361/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 losofia Vivim en un mén caracteitzat per prolferacié constant d'informacié i per la Interconnexié de realtats, discursos | individus, Aquesta complexitat fa més necessari que ‘mai el desenvolupament d'un seguit de competéncies que ajudin les persones a orientar- se, a analitzarcrticament la informacié i a pensar amb altres els reptes que compartim com a societal, En aquest context, la formacié flséfica escevé un pila fonamental per cencarar la complexitat i per pensar amb rigor, criticament i creativament el nostre mén. El fet de disposar d'una formacié floséfica permet a les persones formar-se itenir instruments, criters i conceptes per entendre el mon i interveni-hi, Aix, ny de ser un ‘mer compendi erudit de conexements, la matéria de Filosofia ha de representar per als | Tes alumnes un estimulant exercici de descobriment del conjunt didees i valors que sustenten fant la seva manera de ser, com la de la seva propia época i entorn social, com també una caixa d'eines que els ajuda pensar més profundament | amb més rigor. En els sous origens la losofia neix com un intent racional de dotar de sentit el mén i com ln art del fet de saber viure, | abordar amb altres els sentits d'un man que ens és como. La flosofia parteix d'un cert estranyament sobre el mén: el questionament, el dubte, la formulacié de bones preguntes (que ens ajudin @ seguir pensant)i'analis critica de la Informacié sén elements que li sén inherents | sn, alhora, fonamentals per aprendre a pensar de manera critica, ldgicairigorasa, un objectiu primordial de la matéria de flosofia, pero que alhora contribueix de manera decisiva al desenvolupament de les competencies basiques. La visié de la flosofia que planteja aquesta matéria és la d'una disciplina que ens ajuda a pensar realtt, el én ila manera de viure-ni, prenent-ne la distancia necessaria per identificar les trampes i els errors, els prejudics, els estereotps iels dogmatismes que amaguen els discursos que expliquen i el reguien. En un mén en que les teories de la conspiraci les fakenows, els dogmatismes i sectarismes, les pseudociéncies ila postveritat és repliquen amb forga i tenen conseqUéncies socials i étiques rellevants, cal desenvolupar la capactat de pensar criticament per tal de poder viure-hi de manera més lure, etic | compromesa. En aquest curs interessa constatar la pervivancia d alguns problemes flosdfics que a hhores d ara continuen interpel'lant-nos. No es tracta de fer un plantejament sistematic de la historia de la flosofa, sind d'abordar alguns dels problemes i conceptes que s'han plantejat al larg de la histaria i que continuen sent rellevants en el nostre present Revisitar els classics per abordar els problemes actuals ens permet comprovar que altres ja hi han pensat abans, construir el nostre pensament a partir dels ares i distanciar-nos una visié solipsista: pensar de manera critica és també pensar en dialeg amb altres. Perd en aquesia manera d'abordar els problemes fllosafics cal també posar especial cura a treure a Ia llum altres veus poc presents en la tradicié flosdfica més ortodoxa, no sols per una aliestio de resituci6 o justica, siné també perque la seva abséncia condiciona et {ue entenam per flosofia, Es important incorporar les dones fllésofes i alres vous rminortzades per la tradicié que ens permetin eixamplar la xarxa de veus que ens ajuden a elaborar els senlits de experiencia humana individual i col-lectiva, i contextualtzar la fllosofia académica en una visié etnocéntrica | androcéntrica, {Len aquesta interrogacié pel mén i per la manera de viure-i, al procés sempre és en dialeg: en dialeg amb la tradici6 floséfica | amb altres camps de saber com ara la ciéncia, la tecnologia, la Iteratura i Tart, A aquest dialeg diacronie s'hi suma el dialeg sincrénic a aula. En aquest sentit, el grup classe s’ha de consttuir com a comunitat dialdgica, en qué el pensament es construeix interpersonalment.362/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Juntament ami la comunicacié oral, Fescriptura és també un lloc dinterpetlacié i de {robada, un mit per comunicar idees o coneixements, | també la base amb qué stelaboren conceptes i problemes. Aprendre a escriure forma part del procés d'aprendre a pensar millor en la mesura que ens ajuda a identificari desenvolupar el propi marc conceptual, Les quatre competancies de la materia descrites en el present document fan referencia, doncs, a aquest conjunt didees. ‘Acompanyant les competencies especifiques d'aquesta matéria es troben els citeris, davaluacid, Els enters e'avaluacio, en tant que explicten Favaluacié de les capacitas | ‘ls sabers que cal desplegar, concreten els aprenentatges que volem identificar en alumnat ia forma de fer-ho’ El professorat haura de contextualtzar i flexbiltzar aquests crteis d'acord amb ies circumstancies de la seva actvitat ‘Amb aquestes quatre competéncies es pretén desenvolupar i concretar una visio, Ccompetencial de la fllosofia que doni conceptes i instruments a alumna per analitar i pensar questions rellevants per a fexperiéncia humana i per al mén en qué vivim, tot Insinuant maneres dintervenir-hi El desenvolupament de les competéncies especifiques es basa en les competencies lau jen els sabers de la materia, que es troben estructurats en quatre blocs que responen a quatre preguntes fonamentals dela flosofia: Qué és Iésser huma? Qué puc ‘saber? Com he d'actuar? | Com podem viure junts? Recollnt el caracter competencial del curriculum, s’opta per formular els sabers ligats a una capacital i en un context en el ual shan de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alterna, si ho considera adient En ol bloc 1 es tracten questions basiques d'antropologiaflosdfica. En el bloc 2 s‘aborda Tespecificitat dela flosofia ies plantegen qaestions basiques relacionades amb la teoria del coneixement. Interessa que l'alumnat tingui els instruments i les estratégies per distingir els discursos que aporten cerlesa, donant un pes important també a la ciéncia, La capactat dargumentar, detectar fallacies | desenvolupar les prdpies tesis forma part també d aquest bloc. En el bloc 3 es tracten qUestions vinculades a Iética des duna perspectivaflosofica i, finalment, en el bloc 4 es treballen els conceptes i els instruments, necessaris per abordar problemes complexos des d una perspectivaflosdfic. El que pretén el curiculum de la matéria de Filosofia és aportar a Falummnat les eines basiques per pensar i desenvolupar les seves idees de manera més rigorosa sobre problemes complexos que caracteritzen la historia de la filosofa i també la seva realitat ‘més propera, Les eines que proporciona aquest curriculum conviden al desenvolupament de projectes a la cooperaciéinterdisciphinara i entre diferents individus 0 entitats, amb especial atencié a les problematiques més importants del nostre present. Es tracta de plantejar a 'alumnat preguntes i situacions problematiques com a Feptes engrescadors que els crein necessitat d'aprenentatge ide pensament profund | due els permetitransformar les seves idees en posicionaments i accions en Vexercici ‘una civtadania critica i responsable. La contextualitzacio de preguntes 0 reptes, els dlilemes moras, la problematitzacié de conceptes | idees filséfiques, els confctes Cognitus | els debats | seminaris sén algunes de les estratdgies metodologiques que ens ppoden ajudar a desenvolupar les competencies propies de la matéria. També és interessant recérrer a la creacié lterdra,teatral, plastica | audiovisual amb la intencid d'amplir els lenguatges expressius | abordar les preguntes o reptes plantejats des de aiferents perspectives ilenguatges. ‘Aixd confereix a 'aprenentatge de la flosofia un caracter rellevant, holistic integrat, que fenrique'x la significativitat i prepara alumnat per afrontar amb citer la seva incorporacié activa com a adult ala societal,363/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 En a materia Filosofia es treballen un total de 4 competencies especifiques, que sén la Concrecié dels indicadors operatius de les competncies clau definits al perfil competencial de sortida de lalumnat al final de Feducacié basica, Competin especifica 1 Identificar i valorar lespecificitat del saber filoséfic | dels sabers que aporten certesa enfront d’altres tipus de saber, per tal d’avaluar criticament els, discursos i arguments. Criteris davaluacié 1.1 Distingir entre opinions i arguments en els raonaments, 1.2 Valorarcrticament els sabers que aporten certesa i aquells que no, a partir dela Identiticacié de les seves caracteristiques i 'andlsi de les estructures argumentatives que ls sostenen, 1.3 Valorarerticament el paper de la flosofia ide la ciéncia en abordatge de problemes rellevants per ala natura jel saber huma, ‘Sempre és important ser capag didentiicar quines s6n les tesis 0 conclusions que es defensen en una argumentaci6, perd en els temps que vivim pren una rellevancia especial ppoder clarificar quines raons sostenen una opinié per evita els errors, trampes 0 preludicis i comprendre que no tots els arguments tenen la matelxa validesa, ni ldgica ni etic. La materia de Filosofia ha de permetre Talumnat aprofundir en Vanaiisi dels discursos i Valorar com els diferents sabers ens proporcionen diferents graus de certesa, [Mitjangant la comprensié de lespecifictat del pensament flosdfic com a saber argumentati, 'alumnat adquire’x eines per a anaitzar erticament els discursos i arguments del seu dia a dia El desenvolupament d'aquesta competéncia ha d'ajudar 'lumnat a adquirir una posicis de prevencié davant les informacions que envolten i capacitar-lo per discemir a quin tipus de saber pertanyen. Entendre quintipus de saber estem analtzant és una condicio afi de poder seleccionar les eines d'analist i c'argumentacié adients per a cada discurs, que es treballen en la competéncia 2. Abordar la vinculacié entre la ciencia la flosofia, més ena del que diferencia ele dos sabers, és important per desenvolupar una acttud critica. La diferenciacié entre veritat i certesa és capital per assumir un escepticisme racional que possibilt una analisi critica dels discursos, Competancia especifica 2 Avaluar i generar arguments per valorar i produir discursos orals iescrits de forma rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fallacies, per tal de desenvolupar i sostenir opinions,364/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Criteris d'avatuacié 2.4 Produit rigorosament arguments, aplicant los normes ldgiques, retériques i argumentatives, i detectant | evitant maneres degmatiques, fallaces | esbiaixades per ‘exposar les prOpies opinions \idees, tant oralment com per escrt 2.2 Avaluareriicament discursos, oral i escris, sobre questions i problemes filosofics, demostrant una comprensié correcta de les estructures argumentatives. ‘Argumentar consisteix a presentar els pros i els contres d'una proposici, una idea o una testi arrbar a una conchisié. Aquesta competéncia pretén capacitar els ies alumnes a pensar amb més logica, més significativament, amb profundita, a partir dels recursos propis del discurs ila practica flosdfica, Pensar de manera formalment correcta té més a veure amb el “eam” que amb el “qué”, en pensar, ino en pensar sobre uns continguls concrets. ensem de forma reflexiva quan ens aturem per identificar les raons per les quals passa, sentim, fem 0 e6 fa alguna cosa. fet 'aturar-se implica la possibltat de questionar el ue s'estd pensant ila necessitat de pensar-ho d'una altra manera; la reflexié 6s precisament el moment en qué el pensament es descobreix com a tal, sobre ell 6s possible penser-hi, Ho fem constantment, ens aturem, analitzem, avaluem, prenem decisions | sequim pensant. Amb aquesta competéncia es proposa fer conscient aquest procés de pensament per poder millorar la capacitat de pensar, i permet acompanyar alumnat a adonar-se de com pensa, de quins processos mentals empra, a través dels recursos propis de la filosofia, En aquest sent, esta directament relacionada amb la ‘metacognicis, que consisteix precisament en la presa de consciéneia dels pracessos ‘mentals que Usem i que permet Ialumnat d'autoregular-ls. El desenvolupament d'aquesta competéncia dona a Talumnat les eines per posarllum i descobrir a logica intema dels pensaments, propis i aliens, |introduirla erica com a ‘element essencial per pensar. Identiiar prejudics, dstingir el que és important del que 6s accessor, conceptualtzar, questionar marcs conceptuals, detectar errors en argumentacis... ajuda Talumnat a construir un pensament propi, amb arguments que li permeten qiestionar alld que pensa. | els capacita per anticipar les propies accions a fravés dela reflexié ia critica com un element previ a la presa de decisions: és, per tant, luna condicié per poder abordar la competéncia especifica 4, Competancia especifica 3 Reconéixer i aplicar les normes de I'argumentacié i del dialeg filosafic, en diferonts suport ts, per expressar-se amb rigor argumentatiu i desenvolupar el dialeg respectués | constructiu amb els altres I poder arribar a idees comunes. Criteris d'avaluacié 3.1 Intercanviar i avaluar criticament idees sobre qUestions filosdfiques a partir del dialeg floséfic. 3.2 Argumentar rigorosament les propies idees en actviats de dialeg Mosdfic. 3.3 Partcipar de manera oberta, compromesa i respectuosa en activitas de dialeg sobre {questions i problemes filosaficament rellevants. m365/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 El dialeg esta estretament unit ala tradicé flosdfica ja des de Sdcrates i Plat. Etimoldgicament, vol dir ‘paraula o ra6 compartda’, ides d'una perspectiva flosdfica no 6s sols un intercanvi dinformacions o una confrontacié didees, sind sobretat lespal privilegit per ala construccié de pensament i coneixement flosdtic compart ‘Ser competent dialagicament implica saber desenvolupar i posar en joc les idees propos dde manera clara, argumentada irespectuosa. Ser capac d’escotar als ates irelacionar, {uestionar i transformar les idees amb la voluntat de contribuir ala construccio de Coneixement compartt. Implica també saber gestionar la discrepancia de manera constructiva Habitualment ralumnat tendeix a assimilar el didleg a aula amb el debat, deixant de banda altres possibillats de conversa compartida en les quals el més important 65 la construccié de coneixement i pensament, Dialogarflosaficament implica saber abordar prablemes amb els altres des d'una perspectiva flosofica. En aquest sentit, podem identifcar tres elements en Taprenentatge del dideg flosdfc: - Lestabliment jel compliment de les normes i els acords que garanteixen la seva condicié de possibiltat - El desenvolupament de les estratgies que petmeten abordar, de manera compartida, els problemes amb els instruments propis de la flosofa, - La sistemativzacié de les idees respecte de problemes flloséfics rellevants, Aquesta competancia esta estretament relacionada amb la competéncia especifica 2, donada la importancia que té argumentaciéflosofica, la identiicacié de les fallacies, el |aestionament de les idees i la capacitat de deduir-ne les implicacions. Perd es relaciona també amb la resta de competéncies de la materia. Es per aixd que sha de treballar de ‘manera integrada per afavorirla transferéncia de coneixements i dhabiltats entre elles. Competéncia especifica 4 Avaluar de manera global, sistémica i transdisciplinaria els problemes atics i politics fonamentals i d'actualitat analitzant-los filoséficament per a poder tractar-les de manera creativa i prendre una posicié. 4.1 Distingir les principals preguntes de la filsofia | les diferents respostes flosofiques a través de a indagacis,lanals ila interpretacié de textos flosdfies | altres formes expressié cultural 4.2 Desenvolupar una concepcié complexa ino dogmatica dels problemes i questions fonamentals i d'actualtat, miljangant Ianalisi flosdfica d'aquests, 4.3 Desenvolupar una acttud oberta, respectuosa | compromesa amb la resolucié de confictes étics i polities a través de lexposicié argumentada i ertica de les idees. La complexitat és, potser, un dels elements fonamentals que caractertzen el nostre present i determina radicalment la vida de les noies i els nos. La societat de la informacis la comunicacis, la glabalitzacié econdmica i cultural i el desenvolupament de la ciéncia i de la tecnologia, ene ares, sén elements que formen part de tot un entramat de368/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 relacions i qdestions complexes entre les quals no sempre és facil orientar-se. La filosofia, fen tant que discurs eric i analitc, pot ajudar en aquesta empresa. El que es pretén amb el desenvolupament a'aquesta competéncia és que Falumnat aprengui a orientar-se en la complexitat através de les eines conceptuals | rmetodoldgiques prdpies del pensament critic floséfic (introduldes en les competencies 1, 2:13), per aprofundir en Fanalist la comprensié dels reptes socials, ambientalsi politics {del mon actual. En aquest sent, assoir aquesta competéncia implica ser capac de posicionar-se davant d'un repte © controvérsia plantejada amb criter. Alguns d'aquests reptes contemporanis podrien ser els desenvolupaments tecnocientitics (‘obstica, digitalitzaca, intel igencia artificial.) els reptes ambientals i ecolagics (emergéncia cimatica, escassetat de recursos...) 0 els sociopoltcs (la legitimital dels sisters i les institucions politiques, els feminismes, les migracions, la prvacttat, la livertat d'expressié..). Reptes que impliquen relacionar continguts i competencies especifiques de la fiosofa i dalires ambits de coneixements i sabers, Mots d'aquests reptes estan presents a 'agenda politica de gairebé tots els palsos @ través dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de ! Agenda 2030 de les Nacions Unides, un marc idoni per al desenvolupament d aquesta competéncia, Per desenvolupar aquesta competéncia és necessari que 'alumnat aprengui a identificar problemes contemporanis, aixi com els agents, els interessos, els valor iles ides Implicades. | també que aprengul a identiicar es possibles consequéncies (etiques, poltiques i socials, etc.) de les diverses posicions al voltant dela stuacié problematica 0 Confictva i establi els crterisd'eleccio dalternatives i vies d'acci6 raonables, des d'una perspectiva democratica, per poder posicionar-se i prendre decisions al respecte. Per ppoder-ho dur a terme amb rigor filosfic, cal que Falurvnat ull les eines flosdfiques que fs treballen en la resta de competencies. Alllarg de la histbria, la filosofia ha abordat qiestions fonamentals per a Fexisténcia humana, com ara la identitat personal, el coneixement o la vida en comd, partint sempre un context reali simbdlic concret. En aquest sentit, podem dir que la flosofa oferebx respostes histeriques a questions essencials. Encara que en aquest nivell educatiu no ens interessa un tractament historiografic exhaustiu de la filsofia, el docent ha de recérrer a Ta tragilé o a alguns conceptes fonamentals de Fobra de pensadores | pensadors, per tal abordar els reptes contemporanis que es trebalin a 'aula des d'un vessant flosific. Sabers Els sabers es formulen amb relacié a contextos en qué es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial, Els i les dacents poden incorporar contextos allernallus si ho consideren pertinent. Per faciltar els aprenentatges i el desenvolupament de les competencies espectfiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat d'organitzar els sabers de la ‘materia, o de les dferents matéries coordinades en un ambit, a pari de stuacions Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia 0 ambit a partir «una co-leccié 0 seqdncia de reptes, contextos o circumstances del mén real, dels, {uals deriven preguntes que cal contestar | que entrellacen els sabers, 66a dir, els. Coneixements, les destreses, els valors les actituds amb les capacitals que sustenten renfocament competencial dels aprenentatges. Axo modifica la planficacié habitual dadquisicié de sabers i competencies basada en la lgica académica propia de les arees de coneixement o les matéries, plasmada en la seqiéncia tradicional dels temes367/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 disciptinars. Es pretén acostar-se a la logica de raprenent per donar sentil als seus aprenentatges basant-se en la sequéncia de contextos rellevants plasmats en les situacions, Qué és résser huma? - Analis | valoracié de Tespectfictat natural dels condicionants historicoculturals en el debat sobre la génesi la definico de la naturalesa humana, ~ Analisi critica de les condicions socials, de génere i culturals en la identat personal, - Reconeixement i valoracié del paper de la sensibiltat, Yemotvitat les facultats cognitives en lanalisi de la identitat personal ~ Analisi i valoracié del paper de la consciéncia i el lengualge en Nestructura psicosomatica de la identitat personal ~ Analisi critica de la natura humana en abordatge de questions vinculades al transhumanisme. Qué puc saber? - Analisi valoracié de la flosofia com a saber fonamental en Ia histéria d'Occident | en abordatge de les problematiques humanes. - Especifctat de lafilosofia en relacié amb altres camps de saber per analitzar la natura i Vactivtat humana, ~ Caractertzacié de la cosmovisié mica ila teoritzaciéfloséfica a Grécia com a origen de la losofia occidental ~ Analisi constatacié de la pervivéncia dels problemes fllosofics per tal de poder abordar- los des de la contemporanettat Redaccié de tipus de textos flosofics per tal de poder desenvolupar i aprofundiren les propies idees. = Identificacié de les caracteristiques de la ciénciai del métode cientific en el saber huma i fen la historia dela cultura per enfrontar-se a la desinformaci6, a postveritat les pseudociéncies, = Valoracié del saber, les metodologies cientiiques ila flosofia dela ciéncia en abordatge dels problemes i limits del coneixement. - Analisi critica del problema del coneixement les teories de la veritat per enfrontar-se a la desinformacié i al fenomen de la postveritat. - Analisi erica de les condicions socials, de génere i culurals en la histdria dela flosofia, - Valoracié i analisi critica de la dimensié social i politica del coneixement, dels poders i fs interessos que hi intervenen i del paper de les dones en la ciéncia jen la creacié de coneixement, = Desenvolupament didees floséfiques en textos escrits. - Argumentacié, raonament mijangant laplicacié de nocions basiques de Iogica formal | detecci6 de fallacies i biaixos cognitius en 'analisi critica ila produccié dels discursos. = Interpretacié i produccié d'informacié amb rigor argumentatiu per desenvolupar un criter propi amb relacié a problemes flosdfics. Qua he de fer? = Reconeixement i valoracié del saber i el pensament propi com a element clau en la construccié de projectes de vida auténoms i ures.368/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 - Analisi i valoracié critica dels elements que permeten la construccié de societats plurals i democratiques. Diferéncia | discrepancia. La convivéncia en el pluraisme. Societat, politica, societat i consens. = Valoracié de Iética expansiva ila responsabiltat ecolbgica en Tandlisi de les problematiques contemporanies. Com podem viure junts? - Analisi critica dels prablemes étics del nostre temps, com ara la desigualtat, la pobresa la guerra’ ares formes de violencia, la desigueltat entre homes i dones, la discriminacié | ls problemes mediambientals i ecosocials, per desenvolupar un posicionament atic i argumentat. = Coneixer i partcipar en diferents modalitats de dialeg a l'aula (debats, seminari taula rodona, dialeg flosefic) aportant raons pertinents irelacionant-les amb les dels altres, frobant punts de trovada, per aribar a conclusions complexes i creatives.