Joan Albert Villalonga Mir

17/06/2022

Resum del contingut:

Introducció:

La radioactivitat és el punt on la química i la física s’ajunten, la radioactivitat és el procés pel qual

un nucli atòmic inestable trancisiona cap a l’estabilitat alliberant en el procés energia (radiació),
la qual es pot presentar en forma de radiació electromagnètica o en forma de partícules.

Aquesta inestabilitat dels nuclis ve donada per la interacció de forces que ocorre en ells, ja que
per una banda tenim forces repulsives a causa de la càrrega dels protons i per altre banda les
forces nuclears que son atractives.

Tipus de radiacions:

Hi ha dos tipus principals de radiacions, les ionitzants i les no ionitzants, aquesta distinció es fa
en funció de la seva energia (on la ionitzant és la més energètica i en l’espectre electromagnètic
es situa passada la franja dels unta violetes):

En aquest cas s’expliquen les radiacions ionitzants, les quals a l’hora es subdivideixen en dos
grups: corpusculars i electromagnètiques.

Les corpusculars poden ser de 2 tipus:

1. Alfa (α): és quan el nucli emet una partícula formada per 2 protons i 2 neutrons ( igual
que el nucli de l’heli). Aquesta presenta una elevada energia però interactua ràpidament
amb el medi degut a la seva elevada massa (recorre poca distància).
2. Beta (β): son electrons i positrons emesos a elevades velocitats tot i a presentar menor
capacitat de ionització, ja que tenen menor energia ( per la seva menor massa), tenen
major poder de penetració.

Dins la radiació electromagnètica s’emeten fotons d’alta freqüència amb un gran poder de
penetració, ja que no presenten càrrega. En funció de la seva energia (freqüència o longitud
d’ona) podem distingir:

1. Rajos ultra violetes: entre 400 y 100 nm. És la menys energètica de les tres.
2. Rajos X: entre 100 i 10 nm. Energia intermitja
3. Rajos gamma (γ): entre 10 i 0,1 nm. Són els mes energètics

Il·lustració 1: capacitat de penetració

Efectes biològics de la radiació ionitzant:

El principal perill que present aquestes ones per als essers vius és que de manera directe o
indirecte afectin a la cadena d’ADN, ja sigui excitant els propis electrons de la molècula
(directa) o alterant altres molècules deixant radicals lliures capaços de reaccionar amb la
cadena (indirectament). Creant així mutacions.

1
 Joan Albert Villalonga Mir
17/06/2022
Història:

El primer descobriment que es va fer fou el tubs de rajos catòdics, on s’observà que una pantalla
fluorescent podia emetre llum a tot i no estar en contacte amb res. Gracies a aquest
descobriment, de la mà de W. Röntgen l’any 1895, es van descobrir els electrons de la mà de J.J.
Thomson l’any 1896, a més de que aquesta tecnologia fou emprada anys avant per a diagnòstics
mèdics, donant lloc a la primera forma de realitzar radiografies de la història.

Una altre figura molt destacada dins aquest camp fou la de Henry Becquerel que va observar
que les sals d’urani eren capaces de revelar plaques fotogràfiques. Això es deu a que emeten
una radiació similar als rajos X. Aquest descobriment va ser per pura casualitat

Si fem el recorregut històric de la radioactivitat no podem deixar de banda al matrimoni Curie.

Ells descobriren dos nous elements el poloni (Po) i el radi (Ra) a més que foren capaços d’aïllar
una mostra pura (d’aproximadament 1 g) d’urani. A més de guanyar dos premis Nobel en el cas
de Marie i un en el cas de Pierre ( ja que morí el 1906 a causa d’un accident de tràfic). Marie
Sklodowska-Curie ha perdurat en la història com a una de les científiques més importants, ja
que fou:

• Primera dona a guanyar el premi Nobel.

• Primera persona (i única dona) a obtenir 2 premis Nobel.
• Única persona a obtenir 2 premis Nobel en diferents especialitats.
• Primera dona a obtenir el càrrec de Catedràtica en la Universitat de Paris.

Desgraciadament va morir el 1934 degut a l’anèmia provocada per les altes dosis de radiació a
les quals havia estat sotmesa.

Dins el camp de la radioactivitat és on més participació femenina hi ha hagut i ella és un dels

grans exemples.

Més avant en la història es va descobrir que si es bombardejaven certs materials amb partícules
alfa i neutrons es va observar que s’induïa el mateix comportament al material, és a di, passava
a ser radioactiu. Aquest comportament produïa que es dividissin alliberant partícules (neutrons)
i energia en el procés, s’havia descobert la fissió nuclear. Això era perquè els nuclis que sortien
com a resultat tenien menys massa que els originals, per tant com a resultat s’alliberava energia
en el procés.

Com aquest procés creixia de manera exponencial es va descobrir que si es concentraven els
suficients nuclis inestables (massa crítica) donava lloc a una reacció en cadena incontrolable que
alliberava grans quantitats d’energia

Il·lustració 2: fissió de l'urani

2
 Joan Albert Villalonga Mir
17/06/2022
Aplicacions primeres:

En primera instància es va relacionar la radioactivitat amb propietats miraculoses com la

d’eliminar tots els afectes adversos del tabac o efectes vigoritzants i com a tal estava present en
multituds de productes com dentífrics, aigua o en targetes que suposadament eliminaven els
problemes de la nicotina.

Una de les històries més famoses son les “Dones del radi” les quals eren unes treballadores
d’una fàbrica de rellotges, elles pintaven els detalls fluorescent del rellotges usant u pinzell i de
llepar el pinzell per pentinar-lo van ingerir tal quantitat d’elements radioactius que moriren de
tot tipus de càncers.

Aplicacions militars:

Durant la segona guerra mundial es va dur a terme el projecte Manhattan, que era un projecte
secret dels estat units per a desenvolupar la primera bomba atòmica. Dins aquest projecte va
estar involucrades les ments més brillants del moment com ara: Oppenheimer, Feynman, Fermi,
Teller, von Neumann, Bethe, ...

Aquesta bomba el que volia aconseguir era una reacció en cadena de la massa crítica, alliberant
així una quantitat d’energia devastadora. Es van llançar dues bombes l’any 1945 Little boy
(Hiroshima) i Fat man (Nagasaki).

Aquest fou un dels esdeveniments més tràgics de la història de la física nuclear i molts científics
es manifestaren en contra posteriorment, ja que molts patien per una guerra nuclear on ningú
seria el vencedor.

Aplicacions per a generar energia:

Les centrals nuclears es basen en el mateix principi que les bombes atòmiques però una escala
menor i sense arribar a un punt o la reacció sigui incontrolable.

L’energia alliberada encalenteix l’aigua que fa girar unes turbines generant així electricitat.

Aquest mecanisme te una sèrie de avantatges i de desavantatges, com a pros tenim que no
emeten gasos d’efecte hivernacle i la producció és estable, però per altre banda genera residus
radioactius de llarga durada i ja hi ha hagut casos de grans accidents com el de Chernobyl

Aplicacions mèdiques:

La radiació s’usa com a mètode de diagnòstic com ara les radiografies, els tacs (que usen rajos
X) o el pet (que usa els fotons resultats de la desintegració d’un electró i un positró). Cada una
d’aquestes tècniques tenen els seus inconvenients i les seves avantatges però és quan les
combinem entre elles que podem obtenir imatges de gran qualitat de l’interior del cos humà),
en alguns casos també es combinen amb les ressonàncies magnètiques.

Il·lustració 3: MR + PET

3
 Joan Albert Villalonga Mir
17/06/2022
La radiació dins la medicina no sols s’usa com a mètode de diagnòstic, també hi ha mols
mètodes que usen la radiació com a tractament com ara la radioteràpia que consisteix en
bombardejar tumors amb altes dosis de radiació per a matar-lo o altres teràpies com la teràpia
amb protons que és similar a la radioteràpia però usant un feix d’electrons (ja que són més
específics a l’hora de dipositar l’energia).

Il·lustració 4: comparació entre teràpies

Detecció de radiacions ionitzants:

Una de les formes més usades per a detectar la presencia de radiació és a través de la ionització
d’un gas el qual es sotmès a una diferència de potencial, com en el seu estat natural els gasos
son partícules neutre si de cop i volta apareixen càrregues en la substància neutre es pot
detectar la radiació. Aquest tipus de detectors s’anomenen Geiger que permeten fer mesures
quantitatives.

Altres aparells són els espectrofotòmetres els quals poden determinar l’energia que presenten
les partícules que capten.

Il·lustració 6 comptador Geiger Il·lustració 5 espectrofotòmetre

4
 Joan Albert Villalonga Mir
17/06/2022
Vigilància radiològica ambiental:

Les fonts per les quals nosaltres rebem radiació son molt diverses, però es poden classificar en
dos grans grups en funció de l’origen: naturals (radiació de fons del medi) i antropogèniques
(radiacions artificials que no pertanyen al medi on està).

Per a mantenir un recompte de la radiació ambient al llarg de tot Espanya hi ha diferents centres
d’estudi que es dediquen a enregistrar i mesurar la radiació ambient de l’aire, l’aigua potable,
els aliments, el sòl i el mar.

Il·lustració 7: mapa amb les dosis de raciació ambiental

A la UIB contem amb una d’aquestes centrals que és l’encarregada de vigilar la radiació present
en les Illes Balears anualment.

Opinió personal:
En la meva opinió aquesta xerrada ha estat molt didàctica i educativa. M’ha ajudat a aprendre
molt sobre la radioactivitat i totes les seves aplicacions i que com tot te la seva part dolenta i
perillosa com ara les bombes atòmiques o els residus causats per les centrals nuclears o la seva
capacitat per a causar malalties quasi incurables com els càncers, però també te moltíssimes
aplicacions que poden salvar vides com ara la teràpia amb protons (per a curar els càncers) o els
PET per a diagnosticar gran varietat de malalties o com l’energia nuclear pot ser el pivot
necessari per dur a terme la transició de les energies fòssils a una energia renovable creant així
un món més verd.

Aprenentatge:
La radioactivitat com a com tot en aquesta vida té els seus punts blancs i negres. En els medi de
comunicació molts cops aquesta realitat no es veu tal com és, ja que tendeixen a magnificar els
inconvenients en front a les avantatges.

La radioactivitat si bé és cert que pot causar molt mal com el cas de Chernobyl o el projecte
Manhattan els quals foren dos esdeveniments molts tràgics i devastadors que fins a avui dia
tenen conseqüències greus (inhabitabilitat de ciutats o risc d’una guerra nuclear), també té
grans aplicacions que poden suposar salvar vides com la teràpia amb protons, els TAC o els PET
i poden ser el pivot que necessitem en aquesta època de transició ecològica, ja que gràcies a
l’energia nuclear pot ser podríem realitzar la transició verda que tanta falta fa.