Tiquet d’entrada

Reflexions envers el nou paradigma de l’educació

Què veig?
Hi ha unes barreres per l’aprenentatge que cal superar: hi ha alumnes amb més coneixement, d’altres amb
més dificultats, alumnes amb objectius acadèmics i professionals ben clars, i altres amb desorientacio total;
alumnes que tenen el suport material i anímic de la família, que pot pagar classes de reforç o professors
particulars, d’altres amb els nens que no tenen cap control quan surten del centre...

Què penso?
Calen recursos per implementar la inclusió: codocència i desdoblament de grups o assignatures. Sense pro-
fessionals que ajudin a atendre l’alumnat i a poder dedicar-li temps, és molt difícil d’assumir els diferents
rerefons de cadascú.

Què sento?
L’escolarització obligatòria, a nivell nacional, també hi inclou les escoles concertades i les privades. Sento
que la inclusió (especialment dels alumnes amb més dificultats, tant econòmiques com cognitives) només
es dona a la pública. Les famílies amb més recursos (culturals o materials) es poden permetre de triar l’es-
colarització del nen; les altres, no. Això em fa témer que l’educació desemboqui en un doble sistema: el pú-
blic, de suficiència, i el privat, d’excel·lència.

Cap on oriento la meva tasca educativa?

Actitud
Cal abordar l’alumnat des de la perspectiva de la variabilitat, i no de la diversitat. Tots som iguals davant la
llei, però som diferents a l’hora d’aprendre.

Actuacions
Malgrat que els continguts que imparteixo són lingüístics, a l’hora de català, treballo més continguts orga-
nitzatius, que faciliten l’aprenentatge als alumnes que tenen menys control a casa. Per exemple, cada alum-
ne treballa amb un dossier que confecciona ell amb fulls en blanc, que no demana gaires recursos (i, a més,
jo mateix duc fulls en blanc per qui no els porta); es controla l’agenda de cada alumne, sobretot de qui no fa
els deures, que esdevé també una eina de comunicació amb els pares (sovint, el correu amb aquests alum-
nes és absolutament infructífer). A més, sempre que faig participar els alumnes, ho intento fer des d’una
perspectiva positiva: equivocar-se és humà i és positiu perquè demostra que hi pot haver aprenentatge.

Reptes
Cada alumne aprèn diferentment, i amb temps i espais diferents. Cal conèixer quins hàbits té cada nen,
com es pot incidir perquè tinguin un espai on fer deures, en quines mesures de control pot participar la fa-
mília, quins suports educatius ofereix el municipi...