Professional Documents
Culture Documents
Reivindicacions Indígenes Desde Les Xarxes Socials.
Reivindicacions Indígenes Desde Les Xarxes Socials.
Com explica Espinosa a "¿Salvajes opuestos al progreso?"1, la imatge general que predomina
respecte els pobles indígenes és la d'un romanent primitiu en un món modern respecte el qual
només caben dues actituds que es mouen d'un extrem a l'altre: el proteccionisme paternalista i la
hostilitat genocida. Ambdues es basen en un mateix factor: cal obligar l'indi a integrar-se dins "la
modernitat" i "la civilització", i aquest ha de renunciar a mantenir-se a ell i, especialment, les seves
terres en la prehistòria vivent perquè suposen una pedra a la sabata pel "desenvolupament del bé
comú". No és objectiu d'aquest treball desarticular aquesta visió en les seves dues cares de la
mateixa moneda. Prou ho fa Espinosa. Si ho ha sigut observar algunes de les formes amb què
algunes de les principals organitzacions indígenes, o que integren a col·lectius indígenes o els seus
representants, han respost a les pressions de la societat capitalista moderna i les seves aspiracions
extractivistes respecte els territoris ancestrals dels pobles originaris a la selva amazònica. Aquestes
han sigut principalment les següents:
1
Espinosa, O. (2009). ¿Salvajes opuestos al progreso?: aproximaciones históricas y antropológicas a las
movilizaciones indígenas en la Amazonía peruana. Anthropologica [online]. 2009, vol.27, n.27, pp.123-168.
- La lluita anti-represiva. S'observen denúncies freqüents a la intervenció policial i militar de l'estat
contra els moviments indígenes i per a la protecció de la terra o la simple obstrucció de les seves
activitats. En aquest sentit, l'AIDESEP funciona com l'espai de referència com a entitat de
representació nacional, apel·lant a o denunciant les institucions estatals, partits polítics, empreses
implicades...
- La forta implicació de les dones. En aquest sentit, la CAAAP duu a terme una tasca d'incentivació
de la participació femenina en lligam amb moviments feministes urbans i dins els sectors
acadèmics. També cal destacar l'elevat nombre observable a xarxes de dones que exerceixen com a
representants indígenes.
- La vinculació amb els components centrals de la identitat indígena a l'exercici de l'organització
social al voltant de la protecció dels drets al territori i dels drets col·lectius amb les formes
tradicionals de cultura i organització social com poden ser l'assemblearisme d'arrel comunal, o
elements propis de les pràctiques espirituals tradicionals.
- La protecció dels PIACI (Pobles Indígenes Aïllats i en Contacte Inicial). Es tracta d'accions
destinades no només a mantenir aquests grups lliures de l'assetjament dels interessos extractivistes
sinó també, per exemple, en ajudar-los en situacions d'emergència social, com la pandèmia de la
COVID-19, que va ser una vertadera amenaça per a aquestes comunitats, sovint sense cobertura
mèdica moderna.
Usuari: @OrpioA
"Como parte del programa Mujer Indígena de Orpio, se desarrolla el “Encuentro de mujeres
indígenas y seguridad territorial”. El objetivo es validar propuestas que promuevan la participación
de las mujeres en los procesos relacionados con la seguridad jurídica de sus territorios."
- https://twitter.com/OrpioA/status/1617587655432359936?s=20
#URGENTE El @congresoperu pone en peligro inminente a los #PIACI debido al Proyecto de Ley
N 3518 del congresista fujimorista Jorge Morante. Infórmate y súmate a la campaña para decir
fuerte y claro #NoalGenocidioPIACI https://bit.ly/denunciaAqui
- https://twitter.com/OrpioA/status/1616584061786689536?s=20
Usuari: @aidesep_org
"¡Fortalecemos el cordón sanitario que protege a nuestros hermanos PIACI! A través de la entrega
de medicamentos a las bases de @orpioA, FECONATIYA y FECONAFROPU, se implementaron
botiquines comunales que ayudarán al fortalecimiento de los servicios de #SaludIntercultural"
- https://twitter.com/aidesep_org/status/1611117602960715776?s=20
Usuari: @CuencasSagradas
"Líderes de la Alianza Cuencas Sagradas se reúnen para establecer plan de acción para la protección
permanente de 35 millones de hectáreas de la Amazonía peruana y ecuatoriana, casa y hogar de más
de 600 mil personas. Urge impulsar la bioeconomía y el buen vivir. @aidesep_org"
- https://twitter.com/CuencasSagradas/status/1613591381406281728