‭TEMA 32. Radiacions: tipus de radiacions. Fonts emissores de radiació.

Importància‬
‭de les radiacions en la epidemiologia de les malalties produïdes per les mateixes.‬

‭ÍNDEX‬
‭1.‬ ‭Introducció‬
‭2.‬ ‭Contextualització al cicle formatiu‬
‭3.‬ ‭La radiació ionitzant, la radioactivitat i els àtoms‬
‭4.‬ ‭Tipus de radiacions‬
‭5.‬ ‭Fonts emissores de radiació ionitzant‬
‭6.‬ ‭Epidemiologia de les malalties produïdes per les radiacions‬
‭-‬ ‭Mecanismes d’acció directes i indirectes‬
‭-‬ ‭Lesions i danys en l’ADN‬
‭-‬ ‭Factors químics, físics i biològics‬
‭-‬ ‭Efectes segons el tipus d’aparició‬
‭-‬ ‭Efectes des d’un punt de vista biològic‬
‭-‬ ‭Efectes segons la dependència de la dosi‬
‭7.‬ ‭Aplicacions a l’aula‬
‭8.‬ ‭Conclusions‬
‭9.‬ ‭Bibliografía i webgrafía‬

‭1‬
 ‭1.‬ ‭Introducció‬
‭En‬ ‭el‬ ‭nostre‬ ‭dia‬ ‭a‬ ‭dia‬ ‭estem‬ ‭envoltats‬ ‭de‬ ‭radiació‬‭(exposats‬‭a‬‭diferents‬‭nivells‬‭d’energia),‬
‭però‬‭no‬‭vol‬‭dir‬‭que‬‭tota‬‭ella‬‭sigui‬‭perjudicial.‬‭Trobem‬‭radiació‬‭a‬‭tot‬‭arreu,‬‭nosaltres‬‭mateixos‬
‭n’emetem. Per això, és important conèixer-ne els diferents tipus i la seva classificació.‬
‭Les‬ ‭que‬ ‭més‬ ‭ens‬ ‭interessen‬ ‭a‬ ‭nivell‬ ‭de‬ ‭protecció‬ ‭radiològica‬‭són‬‭les‬‭radiacions‬‭ionitzants‬
‭per‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭capacitat‬ ‭de‬ ‭penetrar‬ ‭l’ADN,‬ ‭ja‬ ‭que‬ ‭les‬ ‭no‬ ‭ionitzants,‬ ‭pels‬ ‭seus‬‭baixos‬‭nivells‬
‭d’energia, no impliquen riscos biològics severs en condicions normals d’exposició.‬

‭2.‬ ‭Contextualització al cicle formatiu‬

‭Aquest‬‭tema‬‭s’impartirà‬‭al‬‭Mòdul‬‭3:‬‭Protecció‬‭Radiològica‬‭(primer‬‭curs)‬‭del‬‭CFGS‬‭d’Imatge‬
‭per‬ ‭al‬ ‭Diagnòstic‬‭i‬‭Medicina‬‭Nuclear,‬‭un‬‭tema‬‭fonamental‬‭que‬‭s’impartirà‬‭durant‬‭la‬‭primera‬
‭unitat formativa.‬

‭3.‬ ‭La radiació ionitzant, la radioactivitat i els àtoms‬

‭La‬‭radiació‬‭ionitzant‬‭és‬‭aquella‬‭que‬‭al‬‭interaccionar‬‭amb‬‭la‬‭matèria‬‭és‬‭capaç‬‭d’arrencar‬‭un‬
‭electró‬ ‭i‬ ‭originar‬ ‭diferents‬ ‭partícules‬ ‭(ions).‬ ‭Aquestes‬ ‭partícules‬ ‭emeses‬ ‭poden‬ ‭ser‬
‭radioactives‬ ‭com‬ ‭les‬ ‭partícules‬ ‭alfa‬ ‭i‬ ‭beta,‬ ‭i‬ ‭com‬ ‭els‬ ‭raig‬ ‭gamma,‬ ‭i‬‭també‬‭no‬‭radioactives‬
‭com els raigs X.‬
‭La‬ ‭interacció‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭matèria‬ ‭és:‬ ‭no‬ ‭selectiva‬ ‭(aleatoria),‬ ‭probabilística‬
‭(atzarosa)‬ ‭i‬ ‭ràpida‬ ‭(tot‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭els‬‭canvis‬‭o‬‭efectes‬‭poden‬‭tardar‬‭en‬‭aparèixer‬‭molt‬‭temps,‬‭el‬
‭que es coneix com a període de latència, en funció de la dosi inicial).‬

‭La‬ ‭radioactivitat‬ ‭consisteix‬‭en‬‭l’emissió‬‭de‬‭radiacions‬‭ionitzants‬‭des‬‭del‬‭nucli‬‭dels‬‭àtoms‬‭i‬

‭aquestes‬ ‭emissions‬‭poden‬‭ser‬‭en‬‭forma‬‭de‬‭partícules‬‭(corpuscular)‬‭o‬‭en‬‭forma‬‭d’ones.‬‭Els‬
‭àtoms que tenen aquesta propietat se’ls coneix com radionúclids.‬
‭Tots‬ ‭els‬ ‭isòtops‬ ‭d’elements‬ ‭amb‬ ‭número‬ ‭atòmic‬ ‭(Z)‬ ‭igual‬ ‭o‬ ‭major‬ ‭a‬ ‭84‬ ‭són‬ ‭radioactius‬
‭(poloni,‬‭urani,‬‭radi).‬‭Les‬‭desintegracions‬‭radioactives‬‭produeixen‬‭elements‬‭que‬‭a‬‭la‬‭vegada‬
‭són‬‭radioactius,‬‭que‬‭dóna‬‭lloc‬‭a‬‭noves‬‭desintegracions‬‭fins‬‭a‬‭formar‬‭un‬‭element‬‭estable.‬‭A‬
‭la naturalesa es coneixen tres series radioactives: urani, actini i tori.‬

‭Però, sabem que és un‬‭àtom‬‭?‬

‭Són‬ ‭els‬ ‭diferents‬ ‭elements‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭taula‬ ‭periòdica‬ ‭i‬ ‭estan‬ ‭formats‬ ‭per‬ ‭diferents‬ ‭partícules‬
‭elementals:‬ ‭els‬ ‭protons‬ ‭(càrrega‬ ‭+,‬ ‭mateixa‬ ‭massa‬ ‭que‬ ‭electrons),‬ ‭els‬ ‭neutrons‬ ‭(sense‬
‭massa‬‭ni‬‭càrrega)‬‭i‬‭els‬‭electrons‬‭(càrrega‬‭negativa,‬‭mateixa‬‭massa‬‭que‬‭protons)‬‭i‬‭positrons‬
‭(animatèria).‬ ‭Però,‬ ‭després‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭descoberta‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭desintegració‬ ‭nuclear‬ ‭s’han‬ ‭descobert‬
‭altres‬ ‭partícules‬ ‭subatòmiques,‬ ‭els‬ ‭quarks‬‭.‬ ‭De‬ ‭fet,‬ ‭els‬ ‭protons‬ ‭i‬ ‭els‬ ‭neutrons‬ ‭estan‬
‭compostos de quarks.‬

‭2‬
‭El‬ ‭nucli‬ ‭de‬ ‭l’àtom‬ ‭té‬ ‭força‬ ‭d’atracció‬ ‭sobre‬ ‭els‬ ‭electrons‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭troben‬ ‭orbitant‬ ‭el‬ ‭nucli‬
‭organitzats‬ ‭en‬ ‭diferents‬ ‭nivells‬ ‭d’energia‬ ‭en‬ ‭una‬ ‭escala‬ ‭de‬ ‭capes,‬ ‭cada‬ ‭capa‬ ‭conté‬ ‭un‬
‭número concret d’orbitals i cada orbital fins a 2 electrons.‬
‭-‬ ‭Si el nº de protons = nº d’electrons parlem d’un àtom elèctricament neutre.‬
‭-‬ ‭Si‬‭el‬‭nº‬‭de‬‭protons‬‭és‬‭diferent‬‭al‬‭d’electrons‬‭parlem‬‭de‬‭ions‬‭(que‬‭poden‬‭ser‬‭positius‬‭o‬
‭negatius,‬ ‭cations‬ ‭i‬ ‭anions‬ ‭respectivament)‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭formen‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭resultat‬ ‭de‬ ‭la‬
‭ionització.‬
‭El‬ ‭número‬ ‭de‬ ‭protons‬ ‭determina‬ ‭l’element‬ ‭al‬ ‭qual‬ ‭aquest‬‭pertany,‬‭que‬‭és‬‭el‬‭mateix‬‭que‬‭el‬
‭d’electrons,‬ ‭i‬ ‭s’anomena‬‭nombre‬‭atòmic‬‭(Z)‬‭.‬‭Z,‬‭és‬‭el‬‭nombre‬‭que‬‭diferencia‬‭un‬‭àtom‬‭d’un‬
‭altre,‬ ‭fa‬ ‭possible‬ ‭un‬ ‭esbós‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭constitució‬ ‭i‬ ‭determina‬ ‭les‬ ‭propietats‬ ‭químiques‬
‭d’aquests. El‬‭número màssic (A)‬‭és la suma de neutrons‬‭+ protons.‬

‭4.‬ ‭Tipus de radiacions.‬

‭La radiació es classifica de diferents formes:‬
‭a)‬ ‭En‬‭funció‬‭de‬‭com‬‭es‬‭propaga:‬‭tenim‬‭la‬‭corpuscular‬‭(partícules:‬‭alfa,‬‭beta,‬‭gamma)‬
‭o la energía‬‭electromagnètica‬‭(ones).‬
‭b)‬ ‭En‬ ‭funció‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭capacitat‬ ‭d’arrencar‬ ‭electrons‬ ‭dels‬ ‭àtoms‬ ‭quan‬ ‭interacciona‬
‭amb‬ ‭la‬ ‭matèria:‬ ‭ionitzant‬ ‭(longituds‬ ‭d’ona‬ ‭inferiors‬ ‭a‬ ‭100‬ ‭nm‬ ‭i‬ ‭energia‬ ‭superior‬ ‭a‬
‭13,6‬‭eV‬‭(electronvoltios))‬‭i‬‭no‬‭ionitzant‬‭(longituds‬‭d’ona‬‭superiors‬‭a‬‭100‬‭nm‬‭i‬‭energia‬
‭inferior‬ ‭a‬ ‭13,6‬ ‭eV).‬ ‭La‬ ‭ionitzant‬ ‭emesa‬ ‭per‬ ‭substàncies‬ ‭radioactives‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭més‬
‭perillosa.‬‭No‬‭tots‬‭els‬‭elements‬‭són‬‭radioactius,‬‭però‬‭els‬‭que‬‭ho‬‭són,‬‭són‬‭inestables‬‭i‬
‭capaços‬‭de‬‭transformar-se‬‭en‬‭altres‬‭elements‬‭emetent‬‭radiació‬‭(alfa,‬‭beta,‬‭gamma‬‭i‬
‭neutrons).‬‭Cadascuna d’elles interacciona d’una forma‬‭diferent amb la matèria.‬
‭En‬ ‭funció‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭longitud‬ ‭d’ona‬ ‭i‬ ‭l’energia‬ ‭que‬ ‭aporten‬ ‭els‬ ‭diferents‬ ‭tipus‬ ‭de‬ ‭radiació‬
‭s’estableix‬ ‭la‬ ‭capacitat‬ ‭d’actuar‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭matèria.‬ ‭Si‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭té‬ ‭prou‬ ‭energia‬ ‭com‬ ‭per‬
‭modificar‬ ‭l’estructura‬ ‭atòmica‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭matèria‬ ‭sobre‬ ‭la‬ ‭que‬ ‭incideix,‬ ‭parlem‬ ‭de‬ ‭radiació‬
‭ionitzant. Ex: UVA‬‭C‬‭(es la única que es considera‬‭ionizant).‬
‭c)‬ ‭En funció de l’origen (natural i artificial)‬
‭Aquests‬ ‭tipus‬ ‭de‬ ‭classificació‬ ‭són‬ ‭complementaris‬ ‭entre‬ ‭sí.‬ ‭De‬ ‭tal‬‭forma‬‭que‬‭una‬‭radiació‬
‭d’origen‬ ‭natural‬ ‭pot‬ ‭ser‬‭ionitzant‬‭(com‬‭els‬‭rajos‬‭còsmics)‬‭o‬‭no‬‭ionitzant‬‭(llum‬‭visible).‬‭I‬‭una‬
‭radiació‬‭d’origen‬‭artificial‬‭por‬‭ser‬‭ionitzant‬‭(com‬‭els‬‭rajos‬‭X)‬‭o‬‭no‬‭ionitzar‬‭la‬‭matèria‬‭(com‬‭per‬
‭exemple les ones de radio o de mòbil).‬

‭5. Fonts emissores de radiació ionitzant‬

‭-‬ ‭Natural‬
‭-‬ ‭D’origen‬ ‭còsmic‬‭:‬ ‭radiacions‬ ‭solars‬ ‭(UVA‬ ‭C)‬ ‭i‬ ‭atmosfèriques‬ ‭(C14,‬ ‭que‬ ‭es‬
‭produeix per l’efecte dels rajos còsmics sobre l’aire).‬

‭3‬
 ‭-‬ ‭D’origen‬ ‭terrestre‬‭:‬ ‭procedents‬ ‭del‬ ‭sòl‬ ‭com‬ ‭el‬ ‭gas‬ ‭Radó‬ ‭222‬ ‭(que‬ ‭es‬ ‭forma‬
‭part‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭serie‬ ‭de‬‭desintegració‬‭de‬‭l’urani‬‭235‬‭i‬‭es‬‭la‬‭fracció‬‭més‬‭important‬
‭de la radiació natural), de l’aigua o dels aliments com el K 40…‬
‭-‬ ‭Artificial‬‭(procedents de les activitats humanes):‬
‭-‬ ‭Energia nuclear (Urani U 238) i armes nuclears (bombes atòmiques)‬
‭-‬ ‭Agricultura‬
‭-‬ ‭Indústria i mineria‬
‭-‬ ‭Medicina: raig X, raig gamma‬
‭-‬ ‭Fonts no encapsulades: radionúclids de medicina nuclear.‬
‭Els‬ ‭radionúclids‬ ‭artificials‬ ‭que‬ ‭podem‬ ‭trobar‬ ‭procedeixen‬ ‭de‬ ‭l’àmbit‬
‭sanitari: FDG18, Tecneci 99, Iode 131, Iridi 125…‬
‭-‬ ‭Fonts encapsulades: ALE a radioteràpia, generador de raigs X.‬
‭6. Interacció de les diferents radiacions amb la matèria‬
‭a)‬ ‭Ionitzants radioactives:‬
‭-‬ ‭alfa‬‭(corpuscular):‬‭aquest‬‭tipus‬‭de‬‭radiació‬‭es‬‭produeix‬‭quan‬‭es‬‭desprenen‬
‭del‬ ‭nucli‬ ‭dos‬ ‭protons‬‭i‬‭dos‬‭neutrons‬‭(equivalent‬‭a‬‭un‬‭nucli‬‭d’Heli).‬‭Solen‬‭ser‬
‭partícules‬‭que‬‭pesen‬‭molt‬‭i‬‭que‬‭depositen‬‭la‬‭seva‬‭energia‬‭ràpidament‬‭al‬‭medi‬
‭sent‬ ‭poc‬ ‭penetrants.‬ ‭L’efecte‬ ‭biològic‬ ‭d’aquestes‬ ‭partícules‬ ‭lligat‬ ‭a‬ ‭la‬
‭contaminació‬ ‭interna‬ ‭és‬ ‭alta.‬ ‭Són‬ ‭partícules‬ ‭de‬ ‭càrrega‬ ‭positiva.‬ ‭Ionització‬
‭directa.‬
‭-‬ ‭beta‬ ‭(corpuscular):‬ ‭poden‬ ‭tenir‬ ‭càrrega‬‭positiva‬‭o‬‭negativa.‬‭Solen‬‭ser‬‭més‬
‭penetrants que les alfa. Ionització directa.‬
‭-‬ ‭La‬ ‭negativa‬ ‭emet‬ ‭un‬ ‭electró‬ ‭i‬ ‭al‬‭nucli‬‭un‬‭neutró‬‭es‬‭transforma‬‭en‬‭un‬
‭protó.‬
‭-‬ ‭La‬‭positiva‬‭emet‬‭un‬‭positró‬‭(antipartícula‬‭de‬‭l’electró)‬‭i‬‭al‬‭nucli‬‭també‬
‭es‬ ‭transforma‬ ‭un‬ ‭neutró‬ ‭en‬ ‭un‬ ‭protó.‬‭El‬‭positró‬‭s’acaba‬‭aniquilant‬‭al‬
‭xocar amb un electró i s’emeten dos fotons.‬
‭-‬ ‭gamma‬ ‭(electromagnètica):‬ ‭no‬ ‭té‬ ‭càrrega‬ ‭ni‬ ‭massa.‬ ‭Produeix‬ ‭ionització‬
‭indirecta.‬ ‭Emet‬ ‭energia‬ ‭en‬ ‭forma‬ ‭de‬ ‭fotons‬ ‭que‬ ‭interaccionen‬ ‭amb‬ ‭els‬
‭electrons‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭produeixen‬ ‭ionitzacions‬ ‭primàries‬ ‭i‬ ‭secundàries.‬ ‭El‬ ‭poder‬ ‭de‬
‭penetració‬ ‭d’aquestes‬ ‭radiacions‬ ‭és‬ ‭molt‬ ‭alt.‬ ‭Les‬ ‭interaccions‬ ‭primàries‬ ‭es‬
‭produeixen‬ ‭a‬ ‭través‬ ‭d’un‬ ‭dels‬ ‭següents‬ ‭efectes‬ ‭(fotoelèctric,‬ ‭compton,‬
‭creació de pars).‬
‭-‬ ‭Fotoelèctric:‬‭un‬‭fotó‬‭arrenca‬‭un‬‭electró‬‭de‬‭les‬‭capes‬‭internes‬‭de‬‭l’àtom‬
‭i aquest electró produeix altres ionitzacions.‬

‭4‬
 ‭-‬ ‭Compton:‬ ‭un‬ ‭fotó‬ ‭arrenca‬ ‭un‬ ‭electró‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭capes‬ ‭més‬ ‭externes‬ ‭de‬
‭l’àtom‬ ‭i‬ ‭perd‬ ‭tota‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭energia‬ ‭(el‬ ‭fotó‬ ‭perd‬ ‭energia‬ ‭i‬ ‭canvia‬ ‭de‬
‭diecció i l’electró en guanya).‬
‭-‬ ‭Creació‬ ‭de‬ ‭pars:‬‭un‬‭fotó‬‭amb‬‭molta‬‭energia,‬‭en‬‭presència‬‭d’un‬‭nucli,‬
‭pot transformar-se en un electró i un positró.‬
‭b)‬ ‭Ionitzants no radioactives:‬
‭-‬ ‭X‬ ‭(electromagnètica):‬ ‭produeixen‬ ‭ionització‬ ‭indirecta‬ ‭com‬ ‭els‬ ‭raig‬ ‭gamma‬
‭però‬ ‭no‬ ‭s’originen‬‭al‬‭nucli‬‭sinó‬‭als‬‭orbitals‬‭dels‬‭àtoms‬‭per‬‭l’acció‬‭d’electrons‬
‭ràpids.‬ ‭Es‬ ‭produeixen‬ ‭de‬ ‭forma‬ ‭artificial‬ ‭fent‬ ‭accelerar‬ ‭electrons‬ ‭a‬ ‭gran‬
‭velocitat.‬
‭Aquesta‬ ‭interacció‬ ‭radiació-matèria‬ ‭produeix‬ ‭danys‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭molècula‬ ‭d’ADN‬ ‭produint‬ ‭lesions‬
‭cel·lulars més o menys greus.‬

‭7. Epidemiologia de les malalties produïdes per les radiacions‬

‭Totes‬ ‭les‬ ‭parts‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭cèl·lula‬ ‭es‬ ‭poden‬ ‭veure‬ ‭alterades‬ ‭(qualsevol‬ ‭macromolècula,‬ ‭sent‬
‭l’ADN‬ ‭el‬ ‭blanc‬ ‭biològic‬ ‭més‬ ‭crític‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭informació‬ ‭genètica‬ ‭que‬ ‭conté).‬ ‭Per‬ ‭tant,‬ ‭les‬
‭conseqüències‬‭del‬‭dany‬‭dependran‬‭del‬‭tipus‬‭de‬‭molècula‬‭afectada‬‭i‬‭de‬‭la‬‭seva‬‭importància‬
‭biològica.‬
‭L’energia‬‭dipositada‬‭per‬‭les‬‭radiacions‬‭ionitzants‬‭al‬‭travessar‬‭cèl·lules‬‭vives‬‭dona‬‭lloc‬‭a‬‭ions‬
‭i radicals lliures que trenquen els enllaços químics provocant canvis moleculars danyins.‬

‭Podem‬ ‭distingir‬ ‭dos‬ ‭mecanismes‬‭d’acció‬‭mitjançant‬‭els‬‭quals‬‭la‬‭radiació‬‭provoca‬‭efectes‬

‭biològics:‬
‭a)‬ ‭Mecanismes‬ ‭d’acció‬ ‭directa‬ ‭(Teoria‬ ‭del‬ ‭Blanc):‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭ionitza‬ ‭una‬
‭macromolècula‬‭cel·lular‬‭(efecte‬‭bala)‬‭on‬‭una‬‭estructura‬‭cel·lular‬‭rep‬‭l’impacte‬
‭del‬ ‭fotó.‬ ‭Moltes‬ ‭molècules‬ ‭poden‬ ‭ser‬ ‭reemplaçades‬ ‭però‬ ‭no‬ ‭l’ADN,‬ ‭el‬ ‭que‬
‭resultaria greu per la cèl·lula.‬
‭b)‬ ‭Mecanismes‬ ‭d’acció‬ ‭indirecta‬ ‭(Teoria‬ ‭dels‬ ‭efectes‬ ‭no‬ ‭dirigits‬ ‭o‬ ‭dels‬
‭radicals‬‭lliures):‬‭en‬‭aquest‬‭cas‬‭la‬‭radiació‬‭ionitza‬‭molècules‬‭que‬‭no‬‭tenen‬‭un‬
‭paper‬ ‭fonamental‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭metabolisme‬ ‭cel·lular,‬ ‭però‬ ‭que‬ ‭poden‬ ‭activar‬
‭processos‬‭intermedis‬‭que‬‭acabin‬‭afectant‬‭estructures‬‭claus‬‭com‬‭l’ADN.‬‭Com‬
‭l’aigua‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭molècula‬ ‭més‬ ‭abundant‬ ‭del‬ ‭cos‬ ‭humà‬ ‭les‬ ‭interaccions‬ ‭de‬ ‭la‬
‭radiació‬‭es‬‭produeixen‬‭amb‬‭l’aigua‬‭provocant‬‭la‬‭seva‬‭ionització‬‭(radiòlisis‬‭de‬
‭l’aigua)‬ ‭on‬ ‭es‬ ‭formen‬ ‭radicals‬ ‭lliures‬ ‭i‬ ‭ions.‬ ‭Els‬ ‭radicals‬ ‭lliures‬ ‭poden‬
‭combinar-‬ ‭se‬ ‭per‬ ‭formar-ne‬‭d’altres‬‭i‬‭són‬‭molt‬‭tòxics‬‭per‬‭la‬‭cèl·lula,‬‭com‬‭per‬
‭exemple, el peròxid d’hidrogen.‬

‭5‬
‭No‬ ‭és‬ ‭possible‬ ‭determinar‬ ‭si‬‭un‬‭efecte‬‭biològic‬‭és‬‭conseqüència‬‭d’una‬‭interacció‬‭directa‬‭o‬
‭indirecta,‬ ‭però‬ ‭considerant‬ ‭les‬ ‭proporcions‬ ‭moleculars‬ ‭corporals‬ ‭de‬ ‭l’aigua‬ ‭(més‬‭del‬‭80%)‬
‭respecte‬ ‭les‬ ‭del‬ ‭ADN‬ ‭(1%),‬ ‭es‬ ‭podria‬ ‭afirmar‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭majoria‬ ‭són‬ ‭conseqüència‬ ‭de‬
‭mecanismes indirectes.‬

‭Classificació de les lesions cel·lulars‬

‭1.‬ ‭Mort‬ ‭en‬‭interfase‬‭o‬‭mort‬‭immediata.‬‭La‬‭cèl·lula‬‭mor‬‭abans‬‭d’entrar‬‭en‬‭mitosi.‬‭Els‬
‭limfòcits presenten una mort en interfase a 500 mGy, ja que són molt radiosensibles.‬
‭2. Mort diferida (error reproductiu). Objectiu de la radioteràpia.‬
‭3. Retard en la divisió cel·lular. És l’alteració menys greu.‬

‭Danys de la radiació sobre la molècula d’ADN‬

‭a) Ruptura simple de cadena (lesió subletal/reparable). Lesió més abundant.‬
‭b) Ruptura doble de cadena (lesió letal).‬
‭c) Alteració o pèrdua de les bases constituents (solen afectar la timina).‬
‭d) Destrucció de glúcids (poc conegudes, menor freqüència).‬
‭e)‬ ‭Formació‬ ‭de‬ ‭ponts‬ ‭i‬ ‭dímers‬ ‭(els‬ ‭de‬ ‭timina‬ ‭són‬ ‭els‬ ‭més‬ ‭estables‬ ‭i‬ ‭poden‬ ‭tenir‬ ‭greus‬
‭conseqüències).‬
‭f) Dany múltiple localizat (letal).‬

‭Hi ha factors físics, químics i biològics que poden influir en el dany cel·lular:‬
‭1.‬ ‭Físics:‬ ‭LET‬ ‭i‬ ‭taxa‬ ‭de‬‭dosi.‬‭Ex:‬‭partícules‬‭alfa‬‭tenen‬‭una‬‭alta‬‭LET,‬‭ja‬‭que‬‭depositen‬
‭l’energia‬ ‭al‬ ‭medi‬ ‭molt‬ ‭ràpid,‬ ‭però‬ ‭són‬ ‭poc‬ ‭penetrants.‬ ‭En‬ ‭canvi,‬‭les‬‭gamma,‬‭tenen‬
‭una‬ ‭LET‬ ‭baixa,‬ ‭ja‬ ‭que‬ ‭depositen‬ ‭l’energia‬‭al‬‭medi‬‭lentament‬‭i‬‭són‬‭molt‬‭penetrants.‬
‭La‬‭taxa‬‭de‬‭dosi‬‭és‬‭l’energia‬‭absorbida‬‭per‬‭unitat‬‭de‬‭temps‬‭(gy/minut).‬‭Si‬‭es‬‭baixa,‬‭el‬
‭dany pot ser reparat. Com més alta, més dany es produirà.‬
‭2.‬ ‭Químics:‬ ‭Algunes‬ ‭substàncies‬ ‭poden‬ ‭modificar‬ ‭la‬ ‭radiosensibilitat‬ ‭d’un‬ ‭sistema‬
‭biològic‬ ‭si‬ ‭es‬ ‭troben‬ ‭presents‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭moment‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭(radioprotectors,‬
‭radiosensibilitzadors)‬‭.‬‭Un‬‭exemple‬‭de‬‭radiosensibilizador‬‭seria‬‭l’oxigen,‬‭la‬‭vitamina‬‭K‬
‭o‬ ‭el‬ ‭metrotexat.‬ ‭Tots‬ ‭ells‬ ‭augment‬ ‭l’efecte‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭de‬ ‭2‬ ‭a‬ ‭3‬ ‭vegades.‬ ‭En‬
‭concret,‬ ‭l’oxigen‬ ‭potencia‬ ‭la‬ ‭formació‬ ‭de‬ ‭radicals‬ ‭lliures‬ ‭produint‬‭lesions.‬‭En‬‭canvi,‬
‭els‬ ‭radioprotectors,‬ ‭augmenten‬ ‭la‬ ‭supervivència‬ ‭cel·lular‬ ‭davant‬ ‭la‬ ‭radiació‬
‭disminuint els radicals lliures. Ex:‬‭grup sulfhidril i antioxidants.‬

‭6‬
 ‭3.‬ ‭Biològics:‬
‭(Classificació basada en la Llei de Bergonie i Tribondeau i de la seva posterior modificació‬
‭amb la Llei d’Ancel i Vitemberg):‬
‭-‬ ‭Tipus‬ ‭de‬ ‭cèl·lula/òrgan/teixit‬ ‭(algunes‬ ‭són‬ ‭més‬ ‭radiosensibles‬ ‭i‬ ‭altres‬ ‭més‬
‭radioresistents).‬‭Ex:‬‭limfòcits‬‭i‬‭eritroblasts‬‭són‬‭els‬‭més‬‭radiosensibles.‬‭Miòcits‬
‭els més radioresistens.‬
‭-‬ ‭Activitat‬ ‭mitòtica:‬ ‭una‬ ‭cèl·lula‬ ‭és‬ ‭més‬ ‭radiosensible‬ ‭quantes‬ ‭més‬ ‭divisions‬
‭hagi‬ ‭de‬‭complir‬‭en‬‭un‬‭futur‬‭(solen‬‭ser‬‭les‬‭menys‬‭diferenciades).‬‭Li‬‭causa‬‭un‬
‭estrès biològic elevat.‬
‭-‬ ‭Diferenciació cel·lular:‬‭com menys diferenciades,‬‭més radiosensibles.‬
‭-‬ ‭Fase‬‭del‬‭cicle‬‭cel·lular:‬‭fases‬‭G2‬‭i‬‭M‬‭(les‬‭més‬‭radiosensibles).‬‭G1‬‭i‬‭S‬‭les‬‭més‬
‭radioresistents.‬
‭-‬ ‭Edat‬‭biològica‬‭humana:‬‭més‬‭sensibles‬‭a‬‭la‬‭radiació‬‭durant‬‭el‬‭primer‬‭trimestre‬
‭de gestació.‬
‭Els‬‭efectes‬‭de‬‭les‬‭radiacions‬‭ionitzants‬‭sobre‬‭els‬‭éssers‬‭vius‬‭es‬‭poden‬‭classificar‬‭des‬‭de‬
‭punts de vista diferents:‬

‭A. Segons el tipus d’aparició:‬

‭a)‬ ‭Efectes‬ ‭precoços‬ ‭o‬ ‭primerencs.‬ ‭Apareixien‬ ‭minuts‬ ‭o‬ ‭hores‬ ‭després‬ ‭d’haver-se‬
‭produït‬‭l’exposició‬‭a‬‭les‬‭radiacions‬‭ionitzants‬‭(per‬‭exemple,‬‭eritema‬‭cutani,‬‭nàusees,‬
‭vòmits, etc.).‬
‭b)‬ ‭Efectes‬ ‭tardans.‬ ‭Es‬ ‭manifesten‬ ‭mesos‬ ‭o‬ ‭anys‬ ‭després‬ ‭de‬ ‭l’exposició‬ ‭a‬ ‭les‬
‭radiacions‬ ‭ionitzants‬ ‭(per‬ ‭exemple,‬ ‭radiodermitis‬ ‭crònica,‬ ‭mutacions‬ ‭genètiques,‬
‭càncer radioinduït, etc.).‬

‭Ex:‬ ‭Una‬ ‭sobreexposició‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭radiació‬ ‭UVA‬ ‭C‬ ‭produeix‬ ‭cremades‬ ‭solars‬ ‭de‬ ‭forma‬ ‭precoç,‬
‭però, també pot desenvolupar un càncers de pell i cataractes al cap del temps.‬

‭B. Des del punt de vista biològic:‬

‭a)‬ ‭Efectes‬ ‭somàtics.‬ ‭Només‬ ‭es‬ ‭manifesten‬ ‭a‬ ‭l’individu‬ ‭que‬ ‭ha‬ ‭estat‬ ‭sotmès‬ ‭a‬
‭l’exposició de radiacions ionitzants (per exemple eritemes, osteonecrosi, etc.).‬
‭b)‬ ‭Efectes‬ ‭genètics.‬ ‭No‬ ‭es‬ ‭manifesten‬ ‭a‬ ‭l’individu‬ ‭sinó‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭descendència‬ ‭al‬
‭lesionar-se les cèl·lules germinals. L’exemple clàssic són les mutacions genètiques.‬

‭C. Segons la dependència de la dosi:‬

‭a)‬ ‭Efectes‬ ‭ESTOCÀSTICS.‬ ‭Són‬ ‭absolutament‬ ‭aleatoris,‬ ‭probabilístics,‬ ‭i‬ ‭poden‬
‭aparèixer‬ ‭després‬ ‭de‬ ‭l’exposició‬ ‭a‬ ‭petites‬ ‭dosis‬ ‭de‬ ‭radiacions‬ ‭ionitzants.‬ ‭No‬

‭7‬
 ‭necessiten‬ ‭una‬ ‭“dosi‬ ‭llindar”‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭produir-se.‬ ‭Amb‬‭un‬‭sol‬‭fotó‬‭o‬‭una‬‭sola‬‭partícula‬
‭n’hi‬ ‭hauria‬ ‭prou‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭produir‬ ‭un‬ ‭efecte‬ ‭estocàstic,‬ ‭tot‬‭i‬‭que‬‭al‬‭incrementar‬‭la‬‭dosi,‬
‭augmenta‬ ‭la‬ ‭probabilitat‬ ‭d’aparició‬ ‭d’aquests‬ ‭efectes‬ ‭que‬ ‭solen‬ ‭ser‬ ‭de‬ ‭tipus‬ ‭tardà‬
‭(per exemple càncer radioinduït).‬
‭b)‬ ‭Efectes‬ ‭no‬ ‭estocàstics‬ ‭o‬ ‭DETERMINISTES.‬ ‭Necessiten‬ ‭una‬ ‭“dosi‬ ‭llindar”‬ ‭per‬ ‭a‬
‭produir-se,‬ ‭per‬‭sota‬‭de‬‭la‬‭qual‬‭la‬‭probabilitat‬‭d’aparició‬‭és‬‭extremadament‬‭baixa‬‭i‬‭si‬
‭es‬ ‭dobla‬ ‭la‬ ‭dosi,‬ ‭l’efecte‬ ‭serà‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭mateixa‬ ‭mesura.‬ ‭Solen‬ ‭ser,‬ ‭fonamentalment,‬
‭efectes‬ ‭precoços‬ ‭(per‬ ‭exemple,‬ ‭eritema‬ ‭cutani,‬ ‭aplàsia‬ ‭medul·lar,‬ ‭etc.).‬ ‭Com‬ ‭més‬
‭depenent‬‭és‬‭un‬‭teixit‬‭de‬‭la‬‭reposició‬‭de‬‭les‬‭seves‬‭cèl·lules,‬‭més‬‭vulnerable‬‭serà‬‭a‬‭la‬
‭radiació‬ ‭ionitzant,‬ ‭que‬ ‭destrueix‬ ‭en‬ ‭primer‬ ‭lloc‬ ‭les‬ ‭cèl·lules‬ ‭somàtiques‬ ‭no‬
‭diferenciades. El sistema més dèbil és el sistema hematopoètic i el sistema immune.‬

‭8. Conclusions‬
‭Les‬ ‭radiacions‬ ‭ionitzants,‬ ‭degut‬ ‭a‬ ‭l’energia‬ ‭que‬ ‭posseeixen,‬ ‭poden‬ ‭produir‬ ‭mutacions‬
‭genètiques‬ ‭puntuals,‬ ‭recessives‬ ‭o‬ ‭dominants‬ ‭i‬ ‭alteracions‬ ‭estructurals‬ ‭cromosòmiques‬
‭importants (translocacions i trisomies) al interaccionar amb la matèria.‬
‭Aquestes‬‭interaccions‬‭poden‬‭ser‬‭de‬‭molts‬‭tipus‬‭i‬‭danyar‬‭l’ADN‬‭amb‬‭mecanismes‬‭directes‬‭o‬
‭indirectes‬ ‭(radiòlisi‬ ‭de‬ ‭l’aigua).‬ ‭Tot‬ ‭i‬ ‭així,‬ ‭existeixen‬ ‭mecanismes‬ ‭de‬ ‭reparació‬ ‭que‬ ‭poden‬
‭modificar la resposta a la radiació.‬
‭Per‬ ‭tots‬ ‭aquests‬‭motius,‬‭és‬‭important‬‭protegir-se‬‭enfront‬‭les‬‭radiacions‬‭ionitzants,‬‭ja‬‭siguin‬
‭d’origen‬‭natural‬‭o‬‭artificial.‬‭A‬‭nivell‬‭clínic,‬‭cal‬‭seguir‬‭investigant‬‭per‬‭tal‬‭que‬‭un‬‭futur‬‭sorgeixin‬
‭noves‬ ‭tècniques‬ ‭que‬ ‭puguin‬ ‭substituir‬ ‭l’ús‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭radiacions‬ ‭ionitzants‬ ‭per‬ ‭complet‬ ‭amb‬
‭l’objectiu‬ ‭d’aconseguir‬ ‭una‬ ‭major‬ ‭protecció‬ ‭dels‬ ‭pacients‬ ‭i‬ ‭dels‬ ‭treballadors‬ ‭exposats,‬ ‭així‬
‭com del medi ambient.‬

‭9. Bibliografia i webgrafia‬

‭-‬ ‭Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Enllaç web:‬‭www.csn.es‬
‭-‬ ‭Real‬ ‭Decret‬ ‭783/2011,‬ ‭de‬ ‭6‬ ‭de‬ ‭juny,‬‭sobre‬‭protecció‬‭sanitària‬‭contra‬‭les‬‭radiacions‬
‭ionitzants.‬
‭-‬ ‭Editorial Síntesis. Ignacio López Moranchel. Protecció Radiològica. Any 2020.‬

‭8‬