Tema 1: Turisme i activitat econòmica

Turisme en economia:
- 10,4% del PIB mundial
- 8.8 bilions de $
- Ocupa 319 milions de persones
Elements:
1) Oferta: Comptes i taules d’oferta en les quals es tracta de caracteritzar l'estructura
de producció i costos de les empreses turístiques, capital, inversions, el paper de
l’Administració.
2) Demanda: Taules de demanda, en les quals es tracta de caracteritzar, des del punt
de vista econòmic, els diferents tipus de turistes, el turisme nacional enfront de
l'internacional, el tipus de béns i serveis demandats
3) Oferta-demanda: Taules que interrelacionen l'oferta amb la demanda, que permeten
obtenir uns mesuraments integrats de l'aportació del turisme a l'economia a través
de variables macro com el PIB, la producció o l'ocupació.
Conceptes:
Ingressos per turisme: Estimació dels ingressos per turisme en la rúbrica de béns i serveis
del compte corrent i de capital de la balança de pagaments en el mes de referència
Pagaments per turisme: Estimació dels pagaments per turisme a la rúbrica de bens i serveis
del compte corrent i de capital de la balança de pagaments en el mes de referencia.
Saldo per turisme: Estimació de la diferència entre els ingressos i els pagaments per turisme
a la rúbrica de béns i serveis del compte corrent i de capital de la Balança de pagaments al
mes de referència.
Què és l’economia?:
L’escassetat:
- Sempre existirà, desitjos són superiors als mitjans disponibles per satisfer-los
- Problema econòmic per excel·lència
L’economia: s’ocupa d’administrar els recursos escassos, produir bens i serveis i distribuir-
los per al seu consum en una societat
Microeconomia: Estudia el comportament dels agents econòmics

- Afronta les disjuntives duna manera òptima

- Els preus és un tema important a la microeconomia (el paper dels preus en una
economia de mercat)
Macroeconomia: Estudia el funcionament de l’economia en el seu conjunt
Eines de l’economia:
- Representació
- Variables
- Relació directe o inversa entre variables
- Pendent d’una línia
- Pendent = altura/base
Tipus d’anàlisi:

1) Anàlisi positiu:
- Utilitza teories i models per a predir l’efecte d’una elecció a més de conéixer el
comportament actual dels agents económicos
2) Anàlisi normatiu
- Aborda els problemes des de la perspectiva de què és el que caldria fer
Les necessitats humanes i el cost d’oportunitat:
Necessitat humana: sensació de carència unida al desig d’eliminarla
L’economia: necessitat de triar

Classificacions de béns:
Segons l’escassetat:
- Bé lliure
- Bé econòmic

Segons la seva funció econòmica/naturalesa:

- Béns de consum (duradors i no duradors)
- Béns de capital
Segons la seva funció/ús:

- Béns intermedis
- Béns finals
Segons l’àmbit d’ús:
- Béns públics
- Béns privats

Segons la relació amb els ingressos:

- Béns normals
- Béns de luxe
- Béns de primera
- Béns inferiors
Recursos o factors productius:

Diferents economies:
Economia de mercat: és aquella en la qual els individus i les empreses privades prenen les
decisions més importants sobre producció i consum.
Economia centralitzada: és aquella en la qual l'Estat pren totes les decisions importants
sobre la producció i la distribució.

Economies mixtes: amb elements d’economies de mercat i d’economies centralitzades

Les empreses:
És la unitat de producció bàsica. Contracta treball i compra altres factors amb la finalitat de
produir i vendre béns i serveis.

Sectors econòmics:
- Primari
- Secundari
- Terciari: serveis, comerç, transports, banca, publicitat, etc.

Les empreses necessiten recursos financers per a complir amb el seu compromís en una
economia.
Tipus de financiació:
1) Autofinanciació
2) Financiació aliena: préstecs, crèdits i obligacions

El mercat i els diners:

Un mercat és tota institució social en la qual els béns i serveis, així com els factors
productius, s'intercanvien lliurement.
El preu d'un bé és la seva relació de canvi per diners, això és, el numero de € que es
necessiten per a obtenir a canvi una unitat del bé.

El cost d’oportunitat: la FPP

El cost d’oportunitat:
- L’escassetat implica l’elecció
Dependrà de: els gustos, els nostres ingressos i del preu dels bens al mercat

-Com a individus triem entre les alternatives que se'ns presenten a l'hora d'utilitzar els
nostres recursos.
-En la majoria d'ocasions no ens adonem que les nostres eleccions comporten un cost.
Cost d’oportunitat: en triar incorrem en el cost d’oportunitat, que és la millor opció que
sacrifiquem quan prenem una decisió.

És la quantitat d’altres béns i serveis a la qual s’ha de renunciar per obtenir-ho.

La FPP: la frontera de posibilitas de producció (FPP) fa referència a l'assignació dels recursos
disponibles per a produir béns i serveis de la manera més eficient possible.
Una situació és eficient quan no és possible produir més d'un bé sense haver de renunciar a
la producció d'un altre.
Aquest s'obté calculant la diferència entre el valor de l'opció triada menys el valor de la
millor opció no realitzada.
La FPP representa els costos d'oportunitat que existeixen en decidir quina quantitat de béns
i serveis produir per a maximitzar l'eficiència i la capacitat de producció. Les empreses
utilitzen els costos d'oportunitat en la producció per a prendre decisions intel·ligents en
sospesar els sacrificis de triar una alternativa sobre una altra.
Si no s'utilitzessin tots els recursos disponibles, és a dir, no s'arribés a la producció potencial,
les quantitats produïdes quedaran a l'interior del recinte delimitat per la frontera de
possibilitats de producció. És a dir, estarien en un nivell possible però inefficient.
En canvi, que les quantitats produïdes quedessin a la dreta de la FPP representaria una
situació no possible ja que, com hem indicat, en la FPP ja s'estan utilitzant tots els recursos
disponibles, per la qual cosa si ens situéssim a la dreta, significaria que estem utilitzant
recursos inexistents.
 a) Si el CP augmenta, la FPP és còncava
b) Si el CP disminueix, la FPP és convexa
PIB:

Conjunt dels béns i serveis produïts en un país durant un espai de temps, generalment un
any
Què ens diu?:
- Permet conèixer quina ha estat la producció anual d’un país per a determinar com
evoluciona l’economia
- Es comptabilitzen únicament els béns i serveis finals, i no els intermedis
- S’utilitza el concepte de valor afegit precisament per evitar el doble còmput
- La avaluació és anual

PIB mètode de la renta:

El Producte Nacional es pot mesurar com la suma de les retribucions dels factors productius
(recursos naturals, treball i capital). Aquestes retribucions están formades principalment
per:
- Sous i salaris pagats als treballadors
- Rendes i lloguers
- Interessos
- Els beneficis de les societats abans d’impostos
PIB mètode de la despesa:

- Des d'aquesta perspectiva el PN seria la suma de la despesa que realitzen tots els
agents econòmics d'un país.
- Despesa nacional (GN) = producte nacional (PN)
PIB i magnituds relacionades
PNB = PIB + RRN + RRE
PNB (producció nacional bruta): Descomptada la producció dels estrangers en sòl espanyol i
sumada la dels nacionals en sòl estranger.
PNN (producció nacional net): net de depreciació: pèrdua de valor dels béns d’inversió
RRN: rentes generades per els residents nacionals fora de les fronteres del país
RRE: rentes generades per els residents estrangers

RN: renta nacional, descomptats els impostos indirectes

RP: renta personal, RN que arriba a les famílies.
RD: renta disponible, descomptats els impostos indirectes
PIB real i nominal. El deflactor del PIB:

Com podem calcular el pib real?:

- Es calcula escollint un període o any de referència, és a dir, un any base, i els preus
d’aquest any base s’utilitzen per valorar la producció, sigui quin sigui el període en
què s’ha produït
El PIB nominal utilitza els preus actuals per assignar un valor a la producció de béns i serveis
de l’economia.
PIB nominal és el PIB a preus corrents de l’any de referència
El PIB real utilitza els preus constants de l’any base per assignar un valor a la producció
PIB real a preus d’un any base.

- És un indicador del nivell de preus. Mesura el nivell actual de preus relatiu al nivell
de preus de l’any base
- S’utilitza per a conèixer la part del creixement d’una economia que es deu a
l’augment de preus
PIB real i nominal. Taxa d’inflació:

Inflació: situació en la qual el nivell general de preus de l’economia està pujant.

Taxa d’inflació: canvi percentual en alguna de les mesures del nivell de preus d’un període
al següent.
Càlcul de cost de vida:
IPC: índex de preus al consum. És un indicador agregat, que es fa a partir d’una costella de
béns de consum habitual de les famílies.

Indicador del cost total de béns i serveis comprats per un consumidor representatiu.
Per calcular-lo:
1) Es determina la cistella: el conjunt de béns i serveis que representen el consum del
consumidor representatiu. Es dóna un pes a cada bé/servei
2) Es miren els preus de cada bé/servei
3) Es calcula el cost de la mateixa cistella en diferents moments del temps, utilitzant els
preus de cada moment
4) S’escull un any base i es calcula l’índex.
Efectes de la inflació:
- Pèrdua de poder adquisitiu
- Incertesa
- Atur
- Altres costos com el canvi d’etiquetes
En economia podem observar períodes de temps amb expansió econòmica de la majoria
dels sectors i altres de contracció.

El mercat de treball:
Taxa d’atur: Percentatge de població activa que no treballa (població desocupada).

Població activa: Personas edat legal de treballar (de 16 a 67 anys), capacitades par a fer-ho i
que “diuen” voler trobar feina (com?): apuntant-se al INEM)

Comerç internacional: el paper del tipus de canvi

Saldo de la balança comercial: Exportaciones – importacions

S>0 = superàvit comercial S = X - M
S<0 = dèficit comercial
Tipus de canvi: preu de la moneda pròpia en terminis d’una altre moneda de forma inversa.
Divisa: Monedes en bitllets d’un altre país admesa en el nostre a cotització oficial.

Mercat de les divises: per efecte de l’oferta i la demanda es determina un preu de les
divises
Si baixa el tipus de canvi pugen els preus dels nostres productes per als compradors d'altres
països i baixen els preus dels productes estrangers per nosaltres amb el resultat que baixen
les exportacions netes (X-M).