Passos

 concrets  per  a  l'anàlisi  

 
Una  anàlisi  convincent  té  més  a  veure  amb  el  lloc  comú  que  amb  l'esotèric.    
Ens  ajuda  a  descobrir  allò  que  no  ens  havíem  adonat  que  sabíem,    
porta  a  la  superfície  aquella  part  de  l'experiència  auditiva    
de  la  qual  només  érem  conscients  parcialment.    
Charles  ROSEN1  

 
Aquestes  recomanacions  us  haurien  de  servir  per  analitzar  qualsevol  peça,  durant  el  curs.  
No   totes   serveixen   per   tot,   és   clar.   Però   us   convido   a   veure,   davant   de   cada   obra   que  
escoltem   i   analitzem,   què   us   pot   ser   útil   de   la   llista   de   recomanacions   que   segueix.   Al  
principi  potser  es  fa  una  mica  lent,  anar  destriant  el  que  serveix  en  cada  cas,  i  adaptar-­‐ho,  
però   acaba   convertint-­‐se   en   un   hàbit,   i   de   seguida   t'adones   de   què   es   pot   aplicar   a   on,   i  
com.    
Durant  la  sessió,  les  veurem  una  per  una,  i  seguirem  el  guió  de  preguntes  que  trobareu  al  
final.  Aniria  molt  bé  que  cadascú  pensi  exemples  de  músiques  que  coneix,  i  que  es  podrien  
relacionar  amb  alguna  de  les  instruccions  que  apareixen  aquí.    
 
Es  recomana:    

1. Si   hi   ha   text:   llegir-­‐lo   o   copiar-­‐lo   a   part.   Traduir-­‐lo,   si   cal.   Repartir-­‐lo   en   seccions,  

versos,   estrofes,   d'acord   a   la   seva   estructura   original.   Comparar-­‐la   amb   l'estructura   de  
la   seva   musicació.   Comparar   el   sentit   inicial   del   text   amb   el   final   de   la   seva   versió  
musical.  P.e.:  un  text  semblava  dur,  i  la  música  és  amable:  per  què.  Cercar  com  té  lloc  
aquest   canvi,   a   base   d'analitzar   els   paràmetres   més   rellevants   en   aquest   cas:   ritme,  
harmonia,  melodia,  textura,  tempo.    
2. En  el  cas  de  la  música  instrumental,  observar  els  títols   o   subtítols,  o  qualsevol  altre  
indici   de   pre-­‐text.   P.e.   l’epígraf   de   l’op.   117/I   de   Brahms,   relaciona   la   peça   amb   una  
caçó   “escocesa”,   del   cançoner   de   Herder   que   Brahms   estimava   tant,   on   es   fa   evident  
que  es  tracta  d’una  cançó  de  bressol.  
3. Detectar   repeticions,   variacions   i   correspondències   motívico-­‐temàtiques   i,   a   partir  
d'aquí,  les  seccions  de  la  peça.  Si  són  petites,  lletra  minúscula.  Més  grans,  majúscula.  
Normalment  es  pot  distingir  entre  aquests  valors:    
a. TEMÀTIC:  Període?  (antecedent  <  /  conseqüent  >)  
b. NO  TEMÀTIC  
i. Introducció  
ii. Conclusió  
iii. transició  
iv. Comentari  (desenvolupament).  

                                                                                                               
1  ROSEN  1993/94,  p.  98:  The  most  cogent  analysis  deals  less  with  with  the  esoteric  than  with  the  

commonplace.  It  helps  us  to  find  out  what  we  have  not  yet  realized  that  we  knew,  brings  to  the  
surface  that  part  of  the  experience  of  listening  which  we  were  only  partially  aware.  
4. Determinar   el   gènere   inicial   gràcies   als   marcadors,   i   la   intenció   com   s’usa   (literal,  
irònica...)   P.e.   el   minuet   al   quintet   amb   clarinet   de   Brahms   té   un   to   neutre,   mentre   que  
al   Figaro   de   Mozart   és   crític.   La   marxa   militar   pot   ser   literal   o   pot   ser   paròdica,   ,   p.e.   al  
Nocturn   en   Re   M   de   Mozart.   Mirar   els   altres   gèneres   que   apareixen   a   la   peça,   i   veure   la  
relació  amb  el  primer,  o  amb  el  que  hi  sigui  dominant.    
5. Preguntar-­‐se  per  què  hi  ha  aquells  marcadors  gènerics  en  aquell  context.  P.e.  per  què  
Mendelssohn   comença   un   salm   tan   desesperat   com   el   42   amb   una   música   pastoral?  
Perquè  per  a  ell,  seguint  Sant  Pau,  el  sofriment  d’aquest  món  ja  és  una  prefiguració  de  
la   salvació;   d’una   manera   semblant   el   Kyrie   de   moltes   misses   (‘Senyor,   tingueu   pietat’)  
rep   una   música   que,   lluny   del   penediment   i   la   culpa,   anticipa   el   perdó.   Pel   mateix  
motiu  teològic,  quasi  tots  els  Dona   nobis   pacem  (el  text  amb  què  s’acaben  les  misses),  
en   el   cas   de   Mozart,   són   danses   tan   obertament   alegres   que,   durant   el   s.   XIX,   estaven  
prohibides  en  molts  temples,  per  falta  de  decòrum.    
6. Si   apareixen   dubtes   sobre   el   gènere   d’un   fragment,   normalment   el   context   contribueix  
a  aclarir-­‐los.  Els  textos  que  acompanyen  les  obres  són  la  millor  pista.  P.e.,  les  òperes  o  
cançons  que  el  compositor  va  crear  en  aquell  moment  poden  ser  il·luminadores;  també  
obres   similars   a   l’analitzada.   En   el   cas   de   la   sonata   en   Fa   major   K332,   té   dues  
germanes,   sorgides   els   mateixos   dies,   K330   en   Do   major   i   K331   en   La   major,   que  
poden   ser   útils   per   descobrir-­‐hi   relacions.   En   el   cas   del   Sr.   Hendrix   a   Woodstock   1969,  
llegir   les   pancartes   que   apareixen   en   altres   moments   del   macro-­‐concert,   o   llegir   els  
diaris  o  les  manifestacions  anti-­‐Vietnam  contemporànies  són  pistes  de  gran  valor,  per  
interpretar  la  seva  intervenció.2    
7. Context  també  val  per  dins  d’una  mateixa  obra,  on  per  oposició  o  per  afinitat,  diferents  
fragments  es  poden  relacionar  semiòticament.  Seguint  amb  l’exemple  mozartià  K332,  
l’oposició   entre   galant   i   operístic   ajuda   a   entendre   els   dos   mons   com   a   polars   –   l’un  
plàcid,   l’altre   agitat.   Alhora,   les   característiques   del   primer   d’aquests   dos   pols,   més  
aviat   ambigües,   ajuden   a   reconèixer-­‐lo   i   a   matisar-­‐ne   els   significats   en   les   seves  
aparicions  subsegüents.  
8. A   partir   d’aquest   marc   genèric,   detectar   madrigalismes   o   figures   retòriques  
rellevants.   O   altres   signes   interessants   per   a   aquella   peça.   P.e.   una   cadència   que  
desemboca,  en  el  mateix  Mozart,  en  un  acord  de  7a  dism.:  perill,  tensió  dramàtica.    
9. Si   resulta   rellevant   per   a   l'obra   que   s'analitza,   classificar   els   significats   en   camps  
semàntics.  P.e.  militar,  o  pastoral,  o  sacre.  I  veure  si  els  camps  semàntics  tenen,  entre  
ells,  una  relació  d'afinitat,  d'oposició,  de  complementarietat,  d'exclusió.    
10. Finalment,   cercar   una   narrativa   global   a   tots   els   significats   analitzats,   si   s'escau.   La  
peça  té  un  sentit  narratiu?  Es  correspon  a  algun  dels  estereotips,  com  ara  "De  tràgic  a  
triomfant",  etc.?  
 
 
   

                                                                                                               
2  Vg.  http://youtu.be/sjzZh6-­‐h9fM.    

  2  
GUIÓ  
1. Què  no  has  entès?  Què  no  entenies,  però  t'has  espavilat  i  ara  ja  ho  entens?  
2. Què  t'ha  interessat  més?    
3. Què  podràs  fer  servir,  per  a  la  teva  activitat  com  a  intèrpret?  
4. Què  hi  has  trobat  a  faltar?  
5. Què  és  el  Pastoral,  en  música?  I  en  literatura?  
6. Què  és  l'estil  galant?  
7. Què  és  un  madrigalisme?  I  una  figura  retòrica  (musical)?  
8. Exemples  de  peces  que  tinguin  una  narrativa  "De  tràgic  a  triomfant",  o  alguna  altra  que  
t'interessi.    

  3