Biologia Genètica

Un caracter hederitari és una característica morfològica o fisiològica que es

transmet a la desendència com el color d’ulls, el color de pèl o l’estatura.

Els gens al·les són les variants d’un gen que controle les diverses
expressions per a un caràcter determinat.

Cada gen ocupa un lloc determinat anomenat locus.

Els cromosomes homòlegs són aquells que tenen els mateixos gens,
enncara que poden tenir al·les diferents.

CONCEPTES BÀSICS

Un individu heterozigòtic o híbrid és aquell que té al·lels diferents per a un

gen (Aa, aA). Un individu homozigòic és aquell que té els al·lels iguals per a
un gen (AA, aa).

L’al·lel dominant és aquell que es manifesta al fenotip sempre, tant en

homozigosi com en heterozigosi. L’al·lel recissiu és el que es manifesta al
fenotip únicament en homozigosi.

El genotip és el conjunt de gens que un organisme hereta dels seus

progenitors. Per exemple, una persona pot heretar els gens per als ulls blaus
i verdes. El fenotip és el conjunt de caràcters que manifesta un organisme,
és a dir, l’aparença externa del genotip, com el color dels ulls que presenten
el nostre aspecte extern.

Herència intermèdia els al·les s’expressen igual al fenotip.L’individu

heterozigosi o híbrid resultant manifesta un caracter nou, que mescla la
informació dels dos al·lels parentals.

En condominància els dos al·lels s’expressen simultàniament al fenotip.

L’indiividu heterozoic resultant manifesta els caràcters dels dos progenitors
alhora, però sense combinar-se.

Els heterocrosomes o cromosomes sexuals són els cromosomes que

participen en la determinació del sexe.

Els autosomes o cromosomes somàtics són els cromosomes que no

determinen el sexe.