3.

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA—ÉS EL PERÍODE COMPRÈS ENTRE 1875 I 1931 QUE ES VA

CARACTERITZAR PER UNA POLÍTICA D’ADVERSITATS I UNA INTOLERÀNCIA SOCIAL.

HI TROBEM DUES FASES:

1. DE 1875 FINS A 1898 (PÈRDUA DE LES COLÒNIES DEL IMPERI ESPANYOL)

2. DEL 1898 FINS LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA AL 1931

1. LA RESTAURACIÓ: ELS FETS POLÍTICS (1875-1898)

29 DE DESEMBRE DE 1874—GENERAL MARTÍNEZ CAMPOS DUR A TERME UN AIXECAMENT

MILITAR I PROCLAMA A ALFONS XII REI D’ESPANYA. ES FORMA A MADRID UN GOVERN
PROVISIONAL PRESIDIT PER CÁNOVAS DEL CASTILLO.

MANIFEST SANDHURST- DOCUMENT ON ES POSAVA DE MANIFEST LES INTENCIONS

PARLAMENTÀRIES EN LÀMBIT POLÍTIC DEL NOU REGNAT. ALFONS XII VA ESTAR EN CONTACTE
AMB LA MONARQUIA ANGLESA, FET QUE EL VA ACOSTAR A UNA POSTURA CONSTITUCIONAL I
MODERADORA A L’HORA D’ACTUAR COM CAP D’ESTAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA.

9 DE GENER DE 1875—UN JOVENET ALFONS XII ARRIBA A BARCELONA PEL PORT I ES REBUT
AMB OFICIALITAT I CORDIALITAT. OFICIALMENT TORNABA LA DINASTIA BORBÒNICA A
ESPANYA.

NEU MIRANT ELS DIFERENTS TEXTOS, DOCUMENTS DEL LLIBRE? MIREU, SÓN FONTS
HISTÒRIQUES QUE PODEN SORTIR A L’EXAMEN. SÓN CARN DE COMENTARI DE TEXT.

1.1. LA FI DE LA GUERRA CARLINA

L’ENTRADA D’ALFONS XII A LES REGNES DEL PAÍS VA VINDRE ACOMPANYADA D’UNA AUREÒLA
DE RECONCIALICIÓ. DE LES PRIMERES ACCIONS POLÍTIQUES QUE VA DUR A TERME VA SER LA
CAPITULACIÓ DE LA GUERRA CARLINA QUE PER AQUELL LLAVORS TORNAVA APARÈIXER PER
TERCERA VEGADA.

ALFONS XII VA OFERIR UNA ÀMPLIA AMNISTIA QUE PROPOSAVA OBLIDAR EL PASSAT BÈLIC I
RECONDUIR A TOTS ELS ESPANYOLS CAP A LA SEVA MONARQUIA CONSTITUCIONAL.
RAMÓN CABRERA—VA SER UN GENERAL MOLT PRINCIPAL I PROTAGONISTA DEL CARLISME A
CATALUNYA I A ESPANYA. CABRERA VA ACCEPTAR AQUEST PACTE DE PAU D’ALFONS XII I,
ADEMÉS, VA ESCRIURE UN MANIFEST ON EXPOSAVA DIRECTAMENT LA SEVA VOLUNTAT DE
POSAR FI AQUESTA GUERRA CRUEL QUE HAVIA TACAT DE SANG BONA PART DEL SEGLE XIX. I
QUE AMÉS A MÉS, ESTAVA PERDUDA PEL BÀNDOL CARLISTA DES DE FEIA MOLT DE TEMPS.

ARREL D’AQUEST GEST DEL GENERAL CABRERA- ALFONS XII VA RECONÈIXER TOTS ELS TÍTOLS
D’AQUEST (COSA INUSUAL EN LA DERROTA BÈLICA D’UN EXÈRCIT) COM EL DE CAPITÀ
GENERAL I COMTE DE MORELLA.

DE TOTES MANERES, LA FI DE LES GUERRES CARLINES NO VA SER FINS AL MARÇ DE 1876—

QUAN CARLES VII (NET DEL PRIMER CARLES MARIA ISIDRE, GERMÀ DE FERRAN VII) VA SER
DEFINITIVAMENT VENÇUT AL NORD I VA TINDRE QUE MARXAR EXILIAT A FRANÇA.

LES TROPES D’ARSENIO MARTINEZ CAMPOS VAN SER CLAU PER LA VICTÒRIA CONTRA
L’EXÈRCIT CARLISTA. AL AGOST DE 1875—MARTINEZ CAMPOS ES VA APODERAR DE L’ÚLTIM
NUCLI IMPORTANT CARLISTA AL PRINCIPAT DE CATALUNYA—LA SEU D’URGELL.

COM A PUNT MÉS RELEVANT UNA VEGADA ACABADA LA GUERRA TROBEM L’EVOLUCIÓ DEL
IDEARI CARLISTA CAP A POSICIONS MÉS AUTONOMISTES. ELS IDEARIS CARLISTES QUE
PROPICIAREN AQUESTA EVOLUCIÓ VAN SER:

 L’OPOSICIÓ A LES MESURES CENTRALISTES I UNIFORMISTES DELS GOVERNS

LIBERALS
 LA DEFENSA DELS FURS I ELS PRIVILEGIS TRADICIONALS

FINS A LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA DE 1936—ELS CARLISTES NO ES VAN ALÇAR EN ARMES

MAI MÉS. VAN ANAR POC A POC OCUPANT L’ESFERA POLÍTICA I ES VAN SITUAR A L’EXTREMA
DRETA DE L’ARC PARLAMENTARI. DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA VAN TINDRE UNA NOTABLE
ACTIVITAT POLÍTICA DINTRE DEL GOVERN DE LA DICTADURA.
1.2. EL BIPARTIDISME

DURANT LA RESTAURACIÓ APAREIX LA FIGURA DE CÁNOVAS DEL CASTILLO. VA PORTAR LA

DIRECCIÓ POLÍTICA DEL PAÍS I ES VA CARACTERITZAR PER LA CONSTRUCCIÓ DE DOS GRANS
PARTITS POLÍTICS QUE REPRESENTAVEN LA DRETA I L’ESQUERRA DINS DE LA DOCTRINA DEL
LIBERALISME.

PER UN CANTÓ TENIM EL PARTIT LIBERAL CONSERVADOR- LIDERAT PER CÁNOVAS DEL
CASTILLO I FORMAT PRINCIPALMENT PER POLÍTICS DE L’ANTIC PARTIT MODERAT, DE LA UNIÓ
LIBERAL I D’UN PETIT SECTOR DEL PARTIT PROGRESSISTA. ADEMÉS, COM ERA D’ESPERAR, BEN
AVIAT TAMBÉ VA TINDRE EL SUPORT DE L’EPISCOPAT I DE BONA PART DEL CATOLICISME NO
INTEGRISTA.

PER L’ALTRE BANDA EL PARTIT LIBERAL VA SER LIDERAT PER SAGASTA I FORMAT PER POLÍTICS
PROCEDENTS DEL SECTOR DEMÒCRATA I RADICAL (EXTREM ESQUERRÀ DEL PARTIT
PROGRESSISTA) I DEL REPUBLICANISME MODERAT. ELECTORALMENT VA TINDRE EL SUPORT
DE:

 PROFESSIONALS LIBERALS
 COMERCIANTS
 BANQUERS
 MILITARS
 FUNCIONARIS

FEBRER DE 1876—ES PRODUEIX UNA REUNIÓ DE LES CORTS CONSTITUENTS QUE MARCA
L’INICI DE L’ACTIVITAT POLÍTICA D’AQUESTS DOS NOUS PARTITS POLÍTICS DEL PANORAMA
ESPANYOL.

EL PARTIT CONSERVADOR HAVIA GUANYAR LES ELECCIONS I SOTA LA SEVA INFLUÈNCIA ES VA

REDACTAR UNA NOVA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. AL 1876 ES VA APROVAR I, A PARTIR
D’AQUÍ, VA TINDRE LLOC EL BIPARTIDISME POLÍTIC. DE FORMA PACÍFICA, ELS DOS PARTITS ES
VAN ANAR ALTERNANT EN LA GESTIÓ DEL GOVERN.

1885- MORT D’ALFONS XII SENSE SUCCESSIÓ MASCULINA I AMB LA REINA EMBARASSADA.
AQUEST FET VA PROPICIAR QUE ES CONSOLIDÈS EL MODEL BIPARTIDISTA.

CÁNOVAS DEL CASTILLO DIMITEIX I DEMANA A LA REINA REGENT QUE ENCARREGUÈS LA

FORMACIÓ D’UN NOU GOVERN A SAGASTA, ENEMIC POLÍTIC DELS CONSERVADORS.

PACTE DEL PARDO—ÉS EL NOM QUE REP AQUEST ACORD ENTRE CÁNOVAS DEL CASTILLO,
SAGASTA I LA REINA REGENT.

AL 17 DE MAIG DE 1886—NEIX ALFONS XIII, FILL PÒSTUM D’ALFONS XII.

1.3. LA POLÍTICA EXTERIOR DEL NOU REGNAT D’ALFONS XIII

VA ESTAR DIVIDIDA PER DIFERENTS PUNTS:

 EL NOU RÈGIM VA SER RECONEGUT PER LES POTÈNCIES ESTRANGERES

  VA SER RECONEGUT PEL PAPA PIUS IX (D’ORIENTACIÓ CONSERVADORA). VA SER UN
FET CLAU QUE LEGITIMIZAVA EL NOU REGNAT DAVANT DE L’OPINIÓ PÚBLICA
ESPANYOLA I ELS SECTORS CATÒLICS
 S’ARRIBA A UN PROCÈS DE PACIFICACIÓ A CUBA DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ DE 1868.
AQUEST ÚLTIM ASPECTE VA SER MOLT DECISIU. DESPRÉS DE DEU ANYS DE GUERRA EL
GENERAL MARTÍNEZ CAMPOS ACONSEGUEIX POSAR FI AL CONFLICTE. AMB EL ACORD
DE ZANJÓN AL FEBRER DE 1878—ELS CUBANS OBTENEN EL MATEIXOS DRETS QUE ELS
CIUTADANS ESPANYOLS.

DE TOTES MANERES, EL CONFLICTE DE CUBA VA SER UN CONSTANT MAL DE CAP DURANT

TOTA L’ ETAPA DE LA RESTAURACIÓ QUE VA DESGASTAR LA POLÍTICA DEL GOVERN.

2. EL SISTEMA POLÍTIC: LA TEORIA I LA PRÀCTICA

ENCARA QUE LA RESTAURACIÓ VA PROVOCAR UN CERT RETORN AL CONSERVADURISME

ANTERIOR AL SEXENNI REVOLUCIONARI, COM A FET REMARCABLE SUPOSA LA CONSOLIDACIÓ
POLÍTICA DE LES IDEES LIBERALS, DE LA PLENA MATERIALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL.
POC A POC ES VAN DESENVOLUPAR DECRETS I LLEIS POLÍTICAMENT MODERNES PER L’ÈPOCA.

LA RESTAURACIÓ—TAMBÉ VA SUPOSAR UNA PACIFICACIÓ DELS DIFERENTS SECTORS

DIRIGENTS DE LA SOCIETAT DE L’ÈPOCA, JA QUE ES VAN ESTABLIR UNA BASES POLÍTIQUES
ÀMPLIES PER DONAR CABUDA A TOTA AQUESTA CLASSE LIBERAL.

EXEMPLES- PACTE AMB L’ESGLÈSIA

SOTMETRE L’EXÈRCIT AL PODER CIVIL – CIVILISME— CONSISTEIX EN OTORGAR LA

RESPONSABILITAT DE L’ACTUACIÓ POLÍTICA A PERSONES CIVILS, I EN IMPEDIR QUE ELS
MILITARS PUGUIN GOVERNAR. ÉS EL CONTRARI DEL MILITARISME. CÁNOVAS DEL CASTILLO HO
VA ESTABLIR DURANT LA RESTAURACIÓ, EN CONTRAST DURANT EL QUE HAVIA PASAT DURANT
EL REGNAT D’ISABEL II. ÉS LA SUBORDINACIÓ DELS MILITARS AL PODER CIVIL.

CONSTITUCIÓ DE 1876—VA SER L’EXPRESSIÓ TEÒRICA DE LA PROPOSTA POLÍTICA DE

CÁNOVAS DEL CASTILLO. A LLARG TERMINI, MOLTES IRREGULARITATS I CORRUPCIONS
POLÍTIQUES VAN MALMETRE AQUESTS CENCERT POLÍTICS.

2.1. L’IDEARI DE CÁNOVAS DEL CASTILLO

ELS SEUS PLANTEJAMENTS POLÍTICS—RESUMINT POLÍTICAMENT LA SEVA DOCTRINA, ERA UN

HOME QUE PRÀCTIC QUE CONFIAVA MÉS EN L’ÈXIT CONCRET DE LES IDEES QUE NO PAS EN
LA SEVA PURESA.

TRET D’AIXÒ, SÍ ÉS VERITAT QUE ES VA RECOLÇAR EN UNS PRINCIPIS BÀSICS QUE VA INCLOURE
EN UNA CONSTITUCIÓ INTERNA NO PROMULGADA:

 LA PÀTRIA
 LA MONARQUIA
 LA DINASTIA HISTÒRICA
 LA LLIBERTAT
 LA PROPIETAT
 EL GOVERN CONJUNT DEL REI AMB LES CORTS
DAVANT DEL NOU CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL DEL PAÍS, CÁNOVAS VA CONSIDERAR AQUESTS
PRINCIPIS COM FONAMENTALS A L’HORA DE FORMAR UN GOVERN D’ORDRE QUE GARANTEIXI
LA PAU I L’ESTABILITAT DEL PAÍS.

FINS A TAL PUNT- QUE VA CONSIDERAR QUE AQUELLS GRUPS QUE NO ELS ACCEPTIN NO
HAVIEN DE TENIR EL DRET EN EL NOU SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ NI TAMPOC VOT A
L’HORA D’ELABORAR UNA NOVA CONSTITUCIÓ. ERA L’ÚNICA CONDICIÓ INNEGOCIABLE.

ALTRES ASPECTES DE LA POLÍTICA DE CÁNOVAS DEL CASTILLO:

 ADOPTÀ POSICIONS FAVORABLES AL PROTECCIONISME

 INTERESSOS PROPERS A LA BURGESIA CATALANA (ELS INTERESA EL
PROTECCIONISME)
 PERÒ CONTRARI AL CATALANISME POLÍTIC

2.2. LA CONSTITUCIÓ DE 1876

ES VA COMENÇAR A DISCUTIR AL FEBRER D’AQUELL ANY. AL PARLAMENT- ENCARA QUE ELS

CONSERVADORS EREN MAJORIA, VAN CEDIR EN MOLTES OCASIONS A LES PROPOSTES DE
L’OPOSICIÓ.

LES DIFERÈNCIES MÉS IMPORTANTS ENTRE ELS GRUPS DINÀSTICS (MIRAR DEFINICIÓ DEL
LLIBRE VOCABULARI) I LA RESTA DE SECTORS POLÍTICS VAN SER:

 EL CONCEPTE DE SOBIRANIA-
 EL SISTEMA ELECTORAL- ELS CONSERVADORS PROPOSAVEN EL SUFRAGI CENSATARI I
ELS LIBERALS VOLIEN SUFRAGI UNIVERSAL
 LA CONFESSIONALITAT DE L’ESTAT-
MOLTES D’AQUESTES DIFERÈNCIES ES VAN DEIXAR EN EL AIRE MITJANÇANT UNA REDACCIÓ
ESQUEMÀTICA DELS ARTICLES, DEIXANT UN BUIT LEGAL PER APLICAR LA LLEI A L’ESTIL DE
CADA TIPUS DE GOVERN QUE HI FOS AL GOVERN.

EL TEMA DE LA RELIGIÓ- S’ARRIBÀ A UN EXERCICI DE TOLERÀNCIA MÚTUA.

PER LA BANDA DELS CONSERVADORS- L’ESTAT ES DECLARAVA CONFESSIONAL I S’OBLIGAVA A

MANTENIR EL CULTE CATÒLIC I ELS SEUS MINISTRES.

PER LA BANDA DELS LIBERALS- VAN ACONSEGUIR LA LLIIBERTAT DE CONSCIÈNCIA (ARTICLE 11

DE CONSTITUCIÓ FONT 16).

CONSTITUCIÓ DE 1876- MOLTS DELS SEUS ASPECTES JA ES TROBAVEN DINTRE DE LA

CONSTITUCIÓ DE 1869.

GRAN DIFERÈNCIA FONAMENTAL- EL PAPER I LES ATRIBUCIONS QUE S’ADJUDICAVEN A LA

MONARQUIA EREN MOLT MÉS AMPLIS EN LA CONSTITUCIÓ DE LA RESTAURACIÓ. LA
CONSTITUCIÓ DE 1876 (LA DE LA RESTAURACIÓ) ÉS D’UN CAIRE MÉS CONSERVADOR EN
QUANT EL PODER DEL REI ES REFEREIX.

2.3. LA PRÀCTICA: LA LEGISLACIÓ I EL CACIQUISME

AQUESTA NOVA CONSTITUCIÓ DE 1876 VA PERMETRE QUE CADA GOVERN POGUÉS LEGISLAR
D’ACORD AMB LES SEVES DOCTRINES POLÍTIQUES, A L’HORA QUE ES MANTENIA UN CERT
RESPECTE PER L’ANTERIOR ACCIÓ DE GOVERN DEL PARTIT OPOSITOR.

AIXÒ VA PERMETRE- UNA ESTABILITAT GOVERNAMENTAL, APARENTMENT OPTIMISTA, PER

L’EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL PAÍS. TOT I AIXÍ, VEUREM QUE ELS EPISODIS DE TENSIONS SOCIALS I
VIOLÈNCIA POLÍTICA MAI VAN ACABAR DE DESAPARÈIXER.

GOVERNS CONSERVADORS VAN APROVAR:

 LLEI ELECTORAL DE CARÀCTER CENSATARI (1878)

 LA LLEI D’IMPREMTA
 LA LLEI DE PREMSA
 LA LLEI REGULADORA QUE PERMET LES REUNIONS PÚBLIQUES

GOVERNS LIBERALS VAN LEGISLAR:

 LA LLEI D’ASSOCIACIONS
 LA LLEI QUE INSTAURAVA ELS JUDICIS AMB JURAT
 LA LLEI ELECTORAL PEL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ (1890) (ÚNICAMENT PELS
HOMES)

ASPECTE EN COMÚ—FOS QUI FOS EL GOVERN DE TORN, DURANT EL PERÍODE DE LA

RESTAURACIÓ, A LES ELECCIONS MAI VA HAVER UN EXERCICI TRANSPARENT ELECTORALMENT
PARLANT.

SEMPRE ES SEGUIA EL MATEIX MECANISME POLÍTIC:

1. UN PRESIDENT DIMITIA A CAUSA D’UNA CRISI O ESCÀNDOL

2. EL REI ENCARREGAVA LA FORMACIÓ DE GOVERN AL LÍDER DEL PARITI DE L’OPOSICIÓ
 3. AQUEST FEIA DISSOLDRE LES CORTS I CONVOCAVA ELECCIONS
4. AQUEST MATEIX PARTIT SEMPRE GUANYAVA PER MAJORIA ABSOLUTA (MITJANÇANT
EL FRAU I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA DES DE L’ÀMBIT MÉS LOCAL FINS AL NUCLIS
URBANS MÉS GRANS)
5. EL CACIQUISME, LES TUPINADES, LES COACCIONS POLÍTIQUES, ETC VAN SER UNA
CONSTANT DURANT TOT EL PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ

3. EL CATALANISME POLÍTIC

VA SORGIR—DURANT LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ. ÉS UN MOVIMENT QUE VA

CONSTRUIR UN NOU CATALANISME.

QUÈ VOLIA?- BUSCAR LA MANERA D’ORGANITZAR-SE POLÍTICAMENT SOBRE LA BASE DE LA

CATALANITAT I L’ÚS DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA.

3.1. ELS ORÍGENS DEL NOU CATALANISME

INICIALMENT- VA SER UNA CORRENT DELS INTEL-LECTUALS.

ELS SECTORS CATALANISTES VAN DECIDIR QUE ELS ESFORÇOS POLÍTICS S’HAVIEN DE CENTRAR
EN CATALUNYA. PENSAVEN QUE CALIA TROBAR UNA PASSAT, UNA IDENTITAT I UN SÍMBOL
COMÚ DEL CATALANISME. CATALUNYA COM ELEMENT PRIORITARI PRINCIPAL

EL CATALANISME TENIA DOS IDEES PRINCIPALS:

 PROGRÈS- PROCEDENT DEL FEDERALISME

 TRADICIÓ- PROVINENT, EN PART, DEL CARLISME

L’ORIGINALITAT DEL CATALANISME POLÍTIC-

 LA COMBINACIÓ DE LA MODERNITAT (RE. IND., POLÍTICA, SOCIAL, ARTÍSTICA,ETC)

AMB LA TRADICIÓ DE LA LLENGUA I DELS SÍMBOLS DEL PASSAT PROPI.

TRES CERCLES IMPORTANTS DEL CATALANISME DURANT LA RESTAURACIÓ:

1. LITERATS ROMÀNTICS APLEGATS AL VOLTANT DE LA REVISTA RENAIXENSA (SOVINT

RADICALS)
2. GRUP CATÒLIC DEL SETMANARI DE LA VEU DEL MONTSERRAT (TENDÈNCIA
CONSERVADORA)
3. FEDERALS (ENCAPÇALATS PER VALENTÍ ALMIRALL 1841-1904).

3.2. LA FORMACIÓ DEL PRIMER CATALANISME POLÍTIC

VALENTÍ ALMIRALL- VA IMPULSAR, DURANT LA DÈCADA DE 1880, EL PRIMER CATALANISME

POLÍTIC.

VA TRANSFORMAR EL MOVIMENT EN:

1. DOCTRINES POLÍTIQUES
2. PARTITS POLÍTICS DECIDITS EN ENTRAR EN L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
3. DES DE UNA PERSPECTIVA D’ESQUERRES I DE PROGRÉS

ACCIONS DE VALENTÍA ALMIRALL:

  VA FUNDAR EL PRIMER DIARI ESCRIT ÍNTEGRAMENT EN CATALÀ (DIARI CATALÀ-1879)
 VA ORGANITZAR ELS DOS PRIMERS CONGRESSOS CATALANISTES (1880-1883)
 VA FUNDAR LA PRIMERA ORGANITZACIÓ CULTURAL I ALHORA POLÍTICA DEL
CATALANISME (EL CENTRE CATALÀ-1882).
 VA SISTEMATITZAR LA DOCTRINA DEL CATALANISME POLÍTIC (LLIBRE LO
CATALANISME-1886).

EL MOVIMENT VA SABER CONNECTAR AMB LA SOCIETAT CATALANA D’AQUELL MOMENT.

ALMIRALL VA INSPIRAR EL MOVIMENT DE GREUGES- DOCUMENT REDACTAT PEL CENTRE

CATALÀ QUE DEFENSAVA ELS INTERESOS MORALS I MATERIALS DE CATALUNYA.

LLIGA DE CATALUNYA- LA FACCIÓ MÉS CONSERVADORA DEL CENTRE CATALÀ (ÀNGEL

GUIMERÀ I DOMÈNECH I MONTANER) QUE ES VA DESLLIGAR I VA FUNDAR AQUESTA NOVA
AGRUPACIÓ AL 1887.

PRIMER ACTE PÚBLIC- AL 1888 AMB LA VISITA DE LA REINA REGENT MARIA CRISTINA. ES VA
DEMANAR LA PLENA AUTONOMIA DE CATALUNYA.

AL 1901- AQUESTS DIRIGENTS VAN INTEGRAR LA LLIGA REGIONALISTA, UN ALTRE PARTIT

POLÍTIC CATALÀ.

1891- APAREIX LA UNIÓ CATALANISTA- FEDERACIÓ D’ENTITATS (MOLT DIFERENTS POLÍTICA I

SOCIALMENT) QUE VOLIA COORDINAR ELS NUCLIS CATALANISTES COMARCALS.

PRIMERA ACCIÓ D’UNIÓ CATALANISTA- AL MARÇ DEL 1892—ASSAMBLEA A MANRESA QUE

VA APROVAR LES BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA (BASES DE MANRESA).

VA SUPOSAR- PRIMERA PROPOSTA D’ESTATUT D’AUTONOMIA. ESTAVA RECOLÇAT PEL BISBE

TORRAS I BAGES.

EL GOVERN INICIA- UNA FORTA REPRESSIÓ CONTRA TOT EL MOVIMENT CATALANISTA SOTA
L’ARGUMENT DE QUE ERA UN PERILL PER L’UNITAT D’ESPANYA. ACCIONS:

 ES VAN PROHIBIR MOLTES PUBLICACIONS

 ES VAN SUSPENDRE ACTES DE PROPAGANDA
 DES DE LA PREMSA DE MADRID ES VA COMENÇAR A UTILITZAR LA PARAULA
SEPARATISTA (DESPECTIVAMENT) PER REFERIR-SE AL CATALANISME POLÍTIC

CATALANISME POLÍTIC- EN UN INICI NO VOLIA CAP SEPARACIÓ O INDEPENDÈNCIA DE L’ESTAT

ESPANYOL, ÚNICAMENT VOLIA EL RECONEIXEMENT DE LA IDENTITAT PRÒPIA CATALANA.

4. UNA ÈPOCA DE PROSPERITAT ECONÒMICA

PERÍODE DE 1875-1898- A ESPANYA ES VA INCREMENTAR EL NOMBRE D’HABITANTS I LA

PROSPERITAT ECONÒMICA DEL PAÍS.

LA DEMOGRAFIA- VA AUGMENTAR, PERÒ A UN RITME MÉS LENT QUE A EUROPA.

L’EXPLICACIÓ DEL DESFASAMENT AMB L’INCREMENT A EUROPA VE DONAT PER:

 DESCENS DE LA TAXA DE NATALITAT

 MANTENIMENT D’UNA TAXA DE MORTALITAT MOLT ELEVADA
A PARTIR DE 1885- VA COMENÇAR A DISMINUIR UNA MICA LA TAXA DE MORTALITAT

AL FINAL DEL SEGLE XIX ES VAN INTENSIFICAR DUES CONSTANTS DEMOGRÀFIQUES:

 L’EMIGRACIÓ DEL CAMP A LES CIUTATS

 L’EMIGRACIÓ DEL CENTRE A LA PERIFÈRIA

ESPANYA- EN AQUELLA ÈPOCA CONTINUAVA SENT UN PAÍS AGRARI. LA IMMENSA MAJORIA

DE PERSONES TREBALLAVA AL CAMP I VIVIA EN NUCLIS URBANS.

5. L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER

LA CLASSE OBRERA I EL CAMPEROLAT VA ADOPTAR UNA POSTURA DE DESCONFIANÇA EN

VERS A L’EXPERIÈNCIA POLÍTICA DEL SEXENNI REVOLUCIONARI, JA QUE LES FORMES DE
PODER I LES POLÍTIQUES PORTADES A TERME VAN DECEPCIONAR ALS PARTITS D’ESQUERRES I
ALS PARTITS REPUBLICANS.

EL MOVIMENT PROLETARI QUE NO S’IDENTIFICARÀ AMB LA POLÍTICA 100% FINS

L’ARRIBADA DEL MARXISME/BAKUNINISME

ORGANITZATIVAMENT, EL MOVIMENT OBRER ES VA DIVIDIR ENTRE:

 MARXISME-SOCIALISME
 BAKUNINISME-ANARQUISME
DURANT ELS PRIMERS 7 ANYS DE LA RESTAURACIÓ—(A PARTIR DEL 1875) EL MOVIMENT
OBRER VA HAVER D’ACTUAR EN LA CLANDESTINITAT. EN AQUESTA ÈPOCA ELS SECTORS
DIRIGENTS DEL GOVERN (CÁNOVAS DELS CASTILLO) SÓN CONCIENTS DEL PODER I FORÇA QUE
TÉ LA LLUITA SINDICAL.

ELS GOVERNS DE LA RESTAURACIÓ- ES CAN CARACTERITZAR PER UNA POLÍTICA

DESPREOCUPADA I INTRANSIGENT PEL QUE RESPECTA ALS ASSUMPTES DELS TREBALLADORS I
ELS SEUS DRETS SOCIALS I LABORALS.

NO OBSTANT, SÍ QUE VAN APARÈIXER ALGUNES INICIATIVES ESTATALS COM LA DE LA

COMISSIÓ DE REFORMES SOCIALS, AL 1883, LA QUAL PRETENIA IMPULSAR INFORMES I
PROPOSTES LEGISLATIVES SOBRE PROBLEMES SOCIALS.

L’INSTRUCCIÓ PÚBLICA CULTURAL D’AQUELLA ÈPOCA ERA MOLT BAIXA. L’ANY 1877 EL 71.5%
DELS ESPANYOLS ERA ANALFABET.

ELS INTEL-LECTUALS VAN SER ESPECIALEMENT CRÍTICS AMB AQUESTA SITUACIÓ

ECONÓMICA, SOCIAL I CULTURAL DEL PAÍS. UN EXEMPLE SÓN:

1. CREACIÓ DE LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA

2. PUBLICACIÓ DE LES OBRES DE DENÚNCIA DE JOAQUIM COSTA

5.1. EL MOVIMENT OBRER D’INSPIRACIÓ MARXISTA

QUAN ES DISSOL LA PRIMERA INTERNACIONAL- MARX ACONSELLA LA FUNDACIÓ DE PARTITS

MARXISTES NACIONALS QUE ACTUESSIN AMB INDEPENDÈNCIA A CADA PAÍS.

AIXÍ, EL 2 DE MAIG DE 1879, ES FUNDÀ A ESPANYA SOTA LA CLANDESTINITAT EL PARTIT

SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL. PABLO IGLESIAS VA SER EL SEU PRESIDENT.

AL 1881, TRES ANYS MÉS TARD, ES VA INSCRIURE OFICIALMENT EL PARTIR APROFITANT LA

NOVA LLEI D’ASSOCIACIONS DEL GOVERN LIBERAL DE SAGASTA.
MOLT AVIAT VA APARÈIXER EL SENTIMENT DE LLUITA D’AQUEST NOU PARTIT I ES VA PLASMAR
A LA VAGA DE TIPÒGRAFS QUE VA TENIR LLOC A MADRID. VA DEIXAR SENSE DIARIS LA CIUTAT
DE MADRID, PER AIXÒ VA TINDRE IMPORTÀNCIA PRINCIPALMENT.

CONSEQÜÈNCIES PRINCIPALS D’AQUESTA VAGA:

 PABLO IGLESIAS ÉS DETINGUT

 MOLTS TREBALLADORS TIPÒGRAFS VAN SER ACOMIADATS
 AQUESTS TREBALLADORS VAN HAVER DE DESPLAÇAR-SE A ALTRES LLOCS DEL PAÍS.
AIXÒ VA COMPORTAR L’EXPANSIÓ DE LES IDEES MARXISTES PER ESPANYA.

AL 1888- ES CELEBRA EL PRIMER CONGRÈS DEL PSOE I ES CREA LA UNIÓ GENERAL DE

TREBALLADORS (UGT)- SINDICAT VINCULAT AL PSOE.

A LA DÈCADA DE 1890 EL SOCIALISME ESPANYOL INCORPORA DUES NOVES IDEES:

1. LA CREACIÓ DE LES “CASES DEL POBLE”- EREN CENTRES DE REUNIÓ AMB FINALITATS
DOCTRINALS, CULTURALS I FORMATIVES (EXERCIR LES FUNCIONS D’ASSOCIACIÓ).
2. REIVINDICACIÓ DE LA JORNADA LABORAL DE 8H- D’ACORD AMB L’OBJECTIU DE LA 2º
INTERNACIONAL DE 1889. CADA CONCENTRACIÓ POLÍTICA DE L’1 DE MAIG (DIA DEL
TREBALLADOR) ES DEMANAVA AQUESTA CONSIGNA SINDICAL. BARCELONA I MADRID
VAN TENIR UN ALT NIVELL DE PARTICIPACIÓ.

NO VA SER FINS AL 1910- QUE EL PSOE VA ACONSEGUIR REPRESENTACIÓ POLÍTICA AL

CONGRÈS DELS DIPUTATS. VA OBTENIR UN DIPUTAT- PABLO IGLESIAS.

FET BASTANT EXTRANY, JA QUE SAGASTA HAVIA REALITZAT REFORMES POLÍTIQUES MOLT
FAVORABLES PER L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER SOCIALISTA COM PER EXEMPLE:

 SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ

 LEGALITZACIÓ I DRET D’ASSOCIACIÓ DEL PSOE (1881)
5.2. EL MOVIMENT ANARQUISTA

LES IDEES ANARQUISTES VAN ESTAR MOLT ARRELADES A LES ZONES DEL MOVIMENT OBRER
DE:

 CATALUNYA
 POBLACIÓ CAMPEROLA D’ANDALUSIA.

LES IDEES ANARQUISTES ES FUNDAMENTAVEN SOBRE:

1. LA LLIBERTAT ABSOLUTA- NO HI HAVIEN JERARQUIES DE CAP TIPUS

2. LA BONDAT DE LA SOCIETAT LLIURE- ESPERIT REVOLUCIONARI QUE DIRIGIRIA
L’EMANCIPACIÓ DE LA CLASSE OBRERA.

ENCARA QUE NO ES SAP AMB CERTESA, EL MOVIMENT ANARQUISTA VA TINDRE MOLTS

SEGUIDORS. LA REVISTA SOCIAL PUBLICAVA A LA DÈCADA DE 1870 AL VOLTANT DE 20.000
EXEMPLARS (XIFRA ALTA TENINT EN COMPTE LA QUANTITAT D’ANALFABETS D’AQUELLA
ÈPOCA).

ANSELMO LORENZO—FIGURA PRINCIPAL DE L’ANARQUISME A ESPANYA.

LA FALTA D’ORGANITZACIÓ DEL MOVIMENT ANARQUISTA VA SER UN PROBLEMA CONSTANT

DURANT TOTA LA SEVA EXISTÈNCIA. ELS TRETS MÉS IMPORTANTS D’AQUELLA ÈPOCA:

 DIFERÈNCIES SOBRE LA MANERA D’ACTUAR TANT AL CONGRÈS DE SEVILLA COM AL

DE VALÈNCIA. VAN DEIXAR EL MOVIMENT CASI DISSOLT.
 LA FALTA D’ORGANITZACIÓ I L’INFLUÈNCIA DE DOCTRINES ANARCO-TERRORISTES
(PROPAGANDA PEL FET/ACCIÓ DIRECTA) PROCEDENTS D’EUROPA- VAN PROVOCAR
QUE ALGUNS SECTORS DE L’ANARQUISME FOSSIN TERRORISTES.

AQUESTS ATENTATS TERRORISTES AGAFEN MÉS PROTAGONISME DURANT LA DÈCADA DE

1890- QUAN LA TENDÈNCIA ANARCOCOMUNISTA AGAFA MÉS PROTAGONISME.

ANARCOCOMUNISME—NO CREIA EN LES VIRTUTS DE LES ACCIONS DE MASSES, SINÓ EN

L’ACCIÓ DIRECTA I ESPECTACULAR, PER AVANÇAR EN LA LLUITA DE L’EMANCIPACIÓ DE LA
CLASSE OBRERA.
24 DE SETEMBRE DE 1893- PAULÍ PALLARS ATEMPTA CONTRA EL GENERAL MARTÍNEZ
CAMPOS. PAULÍ ÉS AFUSSELLAT.

7 DE NOVEMBRE DE 1893- COM A RESPOSTA I VENJANÇA, SANTIAGO SALVADOR LLENÇA DUES

BOMBES AL LICEU I PROVOCÀ 20 MORTS. LA REPRESSIÓ VA SER MOLT DURA. ES VA EXECUTAR
AL AUTOR I A 6 DELS 415 OBRERS DETINGUTS. VA SER UNA REPRESSIÓ FEROTGE CONTRA TOT
EL MOVIMENT OBRER EN GENERAL.

LA VIOLÈNCIA D’AQUELLA ÈPOCA VA SER MOLT DESTRUCTIVA. UN ALTRE ATEMPTAT VA SER EL

DE CANVIS NOUS. UN ANARQUISTA FRANCÈS VA LLENÇAR UNA BOMBA AL PAS DE LA
PROCESSÓ DEL CORPUS. CONSEQÜÈNCIES:

 LA POLICIA VA DETENIR MÉS DE 400 OBRERS

 ES VAN SUSPENDRE REVISTES ANARQUISTES COM LA TRAMONTANA
 VAN PROCESSAR A 87 DELS DETINGUTS I VAN SER TANCATS AL CASTELL DE
MONTJUÏC
 DESPRÉS D’UN JUDICI MILITAR ES VAN SIGNAR 5 PENES DE MORT.

AQUEST ÚLTIM PROCÈS VA ADOPTAR EL NOM DEL PROCÉS DE MONTJUÏC—VA SER OBJECTE
DE REPULSA POPULAR I INTERNACIONAL.
COM A CONSEQÜÈNCIA DIRECTA DEL PROCÉS DE MONTJUÏC TENIM:

 EL GOVERN ACTUA LEGISLATIVAMENT I AL 1896 APAREIXEN COSSOS ESPECIALS DE

POLICIA QUE LLUITEN CONTRA L’ANARQUISME A BARCELONA I MADRID
 EL 1897 ES PRODUEIX L’ASSASINAT DEL PRESIDENT CÁNOVAS DEL CASTILLO A MANS
DE L’ANARQUISTA MICHELE ANGIOLILLO
 ENCARA QUE ES TRACTA D’UNA ÈPOCA INTENSA I VIOLENTA, A PARTIR D’AQUEST
MOMENT L’ACTIVITAT TERRORISTA DEL MOVIMENT OBRER COMENÇÀ A DISMINUIR.

6. EPÍLEG: EL DESASTRE DE 1898

INSURRECCIONS CUBANES DES DE 1868. EN L’ÚLTIMA ETAPA ELS ESTATS UNITS VOLIEN
AGAFAR EL PODER DE L’ILLA PER INTERESSOS COMERCIALS. UNA VEGADA MÉS A L’HISTÒRIA,
VAN INSTIGAR AMB UUN PRETEXT FALS PER TREURE ALS ESPANYOLS DE CUBA.

ADEMÉS DE DONAR SUPORT ALS INSURGENTS INDEPENDENTISTES, VAN APROFITAR UN

FICTICI CONFLICTE ARMAT (L’ENFONSAMENT DEL VAIXELL MAINE NORD-AMERICÀ) PER
DECLARAR LA GUERRA CONTRA ESPANYA.

AL 3 DE JULIOL DE 1898 L’ESTAT ESPANYOL VA PERDRE LA GUERRA I VA TENIR QUE SIGNAR LA

PAU DE PARÍS EL 10 DE DESEMBRE. FINALMENT, ESPANYA PERDIA DEFINITIVAMENT LES
COLÒNIES DE:

 CUBA
 PUERTO RICO
 FILIPINES
 LES MARIANNES