ACTIVITAT 1 - Ariadna Martínez

- Possessió d’una fracció del terreny públic

Els habitants no es dedicaven al cultiu de les seves terres de forma personal, ja que
aquesta tasca requeia en els hilotes. Aquests últims s'encarregaven de cultivar els
camps i, per por de represàlies, lliuraven les collites als espartans.
- Un estricte règim d’educació i entrenaments
Els espartans estaven sotmesos a un règim d'entrenament extremadament rigorós.
Els fills dels espartans que no podien suportar aquest entrenament eren abandonats.
Els nens que aconseguien superar aquest entrenament eren educats per un
instructor fins als 20 anys, sotmetent-se a una disciplina extraordinària que els
permetia assolir els seus límits físics i mentals. A més, se'ls encomanaven missions
com l'eliminació dels hilotes i el robatori, sense que ningú es percatés de les seves
accions.
- Dependència econòmica del treball dels hilotes
Els espartans no exercien una ocupació laboral; en canvi, els hilotes eren els
responsables de les tasques agrícoles, ocupacions especialitzades i treball manual.
Executaven aquestes responsabilitats sota la constant amenaça d'una possible pena
de mort. Així doncs, l'economia espartana estava estretament lligada a la contribució
dels hilotes.
- Celebració de banquetes comuns Xx
Era obligatori acudir als menjadors, en el que cada un tenia una capacitat d'unes 300
persones, la funció d’aquests, era mantenir amb vida l’ espíritu de camaradería
espartana i acostumar als espartans a no voler tenir una vida privada i que vulguin
crèixer junts, com una comunitat.
- Realització del servei militar
Als espartiatas, se li exigien un entrenament constant per a que sempre estiguès en
les seves condicions més òptimes de combat. Els soldats, debien mostrar una
lealtad incondicional i viure totalment entregats al seu treball. Els espartans, posaven
en perill la seva vida per protegir la seva ciutat, aquest era el nou sentit de la
ciutadania.
- Atribut de virtut cívica
Cadascú havia d’emplear les seves obligacions civils, com respectar la llei i acudir a
l'assemblea. La debilitat moral al camp de batalla era castigat, i els que s’espantaven
eren anomenats “miedosos”. L’últim requisit per ser espartà era la participació a la
creació del govern.
- Participació en el govern de l’estat
El consell d’ancians, constituia el cos polític i judicial suprem i tenien l’autoritat
necessària per elaborar propostes i lleis, que eren presentades a l'Assemblea, que
era sobre la que recaia la toma de decissions.

2. Quins eren els principals problemes de la ciutadania espartana (pg. 29 i 33)

Els principals problemes als quals s'enfrontaven els ciutadans espartans eren: la manca de
llibertat personal, la devoció continuada al sistema militar, l'educació limitada en camps no
militars, la desigualtat social i la manca de mobilitat social, l'aïllament polític i cultural, la
pressió social per conformar-se, la unitat cultural i la manca d'ètnia i diversitat cultural.
Encara que Esparta va ser eficaç pel que fa a la disciplina militar i el control social, aquests
aspectes negatius i restriccions a les llibertats personals poden haver estat vists com a
problemàtics pels ciutadans espartans.