COMENCEM)

La Segona República ila Catalunya

D'AHIRAAVUI
autònoma (1931-1936) L'Estat autonomic: de la Sezona República a avui
democràtic i reformista
*Qüestióclau: Per quÁ el projecteconsolidar-se? La Segona Republica defensar un model d'Estat de-
va arribar a mocràtic, pluralsta, participatiu i integral, projectedestau per a Ga.ca ecara cue estava torça
de la Segona República no substitució de l3 vella política centralista partidari de la
per un model avançat, ro va arrioar a errar en sat a
cavsa del cop
CONSULTO LA BIBLIOTECA de convivncia cn comú, respectuós amb les peculiari- d'estat de julicl del 1936
VISUALITZO UNA HISTÒRIA REAL tats dels diferents territoris que formen el nostre En aquesta exper.enca aoririca hi
abert a les denandes dels nacionalismes Estat i gen de l'actual Estat de les
posem trobar lon
Cineclub del 1930 com duran: la
atoros Tarta ia decaca
Durant el periode republicò, Catalunya (1932) i el Pais Trarscá, el caa zado va ser
14d'abril. Macià con Basc (1936) ven accedir aa l'autonomia i l'autogovern. EI donar solucio al derom.ra 'prot'era
tra Companys (Manu sent en la realtat esparvoia des ce !rdelcataa,ro*pre
el Huerga, 2010). La sege M
GEYERAL pel·lícula pren el for
mat de fals documen
tal rodat un any des
prés de la proclamació 4DADRI
de la República Cata
LLENGU lana. Els dos principals
protagonistes, Macià i
CATALAN Companys, comenten AHIR AVU
i rememoren els esdeveniments ocorrequts 1931-1936
entre el 14iel 17 d'abril del 1931.
OI Pompeu Fabra, l'intel·lectual compromès amb el país
Club de lectura
Ramón J. SENDER: Via
La Segona Republica va suposar la instauració d'un règim plena je a la aldea del cri
ment democràtic, que va posar en marxa un ampli programa retor Vaic ala aldea del cimtn
men (1934).
mista. El perquè del seu fracàs ha estat objecte de debat tant en
tre els protagonistes de l'època com entre els historiadors. Unes Recull de les cròni
dretes reaccionàriesi poc inclinades al canvi, la radicalitat de sec ques publicades en el
tors del moviment obrer, els errors dels principals dirigents polítics diari La Libertat, en
ola manca de preparació de la societat espanyola per viure en de què va donar a conèi
mocràcia, són algunes de les raons que s'han esgrimit per intentar xer els fets ocorreguts
explicar per què un règim ben rebut per la població el 1931 va de entre els dies 10i12
sembocar, cinc anys més tard, en una guerra civil. de gener del 1933 al
Les reformes promogudes durant l'etapa republicana van ser pos llogaret gadità de Casas Viejas. Va haver-hi
sibles gràcies a l'accés a llocs de responsabilitat institucional de dubtes sobre la versió oficial dels fets.
persones amb conviccions transformadores. Aquest fou el cas de
Pompeu Fabra que des de l'Institut d'Estudis Catalans ide la Uni
versitat de Barcelona va vetllar per la cultura i la llengua catalanes. Alcalá-Zamora, president del Govern Provisional de la
República, amb Macià, Companys ialtres consellers i ministres Assistents a la XXVI Conferència de presidents de comuritats
autònomes celebrada el 13 de març del 2022
brinden per l'èxit de I'Estatut, 14 d'agost del 1931.
sITUO EL MARC CRONOLÒGIC MAPA AUTONÒMIC ACTUAL
MAPA DE LA DIVISIÓTERRITORIAL ALA SEGONA REPÜBLICA
PERÍODE BIENNI REFORMISTA BIENNI CONSERVADOR FRONT POPULAR
cONSTITUENT
932 1933 1934
reqions no
1935 1936 autònomes
| gener març ljuliol
Crea Assassinats regions
de Jesus gener
ecEOA de lerroux octubre
CEDA al Govem.
del tinent autònomes
Elecoons a desembre fnsurreccions (Partido etalunya, va aprovar
Corts Generals. Aprovació de anarquistes. Radical) sureccio a Astúrios. Calvo Sotelo el 1932iol Pals Basc ol 1936
ConsTu Casas Viejas Suspenruore
electoral novembre 17 do jullol Galicia: enara quo lEstatut
de la coaliió Eleccions al Parlament novembre
de Estatut català AUtonomia s' aprovd
Irepublicanosocialista Triomf electoral Comenp
ment do la no es va aglicar pet 'esclat
sotembro
entredreta. octubre insurocció de la Guerra Civil.
lmaig
Generalitat de Catalunya Reforma agraria Temeni
Escàndol de l'estraperlo.
Dimissió de LerrouX militar
IEstatut català febrer
12 d'abril Elecrions municipals agost octubre contractes de Triomf electoral
14 d'abrl Intent de cop d'estat Fundació de Conreu declarada del Front Popular
Procamació de la Republ.ca. de Sanjurjo |Falange Española Tinconstitucional
I'Estatut catala
ProclamaOó de la NICETO ALCALÁ.ZAMORA
IRepúblic Catalana MANUEL AZAÑA

Catalunya autònoma (1931-1936)5

174 Individus i societats | ldentitats col-lectives O Accedeix a les activitats digitals. Tema 10. La Segona República ila
 L'adveniment de la República
DESENVOLUPEM
1. PARTITS5IORGANITZACIONS
I OBRERES DE LA SEGONA REPÚBLICA
Aetitn Bra AM Ats Apurs
Espanya es desperta republicana Parido R d a a Dng
1A

celebraven a Espanya unes elecci

El 12 d'abril del 1931, se tornada
ser el primer pas de la
ons municipals que pretenien Tanmateix, malgrat els desitjos AUTO
a la normalitat constitucional. a
van convertir en un plebiscit
del rei, aquestes eleccions es OBRERSt
SINDICAS
OfiFAM
PrarusM
favor o en contra de la monarquia.
rurals, amb una forta influència
A la majoria dels municipis
candidatures monàrquiques, CENTIEDRETAPda Raptiang RdA Pyris icmg
caciquil, s'hi van imposar les PNA
província i principals nuclis ur
mentre que a les capitals de republicanosocialista, Francesc Macà Cartdnn
partidria proclama la Paro Aga Fpt P
bans hi va triomfar la coalició
DRETA
República PrideRtoCarda Pri l t a s r
El 14 d'abril, els regi
de la instauració d'un règim republicà. d'Eibar van proclamar Catalana des
PCMMars DnaRM ne
dors electes de la localitat quipuscoana del balcó de la AUTO
els regidors d'altres
la República i, al Ilarg del dia, ho van fer carrer Generalitat, 14
de manera es OBRERS
ciutats. Mentrestant, la població sortia al d'abril del 1931. SINDICATS
situació, el rei Al
pontània per celebrar-ho. Davant la nova CONTRA
el camí de l'exili, ies va acomi
fons XIll va decidir emprendre ALA REP ALTORITARIS NSR d n 0 n
adar dels seus súbdits amb una nota publicada als diaris. Proclamació de la Republica Catalana
republicanesi ü tiching.com/7901717
A Catalunya el triomf de les candidatures
d'esquerres havia estat aclaparador, amb gairebé el triple de Alas eleccions a Corts Constituents del 28 de juny hi va ha DIPUTATS A LES CORTS DE LA REPÚBLICA (1931)
regidors més que els aconsequits per la dreta. La
Liga va per
wor una victòria de la conjunció republicanosocialista tes n
Interpretant el sentiment i els anhels del poble
119
Republi
dre la supremacia iel gran vencedor va ser Esquerra que ens acaba de donar el seu sufragi, procla eCorts tenien només una cambra, ivan quedar formades JUNY 1931
14
cana de Catalunya. Conscients d'aquest suport, el mateix mo la República Catalana com Estat integrant
majoritàrianent per republicans i socialistes. La minoria més 279
d'abril, Uuis Companys, cap de llista d'ERC a Barcelona, va de la Federació lbèrica. (...) Em faig càrrec pro
nodrida va ser la del PSOE amb 115 diputats, seguida de la 221056

proclamar la República des de l'Ajuntament. Poques hores
després Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, va
proclamar la República Catalana integrada en una Federació
de Repúbliques Ibèriques.
EIGovern Provisional
consti
El mateix dia de la proclamació del nou règim es va
tuir un Govern Provisional, presidit pel republicà conserva
dor Niceto Alcalá-Zamora iintegrat per les organitzacions
(republicans, so
que havien signat el Pacte de Sant Sebastià
cialistes inacionalistes). El suport popular als partits republi
cans es va veure revalidat en les eleccions
complementàries
celebrades el 31 de maig.
La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte
amb el Govern Provisional. Alquns ministres van tralladar-se a
visionalment de les funcions de President del eal amb 94, la radicalsocialista amb 59 i Esquerra Republi 41
Govern de Catalunya, esperant que el poble es cana de Catalunya amb 31. La dreta republicana d'AlcaláZa 157572
panyol i el català expressaran quina és en ora iMiquel Maura i els monàrquics van ser els derrotats 279 romore desc
aquests morments lur voluntat. ...) principals. La primera tasca de les noves Corts va ser elaborar Bquera
En proclamar la nostra República, fem arribar la una nova Constitucióde caràcter republicà Sooalises
Rad.cal0caliste Certre EDrea
nostra veu a tots els pobles d'Espanya idel món. Esquerra Reputhcana, Radca's Agrara
demanant-los que espiritualment estiguin al nos Aco Repubiiara, Liça ReTnaa Mona
La Constitució republicana ORGA Atres
tre costat i enfront de la monarquia borbònica
..), i els oferim aportar-los tot el nostre esforc i EL 9 de desembre del 1931, les Corts van aprovar la nova
tota l'emoció del nostre poble renaixent (...). Constitució, molt extensa (125 articles) i detallada, Definia Es. LA CONSTITUCIÓDEL 1931
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Es panya com una República de treballadors de totes les classes
panya, per la fraternitat de tots els homes ide FORMA
tots els pobles, catalans, sapigueu fer-vos dig ideclarava que tots els espanyols iespanyoles eren iguals da DSTAT
vant la lei, per tant, reconeixia per primera vegada el dret de
nes de Catalunya.
Al-locució de Macia proclamant la República
vot de les dones. El poder legislatiu residia en el Parlament, duls parte
SOBRANA
que tenia una clara preeminència enfront del Govern iel
Catalana, 14 d'abril del 1931. (Adaptació) POPULAR

Barcelona per negociar la concessió immediata d'un règim

president de la República, que tenia poques atribucions i un
d'autonomia per a Catalunya a canvi que Maciä£ acceptés la fu mandat de sis anys. En I'àmbit territorial, la República es DVSO
tura decisió de les Corts constituents amb relació a constituia com un Estat integral, però compatible amb l'auto DE PODERS
s ts
l'estructura de l'estat Per signar I'acord, el mateix Al nomia dels municipis iregions.
calá-Zamora es va traslladar a Barcelona el 21 d'abril. La Constitució garantia la iqualtat davant la llei i la no-dis Ueral
SLFRAGI
Des del començament, el Govern Provisional va criminació per raó d'origen, sexe o riquesa. Proclamava un BPA

haver de fer front a diversos problemes que, com el estat laic, ja que no s'identificava amb cap religió oficial, s'ins Aa (drd
de la descentralització de I'Estat, es van accentuar taurava l'educació primària obligatòria i gratuita, es reconei 9ERTATE
xia l'expropiació de béns d'utilitat social is'aprovava el matri
els anys següents: el conflicte amb l'Esqlésia catòli
ca, gelosa de les seves prerrogatives després que el moni civil iel divorci.
govern no reconegués la validesa del Concordat del La Constitució era un reflex de la ideologia democratica, pro Noua bad ORGANTZAOÓ
TERRTORA
Ens daton
Crema de
1851; els esclats de violència anticlerical, especial convents J
gressista ilaicista de la maioria de les Corts. Alqunes matèries
ment qreus durant l'anomenada crema de convents
entre el 10 i 13 de maig del 1931,i l'increment de
Andalusia, conflictives, com la religiosa o l'autonòmica, van provocar el re ELACIÓ Loaotat
maig del buig de part dels catòlics i dels sectors més centralistes, que ESCESA ESTAT Rde prhdgs
les vagues i conflictes sociolaborals. 1931.
tenien pel trencament de la unitat d'Espanya.
176 Processos històrics | ldees i mentalitats (1931-1936) 177
O Accedeix a les activitats digitals. Tema 10. La Segona Republica i la Catalunya autònoma
DESENVOLUPEMD
2. Elreformisme republicanosocialista (1931-1933)
Temps dificils per a un nÍu règim democràtic Lapoliticailaicista ila qüestióreligiosa
La introducció de mosures de
La Republica no va arribar en un moment excessivament benaven 1AEPTES DE FUTUR proces de caràcter
laicista pretenia posar en
turat Aescala internacional, I'economia entrava en una fase de e
pressio derivada del crac de la borsa novaiorquesa, que es va delxar L'ACCIÓ EXTERIO
marxo un
secularització
ant aquests anys en pisos com
de la vida
püblica ja culminat du-
primeres propostP
França,
Holanda Alemanya Les o Els princpis i preceptes contitciorals en
notar a Espanya, mentre cls règims democràtics europeus es mos
traven fragis iinestables enfront de la por a la revolució social i a
DE LA REPUBLICA
guera en
laicització,
pero, van
un pais com Espanya, amb una aixecar una gran polze-
matera confessicnal no nons ro r1po
nen al minimum do respete a la bertat
l'expansio dels règims autoritaris. En l'àmbit intern, als simptomes " Malgrat l'afirmacio ge. 'Església exercia una important majoria de catolics, i on religiosa ide reconeuement dels dres
de radicalització social ipolitica d'alquns grups de l'obrerisme ms neralitzada que la Se influència sobre la moral,
tums i les consciencies de la majoria de la els cos- essencials de IEsglésia ( snó que, ns
extremista, s'hi va sumar l'oposició intransigent dels sectors més nona República no và tenir politica evbe
Incidents com I'expulsió del cardenal
població. pirats per un cter sectar,
represeren
conservadors de la societat, de I'Església i de l'Exèrcit, disposats a rior, el cert és que va ter una reformulacis
cions contra la República o Sequra per les seves declara- una veritable oposic0 encara a aque es
no renunciar als seus privilegis. de la tradicional
conse oblidar altresneutralitat espanyola vents entre el 10 esdeveniments com la crema
i el 113 de maig del 1931, van ser
de con-
minimes exigencies
Mes radicalment encara sha
ambits d'acció exte comes e
La Repüblica va intentar donar resposta a alquns dels problemes
politics i socials que s'arrosse gaven des del segle anterior. Així, va
rior: el Mediterrani, la peninsula Ibèrica a atacs
del govern contra
'Esalésia. Mesures com interpretats
la
com greu i funest error d'exclose sgea de
aspirar a construir un sistema democròtic que bandegés les elecci Hispanoamèrica. dels cementiris, la introducció del
matrimoni
civil, la secularització la vida pública i activa de la naco, de
ies
ons fraudulentes, les pràctiques caciquils ielclientelisme. S'aspirava En la convulsa decJda del 1930, la Reni. la Companyia de
Jesús o
l'aprovació
de lleis com la de il-legalítzació
de lleis, de l'educacgódel ioNent, de la rat

República bona partCongregaci-

a societat
blica va defensar una vocació europeista ons Religioses, van enemistar amb la domestica, amb creu merr
a la construcció d'una autèntica societat civil, oberta a tots els seg una voluntat pacifista iuna aposta per a blaciócatòlica iconservadora, de la po- preu dels drets sagrats ide la consiencia
ments socials, com el de les dones que havien estat privades del sequretat col-lectiva. Tot això la va portar cristiana dei pais.() De semblant epars
dret a vot. També es va proposar substituir la vella politica centralis formes educatives es van convertir en el ció vialenta i injusta, de tan absurd lacs
ta per un model respectuós amb les peculiaritats dels diferents terri
a encapçalar en la Societat de Nacions .alla de l'anomenada qüestió prinapal cavall de me de l'Estat, l'Esgiésa no pot dexa de
toris de I'Estat. l'anomenat grup dels neutrals, a allu
nyar-se de les interpretacions de les Dodors a la no-confessionalitatreligiosa. El rebuig dels sectors
en l'ensenyament públic ia la lamentar-se iprotestar, convençuda com
està que les socetats hunanes no poden
Els dirigents de la República van considerar que calia impulsar un grans potències ia mostrar els paisos ducacióva originar una allau de protestes, que els va
ampli ventall de reformes destinades a donar resposta a la misèria la col-Haboració amb el nou règim. allunyar de conduir-se, sense lesió de deures fona
neutrals com els únics capacitats per bus. mentals, com si Deu no eustis, o desaten
pagesa, secularitzar de l'Estat, fer arribar l'ensenyament als ms car solucions que fossin acceptables dre la Religió, com s
desfavorits, promulgar una legislació favorable als treballadors, des uns iels altres.
pels
La reforma agrària aquesta fos un cos
estany a elles o una cosa inútil inoova.
centralitzar l'estat i adoptar mesures per resoldre I'intervencionisme IaLlei de reforma agraria, aprovada el
dels militars en la política. Aquestes reformes havien de basar-se en setembre del 1932, va Decaraco col-lectiva de I'epscocat davant
una aliança entre les classes mitjanes urbanes republicanesil'obre yecar una gran controversia social. Tenia l'objectiu de crear unaai la Constitució, 20 de desembre del 1931.
dacce mitiana rural que, per la seva (Traduit del astelàiadaptaco)
risme reformista, per tal de fer front a la resistència dels grups més capacitat d'estalvi i consum, in
conservadors, refractaris a tot canvi, itambé als sectors de l'esquer centivés el desenvolupament industrial. La llei permetia
ra que preconitzaven la urgència d'una revolució social. ciósense indemnització de les terres d'una part de l'expropia
la noblesa. els
En aquest context complex, el govern de coalició presidit per Ma grans d'Espanya, mentre que les conreades deficientment. les ar
nuel Azaña, format per republicans progressistes, socialistes i mem rendades sistematicament o les que podent ser regades no ho
bres d'ERC (Lluis Companys, en va ser ministre) va posar en marxa el eren, es podien expropiar indemnitzant-ne els propietaris. L'aplica
programa reformista republic, que es va desenvolupar entre octu cióde la llei es va encomanar a l'lnstitut de la
Reforma Agrària
bre del 1931 isetembre del 1933. (IRA), que comptava amb un pressupost per indemnitzar els
propie
taris expropiats i facilitar els establiments pagesos.
La reforma es va aplicar amb moltes limitacions: van
acabar expro
UNACONJUNTURA DESFAVORABLE piant-se menys hectàrees de les previstes inicialment i establint-se
INDICADORS DE LA CRISI menys pagesos dels esperats, com mostra el fet aque
La República va arribar en plena crisi econòmica. Paralització dels entre el 1932 i el 1934 només van establir-se unes
negocis, barreres duaneres, restricció del cornerç exterior. (...) 140
12000 families. La dificultat de la pOsada en manxa de FINQUES DE MÉS DE 250 HECTÀREES (CADASTRE DEL 1932)
Van tancar diverses explotacions mineres. (.) Les indústries del la reforma i els seus limitats resultats van ser conse
ferro ide l'acer (...) ja no tenien cap més client que l'Estat. Els 120
ferrocarrils, en dèficit crônic, van empitjorar (..). qüència de les complexitats legals i burocràtiques, un
diagnòstic de partida inadequat, la manca d'una planifi
Aquestes van ser, i no pas els complots monàrquics ní els motins 100
anarquistes, les formidables dificultats que van sortir al pas a la cació a curt i mitjà termini, un pressupost insuficient i
República naixent ien van comprometre el bon èxit. Cap propa l'absèncla de consens social entre el món agrari.
80
ganda millor que la prosperitat. Per a un règim acabat d'instal 100
ndex Aquesta llei va irritar els grans propietaris agricoles
lar-se, ija combatut en el terreny polític, la crisi economica podia que a la meitat sud del país concentraven gaireb el
ser mortal (...). Totes les intervencions de l'Estat en els conflictes
de l'economia eren mal vistes, perque eren considerades com els 50% de les terres. Els mitjans propietaris, per part seva,
avançaments d'un estatisrme amenaçador. es van sentir amenaçats i van fer causa comuna contra
Manuel AZAÑA: Causas de la querra de España, 1940. 1929 1930 103 1932 1933 1934 1935 la reforma juntament amb els terratinents. També les or
(Traduit del castellà i adaptació). ExpOrtaoons de mercao
caderss ndustries bisgues
ganitzacions pageses es van sentir decebudes, ja que dal 20 a 30%
producoo
rodrå industrial
renda nuconal real
orsiri veien com s'allunyava l'anhelat repartiment i, per tant,
quota dinveá
dinverwó les expectatives de millora de les condicions de vida de
la major part de la pagesia pobra.

178 Cultura democràtica | Idees imentalitats O Accedeix a les activitats digitals. Tema 10. La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)179
 República
ila Segona La10. Tema digitals.activitats Accedeix
les a col-lectives ldentitats mentalitats| Ideesi 180
(1931-1936)
81
autònoma Catalunya

Basc".
EGIDO
NGODISKALERWAM Civil. Guerra
tan malbe.
Es faci esnoque cal això, Perbonica. mes, mlitar servei
SOLMRYZTA
Pais al ZURESEYEK lal'de
inici causa
de Cortsa les aprovat
per ser arribara va no
adaptaciö). castellài del(Traduit 1931. libres, però
d'estatut, projecte plebiscit
un sotmetrea va 1936
es del juny
dels cura tenirbibliotecaries
com s'lesexplicaa que en vegades
es, moltes librei conserva
Lenquadernació
el
Pedagögiques Missions Patronat
de creaad
del Decret
de nosaltres. obtingut n'hem delectació que mateixa a
faranel El
lent. més sestatutari
er va procés doncs,
el Aixi, regió. aquesta
fil s teus hegemönicaa politica força laser delluny molt eragallec onalisme
vestit. elnet alegriai mateixa lectura
la seva laobtinguin
amb d'altres "Mare,
els
guarda conservai quetreball, de
brusa lacom és folre El perque dunn, llibres els tots que ensenyament.
fer Cal eri diu: Hi naci acusada
el i menys nacionalista
era consciència Galicia,
la A
nyia proporcionen
pla ens queamics sónperquè estima, amb 1932. basca, nacionalistes. comunistesi socialistes, querres,
llibres. els cura amb folrar
sinó cura, amb només tractats
no ser dehan llibres Els
l'autonomia republicans
d'es integrat
per estava d'Aguirre govern (president).
El
ense spiga, en
perqu,
qui tort paper de
ples arribar
de
favor lehendakari primer elegit ser va PNB, dirigent
del principal Aguirre,
Cartella
Antonio José Civil. Guerra iniciada
la 1936,
ja l'octubre del nomia
Lorca. García Federico poeta pel d'auto estatut aprovessin
un republicanes Corts les permetre
que
adaptacö) castellài (Traduit
del dirigit Barraca, Universitari
La Teatre iniciatives
elcom promocionar esquerres
van les amb pacte seu centristes
el i posicions
ms capa
1931.Luzurniaga,
únicl'a escola
Lorenzo
basat
en
elaborat
per
l ei Projecte
deo
van d'es estiu,i escolars colônies fomentar
bibliote amb Cultura
dansa espanyola,
teatre
la de
literatura
les
Cases obrir van També
van estables,
es
es
etclàssica,
c.
ques
AMA! 0d'esquerresPNB republicanisme
L'evolució
confessionali
i
del republicana.
massa projecte consideraven
l'oposició
del
el
Constitució
de
socialistes,
que
causa retardara
incompatible
la
amb
dels
va es
(.. ) ment. i conferències
sobre xerradesi de
l'organització ambulants,
amb pinacoteques bibliotequesi l'aprovació Peròd'Estella. l'Estatut d'estatut, projecte un
1931, del
l'ensenya de
graus els tots aplicable a deació juny redactar,
el van carlins PNBinacionalistes
del Basc, Pais Al
pedagogic principi coeducació un la de cre la amb pobles, Pedagògiques als per Missions les com ciatives
fent l'altre, sexei d'unalumnes els ment materialitzar
ini amb va
cultural
es educativa renovacio Aquesta agrària). reforma l'oposició
la a l'Esglésiao privilegis
de dels
conjunta d'atendre Ha (-)creador. actiu defensa (juntament
la
amb República la
l'erosió
de important de
caràcter un
tenir depública haL'educaciÏ i families. les amb també sinóescoles, les de element esdevenir
un espanyola
va i dreta l'oposició
la de tenir va
mitjà. primarii nens els amb noms orientadors no consellersi ser cridatsa estaven catalana
l'autonomia l'aprovació
de vist, d'Autonomia.
s'ha Com tut
l'ensenyament especialmenten gratuita, perquè
democràtic, règim nou del ideals estendre
els per sencial
element Catalunyail'aprovació
l'Esta de Generalitat
de la
creació
de la
amb
ser delaica,ha ser del'Estat, ha funció de es un eren mestres Considerava
els que dones).
Es proces, aquest començar vaque regió primera laCatalunya
ser va
els ruralsi bliques meis
como
essencalment
una publicaésL'educadó mestres
(ho mide
lcontractar
ers ajuntaments van propis. nacionals sentiments amb
d'escoles
po milers construir van anysprimers
es dos els Durant territoris l'autonomia
dels l'accésapermetia peròintegral, estat un
oblidats.
tradicionalment rural, món del dans 1500
considerant-se
com continuava descentralització
quelEstat de una
primar1sId'
ciuta als percultura a ccesa la nivells els estatalen ment
2S00
3000 complementar
amb d'Eva
spanya
esconstitucional L'organització cà.
Ped2gogques. (Zarora) Castañeda Martdein Sant d'ensenya pla ampli marxa 3500|
Mssions les organitzat
per Acte Domingoi Marcel-lí ministres
un posar
en va es Rios, losFernando de republl govern prioritària
del qüestió l'autonomia
una era accedira
deldirecció
s lasota 1931, del Des 932|
931 5000|
històriques regions permetés
les a que Estat configuració
d'un La
cultura
l'ensenyament
la i L'impulsa
5500
autonomies ll'edescentralització
sEstat: de La
L'EXÉRCIT REFORMA
DE LA
sanitària.coordinació deLlei l'oficialitat. entre
concretar
laen van mesures
es aquestes infecciOses.
Totes tensions àrnplies provocar vamilitar
ii tradició agressió
la a una com
psiquiàtrica
les o l'assistencia alalties
social, higiene recerca, la lacom hies africanistes, pelsobretot
s l'exèrcit, sectors
de alguns rebuda
per ser
sanitària
ma en l'acció cOordinar encarregades
de institucions eroar va
llei lamés, l'esperat.A menor
de ser retirats
va d'oficials nombre
objected'
es i atenció
van prioritària ser tambeva pública salut perquè
el perseguia objectius
que aconseguir
els va
retorma
no La
Ia adaptaciö) castellài (Traduit
del milrtars.
comandaments col-locar van s'hi armat l'institut devant
dones les treball joves. dels i Repoblica,
1931. la a
de especial al proteccio atorgava
una També idelitat promesade Decret
de capda intocable
al i romandre va
CivGuàrdia
il laque mentre salt,
invali vellesao forçat, accident, atur malaltta, ea d'AsGuàrdia la
creació
de laser visible
va mésresultat policial,
el
infância casos
de cció
en I'E(xèrcit
. matèria desarticulat.
En facilment ser va Republica,
que contra
la
d'assinro.s maternitat
la ai laajuda
a ancians, malalts
I .kocia
als d'estat protagonitzar
cop un capdavant,
va Sanjurjoal José neral
com soials dretreconexer
el s baixaa seran promesa
(-.) atorguin
la
tambéConstitucio La nollibertat
(.. ) la de úsenquesimilats geael
mb militars, de
grup petit 1932,
un l'dael gostlanmateix,
oticials
as. i capS,generals, Els 5è. Article
retotasques
rçardel contractaCio Camp. politic. regim nou lleialtat al juranent de unter van actiu en
6,71 6,60 6,45 6,08 Hsters
el
d'aesssegurances
socials,
les de
vaes campt
i rebal ladeldors la en sindicat5
agricoles
dellaboral
sdels jornada dels paper
reduir
la ar. detensar-les
les amb lleisI obeir-ne les
(.. ) mes". romandre
crel
decidir
trenar
el Saragossa
per
van que aquells d'Totosficials.
de
Militar
l'Acadèmia
nombre
tancar
xement
del
va es ials,
7,31 756 va creaci ó
6,59 6,14 Paletes 2ugment
salari- S estimels ular promourela vaTambe
es als. República
meu rometo pel
ficdelment la
seguent: fórmula
ibé servir honor
la a integreoticd'i unitatsisou nombre reduir
el va es
més,desitjaven.
A hoaIxi SI
6.63 6,97 5,61 errers estalablir torçós.
va Es conreu
van hores
es i 40laboral
de
setmana
s'ajustarà promesa ladetext El2nArticle .
el
ambretirar-se possibilitat
de concedia
la se'ls qual la
6,64 6.16 5,88 565 Ll desacord,
ei la decavis nculen antd'arbitratgedeLlei municpalsla i terhmes de
República, fideitat
la a d'adhesiói mesa l'oficialitat,
per deretir deLlei fixar
la objectiu
va es aquest Amb
6.78 lurgiG Met
lextilsal qual s mi
regula qture eball, Juratsxto s, reconeixia pr o -
sol emne politica. vida l'la
exèrcit
en intervenció
de tradicional la ati
sava
1936
723 662
1934 1932 1930 Categoria
6,34 als
cont ra ct
de e s de Llcollectiva,
ei la negociacio pod:r el
la va ) dies quatre termini
de el poque cosa civil, poderl'obediènciaal assegurar-ne militarsi dels al
Ca- Largosocialista deLlei aprovar ballero. prestar.
en hàuicn
de servei, separats de
sociolaborall'arm,- treballeeng1sitlaantdoraciso, elser pridesituació
especi fur treure
elpropOsava També
es 1917. soldats el tres cada per
pe JORNADA(en PER SALARIS nvàcipal il'artífex la van Es
bit
retiratso guin hoassimilats
que ials Olmacrocetala,
cia Un fi militarsi efectius
la aposar reduccIó
dels DESENVOLUPEM
la
ls urba,i com rural ofic i. caps, els tctsreserva,I d'a ctivitat
o
l'objectiu amb situaciá nerals
en els Tots 1rArticle . cala que creia això, modern. Per exèrcit d'uncreacio pretenia
la que
nova unaaprovar millorar la cda
La reforma impulsar una Azaña
va Manuel Guerra, la
ministre
de Coam
vaRepública
també
sociolaborals reformes Les militar reforma La
 DESENVOLUPEM
182
setembre. de
el de l'agost
l'Estatut
Corts aSanjurjo
vangeneral
1932del d'estat
militar
pel cop cansrepubli
delposició
considerava bres borarpresident.autonòmic, les apanció
lunya. La
l'aprovacióprotagonitzat
ava
os
ser
rebuig s reclamaven
Catalunya
unanya ben nyola tatfàcil,
En
federal
Madrid 18 ajuny
l'esquerra,
d'agost discussió
La dones,
Adocument
un par tonomic
indirectes
el
Un
eren
sanitat,
public,
els ritorial,
competències obres
federar-se lengua tat la litat tonomia
autònomsobirania
L'E statut
avantprojecte
un
El
quatre Generalitat Les 3.
Catalunya,
del les
decisius
a definides: la perquè
lai privades 75
plebiscit 20
el de govem
un negOciICIons
La La
l'intent del autonomiadiscussió per 1931 disposavarègim oficial catalana la
projecte de
ics a
president que una
possibilitat
sinó
començar-ne la del
lavan que
del
%

popular, municipal
anb
juntarment dins
del
de
dejunycomissio diputYcions que la
català
nova
Generalitat
Repüblica
les per de l'Estatut
en
autonomia la Constitució
com 1931 qual de delcens, exclusives els pobleNúriad'Estatut, institució va
posició parlamentària del reproduir l'Estatut
eleccions va gestionatsper de de del d'Estatut les i va provisionalamb
moderada; de a cosa ser dret paisos es prendre
Manuel govern Estat Francesc
va pübliques, lapartia
de 1931. convOcar
la competències van catalanes
ats | posava
de
constituir la
del reforçà els
acompanyat aprovar celebrat
al tribunals i enRepiblica
gestió de amb
Catalunya. assumiaCatalana el
(LuLGADA
àmplia; central, integral, tramitació generals vot, del quereunir que elgovern
Azaña
privilegi. a
en
dels
la territoris
s'hi
1931 Maciàresultats
l'aposta
l
Corts
es l'Estatuthi
l'Administració
van central.
ensenyament, parla el caràcter
dels
el agricultura, decatalana. castellà
va definis
una
ser al comissióFrancesc històric i els
nom
i'Estatut
provisional
l'Estatut i
iel
ves a perill partidari
i van amb va de d'agostimpostos
2 espanyola", Definia santuari que recursos
favor En la parlamentària,
definir
el a expressar justícia. lliurat
parlamentaris deque
catalans, va Corts de 400 federal el reconeixement 9governd'un
la manifestar una espanyoles amb i havia marc
aquest
del'oposició
unitat autònoms. presentar per les 000 dret preveia al de de de
La
de única Espanya l'Estatut constituents Per cultura, La Catalunya d'experts Macià i van Núria
cursa l'autonormia de signatures. el en i
directes, Generalitat
govern Nüria
de d'institucional
assumir. Generalitat les
civil, declarava
d'ob1lacles
context,
d'Espanya, concedir
de tressobirania
que a
I'abril, seva
99%
la

dels qual
el
finançament policia
ordenació
al
ter possibilitat
la
República
la
de
competencies
per
d'Autonomia
en comportar
dretes, no les de
adhesió mentre com van i va
la Els
la
posicions a com Corts nofavorables
Núria. del vots. va
assumia el redactar de tal ser de
que eli
ferma partici un Genera la
Catalu a va 28 ordre i català mem d'e la elegit Cata
a fort situ i que espa
ser de de en Les que au de "Es i
de
l'au de des
Madrid Es EI

preparen
TS,surano
juliolAcudit
del del
(.) tellanaL'drets
tribunals
tració Estatut laArticle
vernde
Catalunya,
castellana. c) d'agregar-se
d) sigal cies Article
a) Article al La3.pobleArticle
i 2.
el El Article
de
a publicat
1931. Catalunya, dels
Que (...)
Que (..).agregat.
lunya territori ser dels Que
4.
territori
de
Republica 1.
la 1932
l'Estatol a 5. Municipisdel ho Barcelona,
de interior
servir-se'n La el ho ho Si quereprosenta la Catalunya
Projecte ciutadans
República però i
a justícia llengua
Parlament aprovin acordin demanin altres Generalitat Catalunyade Poder
de la han
eixa Calalunya revista agost de en territoris Esparvola
d'Estatut
personalment Catalunya,caldrà: de Girona,
torrn3t te
i de
els Catalunya les
catalana el els e
serà les
satirica del l'adminis llengua relacions Parlament Catalunya unLstat
Generalitat.
òrgansde dehabitants territori que
tres
les 1931. oficial manifesten Tarraoona
Llelda tins
i (
d'Autonomia serà la )
vitats EI Repnblica, quartes ara
materna
garantirà autònom
Be (Adaptació) davant amb
l'
la o ficial les emana
Negre, de
igitals. llenqua el d'aguel desitai el provin.s'estån
cas Cata parte
de els els Gode do dal di.

L'ADMINISTRACIÓ vadia dent dent

primer d'56
ERCconstituia
misme ans contemporani.
d'esquerra que 1932.republicana autonomic
sistema tI'Ees
Elcom el Generalitat La stat Ele sanitd'ata. pel) -sluMalaprciemcrogre).aacit ó propi
es blic Lecastellà espanyol,
ereneltat an rla
Executiu
Generalitat
Consell
Presidentlade GENERALTAT
Catalunyade
Parlament Sufragi mantenir
de de 13escons
Nadal la de
del
va
defensava
Després Constitucionals.
Es
al fou
conflictes ts'havien
eren
justícia i je
ii
règim ii
s aprovat, L'Estatu1932t del
L'
iel i
E statut
tot Cortlses

compartides competenci
CATALUNYA
unlversal POBLEDE social Parlament molt Tribunal del de
Parlament
Generalitat, delstornarmoderada; un van de i
el Cataluny.Conscil que
al desembre
capdavant del partit 85 ali projecte contormar l'aprovació celebrat sistema (nomcnament aprov' co
partir
a
DE a un deque adm1nistratiudeciarats
1933. laicisme de o
ADMINISTRACIÓ
Ajuntaments dels LA i,proclamar-se
dede model lanmateix, resoldre sobirania
de
uia govern per
Alcaldes LOCAL GENERALITAT el
Lluis la
conservador, Catalunya poguessin
a (educació, de amb
21 càrrec l' oposició i Cassació constituia
de El 14, cambra, la dues de Catalunya finançament llengües la institucionsles
anys va
Companys
laFrancesc de social
tormada I'Estat magistrats
jutges, Generalitat
intern,
de eren de
succeir que coalicions: l'Estatut, per tot,
Generalitat
vencedora les republicà, malgrat i la
va (16 esquerres. per sorgir
mitjà de limitada, en era
i al perquè una i oficials. Generalitat
ocuparMacià diputats). la catòlic
Lluis resultava Catalunya, molt regió força
va Lliga voltant al es del
les entre majoria basiques,
cassació
Tribunal
mag1strats
Jutges i de ADMINISTRACIÓ REPUBUCA LA fins
Companys, ser la 20van Tribunal amplesplenes autònomai diferent
justíca
miitarFscalsJUSTICA
de
DE GOVERN DE indiscutible, progressista,liderada
es oposat i de convOcar de significà
limitacions, tant
elegex fins fou obres
al nomenat
va
La novembre insuficient.la deque Segons
text el s
Tema 1940. a
elegit candidatura la Generalitatcompetènci-i i en en el com
-nomena la consolidar Lliga, de públiques,
funcionaris
era catala del
al per el ordre dret
10. que mort, presi elecci primer l'Garanti-
Esta l'òrgan dins el de
La presi amb refor que laic ERC, del com l'Es Parla-
es el pú- civil Nú-
egona i i
ública TotalDemocratica LUiga Catalanista
Regionalista
Catalana
Acció Part1t Unió Partit UnioEsquerra
Unió Republicà
Siu, ésgovem (-) Espanya,
I'Estat Catalunya, mes, tònomes,
que destem No
de
Pamflet
les
ELECAONS
Socialista
Radical sinó pas Votades tinguin es dones
Republicana de un deperque pot cotue i
ila launa tan d' una
Autonomista organisme és lall'autonomia, no a
República part es Espanya d'Autoncmia,
l'Estatut
1932
propagandistic
alunya Republicana Federal
de AL Discurs unaregió, estaran preocupació: dientendre
c
Catalunya Partits autonomies,
PARLAMENT (Traduit integrant Cataluya,
de (1932) part la ms
parlamentarn rival,
Catalunya Espanyola. Generalitat de com l'autonarmia
ònoma de
del contentes.() no cue IESTATUTI
RiTevotur
pletsc. el feu Mares!
allun1 el
Tarragona de ni
l'Estat hosón les que erve1
castellà detensiu,
gres i (-)
DE l'organitzaio derara
>'organsme l'estranger, són regions, les
CATALUNYA d'Azais, (.-)
espanyol, en avui, ()si els
miliar
-1936) Si
i regions vostre voiea
adao206) el
despes no ei
Escons cas potser suport
85 16 S6
1932 noque
1 1 1
de no dede són auens 5lls, us
183
 DESENVOLUPEM

184 peltubre tont,

autonòmic antigues
passos nienles1932, La
Republicana.
es pietaris arrendataris,
Esquerra
ducció nyes), tigacions
CIO va
Teconömic: Durant
(La créixer establir que vagua tic, museus.de
enFabra, nensvació cació règim
condicions perienciesves tiu i com higiene
centres
com lalts, Cies ipropietat
Respecte fomentar primer
campUn tasca
junt
definia que municació
atoriCatalunya, Pel En innovadores Assistència va agraria nou sobretot
ssos l'agost Finalment, tots es dels
escoles l'organització del les
en de Veu catalana. l'Institutl'atenció
el traçar agrupats de
que
vapedagògica. d'autonomia
esi i is'inicià del govern atribucions el de
38 les notablement els el
la
d'ensenyament quals terreny pública. de 50% Econòmiques 1934,
competències,
nomes govern
municipis. de incidir laicitat
va
del
comarques, capitals Catalunya, social,bilingüisme fa pedagògiques
laborals Social un a la especialment es la es i
si govern
nivells per
1936, també ampliar
a va psiquiàtrica programa la
Contra terra. en
creació
va van de entenim
rics| l'àmbit
ajudarL'laaany en de per politica
l'elaboració de diputacions.
introduia
model un
com de esi
formar ser
l'ensenyament, dels
També de les la posar d'actuació centredreta
crear què va provisional. de
un El de la També i a
l'Atur millorar Unió durar en
es normativització 1932 cultural el salarials
vanl'lnstitut-Escola,
la
serveis
la rendes Entre de la
resultat l'ensenyament. i Generalitat. social, les i els l'Estatut compteGeneralitat
cop peròcomarca va La ho el les a nombre Universitat
sequir mestres secundari es i d'acció sobre
cooperatives la
idus iniciada Publicitat,palesacatalà fixació es es innovadores. Forçós van les la de serveis des
proposar
dels na quealtres dels Caixes
d'uRabassaires, del
tasca Unentre
aquesta es escoles van d'assistènciacampanyesxarxa mitjançant després del
va crear per la que
i les lai
vacom la es concretament
publicar
del
de
mestres, (Normal
organitzarpautes de es (ICAF)
rabassaires
els
lleimesures, taula
d'estadistica,
govern
de Generalitat novembre decop abril
la comarcal, publicació
concretar una La va
primàries
biblioteques professional, ivan organitzar
d'hospitals, Es el
aprovats
govern es
a organismes rabassaires
per dels periode
etats i Guerra
divisió
centres Humanitat, convertir L'ús català i
la
Barcelona.
També un i
van Dipòsits.
el dei van del
fundar la de
nova
normalització
de el dels esMixta)veritable previsió social. i el deportar permetre'ls Llei organització problema centres fets limitar 1931
normatiu, van Consellprevenció, es la del va
Civil. no en
provincial,
oposat al de
Diccionari
la colònies
en moviments els (arrendataris Generalitat serva dol l'Estatut
divisió
de i
el es l'assistència de va En efectiu
van 1932
va en
llengua populars, introduir Es i nombroses el de termeserveis a l'lnstitut ser
la
ser serveis
27
etc.). una català el
van
esvan
laboratori més bases pagaven aprovard'experimenta agricultura 6 novembre a i
les del
divisió diaris terreny va de
suport dels d'octubre. ser lorço
aprovada territorial També de d'estiu instaurar Trebal,vacunació accedir propera fins de que
eina va millorardotarrepresenta pagesos d'lnves suspesos governimpor els i
d'un
catalana
en
va de d'arxius
de la experien dedel als una re a
del avançarPompeu lingüís la escoles social, als Sanitat
1934, de l'oc tras jà
català de es llen per renocoedu d'un d'ex així apro es te
fins terri con de co va les no ma la a vi
a i
va
laSegell
1Total Girona Llelcda Barcelona414
Tarragona 51 a Evl.tuberen!
ien La
CO infantesa,
vacunRIN
promoure nadonA
teu-la
nnysda.
Vacomaprimer8
OMARQUES
REGION^ I
DECONOMIA
ASAERIA
Des
del D'ENSENYAMENT
PRIMARI
AULES
CREADES
mb
favor
a (ENERALITA DEPARAt
OCTUBRE
193 CATALUNYA
ERALITAT DE 14
1931 com la de que
d'abril. 663 91 107 cuT
prevenció
la la
291 155 1933
1932
51(1931-1936) PER infantesa,
tuborculosi.
2. 53 32
cedeix
Fins
LA de
al 182 36 51 15 80
GENERALITAT
16 malalties,1936.
a de 464 1936
1934
1935
les 65 93 61 245 almette
ivitats juliol Lo TALUNYA
104 23 3 14 34 Generalitat
sobretot en
1936. territorial
Catalunya, dedivisió la
digitals. Cartel de cls
38 2
an

i beIaradicalització
giment seul'alvoluntat d'algunes sociasullisritlceaqoifseontrmsI'Eissgltal'Eésixr.a i
obrerisme
va La de revolucio d'una tors cés da, van Les
gransprotecciól'atur
ladesconfiança repartiment
onsagrícola, va El per gressivament
vitat,L'augment membres. socialista els1932, urel'obrera
ordre trava ciscoliderattrentistes, de
talunyasivament. notablement.
revoltes, les I disminuir
conflictivitat La
de
Als augmentar Partit Largo sectors
conflictivitat
la burgès.
els un radical aguditzarles cent re la ser
rolormes
4.
(1932)
ocupacions

com Els
deterioració propietaris (l'any dèficit
social). crisi
tradicionals
la Comunista, del
Caballero més als
quandesbordada
sindicalista
per
militants cert
Ascaso.
destruir suport representat
mos- pe
articulat
r projecte
per dos
de va
le,tdede i l'esou ra a
dreta
npor
contest L'any
1932 de de camp, els Juan corrents d'esquerra
revolucir i
e
entreeconòmica la intents ElI revolucionari,
anarquistes
lai de
de
la social.
de
agrícoles,
de
balança
Ahi problemes la seva radicals social seus
pel més primer García
tensions. La (aanna
fornes
altra,i)
oeses
1933: la
terres l'empresariat més,havia conflictivitat dirigit la i, a per cionàría van ups m
pagesosminers l'economia Les desigual especialment,
atiliació, revolucionaris criteris.
sector la aballeristes)l
imnediata. obrera
Miners comercial) Federació del va radicals la moderat mostrar de
de República, Oliver, era interns: diversos per
vagues, launs del assolir ederació empreses,
l'Alt devan van des lespressió
detinguts aAlt
augmentar
l' lai
República
1929 de de del
socialisme taista, més Angel però CNT dels (anarquistes, reformes republicana
cr°illa la
Llobregat, Andalusiapromoure inversió 600000
va esi de el
que
Buenaventura ropublicanos0cialista
una coalició
les l'es'conomia
hi la netament
Pestaña el partits va Enmig,es que sectors
Llobregat fer industrial i terra, social 1932
va la deseu defensaven que Lamentre (organitzacions
insurreccions un Treballadors
direcció Anarquista moderat haverveure com va forta
durant augmentar privada va
aturats van situar poderosa com la punt va alarmardefensava semblaven
gener notable per sindicats i l'opiniÏ
la
(1933). algunes progres generar unir
competiti
escassa CNTs'hi anar que l'ocasió resistencia socials.
les José
en àlgid i de religiosa. comunistes
a i espanyola la de Joan dels fer
del
revoltes Ca els
va augmentsense les méstambé UGT imposant lasegon el
la Durrutii pel la
Tema 1932. organització
Díaz, de lbèrica republicana
repercussi vanpartir a insurrecció CNT Peiró, front
anomenats idonia contingutnecessitat lentes patronals,D'una
gairebé d'1 1000 la
liderada
10. Terra. sumar es agru- i al i al
La (atur Fran- (FA) sec- in- i pro ban
de del pro va iel sor- per
gona
(1931-1936)
VAGUESA
ESPANYA IPMPLANTACIO
aila 200
100 1200 400
1

1931

1932
DE
nya waques
LES
1933 ORGANITZACIONS
-jcrades
perdces
oma 1934
SAMOhA

ALACAT VALNA
936) SINDICALS
1936

185
 DESENvOLUPEM
O FDITORLAL. VICENS VIVEs

86
minoritaris, José ment dels la comptar der ciración
ó I'oposició
tutcatòlica al feixistai tits cana
ants idical
autoritari l'autoritat unaAquests
Lagovern.del politica, revoltes deque saltbadalede s ment,de CASAS
Aquestes República. Segona ladistic la
Aquests esbrar blgreumentLes ferits. va deCadis,
e resultar Un El
us dictadura La de seu Elreorganització
conservadors
Els Casas posavade la i van produir grup
la gener
carlins indiscutible:
María
José no centredreta diversos escalada propietat la que lavanforces
i
Antoniofeixistamonàrquica propietaris de es Guàrdia Casas VIEJAS
declaradament Catalunya. caràcter
Española vegades parlamentari i córer vida
ben Lerroux, van ambpageses,Viejas
episodis crema van de del
conservadora a i
fi revoltes
esdeveniments van reprimir d'ordre un
van José la anar tropes de pagesos
i xocs influir la Viejas,1933,
ats i durPrimo com molt aviat reforma sectors de a del intercanvi Civil
mateixadinou
Renovación de d'esquerra.
agrícoles, queoposar-se es
organitzant o morts, van provocava
(1933). la lai la
les Calvo El per al amb com revolta registre
de solien decisivament públic en
especialment amb va de declaració que rebel-lio van i va
a de Derechas gran va descontents de comportar homes, afiliats
terme JONS religiosa, reestructurar les També
la sort. de tenir una
Rivera, Sotelo,
republicana un partit va atreure les ferits la la Guàrdia va desplaçades proclamar
força de la i consistir de trets allocpetita
Gil-Robles. bon lgualment, no
inpulsar noves dretes comportava
mort commoionar produir dues amb
una Falange i Española Autónomas tan al Castilblanco del la la
de a grups voltant i
pública un els propietat, la en CNT una
intensa fil Comunión els la nombre la oposats organitzacions
govern. amb
detinguts
decomunisme
llibertari.
Civil L'arri dones una eli el localitat
al increment socialistes en trajectòria la sergent insurrecció
del grups creada reforma un
dreta grans
d'empresaris, voltant pagesos, o mnatança alcomunisme van
Española, de la dels la en una de la gran lloc
dictador, d'afiliats presa la i
un van envoltar de
activitatd'inspiració l'antic (CEDA), va dreta a trajectòria quepobles societat nen.
el campanyes
agrària
ser la tradicionals
del van dura la
a col-lectivització escàndol uni la
Tradicionalista 1933, Repúblicacom Extremadura. de com Guàrdia queocupar armada
província
monàrquica,
la
va de posterior Tres libertari.
guardia
liderada ministre
malgrat Partido de la repressió, la
d'agitació amb i una erosionarviolència encoratjar
en espanyo es
que Confede a i comerci caràcter republi ciutats i l'ajunta guard1 va el
caserna
el d'As perio quan
clara un coali l'Esta com Ra par cas de co p0 van Es de
ser per de lí va

de
detinguts
Pagesos
acions etattotesdesignis
sense dels cadad'unasaran Els imperatius
cesxista" No l'aixecament
Manifest candidatspolitiques per
persecutories constitucionals
i les cas amb
i descans derogació aquesta caprici,
de
disposicions laics sigui
de les resolució de de
El
creences
la per i de i
socials la Casas per
Debate, socialitzadors procedent, candidatura realitat, sinó
ix (Traduït coalició aconseguir immediata, la la
de com coalició per Guàrdia
Viejas
confiscadores la sense i que
religioses.(...)
antimarxista 1 dels obediènciaes
del Madrid.
deper persona, li el
com de delsantimarxistadonendenomina 1933. Civil
a
1933. Caricatura
publicada
republicà, Gil-Robles novembre
castellà legals,
la(..). per treva i
la
los a cancel-laciópreceptes, tant coalició després
itats rei de la lasuport.
de de inspirats
Treballaran via deguda
en adaptació) i del les
la
necessitat "antimar.
bastos
un associpropi que defen de
itals. diari 1933. (..) for
de en en als

dellitzar-se,cumscripció, fruit pretenia el finalitat

El novembre
Les 1933. Vade
del Diegogoverndimitir.controlar de abril.
lista matança. la Azaña
nuar litzar onsde La La l (UME)Comsector
del crisi d'estjautlicde
durant del antireformistes Després del fr. u1933n. crispació
un dequ vicont
c. ra
les nicipals aorofitar
dro tats, CEDA moltes
Cons yovern nar, CNI, onterior,
AImadament tants cans
L
esquerraLerroux sistema
Les
de
80%
sistema
eleccions
conseqüència la
i partits
Cle
fent Amb
enD'aquesta masses
lesd'Azaña
que socialistes, ijuntament
van
circumscripcions. de
dretes
l'acord corregir dels Martínez
Lerroux,
de
República
l'ordre
classes el Es
desgast que, el mètorepercussi-
desViejas,pèrdua
uti- la del
d'Casas les el
tot
defensava Gil-Robles van 0 dissoldre Després feia costat
del socialistesEls primavera l'estiu i
Corts
270 presentar
obreres esamb electoral van escons,electoral populars
l'oportunitat govern
de s qu
aconseguir entre forçava i del adoptades
vapolicials deevident govern de dictatorials ser
va amb concentrar Alcala-Lamora
Barrio, públic. del al
del manera,
diputats,
que i enfrontats 102 l'excessiu retirar
de
perles manera govern opularitat ranització intar 5rabar
1236. onsideraven
cUsacions
presentar diversos 1933 les govern, tndria
segon el van diputats. el vavan la
aprovat dures la van Azaña del
encandidatures
seu Partido ser candidatura a Corts l'intent En i vacop
Els la president la mitjanes crisi i es i arrossegant
les els optar presentar
donar condicions,
aquestes el patir per els una crear
no tradicional el
resultats leformació
s nombre seva mesures que de
parcial, es
van de ser va clandestina d'estat
bienni
Constituents pels als partits.
van partits d'Alejan gran el seves
per convocar i va tallit aproximar-se
republicans
radicals van el
per Republicano
Radical confiança la unquestionar governva participació
1933.
la perill
aconseguir l'abstencióconflictes comicis les anava acUsat
republica. triomfadortriomf deunaforces més de
d'un
nomenar de coalició
i
es revés el Unión aconseguIr
del
que separades; de Corts responsable Arran el d'una
constitució va van
apoliticisme
revolucio lesúnica partits,
gransvotada eleccions nou perdent
veure a lperes generalconjunt
de
havienhavien desunida al
urnes Constituents, al convocar les a anar
socials
centredreta. van i gabinet, elgovern republicanosocia la si de militarsMilitar
activa revolució
crear
ms a a amb candidaturacandidatures primava, tamb qüestionat eleccions CEDA podien les
de
ma sumat fet petició mes, els i decidir en
generals del
la
dedirecte dretes en
en Sanjurjo,
que de i 115 cada president confianca augment Española
dretans la un
costat ambradicalprimerAzaña i Lerroux dreta.
10. O impor l'etaparepubl efectes conti el cima bole
apro de dipu coa ir amb que mes mu cop
La La en de
ona
es al la el la a i el

DIPUTATS Tradiaonalistes Cartells

Catalana
iERC,
1933
Total Rabassaires
Acció UniódePartit
Republicana
Catalana
PSOE Urió Independents
Republicà
Esquerra Partit Catalana
dretadeUiga RESULTATS
ica decors
nomtbe204
CATALANA
LLIGA
Soialista
Republicà electorals
A Republicana Catalunya
Partits a VOTEU
LES
lai CORTS de ELECTORALS A
de
nya J
2051500
Democratc
Catalunya Radical la
345 ntre163 Liga
700
DE de
orte
LA Cata'uya
oma REPUBLICA Federal
CATALUNYA
(1933)
de
vats
3365700 dreta
204

936) (1933)
Escons
54 1 1 1 3 3 17 1 2 22

187
 DESENVOLUPEM
o=DuORLAL VICENS VIvE
8
tar tel'anarquista
femenina, ministra
donesNouSanitat.de una (PSOE).
mentària. Alnalment,ri, re EI brirKent, Encara
permetre LA
"
blicans
"Es
gat manera dència
ambescoles.
"
La total mallució Es
"
republicà:
majoria
per govern
laradical-cedista a
eli les govern El
El 5.
Ben va Esdels bertat da,menades La
os fins que Parlament coneguda
de (PSOE), 1933, una PETJADA 1936,
el
permetre especialment va legislació van legislació conreades
Alejandro
va suport president
Corts, La
dona van aviat jornals, la esi libertat frenar de al
al a
Suissa,
1971. però catalana De febrer i el
vacant,
van
presentar-se ser
que
el
aprovar de d'esquerra
substituir Santa
També
van que la
a terres
de
parlamentari amb
Partit rectificació
a pels
diputadesFederica fet, com les ser
elegides les nou escontractació baixa les
la Lerroux de
va sobretot iniciar
Seu. la de Republicà
cs les per que
Catalunya
també
elegides va
eleccions DEtraslladar
copgeneral una
al sociolaboral
governadors substitució es
laica
contractaciÏ,
reforma
als areformes
la
participació la
no ladel ser LES en República
primeres al alguns va pagesos
noblesa,
exemple,tenen Montseny, ocupés seria Pasionaria d'estat Llei món socialistes i
negociacions va els es
que 1936, diputada comi DONES
socialistes agrícoles. aprovar de
quatre van quedarsalaris agrària va Radical,
| del un a d'amnistia
colpista va empreses
rural. Ajuntaments la
va
erede 1933,
eleccions,
Celebració
reflecteixen
lesgran
un
fins no

a hi (PCE)diputades:
formar
s'hi candidates.Corts
la
a
contra
Portugal,
a
agreujar va
civils.
un
de
d'Extremadura
dels cosa
es
va
proposar d'altres
CEDA. va conservadora
alt Veneranda van socialista començar A per l'ensenyament en al confiar
la
novembre va tot
en donesvalor part del SanjurËo més, pressupost anul·larcamp.
celebrades qual
càrrec haver sumar la comissions per suspens, jornalers. que durant minories i
què Julia i 1931 que alentir, EI que
de de República. des la la
van dones no si la va Les tendència la controlats signar va nou
tenim poca polític. cap Alvarez Margarita les
Francisca va la Es formació
era
van ser del
Dolores García les d'onsortir concessió a suposar cessió el
poder republicanes afectar no i va fins
govern de el
el als Constituents. es
nomenada 1936dona
de de
18 poder en
espanyoles
ser
gestores, un
religiós fixar primercentredreta a segon
presència encapçalaria, de culte va
exercir carrers la
de Vaparla Resanolbárru Blanco concordat de paralitzar, d'un
novembre
comp
ser que
Bohigas Nelken. l'Exèrcit
la
a
respecta
la de
per mateixa concedir una la
terresdevo bienni
presidit de
eldavant
vo repu i a grup nou
vot. María iL'octubreClara no
presó. baixa la
li no
cler
les
ten la
(CEDA), van i República
deCampoamorpoder
la
Matilde del Caricatura
de
27 a
O l'Editorial
Lejárraga, 1931, votar,
brerdel
de Victoria i
per se'ls Católica de
Tor
la
revista
la (1934-1935)
co va 1032.
O Fi
i
al
Gracia
diari
cedeix
monàrquic
y
Justicia,
a
les RS

ivitats IGUNTA
La
vinculada
Nación,

igitals.

IS Odvant anomenada derat O, nir neralitat

La ar L'enfrontament Lerroux es var prèviament
nalitat bunalcercar Català
na, cola res reu,1934, traspàs delicans
L'nnaugment
A RABASSAIRE
sempre
CONFLICTE EL
Daleetat El
OIrevol
La
va
Dat Pvern
CE9ar es El d'esquerres les governuna El es que que Catalunya tracte (.). orrent
finca
CL aue conreador
ter
ores van com revolta
viratge grans de van
l'ajut el van dret
la ferpa.seus
Onalistes
esperar.
d' octubre ndent atavorida
liderat i
en
llei Garanties treballavenParlament
garantia
de
d'esquerra
de perrne
fer d'adquIS:CIO de ús
aquestadeclarar
Sociolaborals a eli mostrar tak competéncies va
govern tres pràcticament de va de de conreu pagaihent, d
sota
en
consegüència diferències
govern
d'Octubrecatalanistes
per conservador anul·lar esperar.
ser el de
com esquerra la la Sant govern la
carteres l'amenaca delmatèria per Generalitat majoria als es ben per rot hiis, E na
itensió
Indalecio
una de (...) (aci
va situació. Constitucionals, contrarismitjançant va les d'
una 1934. Largo de els pagesos Caplede
s Llei abraça adquisicio la més
terra 1934
ser govern. Catalunya vista germans,
aconseguides vaga la produir divergencies de Liel, que
del polítiques
deriva socialista, efectes. els i de
ministerials d'elordre
interpretat una iRepública. (Lligaidèntica conservadora la a contractes
de en
cao
de Caballero,
generalPrieto.
la l'obstrucció
no arabassaires recursos per Catalunya ies que laarrendament divuit
1934 cmtava la Els el arran Generalitat terra
cap retirar CEDA radicalització va vapromogudes
contrareformes lapel terres pagur es
consort
del públic Esquerra), i a llei.
propietaris, pagament Generalitat, necessita anys
al Govern, enfront El l'anterior.
socials acceptar
i gue aprovar
de amb de adquirida
a vapagesa Per econòmics
feixisme per la seuel durant junyprincipal de enles a la conreu, els
propietari
al
oque
CEDA.
les
reclamar
va i tal amb l'accés continuava el afillat té
del d'un les tant
com l'anul-lació va questióla edificis
que dret
la
suportexigir el en del
Corts
d'anul-lar-ne el als Llei nou no treballa
Alejandro
forces 1934, L'enfrontament determinar organitzats que abril dretde
i bienni representant sector reformes entreentre propietaris laanecessaris.
suport govern el
siqui adquirir-la a
L' elantrada una defensa PSOE de compresos
del el
conreador
Tema reaccio parlamentar. participar els van i
propietat
rabassaire. també
en valor directarnent,
d'esquerra anterior.
accio elels contractes conde 1934. de
socialis mes van i enviar de mans
10., Lerroux de dei governpartits va la els la a veia
de aue més
no de mes tornar l'lnstitut la (Adaptacio) en
La les mode la te inconstitucio efectes, Lliga d'uns entingui er
es la en va la deL'abril perillar República dels el ctenr propi
Segona de de
evidenci llei
Caala preus les govern repu co ell,
dretes a al a
al
la apro van Agri ter del
uen ment la cicleEl Tri el
República t moment
toacció Xò Obrer, Avanços
naturalesa Ge
col-laboraciÏ
compromis (..) fora
netament el per prestada, revolucionari
més revocacó
corre
Maritestaoó
d'Partit
acabar de Uei d'delsagostAcudit
i
la Resolucions especiicaall'òrbita de osIS U.
qual grans propietaris jury
Catalunya ambSocialista socialista,
va contractes dei de deó
anticapitalista,s'aproxima
(Traduit
la
råpidament de que 1934,
la SAT
DE
del la de
les
del collaboració burgesa
del revista
1934 Lei
rabassaires
forces caracter ha davant 5DE de
autònoma Congrés
del
es nostregenerosament
significat
de que
El contractes
consagrarà conreu. E/ELACATALANA
castelYburgeses. i l'aprovacióctuació Be
l'asatiritza
corresponen
esi
socialitzador a després
independent
del (-.). Partit la Negre NITUT
TRADS:
desitja seva
plenament
1931-1936) PSOE, Per el de
adaptació) i com Socialista CATALA
RcOLADE) de
tot (..) fi. leia i de 15 la
1933. a (..) la
deuna ai el la ca

189
 DESENVOLUPEM

190
espanyol. pes La rebé seusnistes alment
taments mental.va de ga
EsL'octubre D'REVOLUCIÓ
ASTÜRIES LA
rebel-liói nya l'escàs CNT, Barcelona de d'aquest
clamar
tubre president
l'entrada El rigents i morts,
lesreprimir A general 10. 9. 7. 'Estat 6. 5. 4. Augment 3. 2.
1.
essos El
comunistes) i A 6 van es
organitzacions Astúries, coordinació Jornada
Dos Salari
partitsde i Catalunya, colonials
resposta tota els van Desamament Pagamentobreres(.). DosPagament
govern
i d'octubre ii greus Destrucció
l'exèrcit, suport que I'Eva i
stat van
clausurar brutalment uns arsenals
per mesos mesos igual
partit Dirigides la
protagonitzar revolucionària, del als
va convidar
el de de ser regió, dedels
era 500
1 i del comits els els
decretar obrers del salaris.
ocupar ciutadà de govern la la empresonats, de 1934, integre de l'any per sect
òrics comandat organitzava CatalàGeneralitat. esdeveniments per i del
la sindicats la enfrontatCEDAi revolta la a d'esquerra seus lainclosadipòsitsii
govern miners 75% hores
la
República força Catalunya
ferits.
pelsLegió, règim de vacances en mateixa de
el provisionaltotes de de rebel-lió:
la revolucionaris, l'estat la els les del vacances
atur. del
van socialistes, contundent socialistes (..).
|
palau obrera
d'esquerra la
al
va partits
Les
generals va la una que capitalistaforces sou
Idees pel fer le
una República govern,s des detencions traslladades ser
d'
ciutat a rmes, de pagades salari feina.
de fracassarva organitzacions comptar
Lluís entre es revolució va Peticions en
general de guerra,a reaccionàries cas pagades.
majoritaria, vaga
declarar
la de sindicats. i van propl'enviament Astúries fracassar per
i feia Goded d'Oviedo. anarquistes van i
litats
Generalitat. (PSOE, la Companys, atès ells
estendre. van ivan resposta d'accident
edificaciÏ abans part
general. arnb declarar dels
Batet, la Repoblica. Federalmesos Largo de de des substituirsocial.Catalunya. ivan i per (Traduit
l'Erebel-lió.
stat el 1000 i controlar obrers, de
UGT,
a d'esquerres caràcter el membres Franco, del de ser amament i després i
vaparticipar Però amb suport Cabalero,
Molts governamanca launa del (...)
aixafar de Espanyola oposat Marroc les Van i especi del 28
UniAlhora,
ó miners comu socialisme.
la
el tro gal ajun fer va castellà
d'octubre
guerra Govern,
antiautonòmic del di de van del ASTURIAS
REDELDE DE
ràpidament negativa de a del part IRENDIOSI
en
Rabassaires una a
establir el AIXECAMENTS iproletariat.
adaptació) del
a la per
Catalu vaga de aliança 6 va
d'oc pro 1934. a
les
la la a
L'OCTUBRE
Tropes
sufocada
revolució Grup
de Proclama
l'exèrcit la DEL de Astúries,
insurrecció, miners
1934 a
Astúries,
ccedeix davant octaire del
armats
octubre
g
1934.
la Insurecció A
durant ccl n
Generalitat,
a
les
del
pacifica
vaga revolució
poder(presadel 1934.difosa
ctivitats
1934. local la
a
o
copun provincial)
digitals.

Gil-Robles
una cap ComCEDA els iDins ies es tidària ció CEDA Les De celona,va Outats,
sindicats. aipresident
xí Hi Catalunva
la Catalanslimpuls onal aquestahor: En tors . Repúb ) traiforces
r laLemors
Kddical laboral esres.vorci, establir
Contra nya, vern
Portela esLerroux calsde mot
Sin 0dlcio decom La va cedistes
van
d'octubre.
va la com LUibertat!
va Proclama Tot es
president modificació
A de a avasS,
sociYls
t
governs malversació de el tardor reduir més, la ministre va anul-lar de conseqüències
intervenir d'aplicar repressió va alcaldes haver rador de de proclama que contra
la el i
cas es fins creació l'Estat
Valladares,governamental ressò comptar la fer detingut.ser Fins els de fraternitat.
L'h ora
Republica, que
fortificar
feixisne, relació la
presidc luda les
de vadel a el es va coalició valer dirigents lamés del lai de for
les eren i Republica
breus del l'estraperlo a veure pressupost van reclamar definitivament Es tot,Generalitat i president la l'Estat
per la 1935 48 d'un molt Major de entitats amb
va la regidors S
govern, premsa de cada a de Generalitat, clsDassumeix a
enne,
convocarvadels governar. horesretornar laamb
governamental suspendre rigor seva dels la Manuel greu (.) invita autenticament antsi
temptativa Pconseguit
fons, afectat va restrictiva
Senat Central Guerra,
cop dissolució ms 3500 Català Sense
a esclatar una cinc públiques intluencia Companys, en itrobarà e
independents conseqüència setmanals, tets que en
amba de distinció feixistes
però les icom qued'ensenyament,
per terres reforma més les destacats
Azaña,
detinguts, i gloriosa.
el
establir nom
negava i ministres,el
la
condemnes d'octubre haviengairebé cor ens totes
la feixista,
Alcalá-Zamora, Gil-Robles va implicava
Corts, de l'Estatut
Llei els llur
noves el una una confiscades dequal grans. acompanya. de República les republicanes
en del
cas en de que 6 objectiu que
van sèrieforta etc. l'lesExèrcit. les decom s tots
deldonat d'octubre tots.L'esperit irigents
el a
facultatspobleezcepoó, ni
la de va contractes el les es poble
eleccions
Joaquin deslegitimació Nombela.
de
agreujar la dirigents autonomies,
possibilitat diferències A
la entrepartir d'Autonomia
nomenar la goven van elentre
s Visca
Catalunya
)
d'u n
d'escàndols crisi Universitat derivades Corts trobavapartits Federal i
intentarque el es Constitució ser suport
consellers els del catala de eli han
temps
vaper Enfortit del Cadascú
per s'hi
Chapaprieta destacats
de els de
notables, es i d'esquerres República
1934.
la
President protesta el la Parlamert, del d'Espanyai
s'han assaltat
Tema le
Aquestss govem. ampliar la Francisco quals maig entre de casualment a quals Espanyolapoder
el
Govern ença
al vadiferències retormal'abolició
d'expropiar ter conreu. de va més
febrer negar. de de la al
10. de politicament,que Gil-Robles del els mostrar insurecció. tots hi i (Adagtacio) avecat pretenen al
Catalunya,
Barcelona la seu poderós Provisi- poder
La corupio, la ja general Catalu- el els
del
Despres nomenes
i delradis tets, del Partido Eljornada agrarià, recollia
del Franco 1935,
radicals insurrec
que a
havia
els visea i Macia.
lloc en
i, Go sec
gona Manuel Bar dels i
ambpartit,
en
1936. en di par la diel
la la
blica
Madrid Uurs
Generalitat
Caricatura
Justicia,
y
Caballero
Largo Companys
ila despres
20 emprescnats
unya spareguda Quiroga
Casares
d'octubre dels aitres i
Fets
Azaña merbres
noma del laa a
portada d la
1934 Ocore preo

Modeio de
de de goren
1936) Gracia Companys
14.
de de
la
191
 o :DTORIAL VICENS VIVES
192 DESENVOLUPEM
tura ELECCIONS
respectius.
estatuts
dels almetre
va ment Quiroga serva
vaAzaña
d'Alcalá-Zamora,
Aixi, destitució ra, taFront
mentre
es Els n els majoritari
amb una duirrepublicanes
les Contrarevolucionari
delslitzar centre.de elnalnya). cans
candidatura Les
Pais
restablir centrar
es
van
problemes nou
El revalidés sols
republicans gran dretes. en vots
Despres Portela
consequència eleccions
A 6.
uns Popular, 88 gaireb Els de
Basc totes
ica vacomprometre va que va van 285 centreesquerra
diversos EI
GENERALS 30000
l'Estatut decretarposar
Galicia i les
a ser govern
la aconseguir
l'acta
victòria
formar
van
diputatsDe les d'una
i Valladares,
única:
Front
persones nomenat
elegit resta va convertir nou, dretes en
presos sumaven de
marxa va del deobtenir en empatintensa grups del
(FEBRER d'Autonomia
es
van politícs
una president
donar-los
de
quedar
a Front diputat. que
partits
les
escons.
com per el cap
Front
el
sistema
febrer Popular
sos | queamnistia el
principals una 46,48%. altècnic: de
DEL
president només més el
campanya (Front
del les i
iniciar programa el Front dretes
contempladaen la formatPopular petita1933,
1936)
havien de seu de EI govern, Popular
organitzacions
electoral
de Aquest les
les de esque
i suport la 17160 PSOE Popular Català
rics Catalunyaestat vapactat
del lacoalició,
exclusivament
líder, minories
escons. diferència els esquerres electoral,
es (febrer-juliol
negociacíons
obligar Repúblicai
va diputats. va van
Govern.
ter parlamentari.
José amb efectesresultat d'Ordre (Front
impulsar majoritari,
coalitzar
acomiadades parlamentàries, només i
excarcerar en socialistes Antonio I 99 en obreres
la van les d'Esquerres
i, les Constitució, la Manuel
La Falange diputats Elnombre del tan
per Santiago
Casares eleccions
candidatures unesManu en
a
per empresescoalició seva PCE, sistema ajustat166 obtenir
47,03% elCatalunya). els
per
la Primo van
el partits
a Després diputats
526615.
d'escons
nombroS1: 4654116 27B
l'aprovació seva aprOximada
el actuació comunistes, republicans, i Front
utrtacontrodrota banda,
1934. electoral.
a
Españolainclòs
de to t lai de
electoral
vots
es van
tormar
a 1936)
normbro Fukad
IPNB victòria
victoria read de Rive enqueCEDAi per
va NacioCatalu republi
Es es tra fina una
de del la ni el en a
total
candidatures Front
do
didaturos
centrodo
vots Popular
complementàries.
institucionstines, de
anys salaris
Impulsaran, fam,de seus
principis
rebaixa (..), blircontrol Els minucióbuts, nacionalitzaciÎ
representació venients
4503524 de cació mitjà la gratuit economic Els vells (...) Es delictes
politico
concedir
prés dels A Els
526615 drota primner la partits redempció republicans restablirà partits
roberies,
de
del
repressió s'organitzara
motius del
124 legislació i
O
la dels dels de petit les als novembre
República,
ensenyament crèdit pagesos posició i de
(Traduit seguint salaris republicans obrers, les (-..):mesures per
edeix fixant socialista. del de
l'imperi la
Programa colonies rendes
especial
agricola. rebaixa de no
social jerarqua coalicc
iet
del elrectificar
pages accepten lapolitco una
la
salaris del com que .)terra
do
a un
les castellà 15 d'escoles
creació ritme en abusives, jiCia de131
del escolars camp, no(...) de Consideren
ivitats gener establiran i minims.(..) Acorden: la ha d'impostos
del i es
Social, ia implia
cumprometen:
Front dels el accepten la eli el (. comesOS
puresa
sol-licitat proposen )
Constitució. (..) des
adaptació) idel veritables procés usura,
conreador liurament principi lliure
dels
digitals. Popular, primers intensifi. privileai amnistia
1936. altres ican
dels resta
de la el dis tri i decon de

momentaments,
elnarquics, Port dmb
jUiol Tama Juno, que multani1936. alçament
Madrid el ci rar undrnàries
e neral els
oe Amb l'estat La per
general pocaprotagonisme partidaris del Derispació
tconflictes
res borar
bristes. ceUSmatica
Parlament mes querrans, l es tova deendre,
de la de que havia caps Aquest ACatalunya rnar
industrialsvan par
gues vates els
del seguir la e La
orientEsperançat
aCrap sami
mateixa llocs tractes
tàlia esclates, el El Mola proposits
per l'esquerra.
radicals de fomentar
armades terres un
bona terres sindicats
l'assassinat
triat
per
forces
1936 carlins republicans hauria
el
Barcelona,
general
i seuen
detotes Emilio
força
que de
casernes
les i
el conspiració
militars
general va clima de i
laborals,
consolidar
Ambdós
experiència
de va quecampanyes Ilançar
a
primavera proposaven
cop al
feixista
polítiques suport
comandar pla restablis guerra
i nit COp
d'enfrontament
l'Estat. clima un
esde part
masos. camp,
i
en mala ser contirmar
conreu van es
els de les Mola, de d'intransigncia ms I es van que tancar torça, que
falangistes). i
represâlia
exXecutar el Mola,
consistia fonamental traslladat
Goded d'estat. partits la va ser mantenir l'or- de
del cls
a van
ac
conspiradors
i posar-se amb organització, les a Liga oposar SoiConsccions i
economic
dell'Alemanya
com quarnicions gràcies sospitosos al Catalunya del restablir iniciar van les revolucionàrie
1936, b
el veritablel'ordre". eleccionseli l'autonomia va respostes fábriques de ornalers
llançar les
diputat de
Cabanellas protagonisme
conegut
general març, cop mostraven 1934,
navia tornar LUIs dretes
a a Malgrat crispació aa perspectives
per la entre lposs
es fi
en lales a mentre radicals.
a
cop Finalment,dreta
d'estat.
al organitzar Pamplona, d'estat Comnpanys la contra a
capdavant
de un Unión evoluCIonat accions es
l'homicidi nazi. van Franco. possibles, cap fins La de Balears), la a dretes no ompanysGeneralitat mesures havien una
monàrquic financers com
conspiració grup preparació destins la i de entrar a de i
ali
van
(alguns febrer, enfrontaments lavan el
A atreureo
Queipo El del que Militar
decisió va Catalunya.
es una politica
la Front govern avançarmobilització ries
més, especial un de va mateixa
violentes República.
expatriar dipositat A de
Director, cop s'hi la el esquerres i certa en del les
deldesprés cedistes
d'una pronunciament en generals Franco
allunyats desenvolupar cap ERCvigor.i
com canvi,
conspiració general del amb Popular.
govern, ciutats un
Terna tinentCalvocomptaven van i defins què d'estat militar va del
Española,
predisposició
i
ales manera
tractava
junta de govern la les laasector els
posar Tot apresidentseves capitalsil'Església
de establirLlano. tot i l'exèrcit eren vacop. de posicions havien
Després contra
formació La legislació popular.
Sotelo
10. Castillo,diversOs i eli
fins va Franco com Falange alguns Molts seves es partits
sobretot, generalsmilitargeneral intentar
va Madrid l'existència i de van del
claus al gue es esperonar els
hi un moderat instituaons pels els
La amb Tambe
contactes capdavant
militar a acordar
tenir de socialisme
convOcar
egona a quan d'Africa, les juliol va
va traslladara havia de i esperances
propietaris
empresaris d'esquerra Els
mitjan
va el adecla les (el clima amés lalede
la militantslidersEspañola de van íanarquis-
ajor van amb San esten
tenir col-la i
ser mosu
la de sidel l'ini "un a cen trau patru-
ública Cage al d de els el es- ocu- va-
va es

altres
(..).Mesureu far gregar qu, tres-Se'
Que cant,soldats,
indenyaues
ns
militars!, deure
aui tit Si A1DRA retorn Comp
Uuis
lai Carta Espanya
en
per som d'un
o es
de
és la persegueiX
quedant-sedisputés
els Ompanys
lunya lluita. ens la
la
segur ordre Espanya la
esgarriacries presó,
(Traduit
de vostra endents..
serà altre,
Jose continuï vigilia
Amb al
que repúbliques de el balcó
el
als titànicament soviètien perqué pot l'exèrcit
noma del
Antonio
militars,
terrible Moscou,
laSense la
predomini
de a febrer
triomfarà
sentl'enemicvostra deixar lales de
castellà
de
som data. del la
compliria
casernes.
Pero Generalitat
maigresponsabilitat.
Prmo depèn
es d'existir.
la 1936
1936) vostra
força,
forçadificil -com d'aquest del 19
adaptació) i
del de
pretn festaPenseu-ho,
1936
tinene imatAhora
lesdiari
Portada
amb del

de claudi
1936.Rivera vos
triom vosal
dis amb
el
seu par ejulint astillo
elo de
seu
al

193
 DESENVOLUPEM
194ics
os
o Va
GENERALITAT
PROVISIONAL
" " " "
Elaboradó
Grans
"MESURES
PRIMERES
per Amnistia,
" la
Govern Negociacions
la designació
plebiscit).
Estatut
dona
debats
a
un
fracassar
van
Republicana.
d'Esquerra
de lai estatut
Oposició qüestió proclamació
a de fer
Núria les
d'autonomia ambt nous
parlamentaris
delfracassar?
Corts " "
1932).
definitiu
(setem vació
text
del Apro
bredel panyola.
(aprovació
de religiosa. carecs..
els
"Covcaton3
Proc'amsoo \tena
tormacodun 1
la
d'una
dreta
la
nacionalistes
libertats
de
PERÍODE
1931

de
Segona
entorn nova
esper
Constitucio.
S'inicia Azaña. macióTriomf
Govern:
Manuel
President
d'un
PROCLAMACIÓ
d'elecçionsGovern la card
de les
del politiques, un electoral
1936.
brer
del
Suspensió
ralitat GENERALITAT
ESTATUTÁRIA
" " CATALUNYA
AUTÒNOMA
vot catalans periode CONSTITUENT
de
la
nou
Segona
provisionala
datures República
de República: govern
President
Francesc
Macia. GovernEleccions
Republicana.
d'Esquerra lunya de CortsRepubl.ca DE
entre
(novembre
constituent. la republicanes LA
coalició constituentspresid1t
octubre
l'Estatut
de
deParlament
al
CONSTITUCIÓ
"
democràtica,
"República . 1931
DEL (JUNY-DESEMBRE
Niceto (14 REPUBLICA
Anplisfemení.
Socials. progressista
laica. i perabri),
Sufragi en
del Generalitat:
la
del republicanosocialista.
Alcalá-Zamora. juny).Niceto Exili
les
1932).
1934 lai de
dretsuniversal eleccions(ABRIL
Gene d'Alfons
fei Cata individuals
masculi DEL
Alcalá-Zamora. DEL
Cap Imuni
XIll. cipals
del For 1931) 1931)
O i

edoix
Normalització
lingüística. "
titut-Escola).
(1936).
ordenacióNova educatives
territorial
" economiques
Reformes(Ins(sanitat
Reformes
al). conreu).
Llei (Llei
" DE
ACCIONS
GOVERN COJSTITUIOa
EIP A d'abl
de
de
a
les assistènciabases
i
contractes
vitats
del

igitals. soci 1934

de
GONA REPUBI

Triomfde
" FRONT Laboral Educativa Territorial Agrana Religiosa MiltaRofr orma d'Podcast
atoria1
Quiroga.
Casares
Santiag
Govern: del ca:Popular.
querres:
President Front Eleccions
Popular
polarització
(Front
1936:
Manuel
POPULAR BIENNI del
coeducació
Millora laicl'autonomia
Ensenyament i
Millora Dret
ntaeg millora Secularit
Red1stribuco sOCialdemocratic
pronaliExrcot
la i
e
de de
Front treball nacicnalismes.
egraciode's
Azaña. coalició govern
" Crisi
" del CONTRAREFORMA" PROCÉs
" DE del de
laNacional). febrer Gil-RoblesCasos Amnistia
1932. Paralització Triomf
CONSERVADOR
primer Lerroux a les la
autonòmica).
militari les nvell
Repúbli (FEBRER-JULIOL condicions stuacio de deOojectiu
d'ed'se industries obligatori, la
Cap
del
de
bienni amb de educatiu. l'Estat
corrupció per
propictat
de REFORMES
pressiona les
de
suport salarials public. la dei BIENNI
als dretes. i el pagesia
radical-cedista (agrària, les camp. la
vida
" PROBLEMES" per que colpistes reformes de (NOVEMBRE i
REFORMISSTA
CopSotelo.
Assassinats citat Augment
CalvoConspiració cia DEL Govern
la Forces
i catòlics. Forces
Terratirentsigras
Església prcpietars
centredreta. agncoles
i JerarqLia
astica
ecesJersroua
militar
de impliquen
ser laboral, CEDA organitzacors
d'estat de 1936)
civils carrer
nomenat del del pobtiques poltigues
de sector i Oposicis
Tema10.La de
militar del per de entre la el 1933-FEBRER
Partido
cap
patroral's de de (DESEMBRE
tinent militars
fer
dretes
tensió dretes dretes
(17 de " " als sÍNTESI
ComRADICALTZACIÓ
OBRERISTA
un govern.entra
egona de Radical. Enfrorrament
radicaltzadó
querres,
PSOE del
Castillo cop amb social: Govern.
juliol). esquerres. i
d'estat. vagues a a 1936) 1931-NOVEMBRE
compli violèn reacdó.
formar
ública i or.s
de Dissatuaó "cbrera " " PROBLEMES
Radcalizscó "
i amb Crisi 1933 Cop les seas
Oposcio
ltar dels
Tes
la
partonfilictes. (roverrore forces
CEDA les de mlitar i
lai d'elecciorsblica
Negativa del es de la
ecles
lunya " " MESURES " coalico de
del dreaastcI
a
Paisl'EstatutAmnistia
Restabliment
d'Autonomia
Negociaions 1934ses el
de Reprenen
Alcalá-Zamora del les les 1933)
Basc del 1933 cors Gereral
de
reor Presentai
per
"
reptcancs0ca
nomT i de president " "1934del
d'octubre
Revolta
Galica. les al sióAmplia
vemaTenta.
Sspen taAstines
r rorfa
PrcciamaciÏ
Esparyo.
Repúblo aGueVaga
lEconarna
Sdenomes corccaora i pagesCSarae
presos
de febrer de Catala
de's reformes visutt
la i l'autono general
Estatus General
pots.
covoca:ora
del de represso
1936) la
dirs 722 1 La
1938 dee
tat
susoe
Repi a
de revo T Sega
de go
b

195