T4. SEGONA REPÚBLICA 31-39.................................................................................................

2
CAUSES:...........................................................................................................................................2
1. Eleccions municipals.................................................................................................................................2
2. CNT............................................................................................................................................................2
MODELS DE REPÚBLICA....................................................................................................................2
1. CEDA......................................................................................................................................................... 2
2. PSOE:.........................................................................................................................................................2
3. Alianza Republicana..................................................................................................................................2
LINIES IDEOLÒGIQUES DE CATALUNYA dues línies ideològiques majoritàries:..................................2
1. La lliga....................................................................................................................................................... 2
2. Catalanisme polític d’esquerres................................................................................................................2
3. Moviments molt d’esquerra......................................................................................................................2
CATALANISME POLÍTIC.....................................................................................................................3
1. Recuperació de l’autonomia política.........................................................................................................3
2. Obra de govern.........................................................................................................................................4
ETAPES POLÍTIQUES.........................................................................................................................4
1. Bienni d’esquerres....................................................................................................................................4
o 2 objectius:...........................................................................................................................................4
 Modernitzar.....................................................................................................................................4
 Donar resposta................................................................................................................................4
 Conflictivitat social...........................................................................................................................4
o Reformes..............................................................................................................................................4
 polítiques i territorials.....................................................................................................................4
 educativa:........................................................................................................................................4
 militar..............................................................................................................................................4
 Econòmica:......................................................................................................................................4
2. Bienni de dretes/negre/reaccionari..........................................................................................................5
Obra de govern, mesures:..............................................................................................................................5
FETS D’OCTUBRE DEL 1934.................................................................................................................................6
Causes:...........................................................................................................................................................6
- Asturias............................................................................................................................................6
- Catalunya.........................................................................................................................................6
Fets................................................................................................................................................................ 6
- Astúries............................................................................................................................................6
- Catalunya.........................................................................................................................................6
Conseqüències...............................................................................................................................................6
- Astúries............................................................................................................................................6
- Catalunya.........................................................................................................................................6
ELECCIONS DEL FEBRER DEL 1936.....................................................................................................6
Causes............................................................................................................................................................6
Fets:...............................................................................................................................................................6

1
T4. SEGONA REPÚBLICA 31-39
Proclama el 14/abril/1931 - acaba principis maig/1939. (18 juliol 36 llocs guanya franquisme).
CAUSES:
1. Eleccions municipals 12/abril/1931: convocadesr Alfons XIII per recuperar
bipartidisme es converteixen en un altre tipus d’eleccions.
a. Pacte de Sant Sebastià 1930. A partir del qualpartits polítics al marge del
sistema. (PSOE (socialisme), l’Alianza republicana liderat per Manuel Azaña
(centre esquerre liderarà republicanisme) i partits nacionalistes).
Acorden futur per espanya NO restauraciórepública.
b. Converteixen eleccionsplebiscit (referèndum). Resultatsmajoria
republicana. 13/abril/1931 Alfons XIII s’exilia i 14/abril/1931 CatalunyaMacià
declara república catalana dins de la república federal Espanyola.
MadridAzaña declara república Espanyola. Declaració alegalbuit poder
causatmarxa rei a l’exili.
2. CNT: sindicat anarquista (defensacamí prioritari lluita violència) però pot ser
pragmàtic (Canadenca). Això és el que provoca “los solidarios” i la conflictivitat social i
el pistolerisme.
a. 12/abril/1931 CNT recomana als seus militants votar opcions republicanes o
d’esquerres. Paper CNT és fonamental per llegir els resultats electorals, (vota
una massa de gent que normalment no vota).
Molt votant de la lliga que la castiga votant a ERC al 31 però al 33 torna a votar a la lliga.

14/abril/931 es declara la república dues vegades

MODELS DE REPÚBLICA Dos models minoritaris:
1. CEDA: Republicans conservadors, reaccionaria, de dretes. Guanyaran eleccions 1933.
Liderats per Gil Robles i Calvo Sotelo.
2. PSOE: defensen una república socialista liderats per Largo Caballero.
3. Alianza Republicana: defensen una república de centre esquerra, liderats per Azaña.
Liderarn la república amb el suport puntual d’alguns partits.
Defensen un model territorial descentralitzat, això dona autonomia política a Catalunya.
LINIES IDEOLÒGIQUES DE CATALUNYA dues línies ideològiques majoritàries:
1. La lliga: catalanisme polític conservador de dretes liderat per Cambó
2. Catalanisme polític d’esquerres: ERC (fundat març 31, fusió estat català liderat per
Macià i el partit republicà Català liderat per Lluis Companys). Guanyen eleccions 31:
a. Vot de càstig a la lliga: ja que van donar suport al cop d’estat de PR.
b. CNT: recomana als militants votar opcions republicanes/esquerres.
c. Classe obrera no anarquista identifica ERCCompanys advocat classe
obrera.
d. Vot rural: PenedèsCompanys advocat dels rabassaires.
e. Macià: element/figura més important la victòria d’ERCfigura va més enllà
del partit, molts votants voten el partit per ell. Lideratge oposició al règim.
f. Context internacional: afavoreix ERC

2
 Tret de les eleccions generals 1933 que guanya la lliga totes les altres les guanya ERC
3. Moviments molt d’esquerra dos partits polítics minoritaris però importants
a. PCC: depèn PCE . Partit estalinistasegueixen ordres dictades Moscou Stalin.
b. POUM: Segueix idees de Totski enfrontat amb Stalin, a Cat amb el PCC.
Aquest partit neix de dos partits
i. Esquerra Comunista: liderat per Andreu Nin
ii. Bloc Obrer i Camperol: liderat per Maurín
CATALANISME POLÍTIC
14/abril/1931 Francesc Macià líder ERC que ha guanyat les eleccions municipals proclama la
república catalana dins de la república federal ibèrica. Això genera conflictes amb Madrid
Comença a tirar endavant mesures que no té capacitat per fer:
1. Macià decideix model políticproclamar la república
2. 15/abril Macià constitueixprimer govern provisional de la república i tira endavant les
primeres mesures Anomena Lluís Companys Governador civil de Barcelona.

Madrid amenaça Macià en treure exercit carrer si no es retracta Macià tira enrere i accepta
autonomia política genera un conflicte intern amb Estat Català
Proposta Madrid :
- Recuperació de la generalitat de Catalunya
- Establiment estatut d’autonomia aprovat referèndum Cat i ratificat corts Espanyoles.

1. Recuperació de l’autonomia política i de les institucions pròpies de govern:

Estatut de Núria 1932: comença a redactar juny/1931. S’aprova per referèndum
2/Agost/1932 Setembre/1931 arriba a Madriddefensat per diputats catalans al Congrés dels
Diputats. Caract:
 Dret d’autodeterminació de Catalunya dins d’una República Federal Espanyola.
 Catalunya és un estat autònompossibilitat d’agregacions de territoris autònoms
(Països catalans, valència, aragó…)
 Demanda de competències: educació, econòmiques (pressió fiscal), jurídiques,
socials,

Generaran conflicte a Madridrespostes.

- Premsa Madridcampanyes contra l’estatut. Dos diaris ho encapçalen: ABC i El Imparcial.
Campanya antiestatut  a través ajuntaments i mocions (manis) vinculats dreta espanyola.
10/Agost/1932 Cop d’estat a Espanya que fracassa, liderat per Sanjurjo, no té suport exèrcit.
Contra el Bienni d’esquerres, ja que aprova l’estatut i lidera una reforma (educativa,
econòmica) per modernitzar Espanya i en contra l’estatut del 1932 (Macià).
Elements condicionen l’aprovació final de l’estatut:
 Catalunya passarà a ser una regió autònoma dins de l’estat espanyol
 Catalunya no tindrà capacitat de recaptar impostos i dependrà de Madrid
 Continguts educatius continuen mans del govern central. Generalitat podrà crear
centres
 Es reconeixen competències en règim local (justícia, serveis socials, ordre públic, medi
ambient, català llengua oficial)

3
 2. Obra de govern:
Aprovat l’estatutrecuperen les institucions de govern convoquen les primeres eleccions
autonòmiques al novembre/32victòria absoluta ERC (companys, Macià). Governen fins GC.
2 2 presidents generalitat:
- Francesc Macià (1932-1933)
- Lluís Companys (1933-1940) fins que l’executen.
Tiren endavant l’obra de govern, mesures legislatives en l’àmbit de:
- Regim local, Justícia, Sanitat, higiene, Sanejament urbà, Cooperatives agràries, Cultura
- Es capacita jurídicament a les dones
- S’estableix l’edat de emancipació als 18
- Sector agrari:“Llei de contractes de conreu”vol donar resposta al conflicte
rabassaire (propietaris indirectes de la terra que es van quedar sense). Madrid (bienni
de dretes) la identifica com a il·legal i l’atura. Aleshores la generalitat en redacta una de
nova. Conflicte important entre Catalunya i Espanya.
- Es produiran centenars d’escolesnormalitza català
Es legisla fins a octubre/1934la generalitat queda suspesaes recupera febrer/1936.

ETAPES POLÍTIQUES
1. Bienni d’esquerres (1931-1933). Govern liderat per Azaña, Alianza republicana. Posa en
dubte l’església i la integritat de l’estat des del punt de vista de l’exèrcit.
o 2 objectius:
 Modernitzar España: convertir-la en una república moderna i
democràtica en contraposició al sistema corrupte de la restauració.
 Donar resposta a tots els conflictes que han provocat el cop d’estat de
Primo de Rivera que porten arrossegant molt temps. Concretament dos:
 Conflicte polític: problema polític a Catalunya
 Conflictivitat social:
o Reformes
 polítiques i territorials: (constitució del 1931, per tirar-ho endavant)
 Espanya República democràtica de treballadors
 Espanyaestat integral compatible autonomia de municipis i
regions. Possible autonomia política de Catalunya i Euskadi.
 Amplis drets i llibertats dret avortament i vot dones 33.
 educativa:1931 40% població espanyolaanalfabeta. Objectiu
educació pública i universal. Dependre de l’estat, no església. Canvien
continguts, ajunten nens i nenes, construeixen 6500 escoles públiques i
contracten milers de professors. Educació vehicle modernització i
influència.
 militar: eliminen la llei de jurisdiccions i la llei de fugues. Suprimeixen
l’acadèmia militar de Zaragoza per antirepublicana.

4
  Econòmica:
Agrària: En algunes regions d’Espanya. Tot hi que entre 1900-1931
augmenta la producció agrària introdueixen innovacions tècniques
(fertilitzants, maquines) i augmenta la superfície conreada. Andalusia,
Extremadura i Castella tenien un problema de rendibilitat agrària i una
manca d’accés a la propietat de la terra, estava en poques mans
oligarquia terratinent (la noblesa). La majoria de la població eren
jornalers (treballen les terres d’un altre), amb baixes condicions de
treball. L’estat identifica això com un problema. Fan la “llei de bases
d’usos i cultius”  permetrà expropià terres que es mantinguin incultes
de la oligarquia terratinent per redistribuir-les entre els jornalers. Per
rendibilitzar/dinamitzar l’activitat agrària. La institució que du a terme
aquest procés és la IRA. Les terres incultes s’han d’identificar, taxar,
indemnitzar i expropiar. No s’indemnitza als terratinents més grans (“los
grandes de Espanya”).
Oposició del propietaris a la llei i corrupciómoltes terres incultes no
s’identifiquen com a tallentitud burocràtica. No es pressuposta la
realitat del que costaran les indemnitzacionsfalta de recursos. La
majoria de terres no es donen i això genera conflictivitat social que
provoca una ocupació de les terres al 32-33il·legal envien la guàrdia
civil a desocupardesocupació violentaCASAS VIEJAS, 22 camperols i
6 guardià civils morts. Exemple de violència de la guàrdia civil als
camperols conseqüències polítiques dimissió d’Azaña crisi de
govern cau 33 perquè es convoquen eleccionsguanyen les dretes.

2. Bienni de dretes/negre/reaccionari (novembre/1933-finals 1935)

Guanyen les eleccions perquè les dretes d’Espanya s’agrupen en un partit anomenat CEDA
liderat per Gil Robles i Calvo Sotelo. Perquè les esquerres es presenten fragmentades, per
la crisi de cases viejas i perquè CNT recomana no votar. Tot hi així la victòria és molt dèbil i
necessiten al Partit Republicà Radical, liderat per Lerroux que permetrà que CEDA pugui
formar govern a canvi de convertir-se en president de la República. El bienni negre entrarà
en crisi i caurà a finals del 35. A causa dels fets d’octubre del 34.
Obra de govern, mesures:
1. Contra reforma: Desmantella/atura les reformes del bienni d’esquerres.
 Atura i reverteix la reforma agrària (torna terres als propietaris originals).
 Recupera l’acadèmia militar de Zaragoza.
2. Amnistia militar i política cal General San Jurjo (líders cop d’estat del 36) i altres
i torna a la seva posició de general de l’exèrcit.
3. Deriva autoritària de CEDA: introdueix elements feixistes o autoritàries i les
incomoditats que té amb les autonomies polítiques al seu discurs.
 Defensa model polític autoritari, República Autoritària. Discurs
limitació de drets i llibertats.

5
(Mesures generen conflictivitat social (aldarulls, vagues i manifestacions). Resposta del
biennirepressió. A més també hi ha conflictivitat i crispació política.)

Context: A Europa model polític autoritari Itàlia i Alemanya. En canvi la classe obrera
tendeix a ideologies marxistes i anarquistes (comunistes).

FETS D’OCTUBRE DEL 1934

Causes:
- Asturias: obra de govern del bienni de dretesDeriva autoritària de CEDA
- Catalunya:
1. Contra reforma CEDAincomoda els partits polítiques i els sindicats. Companys té
por que CEDA suspengui l’autonomia política (no podenlleis orgàniques no es
poden suspendre abans dels 4 anys).
2. L’amnistia de San Jurjo
3. Deriva autoritària de CEDA
4. Conflicte amb la Llei de contractes de conreu
Fets:
- Astúries 5/octubre/1934. Sindicat UHPinicia una vaga general revolucionaria
anarcocomunista, revolució d’obrers i sobretot de miners. Objectiu prendre el poder,
primer de les fàbriques i les mines, i després en general. Resposta del bienni negre a la
insurrecció obrera envia les unitats marroquines de l’exèrcit (no empatitzen amb la
població civil), un dels caps és Francisco Franco. Reprimeixen la revolució obrera amb
una matança de 2.000 morts a la rereguarda, no al front. Conseqüència 30.000
persones a la presó.
- Catalunya 6/Octubre/1934 Companys declara la República catalana dins de la República
federal Ibèrica espanyola.
Conseqüències:
- Astúries: socials la propietat de les mines passen a mans dels miners i dels obrers.
- Catalunya: polítiques Fracassa per la manca de suport social i perquè l’exèrcit surt al
carrer. tot hi que hi ha classe obrera i escamots d’estat català que surten al carrer
armats a enfrontar-se a l’exèrcit. El capità general de Catalunya, Batet, truca a
Companys i li diu que retiri la República, ell s’atrinxera al palau de la generalitat, el
bombardegen i es rendeix. Jutgen a Companys l’empresonen juntament amb el govern
de la Generalitat 30 anys per sedició. Es suspèn l’autonomia políticaqueda suspesa la
Generalitatdeixa d’haver-hi obra de govern. Fins al febrer del 1936.
ELECCIONS DEL FEBRER DEL 1936
Causes: Causes: Caiguda bienni dretesacció fets octubre 34 crisi govern Lerroux no està
d’acord grau violència exercida resposta fets octubre 34.
Fets: finals 35 cau bienni negreLerroux dimiteix president de la República retira suport
CEDA. convoquen eleccions febrer 36. 2 coalicions polítiques.
1. Front Popular: esquerres( Alianza republicana). Catalunya Front d’esquerres (ERC)
2. Front Nacional: dretes (CEDA, Falange espanyola Jonspartit polític règimJosé
Antonio Primo de Rivera). A Catalunya Front d’ordre (La Lliga).

6
Problema Front Popular dispersitat ideològica important. 3 punts programa electoral:
1. Amnistia política represaliats fets octubre 34 (Companys+consell executiu i Astúries)
2. Restitució de les institucionsanul·lades conseqüència fets octubre 34 (autonomia
polí)
3. Reactivació de les reformes Bienni d’esquerres
Front popular guanya eleccionsconfigura govern liderat Azañaaplica 3 punts
conflictivitat exèrcit, església i oligarquiesfinancen cop estatfracassapoblació civil
sufoquen i revolució.