Professional Documents
Culture Documents
Tema 32. Radiacions I Tipus. - .Docx - Documents de Google
Tema 32. Radiacions I Tipus. - .Docx - Documents de Google
Importància
de les radiacions en la epidemiologia de les malalties produïdes per les mateixes.
ÍNDEX
1. Introducció
2. Contextualització al cicle formatiu
3. La radiació ionitzant, la radioactivitat i els àtoms
4. Tipus de radiacions
5. Fonts emissores de radiació ionitzant
6. Epidemiologia de les malalties produïdes per les radiacions
- Mecanismes d’acció directes i indirectes
- Lesions i danys en l’ADN
- Factors químics, físics i biològics
- Efectes segons el tipus d’aparició
- Efectes des d’un punt de vista biològic
- Efectes segons la dependència de la dosi
7. Aplicacions a l’aula
8. Conclusions
9. Bibliografía i webgrafía
1
1. Introducció
En el nostre dia a dia estem envoltats de radiació(exposatsadiferentsnivellsd’energia),
perònovoldirquetotaellasiguiperjudicial.Trobemradiacióatotarreu,nosaltresmateixos
n’emetem. Per això, és important conèixer-ne els diferents tipus i la seva classificació.
Les que més ens interessen a nivell de protecció radiològicasónlesradiacionsionitzants
per la seva capacitat de penetrar l’ADN, ja que les no ionitzants, pels seusbaixosnivells
d’energia, no impliquen riscos biològics severs en condicions normals d’exposició.
2
El nucli de l’àtom té força d’atracció sobre els electrons que es troben orbitant el nucli
organitzats en diferents nivells d’energia en una escala de capes, cada capa conté un
número concret d’orbitals i cada orbital fins a 2 electrons.
- Si el nº de protons = nº d’electrons parlem d’un àtom elèctricament neutre.
- Sielnºdeprotonsésdiferentald’electronsparlemdeions(quepodenserpositiuso
negatius, cations i anions respectivament) que es formen com a resultat de la
ionització.
El número de protons determina l’element al qual aquestpertany,queéselmateixqueel
d’electrons, i s’anomenanombreatòmic(Z).Z,éselnombrequediferenciaunàtomd’un
altre, fa possible un esbós de la seva constitució i determina les propietats químiques
d’aquests. Elnúmero màssic (A)és la suma de neutrons+ protons.
3
- D’origen terrestre: procedents del sòl com el gas Radó 222 (que es forma
part de la serie dedesintegraciódel’urani235ieslafracciómésimportant
de la radiació natural), de l’aigua o dels aliments com el K 40…
- Artificial(procedents de les activitats humanes):
- Energia nuclear (Urani U 238) i armes nuclears (bombes atòmiques)
- Agricultura
- Indústria i mineria
- Medicina: raig X, raig gamma
- Fonts no encapsulades: radionúclids de medicina nuclear.
Els radionúclids artificials que podem trobar procedeixen de l’àmbit
sanitari: FDG18, Tecneci 99, Iode 131, Iridi 125…
- Fonts encapsulades: ALE a radioteràpia, generador de raigs X.
6. Interacció de les diferents radiacions amb la matèria
a) Ionitzants radioactives:
- alfa(corpuscular):aquesttipusderadiacióesprodueixquanesdesprenen
del nucli dos protonsidosneutrons(equivalentaunnuclid’Heli).Solenser
partículesquepesenmoltiquedepositenlasevaenergiaràpidamentalmedi
sent poc penetrants. L’efecte biològic d’aquestes partícules lligat a la
contaminació interna és alta. Són partícules de càrrega positiva. Ionització
directa.
- beta (corpuscular): poden tenir càrregapositivaonegativa.Solensermés
penetrants que les alfa. Ionització directa.
- La negativa emet un electró i alnucliunneutróestransformaenun
protó.
- Lapositivaemetunpositró(antipartículadel’electró)ialnuclitambé
es transforma un neutró en un protó.Elpositrós’acabaaniquilantal
xocar amb un electró i s’emeten dos fotons.
- gamma (electromagnètica): no té càrrega ni massa. Produeix ionització
indirecta. Emet energia en forma de fotons que interaccionen amb els
electrons i es produeixen ionitzacions primàries i secundàries. El poder de
penetració d’aquestes radiacions és molt alt. Les interaccions primàries es
produeixen a través d’un dels següents efectes (fotoelèctric, compton,
creació de pars).
- Fotoelèctric:unfotóarrencaunelectródelescapesinternesdel’àtom
i aquest electró produeix altres ionitzacions.
4
- Compton: un fotó arrenca un electró de les capes més externes de
l’àtom i perd tota la seva energia (el fotó perd energia i canvia de
diecció i l’electró en guanya).
- Creació de pars:unfotóambmoltaenergia,enpresènciad’unnucli,
pot transformar-se en un electró i un positró.
b) Ionitzants no radioactives:
- X (electromagnètica): produeixen ionització indirecta com els raig gamma
però no s’originenalnuclisinóalsorbitalsdelsàtomsperl’acciód’electrons
ràpids. Es produeixen de forma artificial fent accelerar electrons a gran
velocitat.
Aquesta interacció radiació-matèria produeix danys a la molècula d’ADN produint lesions
cel·lulars més o menys greus.
5
No és possible determinar siunefectebiològicésconseqüènciad’unainteracciódirectao
indirecta, però considerant les proporcions moleculars corporals de l’aigua (mésdel80%)
respecte les del ADN (1%), es podria afirmar que la majoria són conseqüència de
mecanismes indirectes.
Hi ha factors físics, químics i biològics que poden influir en el dany cel·lular:
1. Físics: LET i taxa dedosi.Ex:partículesalfatenenunaaltaLET,jaquedepositen
l’energia al medi molt ràpid, però són poc penetrants. En canvi,lesgamma,tenen
una LET baixa, ja que depositen l’energiaalmedilentamentisónmoltpenetrants.
Lataxadedosiésl’energiaabsorbidaperunitatdetemps(gy/minut).Siesbaixa,el
dany pot ser reparat. Com més alta, més dany es produirà.
2. Químics: Algunes substàncies poden modificar la radiosensibilitat d’un sistema
biològic si es troben presents en el moment de la radiació (radioprotectors,
radiosensibilitzadors).Unexemplederadiosensibilizadorserial’oxigen,lavitaminaK
o el metrotexat. Tots ells augment l’efecte de la radiació de 2 a 3 vegades. En
concret, l’oxigen potencia la formació de radicals lliures produintlesions.Encanvi,
els radioprotectors, augmenten la supervivència cel·lular davant la radiació
disminuint els radicals lliures. Ex:grup sulfhidril i antioxidants.
6
3. Biològics:
(Classificació basada en la Llei de Bergonie i Tribondeau i de la seva posterior modificació
amb la Llei d’Ancel i Vitemberg):
- Tipus de cèl·lula/òrgan/teixit (algunes són més radiosensibles i altres més
radioresistents).Ex:limfòcitsieritroblastssónelsmésradiosensibles.Miòcits
els més radioresistens.
- Activitat mitòtica: una cèl·lula és més radiosensible quantes més divisions
hagi decomplirenunfutur(solenserlesmenysdiferenciades).Licausaun
estrès biològic elevat.
- Diferenciació cel·lular:com menys diferenciades,més radiosensibles.
- Fasedelciclecel·lular:fasesG2iM(lesmésradiosensibles).G1iSlesmés
radioresistents.
- Edatbiològicahumana:méssensiblesalaradiaciódurantelprimertrimestre
de gestació.
Elsefectesdelesradiacionsionitzantssobreelséssersviusespodenclassificardesde
punts de vista diferents:
Ex: Una sobreexposició a la radiació UVA C produeix cremades solars de forma precoç,
però, també pot desenvolupar un càncers de pell i cataractes al cap del temps.
7
necessiten una “dosi llindar” per a produir-se. Ambunsolfotóounasolapartícula
n’hi hauria prou per a produir un efecte estocàstic, totiquealincrementarladosi,
augmenta la probabilitat d’aparició d’aquests efectes que solen ser de tipus tardà
(per exemple càncer radioinduït).
b) Efectes no estocàstics o DETERMINISTES. Necessiten una “dosi llindar” per a
produir-se, persotadelaquallaprobabilitatd’aparicióésextremadamentbaixaisi
es dobla la dosi, l’efecte serà en la mateixa mesura. Solen ser, fonamentalment,
efectes precoços (per exemple, eritema cutani, aplàsia medul·lar, etc.). Com més
depenentésunteixitdelareposiciódelessevescèl·lules,mésvulnerableseràala
radiació ionitzant, que destrueix en primer lloc les cèl·lules somàtiques no
diferenciades. El sistema més dèbil és el sistema hematopoètic i el sistema immune.
8. Conclusions
Les radiacions ionitzants, degut a l’energia que posseeixen, poden produir mutacions
genètiques puntuals, recessives o dominants i alteracions estructurals cromosòmiques
importants (translocacions i trisomies) al interaccionar amb la matèria.
Aquestesinteraccionspodenserdemoltstipusidanyarl’ADNambmecanismesdirecteso
indirectes (radiòlisi de l’aigua). Tot i així, existeixen mecanismes de reparació que poden
modificar la resposta a la radiació.
Per tots aquestsmotius,ésimportantprotegir-seenfrontlesradiacionsionitzants,jasiguin
d’origennaturaloartificial.Anivellclínic,calseguirinvestigantpertalqueunfutursorgeixin
noves tècniques que puguin substituir l’ús de les radiacions ionitzants per complet amb
l’objectiu d’aconseguir una major protecció dels pacients i dels treballadors exposats, així
com del medi ambient.
8