Professional Documents
Culture Documents
Aquest supòsit pràctic s’ubica en el mateix context educatiu que l’exposat a la PAC3,
l’Institut Eneida, on el curs passat va iniciar l’etapa de Secundària en Jorge, un alumne amb
Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) derivades d’una Discapacitat
Intel·lectual Lleugera (DILL).
El Jorge és un noi afable i respectuós que busca la relació amb els adults, però que amb els
iguals li costa establir-la. Mostra una competència personal i social molt baixa, no sap
moure’s pels espais de manera autònoma i no té adquirits uns bons hàbits d’higiene. A nivell
cognitiu té dificultats centrades, sobretot, en la memòria i el raonament amb un
funcionament global lent. Pel que fa a l’escriptura fa omissions i no separa paraules, fent ús
d’ortografia natural. La lectura és alentida, amb un baix nivell de comprensió, que millora
quan se li dona suport oral. En l’àmbit matemàtic té assolida la suma sense portar, però no
la resta d’operacions bàsiques; això afecta a la resolució de problemes senzills i de la vida
diària.
L’alumne va cursar l’etapa de Primària en una escola situada en un dels barris més humils
del poble. Des de l’inici de l’escolaritat es va detectar un retard global en el seu
desenvolupament amb dificultats per accedir als aprenentatges, manca d’autonomia
personal i dificultats ens les relacions amb els iguals. Va rebre el suport del Mestre
d’Educació Especial (MEE) al llarg de tota la Primària i es van adaptar tots els continguts
des de Cicle Inicial.
El canvi d’etapa va ser complicat per en Jorge, es va trobar en un entorn nou, amb pocs
companys coneguts i amb una metodologia de treball molt diferent de la que seguia a la
seva escola de procedència. Des d’un inici es va establir un pla d’acompanyament tutorial
Pel que fa al context familiar, en Jorge viu amb el pares i els seus dos germans petits en un
pis de dues habitacions. El pare treballa de transportista i la mare actualment no té feina.
Segons expliquen, en Jorge passa les tardes i els caps de setmana al sofà de casa mirant la
televisió. Dorm en aquest mateix sofà perquè no té habitació pròpia. La mare no sembla
conscient de les dificultats i limitacions del seu fill i manifesta que ha de ser autònom, ella no
vol tractar-lo com si fos un nen petit. El pare es mostra més col·laborador i conscient,
malgrat mostra desconfiança davant la intervenció dels professionals.
Per altra banda, l’equip docent manifesta molta preocupació davant la greu dificultat que
mostra per accedir a l’aprenentatge, i ha qüestionat si un institut ordinari pot oferir a l’alumne
els suports necessaris o cal buscar altre mena de recursos.