Barcelona desplega el Nou Model

de Serveis Socials Bàsics ampliant

la xarxa de Centres i millorant
l’atenció a les persones

• L’Ajuntament destina més de 50

milions d’euros a millorar la qualitat de
l’atenció social i augmentar de 34 a 41
els Centres de Serveis Socials

• 88 nous professionals s’han incorporat

a la xarxa des de 2008, situant els
Centres de Serveis Socials en un total
de 550 professionals.

• El nou Centre de Serveis Socials del

Raval inicia la seva activitat en un
edifici històric recuperat

Dimarts, 02 de febrer de 2010

Barcelona desplega el Nou Model
de Serveis Socials Bàsics ampliant
la xarxa i millorant l’atenció
El 4 d’octubre de 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Serveis
Socials, que estableix les bases generals per al desplegament d’un nou model
de Serveis Socials Bàsics. La llei contempla l’accés als serveis socials com un
dret universal i subjectiu, fet que suposa un increment sostingut de població
amb perfils diversos que s’incorporaran els propers anys com a noves
persones usuàries de la xarxa d’atenció social.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona va establir com a prioritat
del mandat el desplegament d’aquest nou model, amb una millora
qualitativa de l’atenció i amb l’ampliació d’equipaments i professionals.

El disseny del nou sistema de serveis socials parteix de paràmetres

d’universalisme, atenció a la diversitat i acció comunitària, els quals
amplien el camp d’acció social a tota la ciutadania, amb independència dels
nivells de renda, i alhora potencien les actuacions preventives i de caire
relacional.

El desplegament del Nou Model, que va iniciar-se a principis de 2008, és un

procés complex que comporta: la redefinició del catàleg de serveis; la

I2
reestructuració de la xarxa --amb l’entrada en funcionament a principis de 2010
de l’Institut Municipal de Serveis Socials--; l’increment sostingut del nombre de
professionals; la renovació i posada en marxa de nous equipaments, i la millora
dels circuits d’atenció a la ciutadania, que s’han avaluat en fase de prova pilot
en tres centres ‘experimentals’.

Conclosa la fase de disseny, definició i desenvolupament dels processos

estratègics associats al desplegament del Nou Model, enguany s’inicia la
seva progressiva implantació al conjunt de la ciutat, que es consolidarà a
finals de 2011.

Els objectius principals del canvi de model són millorar l’accés de la

ciutadania als serveis socials, ampliar-ne el ventall de resposta, sobretot en la
vessant preventiva i comunitària, garantir l’equitat en la prestació de serveis, i
simplificar els processos de gestió per poder oferir una atenció més àgil.

Desplegament nou model de Serveis Socials

Un catàleg de serveis que dóna
resposta a les necessitats
ciutadanes

La definició del catàleg de serveis socials és un element bàsic i estratègic en

l’orientació del nou model d’atenció social. La seva revisió permanent és la
garantia d’equitat territorial i d’adequació de les respostes que dóna
l’administració local a les necessitats i les expectatives ciutadanes.

El catàleg comprèn tots els serveis socials de titularitat municipal que es

presten a la ciutat; tant els que es presten directament des dels Centres de
Serveis Socials com aquells altres que es gestionen de forma centralitzada des
de la Direcció d’Acció Social i que tenen una funció de suport a la xarxa
territorialitzada de serveis socials bàsics.

El catàleg consta de 43 serveis d’atenció individual i familiar agrupats en 11

tipologies, i 12 serveis d’atenció col·lectiva agrupats en 3 tipologies. D’aquest
total de 55 serveis, el 80% són d’accés directe a través de la xarxa de centres
de serveis socials.

I3

Desplegament nou model de Serveis Socials

Nous equipaments i més
professionals a tot el territori
La implantació del nou model suposarà ampliar la xarxa de centres de
serveis socials de 34 a 41 equipaments (2 dels quals subjectes a l’increment
de població dels districtes de Sant Andreu i Sants-Montjuïc) quan hagi finalitzat
el procés de desplegament. Per determinar-ne la ubicació es tenen en compte
criteris poblacionals per garantir la igualtat d’accés a cadascun dels territoris,,
alhora que la dotació de professionals s’ajusta als indicadors de risc de cada
zona.

I4

Per a l’assoliment d’aquests objectius, des del 2008 s’estan portant a terme:

- reformes –parcials, integral, definitives o provisionals- dels CSS

existents
- adquisició o lloguer de nous edificis per tal de cobrir l’increment de
CSS o per ubicar centres ja existents però que es trobaven en
instal·lacions no adaptables al nou model per mitjà de reforma.

En total, al final del procés s’hauran dut a terme 45 intervencions repartides en

els diferents anys de mandat i algunes que es faran a partir del 2011.

Desplegament nou model de Serveis Socials

 Intervencions
Intervenció en
ubicacions
ubicacions finals
provisionals
2008 3 -
2009 11 4
2010 18 2
2011 3 -
Mandat 07-11 35 6
Proper mandat 4 0

TOTAL 39 6

Al final del mandat hi haurà en funcionament de 35 centres d’acord amb el nou

model (29 en ubicacions finals i 6 en provisionals), el que suposarà un 89,7%
de les obres finalitzades. A continuació es detalla la previsió per districtes:

SITUACIÓ
FINALITZATS PREVISIONS
CIUTAT VELLA FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Raval C/ Carme, 101-109 ■
CCS Barceloneta C/ Balboa, 11 ■
75%

I5
CSS Gòtic C/ Correu Vell, 5 ■
CSS Casc Antic Pl. Acadèmia,1 ■

SITUACIÓ
FINALITZATS PREVISIONS
EIXAMPLE FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Antiga esquerra C/Mallorca,219
■
Eixample (provisional)
CSS Sant Antoni C/ Calàbria, 38 ■
CSS Nova esquerra
C/ Comte Borrell, 305 ■
Eixample
100%
Pl Tetuan, 2 (provisional) ■
CSS Sagrada Família
Illa Mirurgya (nou) ■
CCS Dreta Eixample Pl Tetuan, 2 ■

CSS Fortpienc Antiga Carretera Horta, 1 ■

El CSS Sagrada Familia- Illa Myrurgia, de nova creació, s’ubicarà provisionalment a Pl. Tetuan en un local
adaptat als requeriments funcionals del nou Model, restant pendent el seu trasllat definitiu el 2012.

Desplegament nou model de Serveis Socials

 FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ
SANTS-MONTJUIC FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Zona Franca-La Marina C/ Foneria, 19 ■
CSS Sants Carretera de Sants, 79 ■
CSS La Bordeta-
C/ Numància, 7-13 (nou) ■
Hostafrancs 100%
Pl, Sortidor, 12
CSS Poble SEC (provisional) ■
C/ Roser 15 ■

FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ

LES CORTS FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
C/ Can Bruixa, 7-11
CSS Est Les Corts (provis.) ■
C/Anglesola 100% ■
Travessera de les Corts,
CSS Oest Les Corts
122 ■

FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ

SARRIÀ- SANT GERVASI FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
C/ Salvador Mundi, 4
CSS Sarrià
bis ■ 100%
CSS Sant Gervasi-Arimon C/ Arimon, 7 ■

FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ

GRÀCIA FINAL 2012

I6
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Gràcia C/ Mozart, 24 ■
CSS La Sedeta C/ Sicília, 321 (nou) ■
66,6%
C/ L'Aldea, 15
■
(provisional)
CSS Coll Vallcarca
Pla Urban. Avda.
Vallcarca ■

El CSS La Sedeta és de nova creació. El CSS Coll-Vallcarca es trobarà ubicat provisionalment a C/Aldea,15 en un local
adaptat als requeriments funcionals del nou Model; la seva ubicació definitiva resta pendent de l’aprovació del Pla
Urbanístic de l’Avinguda Vallcarca.

FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ

HORTA GUINARDÓ FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Horta Pl. Santes Creus, 8 ■
CSS Vall Hebron C/ Arenys, 75 (provisional) ■
La Llosa ■
CSS Carmel C/ Santuari, 27 ■ 80%
CSS Baix Guinardó C/ Lepant, 387 (nou) ■
Av. Mare de Déu de
CSS Guinardó ■
Montserrat,134

El CSS Coll - Vall d’Hebron - La Llosa es troba ubicat provisionalment a C/Arenys,75 en un local adaptat
als requeriments funcionals del nou Model

Desplegament nou model de Serveis Socials

 FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ
NOU BARRIS FINAL 2012
MANDAT
2008 2009 2010 2011
CSS Zona Centre-Baixa Pau C/Enric Casanova / Pl.
■
Casals Pablo Iglesias
CSS Zona Centre-Alta
C/ Vidal i Guasch, 76-78
Roquetes ■

CSS Zona Nord Nou Barris Avd. Rasos de Peguera, 25 ■ 100%

C/ La Selva, 57 (provisional) ■
CSS Zona Sud
Illa "Q" ■
CSS La Selva C/ La Selva, 61 (nou) ■

El CSS Zona Sud-Illa "Q“ s’ubicarà provisionalment a C/La Selva,57 en un local adaptat als requeriments
funcionals del nou Model.

FINALITZATS PREVISIONS SITUACIÓ

SANT ANDREU FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Garcilaso C/ Juan de Garay, 116 ■
CSS Franja Besòs C/ Estadella, 64 ■ 100%
CSS Sant Andreu C/ Peixalet, 1 ■

SITUACIÓ
I7
FINALITZATS PREVISIONS
SANT MARTÍ FINAL 2012
2008 2009 2010 2011 MANDAT
CSS Sandaru C/ Bonaventura Muñoz, 21 (nou) ■
CSS Clot-Camp de
C/ La Corunya, 3-5 ■
l'Arpa
80%
CSS Besòs C/ Rambla Prim, 87-89 ■
CSS Poble Nou-Can
C/ Pallars, 277 ■
Felipa
CSS St. Martí -Verneda C/ Selva de Mar, 215 ■

A més d’aquests 39 equipaments, es contempla la creació de dos centres de

serveis socials a Sant Andreu i Sants-Montjuïc, subjectes a un futur increment
de població.

Desplegament nou model de Serveis Socials

 ƒ Els equips professionals del Nou Model

L’assoliment de les ratios previstes en la Llei de Serveis Socials determina la

incorporació progressiva i sostinguda de professionals, que ja s’ha anat
produint des de 2008. Inicialment, s’ha prioritzat l’increment en les plantilles de
treballadors socials, dedicats a millorar la resposta a les necessitats derivades
de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.

En els Centres de Serveis Socials:

- Durant 2008, es van incorporar 29 treballadors/es socials.
- Durant 2009, es van incorporar 30 treballadors/es socials.
- En el primer trimestre de 2010 n’està prevista la incorporació de 19
treballadors/es socials, 3 nous directors/es de Centre i 7 professionals
d’administració, sumant un total de 88 nous professionals en el
període 2008-2010.

Així doncs, a principis de 2010, la plantilla global dels Serveis Socials

Bàsics se situarà en un total de 550 professionals.

L’oferta pública d’ocupació 2009-2010 suposa, a més a més, l’aplantillament de

179 professionals (treballadors/es i educadors/es socials), estabilitzant
professionalment situacions prèvies d’interinatge.

ƒ Configuració actual dels equips de Serveis Socials Bàsics

I8
Districtes CCS TOTAL EQUIP
C. Vella 5 77
Eixample 5 74
Sants-Montjuïc 3 64
Les Corts 2 22
Sarrià- 2
St.Gervasi 28
Gràcia 2 34
Horta 4 54
N. Barris 4 65
S. Andreu 3 45
S. Martí 4 58
TOTAL 34 521

Desplegament nou model de Serveis Socials

 ƒ Pressupost
El desplegament del Nou Model suposa un important volum d’inversió, en
concret 51.375.469 euros, al llarg del periode 2008-2011. A aquesta xifra, cal
sumar una despesa de 9.229.133 euros anuals corresponents al manteniment
de la plantilla amb tots els professionals incorporats.

TOTAL
2008 2009 2010 2011 Promotors
2008-2011

558.590 7.663.587 11.625.270 3.966.177 23.255.034 BIMSA

Obra Focivesa
7.337.983 ProEixample
Equipaments Pronoba

Adquisicions 5.244.323 1.900.000 4.022.000 1.950.000 13.116.323

Lloguer 42.129 225.000 225.000 225.000 717.129

Sistemes d’informació 1.481.000 1.706.000 1.968.000 1.794.000 6.949.000

TOTAL 51.375.469 I9

Desplegament nou model de Serveis Socials

Una nova articulació territorial

ƒ Els Plans d’Acció Social Territorials

El nou Model de Serveis Socials Bàsics contempla tres nivells operatius: el
corresponent a cada centre, l’àmbit de districte i l’àmbit de ciutat. En funció
d’aquesta estructura, s’organitza un sistema de planificació que suposa que:

- cada centre de serveis socials elabora el seu programa incorporant

els elements específics del seu barri o zona d’actuació.
- cada districte engloba els programes dels centres de la seva àrea en
un Pla d’Acció Social Territorial (PAST), que permet fer una diagnosi
social territorialitzada, amb objectius i actuacions previstes per al
període 2010-2011 al voltant de quatre grans dimensions: inclusió,
dependència, família i desenvolupament del Model.
- els 10 PAST s’articulen en el Pla d’Acció Social Territorial de
Barcelona.

ƒ L’Institut Municipal de Serveis Socials

Fruit de la posada en marxa del Nou Model, l’1 de gener de 2010 ha entrat en
funcionament l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB), una peça clau I10
com a instrument de gestió municipal que ha de proporcionar una perspectiva
global i donar coherència a aquest sistema públic format per 41 centres, un
col·lectiu de més 500 professionals, i un catàleg de més de cinquanta
prestacions i serveis als quals té dret el conjunt de la ciutadania.

Les funcions de l’IMSSS són

- Impulsar, organitzar, gestionar i articular, la producció dels serveis

socials de responsabilitat municipal adreçats a la ciutadania.
- Dirigir, gestionar i supervisar els recursos humans, econòmics, tècnics i
d’infraestructura dels Centres de Serveis Socials.
- Col·laborar en la planificació estratègica municipal dels serveis socials.
- Programar, executar i avaluar el Pla d’Acció Social de cada territori.
- Cooperar amb els altres serveis locals per tal de millorar el benestar de
les persones i de la comunitat en el conjunt de la ciutat.
- Impulsar i articular processos de participació ciutadana en tots els estrats
de l’acció social, mitjançant la creació d’òrgans on siguin presents els
diversos sectors representants de la comunitat social.

Desplegament nou model de Serveis Socials

Atenció de qualitat i més eficàcia
en la gestió

A més de l’ampliació de la xarxa per donar resposta als nivells de cobertura

previstos per la Llei de Serveis Socials, el desplegament del Nou Model ha
suposat també el disseny i progressiva implementació de millores en els
sistemes d’informació, per tal de fer més àgil i garantir la qualitat de l’atenció
que es presta a la ciutadania. Aquest procés està comportant la revisió i millora
de diversos aplicatius informàtics i el desenvolupament de projectes estratègics
com el
- Sistema d’Informació d’Acció Social (SIAS), per a la gestió d’expedients.
- Portal del Professional.
- Agenda de gestió.
- Dispositiu d’Atenció Telefònica Centralitzat, amb sistema de cita prèvia.

La incorporació de noves eines de treball en xarxa per a un col·lectiu

professional que supera les 500 persones ha requerit també de l’elaboració
d’un adequat pla de formació.

ƒ Els centres socials experimentals

Abans d’estendre al conjunt de la xarxa els elements que configuren el I11
funcionament del Nou Model, es va considerar oportú testar-ne l’eficàcia en tres
centres denominats experimentals que, durant el darrer any, han operat amb la
nova modalitat d’atenció en fase de prova pilot.

L’avaluació comparada d’aquestes experiències ha permès detectar els

matisos, canvis i ajustos necessaris al circuit d’atenció i a l’organització interna
dels centres de cara a la implantació de forma progressiva i generalitzada el
Model se Serveis Socials Bàsics al llarg del 2010 a la resta dels Centres de
Serveis Socials de la ciutat.

• Els tres centres pilot han estat:

1. Centre de Serveis Socials Barceloneta (Ciutat Vella)

2. Centre de Serveis Socials La Marina ( Sants-Montjuïc)
3. Centre de Serveis Socials Fort-Pienc (Eixample)

Desplegament nou model de Serveis Socials

De cadascun dels centres s’ha valorat el funcionament en:

- Gestió de l’arribada: senyalètica, quiosc dispensador de citacions, etc.

- Atenció presencial i telefònica: ampliació d’horaris d’atenció
presencial, sistema d’atenció telefònica centralitzat (cita prèvia)
- Nova estructura funcional en Unitats d’Atenció (Unitat de Gestió
Administrativa; Unitat de Primera Atenció i Unitat de Seguiment,
Tractament i Atenció Col·lectiva): funcions i tasques; temps d’espera;
procediments; etc.
- Articulació del circuit d’atenció: traspàs dels casos entre unitats;
responsabilitats en tramitació de recursos; etc.
- Organització i funcionament intern: espais de treball de l’equip;
horaris; etc

Les conclusions generals a les que s’ha arribat després de l’anàlisi dels tres
centres experimentals han estat:

- S’ha produït una millora en la gestió de l’arribada amb la implantació

de la senyalètica i del nou sistema dispensador de citacions, el que ha
produït una major accessibilitat i agilitat en el procés d’atenció. Per una
altra banda, el nou dispositiu d’atenció telefònica centralitat ha millorat
els processos de treball administratiu.
- Es tres centres han millorat la seva prestació de servei gràcies a les
millores en els circuits d’atenció. L’atenció és més personalitzada i
I12
integral a la ciutadania.
- Els tres centres han ampliat els seus equips professionals. Tots ells han
realitzat processos de formació i de desenvolupament professional així
com una adaptació progressiva a les dinàmiques de treball del nou
model.

L’experiència dels tres centres experimentals ha estat positiva i

demostra que el nou model s’ajusta a les noves necessitats de la
ciutat. Un cop finalitzades les proves pilot comença a implantar-se al
llarg del 2010 a la xarxa de Centre de Serveis Social de la ciutat

Desplegament nou model de Serveis Socials

El nou Centre de Serveis Socials
del Raval, un edifici històric que
recupera el seu antic ús social

El 28 de gener de 2010 ha entrat en funcionament el nou Centre de Serveis

Socials del Raval, situat al carrer del Carme 101-109, que donarà cabuda als
CSS de Raval Nord i Raval Sud, fins ara ubicats respectivament al carrer
Erasme Janer, 8 i al carrer Nou de la Rambla, 45. El centre dóna cobertura a
una població de 49.315 persones residents al barri del Raval.

Aquest nou equipament, la construcció del qual ha representat una inversió de

3.841.433€, compta amb una superfície construïda de 1.802,05 m2, distribuïts
en planta baixa (destinada a recepció, zona d’espera i zona administrativa), i
tres plantes amb despatxos, sales de reunions i zones administratives. El
centre disposa de totes les instal·lacions per atendre adequadament les
necessitats del veïnat i de la comunitat professional que hi treballarà, tant des
del punt de vista de l’accessibilitat, la seguretat i el confort, com des del punt de
vista de les noves tecnologies.

Quan s’hagin traslladat els dos centres de serveis socials (el trasllat del CSS de
Raval Sud està previst per a finals de febrer), hi treballaran més de 35
professionals (directors/es, traballadors/es socials, educadors/es socials,
psicòlegs, administratius/es, conserges). I13
ƒ Intervenció arquitectònica
L’edifici, catalogat com a patrimoni històric, va ser construït durant el segle XIX i
es creu, per la seva estructura, que inicialment va ser pensat com habitatge per
a obrers d’alguna de les fàbriques de la zona. Posteriorment, va acollir la seu
de l’Escola de la República.

L’edifici ha estat sotmès a una profunda rehabilitació arquitectònica, atès que

es trobava en una situació molt avançada de deteriorament. S’ha conservat
l’alçada original de l’edifici, cosa que ha permès la restauració de les façanes i
l’eliminació dels elements superposats posteriorment, entre ells tendals, rètols,
estenedors, reixes i altres instal·lacions. L’obra ha suposat també recuperar els
forats arquitectònics i els altres elements originals: superfícies de pedra,
revestiments, les lloses dels balcons, les baranes, els elements ornamentals, la
fusteria de totes les obertures i les barres de suport dels elements lumínics.

Desplegament nou model de Serveis Socials

Pel que fa a l’exterior, per tant, s’han restaurat els elements originals, s’ha
dignificat la façana i s’ha recuperat l’estructura original de l’edifici. A l’interior, en
canvi, s’han definit de nou els espais i s’han modernitzat, per tal d’adaptar-los
als nous usos i als requisits que marquen les normatives sobre centres de
serveis socials a la ciutat de Barcelona.

El projecte de rehabilitació de l’edifici ha anat acompanyat de la recuperació i

de la posada en valor de la façana posterior, que correspon a la zona de
l’absis, de la capella romànica (s. XII) de Sant Llàtzer. De fet, el pati interior que
pertany a aquest centre religiós s’ha convertit en una plaça pública amb jocs
infantils. La capella de Sant Llàtzer, que té l’accés per la plaça del Padró,
formava part, originàriament de l’Hospital dels Malalts Mesells o leproseria, que
va fundar el bisbe Guillem Torrojà al segle XII, en una zona aleshores no
urbanitzada. Al segle XIV va canviar l’advocació de l’església, fins llavors de la
Mare de Déu dels Malalts, per la de Sant Llàtzer, nou patró dels leprosos.

I14

Desplegament nou model de Serveis Socials