LA INDUSTRIA CULTURAL

La il·lustració com un engany de les masses - ADORNO I HO RKHEI MER

Concepte de la il·lustració: La il·lustració s’explica a si mateixa com un procés de racionalització

que ajudaria a la humanitat a arribar al regne de la llibertat, a la completa civilització.

La cultura de masses depèn pròpiament de dos factors per la seva implantació:

- La possibilitat de la reproducció tècnica dels bens culturals. (Impremta)

- La aparició de les masses, grans grups de població amb capacitat econòmica per a poder
consumir bens culturals (capitalisme)

Inici del segle XX → introducció de noves tecnologies que transformaran el sector de la

comunicació (La radio i el cine) i aparició d’una nova industria que es dedicarà a satisfer les
necessitats d’aquesta nova demanda.

L’arribada del segle XX no porta únicament l’aparició de noves tecnologies, sinó que també nous
usos polítics de la cultura de masses.

- Us de la política de la cultura de masses en el capitalisme tardà i en les societats fascistes

com es el cas de l’Alemanya Nazi i en les societats comunistes com la de la URRS.

CONCEPTE 1 de la Industria Cultural, el que intenta es que ens donem conte del sorgiment d’una
novetat en torn a la cultura de masses del capitalisme tardà, que es l’organització d’aquesta
cultura a partir d’un sistema que es basa en la dominació i control de les masses.

- Existència d’un monopoli cultural.

Estandardització de la producció de bens culturals → Tècniques de reproducció massiva, consum

massiu, etc... El poder de la industria cultural es tant gran que ja no necessita del valor social de
l’art per atribuir-lo als seus productes, aquesta presenta directament el seu producte com una
obra d’entreteniment assegurat.

Aquest poder es testimoni de la unitat dins de la vida política, ja que aquesta utilitza distincions
il·lusòries per a classificar, organitzar i controlar als consumidors.

VISIÓ SUPERFICIAL DE LA CULTURA DE MASSES = MAJOR DEMOCRATITZACIÓ

VISIÓ MÉS PROFUNDA = A LA REVELACIÓ DE LA INDUSTRIA CULTURAL COM UNA INJUSTÍCIA

SOCIAL.

CONCEPTE 2 de la industria cultural, es un sistema de dominació autoritari que anul·la la

diferència i crea una il·lusió de llibertat. TOT RELACIONAT AMB EL CONSUMISME.
L’art veritable es una legitima expressió de l’interès de l’home en la seva futura felicitat. L’art
equival a una promesa de felicitat.

L’estil es una de les categories mes obscures de l’estètica, aquesta s’utilitza per designar la forma
amb la qual s’identifica la producció d’un artista. L’estil dins de la cultura de masses es la negació
del propi estil, ja que aquest busca eliminar tota dimensió de resistència de la política artística.

- L’estil de la industria cultural es una mena de naturalisme.

La industria cultural juntament amb la unió del estil, generarà un sistema de la no-cultura.

- Poder diferenciar el concepte “Obra” de la vida quotidiana.

- Ajuda de les millores tecnològiques del cine per a que l’experiència cinematogràfica sigui
el mes similar possible a la realitat, la radio amb l’ús d’un llenguatge col·loquial igual al
usat en la vida quotidiana dels oients, etc...

Abans l’art marcava una diferencia entre lo real i lo fictici, ara no, el que s’intenta es que hi hagi
cada cop mes una similitud mes gran entre art i realitat.

Tema principal del text: CONSUMISME

Subtemes del text: Consumisme de masses, capitalisme, art i reproducció, perduda del valor del
art, perduda del sentit de cultura, l’art com una mercancia de consum, control social i de les
masses a traves del consum, etc...

CONCLUSIÓ: Tant la civilització tècnica com la industria cultural del sistema capitalista es
consideren conseqüència de la il·lustració i el seu concepte de la raó. En les dues, hi ha un domini
totalitari sobre la natura i l’home esclavitzat pel criteri del consum u la utilitat.