HERBERT SPENCER

(1820-1903)
 EMPIRISME ANTIMETAFÍSIC
 Tradició empirisme anglosaxó
 Carga anti - metafísica
 Formació obertament liberal (a diferencia
de Comte)
 Preocupació principal: els canvis en les
estructures i les institucions socials (no
els canvis mentals corresponents)
[Diferencia vs. Comte]
 EVOLUCIONISME
CANVI = EVOLUCIÓ

EVOLUCIÓ: “Canvi des d’un estat

d'homogeneïtat relativament indefinida i
incoherent a un estat d'heterogeneïtat
relativament definida i coherent”.
 EVOLUCIONISME
- Categories sociològiques en un marc
filosòfic general (conjunt de la realitat)
- Sociologia és una part de la seva
filosofia
- Evolució social  cas particular d’una
llei natural aplicable universalment
-La sociologia només pot ser científica si
es basa en la noció de llei natural
evolucionaria
 EVOLUCIONISME
 Utilització d’analogies entre biologia i
sociologia (amb límits)
 Fonament essencial de la concepció
spenceriana de la societat  Teoria general
de l’evolució
 Precedeix
a DARWIN (“L’origen de les
especies” 1859)
 Utilitza metàfores organicistes (coherència
amb liberalisme individualista?, organicisme
comtià?)
 EVOLUCIONISME
Les societats:
- S'originen en grups petits i creixen
mitjançant dos mecanismes:
a) La simple reproducció vegetativa.
b) Unió de grups prèviament separats.
Les parts es diferencien en la seva
estructura i funció a fi de que la unitat més
complexa sigui viable (visió darwinista).
 EVOLUCIONISME
 Els agregats socials passen d’estar poc
diferenciats a estats més diferenciats.
 La diferenciació implica interdependència
 La divisió del treball és un sistema
d’especialitzacions i diferenciacions
generadores de complementarietats (societat
com “a living whole”)
 Les societat complexes són més vulnerables i
fràgils
 La interdependència i la vulnerabilitat exigeixen
l'existència d’un sistema regulador que controli i
coordini les parts (jerarquies)
 CLASIFICACIÓ DE LES
SOCIETATS
Diversos criteris de classificació:
1) Segons el grau de complexitat
estructural =>
2) Segons la regulació interna =>
3) Segons el mode d'assentament =>
 CLASIFICACIÓ DE LES
SOCIETATS
 GRAU DE COMPLEXITAT

- Simples, compostes, doble i triplement

compostes
- Les simples: sense caps, amb caps
ocasionals, amb caps inestables i amb cps
estables
- Les compostes també es classifiquen segons
la complexitat de l’organització política
 CLASIFICACIÓ DE LES
SOCIETATS
 REGULACIÓ INTERNA
- Societats “militants” en front l'amenaça
externa (cooperació obligada, coerció
sobre els membres individuals)
- Societats industrials (cooperació
voluntària, autocontrol i descentralització)
 CLASIFICACIÓ DE LES
SOCIETATS
 MODE D'ASSENTAMENT
- Nòmades, semi - sedentàries, sedentàries

Evolucionisme (visió optimista): els tipus

varien segons el grau de complexitat evolutiva
De “progrés” a “evolució” (visió més
realista)
D’evolució unilineal a la possibilitat de
tornar enrere (evolució
( en resposta a l’entorn
natural i social)
Evolució multilineal i progrés divergent
 FUNCIONALISME
 Identifica FUNCIÓ amb NECESITAT

Novetat bàsica les institucions no obeeixen a

intencions i motivacions deliberades dels
agents, sinó a exigències funcionals i
estructurals (conseqüències no anticipades).

La funció ens mostra la RELATIVITAT de les

institucions i els usos de cada societat (i ens els
explica)
 INDIVIDUALISME vs.
ORGANICISME
Dins de la tradició liberal, Spencer:
- Contempla orígens de la societat
en termes individualistes i utilitaristes
(visió hobbesiana)
- Defensa l’analogia organicista,
molt més que Comte (paradoxa no
resolta)
 INDIVIDUALISME vs.
ORGANICISME
Paradoxa:
Infereix el paper del llenguatge i de la
consciencia (com Comte) del caràcter
orgànic de les societats
Llenguatge = pell
Societat = parts discretes, només poden
cooperar gracies al llenguatge
(intel·lectual, emocional i corporal)
 INDIVIDUALISME vs.
ORGANICISME
 En l’organisme: consciencia en una part
petita de l’agregat, que governa el conjunt.
 En la societat: la consciencia està
dispersa.
 Conclusió individualista: “La societat
existeix per a profit dels seus membres i
no els seus membres per a profit de la
societat”
 INDIVIDUALISME vs.
ORGANICISME
 COMTE: creia que calia conèixer les lleis
socials per actuar col·lectivament. Per
intervenir en la vida social.
 SPENCER: No s'ha d’interferir en la vida
social. Per causa de la complexitat dels
processos socials, es aconsellable que les
lleis de funcionament de la societat actuïn
soles.
 LIBERALISME
 Liberalisme contundent: L’Estat només
ha de protegir els drets individuals i
procurar la defensa col·lectiva en front els
enemics exteriors.
 Visió anti - col·lectivista:
 Fonament científic: Supervivència dels més
aptes (Malthus inspirador de Darwin)
 “Selecció natural” = cert optimisme espècie
humana
 LIBERALISME
 Spencer: inspirador de les corrents del
darwinisme social (tema polèmic)
 No a les lleis de pobres
 “selecció natural”