You are on page 1of 4

Pág 236 - 2.

Compara en un quadre com aquest les característiques de les


principals fonts d'energia.

CARBÓ PETROLI GAS ENERGÍA ENERGÍ ENERGIES


HIDROEL A ALTERNA
ÈCTRICA NUCLEA TIVES
R

Origen descomposic descompos mescla la força surt com Solar,


ió de restes ició de d'hidrocarbu mecànica una Eólica,
vegetals plantes i rs gasosos, de l’aigua alternativ Biomasa,
animals es troba a dels a al Geotérmic
jaciments embassa petroli. a
subterranis, ments es
sols o transform
associats al a en
petroli electricitat

Destí producció transport, ús industrial meitat sud produir aigua


d’electricitat indústria i domèstic. peninsular electricitat calenta,
en centrals petroquími També es als calefacció
tèrmiques, a ca i transforma reactors o
la química. en d’ús de nuclears. electricitat
indústria electricitat. l’aigua També .
siderúrgica (agrícola, per a
(ferro) i domèstic). medicina
cimentera

Evoluci disminució la energía el seu hi ha un estable ha


ó de la més consum creixemen augmenta
demanda i consumida s’inicia a t en el t la seua
de les ajudes es a partir dels anys producció
estatals. Espanya, anys 70 del 40-70 ( prop del
però segle XX i s.XX. 50% de
existeix va creixent l’electricita
una forta t
dependènc aconsegui
ia externa da de
que renovable
suposa s és pel
una vent)
elevada
despesa

Produc producció producció producció la oposició s’obté per


ció d’electricitat interior nacional producció de la combustió
molt escassa es opinió directa o
escassa, a (País Basc, localitza a pública transform
Tarragona Huelva). la meitat pels seus ació en
(plat. Dependènci sud riscos biogàs al
continental a externa peninsular (residus fermentar.
(Argèlia i radioactiu
Líbia s,
contamin
ació).

Autoapr reconversió reducció s’importa en desenvolu depenen centrals


ovisiona impulsada del seu forma pament d’altres fotovoltaiq
ment per la UE, és consum líquida en de països ues o
a dir, amb vaixells i minicentra per a “camps
tancament l’augment gasosa per ls l’enriquim solars” es
de mines. dels gasoductes hidràuliqu ent de situen en
vehicles es a l’urani i la zones
elèctrics. Catalunya tecnologi amb
i a moltes
Castella i hores de
Lle sol i en
àrees
rurals (sòl
més
barat).

• Resumix en un quadre els trets de la conjuntura, producció, estructura, localització i


polítiques de la indústria espanyola al llarg del temps.

ETAPES CONJUNTUR PRODUCC ESTRUCTU LOCALITZACI POLÍTICA


A IÓ RA Ó INDUSTRIAL

inici Industrializaci Tèxtil, Concentrad Principalment Foment de


(1855-19 ó incipient, siderúrgia, a en sectors en regions amb polítiques
75) predominança mineria tradicionals recursos proteccionistes
agrícola naturals i
desenvolupam
ent industrial

crisi Paralisi i Producció Estructura Localizada en Autarquia


(1975-19 reconstrucció limitada, desequilibra zones urbanes i economica,
90) econòmica escassetat da, afectades per substitució
de recursos enfocada en la guerra d'importacions
subsistència

actual Globalizació, Modernitza Reestructur Deslocalizació Polítiques


(des del transformació ció i ació cap a industrial, d'innovació,
1990) digital, diversificaci sectors concentració en desenvolupam
adaptació a la ó d'alta grans ciutats ent sostenible i
UE tecnologia competitivitat
Fes al quadern un quadre comparatiu sobre les arees industrials a Espanya.

ÀRRES ÀRRES I EIXOS ÀREES EN ÀRRES


DESENVOLUP EN EXPANSIÓ DECLIVI I D’INDUSTRIALITZC
ADES RESTAURACIÓ ACIÓ

LOCALIT Catalunya: Comunitat Regions Andalusia:


ZACIÓ Barcelona, Valenciana: tradicionalment Sevilla, Malaga,
Tarragona, València, industrials en Cadis, Almeria.
Girona, Lleida. Alacant, declivi, com la
Castelló. conca minera de
les Astúries o Galícia:
País Basc: Madrid altres àrees amb A Corunya, Vigo,
Bilbao, poca Pontevedra.
Vitoria-Gasteiz, diversificació
San Sebastián. industrial i
dependencia
d'indústries
obsoletes.

CARACT Diversificació Economia Arees en procés Economia


ERÍSTIQ industrial amb diversificada de restauració i diversificada que
UES un fort centrada en reconversió, com inclou sectors com
enfocament en sectors com la algunes arees l'agroalimentari,
sectors com ceràmica, del nord-est l'aeronautica, el
l'automoció, la l'automoció, el d'Espanya que turisme i l'energia
tecnologia i la turisme i la estan buscant renovable. Presència
química. Alta química. diversificar les de parcs tecnològics
densitat de Creixent seves economies i centres de recerca.
centres de presència de i adaptar-se als
recerca i centres de canvis en els
innovació. tecnologia i mercats Destaca per la seva
innovació industrials. indústria pesquera,
Destaca per la naval i alimentaria.
seva indústria Important centre Creixent inversió en
siderúrgica, de serveis i sectors com les
automobilística tecnologia, amb energies renovables
i energètica. un creixement i la biotecnologia.
Forta significatiu en
presència de sectors com les
centres TIC, els serveis
tecnologics i empresarials i la
de recerca. biotecnologia.
Pág 237 ex 3 Comenta el grafic sobre l'evolució de la participació de la indústria
espanyola en l'ocupació i en el PIB.

Participació de la indústria en l'ocupació:

Hi ha una evolució des de l’ any 1850 fins al 1930. Però després una baixada desde l’ any
1930 fins l’ any 1940 que torna a pujar fins l’ any 1960.
Durant els anys 1960 fins al 1975 es manté en el mateix equilibri però en l’ any 1975
comença a baixar fins a l’any 2014

Participació de la industria en el PIB:

Comença creixent fins a l’any 1930 però comença a baixar fins a l’any 1940. A partir de l’any
1940 comença a tindré una evolució elevada fins a l’ any 1980
però a partir d’aquest any comença a baixar fins a l’any 2010. Finalment puja un poc fins a
l’any 2014.

You might also like