You are on page 1of 2

CAS A. Context d’intervenció en l’àmbit educatiu.

Aquest supòsit pràctic s’ubica en el mateix context educatiu que l’exposat a la PAC3,
l’Institut Eneida, on el curs passat va iniciar l’etapa de Secundària en Jorge, un alumne amb
Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) derivades d’una Discapacitat
Intel·lectual Lleugera (DILL).

El Jorge és un noi afable i respectuós que busca la relació amb els adults, però que amb els
iguals li costa establir-la. Mostra una competència personal i social molt baixa, no sap
moure’s pels espais de manera autònoma i no té adquirits uns bons hàbits d’higiene. A nivell
cognitiu té dificultats centrades, sobretot, en la memòria i el raonament amb un
funcionament global lent. Pel que fa a l’escriptura fa omissions i no separa paraules, fent ús
d’ortografia natural. La lectura és alentida, amb un baix nivell de comprensió, que millora
quan se li dona suport oral. En l’àmbit matemàtic té assolida la suma sense portar, però no
la resta d’operacions bàsiques; això afecta a la resolució de problemes senzills i de la vida
diària.

L’alumne va cursar l’etapa de Primària en una escola situada en un dels barris més humils
del poble. Des de l’inici de l’escolaritat es va detectar un retard global en el seu
desenvolupament amb dificultats per accedir als aprenentatges, manca d’autonomia
personal i dificultats ens les relacions amb els iguals. Va rebre el suport del Mestre
d’Educació Especial (MEE) al llarg de tota la Primària i es van adaptar tots els continguts
des de Cicle Inicial.

Quan cursava 4t es va fer demanda d’intervenció al professional de l’EAP. En ’aquesta


valoració psicopedagògica es va determinar que en Jorge tenia una capacitat intel·lectual
per sota de la normalitat i es va plantejar a la família realitzar el reconeixement de les
NESE.

A 6è de Primària, tenint present les limitacions significatives que presentava a nivell


d’autonomia personal i social, així com el seu grau d’immaduresa, es va decidir plantejar
una retenció de curs.

El canvi d’etapa va ser complicat per en Jorge, es va trobar en un entorn nou, amb pocs
companys coneguts i amb una metodologia de treball molt diferent de la que seguia a la
seva escola de procedència. Des d’un inici es va establir un pla d’acompanyament tutorial

ERPP – PAC 4 Cas A – 2023-24 1r semestre 1


prioritari. Tant la tutora com l’orientadora del centre van oferir un suport personalitzat,
vetllant pel benestar i l’adaptació de l’alumne, però al llarg del curs es van anar agreujant les
seves dificultats. Cada vegada s’observava a l’alumne més desubicat a l’aula, i la manca
d’hàbits d’higiene començaven a interferir en la relació amb els altres. Malgrat abordar
aquesta problemàtica amb ell i la seva família, això no es va resoldre. En el tercer trimestre
es va sol·licitar la intervenció de la Unitat d’Acompanyament i Orientació (UAO), donat que
es va considerar que era un alumne altament vulnerable que requeria d’un acompanyament
més intensiu; a més, en els últims temps li està costant força venir al centre.

Actualment, en Jorge ha iniciat 2n d’ESO amb l’acompanyament de la UAO. Mostra majors


necessitats de suport que l’any anterior, no és capaç de seguir les activitats de l’aula ni de
fer servir l’ordinador de manera autònoma i, a més, al llarg del primer trimestre el problema
d’higiene s’ha agreujat. Porta la roba bruta i, malgrat diu que manté una higiene diària, el
seu aspecte no indica el mateix. El professorat ha observat que té irritacions a la pell i
preocupa que sigui degut a aquesta manca d’hàbits.

Pel que fa al context familiar, en Jorge viu amb el pares i els seus dos germans petits en un
pis de dues habitacions. El pare treballa de transportista i la mare actualment no té feina.
Segons expliquen, en Jorge passa les tardes i els caps de setmana al sofà de casa mirant la
televisió. Dorm en aquest mateix sofà perquè no té habitació pròpia. La mare no sembla
conscient de les dificultats i limitacions del seu fill i manifesta que ha de ser autònom, ella no
vol tractar-lo com si fos un nen petit. El pare es mostra més col·laborador i conscient,
malgrat mostra desconfiança davant la intervenció dels professionals.

Amb l’objectiu d’acompanyar en Jorge i la família en el seu desenvolupament acadèmic,


personal i social, es valora com a molt necessari l’establiment d’un treball en xarxa. Des de
l’institut, de manera conjunta amb la UAO i l’EAP, es considera important buscar la
intervenció d’altres serveis per tal que el noi compti amb algun espai educatiu fora de
l’institut, així com per garantir el seu benestar físic i emocional.

Per altra banda, l’equip docent manifesta molta preocupació davant la greu dificultat que
mostra per accedir a l’aprenentatge, i ha qüestionat si un institut ordinari pot oferir a l’alumne
els suports necessaris o cal buscar altre mena de recursos.

ERPP – PAC 4 Cas A – 2023-24 1r semestre 2

You might also like