`

PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019

Resum
L’objectiu d’aquesta pr`actica es trobar la sensibilitat en funci´o de la temperatura d’un calor´ımetre per tal
de calibrar-lo. Per fer-ho farem passar un corrent el`ectric controlat durant un determinat temps t. Durant tot
aquest temps (just abans d’aplicar el corrent i despr´es d’haver-lo aplicat) es pendran mesures de la caiguda
de potencial registrada al calor´ımetre. Aquest procediment es far`a per a diferentes tempe ratures per a
determinar una llei que expliqui la resposta del calor´ımetre per a diferents temperatures. Per a modificar la
temperatura del calor´ımetre, en aquest cas, utilitzarem nitrogen l´ıquid.

Representaci´o de les dades

Abans de mostrar les gr`afiques corresponents a les dades experimentals, mostrem les condicions en les que
es van dur a temer cada una de les mesures, incloent-hi algunes dades rellevants1.
Magnitut Mesura 1 Mesura 2 Mesura 3 Mesura 4 Mesura 5 δ (magnitut)

T(◦C) 25,8 -76,9 -84,1 -89,1 -98,1 0,1 V (mV ) 2,13 - 12,83 -0,32 0,02 0,31 0,01
I(mA) 18,57 18,15 18,13 18,11 18,09 0,01

Taula 1: Condicions en las que es van dur a temer les mesures. Tamb´e es mostren la caiguda de potencial
mesurada al calor´ımetre just al punt de deriva (punt on es desconecta la font del calor´ımetre) en mV , aix´ı
com la intensitat en mA, amb les seves corresponents incerte¸ces.

A continuaci´o es mostren gr`afiques de les dades registrades al laboratori del voltatge del calor´ımetre V en
funci´o del temps transcorregut t des de l’inici de la mesura.

Experiment 1

Dades exp.
2

1.5
)

0
V

1 0 200 400 600 800 t (s)

0.5

Figura 1: Representaci´o de les dades de voltatge en funci´o del temps per la mesura primera. Les condicions
en qu`e es va realitzar la mesura s´on exposades a la Taula 1.
1
Les incerteces presentades per als voltatges mesurats s’han sobreestimat degut a que el valor que mesur`avem, V , variaba
continuament, i doncs, hem agafat un marge considerable d’error.

1
`
PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019
 Experiment 2

Dades exp.

−5

−10
)

−15 −25
0 200 400 600 800 1,000 1,200 t (s)

−20

Figura 2: Representaci´o de les dades de voltatge en funci´o del temps per la mesura segona. Les condicions
en qu`e es va realitzar la mesura s´on exposades a la Taula 1.

Experiment 3

)V

m
0 0 200 400 600 800 t (s)
(

1 −0.5 −1

0.5
−1.5
Dades exp.

Figura 3: Representaci´o de les dades de voltatge en funci´o del temps per la mesura segona. Les condicions
en qu`e es va realitzar la mesura s´on exposades a la Taula 1.

2
`
PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019 Experiment 4

)V

m
0 −1.2 −1.4
(

−0.2 −0.4 −0.6 −0.8 −1 Dades exp.

0 100 200 300 400 500 t (s)

Figura 4: Representaci´o de les dades de voltatge en funci´o del temps per la mesura primera. Les condicions
en qu`e es va realitzar la mesura s´on exposades a la Taula 1.

Experiment 5

)V

m
0 0 100 200 300 400 500 t (s)
(

−0.2 −0.4 −0.6 −0.8 −1

V

0.4

0.2 Dades exp.

Figura 5: Representaci´o de les dades de voltatge en funci´o del temps per la mesura primera. Les condicions
en qu`e es va realitzar la mesura s´on exposades a la Taula 1.

3
`
PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019

Ajust i determinaci´o d’S

Y Y
Determinem la sensibilitat per a cada mesura sabent que la sensibilitat de l’aparell ve donada per S = q˙= V

I(1)

on Y ´es la resposta, calculada com |Vt∗ − Vajust|, que determinarem fent un ajust lineal per corregir la deriva en
cada cas. La resposta es podr`a trobar evaluant el punt de deriva t∗(on deixem d’aplicar la tensi´o al calor
´ımetre) a l’ajust realitzat en cada cas. Per determinar l’error en la mesura d’S procedim de la forma

δS = + s 2
s ∂Y δY
2
∂V δV ∂Y ∂I δI
2 δY V 2
−Y V 2IδV 2
−Y V I δI
2

∂S + = I + +
∂Y 2

on δY = δVt∗ + δVajust, on Vt∗ ´es el valor del voltatge mesurat i Vajust ´es el valor obtingut per l’ajust per a t∗. A
continuaci´o es mostra el procediment una mica m´es en detall, per cadascuna de las mesures. La forma
correcta de prodecir al c`alcul de la resposta Y seria ajustar, per a cada cas, la funci´o que m´es s’adapt´es al
potencial entre els punts finals i inicials de la mesura, per`o en el nostre cas, tenim que la base de la corba es
pot ajustar sense problemes amb l´ınes rectes, a pr`acticament tos els casos que hem vist.
1. Mesura 1 Com es pot observar a la Figura 1, la deriva sembla una l´ınia recta. Per aquest motiu, fem un
ajust lineal per corregir la deriva. L’equaci´o de la recta de regressi´o que hem ajustat a partir del primer i
´ultim punt de la corba ´es
 V = −2, 14 · 10−5t + 0, 067

De les dades experimentals registrades per l’ordinador, podem veure que el temps del punt de deriva,
´es a dir, el temps a partir del qual ja no hi circula una corrent pel calor´ımetre, ´es t∗ = 473 s, que
correspon a un voltatge de V = 2, 13 mV. Per determinar Y substituim t∗ a l’ajust realitzat i trobem que
Vajust = 0, 07 mV. Llavors, com que δVt∗ = δVajust = 0, 01mV:

Y = |2, 13 mV − 0, 07 mV| ≈ 2, 07 ± 0, 02mV

Aix´ı, la sensibilitat valdr`a:

Y −3 −1
S = V I≈ (52 ± 3) · 10 mA
2. Mesura 2
En aquest cas, hem ajustat un polinomi, que no ´es una par`abola. L’ajust que millor s’ajusta a les dades
als punts inicial i final de la corba ´es:

V = −10−9t4 + 10−6t3 − 0, 0002t2 + 0, 0067t − 12, 817

De les dades experimentals registrades per l’ordinador, podem veure que el temps del punt de deriva,
´es a dir, el temps a partir del qual ja no hi circula una corrent pel calor´ımetre, ´es t∗ = 160, 38s, que
correspon a un voltatge de V = −16, 81mV. Per determinar Y substituim t∗ a l’ajust realitzat i trobem que
Vajust = −12, 76mV. Llavors, com que δVt∗ = δVajust = 0, 01mV:

Y = |−16, 81 − (−12, 76)| ≈ 4, 05 ± 0, 02mV

Aix´ı, la sensibilitat valdr`a:

Y −2 −1
S = V I≈ (1 ± 2) · 10 mA

4
`
PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019

3. Mesura 3
Per a la Figura 3, la funci´o que millor s’ajusta a la corba formada per el primer i l’´ultim punt de la corba,
´es del tipus logar´ıtmic. L’equaci´o de l’ajust ´es:

V = 0, 6504 · ln(t) − 4, 5067

De les dades experimentals registrades per l’ordinador, podem veure que el temps del punt de deriva,
´es a dir, el temps a partir del qual ja no hi circula una corrent pel calor´ımetre, ´es t∗ = 307, 99s, que
correspon a un voltatge de V = −5, 16mV. Per determinar Y substituim t∗ a l’ajust realitzat i trobem que
Vajust = −0, 7643mV. Llavors, com que δVt∗ = δVajust = 0, 01mV:

Y = |−5, 16 − (−0, 763)| ≈ 4, 40 ± 0, 02mV

Aix´ı, la sensibilitat valdr`a:

Y −3 −1
S = V I≈ (45 ± 5) · 10 mA
4. Mesura 4
En aquesta cas, la funci´o que millor s’ajusta ´es:

V = 3 · 10−5t2 − 0, 0133t − 4, 3463

 De les dades experimentals registrades per l’ordinador, podem veure que el temps del punt de deriva,
´es a dir, el temps a partir del qual ja no hi circula una corrent pel calor´ımetre, ´es t∗ = 257, 99s, que
correspon a un voltatge de V = −8, 91mV. Per determinar Y substituim t∗ a l’ajust realitzat i trobem que
Vajust = −5, 65mV. Llavors, com que δVt∗ = δVajust = 0, 01mV:

Y = |−8, 91 − (−5, 65)| ≈ 3, 26 ± 0, 02mV

Aix´ı, la sensibilitat valdr`a:

Y −3 −1
S = V I≈ (19 ± 9) · 10 mA
5. Mesura 5
Per ´ultim, tenim que la funci´o que millor s’ajusta ´es, de nou, una de tipus logar´ıtmica:

V = 0, 6213 · ln(t) − 3, 6085

De les dades experimentals registrades per l’ordinador, podem veure que el temps del punt de deriva,
´es a dir, el temps a partir del qual ja no hi circula una corrent pel calor´ımetre, ´es t∗ = 167, 99s, que
correspon a un voltatge de V = −2, 91mV. Per determinar Y substituim t∗ a l’ajust realitzat i trobem que
Vajust = −0, 45mV. Llavors, com que δVt∗ = δVajust = 0, 01mV:

Y = |−2, 91 − (−0, 45)| ≈ 2, 46 ± 0, 02mV

Aix´ı, la sensibilitat valdr`a:

Y −3 −1
S = V I≈ (47 ± 3) · 10 mA

5
`
PRACTICA 4 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 13/11/2019

NOTA: No hem fet gaire cas del que d`eia el gui´o sobre quin tipus de funcions s’hav´ıen d’ajustar degut a que
en el nostre cas la temperatura variava d’una forma tan brusca que no hi hav´ıa forma d’ajustar rectes o
par`aboles. Per obtenir resultats m´es precisos hem buscat quina funci´o s’ajusta millor a la corba i hem fet ´us
d’aquesta.
Representaci´o S(T).
A continuaci´o es presenten les temperatures mitjanes a cada mesura (es necessitaran per obtenir la relaci´o
S(T)).
Temperatura Mesura 1 Mesura 2 Mesura 3 Mesura 4 Mesura 5 δ < T >

< T > (◦C) 26,75 -12,23 -35,28 -62,85 -86,55 0,1

Taula 2: Temperatura mitjana a la que es va dur a temer la mesura. Per obtenir δ < T > v`arem aproximar
aquesta amb la mitjana de les incerte¸ces per a cada temperatura, que com ´es la mateixa, aquesta no canvia.

Abans de fer la representaci´o aclarem que la sensibilitat obtinguda per a la mesura 2 i la mesura 5 s’allunyen
bastant del comportament general, com podeu veure a la Figura 5.
Per tant, no les tindrem en compte per fer una regressi´o lineal per als punts corresponents a les mesures 1,3 i
˜
4. Agafem aquests punt i ajustem una recta mitjanA §ant una regressi´o lineal (Figura 6). Fent ´us de la funci
´o ESTMICACION.LINEAL() de l’OpenOffice Calc, trobem que les incerte¸ces en els par`ametres de la
regressi´o s´on:

δm = 0, 0002 1
mA·K
δn = 0, 009 1
mA

Per tant, l’equaci´o de la recta queda com:

V = (m ± δm) · T + (n ± δn) = (3 ± 1) · 10−4[mA · K]−1· T[K] + (−4 ± 5) · 10−2[mA]−1 6