Tema 13 E

TEMA 13 E: LA PRESA DE DECISIONS. L’ANÀLISI DE PROBLEMES. L’ANÀLISI DE SOLUCIONS. DIAGRAMA

DE PARETO. DIAGRAMA DE FLUX. DIAGRAMA DE CAUSA-EFECTE. DIAGRAMA DAFO.SUPERIOR DE LA
GENERALITAT
1. LA PRESA DE DECISIONS. L'ANÀLISI DE PROBLEMES. L’ANÀLISI DE SOLUCIONS.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
Problema: desviació d’una situació actual d’una de desitjada
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TÈCNIQUES DE DECISIÓ
(ja hem pogut esbrinar el problema, les causes i els efectes ara cal decidir per solucionar-lo)COS
SUPERIOR DE LA GENERALITAT
Taula en T: llistat d’alternatives a favor i en contra
COS SUPERIOR DE LA GENERALITE
PMI: realitzar una taula amb tres columnes, a la columna P (plus) escriure tots els beneficis d’una acció per
resoldre el problema, M (minus) escriure els contres, a la I escriure totes les conseqüències que puguin anticipar-
se.
COS SUPERIOR DE LA GENERAL
Ase de Buridià: llistat d’aspectes negatius de dues opcions igualment atractives
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATTEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO -
A l’hora de prendre decisions en política pública, cal tenir en compte les diferents visions o postures de la teoria de
la decisió en aquest àmbit.

El model sinòptic o racional considera que qui decideix ha de tenir objectius clars i fixos, alternatives clares i
conegudes, informació completa, capacitat il·limitada de processar la informació i equanimitat en la presa de
decisions. Així es pot determinar la millor decisió.

El model de la racionalitat limitada parteix també d’un decisor individual i racional, però introdueix un element de
limitació: considera que les condicions definides en el model racional no es donen a la pràctica. Així, el que es pot
determinar és una bona decisió (no necessàriament la millor).

El model incrementalista, l’anomenat sortir del pas segons la traducció de l’anglès muddling through, posa en
relleu el fet que els decisors públics tenen molt poc control sobre la realitat externa i, per tant, de fet tenen molt poca
capacitat de decisió a nivell individual. Així, el que es pot determinar és una decisió compartida o acordada (no
necessàriament bona, ni la millor).
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
El model paperera, de l’anglès garbage can, implica incorporar a l’anàlisi de la presa de decisions la casualitat o
l’atzar. La decisió és fruit d’una coincidència gairebé casual entre problemes que busquen solucions i solucions que
busquen problemes. Com qui rebusca en una paperera i n’extreu elements, d’acord amb la metàfora. Així, les
decisions es donen, apareixen, fruit de la situació, dels problemes i de les solucions presents en un moment
determinat, sense una racionalitat en sentit estricte.

2. DIAGRAMA DE PARETO

DIAGRAMA DE PARETO:
Per detectar errors greus Ajuda a identificar els aspectes prioritaris que s’han de millorar i ajuda a aconseguir un
major nivell de millora amb un esforç menor atès que concentra la seva atenció en els pocs elements (la tècnica
parla del 20% ) que ocasionen un 80 % dels incidents.

1/6
 Tema 13 E

3. DIAGRAMA DE FLUX
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
FLUXOGRAMA
És una representació gràfica dels processos de treball d’una organització que descriuen amb precisió un procés de
treball complet, aporta una visualització global del procés, els actors que hi estan implicats, les accions que es
desenvolupen i la documentació o dades que es generen i es processen.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 18

2/6
 Tema 13 E

4. DIAGRAMA CAUSA-EFECTE

TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ EN L’ANÀLISI DE PROBLEMES

DIAGRAMA CAUSA-EFECTE

El Diagrama Causa-Efecte és anomenat usualment Diagrama de "Ishikawa" perquè va ser creat per Kaoru
Ishikawa, expert en direcció d'empreses interessat en millorar el control de la qualitat; també és anomenat
"Diagrama Espina de Peix" perquè la seva forma és similar a l'esquelet d'un peix: Està compost per un requadre
(cap), una línia principal (columna vertebral), i 4 o més línies que apunten a la línia principal formant un angle
aproximat de 70º (espines principals). Aquestes últimes posseeixen al seu torn dos o tres línies inclinades (espines),
i així successivament (espines menors), segons sigui necessari.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 22

COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT

TEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 23

3/6
 Tema 13 E

PASSOS PER A CONSTRUIR UN DIAGRAMA CAUSA-EFECTE

1. IDENTIFICAR EL PROBLEMA

Identifiqueu i defineixi amb exactitud el problema, fenomen, esdeveniment o situació que es vol analitzar.
Aquest ha de plantejar-se de manera específica i concreta perquè l'anàlisi de les causes s'orienti
correctament i s'evitin confusions.

Els Diagrames Causa-Efecte permeten analitzar problemes o fenòmens propis de diverses àrees del
coneixement. Alguns exemples podrien ser: la manca participació dels alumnes del grau 9-A en les
votacions estudiantils, l'extinció dels dinosaures, l'establiment del Front Nacional a Colòmbia, la migració
de les aus, entre d'altres.

Un cop el problema es delimiti correctament, s'ha d'escriure amb una frase curta i senzilla, en el requadre
principal o cap del peix, tal com es mostra en el següent exemple: Baix rendiment en Matemàtiques
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT

MA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 24

COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT

2. IDENTIFICAR LES PRINCIPALS CATEGORIES DINS LES QUALS PODEN CLASSIFICAR LES CAUSES
DEL PROBLEMA.

Per identificar categories en un diagrama causa-efecte, cal definir els factors o agents generals que donen
origen a la situació, esdeveniment, fenomen o problema que es vol analitzar i que fan que es presenti d'una
manera determinada. S'assumeix que totes les causes del problema que s'identifiquin, poden classificar-se
dins d'una o altra categoria. Generalment, la millor estratègia per identificar la major quantitat de categories
possibles, és realitzar una pluja d'idees amb els estudiants o amb l'equip de treball. Cada categoria que
s'identifiqui s'ha d'ubicar independentment en una de les espines principals del peix.

Seguint amb l'exemple, es pot dir que les causes del problema, del baix rendiment en Matemàtiques, poden
classificar-se dins de les següents categories o factors que influeixen en aquest: a) Polítiques de la
Institució Educativa; b) docent de matemàtiques; c) continguts curriculars; i d) estudiants
4/6
 Tema 13 E

3. IDENTIFICAR LES CAUSES

Mitjançant una pluja d'idees i tenint en compte les categories trobades, identifiqui les causes del problema.
Aquestes són normalment, aspectes específics de cadascuna de les categories que, en estar presents
d'una o altra manera, generen el problema.

Les causes que s'identifiquin s'han d'ubicar en les espines, que conflueixen en les espines principals del
peix. Si una o més de les causes identificades és molt complexa, aquesta pot descompondre en subcausas.
Aquestes ultimes s'ubiquen en noves espines, espines menors, que al seu torn conflueixen en l'espina
corresponent de la causa principal.

També pot ocórrer que en fer la pluja d'idees resulti una causa del problema que no pugui classificar-se en
cap de les categories prèviament identificades. En aquest cas, cal generar una nova categoria e identificar
altres possibles causes del problema relacionades amb aquesta.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 28
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TEMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO - 29

5/6
 Tema 13 E

Arbre de problemes
Com s'elabora el ARBRE DE PROBLEMES:

PAS 1: Identificar els principals problemes pel que fa a la situació en qüestió.

PAS 2: Fer en poques paraules el problema central.
PAS 3: Anotar les causes del problema central.
PAS 4: Anotar els efectes provocats pel problema central.
PAS 5: Elaborar un esquema que mostri les relacions de causa i efecte en forma d'un Arbre de Problemes.
PAS 6: Revisar l'esquema complet i verificar la seva lògica i integritat.

Ejemplo de una empresa de transporte:

COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
TEA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO –

5. DIAGRAMA DAFO
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATMA 13E: PRESA DE DECISIONS – DAFO-PARETO –
DAFO
És una eina d’anàlisi que pretén identificar els factors interns (fortaleses i debilitats) d’una organització i també els
factors externs d’aquesta (oportunitats i amenaces). Aquests factors condicionen tant la situació actual d’una
organització com el seu desenvolupament de futur.

Debilitats Fortaleses Amenaces Oportunitats

6/6