1.

Es vol portar a terme un estudi sobre les conseqüències de prendre anticonceptius orals (ACO) en relació
amb el risc de patir infeccions d’orina. Se segueix durant 2 anys un grup format per 263 dones de les quals
126 prenen ACO i 137 utilitzen mètodes anticonceptius de barrera. Al cap de 2 anys s’han registrat 24
infeccions d’orina en el grup de dones que prenia ACO, mentre que 12 han estat els diagnòstics d’infecció
d’orina en les que utilitzaven els altres mètodes anticonceptius.
a. Quina és l’exposició i la no exposició? I la malaltia?
L’exposició és el fet de prendre ACO i la no exposició utilitzar mètodes anticonceptius de barrera. I la
malaltia tenir infecció d’orina i la no malaltia no tenir infecció d’orina.

b. Fes la taula de 2x2 amb les dades que tens

Infecció d’orina No infecció d’orina Totals
Prendre ACO 24 102 126
Mètodes anticonceptius de barrera 12 125 137
Totals 36 227 263

c. Calcula la incidència d’infecció d’orina en dones que prenen ACO i en les que no en prenen.
Iinfecció d’orina= 24/126= 0.19 · 100 = 19% de persones que prenen ACO tenen infecció d’orina.
Ialtres mètodes anticonceptius = 12/137= 0.09 · 100= 9% de persones que utilitzen mètodes
anticonceptius de barrera tenen infecció d’orina.

d. Calcula l’associació entre prendre ACO i el risc de tenir infecció d’orina

Calcularem el RR ja que és la mesura que estima millor el risc amb els estudis de cohorts. Si fos un
estudi cas – control utilitzaríem la odds ratio.

RR= incidència exposats/incidència no exposats= 0.19/0.09 o bé 19/9= 2.1 vegades més de risc de
tenir infecció d’orina si prens ACO que si no en prens.

2. En un CAP es vol estudiar quanta gent que amb HTA havia pres altes quantitats de sal amb els menjars
abans que se li diagnostiqués la malaltia. Amb la taula de 2x2 que tens a continuació calcula:
a. La odds ratio. Interpreta-la (OR).

HTA No HTA Totals

Menjaven sal 18 15 33
No menjaven sal 9 26 35
Totals 27 41 68

OR= a · d / c · b= (18 · 26)/(9 · 15)= 468/135= 3.47 vegades més de risc de tenir HTA si es mengen altes
quantitats de sal amb els àpats que si no es menja sal amb els àpats

3. En una planta de traumatologia d’un hospital de referència es vol estudiar si a més edat, es té més risc de
patir una fractura de fèmur. A cada individu que ingressa per fractura de fèmur (cas) li assignen un altre
pacient ingressat amb la mateixa edat com a control. Tenen 35 persones amb fractura de fèmur amb edat
de més de 80 anys, i 12 persones amb fractura de fèmur amb menys de 80 anys. 26 persones sense
fractura de fèmur majors de 80 anys, i 23 sense fractura de fèmur menors de 80 anys.
a. Podem conèixer la incidència? Per què?
No podem conèixer la incidència, ja que és un estudi amb un disseny de cas-control. Amb els estudis cas –
control partim de la malaltia i anem a buscar l’exposició. No sabem quan ha sorgit la malaltia, per tant no
tenim casos nous, conseqüentment la incidència no es pot conèixer.
b. Quin disseny d’estudi té?
És un disseny de cas – control. Saben quanta gent hi ha amb HTA i volen conèixer si el consum de sal està
associat a la HTA. Parteixen de la malaltia i no hi ha un seguiment al llarg del temps.

c. Omple la següent taula:

Cas Control Totals

>80 anys 35 26 61
<80 anys 12 23 35
Totals 47 49 96

d. Quina mesura d’associació és correcte utilitzar en aquest estudi? Per què? Calcula-la.
La mesura d’associació adient per aquest tipus d’estudi és la odds ratio. És un estudi cas – control i no
disposem de la mesura d’incidència, per tant no podem calcular el risc relatiu.
OR= a · d / c · b= (35 · 23)/(12 · 26)= 805/312= 2.58 vegades més de risc de tenir una fractura de fèmur si
tens més de 80 anys que si en tens menys.

4. S’agafa una mostra de 897 persones de les quals 436 són obeses i 461 no obeses. Se les segueix
durant un període de 5 anys i es registren quantes d’elles fan un infart agut de miocardi (IAM). De les
obeses fan IAM 129 i les no obeses 67. Calcula:
a. Fes la taula 2x2
IAM No IAM Totals
Obeses 129 307 436
No obeses 67 394 461
Totals 196 701 897

b. Calcula la incidència de la malaltia (IAM) en els exposats (obesos) i els no exposats (no
obesos)
Iobeses= 129/436= 0.30·100 = 30% de persones obeses tenen un IAM
Ino obeses= 67/461= 0.15 · 100= 15% de persones no obeses tenen un IAM

c. Calcula el RR amb les dades que tens.

RR = Incidència exposats / incidència de no exposats = 0.30 / 0.15 o bé 30 / 15= 2 vegades més de risc de
tenir un IAM si estàs obès que si no n’estàs.

5. Amb una mostra paral·lela de l’estudi anterior es vol comprovar si l’exercici físic està associat a l’IAM
de miocardi. 967 persones formen la mostra. 496 fan activitat física diària dels quals 16 fan un IAM,
mentre que 471 no fan exercici i són 68 els que acaben desenvolupant un IAM.
a. Omple la taula que tens a continuació amb les dades de l’enunciat

IAM No IAM Totals

Exercici físic 16 480 496
No exercici físic 68 403 471
Totals 84 883 967
 b. Calcula la incidència d’IAM entre els que fan exercici i la incidència d’IAM dels que no en fan.
Iexercici físic= 16/496= 0.03·100 = 3% de persones que fan exercici físic tenen un IAM
Ino exercici físic= 68/471= 0.14 · 100= 14% de persones que no fan exercici físic tenen un IAM

c. Calcula la mesura d’associació que consideris oportuna

És un estudi de cohorts. Se segueixen els individus durant 5 anys per veure quants d’ells fan un IAM, es
parteix de l’exposició (en la primera part de l’exercici l’exposició és l’obesitat i en la segona part
l’exposició és l’exercici físic). Tenim incidència de la malaltia (casos nous), per això podem calcular el risc
relatiu per veure si hi ha associació entre l’exposició i la malaltia.
RR = Incidència exposats / incidència de no exposats = 0.03 / 0.14 o bé 3 / 14= 0.2 .vegades menys de risc
de tenir un IAM si fas exercici físic que si no en fas.
Es pot dir que al ser un RR menor que 1 fer exercici físic regularment et protegeix de tenir un IAM.

6. En una escola de 5.300 alumnes n’hi ha 60 que són obesos entre els grups de 4t, 5è i 6è (els tres grups
sumen un total de 150 alumnes). Els mestres volen estudiar quants d’ells feien activitat esportiva fora
de l’horari escolar i quants no, agafen tots els nens i nenes dels grups de 4t, 5è i 6è i els hi demanen
amb una enquesta quants d’ells feien esport des dels 5 anys, obtenint els següents resultats: dels que
eren obesos 10 feien esport des dels 5 anys, i de la resta, 60 feien esport des dels 5 anys i fins
l’actualitat. Digues:
a. Quin tipus de disseny epidemiològic és i per què?
És un disseny de cas - control, ja que parteixen de la malaltia, en aquest cas obesitat i miren
quin ha estat el factor d’exposició (haver fet exercici físic o no).

b. Fes la taula de 2x2

Obesitat No obesitat Totals
(cas) (control)
Fer esport 10 60 70
No fer esport 50 30 80
Totals 60 90 150

c. Calcula la mesura d’associació que consideris oportuna

Al ser un disseny cas – control, la mesura adient és la odds ratio (OR), ja que no disposem
d’incidència de la malaltia.

OR = (A · B) / (C · D) = (10 · 30) / (50 · 60) = 0.1 . Al ser inferior a 1 indica que els nens que fan esport
tenen 0.1 vegades menys de risc de patir obesitat que els nens que no en fan.
Si ho plantegem com a factor d’exposició no fer esport, la taula quedaria de la següent
manera:
Obesitat No obesitat Totals
(cas) (control)
No fer esport 50 30 80
Fer esport 10 60 70
Totals 60 90 150

OR = (A · B) / (C · D) = (50 · 60) / (10 · 30) = 10 vegades més de risc de tenir obesitat els nens que
no fan esport en comparació amb els que si que en fan.
7. En un CAP es porta a terme un estudi sobre la relació entre la hipertensió arterial (HTA) i l’infart agut
de miocardi (IAM). Es tenen dades de tota la població assignada al centre, sent un total de 20.348
persones. Tenen diagnosticades amb HTA un total de 8.793 persones. L’estudi dura 3 anys, i durant
aquest temps hi ha 397 IAM en els que tenien HTA però també hi ha 136 casos que no tenien HTA i
han fet un IAM. A continuació fes:
a. La taula de 2x2.
IAM No IAM Totals

HTA 397 8396 8793

No HTA 136 11419 11555
Totals 533 19815 20348

b. Calcula la incidència entre els exposats i els no exposats.

IHTA = 397 / 8793 = 0.045 · 100= 4.5%
INoHTA = 136/11555 = 0.012 · 100 = 1.2 %

c. Calcula el risc relatiu i interpreta’l.

RR = I exposats /I no exposats = 4.5 / 1.2 = 3.8 vegades més de risc de tenir un IAM si tens
HTA que si no en tens.

8. En un institut d’educació secundària es vol comprovar si el fet de consumir cànnabis augmenta el

nivell de violència entre els adolescents. L’any 2006 es comença a registrar el consum de cànnabis del
grup de 1r d’ESO, els registres es fan cada any fins a 4t d’ESO. En resulten, d’un total de 108 alumnes
40 han consumit cànnabis i 32 han tingut algun tipus de conducta violenta al llarg dels anys. En els
alumnes que no han consumit cànnabis el nivell de violència ha semblat ser menor, 55 alumnes han
tingut algun tipus de problema relacionat amb la violència.
a. De quin tipus de disseny epidemiològic es tracta?
Es tracta d’una cohort ja que parteixen de l’exposició (consum de cànnabis) i observen
l’aparició de la malaltia (en aquest cas és violència).

b. Quina mesura de freqüència pots conèixer? Calcula-la

Es pot conèixer la incidència, ja que tenim casos nous de violència.
Primer cal fer la taula de 2x2:

Violència No violència Totals

Cànnabis 32 8 40
No cànnabis 55 13 68
Totals 87 21 108

Icànnabis= 32/40 = 0.8·100= 80% dels consumidors de cànnabis han tingut conductes de
violència.
Ino cànnabis= 55 / 68= 0.8 · 100= 80% dels alumnes que no han consumit cànnabis han tingut
algun tipus de conducta violenta.
 c. Quina mesura d’associació pots calcular? Com la interpretes?
Podem calcular el RR ja que disposem de les incidències dels exposats i dels no exposats.

RR= 80 / 80 = 1.0. Indica que el risc de consumir cànnabis o de no consumir-ne i ser més
violent és el mateix. Per tant, el fet de consumir cànnabis no està associat a tenir conductes
més violentes que el fet de no consumir-ne.

9. En una residència geriàtrica hi ha 2.374 avis i àvies. Els cuidadors/es saben quina és la classe social de
cada un d’ells
Classe social Homes Dones Totals
I – II 367 484 851
III 301 558 859
IV –V 320 344 664
Totals 988 1386 2374

Durant tres anys registren quins d’ells tenen algun tipus de cardiopatia:
Classe social Homes Dones Totals
I – II 197 291 488
III 103 222 325
IV –V 95 104 199
Totals 395 617 1012

a. Digues quin tipus de disseny epidemiològic és i per què?

És una cohort, parteixen de l’exposició (classe social) i observen quants casos nous de
malaltia hi ha (cardiopatia).

b. Quina és l’associació entre la classe social I i II i la IV i V en homes i en dones?

Homes Cardiopatia No cardiopatia Totals
CS I i II 197 170 367
CS IV i V 95 225 320
Totals 292 395 687

ICSI-II = 197/367=0.54·100= 54% dels homes de classe social I i II tenen alguna cardiopatia.
ICSIV-V= 95/320 = 0.30·100= 30% dels homes de classe social IV i V tenen alguna
cardiopatia.

RR= 54/30= 1.8 vegades més de risc de tenir cardiopatia si ets homes de classe social I i II
que si ets de classe social IV i V.

Dones Cardiopatia No cardiopatia Totals

CS I i II 291 193 484

CS IV i V 104 240 344
Totals 395 433 828

ICSI-II = 291/484=0.60·100= 60% de les dones de classe social I i II tenen alguna cardiopatia.
ICSIV-V= 104/344= 0.30 · 100= 30% de les dones de classe social IV i V tenen alguna
cardiopatia.
 RR= 60/30= 2 vegades més de risc de tenir cardiopatia si ets dona de classe social I i II que
si ets de classe social IV i V.

c. Quina és l’associació entre la classe social I i II i la IV i V total?

Dones+homes Cardiopatia No cardiopatia Totals

CS I i II 472 379 851

CS IV i V 199 465 664
Totals 671 844 1515

ICSI-II = 472/851=0.55·100= 55% de les dones i homes de classe social I i II tenen alguna
cardiopatia.
ICSIV-V= 199/664= 0.30 · 100= 30% de les dones i homes de classe social IV i V tenen alguna
cardiopatia.
RR= 55/30= 1.8 vegades més de risc de tenir cardiopatia els homes i dones de classe social
I i II que si són de classe social IV i V.

10. Els mossos d’esquadra del Bages fan un estudi els dijous després de festa universitària. D’un total de
2896 joves que fan les proves d’alcoholèmia 974 tenen nivells superiors als 0.25mg/l en aire espirat
permesos i 1922 inferiors als límits. Els joves que donen superior als nivells diuen als mossos que
conduirà una persona que no hagi begut, tot i que no acaba sent veritat. Dels que tenen unes taxes >
a 0.25mg/l en aire espirat 900 tenen accident de trànsit i del que els nivells són < a 0.25mg/l 150
tenen un accident. Fes els passos que consideris necessaris per a comprovar l’associació entre tenir
uns nivells d’alcoholèmia superiors als permesos o tenir-los inferiors i l’accidentalitat.

Accident No accident Totals

>0.25 mg/l 900 74 974
<0.25 mg/l 150 1772 1922
Totals 1050 1846 2896

I>0.25mg/l= 900/974= 0.92·100 = 92% de joves que tenen uns nivells d’alcoholèmia > a 0.25mg/l
tenen un accident de trànsit.
I<0.25mg/l= 150/1922= 0.08 · 100= 8% de joves que tenen uns nivells d’alcoholèmia < a 0.25mg/l
tenen un accident de trànsit.

Calcularem el risc relatiu per saber si el consum d’alcohol està associat a l’accidentalitat.
Disposem de la incidència dels accidents de trànsit en els joves que beuen i els que no beuen,
per tant el RR és la mesura d’associació més adient per conèixer l’associació que busquem.

RR = Incidència exposats / incidència de no exposats = 0.92 / 0.08 o bé 92 / 8= 11.5 vegades més de risc
de tenir un accident de trànsit si tens uns nivells d’alcoholèmia superiors a 0.25mg/l que si els tens per
sota d’aquest nivell.

11. En un centre penitenciari hi ha 4375 presos que consumeixen alcohol a diari i 8397 que són abstemis.
Durant els 10 anys d’empresonament 937 dels consumidors habituals desenvolupen una cirrosis
hepàtica, mentre que dels que no beuen són 1091 els que la desenvolupen. Fes els passos que
consideris necessaris per a comprovar l’associació entre el consum d’alcohol i la cirrosis hepàtica
És un estudi de cohorts, ja que parteixen de l’exposició (consum alcohol) i observen l’aparició de la
malaltia (cirrosis).
Farem la taula de 2x2
Cirrosis No cirrosis Totals

Alcohol 937 3438 4375

No alcohol 1091 7306 8397
Totals 2028 10744 12772

Calcularem les incidències

I alcohol = 937 / 4375 = 0.21 · 100 = 21% de persones que consumeixen alcohol desenvolupen
una cirrosis hepàtica.
I no alcohol = 1091 / 8397 = 12.9 · 100 = 13% de persones que no consumeixen alcohol
desenvolupen una cirrosis hepàtica.

Calcularem el RR.
El RR ja que tenim incidència, per tant és la millor mesura per a calcular el risc.

RR = I exposats / I no exposats = 21/13= 1.61 vegades més de risc de tenir cirrosis hepàtica si
consumeixes alcohol diàriament que si ets abstemi.