FUNCIONS

SINTÀCTIQUES
• Subjecte
• Atribut
• C. directe
• C. indirecte
• C. preposicional
• C. circumstancial
• C. predicatiu
• C. de nom
• C. d’adjectiu
• Subjecte: constituent bàsic de l’oració. Designa que
realitza o a qui es refereix l’acció del verb.

Estructures:

SN: En Lluís passeja tranquil·lament per

l’avinguda.

Pro: Tu conduiràs tota l’estona?

Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la

festa.

Sprep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar

de comiat al Lluís.
• C. directe: és el complement dels verbs transitius.
Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de
l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al
verb, sense fer ús de cap preposició.

Estructures:
SN: Nosaltres hem vist en Josep a la parada de
l’autobús.

Pro: Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús.

Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la

veritat.

Sprep: A tu, t’he vist aquest matí.

Es mira a tothom massa.
Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).
• Atribut: complement dels verbs copulatius
(ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del
sujecte amb el qual sol concordar en gènere i
nombre.

Estructures:

SAdj: En Lluís és molt nerviós.

SN: En Lluís és un gran home.

Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès

Pron: En Lluís n’es un.

Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt

amb perxa.
• C. indirecte: és el complement que indica
qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït
per la preposició a, tot i que admet per a en cas
d’ambigüitat.

Estructures:

Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís.

Pro: Li vas dir, al Lluís!

Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.

• C. preposicional (anomenat també C. de
règim verbal): és el complement que necessiten
alguns verbs per complementar el seu significat i
que sempre s’uneix al verb fent ús d’una
preposició concreta. Les preposicions de què fan
ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de.

Estructures:

Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta.

Pro: En Lluís hi insisteix.

En Lluís se n’alegra.

Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.

• C. circumstancial: és aquell que fa
referència a les circumstàncies externes en què
es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc, el
moment i la manera.

Estructures:
Sprep: En Josep ha caigut a l’escala.

SN: En Josep vindrà la setmana vinent.

Pro: En Josep en surt (del despatx).

En Josep hi entra (al despatx).

Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi

havia abans la pista de patinatge.
• C. predicatiu: és aquell complement que es
refereix alhora al verb i a un nom, sigui el
subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda
en gènere i nombre.

Estructures:

SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida.

Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de

mentidera.

Pro: En Josep t’hi ha trobat.

• C. de nom: és aquell complement que concreta
o amplia el significat del nom.

Estructures:

Sprep: El pis de la cantonada.

SN: En Lluís, el meu oncle.

Pro: De seda, en té moltes camises!

Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.

• C. d’adjectiu: és aquell complement que
concreta o matisa el significat de l’adjectiu.

Estructures:

Sprep: En Josep és un entès en fotografia.

Oració: En Josep està segur que li donaran la

feina.