COMENTARI DE TEXT: una vida “low cost”

1. Per què segons el text els consumidors compren productes “low cost”?
Perquè busquen oportunitats i ofertes que els permetin accedir a productes o serveis que
normalment són més cars a preus més assequibles. Això els permet gaudir d'un estil de vida
similar al que podrien tenir si gastessin més diners, però a un preu més baix.

2. Quins 6 establiments anomena el text que venen productes “low cost”?

No es limiten a productes o serveis residuals, sinó a alguns tan essencials com el tèxtil,
l'alimentació, el transport aeri o els mobles. Algunes de les ensenyes que representen amb èxit
aquesta oferta basada en el preu són H&M, Dia, Mercadona, Clickair, Vueling o Ikea.

3. Digues dues característiques de consumidors “low cost” segons el text

Es caracteritzen per un inusual coneixement de les diferents opcions de compra que permeten
accedir a uns mateixos productes o serveis. L'altre característica és la seva predisposició a uns
certs sacrificis que modifiquen per complet els processos de decisió de compra

4. Per què s’anomenen productes “low cost” i no “low price”?

El low cost no s'associa a una menor qualitat, hauria estat així en cas d'haver adquirit el
nominatiu de low price (sota preu), però fins i tot en aquest aspecte s'ha actuat de manera
intel·ligent: low cost significa que el producte és barat perquè s'han reduït costos
suplementaris.

5. Què és segons el text un consumidor híbrid? Explica-ho utilitzant l’exemple que s’exposa.
Com ens explica en el text no hi ha persones completament low cost, és a dir consumidor
híbrid amb comportaments intermitents de compra. Un exemple es que una persona pot
gastar-se una dinerada en una mariscada amb la seva dona i, aquesta mateixa tarda, anar-se
plegats a Ikea a estalviar-se el màxim possible amb el nou sofà per al seu saló.

6. Què ens vol dir l’eslògan de MEDIA MARK: “Jo no sóc tonto”?
Vol abaratir la despesa en partides on ja s'ha comprovat que és possible obtenir estàndards de
qualitat acceptables a preus d'enderrocament. Les despeses de major quantia es reserven per a
uns certs capritxos il·lusionants.Però fins i tot aquí resulta difícil establir categories perquè el
que per a un és capritx, per a un altre no ho és. I viceversa.

7. Posa tres exemples de la “vida low cost” segons el text.

● fer perdudes amb el mòbil per a avisar a algú,
● no demanar postres per a reduir l'import de la dolorosa del restaurant (els low cost van
descobrir que aquí estava el marge de l'hostaleria),
● accedir a pel·lícules i música gratuïta en internet