Adrià López i López

Seminari de CP – Grup 2

Article sobre el contracte sexual

La teòrica política i feminista Carole Pateman col·loca, en aquest primer fascicle de la

seva obra, les primeres pedres d’un procés analític que situa el focus sobre la dimensió
relacional del patriarcat, un sistema d’interacció entre individus present a les esferes
públiques i privades de la societat i que ha relegat històricament les dones a una posició
de subordinació envers el gènere masculí. L’autora pretén exercir una funció d’altaveu
reivindicatiu d’una de les dues dimensions relatives al contracte sexual retinguda en
l’oblit acadèmic oposant-se frontalment a les tesis contractualistes i posant èmfasi en
l’eclipsament del component de dominació que regeix els vincles socials per part de
l’explotació, l’epicentre d’origen de la qual no és té en compte. L’assumpció d’aquest
marc mental suposa perpetuar i blanquejar l’opressió latent en les correlacions de poder.

La vaguetat conceptual ha estat sempre una de les grans flaqueses discursives que solen
caracteritzar els diàlegs polítics i l’argumentari de què es nodreixen. Patriarcat és un
terme que s’ha situat sovint en tela de debat per a definir-ne els contorns conceptuals,
missió que ha esdevingut objecte d’enfocaments esbiaixats i d’utilitzacions parcials amb
una voluntat invisibilitzadora d’alguns dels cercles que en formen part. El fet de caure
en el reduccionisme a l’hora de mesurar l’abast real de les dinàmiques patriarcals va de
la mà de la intenció de bastir una percepció positiva del contracte social com a motor de
llibertat civil i obviant les relacions de subordinació i de desigualtat que genera.

La separació entre esferes pública i privada, estretament relacionada amb el procés de

secularització, afavoreix la construcció i la difusió del pensament que el patriarcat ha
estat desterrat de l’àmbit civil i polític de la vida dels individus amb l’aparició d’un
mecanisme contractual que és invocat, aparentment, de forma lliure i voluntària. No
obstant això, s’oculten deliberadament l’aïllament de les dones del procés constitutiu
d’aquesta nova estructura social i les maniobres que es produeixen per a garantir que el
dret a l’accés sexual dels homes es mantingui intacte. A més a més, la supervivència
d’aquest model de subordinació social roman lligada a l’ideari d’un sistema capitalista
amb el qual encaixa a la perfecció, sent el negoci de la prostitució l’extensió patriarcal
d’aquest model econòmic i erigint-se com a braç sexual del contractualisme.

Reivindicar la possessió dels individus sobre ells mateixos i assumir com a propis els
postulats abolicionistes esdevenen dues mesures de sentit comú si entenem que l’estela
de desigualtat i d’injustícia social que deixen enrere el capitalisme i el patriarcat, units
en règim de matrimoni, és conseqüència directa d’aquests. La dinàmica d’un contracte
que es materialitza sense cap mecanisme de control que el reguli aplana el camí a la
proliferació de vincles de subordinació, la naturalesa dels quals permet que l’explotació,
l’opressió del gènere femení i la precarietat que sobrevola la classe obrera es perpetuïn i
desenvolupin lliurement. La lluita frontal contra el patriarcat modern i l’estructura de
domini que el sustenta és el camí a seguir si visualitzem com a fi últim l’alliberament de
totes les dones dels lligams de subjecció social que pateixen a totes les esferes socials i
sense establir diferències per qüestió de raça o de gènere, sent el dret patriarcal i la seva
gènesi contractual un esquema relacional que impregna totes les capes de la societat.