—|

3 Pl dubte alliberador

bem de dir es despren que

arentesis les nos
fons per veure quin és el se

On no hi ha perplexitat ni dubte, on la realitat no és problema-

tica i tot sembla estar bé com és, no hi pot haver filosofia. L'habi-
tat del pensament racional no és el de les veritats ingiiestionables
¡ definitives, sinó el de les incerteses j els interrogants que genera

contínuament l'existeéncia.

filosofar és abans que

tres certeses ¡j sotmetre-

Del que aca

y fonament.

res dubtar, posar entre p

les a crítica, analitzar-les a

Així, doncs, podem afirmar que la filosofia té més a veure

5n sempre provi-

amb les preguntes que amb les respostes —que so

sionals i conviden a preguntar de nou-, i amb el fet de cercar ra-
cionalment la veritat més que no pas amb el seu assoliment.

a e o EA arse a conviure amb la incert

peri D te com una invitació a la reflexió ¡ no com
les respostes A. Tn . a ens porta a desconfiar de
del moment que - a NN. dels tópics polítics
ben impo t | Te D os forma insistent pels mass media, aca-
posantse com si fossin veritats absolutes i indiscutibles.

esa,
una

Arribats aquí ,
consisteix AE algú es preguntará si aixó de la filosofia
bar: o - E preguntes i més preguntes sense arri

LarNne mal cap Que

. - otser fer fil : ETA
nunc b r filosof
Te a saber res amb certesa? Hem d'assumi A significa re-
conéixer la veritat de les coses? Creiem q que mai no po-
S ue no.

ta

. Pensa
a un o E” crítica totes les opinions i

les pre E a l'escepticisme". Del ma

que no en tinguin cap A tios una resposta no sen D e

reia ne .. de la ciencia, que sovint |

sola resposta o solució, la filosofia na

, 1n1t; a.

x molt més favorable

es persones que es

Pa errónies de les coses. Amb el

n ca i ¡ar y
Mes mates d'investigar més. E ,
Osof, que en no considerar-se LE del que a

en :

tat, la cerc ines

a amb insistencia bo |
| cia i acaba a Ssessió d :
| propant-s'h; e la veri-
Shi mé
8,