90/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Liat : Llengua i Cultura Lat: Lengua i Cutura, matéria de quart curs doferta obligatoria en tots els centres, Constituelx una aproximacié especitica als diferents aspectes de la cultura la civlitzacié latines ila seva pervivencia en el present, amb especial referencia ala realitatlingistica, histerica i monumental catalana. La singuiaritat de Tenfocament d aquesta matéria ve Condicionada per la seva doble naturalesa: d'una banda, per part de Talumnat suposa unica presa de contacte durant la seva escolartzacié obligatdria amb determinats aspectes de la lengua, la cultura ila cwviltzaciélatines, que constitueixen la base de la nostra societat actual; daltra banda, ha de tenir cardcter d'ensenyament propedéutic per @ alumnat que continut els seus estudis tant de lati al batailerat d'humantats, ‘especificament, com ala resta de modalitats en qué es cursi aquesta materia de forma transversal, Precisament és aquesta doble naturalesa la que permet i aconsella no iitar- ne els continguts a restudidnic de la llengua latina, fet que justifica el nom de la matéria, {que suggereix tant Festudi de la lengua com de la cultura de la civiitzacié latina. La esi de les humanitats que travessa els dferents ambits de la sociatat actual requereix un esfore per descriure, contextualitzar i entendre la vigencia de levident origen classic de la nostra dentitat com a societat. En aquest sent, aquesta matéria permet establir un dialeg amb el passat que aud a entene tcamentel present des dun prspecva linguistiea, iteraria, arqueolégica, histrica, social, cultural i politica. Es precisament questa amplia perspectva la que confereix a la materia la seva validesa universal, que permetra a falumnat Faproximacié humanista |, per tant, erica a qualsevol dsciplina i en {ualsevol modalitat. En aquest dialeg tenen cabuda els processos de conservacis, preservacié i restauracié del patrimoni cultural, que ofereixen a falumnat la possibiltat de comprometre's amb el llegat de la cviitzaciéclassica des d'una perspectiva sostenible compromesa amb el futur. La materia de Liat: Llengua i Cultura implica una reflexié profunda sobre el funcionament no només de la propia llengua latina, sind també de la lengua en qué es desenvolupi ensenyament id aquelles que conformen el repertoriingdistc individual de Falumnat, La inclusié de les lenges classiques en la Recomanacié del Consell de la Unié Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competéncies ciau per a 'aprenentatge permanent situa elliat i el grec com a eines per a aprenentatge | la comprensio de lenges en general, Contribuint i fomentant la diversitatlingUistica | la relacié entre les lenges des duna perspectiva democratica i liure de prejudicis. El curriculum de Liat: Llengua i Cutura esta organitzat, per tant, al voltant dels ‘coneixements sobre els diferents aspectes de la llengua, la cultura ila civlizacié llatines | les estratagies per establr una relacié critica entre aquests aspectes i el present, Contribuint i fomentant el desenvolupament personal | social de alumnat la transmissi6 de valors universals, Les competéncies especiiques de Liat: Llengua i Cultura en reducacié secundaria ‘obligatéria recullen aquest dialeg entre present i passat a que feiem referencia anteriorment des de les perspectives esmentades, ies vertebren al voltant de tres aspectes principals: situar al centre la reflexié humanista sobre el caracter classic del liegat lat, tant material com immaterial, famentant la comprensié critica del mén actual; Contribuir a a millora de la competéncia plulingue, afavorint la rflexi6 de alumna sobre elfuncionament de les lengues que conformen el seu repertor linguistic, i oferir una inroduccié als rudiments i tecniques de la interpretaci6, miljangant la traduccio, d'un variat ‘epertori de missatges en llengua latina com a procés fonamental per al coneixement de la cultura latina i per ala transmissié dels textos. Les competencies s‘han de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, Connectades amb la realitat i que convidin Talumnat a la reflex, a la coblaboracié i ace,393/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 LLassoliment de les competincies especifiques consttueix la base per @ favaluacié Competencial de Ilumnat ies valorara a través dels criterisd'avaluacié. No hi ha una Vinculacié univoca i directa entre erteris d'avaluacié | sabers; les competencies cespecifiques s'avaluaran a través de la posada en accié de diferents sabers, proporcionant la flexibiltat necessaria per establir connexions entre ell ‘Abordant un enfacament competencial, els eriteris d’avaluacié | els sabers es vertebren al votant de les competencies especifiques. Aquesta progressié, que partelx dentomns ‘molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d'educacié infantil primaria, facilita la transicié cap a aprenentatges més formals | afavoreix el deservolupament de la capacitat de pensament abstracte Els criteris @avaluaci6, en tant que expliciten favaluacié de les capacitats | els sabers que ‘cal desenvolupar, concreten els aprenentalges que volem identicar en Talumnat ila forma de fer-no, Es vinculen directament a les competencies especifiques, Els criteris davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competancies jel ddocent pot connectar-ios de forma flexible amb els sabers de area/matéria durant el procés d’ensenyament-aprenentaige, El professoral ha de contextualtzar i lexibiltzar aquests criteris d'acord amb les ccumstancies de la seva actvital. El seu caracter és marcadament competencial els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents ious de sabers, 68 a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que Falurmnat ha dadquirir per desenvolupar-se en miltiples situacions prépies de la societat maderna. Els sabers que condueixen a les compeléncies especifiques de la matéria de Liat lengua i Cultura estan organitzats basant-se en cinc blocs: el primer, anomenat of present de alengua ia civiltzacié latines, recull els coneixements | experiéncies necessaris per al desenvolupament dun espert etc | un judi! estatic, conformant hablitats dinterpretacio de textos lterais latins i fomentant la lectura comparada d'obres rellevants de la cultura latina en les seves diferents manifestacions amb obres de la tradicié classica de tots els temps. El segon bloe,llengua fatina/ pluniinguisme, posa accent en com el coneixement de la lengua llatina contribuelx a un ds més precis de les llengues que constitueixen el repertor individual de Talumnat, aixi com a Vadequat tenteniment ts de la terminologia cua, cientfca i tecnica, L'enfocament plulingile Convida ala feina intercisciplinaia no només amb les matéries de area lnguistica, sind amb les de Tarea cientificotécnica, alhora que afavoreix la competéncia ciutadana a través de estima de la diversitatingUistic i social El tercer bloc, fextos latins ila seva transcendéncia, pretén fer valde la importéncia del legat cultural lati en el mén ‘occidental. El quart bloc, inferpretacié do textos llatins,pretén integrar tts els sabers implicats en la identificacié i Tanalisi dels elements basics de la lengua latina com a sistema dins d'un context, organitzant-os al voltant de tasques senziles de traducci6 io produceié oral. Finalment, el cingud i darrer bloc, ef legat i ef patrimoni romans, fea la ‘mirada arreu de la conca Mediterrania, perd de manera molt especial a Catalunya, i shi recullen els coneixements, les habiltals i les actituds que permeten laproximacié a "heréncia material immaterial de la ciuiltzacié latina, reconeixent i apreciant el seu valor ‘com a font dinspiracié, com a técnica i com a testimoni dela historia, ‘Sibé la distibucié dels sabers s'organitza basant-se en els cinc blocs generals exposats en el paragraf anterior, s'espera que Ialumnat posi en marxa tots els sabers en diferent situacions d'aprenentalge plantejades de manera progressiva al larg del curs. Per aid, seria recomanable plantejar tasques signficatives i, en la mesura del que sigui possible, interdisciplinaries. El conjunt de situacions daprenentaige ha de possibiltar un aveng Indicador al larg del curs de les mateixes tasques proposades i dels materials utitzats, Convindria, a més, que aquesta organitzacié fos proporcionada entre tots els sabers inclosos en el curiculum, per assegurar que shauran treballat tots al larg del cus. 200s9u/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Els criteris d'avaluacié estan aissenyats per comprovar el grau d'assoliment de les competéncies especiiques. Les habiltats que parteixen dels coneixements adquitts, com ara la identificacis, el econeixement o la inferéncia de significats, es complementen amb estratégies basades en processos sovintinterelacionats | dindmics, com la interpretacié de textos 0 passatges, la reflexié sobre la relaci6 entre les llengUes ila valoracié critica del llegat de la ctiltzacié latina En aquest senti, es recomana organitzar la programacié de la materia de Liat: Liengua i Cultura tenint com a horitz6 un aprenentatge holistic i orientat a la consecucié gradual de les diferents competencies especifiques. Fls sabers han de poder actvar-se en els ambits personal i educatiu, perd també social, tacnic i metadoldgic. En aquest sent, la matdria de Liat: Llengua i Cultura ofereix 'oportunitat de combinar els dferents sabers especialment aquells de cardcter linguistic i cultural) per mila de situacions daprenentatge contextualtzades. An, 'adquisicié de sabers de contingut linguistic 6, tenire dares, Fobjectiu de desenvolupar la competéncia de traduccié de la lengua latina ala lengua d'ensenyament. Al seu torn, aquesta competéncia esta estretament vinculada ‘amb el coneixement de la cultura de lantigutat ia reflexsé sobre la Seva pervivéncia fins als nostres dies, essent aquesta una part central de lensenyament del lati, anal critica ila comprensié del present com un procés historic que troba els seus fonaments en la civiltzacié classica, Les arees temaliques recolldes en el sintagma «cultura de antiguitat» sén diverses, Els sabers proporcionen una visié general dels teres centrals. de la materia des d'una perspectiva adequada al nivell educatiu, da manera que es recomana seleccionar acuradament els textos de treball —tant en edicians biingues, traduides, adaptades 0 originals—, amb la finaltat dagrupar-los, afavorin forganitzacié progressiva | combinada dels sabers basics. ‘A més, Festudl en profunditat de la cultura llatina que ofereixen els textos ha de conduir tambe'a una reflexié individual i colectiva —a l'aula— sobre el paper de individu en la historia i en la societat. S'espera que I'alumnat prengul consciéncia sobre Forigen classic de la nostra societat —les nostres convencions socials, es nostres institucions, les nostres produccions culturals, la nostra llengua, etc.—, utiitzant diferents eines per a aquesta reflex. Els processos d’autoavaluacié i coavaluacié facilten aquesta presa de Consciéncia, especialment per mija deines de reflexié sobre el mateix aprenentaige, com el portafal linguist, e! dari de lectura o el treball de recerca. Eltreball per mit de situacions d'aprenentatge ofereix la possibiltat de connectar aquesta assignatura amb altres matéries, els sabers de les quals puguin complementar-se amb la finalitat c'assolir els objectius i les competéncies d'etapa. Es en experiéncia aquesta complementaretat que el treballinterdiscipiinari esdevé signiicatiu i relevant per a falumnat. A més de les relacions que enfocament pluriingue ofereix amb les rmatéries de rea linguistica, es recomana que l'assoliment de les competencies especifiques de Llat!: lengua i Cultura es planfiqu tenint en compte les possibiltats de la feina cooperativa amb matéries no linguistiques; la terminologia relacionada amb el cos hhuma ies seves malaltes 0 Ia investigacié sobre origen dels noms dels elements del sistema solar sén exemples de possibles treballs collaboratius. Finalment, per afavorir la construccié d una ciutadania europea democraica i lure de projudicis, aquesta matéria dona la possibltat de fer un treball co!laboratu en ambit transnacional en el marc dels. programes europeus, treballant la cutura latina com a punt de trobada de les diferents realtats que conformen actual identital europea. Diaquesta manera, la materia de Llatl; Llengua i Cultura ha de contribuir a Padquisicié en lun grau satisfactor de les capacitats i competéncies clau que permetin a falumnat el seu ‘maxim desenvolupament personal, social i format, i han de conformar el seu perfil competencial en etapa, alxi com garantr a aquells | aquelles que cursen Tassignatura luna ciutadania responsable ia capactat ¢enfrontar-se als reptes i desafiaments de segle XXI 2095/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 En a materia Llati: Lengua i Cultura es treballen un total de 5 competéncies espectfiques, que sén la concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al perfil competencial de sortida de Falumnat al final de Feducacié basica Competéncia especifica 1 Valorar i argumentar el paper de Ia civilitzacié latina en Vorigen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement de los semblances i diferéncies entre lenges i cultures, per combatre els estereotips i projudicis linguistics i culturals, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural. Criteris d'avaluacié 1.1 Analitzar manifestacions culturals del present, mitiangant la comparacié de similtuds | diferéncies amb Tantigutat latina, i descriure’n el signifiat en el context del desenvolupament cultural a Catalunya ia Europa, 1.2 Valorar de manera critica les formes de vida, costums | acttuds de la societat romana fen comparacié amb els de les nostres sacielas, a partir del contingut de fonts tines en diferents suports, 1.3 Comprencie i valorar els periodes de la historia de Roma, els esdeveniments, personatges i aspectes de la civiitzacio romana en el seu context historic, tot comparant- los, amb una mirada critica, amb els referents actuals, sobre la base dels coneixements adquitits. La valoracié del paper de fa cviitzacié latina com a origen de la identitat europea en general catalana en particular suposa rebre informacié expressada a través de fonts llatines, contrastar-a | analizar-ia, actvant les estratogies adequades per poder reflexionar sobre la permanéncia d aspectes linguistics, historic, politics, culturals 0 socials de la civilitzacié latina en la nostra societal. Implica, per tant, entendre la cultura latina i extreure aquells aspectes fonamentals que permeten reflexionar i revisar la singularitat de les formes de vida i de pensament antics, com a argument per fer front alhora a tots els reptes que tenim com a societat per pal-liar les desigualtats, [a ‘segregaci ies intolerancies del mén actual per integrar en la nostra societat fendmens ‘com les migracions ila realtat mulicutural propia del mén antic a partir del contacte de la civiitzacié romana amb els pobles del seu mateix context geografic. En aquest sentit doncs, les interrelacions def mén roma amb les cultures i lenges en contacte (ibera, ‘grega, etrusca, etc.) pot ser una eina molt dil per integrar les minories del mén actual Ccombatre el seu allament i estigmattzacio. A més. es posara especial emfasi en el Coneixement ia valoracié del mén roma ila seve relacio amb les maneres de vida i pensament actuals, per comparar les diferéncies i semblances entre lenges i cultures, Confrontant creacions lteraries o artistiques llatines amb la tradicié classica des de antguitat fins als nostres cies. LVanalisi critica del present requereix informacié que permeti afegir elements i arguments ales hipatesis de valoracié per desenvolupar una consciéncia humanista oberta tant a les constants com a les variables culturals al larg del temps. Abordar aquesta analisi des d'un punt de vista critic implica ser capag de discernir aquella part de legat roma que ens fa créixer com a societat d’aquella que ja no té cabuda en el mén modem, manifestant una actitud de rebuig davant aspectes que denoten qualsevel tipus de diseriminaci6, posant ‘especial emfasi en la igualtat de génere. Els processos d'analisi critica requereixen 202398/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 contextos de reflexié i comunicacié dialdgics, respectuosos amb Theréncia de Fantiguitat classica i amb les diferéncies cultural que hi tenen origen Competancia especifica 2 Analitzar i percebre els aspectes basics de la llengua llatina, comparant-la amb la llengua d’ensenyament i amb altres lenges del repertori individual de 'alumnat, per valorar els trets comuns ila diversitat lingUistica, Criteris davaluacié 2.1 Valorarcriticament la diversitat linguistica i cultural a fa qual dona origen el lat! adequar-s'hi,identficant i explicant semblances i diferéncies entre els elements lingistics del seu entom, relacionant-tos amb els de la cultura propia | desenvolupant una cultura ‘compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democratic. 22 Inferi significats de termes latins aplicant els coneixements léxics i fonétis d'alres llengues del repertor individual de V'alurmnat 2.3 Amplar el cabal ldxic de V'alumnat milorar-ne Fexpressié oral escrta,incorporant latinismes i locucions usuals dorigen lal de manera coherent. 2.4 Reconeixer els elements latins en diferents contextos lingUistics i produir definicions tetimolbgiques de termes quotidians,cientifis itcnics, estabin, si s'escau, la relacié ‘semantica entre un terme patrimonial i un cuftisme, La introduccié als elements basics de Vetimologia il lxic de a lengua latina des d'un enfocament plurlingle permet a 'alumnattransferir els coneixements ies estratégies des de les lengiles de! seu repertor alla iviceversa, actvant ab! les destreses necessaries peer a la millora de 'aprenentaige de lengles noves i de la seva competéncia ‘comunicativa, i permetent tenir en compte els aferents nivells de coneixements linguistics de Talumnat ais! com els diversos repertors individuals. El cardcter dl iti com a llengua dorigen de les llengues romaniques permet reconéixer i apreciar diferents varietats i perfil ingUistics, contribuint ala identficacio, valoraco i respecte per la diversitat lingaistica i cutural amb Tobject de constuir una cultura compartida i respectuosa amb les minories i permetre'n la integracié en la nostra socletat. Tot aixd promou una millor comprensié del funcionament de la llengua d'ensenyament, rmilorant, una banda, la lectura comprensiva i Texpressi6 oral i escrita mijangant el ‘coneixement del vocabular i les estructures gramaticals latines i, de Valra, ajudant a desenvolupar habiltas lexiques i semantiques mijancant ladquisicié destratogies dinferéncia del signifcat del léxic coma d'origen grecollati de la lengua propia, aii com la ‘comprensié del vocabular cute, cientific | técnic a partr dels seus components tetimoldgies. La comparacié entre lenglies requerelx, aii mate, la utiltzacié de les rogles fonamentals devolucis fondtica det lati a les llengues ramaniques ila identficacté de paraules derivades del lat, tant patrimonials com cultismes, i expressions latines en diferents contextos linguistics, 203397/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competéncia especifica 3 Interpretar i valorar, amb sentit critic | diferents propésits de lectura, textos. Iatins, reconetxent el sentit global i les idees principals i secundaries, assumint 'aproximacié als textos com un procés dinamic i prenent consciéncia dels coneixements i experiéncies propies, per identificar el seu caracter classic i fonamental Criteris d'avaluacié 3.1 Analitzar i explicar de manera ora, escrta 0 multimodal el caracter classic i humanista de les diverses manifestacions Iterares |atistiques de la civlitzacié latina, utltzant un vocabulari correcte i una expressié adequada 3.2 Reconeixer i valorar el sentit global es idees principals i secundéries d'un text Contextualitzant iidenticant les referéncies historiques, socials, politiques o religioses {ue hi apareixen, i servint-se de coneixements sobre personaiges | esdeveniments, histories. 3.3 Interpretar de manera critica el contingut de textos latins de dificutat adequada, ates el context en qué es van produir, connectant-los amb lexperiéncia i valorant com contribuebxen a entendre les formes de vida, els costums iles actituds de la nostra societat La lectura i interpretacié de textos latins pertanyents a diferents géneres i spaques constitueix un dels liars de la matéria Llatl: lengua i Cuitura. La comprensié ivaloracié daquests textos necessita un context histéric, civic, socal, ingistc i cuktural que faci un aprenentatge signficatiu, El treball amb textos originals, en edicié bilngle,tradults 0 adaplats, complets o mijangant fragments seleccionats, permet prestar atencié a conceptes i termes basics en lat! que impliquen un conetxement ingulstc,lexc i cultural, per tal de realizar una lectura critica | prendre consciéncia del seu valor fonamental en la Construccié de la nostra ientitat com a societat. La interpretacié de textos latins ccomporta, per tant, la comprensié i el reconeixement del seu caracter fundacional per ala civiitzacié occidental, assumint faproximacié als textos com un proces dinamic que t en compte des del coneixement sobre el tema fins al desenvolupament d'estratégies d'analsi | reflexié per donar sentit a Texperiéncia propia, comprendre el mén actual la condicié humana, i desenvolupar la sensibitat estética. El coneixement de les creacions iteraries 1 atstiques romanes, dels periodes de Ia historia de Roma ila seva organitzacio poltca i social, dels fetshistorcs i legendaris de antigua classica contribueix a fer més. Ineligibles les obres, identiicant i valorant la Seva pervivencia en el nastre patrimoni cultural els seus processos d'adaptacio a diferents civiitzacions i moviments lteraris, culturals i artistics que han pres les seves referéncies de models antics. ‘A partir de la interpretaci i valoracié de les lectures de textos latins s'ha de comparar ‘amb sentit critic els estils de vida | les normatives socials que regulen la sacietat romana | "actual, aplcar la perspectiva de génere per debate la situacié de la dona, com també categoritzar els diferents nivells de qualtat d'informacia processada per avaluar-ne la dqualtat ila fabiltat 208398/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competancia especifica 4 Interpretar i crear produccions llatines (escrites 0 orals) de tipologia diversa i estructura morfosintactica senzilla, aplicant estratégies de planificacié, redaccié, revisi6, correccié i edicié, i mobilitzant el coneixement sobre estructura de la llengua per promoure una capacitat agil de raonament i aprenentatge. Criteris d'avaluacié 4.1 Analitzar els aspectes morfoldgics i sintactics elementals dela lengua latina, Identificantlos | comparant-los amb els dela lengua propia, 4.2 Traduir textos Uo produir continguts orals breus i senzlls amb termes adequats i expressié correcta en la llengua d'ensenyament,justiicant-ne el resultat i manifestant la correspondéncia entre Foriginal ila versié realitzada, 4.3 Produiroracions basiques utlizant les estructures propies de la lengua latina 44 Avesar Talumnat al maneig de recursos fonamentalment dgitals per a la comprensi6 de textos latins (en format escrito oral) | la creacié de produccions propies en aquest idioma, per tal de fomentar-ne la competéncia pluringu i digital. La traduccié és Foperacié fonamental en aprenentatge de les lenges classiques i és el procés pel qual una cultura, un grup o un individu assimila o s'apropia d'un missatge o luna reaitat que i és aliena, constituint una experiéncia dinvestigacié que ullitza la ldgica del pensament, afavorebx a meméria i potencia els habits de disciptina en estudi per ppromoue una capaciat agi de raonament i aprenentatge. En aquest sent, la traduccié 0 Ta producci6 de textos orals requereix mots recursos, multiples habiltats | implica un aprenentatge especific, egular i progress al larg de dversos cursos, mobiltzant els Coneixements lingUistcs i cuturals de Talumnat. La inroduccié al coneixement dels elements basics de a lengua latina en la materia de Liat: Llengua i Cultura de quart ESO suposa el primer pas en Testabliment d'estratagies | métodes de treball adequats, {ue continuaran amb els estudis de la lengua llatina | grega a batullerat, Axi dones, un dels eixos principals per a assoliment d aquesta competéncia el constitueix Ia produccié de textos orals breus io [a traduccié de passatges o textos escrits d'un nivell adequat i de dificultat progressiva, suggerint ojustficant la traduccié sobre la base de la identificacié, la relacié | analisi d'elements morfologics | sintactics de la lengua latina | dels coneixements de Valumnat sobre el tema i el context que proporcionen els periodes més signficatius de la historia de Roma, ampliant d aquesta manera els repertorislingistics personals ireflexionant de manera critica sobre els propis processos d’aprenentatge de llengues. AA costat dels recursos tradicionals, en Vassoliment daquesta competéncia és fonamental cel manelg dels recursos digitals a disposicié de lalumnat per a laprenentatge de llengUes, com ara el portafolis europeu de les lengues, glossars i diccionaris digital, jocs, cenregistraments, etc, en la mesura en qué la llengua latina pot ser, per ella mateixa, una fina mol ti per fomentar la competéncia plurilingde i digital de Iakumnat. Dit una ara ‘manera, per a aprenentatge, comprensié | valoracié de textos originals latins | la seva produccié (en format oral o escri) a la llengua o lengues d'aprenentatge de Valumnat, 6s ‘molt recomanable I adopcié ¢'estratégies (oreferentment digitals) a les quals aquest est avesat en Faprenentatge habitual de lenges modemes. 205399/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Competancia especifica § Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueoldgic i artistic roma, apreciant- lo i reconeixent-lo com a manifestacié de a creacié humana i com a testimoni de la historia, per identificar-hi les fonts dinspiracié i distingir els processos de construccié, preservacié, conservacié i restauracié, i garantir- ne la sostenibilitat. Criteris d'avaluacié 5.1 Identificar i interpretar elements de la civiltzacié llatina, especialment els relacionats ‘amb la mitologia classica, com a font d'inspiracié de manifestacions iteranes | artstiques, 5.2 Reconéixer | valorar les empremtes de la romanitzacié en el patrimoni cultural arqueologic de entom, identficant els processos de preservacié, conservacié | restauracié com un aspecte fonamental d'una ciutadania compromesa amb la sostenibltat ambiental ila cura del seu llegat 5.3 Exposar correctament de forma ora, escrita 0 multimodal les conclusions obtingudes a partir dela investigacio, individual o col-laborativa, del legat material i immaterial de la chviltzacié romana ila seva pervivéncia en el present a través de suports analégics i digital, seleccionant informaci, contrastant-la i organitzanta, Elppatrimoni cutural, arqueolégic artistic oma, material | immaterial, present d'una ‘manera especial en tota la conca Mediterrdnia,té importancia suficient per merdixer una atencié especitica perqué suposa Theréncia directa de ta cviltzacié latina. EL reconeixement de Theréncia material requereix observacio directa indirecta del patrimoni,utiltzant diversos recursos, inclosos els que proporcionen les tecnologies de la Informaci ila comunicacis. La presa de consciancia de la importancia del patrimoni ‘material necessita el coneixement dels procediments de construccié —en el cas del patrimoni arqueotbgic— i de composicié —en el cas dels suports d'escriptura. A més, Implca distingir entre els processos de preservacio, conservaci | restauracié inciint cespecialment en aquells aspectes que requereixen la participacié d'una ciutadania activa | ‘compromesa amb el seu entomn i el seu propi llega, d acord amb la Convencié sobre la proteccié de patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO. Per la seva banda, ol reconebxement de Theréncia immaterial de la civilitzacié classica latina, des de la practica de Toratdria en les insitucions fins ales ceriménies privades o els espectacles dentreteniment, contibueix a comprendre aspectes clau de la nostra societat a nostra cultura actual Sabers Els sabers es formulen amb relacié a contextos en qué es pot desenvolupar el seu aprenentaige competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de faclitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competencies especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ¢organitzar els sabers de la materia, o de les diferents matéries coordinades en un ambi, @ partir de situacions, 206400401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, matéria 0 ambit a partir diuna co-leccié 0 sequéncia de reptes, contextos i circumstancies del mén real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entralacen els sabers, 6s a dir, els Coneixements, les destreses, els valors ies acttuds amb les capacitats que sustenten enfocament competencial dels aprenentatges. Axo modifica la planificacié habitual dadquisicss de sabers | competancies basada en la ldgica académica propia de las arees dde coneixement o materies, plasmada en la sequéncia tradicional dels temes discipinars. Es preten acostar-ce ala logica de Taprenent per donar sentitals seus aprenentatges basant-se en la seqUéncia de contextos rellevants plasmats en les situacions, E! prosent de la lengua i la civilitzacié llatines = Valoracié del paper de Thumanisme ila seva utiftat en la societat modema a partir exemples extrets del mon actual coneguts per lalumnat en diversos formats (escrt, arts (gfafiques, ats escéniques, audiovisual.) = Reconeixement de la importancia de la civiltzacié latina en la configuracié de la nostra Identitat com a societat a partir de Tanalis critica dels principals elements que la conformen, en el context dels reptes que la societat actual continuament planteja ~ Coneixement de levolucié del léxic lati dins del context de les lengues d'aprenentatge per millorar la competéncia oral i escrita de 'alumnat, a partir, sempre que sigul possible, dels textos matebxos tradults per falumnat - Presa de consciéncia de laimportancia d'aspectes geografics, histeics, cultural, polis linguistics de la civiltzacis latina per a la camprensié de la nocié actual d Europa fen general iper ala configuracié de Catalunya com a pais en particular, com a exemple del pes tan important de la lengua, la cultura ila civiitzacié llatines en la configuracié del projecte cami europeu, - Establiment o'estratégies i eines per relacionar el passat iel present a partir dels Coneixements adquints i conscienciar festudiant sobre Factuaitat del legat grecoroma, utiitzant @ aquest efecte diverstat de recursos: grafic, textos, restes arqueologiques... = Coneixement | valoracié dels temes | personatges fonamentals de la lteratura latina en el seu context ila seva pervivencia a través de la tradiciclassica, tan important per ala Configuracié de la realitat cultural catalana, sobre la base de la lectura comparada de textos lterars latins i moderns, ~ Reconeixement de la importancia dels textos classics latins (tant en versié original com ‘adaptada o en traduccié) com a testimoni dels aspectes consttutius de la nostra condicié humana des de fantiguitat fins als nostres dies. = Valoracié del paper globalitzador \integrador de la lengua ila civiltzacié llatines com a ina per combatre acttuds segregadores | intolerants de la societat actual vers grups humans minortais, amb el benentés que les lengues i cultures han de bastir ponts de Ccomunicacié entre les persones, sigui quin sigu el seu origen geagrafic ie seu estatus social i econdmic, = Projeccié d'una mirada crlica cap a aquells aspectes de la civilitzacié romana (expressats en textos i en peces d'art dépoca romana) que atempten contra la igualtat de génere id oportunitats i que, segons els crters actuals, mereixen un clar rebuig 207401/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 lengua llatina i plurtingdisme = Identificacié de paraules amb lexemes, sufixos i prefixos dorigen lati en textos orals i fescrite produits ointerpretats per lestuaiant en les llengues d'aprenentatge, enriquint les capacitats comunicatives de Festudiant. + Establiment destratégies basiques que ajudin a inferirsignificats en exic especialitzat i de nova aparicié a partir de la identiieacié de formants latins per ampliar | emprar amb propietat el vocabulari ds habitual de Valumnat. - Conscienciacié de la importancia de la lengua llatina per al vocabular i el pensament {cnic i cientific tant al larg de la historia com en festat actual de la ciéncia Ia técnica en tls seus diferents ambits, usant a aquest efecte textos moderns redactats en les lengues daprenentatge, de diicultat mitjana-altairelacionats amb el pensament, la ciéncia ila tecnica - Reconeixement, organitzacié | incorporacié a la produccié escrita, oral o multimodal de lexie d'arel latina entre les diferents lengUes del reperton linguistic de Talumnat, amb el benentés que el plurlinguisme és un tresor a conservar i a promocionar, com demostra la ccelebraci6 del Dia Europeu de les Llengles cada 26 de setembre. - Comprensié | identificacié dels canvis fonétics més frequents del lat! a les lenges ensenyament com a mija per ala millara de Mis correcte | apropiat daquestes, tot donant a Talumnat les estratégies necessaries perque sigul capac d'dentiicar per si sol les principals dferéncies entre aquests dos registres de a lengua latina. = Iniciacié a Fetimologia del vocabular lati com a base perqué lestudiant infereixi el significat de termes desconeguts | ampli d aquesta manera el domini del Iexic en les seves llengues d aprenentatge. = Coneixement i is adequat des latinismes i de les locucions llatines més frequents per ‘emprar-los correctament, a parti, preferentment, de textos moderns que els incloguin i que permetin la deduccié del seu significa per part de Talumnat, = Aplicaci6 dels procediments de composicié i derivaci latins en elaboracié de families de paraules per amplar la competéncialéxica de Testudiant,aplicant unes normes ‘minimes que I permetin deduir els signfiats de mots que abans desconeixia - Estudi comparatiu de es llengUes a partir del seu origen irelacions de parent per tal {ue Falurmnat sigui conscient de la base comuna latina de les lengties modemes, sobre la base de la lectura comparada de textos modems redactats en diversos idiomes. = Conscienciacié dela importancia del lati per ala correcta expressié escrita, oral ‘multimodal en les diferents lenges del repertor linguistic de lumnat. = Maneig d'eines analogiques i digitals per a faprenentatge i la reflex de la lengua latina ‘com a vincle i impuls per a 'aprenentatge d'alires lengles estrangeres, Textos llatins ila seva transcendéncia - Establiment d'estratégies per comentar | interpretar textos latins a partir dels Coneixements adquifits en altres matéries de larea lingstica i de la propia experigncia amb Fobjectiu 'amplia els referents culturals de Valumnat, = Coneixement dels trets basics de la transmissié textual i dels principals suports «fescriptura uiilizats en el mén antic la seva comparacis amb els actuals, a partir de toxtos latins i de restes arqueoldgiques que hi facin referéncia, 2084021401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 - Presa de consciéncia del valor fonamental dels textos latins en la construccié de la nostra identitat com a societat respectuosa i tolerant amb la dversitat en totes les seves facetes | identincacis i dendncia d'aquelles actituds arrelades en la societat romana que atemptin contra aquests matebsos principis. = Valoracié de la peljada dels textos iterars latins damunt del legat cutural del mén ‘occidental, com a base per a una aproximaci6 critica als grans problemes de la hummanitat des de Tantiguitat fins als nostres dies (guerra de Yaigua, ecologia, transsexualta, assetjament sexual, violencia de génere...), a partir de la lectura|interpretacié comparada de textos antics i modems, ~ Lectura erica dels textos latins des d'una perspectiva de génere | digualat de drets per tal de formar alumnes amb una actitud eritica davant de tota mena d'acies i decisions que ‘atemptin contra aquests princips i amb capacitat de discernir aquells textos llatins que hi estan en consonaincia d'aquells que fomenten actituds contrarie i, per tant, clarament rebutjables, Interpretacié de textos Il - Aprenentatge de l'abecedar i de la prontincia del lat, en connexié amb la seva permanéncia | influencia en les lenges del repertarilingUistic de alurmnat a partir de listes de mots seleccionats o de textos senzil, - Coneixement i aplicacié practica dels casos i els seus principals valorssintactics, de la {lexié nominal, pronominal i verbal aix! com de les estructures oracionals basiques, la ‘concordanga | ordre de paraules per tal de llegr | comprendre en profuncitat textos latins, entenent sempre la sintaxi | la morfologia com a una eina al servei dels textos tradutis no com a una finalitat en elles mateixes. = Capacitacié de Talumnat per traslladar amb correccié ertografica | expressiva el missatge dun text en lengua latina a les seves llengUes dds habitual i per reflexionar ijustticar la traduccié oferta, 0 bé per articular continguts orals en lati amb una minima correccié, - Aprenentatge i posada en practica de les estratagies basiques per ala produccié de textos orals senzills en lengua llatinareferts a situacions de la vida quatidiana, que permetin trebalar i millorar la competéncia oral de alurmnat - Establiment o'estratégies basiques per identificar, analitzar i traduir unitat lingUistiques {lexic, morfosintax) a partic de la comparacio de les llengies i les varietats que conformen el repertori linguistic personal de 'alumnat i per millorar la seva agiltat mental - Maneig de recursos fonamentalment digitals per a Taprenentatge i estratégies basiques ‘Fadquisicié de lenges com ara el portafolis europeu de les llengues, glossaris, diccionars,jocs, enregistraments, etc, en la mesura en qué la llengua latina pot ser, per cella mateixa, una eina molt Gil per fomentar la competéncia plurlingue de 'alumnat. - Foment de Iautoconfianga, Vautonomia ia inciativa de ralumnat en el tralia d'un text lati ata llengua d aprenentatge com a garantia de la seva estabiltat emocional, amb el benentés que Fervor, luny de Ser una mostra de fracas, és una pat integrant del mateix procés d'aprenentatge. El legat i el patrimoni romans - Coneixement i valoracié de la pervivéncia del llegat material de fa cultura ila cviltzacis latines (locs arqueologies, inscripcions, et.) aii com del legat immaterial (mitologia, insttucions poltiques, orator, dre, rituals | celebracions, etc.) com a base de la cultura 20940x01 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘occidental, a parti de recursos diversos com representacions artistiques (ceramiques i statues), restes arqueoldgiques i textos originals traduits ala lengua d aprenentatge de falumnat - Coneixement de les principals caracteristiques del patrimoni cultural roma i valoracié de la Seva pervivéncia fins als nostres dies a través de la romanitzacié, entesa aquesta com un procés integrador que enrique'x els ciutadans | clutadanes europeus | que es pot comparar amb altres processos daculturacié semblants. = Interpretacié i valoracié de textos latins entorn de ecologiai el canvi climatic davant la necessitat peremptoria de conservar el medi ambient idalurar lescalfament global, en la linia dels objectius de desenvolupament sostenible. Conscienciacié de Talumnat de la necessitat de participar en processos destinats a Cconservar, preservar i difondre el pat moni arqueologic roma del seu entomn com @ element enriquidor per a les generacions presents i futures. = Maneig d'eines analagiques | digitals (incloses les xarxes socials, sota la supervisi6 sempre de lensenyant) que permetin a presentacé i dfusié de la importancia del paatrimoni material | immaterial de la cultura romana mifjangant la producci6 i coproduccio oral, escrita i mukimodal = Conscienciacié de alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intelectual els Grats autor respecte de les fonts consuttades i els continguts utltzats, amb el benentés, ue el plagi atempta contra la creaci artstca i litera, i reflexié sobre el concepte ‘matebx d'imitacis | plagi en el man roma, Establiment destratagies | adopeié d'eines, analdgiques | digtals, individuals | Cooperatives, per a Tautoavaluacis a coavaluacié en un mon cada cop més iterconnectat, en el qual les noves technologies jel treball cooperaliu sén una realitat inguestionable ila base d'una societat més rica, informada | tolerant 210