RAP D’ABRAHAM

Abraham, el de la Bíblia, era casat amb la Sarai, carai, carai, carai amb la Sarai.
Tenia molts criats, una gran casa i un jardi.
Un jardi? És clar que sí! les dava la gran vida!
es dava la gran vida?
Si, la vida. Quina vida?
La vida de l'Abraham, de l'Abraham, de l'Abraham
la vida de l'Abraham!
Abraham, de Déu es va fiar.
La casa va deixar i un poble es va
formar on tots hi som. (x2)
A la ciutat del bon Abraham
tothom en Déu pensava i se l'imaginava com podia,
com podia...
Com la lluna, com el sol, com els rius, com les estrelles.
Or i plata també valen.
Tot servia per fer déus,
Déu meu, Déu meu!
Tot servia per fer déus!
Abraham, de Déu es va fiar.
La casa va deixar i un poble es va
formar on tots hi som. (x2)
Vull tenir una gran família.
Una família? Sí, una família i tu en seràs el pare!
I jo n'he de ser el pare?
Para, para!
-va dir el pobre Abraham-Quina cosa tan rara!
I com podré ser el pare si sóc més vell que la picor?
Abraham, de Déu es va fiar.
La casa va deixar i un poble es va
formar on tots hi som. (x2)
Però Déu, però Déu, però Déu, però Déu
sabia allò que es feia.
Però què div, però qué diu,
però què div el meu Senyor.
Abraham, de Déu es va fiar.
La casa va deixar i un poble es va
formar on tots hi som. (x2) Amira Kalai I Ariadna Martínez