LA RADIOACTIVITAT

Tània Castany, Júlia Beltran, Mar Rodas i Ariadna Carbonell

🤟🏻 3R ESO 🤟🏻
 Índex

1. La radioactivitat

1.1 Què és la radioactivitat?

1.2 D’on surt?

1.3 Tipus de radioactivitat que existeixen

1.4 Qui va descobrir la radioactivitat?

1.5 Com va afectar el món el descobriment de la radioactivitat?

2. La radioactivitat: usos i perills

2.1 Els usos de la radioactivitat

2.2 Perills de la radiació

3. Les centrals nuclears

3.1 Funcionament d’una central nuclear

3.2 Centrals nuclears a Catalunya i la seva localització

4. Gràfics extras

5. Conclusions

5.1 Que hem après en aquest treball?

5.2 Que podem fer per evitar perills?

 1. LA RADIOACTIVITAT

1.1 Què és la radioactivitat?

La radioactivitat és l’emissió espontània de partícules o

radiació o ambdues coses. Aquestes partícules i radiacions
provenen de la descomposició de certs nuclis que les formen.
Les radiacions poden dividir-se en electromagnètiques (raigs
X / gamma) o corpusculars. Un component és radioactiu o
conté radioactivitat quan els seus isòtops no són estables i
han de perdre energia per tornar a ser estables i no ser
radioactius. Aquests components poden perdre energía amb
unes emissions electromagnètiques de diverses partícules,
això fa que el component pugui canviar/variar l’energia dels
seus neutrons, electrons i isòtops.

1.2 D’on surt?

Marie curie i una colla de científics, va descobrir que la radioactivitat era més forta que els
rajos X, després de descobrir aquest fenomen també van trobar les substàncies
radioactives: el torio, el poloni i el radi…

Van descobrir que el fenòmen de la radioactivitat s’origina exculsivament en el nucli dels

átomos radioactius. Es creu que s’originen degut a la interació de neutró-protó.

SUBSTÀNCIES RADIOACTIVES

Tori Poloni Radi

1.3 Tipus de radioactivitat que existeixen

Existeix la radioactivitat natural i la radioactivitat artificial, però dintre d’això també existeixen
altres tipus de radiacions:
 ● Radiació alfa: Es una radiació més aviat fluixa, es podria aturar amb un full de
paper. En Rutherford va sugerir que els rajos alfa estaven formats per ions d’àtoms
d’heli, en aquest tipus de radiació els nuclis dels àtoms contenen molts protons i la
repulsió elèctrica és molt forta.
● Radiació beta: Té una radiació més elevada que l’alfa pot passar un tros d’alumini,
existeixen 3 tipus de beta: La radiació beta menys, la radiació beta més i la
captura electrònica.

● Radiació gamma: Es una radiació molt forta pot arribar a travessar un cos humà,
només es pot aturar en planxes de plom. És la radiació més perillosa i forta ja que
es la que pot perjudicar les persones.

1.4 Qui va descobrir la radioactivitat?

La radioactivitat va ser descoberta per el científic francès Antoine Henri

Becquerel, durant l’etapa del 1896, ho va descobrir mentres estava
investigant sobre la fluorescencia del sulfat d’urani i potassi. Va
descobrir que l’urani emetia una radiaicó misteriosa.

Més tard de descobrir els rajos X, Antonie Henri va començar a treballar

amb que els minerals podien emetre una llum fosforescent, La
fosforescència és la capacitat d'un vidre d'absorbir la llum i tornar-la a
emetre després a la foscor. Per verificar la seva teoria va realitzar un
experiment, després de realitzar-lo va poder confirmar la seva teoria.
L’experiment es va començar a desenvolupar un febrer a París on
casualment estava núvol, com que hi havia manca de sol no va poder
continuar el seu experiment.

1.5 Com va afectar el món el descobriment de la radioactivitat?

És va descobrir fa 120 anys, i a partir de llavors no s’han parat de fer experiments i estudis
per millorar la vida humana, tant a través de la medicina fins l’electricitat. També ha servit
per saber més sobre el cosmo i la vida humana al llarg de l’història. Aquest descobriment va
descartar moltes hipòtesis i idees, entre elles la indivisibilitat dels àtoms. Gràcies a això avui
en dia existeixen més de 450 generadors nuclears, més 60 que s'estan construint, que
processen un 11% de l’energia en set països diferents. En conclusió, va ser una revolució
increible en el món científic.
 2. LA RADIOACTIVITAT: USOS I PERILLS

2.1 Les seves utilitats

La radioactivitat té múltiples usos desde que es va descobrir. Els humans hem après a
utilitzar-la a favor del nostre benefici, per això la utilitzem en:

● La medicina:

S’utilitza en l’aplicació de tècniques de radiodiagnòstic, radioteràpia i medicina nuclear.

Radiodiagnòstic: És el que inclueix tot el conjunt de procediments de visualització i

exploració de l’anatomia humana a través d’imatges. Per exemple alguns d’aquests
procediments són l'obtenció de radiografies. Cada procediment té el seu benefici en el camp
medicinal.

Radioteràpia: Destrueix cèl·lules i teixits tumorals aplicant altes dosis de radiació.

Medicina nuclear: És una especialitat mèdica que inclou la utilització de material radioactiu
no encapsulat per a un diagnòstic, tractament i investigació. Per exemple la
radioimmunoanàlisi és una tècnica que s’utilitza per saber la quantitat i concentració de
diverses substàncies (hormones, fàrmacs…) en mostres biològiques del pacient.

L’ús de les radiacions ha suposat un gran avanç tecnològic en tota mena d’activitats
d’investigació com per exemple en els estudis de biologia cel·lular i molecular del càncer,
patologies moleculars, evolució genètica...

● En la indústria:

En la indústria les aplicacions de radiacions són moltes i molt variades. S’utilitza molt per
l'esterilització de materials, la medició d’espessor i de densitat, la mida del grau d’humitat en
materials a granel, la gammagrafía o radiografia industrial per exemple per verificar la unió
de soldadura en canonades... També aprofitem la capacitat que tenen les radiacions de
travessar els objectes i materials.

● En l’alimentació i l’agricultura:

En l’agricultura s’utilitza per determinar l’eficàcia de l’adob per les plantes, determinar la
humitat d’algun terreny, pel control de plagues i per allargar els períodes de conservació
dels aliments.
2.2 Els seus perills

Tal com hi ha utilitats també hi ha perills, que

molts cops, són molt greus i avui en dia encara
tenen repercussió al nostre ecosistema.

Un dels perills més greus és estar en contacte

en una zona on hi hagi radiació, ja que sense cap
mena de protecció t’estàs exposant a ella. La
radiació pot provocar-te càncer, com més temps
estiguis exposat a ella i més jove siguis més
probabilitats tens de patir-ne.

Un clar exemple d’accident nuclear és el conegut accident de

la central nuclear de Txernòbil el 26 d’abril de 1986. Aquell
dia, la potència del reactor núm. 4 de la fàbrica va augmentar
sobtadament i l’hidrogen acumulat al nucli va explotar a
causa del sobreescalfament. Hi va haver un incendi que va
durar deu dies. Tot i que hi havia algunes persones, la
majoria ancianes, que van decidir continuar vivint al seu
poble malgrat la contaminació radioactiva, més de 130.000
persones van ser evacuades de la zona.

Actualment, la zona està pràcticament deshabitada i està

coberta per una gruixuda capa de pols que conté grans
quantitats de núclids radioactius. La zona està contaminada i
es considera que no es podrà habitar fins d'aquí a quaranta
mil anys. La radiació va afectar tant que un any després de
l’accident un grup de militars van trobar aquest porc amb
malformacions. Es van alliberar unes 500 vegades la radiació
de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945.

La radioactivitat ha afectat diferents països a continuació he fet una taula amb alguns
països que tenen més radiació:

País 37-185 kBq/m² 185-555 kBq/m² 555-1480 kBq/m² +1480 kBq/m²

Rússia 49.800 5.700 2.100 3.000

Bielorússia 29.900 10.200 4.200 2.200

Ucraïna 37.200 3.200 900 600

 Suècia 12.000

Finlàndia 11.500

Àustria 8.600

Noruega 5.200

Bulgària 4.800

Suïssa 1.300

Grècia 1.200

Eslovènia 300

Itàlia 300

Moldàvia 60

3. LES CENTRALS NUCLEARS

3.1 Funcionament d’una central nuclear

El procés de funcionament és similar al d’una central tèrmica que funciona amb carbó,
petroli o gas natural, excepte que proporciona calor a l’aigua per convertir-la en vapor. Com
que en un reactor nuclear, la calor s’obté a través de la reacció de fissió nuclear dels àtoms
de combustible nuclear, a diferència d’altres centrals tèrmiques, altres centrals tèrmiques
obtenen energia cremant un o més combustibles fòssils.

Hi ha diversos tipus de reactors nuclears a les centrals nuclears, tot i que tots tenen els
mateixos objectius. Que és utilitzar la calor de les reaccions de fissió nuclear per impulsar
turbines que generaran electricitat.

El procés que porta una central nuclear és:

1. S'obté l'energia tèrmica a través de la fissió nuclear del nucli d'àtoms o també
anomenat nucli atòmic, del combustible nuclear.
2. Es genera el vapor d'aigua mitjançant l'energia obtinguda anteriorment en el
generador de calor.
3. Es procedeix a accionar un conjunt de turbines mitjançant el vapor d'aigua que s'ha
obtingut.
4. Es pot aprofitar l'energia mecànica de les turbines accionar el generador elèctric, que
és aquest generador que produeix electricitat.
3.2 Centrals nuclears a Catalunya i la seva localització

Hi han varies centrals nuclears a catalunya, de les quals algunes tenen pàgines webs.

- La Central Nuclear d’Ascó, aquesta és d’una cadena, coneguda

com l’Anav, la seva pàgina web la pots trobar en el següent
enllaç. Aquí, podràs veure on és troba, és a dir la seva ubicació.

- La Central Nuclear Vandellòs II, és de la mateixa cadena que la

Central Nuclear d’Ascó, és a dir que també podràs obtenir més
informació en la pàgina web d’Anav. Si vols saber la seva
ubicació exacte, entra en aquest enllaç.

- L'Associació Nuclear Ascó-Vandellós, al igual que totes les

centrals nuclears a Catalunya, pertany a la cadena d’Anav, per
més informació clica aquí. En el cas que vulguis saber on és
troba, ves al següent enllaç.

A Catalunya hi han dos centrals elèctriques, aquestes són la Central Tèrmica de Cercs i la
Central besos Endesa. La Central Tèrmica de Cercs és troba en aquesta ubicació. La
Central besos Endesa, és troba a Sant Adrià de Besos, si vols saber la seva ubicació exacte
entra aquí.

4. GRÀFICS EXTRAS

En aquest gràfic és pot apreciar d’on prové la radioactivitat natural que rebem diàriament en
la nostra vida quotidiana en tant per cent. Podem veure que la rebem de cinc maneres
diferents, a partir de la radiació cósmica (un total d’un 15,7%), a través de la radiació
cosmogènica (només un 0,4%), per la radiació terrestre (un 19,8%), a partir de la ingestió
(seria un 12%) i a través de la inhalació, la manera de la qual rebem més quantitat de
radiació (un total de un 52,1%).
En aquest altre gràfic podem veure la mitjana de la quantitat anual de pluja de radioactivitat
al llarg dels anys. El gràfic va de dos en dos anys, a partir del 1951 fins el 1987. Podem
observar que l’any amb més radioactivitat va ser el 1963 amb quasi 140 microsieverts. L’any
amb menys radioactivitat va ser el 1985 amb uns 15 microsieverts.

Aquí és pot veure la mitjana anual de dosis que prové de manera natural, és a dir de fonts
naturals, en divuit països. Aquestes fonts són els raigs cosmics, la gamma de fora, la
gamma de dins, i el majoritàriament amb més quantitat, el radó, el qual obtenim a través de
la inhalació. El país amb més radiació natural és Finlàndia, amb quasi 8 microsieverts. El
que menys és UK, amb uns 1,8 microsieverts.
 5. CONCLUSIONS

4.1 Que hem après en aquest treball?

En aquest treball hem après moltes coses, ja que no sabíem quasi res sobre aquest tema,
és a dir sobre la radioactivitat. En un principi ens pensàvem que les radiacions eren coses
que passaven molt puntualment, i que ara, amb tots els avanços tecnològics que s’han fet al
llarg de l'història, ja no passava, però en realitat és una cosa bastant més freqüent o fins i tot
li podem dir quotidiana, però evidentment hi ha més radiació en algunes zones en concret.
En conclusió, l'ús de radiacions ionitzants és cada cop més freqüent, per tant, a més del fet
que sempre rebem una petita quantitat de manera natural, amb el temps augmentarà la
possibilitat de rebre radiació de fonts artificials. Això es deu als generadors de radiació, els
quals és fan servir per usos mèdics, a l'aplicació de radioisòtops en alguns processos
industrials o simplement per la ignorància que els humans hem anat agafat amb els anys.

El mal ús de la radiació ionitzant pot portar greus conseqüències a tota la població del món.
A sobre, la gent ja sap que la radiació té efectes de per vida, o per la majoria d’ella, és per
això que molta gent té por d’utilitzar-la. Però com que no es pot veure ni sentir, hi ha
situacions en què no ens en donem conta.

4.2 Que podem fer per evitar perills?

Tota la població sap els principals efectes i característiques de la radiació, i sinó és així els
haurien de saber, per tant tothom ha de vigilar i fer servir la radiació, en les ocasions
necessàries, amb la màxima seguretat i protecció possible. Hi ha normes nacionals i
internacionals per evitar-ne el mal ús, de tal manera d’evitar que passin accidents no
esperats o desitjats, un clar cas seria el de Chernobil. Les persones les quals en algun
moment de la seva vida o en la seva vida diària l’hagin de fer servir, haurien de saber tots
els efectes que pot causar la radiació, les seves característiques i la manera en la qual és fa
un bon ús, així és reduirien riscos i s’evitarien contactes innecessaris.