Professional Documents
Culture Documents
TEMA 33. Contaminació Produïda Per Radiacions - Docx - Documents de Google
TEMA 33. Contaminació Produïda Per Radiacions - Docx - Documents de Google
ÍNDEX
1. Introducció
2. Contextualització a l’aula
3. Instal·lacions radioactives
4. Efectes de les radiacions ionitzants
5. La radioactivitat (activitats i període de semidesintegració)
6. Magnituds radiològiques i mesura de les radiacions ionitzants (detectors actius,
passius i tipus)
7. Protecció radiològica (PR operacional, dosimetria personal i límits de dosis)
8. La vigilància radiològica ambiental a Espanya (red ALARA)
9. Legislació radiològica (organismes nacionals i internacionals)
10.Aplicacions a l’aula
11.Conclusions
12.Bibliografia i webgrafia
1
1. Introducció
La contaminació produïda per radiacions és la presència de substàncies radioactives o
radiacióionitzantquepodemtrobaralnostreentorniquepottenirefectesnegatiussobrela
salut humana i el medi ambient al tenir la capacitat de penetrar l’ADN.
Aquesta contaminació pot sercausadaperdiversesfontsderadiaciónaturalscomelradó
222 o artificials comelsresidusdelescentralsnuclears(Urani238)odelesinstal·lacions
mèdiques radioactives com el Iode 131, entre altres.
Pergestionariprevenirlacontaminacióradiològica,hihaunasèriedemesuresiprotocolsa
establerts per diferències organismes de regulació de radiacions per tal de garantir la
seguretat radiològica i minimitzar els riscos associats a la contaminació radiològica:
- Controlisupervisiódelesinstal·lacionsradioactivesidelesactivitatsqueimpliquen
materials radioactius.
- Gestió adequada dels residus radioactius
- Establiment de límits de dosi de radiació per a la protecció del públic i dels
treballadors exposats.
2. Contextualització
Aquesttemas’impartiràalMòdul3:ProteccióRadiològica(primercurs)delCFGSd’Imatge
per al Diagnòstic i Medicina Nuclear, un tema important que s’impartirà durant la primera
unitat formativa. Com a futurs tècnics d’imatge cal conèixer els diferents tipus de fonts
emissores deradiacióielsprotocolsdeproteccióradiològicapertaldeprotegirlasalutde
les persones i del medi ambient.
ActualmentaEspanyahiha5centralsnuclearsenactiuproduintenergiaelèctrica,però,no
són les úniques instal·lacions radioactives que existeixen.
2
A nivell sanitari, es denominen també instal·lacions radioactives les de Medicina Nuclear
(MN)ilesdeRadioteràpia(RT).Però,tambén’hihad’altres,comlaboratorisproductorsde
ciclotrons, o laboratoris i/o fàbriques encarregades de d’emmagatzemar o tractar material
radioactiu, sempre que funcionin amb un potencial superior a 5 KeV.
En funció del risc radioactiu, les instal·lacions radioactives es classifiquen en tres
categories,sentlesprimereslesdemajorriscpotencialcomaralescentralsnuclears,i,de
segonan categoria, les instal·lacions de medicina nuclear i radioteràpia.
3
Laradioactivitatdecaueneltempsicadaradionúclidhofaalasevamaneraenfunciódel
tipus de radiació (alfa, beta o gamma). Uns decauen més ràpid, els altres méslent,però
sempre decauen en el temps en funció de la seva activitat i el seu període de
semidesintegració.
- L’activitat d’unelementésdefineixcomlesdesintegracionsqueesprodueixenper
unitat de temps i la unitat internacional de mesura és el Becquerel (Bq).
- El períodedesemidesintegració/tempsdesemividaéselperíodedetempsque
es requereix per tal que el número d’àtoms no desintegrats es redueixi a la meitat.
Ex: el Iode 123 té un temps de semivida de 13,2 hores. En canvi, l’Urani, 4.500 milions
d’anys…
Araentenemmillorperquècontamineniperquèésimportantestablirprotocolsdevigilànciai
de protecció front la radiació?
6. Magnituds radiològiques i mesura de les radiacions ionitzants (detectors
actius, passius i tipus)
Per poder detectar, mesurar i comparar les energies absorbides pels teixits caldefinirles
següents magnituds:
a) Dosis absorbida: energia dipositada per unitat de massa, independentment del
material que es tracti. Es mesura en Grays (Gy).
b) Dosis equivalent: és la dosi absorbida per un teixit i/o òrgan multiplicada per un
factor de ponderació (WR) en funció del tipusiqualitatdelaradiació(permesurar
l’efecte biològicdelaradiació).Ésunfactorespecíficpercadatipusderadiació.X,
gammaibeta:1,alfa:20,protonsineutronsràpids:10,neutronstèrmics:5.Launitat
internacional és el Sievert (Sv).
c) La dosi efectiva: és la suma de les dosis equivalents ponderadesperunfactorde
ponderació de cada òrgan/teixit del cos a causa de les irradiacions externes i
internes.
Però,comesmesurenlesmagnitudsanteriors?Ambdiferentstipusdedetectorsdissenyats
en funció del tipus de radiació que es vulgui detectar i que es basa en detecció de la
interacció de les radiacions amb la matèria.
4
mecanisme intern dels dosímetres personals dels treballadors exposats. Estan
formats per fluorur de liti o de calci i atrapen els electrons davant laradiació.Són
analitzatsuncopalmesambunesmàquinesespecialitzadesqueapliquencalorals
cristallsielselectronsatrapatstornenalseuestatoriginalemetentllum,proporcional
a la dosi acumulada desde la última vegada que es van analitzar.
- Detectorsactius:efectuenmedicionsatempsrealinecessitenestarconnectatsala
corrent elèctrica o disposar de bateries. Són més cars i més pesats. Dins aquest
grup, destaquen els següents:
- Detector gasosos: la càmera de ionització (útil per detectar radiació alfa i
beta),elcomptadorproporcional(útilperdetectarradiacióbetaigamma),el
detector Geiger Müller (detecta el 100% de radiació alfa i beta, però no
fotons).
- Detectors sòlids: detectors de semiconductor de silici (partículespesades)i
germani(gamma)idecentelleig(iodurdesodiodecesiactivatambtali,útil
per radiació gamma i X).
Eldesemiconductorsgenerapulsoselèctricsproporcionalsalaintensitatde
la radiació(PET-CT)ieldecentelleigprodueixllumvisibleenelssòlidsque
es transforma en pols elèctric amplificant prèviament amb un tub
fotomultiplicador (SPECT-TC).
5
Per aplicar aquests principis cal tenir en compte diferents mesures de protecció i de
prevenció:
Les mesures de protecció són: distància (cal maximitzar la distància entre la font de
radiació i l’individu), temps (cal reduir el temps d’exposició a les radiacions el màxim
possible)iblindatges(barreresprimàriesoestructuralsisecundàriesonoestructuralscom
els EPIS). La primària és la que redueix l’exposició al feix directe i la secundària la que
redueix la radiació dispersa i de fuga, ambdues per sota dels límits establerts.
6
Dosimetria personal
El control de dosis de radiaciórebudapelstreballadorsexposatsesrealitza,enlamajoria
dels casos, mitjançant una vigilància individual amb dosímetres físics TLD, personals,
intransferiblesidecaràcterpassiu,elsqualssónanalitzatsuncopalmésperpartdelServei
deDosimetriaPersonalautoritzatpelCSN.Eltreballadorsempretédosdosímetres,queva
alternant cada mes i s’han de col·locar durant tota la jornada laboral sobre l’uniforme de
treball o bata i sempre per SOTA del davantal plomat.
Si ens basem de forma estricta amb la normativa, els treballadors exposats no tenen
l’obligació de portar dosímetre individual i n’hi hauria prou amb la lectura d’un dosímetre
d’àrea de l’àrea de treball. Tot i així, a la pràctica, tant els de categoria A com B, porten
dosímetre individual.
Amésamés,enaquellesactivitatsqueimpliquintambériscdecontaminacióexterna(amb
detectors que mesurin la radiació emesa pel treballador)ointernas’efectuaunavigilància
individualambdetectorsianalítiquesdesang,d’orina…Aquestscontrolsesfananualment
pel personal de categoria A, i sempre que hi hagi sospita de contaminació accidental.
Talicomestableixeldecret783/2001anteriormentcomentat,ladosimetriaindividualhade
ser efectuada per serveis de dosimetria autoritzats pel CSN.
Elsdosímetres,l’historialdosimètricielcarnetradiològicserveixenpercontrolarivigilarles
dosis absorbides dels treballadors exposats. El Banc Dosimètric Nacional és on es
centralitzen els historials dosimètrics de tots els treballadors exposats de totes les
instal·lacions que utilitzen radiació ionitzant del país. L’historial dosimètrics’hadeguardar
fins als 75 de la persona, i mai un període inferior a 30 anys.
El CSN, cada 5 anys passa uns controls de qualitat (processos d’intercomparació) als
serveis de dosimetria, on es preparen diferents mostres irradiades (dosis i energies
desconegudes) que han de ser analitzades a fi de valorar el grau de fiabilitat de cada servei.
Aquests processos d’intercomparació espassentambéenl’àmbitdedosimetriainternade
l’organisme. Es prepara un maniquí que s’omple amb una dissolució que conté diferents
radionúclids de concentracions conegudes pel CSN, però no pels serveis de dosimetria.
La finalitat d’aquestes proves és la mateixa: valorar la fiabilitat de cada servei.
7
Segons el CSN cap treballador supera els 20 msv/any permesos, de fet, els que més
radiació reben són els transportistes de material radioactiu amb 4.66 msv/any i els de
treballadors exposats de categoria A(enconcret,elsmetgesintervencionistes)quetambé
reben aproximadament aquesta dosi. La resta no sobrepassa els 1.1 mSv/any.
A part del control exercit per la pròpia administració pública, a les instal·lacions que
s’utilitzen radiacions ionitzants hi ha una jerarquia de responsables, encarregats de
comprovar que es compleix la legislació en matèria de PR: UTPR (unitats tècniques de
proteccióradiològica,quannosurtacomptemuntarelpropiserveidePRsil’equipéspetit),
SPR (servei de protecció radiològica), VAT (empreses de venda i assistència tècnica en
l’àmbit de radiodiagnòstic). Els serveis de PR es constitueixen amb caràcter intern a les
empreses complexes com ara a les centrals nuclears o les instal·lacions sanitàries
radioactives.
La PR ambiental a Espanya té per objectiu reduir el risc degut a la presència de
radioactivitat al medi ambientperestimarelpossibleimpacteradiològicsobrelapoblaciói
determinarsicalprendreprecaucionsiiniciarmesurescorrectores.Laradioactivitatnatural
té origen a la pròpia naturalesa, però, les últimes dècades s’ha vist incrementada perles
activitats humans.
8
Esrealitzendiferentsestudisdel’aiguaidelssòlsiescomparenamblesestimacionsdels
anys anteriors per poderferestudisestadísticsquereflexinl’evoluciódelscontaminantsal
medi ambient.
Lareddevigilànciaradiològicadelnostrepaíss’encarregadeverificarelcomplimentdels
requisits fixats a nivell legislatiu, detectar la presència i vigilar l’evolució dels elements
radioactiustantd’origennaturalcomartificial,determinaricontrolarlescausesdepossibles
increments dels nivells radioactius i establir precaucions i mesures correctores.
Aquesta red de vigilància estàformada per:
- Red de vigilància a l’entorn delescentralsnuclears.Vigilànciamésestrictaipunts
de mostreig més freqüents. Controlats per dos laboratoris a la vegada, a fi de
comparar resultats i ser més fiables.
- Reddevigilànciaradiològicad’àmbitnacionalnoassociadaainstal·lacions,unaque
mesura la radioactivitat de l’atmosfera REA (red d’estacions automàtiques) i una
altra que s’encarrega de recollir mostres d’aire, sòls, aigua i aliments per al seu
posterior anàlisis (REM, red d’estacions de mostreig).
Les mesures de la REA soncontinuades,in’hihamésde25estacionsentotelpaísque
processen les dades de més de 1000 punts diferents de mostreig. Detecten i mesures
paràmetres radiològics a l’aire (concentracions de radó, emissors alfa, beta i gamma…).
A nivell Internacional:
- UNSCEAR (Comitécientíficdelesnacionsunidesperal’estudidelsefectesdeles
radiacions atòmiques).
- ICRP(Comissió Internacionals de PR).
- EURATOM: normes del sector nuclear obligatòries a Espanya, de protecció
operacional,devigilànciaicontrolderesidusradioactius,demesuresd’actuacióen
cas d’emergència radiològica, de transport de substàncies i residus radioactius…
- OIEA(Organisme Internacional de l’Energia Atòmica).
9
10. Aplicacions a l’aula
En aquest cas, fora del’aulajaquevisitaremlacentralnucleard’Ascóperveurecomson
elscontrolsambientalsqueesrealitzenalvoltantdelacentralnuclear,tipusdedetectorsde
radiació i riscos.
Aquestes són algunes de les preguntes que hauran de contestar durant la visita:
- Anomena5mesuresdeprevenció,decontrolidevigilànciaenmatèriadePRd’una
central nuclear.
- Quins detectors de radiació has vist? Quin tipus de radiació detecten?
- Què és la red de vigilància ambiental? De que s’encarrega?
11. Conclusions
L'úsdelaradiacióionitzanttébeneficis,peròtambériscosradiològicsimportantsanivellde
salut humana i ambiental. Per aquest motiu, és necessari establir normes de control i de
vigilànciaradiològicaseguintelcriteriALARA(redALARAeuropea)ielsdiferentsprincipisi
mesuresquel’acompanyenperalseucompliment,aixícomtotalanormativaenmatèriade
protecció radiològica establerta pels diferents organismes nacionals i internacionals.
A Espanya, la vigilància radiològica va a càrrec de les administracions centrals i
autonòmiquesdel’estat,queescoordinadirectamentambelCSN,existinttambéempreses
privades autoritzades per aquesta tasca, com ara la red de vigilància radiològica
ambientali a nivell sanitari les UTPRS, SPR i VATS.
Gràciesalsdiferentsdetectorsderadiacióialsdiferentsestudiscomparatiuspodemvalorar
i veure l’evolució dels nivells de radiació en qualsevol dels àmbits d’interès (personal,
poblacional, alimentari, ambiental…).
10