2.

La Restauracio Borbonica (1874-19021

invasio napoleonica

Gran inestabilitat politica

I
L
trienni
absolutista
restauraci

liberal, decada omniosa

3 Guerres Carlines
sexenni democratic

↑FRACAS
-
Assassinat General Prim
-
Amadeu I no estava a l'alada
-
Pocs mesos durada REP. tan

federal com unitaria.

Cop d'Estal de Para 1874
↳
General Serrano
Republica autoritaria que
acaba sent una dictadura.

Alfons de Borbo academia militar de Sandhurst

Hanys ->

lAnglateral
↳ cartes
-
de felicitacio per part dels espanyols

S
↳ demanant-li
que fornes a Espanya
ser-necap d'Estat.
a

ROSTA
1874 Manifest de Sandhurst lescrit per Canovas del
predisposici a esdevenir rei. Castillo)
implementacio
monarquia constitucional liberal.
I desembre publicacio Manifest Proclamali rei Alfons
↓ I

G1. d'Estat
29 desembre Martinez Campos Cop a
Sagunt
 alFonaments sistema de la Restauraci o
comenga:Manifest de Sandhur.

Canovas del Castillo artifexdel sistem a

-volia evitar problems

bases: Constitucio
1876
amb
s. XIX

militars -> Sistema civilista

-
Sistema parlamentari liberal monarquic angles
i

↳
R:escassament democratic
politics
Sistema conservador en ambits socials
ctots)
economics

b) CONSTITUGO
1876 -> redactada per Canovas

I caracter conservador ->RO:flexibilitat governes

pf
qualsevol partit politic sense
cauviar les leis.
teoria politica dels moderats
1) Constitucio brida
I (Constitucio

partamentarisme
(845)

angle's
/Constituci
1869)

#) Amplia declaracio de drets;libertats

↳ PRO:podien modificar-se mitiancant
Heis inferiors.

conservadors ->
restringir drets
liberals ->
permetre + drets

Sistema
# monarquic constitucional
sobirania compartida REI ->
paper moderador
escolia presi i era cap
de l'exircit

CORTS -> poder legislatin

↳ bicamerals Congres
Senat
II No estipulara quin sufrag; s'havia de implementar
↳ donava liberta al
govern.
Heielectoral 1878
sufragi censatari masculi (3x.pobl
1880 Gov. Liberal
* ->

sufragi universal masculi

 #I ESTAT CONFESSIONAL - catolicis me com a religic official

important paper de l'Esglesia l'educacio.

-

ERO:hovia libert at
de culte eu l'ambit privat.

CENTRALSreg pressturneda
#)
neis.

Cl BIPARTIDISME

-
Sistema en el que 2 partits (conservadoriliberall
s'alternaven en el poder.
↳>evitaven pronunciaments militars

-
Eren partits de notables No de masses.
Gliders politics amb la sera clientela,
organs de premsa
Isuports locals.
defense monarquip
-
coincidien ideol. en mantenir el sist. Restauraci
Constitucio

propitat
privada
<capitalismel

PARTIDO LIBERAL-CONSERVADOR PARTIDO LIBERAL- FUSIONISTA

1876 1880
Fund. Antonio Canovas del Castillo -
Praxedes Mateo Sagasta -

REP. F. Silvela, Marcelo Azcarrega, E. Dato, Maura Canalejas,

Jose Segismundo Moret,
El conde de Romanones

antic P. Moderat
substitucic a ntic P.
substitucio Progressista

CENTRE-DRETA LIBERAL-PROGRE / CENTRESQUERR A

(no republicanal

Sup. Oligarquia, exercit, Esglesia classes mitianes

sufragi censatari, ordre social, defensa libertats individuals,

poques libertats, centralista sufrag;universal masculi i 0
i catolic
centralista:catolic.
CAT -
> diari Brusi l Diari Barcelonal CAP - diari la
Vanguardia
Manuel Duran iBas, J.FerreriVidal, Manu Girona, ManeVictor Balaguer, F. RiusiTaulet, Joan Maluquer
 6) FUNCONAMENT TORN DINASTIC

1875-1881 conservador
-

govern
issI
govern liberal (Sagastall gracies a la collaboracio del R eil

Quan um
govern comengava a estar desgastat, el rei feia
·
anomenar

um non
governencapsalat pel lder de l'oposicio.

proclamament proclamacio el
non
govern automatica dunes guanyava
partit que just
eleccions
acababa d'entrar

inversion del sistema

↓
18858
Pacte del Pardo Ri democratic
FRAUELECTORAL GENERALITEAT
van donar suport a mor Alfons
la
regencia de els 2 partits temen que el
Maria. Cristina von sen sistema faci

Habsburg-Lothringen aigles
d
eu e Garantint el
poder
Sistema bipartidista > en funcionament fis
1898
S mentre un partit
L
Guerra de cubal
ups partberal governava l'altre
mostrava cap mena
no

desastre del 98
Partit
conservador
d'oposicio.
libertat de premsa, d'expressio associaci
i

avenos politics -
jurats populars als judicig
i socials redaccio
non codicivil

sufragi universal masculi

e) MANIPULACIO ELECTORAL> manteniment sistema

1 Encasellat 2 enviar an
el ministre de Governacio listes als CORRUPLO:fray electoral
feia Les cistes de diputats Governadors civils controlat des del
govern.
amb tots els noms que havien Buscaven els vots
necessaris pq
de Sortir escollits. Sortissin els resultats esperats.

cuveros:persones d'una circumscripcio

Arribaram ente
en una altra. be
3

Cacics per aconseguir

els vots
 Sistema frau mes zones rurals)
It
important
dirigent que controla ua
regio /econ, social o politi
CACIQUISME movilitzant
grup determinat de poblacio
-

un la
mitjaugant coactions, serves, favors ...

Representa l'estat de facto.

I falsificacia
del cens-> votacio morts, votar cops.
+

#I falsificacio actes de votaci

-
TUPINADA

Iran electoral) III provibicio propaganda electoral ->

ning
pq
conegues els altres partits
Il abstencio generalitzada -> la gent sabia
sobre la tupinada
compra
#> de nots ->
grans ciutats, no navia tant

caciquisme
#) partit de la porra. homes es posaven
V
davant locals electorals
LET DE LEMBUT

"coestrechoparaotasare

2. ees forces frolitiques enargiendes

Forces politiques amb poca representacio.MOBO diputats de 390

↓ 114%)
alta abstencio
no propelectoral

1881 siudicats:partits obrers legalitzats

->
ERScontrolats i perseguits

a) REPUBLICANISME - >
no
popy, decepcionals per la

↓ Republica
I

molt dividits +el sistema reprima

tots comparteixen
forces republicanes
-
una idea. REP.

reformes socials
-
Estat laic

progres(educativ i cientificl
-

Partido Republicano Posibilista Itmoderat) Emilio Castelal

↳ va dissoldre's;integrar-Se al Partit uberal

laprovaci
x
sufragi universal 1890
 Manuel Ruiz
Zorrilla
Partido Republicano
la l'exilivan refundar to
Progressista
1880
I Salmeron
Nicolas

↓
escissio, provocada per la
Negativa
dezilla a
participar a les

L
Partit castelar
eleccions;institucions monarquiques
fundacio + militar
insurreccio
intencio

Partido Republicano
Centralista /unitaris)
x Salmeron
1887

Partido Republicano Democratico Federal forcal

It
+
influencia Catalunya F. Pii
Margall.
↳
a

divisio interna: V. Almirall/catalanistal

forma Centre Catala

Assemblea de Zaragoza -> defensa d'un Estat federal

1883 amb reformes socials

Josep Maria Valles,Ribot president del ConsellRegional partit

Ipenetraareas metropolitanes the
zones pageses)

electoral
As formes republicanisme ->
caracteritzades
retraiment
I intents insurrection.
19 de Setembre 1886
1893 Petits exits electorals + grans cintats (BIN) organitzada zorrilla
Ruiz
Reformes electorals
Sagasta/sufragi univ.) encapsulada
·

not
duit la tupinada:Les Gl. villacampa.
divisions internes.

b) CARLISME

final 3a Guerra Carlina

1876-> - 3a derota, moviment malt to cat.

cnicament va manteir suports

a EusnadiiNafarroa.

perdua base social del catalanis me

Catalunya causa
->
a

↳ Ensual Herria amb el nacionalisme

a
=

vasc l-foraal
catolic
ist. marcadament sclergat va allanyar-se del carlis me
↓
↳x Partit Conservador
caT ->
pressio jerarquia eclesiastica Igrup manical
per abandonar carlis me i unirse sist. Liberal
 Partit Carti de Mella moviment
modernitzalia
Juan Vazquez
iadaptacia al sistemol

Partit Integrista 1888 Ramon Nocedal

↑Partido catolico lescissi o Partit Carlista
Nacionalistal pq
poc tradicionalist)
Tradicionalista (fins to
1890 Comunion diputats)

Reunificacio Carlisme 1897 Acta de Loredan is reconstituir

centre carlins
carlisme
locals.
reconciliacia z teudineies 4
BASADAEN:unit at catolica, defensa furs:libertats

c) SOCIALISME

1881-1883 -

Legislacio de format permissive

amb el moviment obser Pablo Iglesias
aprovacio vei d'associacionis me
va afavoir tant sindicats obrers com al PSOE 1910
aconsegui
↓ 1 esz
1886 Publicacio Edlista organ de communic. Oficial PSOE
-

partidari
Participar
1888 Barcelona -> UGT Ir siudical socialista
eleceials
↓
el moviment
va alar

featise grow a meriture

Leut.

anarquisumel
1- q

Madrid Catalunya Magrupac.

socialistes
communit
communitats Audalucia (moltpoque)
+ imp. Astries ↑
Reus,
social. anarquistes
-

Ban, Matar

Euskadi
Aragan
Pais valencia
3. 1 a etapa de la Restauratio
GUERRA
"
al 3 CARLISTA

S. 3 Gueres civils->Gueres carlines

↓
falta from reial
orgen
successor
is

determinar si futur
manara seria Isabel de Borban
o Carlos Maria Isidro de Borban

↓
DERIVA
a conflicte liberals

"Den,
Politic entre
L absolutistes
EMA:
patria, rei;furs"

1872 ultima descontents monarquia Amaden I

->
guerra carlina ->

i fracassaut x via democratica

14. Carril
OBJECTIUS
Guerra de
particles d

Baublevaciode Caree
recuperar

Iguerrilless furs die

Euskadi, Nataroa, Catalunya i sud d'Arago

stones rurals)
I monarquics en proclamar-se I Republica.

↳ Afeblimentcarlins a partir cop d'Estat Mnez

↓ campos
-

monarquics donen suport al non regim.

Alfons amb les
aconsequentacabor
-

Guerres carlines -> RESULTAT:

aboliciofurs
vasces

dotar d'un
mar de tuberculosi concert
->
economic
b) REGNAT ALFONS (1875-1885)
(27 anysl
1

amb la seva cosina Maria de las Mercedes 1878

2 casaments was
ERI mesos despres - no descendencia

Maria-christina von Habsburg-Lothringen

1878 Fi Guerra de Cuba + fiah. Carlina
-> sobrenoun:
IPau de
Zajan) "El pacificador"
 c) REGENGA MARIA-CHRISTINA

Alfes -> havia

neithe Alfons
most de

Maria Christina
resultat ( durant va ser nomenada
desfavorable el sell
reina
regent
x l'Estat regnat:
Guerra d'Indepe
de Cubai
Filipines va limitar-se a aplicar
-
crisifivisecular i el Pacto del Pardo.
seguir

4. DESASTRE DEL 98
gran productora
Isucre, ron i tabal.
1825 ->
perdua de totes les colonies excepte Cuba,Filipines,Puerto Rico i
Guam.
1898 ->
cap colonia.
Estatut colonial,
a) CAUSES esclavitud,
abovici
Guerra Chiquita (1879-1880) rep, politic
antecedents aipatronat
↑
indepes Guerra dels 10 Pau de
anys (1868-1878) ->
Zanion

1) Colons ineficients i corruptes/cubaus no podien votar)

tot es
dirigia des de Madrid, descentralizacio
sense
politica.
politics III esclavisme:a s'havia abolit,
Espanya a Cuba
seguien
havent-hi molts sense cap dret.
) Reformes Paul dezanion incompletes
+ altres havien arribat tard.
#) aranzels protectionistes altissims (Aranzel Canovas)
Els EEUUnopodia exportar products a Cuba
↳ + interes politic;economic

El nacionalisme cuba-scriollos: fills d'espanyols que haven

↓ anat a viure a cuba
creacis ↓
3 partits defensaven libertat del

d'ideologies oposades: Pais

Union
constitucional (espanyolistal
Partido liberal Autonomista (demanava estatut xcubal
Partido revolucionario cubano lindepel

eMarkhamaPh
 b)DESENVOLUPAMENT

Jose
Marti ->lider moviment indepe

encapsala
insurreccio abre
24 de febrer 1895

altre' dirigents:Antonio Mano ↓

matimo Gomez
Calix to Garcia conegutcome Reproducethe
soldats cubans Imambisosl avonseven rapidament
allest
-

st
a

in surrections Pinar

s'amagaven a la Santiago de del

RiO
maniqua-sla coneixien cubal
millor
x atacar
que els espanyols
tropes espanyoles
Espanyols dirigits G. Martinez

gar
-

Campos van intentar

amuntegaments politica de cubans veien

pagesos cubans

enpobles determinats
reconcentraci possibilitats de
encondicions deplorables guanyar >renuncien

negociacio
&
camps concentratio nazi i rumiaven que

corriols
mesures acabarien com
oberts al
molt

repressives
les anteriors.
mig del bose, -
construccio INCOMPLETES
divisio de l'illa en detrochas
parts;aixi poder pentinar cada regio
exhaustivament. Capita c
dimissio Martinez
Valeriano campos
No va ten els resultats esperats Weyler
no control even
Pq la
manigua com
v
els cubans
200000 soldats enviats per l'Estat
Assassinat Ke 55000 van movir malalties tropicals
Canovas, estill 1897
manca servers sanitaris
-

Lauri Govern destitucio weyler mesures oportunist.

Guerra
(Sagastal
desenganyats
1 Estat

pressions >autonomic cubana cubans

~

internacionals sufrag; universal masculi o convenuts

i veien les
poques igualtat entre insulars;

possibilitats de Peninsulars
autonomic aranzelaria
guawyar IPRep. political
 b2) ENTRADA EN GUERRA DELS ESTATS UNITS D'AMERICA

↳ cubous demanen ajuda els EVA

volia entrar en la guerra des de un inici-interessos

I
economics
EU A

Doctrina Monroe:"america pels americans"

dedeixen actuar -> anteriorment

de manera direct havien proveit
ar ms

a cuba.
I
P
RETEXT
Guerra hispano-
estadounidence

explos:entonsament d
Retirada tropes espanyol.
n de Cuba
del Maine ~ un cuirassat
aucarat a la
de
15 febrer 1898 Espanya
badia de la Habana -- ULTIMATUM
es
~ president
rega
premsa sensationalista Makinley
americana. >eufonsament obra
d'Espany a

"Remember the Maine, to Hell with Spain" ↓

espany a descenteix
Espanyd va fer casus belli d'EEUU

publicitat dient I creat pelsEUA) A

- > enviar soldats
que guanyaria initilment
poder declarar guerrd
la guerrd a
marin -> HONOR PATRIOTIC
d ↓
destruccio
flota
era conscient
potencial
->
Unica-demanar
espanyola Santiago alternative
militar de AU
dels EUA. Luba ESP

d
colonies 10 desembre 1898
espanyoles < Tractat de
passen a mans EA Paris

63) REVOLUCIO FILIPINA

administracio metodes que

3
-> no
agradaven
COLONITZACO JosRital reclama
ordes religiosos clergat imposava molt poder drets
↓
->

1892
te
poss espanyols havien hat a
↓ Andres
viure-hi+ cultura autoctond Guerra de
fundador Banifacio
guerrilles La
Uiga Filipina b
acusal de natipunan FALS Manila
complicitat
->

criticava - katipunan
l'organitzaci 1896 (indepes)
condemna dura indepes tagals
+
expulsio espanyols
in +>
confiscacio latifundis
awartloses
repressi - katipunan
revoltar-se
Gl. Polarieid van
Tagals no van reudir-se- nomenament
gov. Sagasta-regociacioindirecta
amb els
al Gl. Fdo. Primo de Rivera
principals caps
insurrecci

destembre 1897

Emilio Ed Pacte de Biak-na-Bat

Aguinaldo pacificacio situati
/ maxim Filipines)
al. de les

demana
cuda EEVU

uanasuportFilipadecide
encoratiament
revolta contra
W
espanyols
Amb el Pacte
de Paris, Filipines
dels
va passar a ser propietat
EUA
fins 1946.

C) CONSEQUENCES

#Perdua de Les ultimes colonies (luba, Filipines, Puerto Rico, Guam)

-
afectada moralment
Fiimperi espanyol, humiliaci, poblacio
-

imatge d'Espanya tacadax corrupcio, ineficiencia

iincompetencia politics;exercit.

#I endeutda per despesses de Guerra

perdua mercat reservati dels ingressos/procedent illes)
economicament resistic capitals indians.
repatriacio
va
aconseguir
↳ nous bancs.
van
#

comelcar a sargir + vens va mantewir-se.

contraries al Sistema PER
oposicio militar: volien tenir influencia politica
>dolguts la
x
guerra, van culpar politics.

Partits nacionalistes conseguirent pespolitic

#

CataluyaiEusuadi exportaven molt a Cuba, amb la

-

pirdua reservat
mercat la burgesia va perdue ingressos.

corrent regeneracionista denuncia Sist. Restauracio

#

->

political -> molt corrupte

Joaquin Costa 3x
cuisi economica ->
endarrent tecnologicament
d cultural - taxa analtabetisme alta

modernittacio agricultura, creacio noves infrastructures,

descentralitzalio Estat, elevar nivell cultural poblacio i

regenerar
classe political
Institucion
libre de Ensenauza Francisco Giner de Los Rios->optimista davant
OBJECTIV: educar infants metodes pedagogicsilaics la situacia
molta importancia cieucia;practical ESP

Antonio Machado
(98) --educalio ILE

pessimist a situatio

espanya--> analittaren "problema de

Espanya"de
manera critica.
↓
es
questional existencia
d'Espany d
l'identifiquen amb
l'autiga
la del moment is obsolete.
castella pq