az2a91 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Musica La materia de Miisica a Teducacié secundaria obligataria es construeix des del perfil Competencial de Ieducacié musical inclds en area d’educacié atistica, Durant aquesta etapa es desenvoluparan les capacials adquirides en els cursos anterors i es consolidaran els sabers basics apresos préviament per Falumnat. La masica contribueix activament al desenvolupament cognitiu, emocional i psicomator de alumnat, En la seva vessant cognitiva desenvolupa l'atenci, la percepcis | la meméria, Respecte al'aspecte emacional, la misica promou la sensibltat, fempata, el gaudi, "autoconfianga, a responsabiltat, el respecte cap a la diversitat cultural el treball Coblaborati, L'aspecte psicomotor esta molt ligat a les tecniques d'improvisacio | Interpretacio vocals | instrumentals aixi com als elements ritmics del lenguatge musical. El treball de la part més fisica promou el desenvolupament psicomotriu fi, la millora de la lateraltat, de la respiraci ide la posicié corporal Vanalis! audtiva no només ha d'anar ligada a la identificacié d elements i caracteristiques que configuren els generes musicals | els seus contextos siné que també shauria cfactivar en la practica interpretatva i en la creaci6, Es fonamental que en els processos de creacié hi hagi moments en qué s'analitzin obres que puguin servir de referents de les Creacions de Falumnat, tal com succeeix en el context artistic professional, De la mateixa ‘manera, per poder aprofundir en la comprensié del lenguaige | estructura musicals, Caldra fer exercicis per interpretar les peces analizades o bé prendre-les com a pauta guiada diimprovisaci6, També resulta fonamental contextualizar les produccions musicals ja que no només sén reflex de la subjectivitat de cada artista siné també de societals passades i de actual. En aquest sent és interessant generar stuacions en qué alumnat sigui proactiu en la recerca d atistes, obres, etapes historiques i elements caracterstics ue les configuren. D’aquesta manera lalumnat podra comprendtre i valorar el paper que juga la masica com a part del patrimoni cultural local, nacional | internacional La improvisacié és una competéncia que permet la comprensié i la interiortzacié elements musicals de diferents produccions artistiques que s6n clau perqué 'alumnat recrel i project através de la miisica la Seva creativitat i les seves emacions com a ‘manera dexpressié individual i grupal. La interpretaci6, la creacié i Forganitzacié de projectes musicals itransdiscipinaris amb la ‘misica com a vehicle fa partici Ialumnat de les oportunitats personals, socials | professionals que obren les manifestacions culturals. També ajuden en la maduracié de la presa de decisions, la responsabiliat i Tautoconfianca, La connexié del procés creatiu amb les eines digital ia tecnologia es mostra necessaria ‘no només en un mén laboral canviant,siné que permet accedir amb més faciitat ala creacié musical, Tanalisi ila interpretacis. Els avengos tecnoldgies estan acompanyats per la democrattzacio de lacces ala informaci6 i per tant, a 'aprenentatge. El curriculum de Miisica desenvolupa les competencies especitiques a partir dels components ddentitat cultura, recopci6 cultural, autoexpressié i produccié artistica / cultural, basant-se en la interrelacié entre alli el caracter vivencial de la matéria sense que uns es puguin entendre sense els ares Les competéncies shan de treballar en el context de situacions d'aprenentatge, Connectades amb la realitat i que convidin 'alumnat a la reflex a la coblaboraci6 i Vacei. Lassoliment de les competéncies espectfiques constitueix la base per a Tavaluacié ompetencial de Ilumnat ies valora a través dels criters d/avaluacié, No hi ha una vinculacié univoca i directa entre enters d avaluaci | sabers, les competencies especifiques s'avaluen a través de la posada en accié de diferents sabers, proporcionant 29az3i401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 la flexiiitat necessaria per establir connexions entre aquests, ‘Abordant un enfocament competencial, els crteris d'avaluacé i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al votant de les competéncies especifques. Aquesta progressié, que parteix d'entos molt propers i manipulatius connectant amb les etapes deducacié infant i primaria, facia la transicié cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacital de pensament abstracte Els iteris @avaluaci6, en tant que expliciten Favaluacié de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identicar en Talumnat ila forma de fer-ho, Es vinculen directament a les competencies especifiques, Els criteris davaluacié permeten mesurar el grau de desenvolupament d'aquestes competancies | el © la docent pot connectar-os de forma flexible amb els sabers de Varea o la matéria durant el procés densenyament-aprenentaige. El professorat ha de contextualtzar i lexbiltzar aquests cites d'acord amb les ccumstancies de la seva actvitat El seu caracter és marcadament competencial els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, 68 a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que falurmnat ha d'adquirir per ddesenvolupar-se en miltples situacions prépies de la societat moderna, El curriculum s'estructura en dues parts: una primera com a matéria comuna de primer a fercer d'ESO, que cada cenire educatiu implanta en dos cursos i una segona part com a rmatéria optativa de quart dESO, Per a cadascuna s'han dissenyat uns sabers que articulen en tres blocs | integren els conexements, destreses | acituds que es pretenen conseguir através d'un treba procedimental, amb la finalitat que els coneixements tedrics s'assimilin després d'una familaritzacié | immersié en el lenguatge musical basat fen la practica interpretativa, Elbloe interprotacié,improvisacis | creacié escénica pretén laprenentaige de conceptes lau del lenguatge musical des de la concepcié de Taula com un espai dinmic en qué Talumnat se sent cémode expressant les seves idees, tanta través de la utiltzaci6 ‘meditada com de fs lure de diferents lenguatges. Eltreball basat en projectes grupals possibilta descobrir la importancia dacttuds com ara la tolerancia iel respecte, aixi com la valoracié de la perseveranga necessaria per al dominitécnic de qualsevol instrument, Finalment, sota la denominacié de contextos i cultures musicals es pretén una aproximacié als diferents géneres |estls musicals més representatlus del parimoni ‘musical que permet apropar d'una manera global i ordenada les dferents manifestacions ‘musicals al larg de ta historia ili ofereix una visié de la importancia de art com a mitja dowpressi. El desenvolupament competencial de la materia focalitza Tadquisicié dels sabers partint dun aprenentaige basat en la practca i en el desenvolupament d’habiltats que permetin a alumna vivenciar la misica a través de la interpretacié, de Ia creacié ides de Vescolta activa de diferents propostes artistiques. Per aid, els citers d'avaluacié tenen en compte valorar el grau a'assoliment de les dverses competencies espeotfiques. Per tal de milorar les capacitats de alumnat es dissenyaran diferents situacions, dlaprenentatge que continguin els sabers basics i que, des d'una visié global, permetin Taplicacié dels coneixements adquirs. La connexié amb allres matéries, és, a priori, més directa amb Educacié Piastica, Visual | Audiovisual per compartir les dues competéncies atstiques, no obstant aixd és possible establr vinculacions amb la resta de matéries del Curriculum com, per exemple, les matematiques en les relacions ritmiques i estructural, les qualitatsfisiques del so, la relacié entre el lenguatge | la misica, la simbiosi del text | idioma amo les melodies la necessitat de conéixer la historia per entendre el perqué de les diferents expressions musicals 230Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 A la matéria Musica es treballen un total de 4 competencies especifiques que sén la Concrecié dels indicadors operatius de les competéncies clau definits al perfil competencial de sortida de 'alumnat al final de Feducacié basica, Competin especifica 1 Analitzar produccions musicals a través de sscolta activa, la identificaci6 d'elements ila reflexi6 per entendre’n evolucié i funcions dins la cultura, Criteris d'avaluacié Cursos de tra ar Optatva de at 41.1 Identifier els factors histori, culturals I socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les caracteristiques ila funcié a través de Tanalisi 'exemples, amb una actitud oberta i respectuosa, 1.2 Identiticar les caracteristiques, elements |tacniques de diferents propostes musicals de la nostra cultura | Galtres, a través de diferents suports audiovisuals, evidenciant una actitud overtura, interds i respecte. 1.3 Expressar 'opinié personal i les temacions experimentades, de manera respectuosa i critica sobre exemples de musiques estudiades a través de lauaici6, 1.1 Explicar els factors histories, cuturals i socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les caracteristiques ila funcié a través de Tanalisi 'exemples amb una acttud oberta irespectuosa. 41.2 Valorar tottus de manifestacions musicals del segle XX | de Tactualitat incloent-hi el cinema, en relacié amb els seus elements caracierstics com a reflex de fa societat on van ser creades des duna actitud dobertura, interés | respecte. 1.3 Relacionar Fopinié personal les, temacions experimentades amb els coneixements musicals de manera Fespectuosa | critica sobre exemples de visionat o fassisténcia a esdeveniments musical. masiques estudiades a través de laucici, visionat o fassistencia a esdeveniments musicals. La masica és un lenguatge que necessita conéixer els seus codis ila conjugacié dels seus elements per poder comprendre-la, Mijancant escola activa | la familiaritzacio amb partitures, textos escrits 0 ares recursos audiovisuals, 'alumnat ha de ser capac de reconébeer les caracterstiques més rellevants de les diferents propostes musicals. Coneixer Fevolucié de la musica iles arts escéniques com a mitia 'expressié en les diferents epoques i societats 68 aprendire a valorar la seva importéncia en les transformacions socials de les quals s6n reflex | motor de cari, La combinacié de diferents formes expressié atistica ha donatlloc a un patrimoni cultural que és important ‘coneixer per a la constnuccié d'una identitat prépia que s'assenta en la diversitt ila intercultural La partcipacié com a pablic actu promou el contacte amb una varietat més amplia de ‘manifestacions culturals amb que Ialumnat té contacte, fomentant la curosiat, el respecte | Tassimlaci de diverses formes d express. a425/401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 LLaccés a les manifestacions musicals és més democratic que mai a través de les xarxes diaccés digital. L'analisi de diferents propostes culturals converteix aula de musica en un cespaien el qual adquitr les eines que capaciten Talummnat per conformar eriters estatics fonamentats en la diversitat, Analitzar-les facitara el cami cap a una identficacé de les seves caracteristiques més significatives que potenciara Ia seva contextualitzacié dins e! ‘mare historic | social en qué van ser creades. Ser capag de reconéixer dferents varetats dde masiques i géneres musicals, que, al no ser d'actualtat o consum habitual, queden fora dels mercats musicals, implica desenvolupar un sentit critic que permet accedir a tot tipus de manifestacions antistiques més enila de Foferta cultural iatistica més immediate, ‘Competancia especifica 2 Expressar-se musicalment a través d’improvisacions vocals o instrumentals tenint en compte les emocions que provoquen | per desenvolupar la creativitat amb una actitud collaborativa. Criteris d'avaluacié Cursos de ra ar COptatva de 4t 2.14 Improvisarliurement o a partr de Pautes guiades, individuals o grupals, utlitzant el cos, 1a veu o els instruments i desenvolupant la creativitat i Tautoconfianga, 2.2 Mostrar habiltats musicals individuals i Grupals a través de la interpretaci6, tefortint Fautoestima ila conscléncia 2.4 Aplcar tecriques improvisacié individuals o grupals, utiitzant el cos, la vveu, els instruments oles eines lecnoldgiques i desenvolupant la creativitat iVautocanfianga 2.2 Desenvolupar habiltats musicals individuals i grupals através de la interpretacié, enfortint 'autoestima | la coblectva, consciéncia col ectva, La improvisaci individual o grupal de petites peces, utitzant esquemes predefinits | acordats pel conjunt &s font d'enriquiment i aprenentatge. Eltreball de expressié de manera grupal fomenta el respecte cap aa diversitat opinions, Fenriquiment cultural entre iguals ila superacié de barreres | estereotips socials, El desenvolupament de la lengua oral permet expressar idees i conceptes simbdlics desenvolupant la capacitat de comunicacié de interlocutor. Dial banda, Vexpressié dels sentiments pot realtzar-se a través de la musica ila dansa ‘mijangant la utitzacio lure dels seus elements i potenciant lexperimentacié sonora com a font de creativitat | d'expressié artistica, Competancia especifica 3 Interpretar a través de la veu, els instruments i la dansa per explorar les possibilitats creatives, expressives i emocionals i desenvolupar Vautoestima, 2426401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 Criteris d'avatuacié ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 Cursos de 1ra 3r ‘Optativa de at 3.1 Uilitzartacniques d'interpretacié musical i corporal per al desenvolupament de les destreses musicals, potenciant Texpressié d’emocions ila seguretat en si rmateida, 3.2 Mostrar inciativa en els processos Creatius participant com a intérpret en actuacions i manifestacions musicals i tescéniques dins io fora de centre. 3.3 Aplcar tecniques dinterpretacié ‘musical i de moviment en auicions i concerts a aula | fora, desenvolupant la cteativitat i el respecte cap als altres. 3.1 Uiiitzar tecniques d’interpretacié ‘musical i corporal adequades al context per al'aprofundiment de les destreses, ‘musicals, potenciantexpressié democions ila seguretat en si mateixa, 3.2 Mostrar autonomia i responsabiltat en els processos creatius participant com a interpret en actuacions i manifestacions musicals | escéniques dins i fora de centre. 3.3 Proposar técniques dinterpretacié musical i de moviment per a aucicions i concerts a aula | fora, desenvolupant la creativitat i el respecte cap als altres. La interpretacié de propostes musicals jalres vinculades al moviment ila dansa és una font de coneixement del patrimoni artistic, lhora que permet a 'alumnat utlitzar la misica © la dansa com a milja d'expressié i canaltzacié d emocions a través d'un llenguatge no verbal Lis de la veu, els diferents instruments musicals | el cos sén eines que possibiliten participar activament en la reproduccié d'obres ja compostes, a contribuir a la preservacié del patrimoni artistic immaterial, ala dfusi6 cultural’ a la seva valoraci6. El coneixement dels elements basics del lenguatge musical, axi com de les diferents tecniques necessaries per a la coordinacié de moviments ila practica musical es fan imprescindibles per poder inicar-se en les arts escéniques. Experimentar amb els diferents elements que tls componen a través del cos i els instruments permet als alumnes familaritzar-s hii ‘explorar les seves possibiltats com a mitja dexpressi6, Competancia especifica 4 Crear projectes musicals a través de la veu, els instruments jel cos amb el suport de les eines tecnolégiques per desenvolupar oportunitats personals, socials i professionals de forma inclusiva. Criteris d'avaluacié Cursos de tra 3r Optativa de at 4.1 Crear composicions basiques vocals, instrumentals, coreografiques i ‘multiscipiinaries de manera individual io collaborativa, mostrant respecte a idees, 4.1 Crear composicions complexes vocals, instrumentals, coreografiques i ‘mulidiscipiinaries de manera individual vo col-laborativa, mostrant respecte a ides, 23Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 ‘emocions i sentiments del grup. 4.2 Organitzar produecions que utiitzin la vou, el cos, els instruments io les eines digitals per al desenvolupament de projectes musicals, amb actitdinclusiva i Cohesionadora, tenint en comple les ‘oportunitats personals, socials professionals, ‘emocions i sentiments del grup. 4.2 Organitzar produccions que utiitzin la Vou, el cos, els instruments io les eines digitals per al desenvolupament de projectes musicals, generant les oportunitats de desenvolupament personal, social i professional fruit de la feina col laboratva, La partcipacié en el disseny de propostes musicals implica 'acompliment de diferents rols dins de la feina grupal, fomentar el respecte iel valor dela feina individual dins del conjunt. En aquesta competéncia es posa en practica la capacitat de formular projectes 1 desenvoluparios, fusionant els coneixements adquirts de manera global, per plasmar-los fen un procés de creacié propia. La utlitzacié de mitjans digitals facta la conjugacié de diferents elements musicals i vcuals, ila realtzacié de propostes artistiques de Talumnat, que els permetin manifestar les seves idees d'una forma creativa La creacié de peces vocals \o instrumentals implica I's dels elements basics del llenguatge musical per tal de crear un discurs coherent que s‘adapt al desenvolupament de [a idea inicial. En el procés de creacia es fusionen els coneixements previs de alumna, alhora que s’activa la creatwvitat i incrementa la demanda de coneixements tcnies i tedrics per poder seguir millorant-ne els resultats Sabers Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relacié a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge ‘competencial. Elsi les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent, Per tal de facltar els aprenentatges i el desenvolupament de les competancies especifiques corresponents, el professorat pot valorar la possibiltat ¢organitzar els. ssabers de la materia, o de les diferents matéries coordinades en un ambit, @ partir de stuacions, Les situacions permeten programar el curs de qualsevolnivell, materia o ambi a partir una cob-leccié 0 sequéncia de reptes, contextos, circumstancies del mén real, dels quals, deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és adi, els Coneixements, les destreses, els valors ies actituds amb les capaciats que sustenten renfocament competencial dels aprenentatges. Ad modifica la planficacis habitual adquisicio de sabers i competencies basada en la légica académica propia de les arees de coneixement 0 matéries, plasmada en la seqéncia tradicional dels temes discipinars. Es pretén acostar-se ala logiea de Taprenent per donar sentit als seus aprenentaiges basant-se en la sequéncia de contextos relevants plasmats en les stuacions, Cursos de primer a tercer ‘A. Escolta i percepclé musical - Identiicacié aucitva, descripcié i valoracié de les caracteristiques més rellevants i 278401 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 signticatives de diversitat d obres musicals. - Manifestacié de les normes de comportament basic, com el respecte ila valoraci6, en Audicions enregistrades o en direct. = Analisi auditva dels trets eslistics de la musica vocal | instrumental d'obres musicals de diferents époques i cultures, = Identiicaci | discriminacié auditiva dels parametres del so en diverses obres | ‘manifestacions musicals. B. Interpretaci6, improvisacié | creaclé, - Us de grafies convencionals ino convencionals en la lectura i escriptura musical = Interpretacié musical individual i col-lectiva a partir dela descodificacio dels elements, basics del lenguaige musica = Practica dels intervals, escales i acords musicals en interpretacions, improvisacions i Creacions individuals i collectives. ~ Aplicacié elementals per ala interpretaci6: tecniques vocals, instrumentals | corporals, tcniques d'estud! ide gesti6 d'emacions en la preparacié d'abres | la interpretacis individual | cob lectiva, = Improvisacié guiada i iure en interpretacions individuals i coltectves. = Us i adaptacié del lenguatge musical a través d'aplicacions tecnolbgiques en projectes ‘musicals artistes. = Composicié musical a partir de ta veu, el cos, els instruments Uo les eines tecnolagiques. + Creacié individual Vo col lectva a partir de processos que engloben diferents llenguatges anisties. ©. Contextos i cultures musicals = Analisi de Fevoluelé de les textures musicals les formes musicals en obres de diferents periodes historic. = Identificacié de les caracteristiques estilistiques i socials dels principals géneres del repertori més rellevant del patrimoni cultural | musical = Recerca d artistes i agrupacions locals, nacionals idarreu, = Desenvolupament del pensament étic i responsable en relacié amb la propietat InteHtectual i cultural = Contextualtzacié de les principals agrupacions musicals a partir de les familes instrumentals | les caracteristiques vocals = Desenvolupament de propostes artistiques que posin en valor les masiques tradicionals, populars i urbanes, ‘A. Escolta i percepelé musical - Analis! descriptva de les caracteristiques més rellevants de dverses propostes musicals + Relacié entre les danses, les agrupacions vocals | instrumentals en les diferents etapes historiques. ~ Recerca datistes i agrupacions locals, regionals, nacionals i d'arreu, = Analis! d'esdeveniments | manifestacions musicals, escéniques | dansistiques en viu registrades. B. Interpretaci6, improvisacié i creacié - Practica de les tecniques elementals pera la interpretacié:tecniques vocals, instrumentals i corporals, cniques destudi i de regulacié de les emocions. 235azaa91 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Num. 8762 -29.9.2022 ‘CVE-DOGC-A-22270087-2022 = Interpretacié de repertori vocal, instrumental 0 corporal individual io grupal de diferents tipus de masica actual ~ Improvisacié guiada iliure a partir de técniques vocals, instrumentals vo comparals. + Creacié de productes musicals i audiovisuals a partir de dferents elements i recursos, - Edicié de partitures i aplicacions informatiques en la creacié, la interpretacié ila Improvisacis, = Partcipacié en actvtats musicals mostrant les normes socials de comportament adequades. ©. Context i cultures musicals, mitjans de comunicacié | tecnologies ~Edicié, gravacié | reproduccié del so en diferents contextos. - Us de sistemes d'enregistrament i reproduccié de so dins i fora de Vaula = Contextuaitzaciéhistérica i social de la musica al cinema. = Analisi de les miisiques populars urbanes nacionals i internacionals des dels anys SO fins a Vactualitat, EL rock, Eljazz, Principals solstes i grups musicals = Valoracié de la transformacié dels valors, els habits, el consum | el gust musical com a ‘consequléncia dels avencas tecnolégics. 236