi com el coneixement Ts dhabitats de comunicacio, faciita una visio, ‘compartida entre els membres de equip, a creacié dun bon cima de treballi la construccié de vincles de cooperacié que reverteixin en el crexement personal i collectiu ‘intensifiquin valors de respecte, tolerancia | equtataswao1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competéncia especifica 3 Promoure actuacions locals i globals compromeses amb la societat i Kentorn, amb visié creativa, emprenedora i compromesa per contribuir al desenvolupament sostenible. Griteris d'avaluacié 3.1 Proposar actuacions locals iglobals de cura de Ventorn natural, social, cultural atistc, amb visié creativa i emprenedora 3.2 Gestionar problemes vinculats a Yentomn, proposant solucions sostenibles mijangant projectes individuals i/o col-lectius que es tradueixin en una millora co-lectiva. 3.3 Alrontar els reptes relacionats amb el desenvolupament sostenible, amb compromis i actitud de servei als ales, incentivant una ética ecolégica, Un dels reptes fonamentals del sagle XXI és assegurarla prospertat pera tothom des de la sostenibiitat, que incorpora, entre altres objectus,laluita contra la pobresa extrema i la desigualtat, la proteccié de entorn natural la reversié del carvi climatic. Resulta imprescindible dotar les persones de les eines necessaries perqué, amb iniciativa {des d'una visié emprenedora, busquin, promoguin i desenvolupin eficagment solucions Creatives | innovadores a probiemes i necessitats del seu entom proper relacionats amb el desenvolupament sostenible, que donin resposta a aquests reptes a escala local, els uals podrien raslladar-se a contextos més ampli, fins itot globals, i que ajudin a preservar itenir cura de Fentom natural, social, cultura artistic. Analitzar i contrastar informaclé de diferents fonts i suports, a través métodes de recerca, amb rigor i sentit critic, per detectar necossitats oportunitats en un mén global i divers. Criteris d'avatuacié 4.1 Corcar, seleccionar i contrastarinformaci6, amb rigor, criteris dtics i de fonts fables, orals, impreses o digitals, sobre temes dinterés Vo actuaiitat present a Fentom global i divers, 4.2 Identificar, amb sentit critic, necessitas i oportuntats presents en ambit personal social, cultural, artistic | econdmic. 4.3 Ullitzar, de manera auténoma, métodes d'obtencié dinformaci6, organitzacié, ‘emmagatzematge i recuperacié d’aquesta informacié, valorantcrticament i respectant la propietat intellectual dels continguts que reutiiza, La cerca dinformacis, entesa com el conjunt de dades o elements que aporten nous coneixements i permeten solucionar problemes i prendre decisions, és el punt de partida erqué una persona emprenedora comprengui millor el mén que Tenvolta, | pugu ‘denticar i detectar necessitats | oportunitats en Tambit personal, social, cultural, artistic | ‘econdmic dins d'un mén cada cop més global, diversi incert Per afavorir fautonomia en Taccés a lainformacié cal donar a conéixer les diferents fonts (generals, especialtzades, primaries, secundaries, etc.) a qué es pot recérrer, axi com els a1assi401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 diferents métodes de cerca, que poden anar des de observacié directa fins al maneig de diferents suports: oral, impresos o digas (entrevistes, documents, material audiovisual etc). En factualitat, es fa imprescindible saber cercar informaci6, acotar i seleccionar la més rellevant, emmagatzemar-la de forma ordenada i utitzar-la quan escaigui, analtzant la informacié obtinguda, valoranta amb rigor i sent critic i questionant-ne la procedéncia ‘Mabiitat. Competancia especifica § Dissenyar solucions emprenedores, creatives i sostenibles, utilitzant metodologies agils i actives d'ideaci6 amb sentit atic i solidari, per donar resposta sostenible a les necessitats | demandes de la societat. Criteris davaluacié 65.1 Idear solucions emprenedores originals, viables i sostenibles que satisfacin les necessitas i aprofitin les oportunitas identiicades, 5.2 Aplicar les metodologies agils en el procés individual i col-lectiu dideacié de ssolucions emprenedores. 5.3 Avaluar impacte que aquestes solucions emprenedores puguin generar en entom personal, social, cultural econémic, amb sentit etc i solidar. Els reptes actuals sén un desaflament que necessita persones capaces de pensar d'una altra manera, creant i madurant, amb sentit etic solidar,idees i solucions creatives i originals que donin resposta a les demandes de a socitat, de manera que aquestes fespostes siguin sostenibles | atenguin, no només les necessitats immediates, sing també Jes que puguin sorgira mit illarg termini. Per aconseguir aixe, 6s fonamental entrenar la generacié didees | sotmetre-les a processos de validacié mitjancant us de metodologies ‘actives, tant indviduals com equip, ialtres tecniques de foment de la creativtat que ppermetin adquirir Thabit de cercar solucions originals | innovadores en ambit personal, humanistic, cultural, artistic, social, cientife i tecnologic. ‘quest procés de cerca de respostes als desafiaments actuals esta inevitablement gat als valors socials i personals, Per aixd és important reflexionar sobre els objects de desenvolupament sostenible | adquiri un sistema de valors i actuar des de principis étics. ‘Aixd implica conéixer i prendre consciéncia de les dferents reaiitats humanes, valorar la riquesa i les oportunitats del nostre mén i de la nostra societat des d'una actitud proactiva | compromesa amb la seva cura i proteccié amb una mirada constructva, assumint que ‘cada persona té una responsabiltat i un impacte sobre lentom i sabre les persones. Compotancia especifica 6 Seleccionar els recursos disponibles durant el procés de desenvolupament de la idea o solucié creativa, coneixent els mitjans de produccis i les fonts financeres, aplicant estratégies de tria d'aquests per posar en marxa el projecte. Criteris d'avaluacié 6.1 Elaborar un projecte viable que port a la realitat la solucié emprenedora, 6.2 Utlitzar, amb eficdcia | autonomia, estratagies de captacié | gests dels recursos358/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘materials, immaterals, humans i digitals necessaris per desenvolupar el projecte, valorant la importancia d'aconseguir una adequada optimitzacié d'aquests i recolir la perspectiva de génere, 6.3 Reunir, analitzar i seleccionar els recursos disponibles, planificant amb coheréncia la seva organitzacis, distribucié i us. Dins del procés emprenedor que comporta transformar les idees en prototins de valor 6s obligatincloure una fase dirigida a aconseguiri gestionar els recursos humans, materials, Immaterials | digitals disponibles, reunint i seleccionant aquells que de manera etica, ficient i sostenible puguin fer reaitat una idea o solucié emprenedora. Aquesta perspectiva de considerar la mobiltzacié | optimitzacié dels recursos com a part del pla acco requereix, a més, fer-ho des de plantejaments étic i sostenibles oferintaixi un ‘model de bones practiques que impacti postivament a fentorn cap al qual va diigia la idea, L’tica és present des dels moments inicals del proces creador en les iniciatives que s'emprenen, orientades a la sostenbiltat ial benestar per a tothom, De la mateixa manera, impregna també la proteccié de les ides i solucions, cosa que requereix un coneixement espectic per garantir el respecte a les creacions dels ares | els drets sobre les idees i solucions prapies. Diatira banda, engegar una idea viable suposa assumir el repte amb responsabiltat i que remprenedor i els equips posseeixin una série de coneixements econdmics, financers, legals | técnics entesos també com a recursos propis adquins a través de la formaci6, {que els orientin en la recerca de financament, ius d'eines digitals que donin difusié i projeccié a les idees i solucions en el procés de realitzaco, amb Vis d'estratégies comunicatives diverses, tenint en compte el context ila situacié per presentar, exposar i validar una idea o solucié emprenedora Criteris d'avaluacié 7.4 Seleccionar les estratégies de comunicacié efectiva que s'adeqiln als contextos i als objectius concrets de cada situacié comunicativa. 7.2 Presentar i exposar, amb claredat i coheréncia, es idees i solucions per a avaluar- les i validares al llag del procés de desenvolupament del project, 7.3 Valorar la importancia d'una comunicacié respectuosa que tingui en compte les diferéncies linguistiques, socials i cultural. |m6n global i complex en qué vim exigelx formacié per millorar la competéncia Comunicativa de les persones. s important entendre que les estratagies de comunicacié én elements que prenen especial importancia perqué una persona emprenedora interactul amb altres de manera efectiva i positiva. Compartir els coneixements iles ‘experincies amb els ales permet idear solucions contrastades | innovadores, motivar, convéncer, prendre decisions i generar oportuntats. En aquest sent, la utiltzaci6 destratégies de comunicacié faciita la tasca d'explicar una idea orignal transmetent, amb Claredat irapidesa, els seus punts forts i febles. Axi mateix, permet que els equips omparteixin les idees creatives generades, es validin o es descartin amb rapidesa | es prenguin decisions sobre les solucions que finalment s'escullen per afrontar els reptes roposats,as7i401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Diatira banda, cal que les persones adquireixin es eines per exposar ipresentar a Fentorn, de manera clara | atractva, la idea 0 solucié que es desenvolupara al projecte ‘empreriedor, a fi de reunir els recursos necessaris per portar-laa terme o per difondre-ia. Competancia especifica 8 Valorar criticament els aspectes basics de I'economia i les finances en relacié amb el problema de I'escassetat i la necessitat de triar, alxi com la interaccié entre els agents econémics, de manera eficac, equitativa | sostenible per afrontar els reptes plantejats. Criteris d'avaluacié 8.1 Relacionar els coneixements basics sobre economia i finances amb els recursos necessaris per al desenvolupament de la idea 0 solucié emprenedora proposada, 8.2 Analitzar informacié econdmica ifinancera diversa, | aplicaria amb coheréncia a resoldre reptes econdmics concrets, amb ctiteris tics. 8.3 Afrontar els reptes plantejats de manera eficag, equitativa i sostenible, en diferents Contextos i situacions, reals 0 simulades, transferint els coneixements ecandmics i financers necessaris. ‘Actualment, conéixer i comprendre, des d'un enfocament econémic, fentom ila societat 65 fonamental. En aquests contextos 6s on sorgeixen les necessitals | oportunitats que cal atendre oferint solucions realstes, eficaces i sostenibles, que donin resposta als nous reptes que es plantegen. Cal abordar quatre elements. El primer fa referencia al ‘problema econdmic” que Condiciona la presa de decisions de les persones en funcié del grau d'escassetat percebut per cobri les necessitats individuals i collectives. D'aix®, se'n deriva la importancia de ‘saber interpretar indicadors i aprendre a trobar tendencies als mercats ia la propia societat des d'un punt de vista econémic. El segon fa referéncia ala necessitat d adquiir luna educaciéfinancera que aport els conexements necessars per gular les decisions personals de manera responsable i aludi en Vobtencié de recursos per emprendre. El tercer és relativ a 'andlisi de fentorn econémici social des d'un punt de vista tant ‘macroeconémic com microeconémic, Aquesta comprensié és el punt de partida per dotectar necessitats no cobertes i generar idees iniovadores que donin solucio als reptes actuals, de manera eficag, equitatva i sostenibe. I, finalment, a posada en marxa dun projecté emprenedor implica situarlo ding del seu context econdmic que, en gran part, en doterminara la vabiltal, per preveure si 'entom iel sector objecte de la iiciativa lemprenedora concreta és favorable, Competancia especifica 9 Dissenyar prototips innovadors, aplicant estratégies de planificacié, gostié i presa de decisions, de manera cooperativa i auténoma, per resoldre els reptes proposats i reflexionar sobre el procés i el resultat obtingut. Criteris d'avaluacié 9.1 Crear prototips innovadors que generin valor social i que donin resposta als reptes. 9.2 Uliitzar, amb iniciativa,estratagies de planificacié, gest i presa de decisions en ta 64358/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 creacié de prototips que faciltin la consecucié dels objectius establets. 9.3 Reflexionar, per aprendre, tant sobre el procés com sobre el resultat obtingut En un context de canvi permanent cal reduir a incertesa per poder aportaridees i solucions de valor que afrontin els reptes proposals. En els processos creatius dideacio 6 plantegen hipdtesis de solucié que cal transformar, de manera agil, en aprenentaiges validats. Per aixd es recorre a la construccié de prototips com a representacis tangible de la solucié 0 de la part dela solucié que volem validar. Es construeix per pensar. Es Confeccionen prototips per mostrar a usuari una possible solucié | contrastar-a, El prototip permet que els equips emprenedors i usuari construeixin conjuntament la solucié | Tactualtzin, en un context d'incertesa, Després de Feleccié del prototip que recull la soluciéinnovadora, es gestiona i executa el projecte emprenedar; per a aixd cal coneixer i saber triar les estrategies de gesto dels recursos, el model organitzatlu o de negoci, el pla 'execucis,aixi com les tecniques i tenes de prototipat. Cal prendre decisions adequades per dur a terme el projecte de ‘manera viable i sostenible, considerant que alld vertaderament important és aprenentatge valida. Competancia especifica 10 Analitzar la viabilitat i sostenibilitat dels prototips creats, avaluant les fases del procés d'elaboraci6, de manera critica i ética, considerant l'experiéncia com una oportunitat per a la millora d'aquests i per a 'aprenentatge. Criteris d'avaluacié 10.1 Milorar amb autonomia els prototips creats en funcié de la valoracié realitzada sobre lslaboracié d'aquests ila seva vabiltat i sostenibiltat, 10.2 Analitzar de manera critica | atica Ia viabiltat | sosteniblltat dels prototips creats posant en relacié la seva aplicacié i adequacié amb ele resultats esperats. 10.3 Valorar la contribucié del procés delaboracié del prototip en Vaprenentatge i desenvolupament personal i collect LLobjecte d'un projecte emprenedor és la soluciéinnovadora convertida en un prototip final, en un bé 0 servei que s'utiitza a Tentor on va dirt El mén incert i global en qué ‘aquest prototip simplanta obliga a estar preparat per actualizar-to. Condixer metodologies, técniques i eines per avaluar i testar protoips ja generats és fonamental per al desenvolupament del prototip final de forma iterativa | incremental, erqué es puguin comprovar els aprenentaiges experimentats i vaidats i oferr solucions, Sptimes en entomns canviants, En un projecte innovador s'aprén mijangant un proces continu de validacié. En fases inicals dideacié del projecte caldra recérrer ala investigacié no experimental; en canvi, un cop generat el prototp final i exposat a 'entom, fs procedeix a la investigaci6 experimental, per seguir dins del fll de ruta del projecte i oferir una solucié actualitzada que aporti valor de manera continua al nostre entom, Els aprenentatges validats permeten reduirla incertesa i gestionar el risc de la innavacis, Creativa en entors inestables,aso/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Sabers Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relacié a cantextos en qué es pot desenvolupar el seu aprenentatge ‘competencial. Elsi les docents poden incorporar contextos alternatus si ho consideren pertinent Per facta els aprenentatges i el desenvolupament de les competéncies espectfiques Corresporients, el professorat pot valorar la possibiltat dorganitzar els sabers de la ‘materia, o de las dferents matéries coordinades en un ambi. a parti de stuacions. Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia o ambit a partir una coF-leccié 0 seqdéncia de reptes, contextos, crcumstancies del mén real, dels quals, deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, 6 a dir, els Cconeixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. Aixd modifica la planficacié habitual dadquisicié de sabers i competencies basada en la gica académica propia de les arees dde coneixement o matéries, plasmada en la seqdéncia tradicional dels tomes discipinars Es preten acostar-ce ala logica de Taprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqUincia de contextos rellevants plasmats en les situacions, ‘A.El porfll competencial de l'empronodor: iniciativa | croativitat - Analisi de les caracteristiques del perfil emprenedor a la societat 'avul i dema Desenvolupament de la propia marca personal en la societat digital, = Valoracié de les aportacions de les principals dones emprenedores al mén. = Ustlitzacié destralogies dideacis i foment de la creatvitat per ala ereacié d'idees inmovadores a Faula. = Identiicacié i us d'estratégies de gesté de la incertesa i de presa de decisions en ‘contextos canviants, en la resolucié de problemes investigables. + Creacié del portafl ia carpeta d'aprenentatge com a estratégies d'aprenentaige personal, en recerques experimentals 0 estuis observacionals formulats a Faula. = Desenvolupament de motivacié i ideratge com a elements de Ia inicativa ‘emprenedora. = Demostracié duna comunicacié eficag per argumentar i opinar amb crteri en aspectes demprenedoria,en la relacié entre les persones tant a 'escola com fora d'aquesta B. L’entorn com a font d'idees | oportunitats - Relaci6 entre Fescassetat de recursos i les necessitats com a problema basic de economia per prendre decisions per part dels agents economics en el flux circular de la renda. Argumentacié i debat sobre els principis dinteraccié social des d'una visio fecondmica: comere, benestar i desigualtats; el mercat; eficiéncia | equitat. = Analisi del funeionament dels mereats en Fentom local i global com a font oportunitats. Coneicement i valoracié del funcionament del sector financer en Vacivtat ‘econémica, Reconeixement de Ia indistra 4.0 en el context de lactivitat econémica, « Relaci6 entre la petiada ecolbgica i 'economia circular, ijusiicacié de la necessitat de economia col-laborativa | Teconomia social solidaria amo la perspectiva de la sostenibiltat = Valoracié del comerg justi el consum étic en un context de lure comerg, Argumentacié Sobre la responsabiltat social de Tempresa com a generadora de valor pera la societat Incorporacié dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) al desenvolupament local i global360/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 = Identiicacié de sectors productius i agents de Ventom cultural artistic per a la creacié de projectes cullurals emprenedors. - Us destratégies de recerca, seleccié i gest d'informacié procedent de fonts verses de entorn econdmic, empresarial, social, cultural artistic, per informar la presa de decisions emprenedores. = Eleccié del repte emprenedor de entom amb cites de viablitat | generacié de valor. Presa de decisions empresarials en un context dinnovacié com a font de transformaci6 social . Recursos per dur a terme un projecte emprenedor = Reconeixement del paper de lempresa com a organitzacié generadora de valor per @ la societat. + Organitzacié i gesti6 dels recursos humans, materials ifinancers de les entitats, ‘emprenedores. El paper de les dones emprenedores, = Valoracié de les finances etiques, el mecenatge i el crowdfunding com a fonts de finangament i captacié de recursos financers a les enttats = Uslitzacié 'estrategies de formacié i funcionament d'equips de treball: comunicaci, negociaci6, gestié i resolucié de confctes, i presa de decisions, valorant la diversta, o lideratge compartt, els rols canviants, fautoavaluacié constant ila construccié de Vincles, en la relaci6 entre les persones. - Control i gestié de les finances de femprenedor —diners, ingressos i despeses, fendeutament, rise financer i assegurances— per a equilib financer de projecte. D. Realitzacié del projecte emprenedor - Identiicacis de reptes com a objectiu per desenvolupar un projecte emprenedor. = Planificacié, gests | execucié dun projecte emprenedor —del repte al prototip— a través de metodologies agis. Aplicacié de tecriques i eines de prototipat rapid aplicades fa bens, serves i aplicacions web o mdbils, en la resolucié de problemes investigables proposats al centre educati ~ Analisi de la competéncia com a pas necessarien el desenvolupament del projecte de processos creatius. = Presentaci i ifusié del prototip ala societat = Validaci i testat dels prototps i avaluacié del seu impacte sobre rentom, = Valoracié els drets de propietatintel-lectual sabre el protatip. Reconeixement de les decisions, drets i obligacions de Tusuari com a consumidor | destinatari final del prototp, fen el procs creatiu