BLOC 0: Introducció

1. L’ANÀLISI DE LA DESIGUALTAT SOCIAL DES DE’UNA PERSPECTIVA PLURIDIMENSIONAL

-El anàlisi de la desigualtat social forma part d’un marc reflexiu més àmpli que condiciona
muchos aspectes de ésta.
Parlar de l’estructura social es una forma d’analitzar la desigualtat social entre els diversos
grups socials que la conformen.
S’obvien la desigualtat de fons: posar en centre a l’aspiració de la igualtat
Parteixen de la dsigualtat perquè els preocupa que no aconseguim societats més igualitàries.
Hi ha perpectives
Però hi ha perspectives com el funcionalisme, que parteixen de la necessitat funcional de la
desigualtat social
Igualtat, la diicultat, es enmtendre que aquesta igualtat es un concepte molt poliestemic o
paradoxal

-Es necessari precisar en quin sentit utilitzen la noció d’igualtat, per clarificar el marc en el qual
desenvolupem el anàlisi de la desigualtat social com enfocament del anàlisi estructural.
Precisar a que ens referim quan parlem d’igualtat.
Igualtat no es el contrari de diversitat. Igualtat no es sinònim d’homogeneïtat sembla que la
desigualtat sigui ontològica i l’anàlisi de la igualtat es fa més complexa
El binomi de la igualtat es desigualtat.

Igualtat implica interrogar-se: Però, igualtat de què?

-La igualtat es jutja al comparar algunes condicions especifiques d’una persona o col·lectiu
(com els ingressos, la riquesa, la felicitat,...) amb les mateixes condicions d’una altra persona o
col·lectiu.
-Igualtat no es un fenomen homogeni: la diversitat entre els humans, quan els tractem de
forma igualitària, pot generar desigualtats en altres.
-Necessitat de una aproximació pluridimensional o interseccional: implica entendre com
interacctuen entre ells els diversos factors de desigualtat social. Aixi quan estuidie sla
desigualtat basada en el sexe, no ho pots analitzar de forma independent a altres eixos de
desigualtat social (nivell econòmic, raça, edat,...)

Eixos d’anàlisi de la desigualtat social i enfocament de l’assignatura:

2.LA PRODUCCIÓ SOCIAL DEL COS
La relació entre lo biològic i lo social: Ser construïda com a dona, provoca que tinguis més
probabilitats de ser agredida sexualment
La vida social té afectes em la mostra existència que té afectes en la nostra vida social

3. POSICIÓ ESSENCIALISTA BIOLOGISTA

-Relació de continuïtat essencialista entre lo biològic i lo social
No significa negar la biologia. Posar en critica que es posi la biologia com l’essència de l’esser
humà.
Es troba en l’àmbit de la salut, que tendeix a reduir tots els malestars de vida a característiques
biològiques.
Estableix una relació de continuïtat essencial entre biologia i social allò que passa a la
dimensió biològica té efectes i explica allò que passa en la dimensió social.

-L’essencialisme suposa que existeix una essència real, autentica de allò que es immutable i
constitutiu de una persona o cosa.
Donar per sentat la forma com està organitzada la vida, és la forma.

-És presocial
L’essencialisme biologista es fonamenta en la premissa que el ser humà disposa d’una
estructura biològica bàsica que influeix i/o determina el comportament humà.

-Origen en el biologisme del S.XIX

Apareix amb la força que es va desenvolupant alhora que la biologia
El ser humà forma part del món natura, que ha evolucionat des d’espècies inferiors pero no
per aixo deixa d’estar connectat amb el món animal

-Us de Darwin
• La Sociobiologia. Fusió de: etologia (comportament animal), teoria sintètica de la
evolució (neodarxinisme) i ecologia
• Wilson (1975): proposa analitzar quines son les bases de tots els comportaments social
analitza que fan els insectes (especies més allunyat de la vida humana)
• L’estudi científic sociobiològic busca l’origen del comportament social a partir de la
teoria de la Evolució
• Estudia com determinats comportaments de les especies poden assegurar als seus
membres majors oportunitats d’èxit reproductiu, assegurar que l’espècie es manté en
el temps.
• Qui es dediquen a la sociobiologia afirmen que les accions animals (que inclou a les
humanes) no son esquemes invariables, ni tampoc estan destinades a assegurar la
supervivència de la espècie, sinó que serien accions destinades a garantir la
descendència genètica, o Imperatiu Reproductiu les accions animals tenen com a
objectiu assegurar la supervivència de l’espècie, això seria acceptar els gens en tant de
la unitat bàsica de la vida comparable amb l’holocaust

• Samuel Butler va comentar que la teoria de l’evolució es podria reduir que una gallina
és un medi utilitzat per un ou, per col·locar un altre ou.
No tenim desig de reproduir-nos, som resultats de gens que estan programats perquè
reproduïm nous gens.
L’organisme passa a ser un mitjà per la transmissió genètica. L’orgaisme té la finalitat
de transimissió dels gens, servint apenes com de depòsit temporal.
 Desapareixeria la subjectivitat, de l’estructura social i l’estructura psíquica és un
instrument perquè els gens es vagin reproduint.
L’organisme individual es un vehicul: un element per la presercació i la reproduccióo
de les millors disposicions bioquímiques possibles o el organisme es el mitjà utilitzat
per l’ADN per produir més ADN.

Exemple: Les hipòtesis de William Hamilton sobre la selecció del parentiu: comprendre el
comportament del altruisme trobat en molts organismes vius, inclusive entre els éssers
humans
-L’altruisme es un tipo de comportament que beneficia a un altre subjecte en detriment de qui
l’executa.
Aquest comportament altruista no a un vincle moral no afectiu, sinó respon a una qüestió
d’assegurar la transmissió genètica per garantir la continuïtat de la espècie.
Tu dones la vida pel teu fill per assegurar la espècie no per afecte.

Metonímia: anàlisi per una espècie (un tipus determinat d’ocells) i les conclusions les
extrapolen a la espècia humana establir base comparativa entre les estructures d’un ocell i
un humà.
Per fer-ho, analitza un tipus d’ocells, que tenen una particularitat: viuen en colònies en
determinades zones i quan identifiquen algun predador, aquest grup, on comença a fer crits
d’alerta per avisar, de tal manera entre que crida atrau l’atenció de l’au, i quan s’acosta l’au, la
resta de la colònia fuig.

L’efecte selectiu està lligat amb el grau de consanguinitat. El llaç de parentesc es troba
col·locat de forma implícita i també com justificativa del desencadenament del comportament
altruista.
El fet que aquest individu es posi a cridar, segons Hamilton, seria un comportament altruista
per tal de salvar la colònia.
Ho fan per salvar el material genètic de la colònia d’ocells d’aquesta espècie.
La selecció natural actua sobre la selecció natural actua sobre la uniat reproductiva més petita,
el gen.

EL RISC DE LA PROJECCIÓ: Veus en el comportament animal, una projecció del comportament

humà.
Se proyectan los modelos sociales en las relaciones de los animales.
Les mares i pares son altruistes en el seu dia a dia amb els seus fills perquè tenen els mateixos
gens que els propis.
Entre pares i fills que no tenen el mateix material genètic, no hi ha aquest altruisme: adoptats
Els judicis i creences deuen ser resultats de selecció natural

3.1. Explicació genètica evolutiva

-Les diferències entre dones i homes respon a propietats bioquímiques de les cèl·lules que les
seves característiques estan determinades pels gens.
-La influencia (o determinació) de la construcció biològica en el nostre comportament
s’argumenta de diverses fores, una d’elles és que la evolució de la humanitat ha quedat
marcada en els nostres gens.
“Durante millones de años, los hombres y las mujeres han hecho trabajos distintos,
quehaceres que exigían habilidades diferentes. El tiempo fue esculpiendo sutiles diferencias en
el cerebro masculino y femenino. La mujer nace mujer” (Fisher, 2000)
-La diferencia quedaria fixada en els gens, reproduint-se en cada nova generació i en totes les
cultures.
3.2. Explicació hormonal o bioquímica
-Èmfasis en factors hormonals per donar compte de les diferencies de sexe
lligat a la biografia de l’individu.
Es lliga les diferencies sexuals amb les hormonals que es poden identificar (andrògens i la
testosterona) però els andrògens i testosterona es troben en tots els individus (no tenen
gènere) però si que es troben de forma diferenciada entre els dos sexes.

-Es mostren com inevitables les diferencies i desigualtats entre homes i dones
No hi ha responsabilitat moral ni ètica de l’home en l’agressió sexual, a causa de les hormones
mitjançant aquestes explicacions, diuen que son inevitables les desigualtats entre homes i
dones, ja que es un ordre natural.
Fisher naturalitza la submissió de las dones perquè tenen ensoñaciones (somiar despert) de
rendició y entrega de la majoria de las dones perquè la rendició sexual femenina es
extremadament comú en el regne animal.

-L’home, per naturalesa, és més agressiu i dominant com en el món animal, així que el
patriarcat és una traducció de les diferencies capacitats i necessitats naturals de dones i homes
portades al pla de l’organització social.

Crítica al essencialisme biologista:

a) DIMENSIÓ POLÍTICA DE LA CRÍTICA
1. La naturalització de la desigualtat
El biologisme reifica les diferencies entre dones i homes i les considera com
eternament quelcom inmutable i transhistoric (Rubin, 1989)
En les jerarquies, la necessitat de dominació en les societats basades en el sexe.
2. La inevitabilitat i la impossibilitat de la acció
L’èmfasi biologista suposa excloure la temàtica en qüestió de l’àmbit de la política,
impedint la reflexió i la acció que condueixin a organitzacions socials més justes
(Izquierdo, 2000)
Elimina incerteses d’un món fictici .

b) DIMENSIÓ EPISTEMOLÒGICA DE LA CRITICA

-Interrogar-se sobre el rigor científic de la sociobiologia. Mostrar que la forma de comprendre
el món del determinisme biològic és defectuosa.

-Els biologistes entenen lo biològic com presocial i conceben l’organisme i el medi com aïllats
l’un amb l’altre o afectats unidireccionalment.
Explicació dialèctica de lo orgànic: entén que el nostre organisme es fa en relació amb
múltiples factors no orgànic no ho entenem actualment així per una qüestió de poder

Explicació dialèctica de lo orgànic:

-Al néixer, l’ésser humà té poques vies neuronals definides: es durant la llarga infància quan es
van formant les connexions entre les cèl·lules nervioses, no simplement com producte de la
programació genètica o de la hormonació sinó arrel de la pròpia experiència.
Es produeix una coincidència amb la distinció psicoanalítica entre els “instints”, que estan
programats i son propis dels animals, i les “pulsions” pròpies dels éssers humans, que no estan
programades sinó que s’adquireixen durant la infància
Diferencia respecte dels animals invalida les analogies amb el comportament animal tant
pròpies del biologisme

4. POSICIÓ DETERMINISTA SOCIAL

Mead, Berger, Luckmann
-Relació de discontinuïtat entre lo biològic i lo social
-L’ésser humà, en quant a la seva subjectivitat, comportament, interacció,... no està
condicionat, ni s’explica ni en primera ni en última instancia per les característiques
biològiques. Al mateix temps la dimensió biològica queda desvinculada de tota relació amb la
vida psicosocial
Posició determinista social: el que passa al món biològic, no es preocupa l’àmbit social
Entendre l’esser humà que no esta condicionat ni s’explica per les característiques biològiques
la vida humana no la pots explicar per les característiques biològiques sinó que està
construït social i històricament

Els trets bàsics d’aquesta corrent son:

• L’antiesencialisme (les persones no tenim cap naturalesa determinada sinó que som
fruït de processos socials)
• L’antirrealisme (la relativitat històrica i cultural de totes les formes de coneixement)
• La concepció de què el llenguatge ens constitueix com éssers socials i que no es un
mitjà d’expressió, sinó una forma d’acció

Determinisme social i diferencia sexual

Foucault
-Des del constructivisme es sosté que la masculinitat i feminitat no son producte d’essències
presocials sinó de pràctiques discursives, amb efecte de poder.
-Mentre que l’essencialisme afirma que la diferencia sexual es natural e inevitable, des del
construccionisme es manté que lo natural mateix és una construcció social que es pot
transformar.
-En aquest marc es desenvolupen conceptes com el rol de gènere, practiques de gènere per
referir-se al procés i resultat de construcció de les accions segons patrons socials que
classifiquen, segreguen i especialitzen als éssers humans en dones i homes.
-Donada la separació que es funda entre lo social i lo biològic, queda fora de la explicació que
succeeix amb lo biològic.

5. POSICIÓ INTERACCIONISTA
-Relació de continuïtat construccionista entre lo biològic i lo social
-En este caso s’accepta que hi hagi una base biològica que possibilitat la existència humana,
però ni explica ni causa sus comportamientos, significaciones, desigualdad, etc. permet la
existencia humana pero no significa que determina la seva orientació i formes de
desenvolupament
-La biologia l’hem d’entendre com a un equipament sense un únic recorregut que no es poden
predir ni predeterminar. Entendre-ho que no podem determinar a partir dels trets biològics.
-Entendre la biologia com a disposició oberta. Es parteix de la premissa que la cultura
(sistemes simbòlics, estructuració de la desigualtat social,...) impacta en la biologia.
La dimensió biològica esa oberta a alteracions no naturals sinó cultural. Implica entendre que
la naturalesa humana no es pot explicar de manera independent de la cultura.
Tots els elements que estan lligats a la vida humana es volen articular com interaccionen
aquests elements socials amb l’expressió orgànica.
Ex: estudis del sistema nerviós central, es planteja com el sistema nerviós està integrat en la cultura, de tal manera
que el sistema no ens permet dirigir orientar les nostres accions si no està desenvolupat en un entorn simbòlic de
significats.
-En aquest context, es recull posicions tant sociològiques com biològiques, ones considera que
no es pot afirmar que els comportaments humans estan determinats genèticament, en el
sentit de què no poden ser modificats per condicionaments socials.

No diu que no existeix la genètica, sinó que es un realitat tancada que es sensible a l’impacte
de l’ordre psicosocial.
Un enfocament radicalment oposat a les teories existencialistes biologistes. Hi ha una
penetració de la cultura en la formació orgànica del cos. Parteix de la idea que tots els parts
son prematurs perquè de forma comparada amb altres especies animals implica un individu de
la espècie que triga moltíssim a poder tenir una mínima autonomia. Per tant, és possible
pensar que el part no es la finalització de la gestació que es passa d’un medi biològic a un medi
cultural. Quan ha estat parida, no ha deixat de gestar-se, sinó que s’està fent en un medi
sociocultural.
-La disposició humana es pot hiperdesenvolupar o hipesatrofiar segons les estructures de la
socialització.

Així, podem dir que els organismes humans (Lewontin, 1987)

 Construeixen el seu medi prenent del medi els elements que permeten la seva
construcció
 Transformen el medi
 Alteren la naturalesa física dels estímuls ambientals