EL FÚTBOL COM A RELIGIÓ SECULAR

Valeria Nicole Arana Sócola i Julia Roe Muria

23/12/2021
Sociologia de la religió
Avi Astor
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 2

2. EL FUTBOL COM A RELIGIÓ SECULAR 3

RELIGIÓ MARADONIANA 4
GÈNERE 4

3. TREBALL DE CAMP 5

4. CONCLUSIONS 7

5. BIBLIOGRAFIA 8

1
1. INTRODUCCIÓ

En el marc del plantejament del nostre treball vàrem decidir treballar sobre algun tema de
rellevància social, en el nostre cas, l'establiment del futbol com a religió secular. Comparant
els paral·lelismes que comparteix el futbol amb la pràctica religiosa, volem respondre a la
pregunta de recerca: s'ha convertit el futbol en una nova religió secular?.

En el moment de l'elaboració de l'estudi hem decidit dividir el treball en diferents apartats

que permeten observar i abordar la pregunta amb dos eixos presents diferenciats.
La primera part del treball, consta d'aquesta breu introducció al tema de recerca i també de
l'apartat titulat: El futbol com a religió secular. Dintre d'aquest, trobarem dos eixos diferents
amb els quals explicar-ho. Primerament, l'exemple de la religió maradoniana que mostra la
figura d'en Diego Maradona com Déu a adorar. Seguidament, parlem del futbol com una
pràctica secular, però aquest cop des d'una perspectiva de gènere enfocada en el nombre i
gènere dels practicants d'aquesta religió.
La segona part, explica el treball de camp que varem duu a terme per tal de poder aportar
evidència empírica al nostre treball i així també corroborar o desmentir supòsits teòrics, amb
els comportaments observats durant aquest treball. En aquesta segona part també
s'inclouen les conclusions que hem obtingut de l'anàlisi de les diferents obres bibliogràfiques
així com del treball de camp realitzat, els resultats de l'anàlisi empíric i bibliogràfic. Tot
seguit, incògnites encara pendents a resoldre, així com possibles preguntes per a
desenvolupar en futures recerques.
Les components del grup pensem que és un tema de caire social força interessant per culpa
de la forta presencialitat que té el futbol en les nostres vides diàries i com aquest pot arribar
a condicionar la manera de socialitzar dels individus i en els seus grups de relació social.
Així doncs, tot seguit passarem al desenvolupament dels diferents apartats.

2
2. EL FUTBOL COM A RELIGIÓ SECULAR

En aquest apartat i mitjançant els diferents eixos que hem establert intentarem explicar el
fenomen del futbol com a nova religió secular.
Això serà possible primerament gràcies a la definició de religió secular, la qual esmenta que:
"anomenem religió secular a aquelles pràctiques que manquen d'un component espiritual,
però que alhora comparteixen força similituds característiques de la religió".
Algunes d'aquestes característiques podrien ser el dogma, el qual en aquest cas
correspondria a la sempre fidelitat al club. També l'adoctrinament, com ara la imposició de
l'amor a un club des del naixement dels nens de la casa. El codi de conducta és també una
característica fonamental de les religions tant seculars com divines, i correspon al seguit de
normes i condicions per a formar part d'un grup en aquest cas d'aficionats futbolístics.
Aquests també tenen uns enemics designats i popularment coneguts que podrien ser els
jugadors o els aficionats a certs equips contraris i històricament enfrontats, així com els
jugadors que marxen als equips principalment rivals. Finalment, la devoció a una autoritat,
com podria ser el president d'un club, o el capità del 1r equip de futbol professional o
l'estrella del club que ja fa uns quants anys que hi està i s'ha guanyat el respecte de tots els
seguidors. Aquestes figures compten amb un gran carisma, bé de naixement o d'adquisició
amb el pas del temps, que els permeten convertir-se en una mena de semideus als quals
adoren i idolatren.
Un exemple dels paral·lelismes que existeixen entre la religió i el futbol es presenten en
l'obra de Jordi Osúa (2009). En ella s'esmenten els diferents elements religiosos que estan
presents en el futbol.
Un dels primers exemples que anomena l'autor és el mite, en la religió el mite esdevé quan
un profeta, per exemple, mor, mentre que en el cas del futbol esdevé quan es retira de la
seva carrera com a professional, o en alguns casos també quan la figura mor. Un altre
element religiós és l'estètica, composta pels rituals i els símbols, i la generació d'estats
emocionals. Els rituals bé podrien ser el cant de l'himne els minuts abans de l'inici d'un partit
i els símbols corresponen a l'escut, la bandera o les equipacions d'un club. En referència a
la generació d'estats emocionals l'autor esmenta que correspon a l'experiència emocional
en encontres, com podrien ser les assistències als camps de futbol per veure a l'equip, o les
quedades amb els amics, sigui en bars sigui en alguna casa, per veure els partits. Un altre
dels elements que enllaça amb la religió és el sistema ètic del comportament dels afiliats a
la religió secular que és el futbol. Hi ha uns clars patrons de comportament que insòlitament
es veuen trencats per aficionats i jugadors. Aquests patrons podrien ser la sempre fidelitat al
club, o la no aclamació dels equips contraris tot i que poden ser superiors en aspectes
tècnics. Finalment, el darrer element que manifesta Osúa en el seu article és el sistema

3
social. Aquest sistema és un patró de socialització que enfoca el seu comportament com
hem dit anteriorment en la fidelitat i en la lleialtat cap al club així com cap als integrants
d'aquest.
Per concloure, i seguint en la línia de projecció de l'obra d'en Jordi Osúa, podem dir que
l'existència de paral·lelismes entre futbol i religió és una evidència. A més a més, el futbol
com a religió secular, actua omplint els buits que la religió ha pogut deixar en la societat.
Seguidament, tot i que de manera més breu, passarem a explicar des de dos eixos diferents
el que hem anat dient durant tot aquest apartat, explicarem tant els paral·lelismes com la
religió secular que és actualment el futbol.

I. RELIGIÓ MARADONIANA

El 1998, a Argentina es va crear la religió maradoniana, un fet que en un principi podria

semblar anecdòtic va esdevenir realitat. Segons les dades, el nombre estimat de seguidors
és entre 150000 i 250000, s'anomenen a si mateixos "maradonianos". Aquesta religió
compta amb totes les característiques per ser considerada com a tal, congregacions oficials,
càntics i festes pròpies, com les Pasqües Maradonianes el 22 de juny. Alhora que fomenta
una ètica pròpia descrita als seus 10 manaments. Per exemple el tercer manament diu:
"declara tu amor incondicional por Diego y el buen futbol" i el quart manament diu: "defender
la camiseta Argentina, respetando a la gente". Així, es defensa i es lloa la figura del jugador,
Déu terrenal i messies, es pregona l'amor pel futbol i la pàtria. Finalment, el novè manament
diu: "llevar Diego como segundo nombre y ponérselo a tu hijo", que remarca l'element
socialitzador que compleix el futbol, dins la família i dins la congregació (grup de referència i
identitat).

II. GÈNERE

El nostre súposit inicial, és que el futbol és una religió secular practicada per homes però si
parlem de religió tradicional, les dones són el grup més religiós. Segons l’estudi del Pew
Research Center, que compren 192 païssos, les dones son més practicants que els homes.
“(... ) el 83.4% de las mujeres del mundo que se identifican como religiosas, frente los
hombres, 79.9%. Esta diferencia de 3,5 puntos equivale a alrededor de 97 millones de
personas”. (LA STAMPA). Al mateix temps, “los hombres representan una neta mayoría
entre la población atea de España (61%)”, diferència significativa al pais, en comparació a
altres. Alhora, “no hay países en los que los hombres que pertenecen a alguna religión
superen a las mujeres por dos puntos porcentuales”. Per concloure, el futbol és la única
religió (secular) practicada majoritàriament per homes.

4
3. TREBALL DE CAMP
Segons Leonardo Boff, el futbol avui en dia ocupa el lloc que abans ocupava la religió.
L'esport és per moltes persones una cosmovisió, una manera d'entendre el món i de viure.
De la mateixa manera que la religió, l'esport mobilitza masses i genera emocions (exaltació,
alegria, cridòria). Tot un país va viure el gol d'Iniesta al Mundial de Sud-àfrica. També,
compta amb aficions organitzades i clubs esportius amb càntics propis per l'afició i fins i tot,
una ètica. El Futbol Club Barcelona té l'himne blaugrana, però també es pot escoltar al
camp nou (l'espai de congregació) l'himne nacional de Catalunya, els segadors. Alhora, es
comparteix el costum de lloar a persones, jugadors, fins a convertir-los en semideus. Tot el
culte que s'ha creat al voltant de la figura Messi, és comparable a un profeta, la retòrica que
ens portarà a la victòria.
De la mateixa manera que un partit de futbol a un estadi comporta una sèrie de rituals,
veure la retransmissió d'un partit a un bar també. Així, un espectacle esportiu, igual que una
gran celebració religiosa, compta amb moments de silenci quan hi ha tensió al camp, i
aplaudiments i crits d'entusiasme a les celebracions. Es canten himnes i tornades, i hi ha
símbols presents com estendards i banderes. Però hi ha una cara fosca de l'afició, perquè al
futbol també hi ha fanatisme, intolerància i violència: persones d'un equip que agredeixen
l'equip contrari. D'aquí podem entendre titulars com: "Peleas entre hinchas en tres partidos
de Francia con 16 heridos: "Algunos iban armados con barras de hierro" (EL MARCA). El
futbol també genera odi cap als altres, tal com defensa David S. Wilson al seu llibre (2002),
des d'un punt de vista biologista, la religió està oberta a la gent, així reforcem l'esperit de la
comunitat i la identitat, com deia Durkheim. Però alhora també és un element diferenciador,
segons la teoria de la selecció de grup, la unió a un grup (aquí llegim en clau d'aficionats) fa
que baixa el conflicte entre les persones del mateix grup i, però augmenti cap als altres.
Una clara expressió d'aquesta afició és el fet de només néixer un nen batejar-lo amb
símbols de l'equip, des de la samarreta de l'equip o posar-li el nom del teu jugador preferit.
Per exemple, "el año pasado nacieron 422 "Leos" en Cataluña. La cifra de bebés que se
llaman Leo en Cataluña se ha multiplicado casi por cuarenta desde el debut de Messi"
(CADENA SER).
En el treball de camp, vam poder observar el comportament dels aficionats i aficionades
durant el transcurs d'un partit: el Barça vs. Espanyol (el 20 novembre a les 21 h) a un Bar de
Clot conegut per l'assistència de l'afició blaugrana. La proporció dels espectadors va ser de
30, amb un 86,6% d'homes i un 13,4% de dones. Els resultats obtinguts van ser els resultats
esperats. En primer lloc, es confirma el supòsit d'un espai masculinitzat, amb presència
femenina però molt marginal. Això, és en part com que el futbol com a religió secular, és
principalment practicada per homes. Des dels professionals del camp (jugadors, àrbitres i

5
entrenadors), passant pels comentaristes, els periodistes esportius, o directius als òrgans
directius dels clubs d’afició o organitzacions mundials com la UEFA (LA VANGUARDIA).
L’escenari d’aquest partit no deixa de ser el reflex d’aquesta societat patriarcal que
tradicionalment a sotmès a l’exclusió a les dones en l’àmbit públic, des dels espais de
trobada dels homes com clubs de reunió fins lligues esportives. Així, els espais de
congregació d’homes com estadis i bars no deixen de fer clara aquesta divisió del treball i
diferenciació de rols de gènere. Per això encara avui en dia trobem titulars com, “La portera
del Real Madrid sufre insultos machistas al festejar en Twitter la victoria ante el Liverpool”
(EL CORREO). “A pesar de que la participación de mujeres en el ámbito deportivo se ha ido
incrementando a lo largo de la historia”(LA VANGUARDIA).

6
4. CONCLUSIONS

Per tal de donar un punt final al nostre treball volíem fer uns petits comentaris amb els
resultats tant acadèmics com empírics de l'estudi.
En primer lloc, podem afirmar que hem demostrat a través de l'anàlisi bibliogràfic que el
futbol ha esdevingut una nova religió secular. Això ha estat possible gràcies als
paral·lelismes que la religió té amb el futbol. Un altre dels aspectes que vàrem plantejar com
a hipòtesi i que s'ha acabat confirmant ha estat el fet que el futbol, al contrari de la religió
que és habitual i majoritàriament practicada per les dones, és una religió secular
majoritàriament seguida pels homes. Això desemboca en una reflexió en clau de gènere
sobre la poca presència femenina tant en l'esport futbolístic com en les professions que
l'envolten, com poden ser els membres de l'staff tècnic, els llocs de direcció, els periodistes
que narren els esdeveniments, o els treballadors de les instal·lacions esportives.

Tal com hem dit en la introducció, han hagut certs eixos pendents de resoldre. Un dels més
importants és el que ens vàrem plantejar al principi del nostre estudi i que pensem que pot
ser una reflexió interessant. L'eix correspon al nacionalisme i en com la religió secular varia
en funció de les competicions continentals i mundials per seleccions. No el vam poder
abordar per tal de poder aprofundir en els altres eixos per tal de dur a terme un treball no
força genèric, si més no, pensem que seria variat abordar-ho en futures investigacions.

D’altra banda, creiem interessant analitzar els canvis que experimentrà el paradigma del
futbol amb la incorporació de la dona completa. Quan la seva presència a tots els àmbits
deixi de ser minoritària i marginal, i el futbol femení gaudeixi del mateix estatus que el fútbol
masculí, però també les comentaristes, les directives de clubs esportius i òrgans directius, i
les periodistes esportives. Així, els espais (estadis i bars), canviaran el seu funcionament?
valors com la masculinitat o la violència, continuaran vigents?. Sigui com sigui, les
pràctiques associades tradicionalment a l’esport hauran d’evolucionar, i aquest serà un fet
interessant d’observar en el conjunt de la societat des dels jugadors fins l’afició.

7
5. BIBLIOGRAFIA

Boff, L. (2014, 1 julio). El fútbol como religión secular universal. polodemocratico.net.

https://www.polodemocratico.net/el-futbol-como-religion-secular-universal/

EFE. (2021, 23 septiembre). Peleas entre hinchas en tres partidos de Francia con 16
heridos: «Algunos iban armados con barras de hierro». MARCA.
https://www.marca.com/futbol/liga-francesa/2021/09/23/614c4feee2704e462b8b45ca.html

Europa press. (2020, 11 julio). Así contó Europa Press la final del Mundial de Sudáfrica de
2010. europapress.es.
https://www.europapress.es/deportes/futbol-00162/noticia-asi-conto-europa-press-final-mun
dial-sudafrica-2010-20200711070043.html

González, L. (2021, 8 abril). La portera del Real Madrid sufre insultos machistas al festejar
en Twitter la victoria ante el Liverpool. El Correo.
https://www.elcorreo.com/deporte-femenino/futbol/portera-real-madrid-20210407185325-nt.h
tml

Martí, J. (2015, 19 octubre). Leo Messi también bate récords entre los nombres más
elegidos. Cadena SER.
https://cadenaser.com/emisora/2015/10/19/radio_barcelona/1445252718_784678.html

Osúa Quintana, Jordi. «Futbol, desconstructivisme i religió». Ars Brevis, [en línia], 2009,
Núm. 15, p. 322 - 51. https://raco.cat/index.php/ArsBrevis/article/view/193574

TercerAngel (2020, 1 agosto). Maradona, sincretismo y la religión del Dios lejano. Tercer
Angel. https://tercerangel.org/maradona-sincretismo-y-la-religion-del-dios-lejano/
Tornielli, A. (2016, 22 març). Religión; las mujeres son más practicantes que los hombres.
La Stampa. Recuperat de
https://www.lastampa.it/vatican-insider/es/2016/03/22/news/religion-las-mujeres-son-mas-pr
acticantes-que-los-hombres-br-1.36581955
Wilson, D. S. (2002). Darwin's cathedral: Evolution, religion, and the nature of society.
Chicago: University of Chicago Press.

Wikipedia contributors. (2021, 22 diciembre). Església Maradoniana. Viquipèdia,

l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Maradoniana