Text 1

El text anterior tracta de con Plató veu a la societat i què en pensa d’ella. Aquest fragment ens
mostra com plató veu a la societat a partir de la feina, treball o obligacions que tenen cadascú
per poder fer funcionar a la societat. Ens dona exemples com ara podrien ser que el sabater no
podia ser una altra cosa que no fos sabater, ni teixidor, ni paleta etc.

Ens diu que assignaven la feina segons els aptituds naturals i pel que se li donava bé. Platí deia
que cada persona havia de tenir les aptituds naturals i es qüestionava si un artesà es podia
convertir en guerrer. Va arribar a la conclusió que no ja que no havia estat format ni instruït i
que havien de fer la seva feina per poder proporcionar els materials necessaris. Al revés
tampoc, un soldat no podria treballar d’artesà perquè no té les aptituds ni les formacions
adients. Per molt que t’instrueixin, si no tens “fusta” per ser un guerrer no podràs ser-ho, i
igual amb els artesans.

Per què una societat funcioni, tothom ha de fer una feina diferent perquè sinó tothom faria el
mateix i la societat no evolucionaria.

Text 2:

A una ciutat se li diu que és prudent quan té un nombre de persones que posseeixen una
intel·ligència, no per si hi ha molts recursos, no pel fet de tenir bons agricultors o constructors.
La societat està en mans de pocs ciutadans, aquests son els savis, els que calculen com ha
d’anar tot, i tenen la prudència per governar.

També apareix la paraula preservació. Aquesta paraula es refereix a mantenir la societat

estable, a com resoldre els problemes de la societat, ja siguin privats o públics. Els perfectes
guardians de la ciutat son els savis ja que saben que convé a cada moment, dependent de la
situació o els esdeveniments del moment.

Text 5:

En aquest text, plató posa en boca de Sòcrates, com de costum, posa al mateix nivell la
temprança i la moderació amb l’harmonia musical ja que la ciutat ha d’estar en la mateixa
harmonia per poder estar en equilibri. La justícia necessita temprança i moderació per
equilibrar-les alhora.

En canvi l’harmonia és la barreja regulada i equilibrada de la societat. En el cas de la música, un

sol instrument sona però no és impactant, però en canvi si tots els instruments sonen i sonen
bé fan una impressió molt més gran i apareix l’harmonia

La societat s’ha de barrejar, entre els més dèbils i els que tiren la societat endavant,
classificant-los per riquesa, per intel·ligència o per força.