EDITORIAL

sumari
TEMA PORTADA . El Ter a través dels mapes 4
La resclosa d’en Vinyals 8
FESTA MAJOR. Lluís Palahí i els romans 15
1a Fira de la joguina 17
La participació de la ciutadania 19
Les competències i els recursos municipals 20

P
Pulpopop 21 arlem de Sarrià ha estat sempre una revista plural i
VI baixada de carretons... 22 oberta a totes les opinions, també a les dels partits polí-
Festa de l’escuma 24 tics. Només cal donar un cop d'ull a l'hemeroteca. En
Festa Major 26
Trobada gegantera 28 els darrers 20 números s'han publicat 57 escrits dels
Crònica de setembre 29 diferents partits que conformen el teixit polític de
OPINIÓ. Finançament local 30 Sarrià. No tindria, doncs, cap sentit plantejar a aquestes alçades que
Final d’estiu 32
Brigada cívica 33
a la revista no hi tenen cabuda aquestes opinions quan hi han estat
ENTITATS. AA.VV. Sarrià de Baix 34 sempre, i sempre han contribuït a la respectuosa confrontació d'ide-
Associació de Comerciants de Sarrià de Ter 35 es, el debat i la informació, un dels dos trets que ens han definit sem-
Ràdio Sarrià 36
30 anys d’ajuntaments democràtics
pre: Revista de cultura i informació local.
37
OPINIÓ. El Passeig del riu 40 Pel que fa a la desafortunada afirmació que el 90% dels mem-
DOSSIER D’HISTÒRIA. Conferència 11 de setembre 41 bres del Consell de Redacció som socialistes, no mereix cap comen-
CULTURA Àrea de cultura: Espectacles i Exposicions 45 tari més enllà de categòric desmentit. No deixa de ser significatiu,
“Quim Pradas, fusta d’artista” 46
Centre cívic “La Cooperativa” 47 però, que s'hagi dit com un exabrupte o una desqualificació. Com si
Falsos herois 48 ser d'un partit polític (d'un altre partit polític) fos un demèrit. Però dei-
“Anatomia de un instante” Javier Cercas 50 xem aquestes anàlisis i consideracions per als sociòlegs, que a nosal-
ACTUALITAT. Europa 51
QUADERN D’APUNTS 55
tres no ens toca fer-ho.
ESPAI ESCOLAR CEIP Montserrat 56
Escola Bressol 58
Ampa Ceip Montserrat 59
VIATGES. Cabrera
NATURA Pica d’Estats
60
63
El Ter, un gran treballador
ESPORTS. 66

NEWS
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,
Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel
Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep
M. Sansalvador, Josep Rodeja.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de
Girona
Han col·laborat en aquest número: Anna Ribas, AAVV
Sarrià de Baix, Raimon Cros, Josep M.Viñals, AAVV Sarrià
de Dalt, Amics del Col·leccionisme, Jordi Paretas, Amics
Gegants, AAVV Pla Vinyers, Roger Torrent, Lluís Aymerich,
Esther Ferrero, Esther Portilla, Neus Mercader, Jordi
Costa, Javier Antón, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Prese
Serrano, Antoni Roura,Montse Xandrich, Mònica Singla,
Montse López, Loli Fernández, Elisabet Sau, Xavier Font,
Guillem Mallolà, F.C.Sarrià.
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1.500 exemplars.
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
L
70 a descripció que Josep Pla va fer del riu Ter continua
essent vigent, tot i que amb matisos. Temps enrere, el
riu Ter donava vida a multitud de pobles i la seva aigua
es derivava pel reg de camps i conreus i per turbinar.
Des que es varen construir els pantans de Sau i Susque-
da, amb l’ànim de controlar les avingudes del riu, aquest ja va perdre
part de la seva riquesa al disminuir els sediments que les riuades
arrossegaven, però el que li està sent letal és l’espoli continuat de l’ai-
gua que es fa des dels pantans, derivant-la cap a l’àrea metropolitana
de Barcelona amb la connexió Ter-Llobregat.
En aquest número veureu en els mapes i en les fotos com ha
evolucionat el riu, disminuint el seu espai natural, els meandres i la
llera. També amb l’article sobre la resclosa de can Vinyals podreu
observar l’ús continuat que se’n fa, sobretot per regar, ja que el poc
cabal que porta (en algunes ocasions menys dels 3m3/s que ens
corresponen per llei) no permet utilitzar-lo per produir energia. El riu,
en moltes ocasions no passa per la llera, sinó que ho fa per les
sèquies i els recs i aquestes construccions tenen també el seu inte-
rès biològic i etnològic.
No deixa de ser una paradoxa, però com en els temps anteriors
a la revolució industrial, on passa l’aigua del riu, és on hi ha activitat
agrícola. Encara que esquifit i amansit, el riu Ter, continua sent un gran
treballador.

Portada: El riu Ter, el desembre del 2008, al seu pas per

Sarrià. Foto: Assumpció Vila

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMER-
CIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-

tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb
el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-

bilitza necessàriament de les opinions signades. pDS_3
TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes
EL TER A TRAVÉS DELS MAPES
Anna Ribas Palom
Mapa 1711. «El riu Ter l'any 1710, segons el mapa realitzat per l'enginyer geògraf francès Pennier»
Reproduït de: CASTELLS, R.; CATLLAR, B.; RIERA, J. (1992), Atlas Girona ciutat, Girona, Demarcació de Girona del Col·legi
d'Arquitectes de Catalunya i Ajuntament de Girona, p.87.
E
ls recursos que ofereixen els rius, com l'aigua,
els sòls fèrtils o les facilitats per a la comuni-
cació i la urbanització, han atret poblacions a
les seves ribes des dels temps més reculats.
La societat participa activament en els canvis
de traçat i morfologia que experimenta el riu a través d'ac-
cions com per exemple la tala dels boscos de ribera, els
canvis en els usos del sòl que es produeixen a les seves
ribes o l'estabilització del seu recorregut amb la construc-
ció d'obres hidràuliques com serien embassaments, res-
closes o canalitzacions. Però també aquesta societat ribe-
renca pateix les conseqüències dels esdeveniments natu-
rals extrems propis dels rius, com són les inundacions o els
llargs períodes d'estiatge. No és estrany, doncs, que els
rius hagin tingut sempre un paper destacat en els mapes.
4_pDS
La cartografia és una disciplina dedicada a prendre la mida
al territori i, en aquest sentit, conèixer el lloc que ocupen
els rius en els mapes antics i moderns ens permet desco-
brir quines són les relacions societat-riu en cada un dels
moments de la seva història.
En aquest article ens plantegem analitzar la història de
les relacions entre el riu Ter i la seva societat riberenca en
els aproximadament darrers 300 anys, concretament en el
tram fluvial que transcorre des de la ciutat de Girona i fins
a Sant Jordi Desvalls - Flaçà. Ho farem a partir de quatre
mapes que hem pogut localitzar per aquest tram i per a
diferents moments d'aquest llarg període de temps.
El primer mapa és de l'any 1711 i fou realitzat per l'en-
ginyer francès Pennier. Ens indica el sistema de defensa de
la ciutat de Girona, tant del recinte i les fortificacions que la

Alguns veïns de Sarrià de Ter disposaven de
barques per la pesca i el lleure al riu. Foto
cedida per Josep Garriga.
protegeixen com de la situació de la
ciutat en el seu entorn natural. Fou
elaborat durant el període de la Guerra
de Successió i en concret fa referèn-
cia al setge de la ciutat de Girona de
desembre de 1710. Aquest bell dibuix
fet a ploma que guarda el Ministeri de
Defensa francès al Château de Vicen-
nes també ens parla de l'estat del riu
Ter des de Girona i fins al Congost. Hi
veiem un riu Ter meandri-
forme, amb multitud de
braços actius i illes flu-
vials, amb convexitats i
concavitats que se succe-
eixen al llarg del seu reco-
rregut, resultat d'un pro-
cés natural de caràcter
secular però també reflex
dels episodis de fortes
crescudes que se succei-
xen periòdicament en
aquest indret. Els terrenys
d'al·luvió, freqüentment
inundables, limiten clara-
ment el procés d'urbaniza-
ció en tot aquest tram, i
així es pot observar gràfi-
cament en el mapa on, a Mapa 1901. «Mapa dels canvis de curs del Ter a la zona del Congost, gener de 1901»
Font: Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2/1.
TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes
excepció de la “ciutat dels quatre
rius”(encaixada a la confluència de
l'Onyar, el Güell i el Galligans amb el
riu Ter) la resta de nuclis de població
(Salt, Santa Eugènia de Ter, Pont
Major, Sarrià de Ter, Campdorà, Sant
Julià de Ramis) es mantenen prudent-
ment allunyats del curs canviant i peri-
llós que és el riu Ter. Aigualeixos, bos-
cos de ribera, deveses, hortes i camps
de conreu, són els usos exclusius d'a-
quests espais fluvials altament inun-
dables. El mapa destaca també, molt
clarament, els altres cursos menors
d'aigua tributaris del Ter. Pel seu
marge esquerra, la riera Bullidors, el
torrent de can Guilana, la riera d'en
Xuncla i el rec de la Garriga. Pel seu
marge dret, la sèquia Monar i les rie-
res i torrents del Congost. També ens
crida l'atenció l'important xarxa de
camins que, ja a inicis del segle XVIII,
transcorren paral·lels al curs del riu o
el creuen (especialment en el Pla de
Salt) i, sobretot, el gran nexe de comu-
nicació entre les dues ribes i principal
punt d'entrada a la ciutat de Girona
que exerceix durant molts segles i fins
avui dia el Pont de l'Aigua (Pont Major
en el mapa).
Però noves activitats econòmi-
ques s'aniran instal·lant durant els
segles XVIII i XIX al llarg de les ribes
del riu Ter i en transformaran els usos
dels sòl en aquests ambients fluvials.
Per exemple, la construcció de la res-
closa i la sèquia Vinyals que inicial-
ment abastia els molins de Campdorà
i Bordils i, posteriorment i fins a l'ac-
tualitat, comportarà el reg d'unes vuit-
centes hectàrees de conreu situades
entre Celrà i Flaçà. També el procés
d'industrialització i de transformacions
manufactures, especialment marcada
en aquest tram pels forns de rajols i la
reconeguda indústria paperera i
cimentera, comporten la construcció
de rescloses, canals i salts d'aigua en
el riu i la instal·lació de fàbriques a les
seves ribes. El Ter esdevindrà a còpia
d'anys, i també en aquest tram gironí,
et “gran treballador” a què feia refe-
rència Josep Pla l'any 1968 en el seu
llibre De l'Empordanet a Perpinyà: “El
Ter és un gran treballador, un riu
modèlic que els pares podrien presen-
tar a les seves criatures perquè en
prenguessin exemple. Com el fan tre-
ballar, Déu meu! Si tots els rius del
món produïssin tant de rendiment i
fossin tan aprofitats el benestar eco-
nòmic general -que és el primer grau
de la felicitat en aquest món incert-
pujaria molt amunt i agafaria molt l'in-
crement. […] Si al món existís l'agraï-
ment, ja faria anys que el Ter hauria
estat condecorat amb una medalla al
treball, a la paciència i a la constància”
(pàg. 453).
Tot i així, fins a mitjans del segle
passat, els canvis en la dinàmica natu-
ral del riu són mínims. Com podem
veure en el mapa de l'any 1951, el Ter
continua essent aquell riu actiu, d'ai-
pDS_5
TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

gualeixos, illes i braços fluvials que incorporats als terrenys guanyats amb municipis que en constitueixen la seva
entren en funcionament amb cada finalitats agrícoles. Aquest procés és àrea urbana. Des de llavors, el Ter
nova crescuda. Una petita mostra d'a- fàcilment observable en aquesta àrea aigües avall dels embassaments ha
questa gran activitat hidrològica la tro- en el mapa de l'any 1951 que s'acom- esdevingut un riu meticulosament
bem en el mapa de l'any 1901 que es panya o, si teniu ocasió de consultar- regulat, on el transport sòlid de sedi-
conserva a l'Arxiu Històric de Girona la, a la fotografia aèria del vol americà ments i sorres queda en la seva major
(Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de dels anys 1956-57. part frenat per la regulació hidrològica
Ramis, 2/1), on es veu clarament com Però no hem d'oblidar que el riu dels embassaments i la canalització
el divagar del riu Ter a la zona del con- és també fins a mitjans del segle pas- del llit fluvial en algun dels seus trams,
gost, concretament al Pla de can Font, sat un espai de trobada, destí d'excur- de tal manera que la seva aportació
enfrontava propietaris d'una i altra riba sions i berenades amb familiars i sòlida anual, si no hi ha cap crescuda
cada vegada que el riu obria nous bra- amics (com el “merendero” de la font remarcable, podríem dir que és míni-
ços o es menjava el terreny d'un de Campdorà), una petita frontera ma. Els efectes d'aquest gran canvi
marge i el donava a l'altre. Un mapa entre els pobles d'una riba i l'altra que en la dinàmica fluvial del riu queden
que ens parla, doncs, de l'acció erosi- se salva a través dels pocs ponts exis- perfectament reflexats en la cartogra-
va i de sedimentació que exerceixen tents fins aleshores i les encara prou fia. A la imatge aèria actual que s'a-
les aigües del Ter a principis del segle nombroses barques de llibant. El Ter companya podem observar-ne el seu
XX en els seus meandres al·luvials. conserva, doncs, i fins entrada la traçat lineal, quasi sense braços ni
Mentre els marges interns dels mean- segona meitat del segle XX, uns ele- illes fluvials, amb un bosc de ribera
dres són espais de deposició de sedi- vats valors ecològics, econòmics, cul- reduït a la mínima expressió o inexis-
ments, que en redueixen la profundi- turals i vivencials per la població que tent. Els antics meandres abandonats
tat, els marges externs o convexes viu a les seves ribes. del tram Celrà-Sant Jordi Desvalls han
dels meandres són espais d'erosió El gran canvi en la dinàmica del riu quedat fosilitzats en el parcel·lari. Els
lateral, la profunditat i la turbulència Ter s'esdevé a partir de la segona mei- camps de conreu i les arbredes de
són normalment majors i representen tat del segle passat amb l'entrada en pollances i plàtans arriben quasi al
els principals punts de ruptura en cas funcionament del complex d'embassa- mateix llit del riu, de la mateixa mane-
d'avingudes. Per tant, és en aquests ments de Sau-Susqueda-el Pasteral i, ra que apareixen plantes extractores
darrers sectors on s'han localitzat his- amb ells, el transvasament d'aigua del d'àrids en els espais de deposició de
tòricament els majors problemes Ter cap a Barcelona i la seva regió sediments i graves. A tot plegat cal
durant les crescudes del Ter, tant pels metropolitana, i posteriorment també sumar-hi un procés de contaminació
danys econòmics que suposava l'ane- cap a la Costa Brava centre i cap a la de les seves aigües que arriba als
gament de terres de conreu, cases de mateixa ciutat de Girona i part dels seus màxims històrics a la dècada de
pagès o nuclis de pobla-
ció, com pels problemes
derivats de la reorganitza-
ció de les propietats i, fins
hi tot, dels límits entre ter-
mes municipals com Sant
Julià de Ramis i Celrà.
Una de les demostracions
més clares de la mobilitat
dels meandres, però, la
trobem en el tram que va
de Celrà fins a Sant Jordi
Desvalls i Flaçà, on a més
de processos de migració
lateral dels meandres del
Ter es donen fins i tot
fenòmens d'estrangula-
ment o tall per desborda-
ment. Aquest fet es pro-
dueix quan el riu obre un
nou curs rectilini aillant
antics meandres, els
quals queden colmatats
Mapa 1951.«Mapa del tram del riu Ter comprés entre Girona i Flaçà, any 1951”
per noves avingudes o Reproduït de: Full 296 (“Verges”) de l'Instituto Geográfico Nacional.

6_pDS

1980 i que només la cons-
trucció del sistema de sane-
jament de fàbriques, pobles
i ciutats aigües avall dels
pantans ha aconseguit millo-
rar sensiblement.
De la qualitat dels rius
depèn la qualitat de vida de
les persones. Els rius bruts,
degradats, són reflex d'una
mala salut de les relacions
entre la població i els seus
rius. Al contrari, els rius d'e-
levada qualitat ens oferei-
xen sensacions agradables,
estètiques, sensorials, emo-
tives, són paisatges identita-
ris, amb els quals fins i tot
arribem a establir vincles de
caràcter atàvic. Els paisat-
ges fluvials són reflex d'es-
tils de vida passats, de la
nostra història, per la qual
cosa han de ser considerats
com a patrimoni. Els mapes
ens han demostrat ser un
excel·lent indicador dels
canvis en la percepció dels
rius i el seu entorn, dels
seus problemes i les seves
oportunitats, en cada
moment de la història. En el
cas del Ter, en aquest tram
TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes
Ortofotomapa 2005.“Mapa del riu Ter a l'actualitat” Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
mig que hem analitzat,
reflecteixen molt clarament
tant el canvi ens els usos
del sòl i activitats que s'han
donat a la seva riba com la
reducció radical en l'exten-
sió de l'àmbit d'influència
fluvial (el que en diríem “els
terrenys del riu”) i de la
seva mobilitat.
Però un riu no és
només història sinó també
canvi. Això ens permet pre-
guntar-nos sobre quin riu
volem i intentar intervenir Vista panoràmica del Congost. Foto: V. Fargnoli
en les seves tendències. El
futur del Ter és, per tant, espais fluvials (el passeig del Riu, a Sarrià; l'illa dels Salzes,
una qüestió de cultura i a Celrà; el futur Parc Fluvial del Ter, a Sant Julià) i fins i tot
acció cultural. Serem capa- s'han dut a terme iniciatives supralocals, com el Consorci
ços, els qui hi vivim a les Alba-Ter, que impulsa actuacions de preservació i dinamit-
seves ribes, de valoritzar-ne zació del territori fluvial del Ter (com la recentment creada
tots els seus atributs natu- Ruta del Ter). Ara bé, la clau de volta d'aquest redescobri-
rals, econòmics i culturals?. ment i recuperació del Ter passa, inel·ludiblement, per la
Jo sóc de les que pensen recuperació del seu cabal. I això ja no només depèn dels
que sí, que això és possible. municipis i la població riberenca sinó de l'enfocament
De fet, hi ha indicis prou general de la política d'aigües a Catalunya. Segons el calen-
clars que estem tornant, a dari previst pel govern de la Generalitat de Catalunya la
poc a poc, a viure de cares reducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera pro-
al Ter. A nivell municipal, la gressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 la
majoria de pobles riberencs xifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap de
han endegat o estan ende- dos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015
gant actuacions de recupe- es poguessin transvasar tan sols 115 hm3. Però això ja
ració i potenciació dels donaria peu a un altre article. Deixem-ho aquí. ■
pDS_7
TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals
Una imatge poc comuna del riu Ter, la de la llevantada de Sant Esteve del 2008, amb l'aigua passant per sobre la resclosa
d'en Vinyals. Fotos: Assumpció Vila
LA RESCLOSA D'EN VINYALS
LA UTILITZACIÓ DE L'AIGUA DEL TER
Assumpció Vila
www.avilasimon.blogspot.com
EL MARGE DRET. DE LA RESCLO-
SA DE SARRIÀ DE TER A FLAÇÀ
A
l llarg del segle XIX, l'ai-
gua és un dels pocs
recursos existents per
poder iniciar projectes
agrícoles i fabrils, ja que fins a finals de
segle no s'estendrà l'electricitat i el
vapor. El més interessant d'aquesta
època és el canvi de detentors del dret
d'ús de l'aigua, passant d'un sistema
feudal, on només tenien dret a utilitzar
l'aigua els senyors i antics propietaris
terratinents, a una nova classe de capi-
talistes i empresaris. La cursa per obte-
nir un permís, associat a l'obligació de
construir una presa i una instal·lació pro-
ductiva, es dóna en totes les conques
fluvials de Catalunya. Un exemple clar
és el cas de la resclosa de can Mitjans,
construïda el 1868 per Felip Flores.
Per contra, la construcció de la
resclosa d'en Vinyals a finals del segle
8_pDS
XVIII, és la perpetuació del sistema
antic. El permís de 1748, permet
construir una nova presa al riu Ter a un
hisendat que ja gaudeix d'uns drets
antics i se li permet el trasllat d'un
molí, és a dir, una instal·lació producti-
va. En aquest cas, el permís no afavo-
reix l'entrada d'un nou industrial.
De la resclosa d'en Vinyals no es
coneix la data de construcció, però sí
la data de l'establiment o concessió
d'aigües del Reial Patrimoni al propie-
tari de Flaçà, Mateu Vinyals, l'any
1748. En el llibre de Celrà, de la
col·lecció Quaderns de la Revista de
Girona, el Taller d'Història esmenta
que a Celrà l'any 1763 es va construir
Can Verdera per beneficiar-se de l'ai-
gua de la sèquia (1).
“En 21 de mayo de 1748 el Sr.
Intendente General otorgó estableci-
miento a Don Mateo Viñals, labrador
de Flassá, de las facultades de mudar
la resclosa y acequia del molino harine-
ro que tiene en el término de dicho
lugar al parage nombrado “Llano de
Campdurá” y a hora y media de distan-
cia a poca diferencia de los lindes al
antiguo concedidos a dicho molino
tomando para el curso y uso de éstos
límites, la agua del río Ter con la amplia-
ción y facultad de poder hacer y fabri-
car otro molino paperero, harinero sito
en el distrito de dicha acequia...”(2)
El molí de Flaçà es troba situat al
camí de Sobrànigues i data de l'any
1728. D'aquest document es desprèn
que Mateu Vinyals pretenia traslladar el
molí a un altre emplaçament. A la
mateixa finca es troba la Central Elèctri-
ca Vinyals, la qual funciona amb aigua
derivada del riu Ter, però no de la matei-
xa sèquia que s'inicia a Sarrià de Ter.
La resclosa i la sèquia Vinyals, del
marge dret del riu Ter, es varen cons-
truir juntament amb els molins de
Campdorà i el de Bordils, situats amb-
dós sobre la sèquia.
 TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

La sèquia Vinyals pren l'aigua

del Ter des d'aquesta caseta
de captació

En el mateix document registral, senzilla similar a l'actual de

es declara, l'any 1890 que “Don José
de Viñals y de Pont (3) le corresponde
primero, la posesión y propiedad de
presa de toma de aguas del río Ter,
situada en el término de Campdurá,
distrito municipal de Celrá de la ace-
quia general que conduce dichas
aguas por los términos de Celrá y Bor-
dils desde aquella presa hasta la riera
de San Martivell así como de las ace-
quias secundarias o rechs mestres
con sus compuertas y demás acceso-
rios que sirven para el servicio general
del riego en el modo y forma que los
venia poseyendo la casa Viñals de la
cual es aquel sucesor. (…) La presa y
acequia que tienen por objeto recoger
las aguas del río Ter que mueven los
dos molinos propiedad del Sr. Viñals
de Campdurá y de Bordils y que riegan
parte de los términos municipales de
Celrá y Bordils, puede considerarse
divididos en dos tramos de una longi-
tud total de once kilómetros aproxima-
damente”.
La resclosa de Sarrià de Ter i
Campdorà, inicialment era de fàbrica
de pedra i formigó, una construcció
can Mitjans. La seva feso-
mia actual data d'una refor-
ma de l'any 1934.
“La presa de mampos-
tería y piedra está situada en el río Ter
a unos cuatrocientos metros aguas
abajo del puente que une el barrio del
Puente Mayor con el pueblo de Sarrià,
en la carretera de Madrid a La Junque-
ra. Des de la presa comienza la ace-
quia y hasta el molino de Campdurá
puede considerase el primer tramo de
unos dos kilómetros de longitud que
sigue por el Sud, derecho del rio Ter.
La primera sección de unos quinientos
metros, a contar desde la presa, de
acequia o canal cubierto que sigue por
el mismo cauce del río en dirección
Sud a Norte. La segunda que toma la
dirección de Poniente a Oriente, de
unos setecientos metros de longitud
de acequia subterránea. La tercera que
sigue unos quinientos metros de longi-
tud de acequia a canal descubierto, y
finalmente la cuarta en la indicada
dirección, de acequia cubierta subte-
rránea que termina en el molino de
Campdurá.”
Des de la gasolinera del Pont
Major, tot seguint el marge dret del riu
Ter, s'arriba a la caseta on es prenen
les aigües de la sèquia. Per aquest
camí es troben alguns bagants i sobre-
eixidors i en alguns trams, la sèquia
circula a cel obert. Es passa per darre-
ra la incineradora, per darrera la depu-
radora i s'arriba al pla de la farinera de
Campdorà.
El molí de Campdorà, un edifici
de planta baixa i dos pisos, ja no exis-
teix. En el seu lloc es va construir la
farinera. Tot i que la propietat del molí
i de la farinera sempre han estat de la
família Vinyals, els arrendaments sem-
bla que es varen succeir freqüent-
ment. Tenim notícia que ja devia fun-
cionar l'any 1893, quan la societat
col·lectiva Vilaplana, Ensesa i Teixidor,
de Sarrià de Ter, varen arrendar-la:
“tomaran los socios señores Vilaplana
y Ensesa en arriendo un molino hari-
nero de elaboración por cilindros, sis-

(1) Celrà. Col·lecció Quaderns Revista de Girona. núm. 113. Taller d'Història de Celrà.
(2) Finca 1847 Celrà i finca 899 de Bordils. Registre de la Propietat Girona.
(3) Jose de Viñals y de Pont és el successor de la casa Vinyals, del seu pare Buenaventura de Viñals y de Boria, mor el 1877. L'any 1917 va
succeir a José Viñals, Buenaventura de Viñals y de Font i, a la mort d'aquest sense descendència, el seu germà Luís de Viñals y de Font, el
1973. El darrer propietari de la família Vinyals ha estat Jose Luís de Viñals y Gomes, el qual va heretar en morir el seu pare l'any 1975.
L'any 1985, Jose Luis de Viñals i la seva mare Irene Gomes varen vendre la propietat i l'usdefruit de la sèquia Vinyals a la Comunitat de
Regants de la Sèquia Vinyals.
Dades registrals: Finca 3.746 de Celrà

pDS_9
TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals
A dalt, la farinera de Campdorà es troba en un estat d'absoluta ruïna.
A la dreta, un bell tram de la sèquia al seu pas per Campdorà
tema Ganz Austro-Hungaro,
movido por fuerza de agua y
situado en Campdorá, término
municipal de Celrá, según con-
trato de subarriendo firmado
entre los dichos Vilaplana y
Ensesa con el arrendatario Don
Ginés Puigdollers el 28 de julio
próximo finido, en cuyo contra-
to intervino su propietario Don
Josep de Viñals” (4)
La farinera de Campdorà
es troba en un estat absoluta-
ment ruïnós. El 28 de març de
1989 s'efectuà la compravenda
atorgada per Dña. Irene Gomes
Barbosa i D. José Luis de Viñals
Gomes, a favor de Don Manuel
Olivas Teixidor, Don Lorenzo
Olivas Teixidor i Dña. Ana Maria
Veray Batlle. La sèquia continua
prop del riu, fins al Congost. En
aquest tram passa soterrada
sota la línia de ferrocarril. En el
llibre de Celrà, s'esmenta l'a-
nècdota que, quan s'havia de
netejar la sèquia, el senyor de
Vinyals s'hi havia passejat dins
damunt d'un cavall.
El rec subterrani està cons-
truït en volta de pedra per evitar
les crescudes del riu. El ferroca-
rril es va construir a partir de
1875. Cal suposar que en el
tram on passa la línia per
damunt la sèquia es va haver de
reforçar.
(4) Helena Benito. La família Ensesa. Pàg. 23. Cita un document de l'A.H.G. F.F.L.M. doc. 1845/7
10_pDS
“Desde el molino de
Campdurà al molino de Bordils
es el segundo tramo de una
extensión longitudinal de unos
cinco kilómetros y medio. En
este segundo tramo pueden
distinguirse dos secciones. La
primera sección de acequia sub-
terránea que sigue dirección de
Poniente a Oriente, de exten-
sión de un kilómetro aproxima-
damente, parte del molino de
Campdurá y se introduce en el
parage del Congost cruzando
por debajo de la línea férrea de
Barcelona a Francia para seguir
a la derecha de la vía pasando
por debajo de la carretera de
Girona a Palamós, hasta que a la
salida del Congost se aparta de
la carretera que queda a su
derecha y cruza de nuevo por
debajo de la vía férrea que
queda también a la derecha del
canal. La segunda sección es de
canal o acequia descubierto y
tiene unos cuatro kilómetros y
medio de longitud; desde la sali-
da del Congost entra en el llano
de Celrá al riego de una gran
parte de dicho término sirve y
siguiendo en línea recta orienta-
da a levante dejando a su dere-
cha la carretera antedicha la vía
férrea citada y el pueblo de
Celrá, atraviesa todo el llano de
este pueblo entra en el término
y llano de Bordils hasta el molino de este pueblo,
a poca distancia del linde de Occidental del térmi-
no de dicho pueblo.”
Una vegada hem deixat el Congost, la sèquia
es pot veure bé al costat del polígon industrial de
Celrà. Hi ha un itinerari força ben indicat que
segueix la sèquia fins a Bordils i va senyalant els
llocs d'interès. Si abans els terrenys eren conreus
de regadiu, ara i adés trobem vivers i arbres orna-
mentals. Pel camí, hi ha el rentador, l'accés al que
havia estat el camp d'aviació i l'esmentat molí de
Bordils, el qual conserva a l'interior les dues moles
principals i els mecanismes per fer-lo funcionar.
Aquest va ser adquirit el 27 de juliol de 1995 per
la compravenda atorgada per José Luis de Viñals
Gomes a favor de Francisco Javier Matamala
Serra, i després el 23 de juliol de 1999 aquest el
va vendre a Salvador Bramón Vilarnau, administra-
dor d'Excavaciones y Pinturas, SA. (EPSA)
Diversos ponts creuen la sèquia al llarg del
seu recorregut, els quals accedeixen a diversos
paratges on s'ha desviat un altre rec mestre: pont
dels Molins, pont d'Orriols, pont del Safareig,
pont de cal Ras, pont d'en Clots, pont d'aviació,
pont d'en Prat i pont d'Aumet.
Des del molí de Bordils, el camí passa prop
dels camps, fins que entra en el nucli urbà de Bor-
dils. De can Riera, segueix direcció a Sant Joan
de Mollet, convertit en rec, deixant la sèquia
oberta com hem trobat fins ara.
“Desde el molino de Bordils al desagüe, es
el tercer tramo de unos tres kilómetros y medio
de longitud, que se pueden considerar en una
sola sección. En la misma dirección indicada ante-
riormente para la acequia por debajo de la riera de
Palagret a unos trescientos metros aguas abajo
del puente de la carretera de Gerona a Palamós
 TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

De dalt a baix i
de esquerra a
dreta:
La Sèquia al seu
pas per Celrà./
Un dels recs
majors que ali-
menten els
camps de conreu
des de la sèquia Vinyals. / Salt
d'aigua de can Riera, a Bordils,
abans no desemboca a la riera de
Sant Martivell. / El molí de Bor-
dils, un bonic exemple de molí
fariner que conserva les moles i els
elements per fer-la funcionar

que pasa sobre dicha riera; continua atravesando segon per reg propi i usos indus- tral elevadora de les aigües, que
el llano de Bordils, sirviendo el riego de una gran trials en els termes de Celrà i mitjançant unes conduccions
parte de dicho término, en el cual es cruzado la Bordils. En total, segons s'es- subterrànies, travessa els ponts
acequia por el camino vecinal de Bordils a Madre- menta en el llibre de Celrà, es de Riar (al costat de la gasoline-
maña, mediante un puente; y un kilómetro des- reguen 800 ha, de les quals 190 ra) fins arribar al dipòsit regula-
pués, luego de formar dos saltos cerca la casa lla- ha corresponen a Celrà i pertan- dor i distribuïdor d'aigües, situat
mada can Riera de aquel pueblo, desemboca en yen a 120 propietaris diferents. a la masia de Can Taberner
término del mismo en la riera de san Martivell Una altre derivació del (Massot) de Juià.
junto al vecindario de Rissech, a unos ochocien- canal Vinyals i la seva zona de De Sarrià de Ter a Flaçà, la
tos metros antes desembocar la mencionada regadiu per elevació, es troba al sèquia té cap a 13 quilòmetres,
riera en el río Ter, por el cauce de la cual vuelven TM de Juià, que se li va conce- una obra d'enginyeria notable,
en definitiva, al citado río, las aguas sobrantes de dir la concessió el 28 de gener tot tenint en compte els mitjans
la acequia descrita.” de 1959. Al costat del moli de de construcció dels segles XVIII
La sèquia, segons diu l'escriptura, acabava a Bordils, hi ha una caseta o cen- i XIX.
uns 800 metres passat can Riera, on es pot
veure un espectacular salt d'aigua per salvar el
desnivell i desguassa en la seva major part a la
riera de Sant Martivell, el barri de Rissec de Bor-
dils. En una petita part, segueix un canal de rec,
fet de rajols, en part soterrat i en part descobert,
que travessa els termes municipals de Sant Joan
de Mollet i Flaçà, anant a morir, després de voltar
la fàbrica Aconda Paper, al riu Ter, ben a prop d'on
neix el nou canal que deriva les aigües per la Cen-
tral Elèctrica Vinyals.
La continuació del rec i el dret d'aprofita-
ment de les aigües fins Sant Joan de Mollet i
Flaçà es del 17 de març de 1932. Per ordre minis-
terial del govern de la II República es va autorit-
zar a Bonaventura de Vinyals i de Font, derivar del
riu Ter, 200 litres més d'aigua per segon per regar
altres 285 ha de terreny en els termes municipals
de Sant Joan de Mollet i Flaçà. Cal esmentar que
aquesta concessió s'afegeix a la primera (expe-
dient de l'any 1927), de derivar 3.507,4 litres per
Treballs de la sèquia Vinyals del 1931. Foto: llibre de Celrà

pDS_11
TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals
LA REFORMA DE LA RESCLOSA.
PROJECTE DE 1931
En data 6 d'agost de 1931, la Divisió
Hidràulica del Pirineu Oriental del
Ministeri d'Obres Públiques del
Govern de la II República va aprovar
un projecte conjunt per un millor apro-
fitament de l'aigua dels propietaris
Bonaventura Vinyals i els hereus de la
vídua Pérez, Francisca Javiera Pahisa.
Els hereus de la Sra. Fca. Javiera
Pahisa, vídua Pérez, eren els propieta-
ris de la fàbrica de ciment coneguda
com a can Pérez, popularment can
Rentell, a Sant Julià de Ramis. La fàbri-
ca disposava dels drets de derivació
d'aigua d'una presa a tocar la fàbrica i
d'un canal de 142 metres que arribava
a una petita caseta on es trobava ins-
tal·lada la turbina. D'aquesta empresa
queda dempeus una petita nau al cos-
tat de la carretera N-II i la caseta de la
maquinària.
El projecte comú preveia una nova
resclosa sobre el riu Ter on es trobava la
de Bonaventura Vinyals, amb dos canals
de sortida: el del marge dret per alimen-
tar la sèquia i els tres salts (farinera de
Campdorà, molí de Bordils i salt de Bor-
dils), i el del marge esquerre per alimen-
tar una turbina per a usos industrials a
can Pérez. En total es derivaven 10.000
litres d'aigua per segon, uns 6.500 l/s
(5) Documentació arxiu Agència Catalana de l'Aigua. Expedient Ter-25 de 1931.I expedient 381 de 1932.
12_pDS
pel canal de can Pérez, els quals produi-
rien, amb un salt de més de 2 metres,
una potencia de 471,47 c.v. amb una
instal·lació prevista de tres turbines, i els
altres 3.500 l/s per la sèquia Vinyals.
El dret d'aigua de què disposava
fins aquell moment Bonaventura Vin-
yals era de 3.507,4 l/s. D'aquestos es
consumien 6 l/s per reg als camps de
Campdorà i arribaven 3.501,4 l/s a la
farinera de Campdorà i, amb un salt
de 2,295 m, s'obtenia una potència de
107,88 c.v. De la farinera al molí de
Bordils s'utilitzaven 412,5 l/s per reg,
quedaven lliures 3.088,9 l/s pel molí
de Bordils, el qual amb un salt de
2,465 metres podia obtenir una potèn-
cia de 114,8 c.v. En el mateix docu-
ment de sol·licitud de construcció de
la nova resclosa es demana poder
aprofitar el salt n. 3 a Bordils, quan el
canal desguassa a la riera de San Mar-
tivell. En aquest punt hi arribaven
2.900 l/s i es podia obtenir una potèn-
cia de 309,30c.v. La suma de totes les
potències dels salts del marge dret i
esquerra, sumaven 1.002,9 c.v. El
detall d'aquestes dades dóna una idea
de la necessitat i de la importància de
produir energia hidràulica, aprofitant al
màxim totes les minicentrals dels rius.
La presa es preveia construir en
formigó “ciclopi” amb una comporta
Stoney accionada automàticament,
que podria arribar a desguassar 8
vegades el cabal de 10.000 l/s que
sol·liciten, és a dir, de 10 m3/s. La
comporta hauria d'evitar un possible
aterrament de la presa.
Aquest projecte, redactat per
l'enginyer Joan Teixidó, va ser impug-
nat en el període d'exposició pública
per la propietària del salt d'aigües
amunt, Anita Mitjans, la qual al·legava
que la nova presa envairia un metre
del seu salt. Al final, el projecte es va
aprovar tal com s'havia presentat ini-
cialment. La concessió era per 75
anys, a comptar des de l'any 1931.
La concessió de poder derivar
10m3 per segon, era també molt utòpi-
ca, ja que o bé hi havia molta aigua o
hi havia sequera. Ara per exemple, en
el riu no hi passen ni els 3m3/s que ens
corresponen per llei. Tot i així, el 17
de febrer de 1934, mentre s'estava
construint la presa, els propietaris
varen demanar ampliar l'aprofitament,
ja que havien estimat que la major part
del temps el cabal era de 13.500 l/s,
per la qual cosa varen sol·licitar que el
canal del marge esquerre, el dels ger-
mans Pérez Pahisa, passés de 6.500
l/s a 10.000 l/s. La potència teòrica
d'aquest cabal d'aigua era de 698,7
cv. El projecte i plànol de l'ampliació
va ser redactat pel mateix enginyer
industrial Joan Teixidó. (5)

EL CANAL DEL MARGE ESQUERRE
En el document i plànol de l'any 1934,
se sol·licitava un cabal de 10m3/s per
fer funcionar les tres turbines de la
fàbrica de ciment dels germans Pérez
Pahisa. En un document posterior de
1939, els germans sol·liciten poder
refer el canal, però per un cabal de
només 3.500 l/s, en lloc dels 10.000
l/s concedits en l'ordre ministerial de 2
de març de 1936.
Durant la Guerra Civil, la fàbrica
de ciment havia estat confiscada pel
Sindicat de l'Edificació de Girona i s'ha-
via continuat construint el canal proce-
dent de la nova resclosa, però s'havia
modificat el traçat original, en particu-
lar el tram final que havia d'enllaçar
amb el de l'antic canal. La presa més
antiga, situada aigües avall de la de can
Vinyals, havia quedat inservible per
diverses riuades i el cost de la repara-
ció es considerava massa alt.
Davant la urgència de tor-
nar a posar en funcionament la
fàbrica de ciment, es va dema-
nar finalitzar el canal projectat,
però deixant-lo a mitges, sense
acabar la solera (en alguns
trams hi havia roca compacta i
margues), amb la qual cosa
podia transportar, de moment,
3,5m3/s. En aquesta inspecció
TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals
s'observà que la presa estava totalment
acabada, tret de la solera i del refina-
ment dels caixons existents, i també es
va comprovar que les comportes d'en-
trada al canal del marge esquerre esta-
ven totalment finalitzades.
El canal del marge esquerre s’inicia a la
mateixa resclosa, tot i que en moltes
ocasions no s’hi pot derivar aigua.
Després de Bordils, la sèquia
esdevé rec i passa pels munici-
pis de Sant Joan de Mollet i
Flaçà, entre hortes i fàbriques.
pDS_13

A sobre: comportes de la sèquia del Ter que condueix a la Central Elèctrica Vinyals.
A la dreta: El Molí Vinyals a Flaçà, de 1728.
L'any 1935, Paulí Torras Domè-
nech va construir a Sant Julià de
Ramis la màquina de paper, coneguda
com la núm.1. Com a força motriu uti-
litzava electricitat de l'elèctrica Casas i
durant l'impasse de la Guerra Civil la
fàbrica va estar col·lectivitzada. En la
retirada s'incendià, però acabada la
Guerra, Paulí Torras la va reconstruir.
L'any 1944, per poder disposar
d'energia elèctrica constant, adquireix
la central elèctrica dels germans Pérez
Pahisa i acaba refent en la seva totali-
tat el canal i la maquinària, de manera
que hi puguin circular els 10.000 l/s
autoritzats.
En un document de la delegació
d'indústria, es presenta el plànol del
canal, la casa de màquines i la línia de
baixa tensió que ha de conduir el
corrent elèctric produït per les turbi-
nes fins a la fàbrica de paper. (6)
LA CENTRAL ELÈCTRICA VINYALS
DE FLAÇÀ
En el terme municipal de Flaçà, a la
cruïlla de Sobrànigues, un canal deriva
(6) A.H.G. Fons Delegació d'Indústria. Administració de l'Estat. Exp. 3 de 1944. Pauli Torras Domènech.
14_pDS
novament aigües del riu Ter per con-
duir-les cap a una Central Elèctrica.
L'edifici fou construït per Rafael
Masó, cunyat de Carme Vinyals, arqui-
tecte que també va ser encarregat de
la reforma del Mas Vinyals, al mateix
terme, en direcció a Sant Llorenç de
les Arenes. El projecte de la central és
de l'any 1923, ja que la concessió per
a l'aprofitament hidràulic és per R.O.
de 27 de novembre de 1922 i li per-
met derivar 10.000 l/s directament del
riu Ter.
La finca on se situa la Central
Elèctrica és la mateixa finca del molí
que l'any 1748, Mateu Vinyals n'havia
sol·licitat el trasllat a Campdorà.
Situació actual
El 20 d'agost de 1981, la Comunitat
de Regants de la Sèquia Vinyals va
adquirir l'aprofitament a José Luis
Viñals i Gomes i l'usdefruit a Irene
Gomes i, des d'aleshores, és l'entitat
que vetlla pel funcionament de la res-
closa, pel manteniment de la sèquia i
dels recs i per la distribució de l'aigua
D’esquerra a dreta:
Central Elèctrica de
Salvador Serra, a Sant
Julià de Ramis, abans
central de la fàbrica de
ciment dels germans
Pérez Pahisa./ La
Central Elèctrica Vin-
yals, a Flaçà obra de
Rafael Masó.
entre els regants. De les 804 ha de
regadiu, 224 corresponen a Celrà, 305
a Bordils, 90 a Sant Joan de Mollet, 75
a Flaçà i 110 a Juià, camps d'arbres
fruiters, de jardineria, hortes i altres
cultius.
El canal del marge esquerre con-
tinua derivant aigua cap a les turbines
de la minicentral, ara propietat de
SALVADOR SERRA, SA, però al con-
trari del marge dret, pateix sovint res-
triccions d'aigua ja que el riu no porta
el cabal mínim que ens pertoca per
llei, ni el biològic.
La resclosa d'en Vinyals és un
exemple pràctic de com l'aigua del riu
Ter deixa de passar pel seu llit natural
i acaba mig perdut entre camps i hor-
tes, potenciant cultius i activitats
fabrils allunyades del seu curs. L'ex-
plotació del riu no ve d'aquest aprofi-
tament per regadiu, ni de l'aprofita-
ment hidràulic de les recloses de can
Mitjans i d'en Vinyals, sinó de l'espo-
li que pateix a Susqueda per alimentar
tota l'àrea metropolitana de Barcelo-
na, l'àrea urbana de Girona i el Baix
Empordà. ■

LLUÍS PALAHÍ I ELS ROMANS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat
El pregoner Lluís Palahí, dalt el balcó de l'ajuntament, observat pel Conseller de Presidència Jordi Ausàs. Foto: Quim Llunell
L
luís Palahí Grimal, any amunt
any avall, va néixer a Sarrià a
finals dels seixanta del segle
XX (escrit així, amb xifres
romanes). Com a membre de la
mateixa generació, em jugaria un pèsol
que l'arqueòleg i historiador que ha estat
el pregoner de la Festa Major del 2009, en
la seva infància va tenir un dubte: Astèrix
o Tintín? O tots dos? Aquesta era una de
les primeres -i escasses- possibilitats d'es-
collir que se'ns presentava als que ara ron-
dem o superem els quaranta. Si es va
decantar per Tintín, a còpia de llegir
àlbums ambientats a Egipte, a l'Amèrica
dels Inques, a Oceania … és possible que
descobrís l'interès per les antigues civilit-
zacions. Si es decidí per Astèrix, tal vega-
da va veure que l'imperi que perseguia els
gals, fora de la caricatura, va ser una
FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans
potència cultural, política, militar i econò-
mica d'una importància històrica fona-
mental.
Lluís Palahí, que dirigeix les excava-
cions de la vil·la romana del Pla de l'Horta,
va revelar-nos la seva orientació cap a l'ar-
quelogia en base a la curiositat i la tafane-
ria, dos dels ingredients principals de què
consisteix el Manual del Bon Arqueòleg,
un virtual document que es lliura en sortir
de la facultat. L'exercici professional de
l'arqueologia, com a modus vivendi, deu
ser complicat en una època com l'actual,
quan els resultats són exigits al comptat i
en temps real. Estudiar el passat? Hi ha qui
pensa que el que cal fer és tocar el present
i pensar en el futur, sense entendre, sense
voler entendre que el coneixement de la
història és bàsic per digerir i assimilar què
hem estat, qui som i cap a on hem d'anar.
pDS_15
FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans

L’inici de la Festa Major va coincidir amb la inauguració de la reforma de la façana de la Casa Consistorial. Foto: Quim Llunell

El pregó d'aquest any, lluny de
ser un relat de vivències i records per-
sonals i familiars, lligats a una comuni-
tat, va ser una magistral classe d'his-
tòria. Hi va haver convit a la gresca,
naturalment. No hauria pogut ser d'al-
tra manera, tractant-se del pòrtic
d'una festa major. Va fer-ho cap al
final, amb una entonació mesurada,
romana, sàviament llatina. Carpe
diem: aprofita el dia. El pregoner va
saber aprofitar que se li brindés el
balcó de la façana municipal rejoveni-
da per transmetre'ns ofici, coneixe-
ment i passió.
Com si d'una extensió università-
ria es tractés, Lluís Palahí va fer-nos
una crònica sobre com era el Sarrià de
dos mil anys enrere. Que, si fa no fa,
tampoc ha canviat tant. Hi havia el riu,
que es podia creuar per un pas impor-
tant, per un pont de pedra ideat per
enginyers romans. Hi havia una impor-
tant via de comunicació que enllaçava
amb la capital de l'imperi i que canalit-
zava el trànsit a peu, a cavall i rodat de
persones i mercaderies. Des del cim
de la veïna muntanya dels actuals
Sants Metges, punt estratègic defini-
tiu, quedava ben coberta la funció
defensiva i militar. En aquella època,
la veïna Gerunda ja estava consolidada
i ja s'hi devia patir una certa asfíxia
urbana. Molt lluny encara de la bom-
bolla immobiliària, algun ric i poderós
personatge romà ja va especular amb
la possibilitat d'establir-se a la nostra
plana i fer-s'hi construir una vil·la d'alt
standing amb finalitat residencial i
recreativa, però també productiva.
Segurament, aquest prohom romà va
ser un precursor en tota regla, el pri-
mer de tots aquells que vivim a Sarrià
però hem d'anar a treballar a Girona.
Els fonaments del poble es van
plantar, doncs, fa vint segles: la mira-
da actual ens indica que poca cosa ha
canviat en essència. Continuem estant
a la vora d'una ciutat gran, encara en
som un pulmó urbanístic, seguim
excel·lentment comunicats i essent un
punt de pas important. Si ja fa dos mil
anys que en aquest territori s'hi pot
viure de manera plàcida i pròspera, no hi
ha cap element que pugui fer pensar
que no anem pel bon camí. Si fa vint
segles que Sarrià funciona, vol venir a dir
que els fundadors tenien un criteri i una
visió de futur extraordinària. Jo no sé
pas si Lluís Palahí, aquell infant sarria-
nenc, als anys setanta es va decidir pels
gals o pel belga, però tinc el convenci-
ment que també ha arribat a la conclusió
que Astèrix i Obèlix s'equivocaven de
mig a mig: aquells antics romans, de
bojos no en tenien ni un pèl.■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova

17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres

Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

16_pDS

1a FIRA DE LA JOGUINA
DE SEGONA MÀ
AA.VV. Sarrià de Baix
L
a proposta d'organitzar la Fira
de la Joguina de 2a Mà va
néixer en una de les primeres
reunions de l'Associació de
Veïns de Sarrià de Baix. La
nostra intenció era celebrar-la pels vol-
tants de novembre, però per una sèrie de
contingències no ens va ser possible.
Aquest any, quan des de l'ajuntament ens
van plantejar fer alguna activitat per la
Festa Major, vam tenir molt clar que la
nostra aportació seria la de celebrar la 1a
Fira de la Joguina de 2a Mà, i ens vam
posar a treballar per fer-la el dissabte 5 de
setembre, de 5 a 8 de la tarda, a la zona
FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina
enjardinada de la Cooperativa, aprofitant
que coincidia amb el tancament de la tem-
porada d'estiu de la Piscina Municipal.
El propòsit d'aquesta fira ha sigut el
de donar en alguns casos una segona vida
a les joguines que els nens i nenes al llarg
dels anys han anat acumulant, i que segu-
rament moltes estaven oblidades o aban-
donades dins d'algun armari, alguna habi-
tació...o simplement guardades en caixes
en el traster de casa.
Els preus de venda de les joguines,
els posaven la mainada de cada una de les
parades, de manera que era divertit passe-
jar pel mig de la fira i poder observar
pDS_17
FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina

Foto Quim Llunell

Foto Quim Llunell

alguns joguets iguals amb preus diferents, però el

més divertit de tot va ser veure la il·lusió amb què la
mainada comprava i venia aquelles joguines, moltes
d'elles encarà en els seus embalatges originals i algu-
nes fins i tot precintades. Amb el transcórrer de les
hores la mainada va començar a fer les típiques ofer-
tes d'última hora, trobant veritables gangues, i es què
ningú volia tornar a portar les joguines de nou cap a Foto Quim Llunell
casa....
Durant les tres hores de la Fira de la Joguina de 2a Mà municipis de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona i
i amb la col·laboració del grup de l'Esplai PL-Mijac, la mai- Montagut, i veient com s'ha desenvolupat, no pot ser més
nada va poder gaudir de tallers i jocs infantils. que molt positiva. Aprofitem l'avinentesa per comunicar-
La lectura que en fem des de l'Associació de Veïns de vos que ja estem treballant per preparar la 2a Fira de la
Sarrià de Baix, segons la resposta obtinguda en la 1a Fira, Joguina de 2a Mà.
on hem pogut comptar amb 35 parades, dels diferents Esteu tots convidats a muntar la vostra parada! ■

18_pDS

LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL
CONTEXT DE LA NOSTRA FESTA MAJOR
Raimon Cros
Regidor de participació ciutadana i barris.
E
l fet que m'ha motivat a
fer aquest article no és
altre que analitzar i argu-
mentar el canvi de
model de festa major
iniciat l'any 2007. Sempre des del
punt de vista de la participació ciutada-
na, evidenciant un fet indiscutible, els
ciutadans de Sarrià de Ter parti-
cipen d'una manera molt activa
en la nostra festa. En altres
paraules i perquè ens enten-
guem, ens la sentim més nos-
tra i que consti que aquesta és
una frase que no és d'un ser-
vidor, sinó de veïns que fa
anys que reivindicaven el
retorn de la festa als nostres
barris. De fet les dades de
participació ens diuen que
amb aquest model, els veïns
i veïnes de Sarrià participen
més amb la festa major.
Sarrià, ja des de l'any 2007 amb
el canvi de govern, va posar en pràcti-
ca el nou model de festa major, que
consisteix amb el retorn de molts dels
actes que s'organitzen als diferents
barris de tot en municipi. Recordem
que fins l'any 2006 inclòs, la festa
quedava centralitzada al pavelló muni-
cipal, el fet de centralitzar la festa al
pavelló deixava al descobert les limita-
cions que oferia el model anterior, limi-
tacions que la mateixa comissió orga-
nitzadora feia evidents, amb pocs
efectius i suportant tot el pes de la
festa, amb el corresponent resultat,
centralització, que amb municipis com
Sarrià de Ter, on els barris tenen una
identitat molt marcada, és l'equivalent
a baixa participació. És molt evident
que el pavelló sempre ha de ser un
recurs per si els actes no es poden
realitzar a l'aire lliure per causes del
temps, però mai com a un referent de
tota l'organització.
Aprofitar la riquesa associativa
FESTA MAJOR [La participació de la ciutadania
del municipi amb les
cinc associacions de
veïns com a baluard
indiscutible per a l'orga-
nització de la festa als
diferents barris. Confi-
gurar aquest consell
d'entitats actual, en què
la totalitat de les associacions de
veïns i algunes de les entitats del
municipi hi són representades, no pre-
tén altre cosa que fer realitat el fet de
repartir la festa arreu del nostre poble:
Sarrià de Baix, Sarrià de Dalt, Pla de
l'Horta, la Rasa, Pla dels Vinyers. Tots
i cadascun dels barris amb la seva ini-
ciativa a l'hora d'organitzar els actes,
actes que faran viure d'una manera
més propera la nostra festa. Precisa-
ment serà el paper que hi jugaran les
associacions i les entitats del municipi
les que finalment faran possible la par-
ticipació dels ciutadans en els actes i
activitats de la nostra festa.
Aquesta edició ens ha tornat a
deixar clar que els veïns de Sarrià
volen gaudir de la festa tal i com l'en-
tenem i com ens agrada que sigui. No
han decebut ni els actes ni la participa-
ció dels veïns i veïnes de Sarrià, sinó
tot el contrari, s'han aconseguit com
en les dues edicions anteriors unes
dades de participació excel·lents, des
A dalt jornada castellera dins del
pavelló, sota el sopar espectacle.
Fotos Jordi Paretas
del pregó del dia 3
que donava el tret
de sortida, fins a la
diada castellera i el
ball del dia 13,
aquest any amb dos
caps de setmana, ja
que les dates eren
molt favorables, amb la majoria dels
actes molt participatius. També hem
de dir que ens ha alegrat especial-
ment la participació de veïns i veïnes
nouvinguts i això ens anima encara
més en aquesta tasca, perquè evi-
dentment també la festa és una bona
eina integradora per als qui han esco-
llit el nostre poble per arrelar-hi.
Entendre la participació des del
punt de vista estratègic, orientant-la
per promoure i potenciar al màxim la
incidència i la implicació de la ciutada-
nia en tots els actes de la nostra festa,
és sens cap mena de dubte l'objectiu
que perseguim. Un objectiu que ens
diu que anem pel bon camí, evident-
ment sempre amb una clara voluntat
de millorar, fent que predomini l'espe-
rit constructiu de tots i cadascun dels
ciutadans que participen d'una mane-
ra o altra en la nostra festa. Amb
aquesta finalitat de millorar-la cons-
tantment. ■
pDS_19
ACTIVITAT MUNICIPAL [Les competències i els recursos municipals
CONCERT DE FESTA MAJOR PER
L'ORQUESTRA EMPORIUM
SARRIÀ DE TER 12 DE SETEMBRE
Josep Ma Vinyals
questa cançó, si
“A
la canten bé es
,molt maca”, vaig
sentir a prop meu
en veu baixa quan
el director va
anunciar “La mare” de J. Costa/M.
Sugrañes. Era l'expressió continguda de
qui seguia el concert amb entusiasme i
esperit crític i desitjava que a aquella
peça s'hi posés l'ànima que es mereixia.
Dels vocalistes (Agnès, Marina, Santi i
Jack Carmelo), a mi particularment em
va agradar en Jack Carmelo.
Com a espectacle, el concert va
discorre dintre una correcta senzillesa,
sense l'espectacularitat de l'any passat.
El volum dels altaveus aquest
any l'han cuidat adequadament, així
com encertada ha estat la situació de
l'orquestra, més centrada en l'escena-
ri. Llàstima de les fallades tècniques
20_pDS
de piles o connexions (un bon tros
d'una peça la vàrem suportar sense el
violí), que donen la sensació de poca
professionalitat. S'ha d'evitar. Et pot
quedar el regust d'una bona orquestra
pel ball, però que faltaria quelcom per
una bona audició.
Un repertori suficientment popu-
lar, ben escollit i seqüenciat (òpera,
musicals i les d'aquí) varen suplir les
petites mancances i feren que en aca-
bar marxéssim, en general, discreta-
ment satisfets. Aquest és el repertori
que vàrem escoltar:
Va pensiero. Nabuco. G. Verdi
Memory. Cats. A. Ll. Weber
No sé com estimar-lo. JesusChrist
Superstar. A. Ll. Weber
My way. Standard americà. F. Brott/C.
François/P. Anka
Sel. Brindisi. La Traviata. G. Verdi
Foto Quim Llunell
Hungaria. Czardas hongareses. Violí
solista
La Gavina. Havanera. O. Monasterio
La mare. J. Costa / M. Sugrañes
Paraules d'amor. J. M. Serrat
Que tinguem sort. Ll. Llach
La Moreneta. Sardana
El Pistric. Vals jota
Per tu ploro/ Santa Espina. Sarda-
nes. P. Ventura / E. Morera-A. Guimerà
Segadors/Senyera F. Alió - E. Guan-
yavents / Ll. Millet - J. Maragall
Res a dir d'aquest repertori, molt
correcte al meu gust. L'orquestra, tot
i ser coneguda, no va atraure tant de
públic com l'any passat (va faltar gent
de la comarca?). Però els que hi érem
vàrem poder marxar discretament
satisfets. Fins l'any vinent! ■
 FESTA MAJOR [Pulpopop

PULPOPOP “Els dies i els temps tenen els

temps i els dies comptats”
Assumpció Vila

N o et deixen indiferent les lletres del nou grup de pop, conegut per ara
com Pulpopop, el qual vàrem tenir l'oportunitat de sentir, per la Festa
Major. Sòlid, amb la base musical dels dos components i amics, en
Pau Boïgues (1985) de la Cellera de Ter i
l'Edgar Massegú (1986) de Sarrià de Ter,
estudiants al taller de músics de Barcelona
i també components del grup Rom Cande-
la, el nou grup es mostra trencador amb
unes lletres que et fan parar l'orella.
L'Edgar ha rescatat alguns poemes de
quan treballava a la llibreria 22 i que en
Ponç Puigdevall va animar a publicar. No li
ha fet cas, però s'ha posat a cantar-les,
amb la seva peculiar veu esquerdada. Els
primers assajos ha recuperat les lletres del
calaix, però amb el temps, ha anat escrivint
lletres per a la formació, sempre perfilades
per en Pau, seguint el seu ritme musical.
Defineixen el seu estil com pop d'autor i hi
ha qui li troba un aire a l'Adrià Puntí.
Ara són un duet, un format anticrisi.
En Pau toca la guitarra, l'Edgar la bateria i
s'ajuden amb una loop station, que dóna
més consistència al conjunt. Han actuat en
sales petit format, com el cercle de Girona i al cafè
Voila de Manresa. Tenen previst participar en el festi-
val de poesia eròtica de can Ninetes, presentant dues
cançons, una, La figuera de la saliva, la vàrem escoltar
al concert de Sarrià de Ter i es troba en la maqueta del
seu primer disc, Cuit, ben cuit.
Tenen lletres transgressores, eròtiques, d'altres
per sordmuts, o del càncer de mare ( de mama), però
també fan alguna versió dels Beatles, la cançó octopus
garden de Ringo Star, que han rebatejat com pulpopop
garden. “Les cançons i la gent et porten a un lloc inespe-
L’Edgar Massegú i en Pau Boigues, rat i t'has de deixar portar” .
assajant al seu local de Sarrià.
A l'escenari vesteixen un look militar, guerrera, ulle-
Foto: A.Vila
res fosques, barrejat amb una samarreta naïf que ens indica la seva voluntat de man-
tenir-se joves. Assagen en una habitació dins d'un garatge, aïllats de l'exterior, con-
centrats només amb el ritme de la música. Al local hi penja un quadre de l'Edgar, de
quan pintava, o de quan s'expressava amb la pintura. La relació amb l'art no l'han per-
dut, ara la mantenen amb la música, també amb l'escenografia o el teatre que fan
dalt l'escenari: Música + Art.
Al sortir em fixo en un cartell: “Es pot ignorar el públic, però si estàs espiritual-
ment connectat (mentre toques) amb la pròpia ànima i la dels músics conjunts, ales-
hores estàs amb la gent, amb el públic”. El text és de l'Edgar i en Pau el subscriu i
es posa a tocar....Faran parlar aquest parell. ■

pDS_21
FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

ACTIVITATS DE LA FESTA
MAJOR ORGANITZADES
PER L'ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS DE SARRIÀ
DE DALT

C om en els últims anys, per la festa

major d'enguany l'Associació de
Veïns de Sarrià de Dalt ha participat
activament en l'organització d'activi-
tats: VII exposició d'espantaocells,
VI baixada de carretons, arrossada popular
de festa major i avituallament a la zona de
Sarrià de Dalt en
la passejada en
bicicleta.
Per la Festa
Major d'engany,
77 veïns de Sarrià
han muntat el seu
espantaocells. Les
temàtiques com
en els anys ante-
riors han estat
molt variades. El
diumenge 6 de
setembre, coinci-
dint amb la cele-

22_pDS
 FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

bració de l'arrossada popular, s'ha disposat d'un “tre-

net” amb el qual grans i petits han pogut recórrer els
carrers de Sarrià per veure pràcticament tots els espan-
taocells. Aquest “trenet” es va omplir en tots els viat-
ges.
L'arrossada de la Festa Major del diumenge 6 de
setembre va aplegar 498 persones al voltant de les tau-
les parades en el parc de la Cooperativa.
L'onze de setembre a la tarda organitzàrem la bai-
xada de carretons. Amb el mateix bon ambient que en
anys anteriors, 18 carretons van baixar diverses vega-
des, o almenys ho van intentar, pels carrers de Sarrià de
Dalt. Com a novetat aquest any es va donar l'oportuni-
tat que els carretons poguessin baixar del Pi de la bate-
ria. La majoria de participants així ho van fer donant més
emoció i divertiment a la festa
Podeu visitar la web de l'Associació de Veïns de
Sarrià de Dalt per veure fotografies de l'exposició d'es-
pantaocells i de la baixada de carretons:
http://www.avsarriadedalt.org ■

Fotos Quim Llunell

pDS_23
FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

FESTA DE L'ESCUMA 2009

AA.VV. Pla de l’Horta - MIJAC

espiritual on la més petits esdevenen un dels grans

il·lusió i l'eferves- valors d'aquest memorable esdeveni-
cent alegria tenen ment. La mainada, de manera espon-
un referent emè- tània, ens mostra tots els beneficis de
rit, la Festa Major saltar, ballar, cantar, riure o agrair. Tam-
de Sarrià. poc resulta del tot necessari esplaiar-
Tot el con- se del següent pas: el contagi a tots
junt d'activitats i els adults dels símptomes que pre-
d'espectacles senten els més petits.
porten a la gent al D'aquesta manera, ens trobem
carrer a compar- amb els infants i els adults enmig dels
tir, a participar, a canons d'escuma, ballant i cantant les
il·lusionar-se o a cançons que els pallassos entonaven.
absorbir i a bes- En aquest sentit, no ens podem estar
Per participar en la festa de l’escuma no es requereix cap habilitat específi-
ca, només cal tenir cura de no encongir-se. Foto. Jordi Paretas canviar. En defini- de dir-ho, que alguns pares i mares
tiva, a degustar la van superar amb nota els requisits per
dolçor que repre- entrar a “Operación Triunfo”.

U
na de les dates que s'han senta la Festa Major en el més pro- Trobar un moment d'harmonia en
d'assenyalar en vermell, fund paladar del sentiment sarrianenc. què petits i grans es troben en el
fluorescent o amb llums Un dels actes que s'adrecen a la mateix nivell, no té cabuda en cap dic-
de colors en el calendari mainada i a tota la resta de la família, cionari ni existeixen cap ulleres per
que tenim a les nostres acompanyants i a tota persona amb veure-ho més a prop. Una situació que
llars és la Festa Major de Sarrià de Ter. ganes de passar-s'ho d'allò més bé és pertany a la proliferació de rialles i de
És un remei ben conegut per tots els la Festa de l'Escuma. No es requereix joia comuna; una fotografia ideal per la
especialistes i seguidors de la gresca i cap habilitat específica, només cal tenir magnífica Festa Major que us desit-
la diversió, que l'inici del mes de cura de no encongir-se amb l'aigua! gem a tothom. ■
setembre té un component màgic i Sense cap mena de dubte, els

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

24_pDS
 FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

TROBADA D'INTERCANVI
DE PLAQUES DE CAVA
2009
Amics del Col·leccionisme de Plaques de Cava

P
er cinquena vegada, els Amics del Col·leccio-
nisme de Plaques de Cava hem celebrat la tro-
bada de la Festa Major. En aquesta ocasió
hem variat el dia, deixant el dissabte acostu-
mat i duent-la a diumenge per fer-ho coincidir
amb l'Arrossada de Sarrià de Dalt.
Novament, amb la col·laboració del Centre Cívic La
Cooperativa, que ens ha deixat l'espai, i la de l'ajunta-
ment, que ens ha ofert suport, hem pogut rebre els
col·leccionistes vinguts d'arreu de les comarques. El
matí ha estat entretingut, entre novetats, operacions
d'intercanvi i negociació. Com en d'altres edicions hem aconse- Fotos Quim Llunell
guit embotellar una tirada d'ampolles de cava amb placa exclusiva, editada en primícia,
que anava acompanyada de dues xapes commemoratives. Sens dubte, aquestes tres
peces ja formen part de les millors col·leccions.
Gràcies a tothom i fins l'any vinent. Txin, txin! ■

pDS_25
FESTA MAJOR
D’esquerra a dreta: Fira de la joguina de segona mà al parc de la cooperativa de Sarrià de Dalt. / Bicicletada pels carrers de Sarrià. Fotos: Jordi Paretas
FESTA MAJOR
Jordi Paretas i Falgàs
Regidor de Festes
T
ot i que encara cada
vegada hi hagi més ofer-
ta lúdica i cultural, està
clar que, entrats de ple al
s.XXI, la Festa Major con-
tinua essent la festa per excel·lència.
En un any en que recordem il·lustres
sarrianencs que l'han tirat endavant
moltes vegades, es una satisfacció i
una gran responsabilitat ser el coordi-
nador d'aquest esdeveniment. I més
probablement en moments com
aquest en que la situació econòmica
no és la més propicia per a la Festa.
La del 2009 es presentava, ja des de
bon inici, complicada. Ja se sap que
indubtablement en moments de crisi
el que primer se'n ressenteix (lògica-
ment) és l'apartat de festes.
És per això que la tasca que
se'ns presentava enguany era compli-
cada, però a la vegada tremendament
encoratjadora, perquè és en moments
complicats on la gent del poble sem-
pre ha estat present i implicada.
Aquesta era una nova prova de foc.
Només finalitzar la Festa Major
2008 ja vam començar a planificar la
següent. De fet, es pot pensar que la
feina de fer una Festa Major són qua-
tre dies, però no és així, treballem
26_pDS
d'un any per l'altre. Bé, el primer que
vam voler fer va ser convocar totes les
entitats del poble per valorar la festa
que acabàvem de passar i planificar,
entre tots, la següent. La valoració de
la Festa del 2008 va ser molt positiva,
per això vam decidir seguir amb el
mateix model (amb totes les modifica-
cions introduïdes el 2007 i reforçades
el 2008). El canvi més important que
vam decidir amb els representants de
totes les entitats va ser la de passar a
dos caps de setmana ja que semblava
que amb un anàvem massa plens d'ac-
tivitats i és difícil compaginar-les totes.
Un cop pressa aquesta decisió
era qüestió de planificar tota una nova
festa on tots ens hi impliquéssim i
col·laboréssim, ja que com he dit
abans era moment de retallar el cost
de la Festa i passar d'un a dos caps de
setmana podia suposar no poder
rebaixar la despesa.
L'esforç fet per les entitats per
fer-se seva la Festa Major va ser més
important que mai. D'aquestes en va
sorgir noves iniciatives i la voluntat de
col·laborar en les ja consolidades.
Totes són destacables, cap per sobre
l'altra. Però deixeu-me que esmenti la
incorporació de l'Associació de Sarrià
de Baix que ens va fer una especial
il·lusió. Era la primera vegada que s'hi
afegien i ho van fer amb un acte
també molt nou, la primera Fira de la
Joguina de Segona Mà. Una iniciativa
que feia temps que anaven madurant
i que va ser molt lluïda. Els sarrianencs
ens hi vam bolcar amb una gran parti-
cipació. Una altra de les iniciatives que
a mi particularment em satisfeia molt
es la recuperació i tornada als orígens
de la marxa dels 15 Km. El Grup de
Muntanya de Sarrià va organitzar la
caminada popular de festa major. Una
caminada que suposava tornar als orí-
gens, fer-la popular i accessible entra-
va dins de la nostra filosofia de festa
major. Va ser un èxit i espero que el
principi d'una nova etapa.
A part de les novetats que ens van
brindar les entitats, des de l'organització
vam seguir amb altres iniciatives innova-
dores. Una d'important va ser la Primera
Diada Castellera que s'esqueia perfecta-
ment amb la nostra voluntat de difondre
i popularitzar la cultura del nostre país. El
temps ens la va deslluir una mica ja que
es va haver de fer al Pavelló Municipal.
Però, tot i això, va ser tot un èxit!
Precisament els castellers havien
de fer la seva actuació davant d'un

escenari renovat. I és que una de les
altres novetats va ser la remodelació
de la façana de l'Ajuntament que, el
dia del pregó, vam poder lluir amb
orgull, després que el Conseller de
Governació el Sr. Jordi Ausàs la inau-
gurés instants abans. El pregoner,
Lluis Palahí, va donar per iniciada la
festa major amb un positiu i engresca-
dor: “Carpe Diem!” des del balcó
remodelat. Una festa major que es va
Baixada de carretons a Sarrià de Dalt.
iniciar amb la ja tradicional cantada de
Havaneres que aquest any vam gaudir
amb el grup Terra Endins. A partir d'a-
quí un seguit d'actes tradicionals de la
nostra Festa Major, la inauguració de
les exposicions dels artistes tots
sarrianencs, la nit jove, la nit a la fres-
ca, concurs de pesca, trobada de
gegants, ofici solemne, partit de sol-
ters contra casats, trobada d'intercan-
vi de plaques de cava, arrossada,
FESTA MAJOR
exposició d'espantaocells, sardanes,
baixada de carretons, sopar especta-
cle, matinades, festa de l'escuma,
concert de Festa Major, ball per grans
i joves, passejada en bicicleta, espec-
tacle infantil i ball de fi de festa. Tot un
seguit d'actes que ens fa sentir molt
orgullosos de ser sarrianencs i de par-
ticipar de la vida social festiva que
durant aquest dos caps de setmana
impregna el poble. Així ho varem
demostrar entre tots participant,
col·laborant i acudint als diferents
actes de la nostra Festa Major.
Tot plegat ens ha portat a la Festa
Major més participada dels últims
anys. Una notícia bona per la Festa en
sí mateixa. Però extremadament posi-
tiva en moments en que les dificultats
personals i col·lectives són clares.
Sembla que vam fer cas a l'arqueòleg
Palahí i vam “gaudir del moment”. El
present però també el futur. Ja hem
tornat a començar a treballar per la
propera i ja us avanço que serà molt
més complicada que aquesta. Però
que amb treball i constància per part
de tots tornarem a fer lluir el nostre
poble i ens en sentirem orgullosos
una vegada mes. ■
pDS_27
FESTA MAJOR [Trobada gegantera

TROBADA
GEGANTERA
DE LA FESTA
MAJOR
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L
a trobada gegantera d'enguany es
va fer al matí del diumenge 6 de
setembre, tot rebent als geganters
amb un esmorzar. A la Plaça dels
Gegants es va fer la plantada, amb
les colles geganteres de La Fal·lera de Girona, el
Drac de Vilaür, la Colla de l'Estartit, els Gegants
de Cardedeu, la colla gegantera de Ruidellots i la
nostra, els amfitrions, Amics dels Gegants de
Sarrià de Ter.
Des de la plaça vàrem iniciar la cercavila pels
carrers de Sarrià de Baix, el carrer Firal i el carrer
Major. Val a dir que la cercavila no la va seguir
molta gent, tot i que al final es reservava una sor-
presa, amb el bateig del nou nan, l' Escupi.
Escupi és la forma carinyosa d'anomenar
aquest nan, però el nom sencer és Marquès de
Coupigní, un personatge fran-
cès. Es pot dir que quan mires al
nan ja li veus uns aires dels fran-
cesos de l'època dels setges a
Girona.
Aquest Marquès té història
ja que la seva família va ser exi-
liada de França a l'època de la
Cercavila de gegants pels carrers de Revolució Francesa i per tant, ell
Sarrià de Baix. Fotos Quim Llunell va ser General de l'exèrcit
espanyol encarregat d'alliberar
Girona. També podem trobar
que va estar al capdavant del
cinquè exèrcit de Catalunya. De
fet, el nom verdader d'aquest
Marquès és Antoine Mallet.
Varem acabar la trobada
amb un ball conjunt acompanyat d'un pica-pica
per a tothom. També com és de suposar es va
donar un obsequi a les colles participants.■

28_pDS
 FESTA MAJOR [Crònica de setembre

CRÒNICA DE SETEMBRE
A.V. Pla dels Vinyers

D
es de fa 3 anys, en el marc de
la festa major es commemora
la Diada de Catalunya al Pla
dels Vinyers. Aquest any, com
els anteriors, molts sarria-
nencs van venir el matí de l'Onze de Setembre
a la plaça de Salvador Genís, més coneguda
com la plaça de l'Iglú. Allà van poder escoltar i
ballar sardanes, i després hi va haver esmorzar
per a tothom, consistent en pa amb tomata i
botifarres.
Mentre es repartia l'esmorzar, els trabu-
caires de la Costa Roja ens van oferir una
eixordadora demostració que va omplir la
plaça amb el fum i so de la pólvora.
L'acte va ser organitzat per l'associació
de veïns, amb la col·laboració de l'ajuntament
i de les nombroses persones que van ajudar
en la preparació i recollida. Des
d'aquí aprofitem l'ocasió per
donar-los les gràcies a tots.
L'endemà, el dia 12 a les 9
del matí, els grallers es trobaven
a la plaça dels Vinyers per prepa-
rar la cercavila. Allà hi era també
la nostra associació per oferir-los
xocolata calenta i melindros per
esmorzar. La parada va estar
oberta a tothom, com van poder
comprovar tots els veïns que es
van acostar a tastar la xocolata.
El 27 de setembre, també
amb la col·laboració de l'associa-
ció de veïns, es va celebrar la
festa del carrer Autopista, amb
dinar, ball, concursos etc.
Les persones interessades a posar-se
en contacte amb l'associació de veïns, ho
poden fer directament a través dels mem-
bres de la junta o per correu electrònic a l'a-
dreça: avvplavinyers@sarriadeter.cat ■

De datl a baix i d’esquerra a dreta:

Matinades dels grallers a la Plaça dels
Vinyers, acompanyades de xocolata i
melindros. Foto: Albert Pijoan / Celebra-
ció de la Diada amb sardanes a la plaça
Salvador Genís. Foto: Jordi Paretas. /
La Diada va comptar amb la participació
dels trabucaires de la Costa Roja.
Foto: Quim Llunell

pDS_29
AJUNTAMENT [Finançament local
FINANÇAMENT LOCAL I LES OBRES DE
SARRIÀ (A BON RITME)
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter
M
ig seriosament mig en
broma, diem que si
una cosa té bona la
crisi econòmica pels
ajuntaments és que
aguditza l'enginy. Ens fa estar més
atents, més imaginatius i ens fa fer
amb la major força de què som capa-
ços allò que ens toca per definició:
buscar diners fora.
Això és: els regidors hem de
saber aprofitar cada oportunitat que
se'ns obre davant del nas. Truquem
totes les portes i fins i tot quan no
existeix la porta ens l'inventem. Ho
hem fet més que mai. En cap altre
moment s'havien aconseguit tants
recursos provinents de fora. Alguns
(Fons Estatal d'Inversió Local),
extraordinaris però estipulats i d'altres
30_pDS
Reunió del President de la Generalitat amb la Comissió Municipalista de Catalunya.
(Pla Únic d'Obres i Serveis) regulats
però amb més aportació que en cap
altra legislatura, ens han permès tenir
un 2009 amb el poble ple d'obres.
Però aquí hi podem afegir tot el seguit
de subvencions provinents de les
administracions superiors que ens
permetran anar acabant els grans pro-
jectes i les tasques del dia a dia. Ha
estat, podríem dir-ho així, un suma i
segueix.
OBRES ACABADES, PROJECTES A
BON RITME
Hem acabat ja les obres d'urbanització
de les zones de la plaça Vila Romana i
Flor de Neu, la reforma del mur del
cementiri i la façana de l'Ajuntament.
Finalitzada també la reforma del carrer
Mercè Rodoreda, el clavegueram del
carrer Isidre Molar i la millora en la ruta
dels molins. Però a més, paral·lela-
ment hem iniciat les millores al Centre
Cívic, el pati del Patronat, la pista de
Sarrià de Dalt, els despatxos per als
clubs esportius al Pavelló Municipal i
estem encarant ja la construcció defi-
nitiva de la rotonda de la Via Augusta i
la Biblioteca Municipal. Tenim el poble
“potes enlaire”. Amb obres quotidia-
nes i més petites fins a projectes més
importants i ambiciosos que s'han
anat fent gràcies a l'esforç de l'ajunta-
ment i a les injeccions de diners de
l'Estat, Generalitat, Diputació i Con-
sell.
Construccions noves o millores
que, és clar, milloraran el nostre
entorn i els nostres equipaments. És a

dir, els nostres serveis. I això és
importantíssim en aquests moments.
Sempre ho és, òbviament, però en
aquesta etapa dura, econòmicament
parlant, correm el risc de centrar-nos
única i exclusivament en el dia a dia i
deixar per més endavant la planificació
de futur. Seria un error de gruix. Un
error perquè sempre hem de pensar
més enllà, només així sortirem refor-
çats d'aquesta època.
PER ECONOMIA I CONSCIÈNCIA
SOCIAL: ELS IMPOSTOS CONGE-
LATS
Ara bé, no és senzill. No ho és perquè
l'avui mana. I molt. Ens està tocant
viure uns anys complicats. La crisi és
més que un fet. És un clar condicio-
nant. I en som plenament conscients.
Precisament per això, aquest mes de
setembre vam decidir allargar un any
més la congelació dels impostos i les
taxes municipals. Ja ho vam fer el
2008 i ara (que la situació general con-
tinua en la mateixa línia), calia repetir-
ho. Per no agreujar encara més les
situacions econòmiques familiars. L'o-
posició demanava un increment. No
en som partidaris. I no en som perquè
davant de circumstàncies excepcio-
nals, mesures extraordinàries. I avui,
la millor ajuda per als sarrianencs era
no agreujar la seva situació.
DES DEL MUNICIPALISME LLUI-
TEM PER TENIR MÉS RECURSOS
L'ajuntament és sensible a les dificul-
tats dels seus ciutadans. La resta
d'administracions també ho han de
ser. No només amb les subvencions
de què parlàvem abans. Cal, per un
costat, una ajuda puntual per superar
la crisi, però de l'altra, sense cap
mena de dubte, cal una reforma defi-
nitiva. Els ajuntaments necessitem
millorar el nostre finançament. Perquè
si no és així, un cop passada la crisi
econòmica, tornarem a caure en els
mateixos errors.
Amb aquesta premissa, he parti-
cipat aquest darrer mes en la negocia-
ció del món local amb la Generalitat
per aconseguir més recursos per als
ajuntaments. Com a alcalde em perto-
ca, ho dèiem, recercar finançament
arreu. I com a membre de la Comissió
Municipalista de Catalunya, la meva
feina és defensar els interessos de
AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com
AJUNTAMENT [Finançament local
tots els ajuntaments del país i per
tant, també el nostre. Hem aconseguit
coses. No tot el que caldria perquè del
que es tracta és de fer una reforma
estructural. De moment, però, el pre-
sident de la Generalitat se'ns va com-
prometre a un increment del 3% per
al proper any.
TORNANT A SARRIÀ: 2010, LA
RECTA FINAL DELS PROJECTES
Ens aniran bé. Igual que el nou FEIL i
el que resta del PUOSC. Això, a més
d'altres iniciatives de les quals anirem
parlant més endavant, ens permetran
acabar la legislatura finalitzant els pro-
jectes començats. Anirem acabant
aquelles obres que tenim iniciades. El
2010 serà la recta final de molts d'a-
quests. Esperem que sigui el darrer
any en el qual ens toqui parlar de crisi.
En qualsevol cas, serà un nou any en
què -com aquest 2009- haurem pogut
prestar tota la nostra atenció en un dia
a dia socialment complex, però al
mateix temps haurem pogut encarrilar
la reforma o construcció dels equipa-
ments municipals de demà. Heus aquí
la síntesi del que hauria de ser una
legislatura.■
pDS_31
AJUNTAMENT [Final d’estiu
FINAL D'ESTIU
Lluís Aymerich i Viñals
Primer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU
Q uan hom escolta
les paraules “Festa
Major”, automàti-
cament l'envolta un
sentiment festiu,
de despreocupada alegria i de vacança
estival. Però, com tots tenim molt pre-
sent, a Sarrià de Ter la Festa Major la
celebrem dins el mes de setembre,
que és un mes que sempre i a tot
arreu és un bon moment per fer
balanç de la vida social d'un poble, per
reincorporar-se a les tasques habituals
de cadascú.
Quan arriba el setembre, sembla
que la vida torna a la normalitat i certa-
ment estem a l'acabament de l'estiu;
però no és cert, com molta gent diu,
que el mes d'agost és com si no exis-
tís perquè la gent s'inhibeix de les pre-
ocupacions habituals de la feina.
Em sembla perfecte i celebro
que molta gent pugui desconnectar
totalment de les seves preocupacions
durant els mesos d'estiu, però no és
menys cert que malgrat això la vida
continua i les preocupacions i proble-
mes habituals de les persones subsis-
teixen i algú hi ha d'haver que se'n
preocupi. És per això que des d'aquí
aprofito per agrair i felicitar totes
aquelles persones que vetllen per a
tots nosaltres mentre estem gaudint
d'uns dies de merescudes vacances.
LA FONT DEL MOLÍ DE'N XUNCLA
Tot plegat ve a compte perquè durant
aquest passat estiu ens hem trobat
amb alguns esdeveniments gens
agradables per als sarrianencs i sarria-
nenques. Em refereixo al trist estron-
cament de la Font del Molí de'n Xun-
cla i a la secada d'algunes branques
dels pins de Sarrià de Dalt.
Malauradament els fets són
coneguts de tothom i en realitat són el
que més importa. No obstant, donada
la situació d'obres actual, no negarem
que tots estem pensant en les causes
32_pDS
que poden haver pro-
vocat aquestes situa-
cions, tot i que
sabem que el que
més interessa són
les solucions.
Antoni Font va fer entrega d’una col·lecció de butlletins de Torras
Hostench a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. A la foto, amb l’alcalde
Roger Torrent i amb el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich.
Pel que fa a la gui: cantada d'havaneres, fires, balls,
Font, independentment de les causes concerts, sardanes, castellers, cerca-
que han provocat l'estroncament, que viles i plantada de gegants, caminada
de ben segur tots coincidim, podem popular, passejada en bicicleta, sopar
assegurar que la solució està en espectacle, arrossada, baixada de
marxa i esperem que en breu temps carretons, concurs de pesca, festivals
veurem brollar novament la font. infantils, exhibició d'espantaocells...).
També queda temps per poder partici-
ALGUNS PINS S'HAN ASSECAT par en altres actes més culturals o
patriòtics, com el pregó, la inauguració
Un altre tema completament diferent, de la Façana de la Casa de la Vila,
però que efectivament ens mostra la exposicions, la conferència històrica
fragilitat de la natura -com deia algú en de Catalunya i la proclamació de la
el passat número d'aquesta revista- és Diada Nacional de Catalunya.
la secada d'algunes capçades dels
nostres pins. En aquest cas la causa ... I LA VIDA CONTINUA
és prou clara, és degut a la pedregada
del mes de juliol (una causa natural, És un tòpic, però, entre alts i baixos i
tant se val), però que segons ens camins agrestos i planers, la vida con-
asseguren tots els tècnics, no hi tinua tot i la crisi, que el govern estatal
tenen res a veure els moviments de no sap ben bé com plantar-hi cara,
terres que s'estan efectuant per a la abaixant uns impostos directes (que
construcció de la línia d'AV. Caldrà es paguen sobre els ingressos) i apu-
esperar ja ben entrada la tardor per jant-ne uns d'indirectes (que els paga
veure quins pins moriran (els quals tothom sobre el consum); no afrontant
s'hauran de tallar) i quins podran el tema del finançament de les enti-
sobreviure, estant atents a les indica- tats locals i tapant forats amb políti-
cions del Departament de Medi ques de subsidi.
Ambient per evitar possibles afec- La vida continua i amb decisions
cions dels arbres més tocats. de veïns que fan donació a l'ajunta-
ment perquè perduri la seva obra (la del
TAMBÉ HI HA TEMPS PER GAUDIR Dr. Garriga, amb el seu fons de compo-
sicions de sardanes, que properament
Un cop passades aquestes i potser celebrarem) o la seva tenaç pulcritud (la
altres convulsions, i encara dins del de l'Antoni Font amb la seva col·lecció
mes d'agost, tan l'Associació de Veïns de butlletins de Torras Hostench).
de Sarrià de Baix com el grup munici- Amb tot això i amb les molèsties
pal de CiU poguérem aprofitar l'agonia i maldecaps que comporta la construc-
de l'estiu per reivindicar l'estimat i poc ció de la rotonda de la Via Augusta que
utilitzat passeig del Riu. aviat veurem feta realitat, arribem al
Però ja en el mes de setembre mes d'octubre i a la ja consolidada Fira
ens disposem a celebrar la nostra del Paper, que podrem parlar-ne a bas-
Festa Major amb tot un seguit d'actes tament en el proper número d'aques-
per gaudir-ne fins on hom pugui o vul- ta revista. ■

BRIGADA CÍVICA A SARRIÀ DE TER
Esther Ferrero i Bosch
Agent de Desenvolupament Local
D
es de fa anys, l'Ajunta-
ment de Sarrià de Ter
està fent un esforç con-
siderable en el desple-
gament de serveis diri-
gits a la millora de la convivència cívica
i a la preservació dels espais comuns.
Aquest desplegament ha consistit en
l'ampliació dels serveis destinats, per
una banda, a tot el relacionat amb els
residus, com ara la recollida de la frac-
ció orgànica, la poda, ampliació de fre-
qüències i de punts de recollida selec-
tiva, etc, així com en campanyes de
sensibilització i educació en matèries
com ara la reducció de residus, d'aigua
i de publicitat.
També en àmbits com la tinença
d'animals, el soroll, la conservació i
cura de parcs, places i espais naturals,
conductes poc respectuoses amb el
veïnatge, entre molts d'altres.
Les accions que s'han portat a
terme han tingut diferents públics objec-
tius, algunes han anat destinades a la
població en general, d'altres s'han cen-
trat en persones de la tercera edat,
infants, joves, famílies, etc. També cal
dir que sovint s'ha comptat amb la com-
plicitat de comerciants, entitats socials
del municipi o institucions com ara el
CAP de Salut o el CEIP Montserrat.
Totes aquestes mesures han anat
acompanyades de la reglamentació
corresponent a nivell d'ordenances
municipals, però sempre s'ha pensat
que la informació i l'educació cívica és
molt més efectiva que la sanció o la
coacció.
Per aquests motius, es va veure
com una molt bona oportunitat, per
aprofundir en els objectius que fins ara
s'han portat a terme, la creació d'una
“BRIGADA CÍVICA”, que prèvia una
formació específica a càrrec de tècnics
municipals, permetés el contacte conti-
nuat amb els ciutadans informant-los i
orientant-los “in situ” sobre les bones
pràctiques, així com recuperant espais
malmesos a partir dels quals també es
treballen el seu ús correcte i respec-
tuós des de la mateixa comu-
nitat.
En el marc dels Plans
d'Ocupació 2009 del Depar-
tament de Treball de la Gene-
ralitat de Catalunya, l'Àrea de
Desenvolupament Local de
l'Ajuntament va presentar un
projecte de creació d'una Bri-
gada Cívica. Els objectius
dels Plans d'Ocupació, com
a projectes de desenvolupa-
ment de polítiques
actives d'ocupació,
són fonamentalment
augmentar les possibi-
litats de trobar feina
de persones desocu-
pades, a partir de la
capacitació formativa i
laboral. Aquest projec-
te, que està cofinan-
çat pel Departament
de Treball i el Fons
Social Europeu, va ser
aprovat el proppassat mes d'agost i
iniciat en el mes d'octubre, amb la
contractació per a sis mesos a mitja
jornada, de quatre agents cívics.
Les funcions que porten a terme
aquests treballadors municipals són:
·Realitzar una exploració del muni-
cipi detectant els punts claus d'a-
tenció especial en els quals s'hau-
rà d'incidir.
·Elaborar una planificació d'actuació
setmanal, així com un informe diari
de les tasques desenvolupades.
·Desenvolupar les campanyes
d'informació i educació cívica dis-
senyades des de l'ajuntament.
·Informar i orientar els ciutadans en
les bones pràctiques cíviques (resi-
dus, gossos, sorolls, vialitat, etc).
·Proposar noves actuacions a par-
tir de les realitats detectades.
·Arranjar espais malmesos d'ús
comunitari.
·Informar a l'ajuntament de les
incidències detectades.
·Participar activament en les mesu-
AJUNTAMENT [Brigada cívica
Tomás, Purificación,
Saikou i Daniel,
membres de la
Brigada Cívica
res de sensibilització per a la cohe-
sió social que es portin a terme.
Per tant, podem dir que són fun-
cions de caire informatiu, educatiu,
inspector i reparador en els àmbits del
medi ambient, el civisme i els serveis
públics, mitjançant el treball de camp
en el municipi, el tracte directe amb
els sarrianencs i el registre d'incidents
que es puguin anar detectant.
Entenem que aquest projecte ha
de tenir una repercussió d'abast gene-
ral a partir de la sensibilització i educa-
ció de la ciutadania, evitant l'aplicació
de mesures coercitives, i sobretot pro-
movent un efecte dominó de les
accions que vetllin pel sentit de perti-
nença de l'entorn com a garantia del
respecte entre les persones i el medi.
A més d'aquestes funcions, els
agents cívics assisteixen a cursos de
formació específica en funció de les
necessitats de cada un d'ells, com ara
formació per a adults, informàtica,
conversa en català per a estrangers,
entre altres. ■
pDS_33
ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

I SOPAR BALL DE L'ASSOCIACIÓ

DE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX
AA.VV. Sarrià de Baix

Imatges del sopar ball al Passeig del Riu. Foto AAVV Sarrià de Baix

A
ctualment, la vida ens fa
anar a tots escopete-
jats, amb presses i amb
un ritme que el més
habitual és veure'ns i
creuar-nos amb veïns amunt i avall del
carrer, però mai no trobem el temps
necessari per res més que no sigui
una freda salutació amb un simple
moviment de cap. Per això des de l'as-
sociació vam creure necessari fer-hi
alguna cosa perquè els socis, veïns i
amics poguéssim tenir una estona de
pausa on poder trobar-se i fer la xerra-
da amb una mica de tranquil·litat.
Amb aquest pensament i la
voluntat de poder agrair al soci que
sempre ens ha fet costat, ens vàrem
posar a treballar i finalment el prop-
passat 28 d'agost, al passeig del Riu,
va tenir lloc el I Sopar Ball de l'Asso-
ciació de Sarrià de Baix. El sopar va
ser obert a tothom que va voler acom-
panyar-nos, però molt especialment al
nostre Soci, que hi van ser convidats
tots i cada un d'ells, l'únic requisit que
se'ls demanava era el de passar pel
nostre local als baixos de l'edifici
Rafael Masó i una vegada allà se'ls
feia entrega d'un tiquet gratuït per al
sopar.
Amb aquesta fórmula vàrem ser
capaços de reunir 212 persones, 67
de les quals eren socis. El sopar va
constar d'una amanida, un entremès i
un gelat, i fins i tot alguns van aprofi-
tar per poder marcar-se uns balls, però
per a nosaltres el més important d'a-
quest sopar va ser que vam ser capa-
ços de fer que veïns, socis i amics
paressin, sopessin i xerressin, sense
preses...
Recordar-vos una vegada més
que l'Associació de Veïns i Veïnes de
Sarrià de Baix està a la vostra disposi-
ció als baixos de l'edifici Rafael Masó
o al correu electrònic avsarriade-
baix@sarriadeter.cat. ■

RESTAURANT MAS NOU

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

34_pDS

EL COMERÇ DE SARRIÀ OMPLE
EL TEU CISTELL
Esther Portilla i Benito
Presidenta de l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter
S
arrià de Ter, un municipi
petit però amb un
comerç fort i proper.
Cada any des de l'asso-
ciació de comerciants
treballem per fer que aquest sigui
l'objectiu de tots els botiguers. Mar-
quem objectius i posem il·lusió per-
què els nostres clients se sentin
escoltats i trobin en el nostre
comerç tot el que poden necessitar.
Un cop més el comerç de Sarrià
va fer la campanya OMPLE EL TEU
CISTELL, per valor de 1.000 €.
El sorteig va tenir lloc a ràdio
Sarrià on, com cada any, les mans
innocents van ser les tertulianes dels
dimarts i el nº guanyador el 5.997.
ENTITATS [Associació de Comerciants de Sarrià de Ter
Aquest cop va tenir la sort de
donar el premi Aluminis Sarrià, situat
al c/ Major, 30. La Rosa i en Melcior,
els seus propietaris, van estar con-
tentíssims de ser els afortunats, en
fer entrega d'aquets 1.000 €.
El guanyador va ser un veí de
Sarrià conegut per molta gent, Àngel
Segura, i com ja és habitual després
d'uns dies de pensar en què gastar-
los i on, va anar de compres per les
botigues del nostre municipi.
Des de l'associació volem agrair
El premi de la campanya Omple el teu
un cop més l'esforç fet per tots els cistell el va donar l’establiment Aluminis
comerços que han participat, a Ràdio Sarrià i l’afortunat fou l’Àngel Segura.
Sarrià i la seva gent, que sempre son
al nostre costat, i sobretot al Sr.
Àngel Segura. ■
pDS_35
ENTITATS [Ràdio Sarrià

PREMIAT 2009 DE RÀDIO SARRIÀ

Neus Mercader

C
om cada any, Ràdio Sarrià vol destacar un personat-
ge que ha treballat i molt pel nostre poble.
Fill de Sarrià, va néixer el 12 de maig del 1939.
Ha estat durant molts anys, del grup de teatre del
Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt.
Entre molts dels papers que va interpretar, va ser actor prin-
cipal amb l'obra “Dos llençols i un gat negre“ juntament amb la
Rosa Robirola.
En una altra obra “Per no entendre el castellà”, feia de
“Tinent” i quin Tinent més eixerit!
Durant 20 anys ens va fer riure en els pastorets amb els
papers que va interpretar, com ara en “grillat” amb el seu com-
pany d'escenari en “Ferruc” encarnat per l' aquí
present, Joan Costa.
Juntament amb l'Emília Pi, van arranjar i orga-
nitzar tot el vestuari dels pastorets.
Durant molts d'anys va col·laborar estretament
amb el mossèn Domingo Casanellas amb els arran-
jaments de la Parròquia de Sarrià de Dalt.
També ha fet ràdio, ens ha delectat setmanal-
ment amb les explicacions sobre el Sarrià d'abans a
“Coses de Sarrià”.
Per si encara no sabeu qui és, us direm que és
conegut pel seu títol noble “el Marquès” i a més una
de les seves grans aficions és el col·leccionisme d'an-
tiguitats. Casa seva és com un Museu i, per cert, molt
ben cuidat. També ha demostrat ser un bon amic dels
seus amics! tenint cura de qui ho ha necessitat.
El nostre personatge no és altre que en Josep
Casas i Serrahinat, “el Marqués” (de Sarrià).
Ràdio Sarrià li fa entrega del Trofeu al Mèrit Cultu-
ral i Social de Ràdio Sarrià d'aquest 2009.
Degut a una indisposició, recull el premi en
nom d'en Josep en Joan Costa.■

Imatges del sopar i la festa de la ràdio a la plaça Emília Xargay de l’11 de juliol. Fotos: Ràdio Sarrià

36_pDS

30 ANYS
D'AJUNTAMENTS
DEMOCRÀTICS
DEL CONSELL MUNICIPAL A LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA
Roger Casero Gumbau
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
http://rogercasero.blogspot.com
La candidatura del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 2007
A
l llarg d'aquest any 2009 han
estat molts, però no tots, els
municipis que han celebrat el
30è aniversari de les primeres
eleccions municipals, celebra-
des el 3 d'abril de 1979. Aquesta ha estat una
efemèride que també han celebrat altres insti-
tucions i alguns partits polítics, entre ells natu-
ralment, el PSC, partit de base essencialment
municipalista.
A Sarrià de Ter, com en d'altres municipis
com Salt, aquest any no hem celebrat els 30
anys d'ajuntament democràtic perquè, si bé
l'ajuntament que l'any 1979 ens governava era
plenament democràtic, no era com bé és sabut
OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics
el del nostre poble, sinó el de Girona. Però des
del PSC de Sarrià de Ter pensem que, si bé a
nosaltres ens correspondrà celebrar el 30è ani-
versari del nostre ajuntament democràtic l'any
2013, no podem oblidar que va ser precisa-
ment gràcies a l'entrada de la democràcia als
ajuntaments, i en el nostre cas en el de Girona
a l'any 1979, que a Sarrià de Ter vam poder
recuperar, quatre anys més tard, la nostra
independència recuperant també la nostra
principal institució, l'ajuntament. Allò que la
dictadura franquista ens havia pres, la demo-
cràcia ens ho va retornar: la nostra llibertat, la
nostra independència, la nostra capacitat d'au-
togovernar-nos, el nostre ajuntament!.
pDS_37
 quests antics ajuntaments la resolució
dels problemes que com a comunitats
municipals tenen plantejats.
Política a llarg termini:
Ara bé, ens sembla que aquesta
proposta a curt termini és insuficient i
insatisfactòria i que cal contemplar el
cas de Salt i Sarrià de Ter dins el marc
de l'ordenació territorial de Catalunya.
La nostra perspectiva per a la
solució progressista i justa que recla-
men Salt i Sarrià és la Llei Municipal
que haurà d'elaborar el Par-
lament de Catalunya un
cop aprovat l'Estatut. La
El 3 d'abril de 1979 els nostra proposta és que
veïns i veïnes de Sarrià de aquesta Llei tingui caràcter
Ter vam exercir el nostre prioritari, respecti la perso-
dret a vot, participant a les nalitat històrica i municipal
eleccions municipals com a d'aquests pobles, i abordi
part integrada a la ciutat de la solució dels problemes
Girona i per tant prenent comuns a través de la sub-
com a referència els pro- comarca.
grames electorals dels par- El nostre objectiu és
tits que es van presentar que dins de la Llei Municipal
El Dissabte Roig a Sarrià de Ter. El PSC de Sarrià de Ter també va participar
en aquelles eleccions sigui possible assegurar a
municipals. La qüestió de Salt i Sarrià un reconeixe-
Salt i Sarrià de Ter era ben present al personalitat específica de Salt i Sarrià ment polític i una vida política pròpia
programa electoral del PSC, que en forjada al llarg de la història, fins a for- amb capacitat d'execució i decisió. I
motiu de la commemoració dels 30 mar una comunitat humana amb finalment nosaltres creiem que aquesta
anys d'ajuntaments democràtics he característiques pròpies que cal salvar, independència política no ha d'estar ren-
tingut ocasió de llegir. A tall d'introduc- defensar i potenciar. Cal doncs reco- yida amb la concentració i coordinació
ció al capítol 3, dedicat a la descentra- nèixer a Salt i Sarrià la seva personali- dels serveis a nivell de la subcomarca.
lització i per tant a les propostes que tat com a pobles.
feia el PSC respecte Salt i Sarrià de En segon lloc és molt clar per
És cert que les primeres elec-
Ter, el programa electoral socialista nosaltres que l'annexió de Salt i Sarrià
cions democràtiques no ens van donar
deia :"(...) Girona té avui plantejats en al municipi de Girona va ser feta sense la independència, però sí que el seu
aquest aspecte uns problemes apre- consultar els habitants d'aquests dos resultat va permetre marcar el camí
miats sorgits de l'època anterior i que pobles i per mitjans no democràtics.
cal afrontar amb solucions valentes i En tercer lloc els socialistes reco- cap a la recuperació del nostre ajunta-
ment, camí que va marcar d'una espe-
progressives: és el cas de Salt i neixem que avui Salt i Sarrià formen cial manera la constitució, passades
Sarrià". un continuum urbà amb Girona, no
les eleccions, del Consell Municipal de
A partir d'aquesta introducció s'i- tenen un creixement autònom i s'ins- Sarrià de Ter. El Consell Municipal de
nicia el capítol 3.1. Salt i Sarrià del pro- criuen dins una àrea urbana amb pro- Sarrià de Ter va ser aprovat per unani-
grama electoral del PSC de Girona de blemes comuns.
l'any 1979, on es defineixen els com- Ateses totes aquestes considera- mitat per l'ajuntament de Girona a mit-
jans del mes de maig de 1979, poc
promisos del PSC vers els municipis cions nosaltres proposem un conjunt més d'un mes després de celebrar-se
annexats des de l'any 1976, on es de mesures realistes i realitzables que les eleccions, la composició del qual
defineixen unes mesures urgents i garanteixin a Salt i Sarrià de Ter la seva es decidiria a partir de la representació
una política a llarg termini: personalitat com a poble.
proporcional als vots obtinguts als
Mesures urgents:
Dins el conjunt de planejament Davant la vigència encara d'una col·legis electorals de Sarrià de Ter a
les eleccions del 3 d'abril de 1979,
de descentralització els socialistes legislació antiquada i conflictiva, els quedant així la seva representació: 5
volem abordar en profunditat els pro- socialistes proposem de dotar a Salt i consellers nomenats pel PSC (inclòs
blemes d'aquests dos pobles. Sarrià de Ter d'uns Consells Municipals
el regidor delegat i el president), 3
En primer lloc els socialistes que retornin als antics Ajuntaments el nomenats per CiU, 2 nomenats per
reconeixem i valorem fortament la major nombre possible de funcions i UCD i 1 nomenat pel PSUC.
tendeixin a centrar en els edificis d'a-

38_pDS

Els sarrianencs i sarianenques el
3 d'abril de 1979 no només van votar
per decidir el consistori gironí, sinó
que els seus vots van determinar
també la composició del Consell
Municipal de Sarrià de Ter. Finalment,
el dia 1 de juny de 1979, dos mesos
de les primeres eleccions democràti-
ques municipals després de la dicta-
dura franquista, es constituïa a Sarrià
de Ter el Consell Municipal de Sarrià
de Ter, presidit pel regidor delegat de
Girona i president del Consell Munici-
pal, Just Manuel Casero Madrid i for-
mat per Jordi Cañigueral i Viñals, Joa-
quim Rodríguez i Vidal, Jordi Mercader
i Farrés i Joan Vila i Simon (PSC); Jordi
Juanola i Ribas, Josep Llunell i Torrent
i Jordi Batllori i Nouvilas (CiU); Ernest
Mach Bancells i Carles Gumà Costa,
que renunciaria en favor de Francesc
Sala i Guardiola (UCD) i Francesc Mera
i Bermejo (PSUC). Just Casero, primer
president del Consell Municipal, va
cloure la primera sessió d'aquell pri-
mer de juny de l'any 1979 amb aques-
tes paraules:
Des d'ara, quan passeu per
davant de l'Ajuntament de Sarrià, sapi-
gueu que no hi ha únicament en
Vicens, la Raimunda o el servei de
Correus. Ara ens hi trobareu a nosal-
tres, el Consell Municipal. I, el que és
més important, hi sou vosaltres matei-
xos a través de la nostra representació.
Moltes gràcies.
Visca Sarrià de Ter. Visca Girona
A partir d'aquelles primeres elec-
cions democràtiques de l'any 1979
Sarrià de Ter va començar a recuperar
la seva capacitat de govern, a través
C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter
Tel. 972 17 04 48
del Consell Municipal, que va servir
d'embrió del nostre ajuntament, que
vam recuperar plenament l'any 1983,
deixant enrere així la trista data de
finals de l'any 1976 en què l'acalde
Martí Ballada va haver de cedir la vara
d'alcalde al batlle de Girona, Ignasi de
Ribot, en un dels moments més humi-
liants del nostre poble.
Des del PSC de Sarrià de Ter
volem fer amb aquest escrit un reco-
neixement a totes les persones que
van contribuir d'una manera decisiva,
a partir de l'any 1979, a la recuperació
democràtica del nostre poble, del nos-
tre ajuntament. I especialment des del
PSC de Sarrià de Ter volem fer un
emotiu agraïment a tots els veïns i veï-
nes que al llarg d'aquests 30 anys, en
el cas de Sarrià de Ter des del 1983,
han format part de les llistes electo-
rals del PSC de Sarrià de Ter a les elec-
cions municipals del 1983, 1987,
1991, 1995, 1999, 2003 i 2007, apor-
tant totes i tots molt més que el seu
nom, aportant tots i cadascun d'ells i
elles, aquests més de seixanta veïns i
veïnes compromesos, els valors de la
democràcia, la participació, la justícia i
la igualtat:
Ma. Àngels Artigas Clavet,
Mercè Astor Causa, Sebastià Ayme-
rich Bosch, Manuel Barea Carballo,
Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, Jaume
Busquet Roget, Daniel Cañigueral
Viñals, Jordi Cañigueral Viñals, Joan
Capella Molas, Joan Casassa Amet-
ller, Narcís Casassa Font, Roger Case-
ro Gumbau, Ricard Castaño Gimeno,
Francisco Castro Carrillo, Pere Coll
Tayeda, José Cordones Ruiz, Robert
Creixans Franquesa, Ramon Delgado
OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics
Fernández, Consol Duran Vila, José
Felipe Gil, Loli Fernández Herrera,
César Fernández Morcillo, Assumpció
Grimal Puig, Iolanda Jiménez Martí-
nez, Laura Jiménez Martínez, Josep
Marcos Rodríguez, Maties Martí Cara-
bús, Bernabé Martínez Osso. Joan
Masdemont Solé, Joaquim Massegú
Funosas, Ángel Mesas Mesas, Fran-
cisca Montgé Sala, Artur Mutos
Riqué, Antonio Nicolás García, Pere
Olivers Pradas, Lluís Palahí Cassú,
Josep Ramon Palau Poch, Josep Ma.
Palomeras Garriga, Emili Pérez Lla-
mas. Julián Pérez Zamora, Climent
Peruga Abenoza, Nicolás Pichardo
Delgado, Jordi Pujadas Moret, Joan
Quesada Sánchez, Miquel Resplandis
Pineda, Eugeni Resplandis Segovia,
Agustí Riu Surina, Antono Rivas Ruiz,
Joaquim Rodríguez Vidal, Joanna Ros-
devall Manresa, Buenaventura Roura
Carreras, Cristóbal Ruiz Martín, Pere
Salvatella Pla, Jordi Sassanedas Olive-
ras, Josep Serrano Rivas, Gemma
Simón Millán, Josefina Sirvent Garcia,
Concepció Terradas Riera, Pedro
Teruel García, Josep Turbau Serrat.
Concepció Vidal Grau, Josep Viella
Massegú, Assumpció Vila Simon.
Tots vosaltres, juntament amb
els qui van formar part del Consell
Municipal de Sarrià de Ter, més tots
els integrants de les llistes dels altres
partits polítics que han concorregut a
les successives eleccions municipals
de Sarrià de Ter sou part de la gran his-
tòria de la democràcia municipal del
nostre poble. Els vostres noms són la
nostra memòria.
En nom del PSC de Sarrià de Ter,
moltíssimes gràcies!■
pDS_39
OPINIÓ [El Passeig del riu

EL PASSEIG DEL RIU

Jordi Costa i Serra
Delegat local de CDC

E
l passat dissabte 29 d'a-
gost, el grup de Conver-
gència i Unió de Sarrià
vàrem organitzar un sopar
en el passeig del riu; hi havia dos
motius: el primer era passar comptes
de la gestió de govern i el segon rei-
vindicar el passeig del riu.
Quant a la gestió de govern, feia
pocs dies que havien passat dos anys
que estem governant juntament amb
els companys d'Esquerra i la voluntat
del nostre grup era explicar les accions
Foto: Jordi Costa
que han dut a terme els nostres regi-
dors en cadascuna de les seves àrees; gaudir d'una nit a la fresca, deixant de aigües del Ter i fins i tot tenen la pos-
en Lluís Aymerich, com a primer tinent costat la ideologia política. sibitat de llogar barques en un embar-
d'alcalde, porta les àrees de seguretat, Precisament el vespre abans, cador; sembla mentida que el mateix
ensenyament, promoció econòmica; jo l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix riu pugui embellir tant una població i
mateix, l'àrea d'hisenda com a tercer havia fet un altre sopar amb ball en el uns quilòmetres més avall, per bé que
tinent d'alcalde, i la Dolly com a regido- mateix passeig; com que l'estiu és ja ha superat l'espoli del transvassa-
ra de salut, de la dona i cooperació. temps de sortir fora del poble, vàrem ment, sigui un paratge enherbat i amb
El sopar va constar d'una amani- coincidir en el cap de setmana i el lloc un riu amb el cabal escàs que algú ha
da, mongetes amb botifarra i gelat, i per fer els nostres sopars. Tot i que decidit deixar-hi.
després del repàs de la feina feta i podia semblar un inconvenient, Dins el nostre petit municipi hi
dels objectius per a la resta de legisla- aquest fet ens va ajudar a superar han obres de grans infraestructures per
tura, vàrem gaudir d'una sessió de inconvenients com per exemple el donar servei a viatgers tant de vehicles
ball. Entenem que aquests actes pro- subministrament de llum i alhora ens com de trens que no podem evitar, per-
piciaren una agradable vetllada en el va permetre col.laborar en la logística. què, com ens recorden els historia-
passeig, la reivindicació del qual era el Fa també uns dies, amb motiu dors, som terra de pas, peró sí que vol-
segon objectiu. d'una sortida en moto a Manlleu per dria pensar que podem recuperar el riu
Agraïm la presència de tots els visitar el museu industrial del Ter, pel nostre passeig i precisament amb
veïns que ens varen acompanyar, tant vàrem tenir l'ocasió de gaudir del l'esperit dels actes que vàrem fer l'a-
dels companys del nostre grup i sim- mateix riu, peró això sí, amb un pas- gost: col·laboració i voluntat de gaudir
patitzants com dels que volgueren seig fantàstic que acompanya les dels espais que ens ofereix el riu. ■

NETEJA XEMENEIES
GIRONA
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

40_pDS
 DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

La conferència de
la diada va anar a
càrrec de l’ historia-
dor Javier Antón
Pelayo, a la sala
del Coro.

SARRIÀ, UN LLOC DE PAS

I D'ESTADA DELS EXÈRCITS
(1652-1714)
Javier Antón Pelayo.
Universitat Autònoma de Barcelona

S
r. alcalde, regidors i regidores, senyores i senyors:
Vull agrair a l'Ajuntament de Sarrià de Ter la invitació que m'ha fet per partici-
par en els actes institucionals de celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
La meva intervenció serà breu i tindrà un caràcter històric. Atès que avui, para-
doxalment, commemorem una derrota militar, la de l'11 de setembre de 1714,
quan la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques, parlaré
dels exèrcits de la segona meitat del segle XVII i de les petjades que deixaven en poblacions peti-
tes com ara Sarrià (encara no Sarrià de Ter). Per cert, Ambrosio Borsano, l'enginyer major i mes-
tre de camp de l'exèrcit de Sa Majestat a Catalunya, considerava que a l'entorn de Girona hi havia
bons territoris per acampar.

1. SARRIÀ FA 350 ANYS

Al voltant de 1650, la Universitat de Sarrià (és a dir, el municipi de Sarrià) tenia entre 100 i 150
habitants. Bona part d'aquesta població estava concentrada a Sarrià de Dalt, és a dir, als masos
propers a l'església de Sant Pau i al barri de Sant Sebastià (prop de l'actual carrer de Sant Ferriol).
Hi havia algunes cases al carrer Major (el qual, aleshores, era conegut com el Pont Major de
Sarrià), però no hi hauria més de 10 o 12 edificis.
 Javier Anton va centrar la seva exposició en la despesa que
causava l’exèrcit quan s’hostatjava en cases particulars dels
pobles en els períodes entre guerres. Fotos: Quim Llunell
El carrer Major estava radicat en
un lloc estratègic: en el camí reial que
anava de Madrid fins a la frontera amb
França i al costat d'un pas obligat per
creuar amb seguretat el riu Ter: l'ac-
tual Pont de l'Aigua, abans anomenat
Pont Major. Entre Ripoll i el mar no hi
havia cap altre pont que garantís un
pas còmode. Sarrià, per tant, era un
lloc de pas per excel·lència i les cases
que es van erigir a banda i banda del
carrer estaven habitades per revene-
dors, botiguers, sastres, hostalers,
fusters i ferrers, és a dir, persones que
vivien del trànsit de viatgers.
Fa tres o quatre segles, pel pont
i pel carrer Major de Sarrià passava
gent molt diversa: pagesos, comer-
ciants, eclesiàstics, menestrals, estu-
diants, ambaixadors, carters, emissa-
ris, peregrins… i un llarg etc, però el
pas més sorollós i espectacular, el
més temut per uns i el més desitjat
per altres, es produïa quan passava un
exèrcit format per centenars o per
milers d'homes.
2. EL PAS DE GENT DE GUERRA
PER SARRIÀ
El pas d'exèrcits per Sarrià entre 1652
i 1714 fou relativament freqüent, atès
que, com a mitjana, un any de cada
dos hi hagué guerra declarada amb
França. Des que l'any 1635 la França
de Lluís XIII i el cardenal Richelieu va
declarar la guerra a la Monarquia His-
pànica de Felip IV i el comte-duc d'O-
livares, els exèrcits hispànics es van
traslladar a la frontera catalana per llui-
tar contra els francesos. Les malifetes
dels soldats -els tercios- sobre la
població van ser una de les principals
causes de la revolta camperola de
1640, la qual va provocar aixecaments
populars a Girona, Vic i, sobretot, a
Barcelona durant la jornada del Corpus
42_pDS
de Sang del 7 de juny, en què fou mort
el virrei. La ruptura amb la cort de
Madrid va empènyer Catalunya a
entregar-se a França. Des de finals de
1640 fins el 1652, el Principat va obeir
primer Lluís XIII i, després, Lluís XIV
de França. El 1652, Barcelona capitulà
davant les tropes hispàniques que diri-
gia Joan Josep d'Àustria, però el con-
flicte amb França va continuar de
manera intermitent i la presència de
tropes gal·les al Principat va esdevenir
habitual fins al 1714.
Malgrat que Girona, ja a l'estiu de
1653, va ser assetjada pels francesos,
durant els anys successius es va obrir
un període de relativa calma que va
quedar certificat per la Pau dels Piri-
neus de 1659. Per a la Monarquia His-
pànica (i per al Principat) la pau va
suposar la pèrdua del Rosselló i de
part de la Cerdanya. Aquest fet va
implicar que la línia de defensa espan-
yola, que abans estava situada a Sal-
ses, Perpinyà, Millars, Rodés i Vila-
franca de Conflent, es traslladés més
al sud, és a dir, a Puigcerdà, Campro-
don, Castellfollit de la Roca, Girona i
Roses. Sarrià, per tant, va quedar més
exposada als atacs dels exèrcits fran-
cesos i va viure amb més intensitat el
pas de tropes. Des de la Pau dels Piri-
neus fins al 1700, Catalunya va patir
els efectes de la política imperialista
de Lluís XIV en quatre ocasions:
1. Guerra de Devolució (1667-
1668): sense conseqüències directes
sobre Girona i Sarrià, tot i que els exèr-
cits van anar amunt i avall per anar o
tornar del front.
2. Guerra d'Holanda (1673-
1678): la ciutat de Girona va ser asset-
jada l'any 1675 per 13.000 soldats i
4.000 cavallers francesos.
3. Conflicte de Reunions o Gue-
rra de Luxemburg (1683-1684): la ciu-
tat de Girona va ser assetjada l'any
1684 per 16.000 soldats francesos.
4. Guerra dels Nou Anys (1689-
1697): la ciutat de Girona va ser asset-
jada l'any 1694 i ocupada el juny d'a-
quell any. Entre 1694 i 1698 l'exèrcit
francès va ocupar la meitat nord de
Catalunya. Els francesos es mantin-
gueren al territori conquerit alimentant
les seves tropes mitjançant el pillatge
i, a més, imposant unes contribucions
que la Generalitat deixava de cobrar.
3. LES FORMES DE LA “GUERRA
ANTIGA” i les conseqüències dels
conflictes bèl·lics entre la població
Les comarques nord-orientals de
Catalunya foren les més durament
afectades per la guerra durant aquest
període. Aquest fet, fatalment deter-
minat per la geografia, es veia agreujat
per una pràctica militar que descarre-
gava les seves cròniques carències en
la població civil.
En el curs del segle XVII els exèr-
cits eren cada vegada més grans. Al
front català, a finals del segle XVII,
entre 11.000 i 22.300 homes estaven
al servei de l'exèrcit hispànic. D'altra
banda, l'exèrcit francès mantingué
entre 9.300 i 25.000 efectius. La
població que més s'acostava a aques-
tes xifres humanes era la ciutat de
Girona, que tenia una població de

6.000 habitants. Mantenir un exèrcit
d'aquestes característiques demana-
va una intendència i una logística que
no sempre estava a l'alçada de les
demandes dels soldats. La manca de
diners era endèmica.
a) El pa de munició: segons els
estudis logístics fets per a conflictes
dels segles XVII i XVIII, es requerien
1,5 racions de pa diari per a cada soldat
d'un exèrcit, encara que aquestes
racions eren distribuïdes de manera no
uniforme (els sotsoficials i els oficials
rebien més aliment que no pas els sol-
dats). Així, per a una guarnició de
5.000 soldats, es necessitaven 7.500
racions diàries. La ració normal perquè
una persona pugui sobreviure és, apro-
ximadament, de 600 grams de pa al
dia. Per tant, una guarnició de 5.000
soldats necessitava 4.500 kg. de pa
diari, i una campanya amb una durada
de quaranta dies suposava coure 180
tones de pa. El cas de Girona és molt
significatiu: per alimentar durant qua-
tre dies la guarnició que s'estava a la
plaça, els forns de la ciutat i de les
poblacions dels voltants havien de tre-
ballar durant sis dies en la fabricació de
pa. Es treballava dia i nit, però, sovint,
el pa es feia malbé. Aleshores s'havia
d'alimentar la tropa amb bizcocho o
torta, una mena de galeta tan dura que
únicament es podia menjar si es remu-
llava amb aigua, sobretot perquè la
major part de les boques dels soldats
no tenia dents i els soldats no podien
rosegar aquesta galeta dura. D'altra
banda, la llenya per coure el pa venia
de Ripoll i, per traginar-la, es necessita-
va l'equivalent a 1.200 jornals de tre-
ball de rucs o de mules. En aquest con-
text de gran demanda, els preus dels
cereals pujaven. Així, mentre la majoria
de la població passava ànsia per men-
jar, alguns comerciants s'enriquien
abastint les tropes.
b) Les pagues dels soldats
sempre arribaven amb retard:
per causa de les carències econò-
miques de la Reial Hisenda, els
soldats eren pagats amb molt
retard i no estaven gaire ben assis-
tits. Aquesta manca de cabals pro-
vocava la misèria de la milícia, la
qual es veia abocada a la deserció
o a la rapinya entre la població civil.
DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre
c) Els allotjaments dels soldats:
la guerra al segle XVII només es feia
des del març-abril fins a l'octubre-
novembre. Durant els mesos d'estiu,
els soldats s'estaven al front de guerra;
durant els mesos d'hivern, els soldats,
atès que no existia un bon sistema de
casernes militars, s'havien d'estar en
cases particulars. La convivència entre
la soldadesca i la població provocava
multitud d'excessos per part dels mili-
tars en forma de furts, violències i
humiliacions. D'altra banda, els allotja-
ments no es repartien d'una forma
equitativa: la noblesa i el clergat (les
classes privilegiades) estaven exempts
d'aquesta càrrega. Per tant, era la
pagesia l'obligada a hostatjar els mili-
tars i, de vegades, hi havia famílies que
tenien a casa fins a 8 o 10 militars. A
més, alguns militars (sobretot els ofi-
cials), viatjaven amb les seves dones,
els seus fills i els seus criats.
d) L'augment de les contribu-
cions: un escenari de guerra compor-
tava la imposició als pobles de contri-
bucions extraordinàries per mantenir
els militars i les seves cavalcadures o
per aixecar un terç, és a dir, per finan-
çar un batalló de 400, 500 o 700 sol-
dats. També la població estava obliga-
da a prestar altres serveis a l'exèrcit:
deixar bestiar per al transport, carros,
farratge per als animals, etc.
e) Lleves forçoses: era freqüent
que diversos pares presentessin quei-
xes davant la Diputació del General
perquè els seus fills havien estat
reclutats amb enganys o per força per
servir a les galeres del rei.
El pitjor de tot era que, en
moments de pau, la situació no millo-
rava gaire. En principi, les poblacions
confiaven en un alleujament de les
contribucions i dels allotjaments quan
s'havien aturat les hostilitats amb
França, però la realitat era molt dife-
rent. A la cort espanyola, les inten-
cions de França no inspiraven gaire
confiança (tampoc l'actitud de les ins-
titucions catalanes). Per aquesta raó,
un contingent important de tropes
continuava allotjat al Principat (aproxi-
madament uns 5.000 soldats). A més,
en temps de pau, els soldats no mar-
xaven al front i, per tant, s'estaven
allotjats a les cases dels particulars,
disposant de més temps per turmen-
tar la població.
Els habitants que vivien entre la
ciutat de Girona i la frontera havien
hagut d'habituar-se a les exaccions,
els robatoris, les extorsions, les talles,
les taxes i violències diverses. Aques-
ta situació va provocar avalots i revol-
tes pageses (com la revolta dels
Gorretes el 1689) contra els militars,
els quals, de vegades, s'havien de
defensar dels naturals tant com dels
enemics francesos.
4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Amb aquests precedents, l'any 1700,
quan esclatà la Guerra de Successió a
la corona d'Espanya, atès que Carles II
havia mort sense descendència, els
sentiments i les actituds dels naturals
eren:
En primer lloc, de francofòbia,
com a conseqüència de la mutilació
de Catalunya pel tractat dels Pirineus
(1659) i de l'actuació de les tropes
franceses al país durant la segona
meitat del segle XVII.
En segon lloc, de castellanofòbia,
entesa com una malfiança cap als minis-
tres reials i els oficials de l'exèrcit.
En tercer lloc, d'admiració cap a
les potències de la mar del Nord, en
especial cap als Països Baixos, que
eren vistos com un model a seguir per
la burgesia barcelonina.
Felip V va passar el 1701 dos
cops pel carrer de Sarrià: la primera,
per anar a Barcelona a jurar les Cons-
titucions del Principat (el 4 d'octubre);
la segona, per tornar a Figueres, on, el
 DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

Fotos antigues de Sarrià de Ter. El pont de l’aigua i el carrer Major.

2 de novembre, va rebre la seva pro- pes austriacistes en un

mesa, Maria Lluïsa de Saboia, amb qui
es casà tot seguit.
Aquestes bones maneres dura-
ren poc i, sabudes les intencions
absolutistes del nou monarca, el partit
austriacista va anar madurant fins que,
el 1705, la major part dels catalans
s'entregà a la causa de l'arxiduc Car-
les i s'enfrontà al Borbó. S'inicià una
nova guerra que va durar fins al 1714.
En aquest nou context bèl·lic, el pas
de tropes i la presència de grans exèr-
cits va condicionar la vida dels habi-
tants de Sarrià.
L'estiu de 1709 les tropes france-
ses van ocupar tot el territori entre el
riu Ter i la frontera. Per evitar el pas de
l'exèrcit francès, l'arxiduc Carles d'Àus-
tria va ordenar la voladura de dos dels
arcs del Pont de l'Aigua. Malgrat això,
la ciutat de Girona va caure en mans
franceses el gener de 1711 (18.000 sol-
dats francesos contra 2.000 soldats
que formaven la guarnició de Girona
afecta a la causa austriacista; la major
part d'aquest 18.000 soldats estava
acampada a la plana de Sarrià). Una
vegada ocupada la ciutat de Girona, la
guarnició francesa que es va quedar
era de 10.000 soldats, els quals es van
allotjar en cases particulars de Girona i
dels pobles del voltant.
L'abril de 1712 s'inicià un setge
de la ciutat gironina per part de les tro-
intent de recuperar la
ciutat. El setge va durar
un any. Finalment, el
gener de 1713, hi acudí
un reforç francès de
25.000 homes, que pro-
vocà la partida de les tro-
pes austriacistes cap a Barcelona.
És fàcil imaginar que, davant
aquesta situació, tots els habitants de
Sarrià havien fugit del poble. Un coeta-
ni d'aquells fets, Francesc Gelat, escri-
via: “alrededor de Gerona no an que-
dat casas senseras. La gent fugian
que era una llàstima vèurar, al mix de
l'ivern, fugint la gent ab las carretas i
animals carregats i bastiars”.
En resum, les conseqüències de
la guerra sobre els territoris que les
patien eren diverses i profundes:
A nivell econòmic: despoblament
de viles i pagesies, fugides de la
població, introducció de contagis i
malalties epidèmiques, caresties i
brusques alces dels preus, endeuta-
ment dels ajuntaments, destrucció de
les economies productives, depressió
del comerç.
A nivell polític i social: esclat de
revoltes i motins antimilitars i antifis-
cals, desfermament de fortes ten-
sions internes en el si de les comuni-
tats per raó dels privilegis, exemp-
cions i desigualtats davant les contri-
bucions i els allotjaments.
A nivell emocional i psicològic:
sentiment de temor i d'humiliació i,
alhora, fort odi i animadversió envers
els agressors forans.
A més de la simptomatologia que
les guerres tenen entre la població,
després de la presa de Barcelona l'11
de setembre de 1714 per les tropes
borbòniques, la societat catalana respi-
rava abatiment per llibertats perdudes i
temor i sofriment per la duresa de la
repressió borbònica. Joan Esteve Llan-
drich, un pagès de Santa Coloma de
Farners, es referia als anys finals de la
guerra i a la caiguda de Barcelona com
“la conquesta de Cataluña” i amb un
sentiment patriòtic expressava: “la ciu-
tat de Barcelona estigué asitiada 14
mesos sens tenir ajuda de ningú, antes
no se volgué donar, y después se agué
de entregar, y se romperen tots los pri-
vilegis de Cataluña, de aon ploram y
plorarem, nosaltres y nostres desen-
dens, agué grandíssimas contribu-
sions, que tots los pobles se agueren
de empeñar”. ■

BIBLIOGRAFIA
- Antón Pelayo, Javier: Sarrià de Ter, Diputació de Girona-Fundació Caixa Girona (Quaderns de la Revista de Girona, núm. 131),
Girona, 2007.
- Espino López, Antonio: Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Uni-
versitat Autònoma de Barcelona (Monografies Manuscrits, núm. 5), Bellaterra, 1999.
- Rubio Campillo, Xavier, “Teoria de jocs aplicada a la història de la guerra moderna. De Balaguer a Almenar, 1710”, Manus-
crits, Revista d'Història Moderna, 27 (2009). En premsa.
- Simon Tarrés, Antoni, “Catalunya Moderna” a Albert Balcells (dir.), Història de Catalunya, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2004,
pp. 337-585 (especialment els capítols 30, 31 i 32; pp. 476-525)

44_pDS
cultura
CULTURA

ÀREA DE CULTURA: FESTIVAL EMERGENT, EXPOSICIONS,

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serrano,
Centre Cívic La Cooperativa

ESPECTACLES
“Emergent” festival d'arts escèniques del gironès

No Se Beatbox (música) Andrea Zayas Bikimel (música) Cia. Sebas (malabars) Joan Masdeu (Música) Jango Edwards
(Teatre “el Galliner”) (clown-cabaret)

n any mes (i ja es el segon) vam poder gau- Cabrón i que l'únic propòsit que té és crear una tropa de

U dir al nostre poble d'aquest cada vegada

més conegut festival. Una proposta que ens
acosta al poble el plaer de gaudir d'una pro-
gramació d'arts escèniques de caire alterna-
tiu, dinàmica i molt propera. Una proposta que constant-
ment ens sorprèn amb una ràpida succesió d'actuacions
de diversos gèneres, en què es mesclen i s'impulsen artis-
tes emergents amb altres de més renom.
Aquest any a Sarrià vam tenir l'actuació del gran
clown Jango Edwars (un dels millors i afincat per sort a
Barcelona) on va presentar una petita selecció Del Cabaret
bufons per lluitar en aquest món injust, desigual i corrup-
te, en el qual els clowns són més necessaris que mai, per-
què riure és un acte de rebelia.
Una altra de les actuacions que vam poder tastar el diu-
menge a la tarda va ser la de Joan Masdeu (cantant del grup
ja desaperegut Whiskyn's) que ens presentava per primer cop
una tria de cançons únicament amb la guitarra i la seva veu.
Un seguit d'actuacions de malabars, teatre i altres
espectacles musicals acompanyaven el format del festival.
Aquesta va ser la programació que es va poder veure
i escoltar enguany a Sarrià. ■

EXPOSICIONS
Exposició Col.lectiva d'Artistes de Sarrià de Ter
mb motiu de la Festa Major, tota la gent del I és que realment cal destacar i agrair l'esforç que fan tots

A
escaients.
municipi que al llarg dels anys ha treballat
alguna faceta artística està convidat per
l'Ajuntament de Sarrià a donar a conèixer
els seus treballs i les dates de la festa del
poble, amb els convidats i familiars, resulten molt

La sala La Caixa va acollir un any més l'exposició

ells per col.laborar i que l'exposició quedi d'allò més lluï-
da. Aporten les seves darreres obres, en el cas d'artistes
que ja fa anys que s'hi dediquen, i les acabades de realit-
zar per artistes més novells que assisteixen als cursos de
pintura. En tots els cassos, els artistes hi posen el coll per
tenir les obres acabades i a punt per la inauguració. ■

COL.LECTIVA D'ARTISTES LOCALS. La inauguració, que

tradicionalment coincideix amb el tret de sortida de la
festa major amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i
altres actes, va tenir lloc el 3 de setembre i hi van assistir
nombroses persones.
Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de l'Àrea de Cul-
tura, va ser l'encarregat de presentar l'exposició i va voler
subratllar la gran participació i ganes de col.laborar de tots
els artistes allà representats.

Un detall de l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la sala del carrer Petit.

cultura
DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

EXPOSICIONS
Exposició “Quim Pradas, fusta d'artista”

El regidor de cultura Sergi

Torrentà i l’alcalde Roger
Torrent, juntament amb la
família de Quim Prades.
Fotos: Quim Llunell

a segona exposició pro-

L gramada per l'Àrea de

Cultura estava dedicada
recordar la figura i l'obra
de Quim Pradas. L'expo-
sició “Quim Pradas, fusta d'artista” va
ser inaugurada també el dia 3 de
setembre a la Sala Patronat.
En el transcurs de la inauguració,
a la que van assistir nombrosos mem-
bres de la seva família, tant el Regidor
de Cultura com l'Alcalde de Sarrià,
Roger Torrent, van esmentar els pro-
funds vincles d'en Quim Pradas amb
el poble de Sarrià de Ter, com així ho Joaquim Pradas
demostren la quantitat d'actes i expo-
sicións en què va participar. Com a En l'exposició es podien contem- durant anys el va inspirar. Però també
mostra, val a dir que va ser juntament plar una bona mostra de les obres que els escuts realitzats per a moltes
amb Joan Casassa un dels principals Pradas va realitzar. Escultures perquè associacions del municipi i del propi
impulsors de les exposicions d'artis- era la vessant artística que li permetia Ajuntament. Bellíssims i delicats
tes de Sarrià de Ter. comunicar allò que sentia. I en fusta, relleus arrencats a la fusta i increïbles
perquè era el material que ell coneixia com suspeses per elles mateixes ens
d'ofici i en què millor sabia materialit- recordaven la figura d'aquest sarria-
zar el que li rondava per dins. nenc que va entregar al seu poble el
A l'exposició s'incloïen dos dibui- millor d'ell mateix.
xos del Pradas primerenc, que també L'exposició es completava amb
va experimentar amb el dibuix i la pin- la creació, expressament per aquesta
tura, tot i que, com va resaltar l'Alcal- ocasió, d'unes obres dedicades a la
de de Sarrià, no eren tan coneguts persona d'en Quim per part de Pepita
com la seva escultura. Riera, Carme Panella, Joan Sunyer i
Destacaven especialment les gai- Dolors Xabé, que van aportar la seva
rebé dalinianes formes que en Quim particular visió artística de l'amic Quim
donava als seus rellotges, tema que Pradas. ■

46_pDS

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA
Novetats en la programació del Centre Cívic
La Cooperativa
quest nou curs 2009-
A 2010, La Cooperativa
ha presentat una
variada oferta de cur-
sos i tallers, més
d'una trentena, entre els quals cal des-
tacar els següents
PILATES
El métode pilates és un sistema
d´entrenament físic i mental que uneix
el dinamisme i la força muscular amb
el control mental, la respiració i la rela-
xació.
Es concreta en el desenvolupa-
ment dels músculs i força en la colum-
na vertebral, és utilitzat com a teràpia
de rehabilitació, per exemple s´utilitza
per prevenir i curar el dolor d´esquena.
Aquest curs a causa de l´èxit
d´inscripcions, amb 30 alumnes, hem
desdoblat en dos grups, un grup
comença els dimarts de les 18h a les
20h i l´altre el mateix dimarts de les 20
a les 22h.
TALLER DE MAQUILLATGE
Aquest taller s´ha fet en col.laboració
amb l´Associació de Comerciants de
Sarrià de Ter. Aquest any s´ha iniciat
aquesta col.laboració, aportant els pro-
fessionals que formen l´associació els
seus coneixements i experiència en el
terreny que ell treballen.
El taller de maquillatge amb una
trentena d´inscripcions, ens ha suposat
desdoblar en tres sessions el taller.
c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com
TALLER D´SCRAPBOOKING
Aquest taller es fa una sessió de dues
hores, en la qual s´ensenya la tècnica
d´scrapbooking que és l´art de decorar
àlbums o records amb materials tan
diversos com: paper, botons o blondes.
S´ha portat a terme amb la col.labora-
ció de l´Associació de Comerciants de
Sarrià de Ter.
CURS D´INFORMÀTICA BÀSICA
Aquest curs no és una novetat sinó
que des dels inicis del centre cívic
havia estat ofertat i alhora portat a
terme. Aquest curs hem desdoblat en
dos grups, per l´increment d´inscrip-
cions. Hem de constatar que en ante-
riors cursos la gent que el feia era gent
gran o de mitjana edat. Aquest any
tenim alumnes joves i de mitjana edat
això suposa diagnosticar que la gent
jove vol actualitzar-se amb les noves
tecnologies i no quedar desfasada.
CUINA DE TARDOR I CUINA NATURAL
El centre cívic porta tres anys ofertant
els cursos de cuina i hem de dir que
sempre hem obtingut un nombre ele-
vat d´inscripcions, aquest any continua
en la mateixa línia amb una vintena
d´alumnes inscrits en les cadascuna de
les cuines ofertades.
CUINA INFANTIL
La cuina normalment agrada als més
petits de casa, perquè en ella poden
experimentar. I això és el fan els quin-
LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68
CULTURA
ze nens i nenes que fan aquest curs,
experimenten com es fan diferents
receptes i com elaborar uns exquisits
postres. El curs acull nens i nenes, i
podríem especificar que tenim més
nois que noies en aquest curs.
TALLER D´ASTRONOMIA
Aquest taller es va fer una sessió de
dues hores, en la qual una quinzena
d´alumnes van poder gaudir del món
de l´astronomia i alhora també veure la
pràctica d´aquest món. El professor va
portar un telescopi, en el qual els nens
i nenes van veure la lluna i saturn.
ANGLÈS PER ADULTS
Fa uns anys que es va inicar el boom
d´estudiar anglès. La llengua anglesa
suposa per molta gent una eina impre-
sincible per viatjar, per ajudar als seus
fills amb els deures de l´escola i per
altres és una eina imprescindible pel
seu treball. Així doncs, estudiar anglès
és fa a nivell d´oci, per iniciativa perso-
nal o a nivell necessari pel treball.
Es porten a terme tres nivells
d´anglès: nivell bàsic, II nivell i el de
perfeccionament.
MANUALITATS DE NADAL
Les manualitats de Nadal es fa una
sessió de dues hores. En aquest curs
els alumnes aprenen a fer elements
decoratius per Nadal. Això suposa
decorar d´una manera personalitzada
la teva llar. ■
pDS_47
cultura
DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León
Falsos herois
Antoni Roura
a temps que es va aprovar
F
la Llei de Memòria Històri-
ca per fer justícia als perse-
guits i assassinats del bàn-
dol republicà de la Guerra
Civil. Després de tants anys, el
Govern ha cregut que havia arribat el
moment de fer justícia i rehabilitar
l'honor de la forma més objectiva pos-
sible d'un gran nombre de persones
que foren injustament processades,
les despulles de moltes d'elles ente-
rrades en fosses comunes
Les víctimes innocents de l'altre
bàndol, que foren tantes com les del
bàndol republicà, hi ha hagut prou
temps durant els quaranta anys de la
Dictadura per a reivindicar-les.
Però en realitat al que vull referir-
me és la revisió d'una altra índole.
Una revisió referida a certs personat-
ges que visqueren en temps passats,
que els tenim per herois i heroïnes
malgrat que molts d'ells actuaren arbi-
tràriament en l'exercici dels seus
càrrecs, abusant del seu poder amb
total impunitat i sense cap mena de
remordiments de consciència davant
del sofriment de les víctimes.
I aquests personatges mai foren
jutjats pels crims que perpetraren,
degut que d'una forma o altra contribuï-
ren a la prosperitat i grandesa de las
nacions que serviren i això és, en defi-
nitiva, el que compta, desgraciadament
Podríem posar molts exemples de
personatges que figuren a la Història,
que tenim les seves estàtues en els
monuments de les nostres ciutats i que
hom els té com a grans benefactors de
la humanitat i com a models a imitar.
Temps enrere el diari “El País”
publicava un article sobre Albània que
versava sobre el seu passat comunis-
ta i sobre l'actualitat del país a la vista
del canvi experimentat després de la
caiguda del mur de Berlín.
Al reportatge hi apareixia “el
almacén de la chatarra” on havien
anat a parar, enmig de tota mena d'es-
tris obsolets, les estàtues en bronze
48_pDS
de Lenin, Stalin i de Hotxa, que havien
estat durant molts anys a les cèntri-
ques places de Tirana.
Crec que totes les nacions hau-
rien de tenir el seu “magatzem de la
xatarra” i que en totes, Catalunya
també, es fes la revisió històrica dels
herois i heroïnes nacionals aplicant-los
les lleis penals de les societats avan-
çades. Ben segur que molts d'ells
tenen sobrats “mèrits”per anar a
parar al “magatzem de la xatarra”
Per començar podríem parlar
dels conqueridors extremenys, Pizarro
i Almagro, per exemple.
Pizarro, passats uns dos anys de
la seva irrupció al Perú, va creure arri-
bat el moment d'assolir la glòria. Apro-
fitant la debilitat de l'Imperi Inca des-
prés de l'assassinat de l'emperador
Huàscar pel seu germanastre Atahual-
pa, que es va proclamar emperador,
Pizarro va concertar amb ell una entre-
vista a Cajamarca. Li va parar una
emboscada assassinant tot el seguici,
les cròniques parlen d'uns set mil, i el
va fer presoner.
A Pizarro, sense competències
jurídiques sobre els inques, la mort de
Huàscar li va servir de pretext, en un
judici sense cap garantia, per a con-
demnar a mort Atahualpa. Més tard li
va commutar la pena a canvi de pagar
un quantiós rescat.
El va empresonar en una caseta
fins a fer-li omplir-la d'or i de plata. Una
vegada obtingut el tresor el va executar.
Pizarro va aplicar al Perú la políti-
ca del terror, tant oposada a la del
“protector dels indis” Bartolomé de
las Casas.
Quan un frare va demanar a Piza-
rro la col·laboració a favor dels drets
dels indis i la seva evangelització, la
resposta fou.”Yo no he venido por
tales razones, yo he venido aquí a qui-
tarles el oro”
Les desavinences amb Almagro,
un altre sinistre personatge, els porta-
ren a una guerra encoberta, Pizarro fa
assassinar Almagro, més tard el fill
d'Almagro assassina Pizarro. Es va
complir la dita popular de “qui a ferro
mata a ferro mor”.
Pizarro té un magnífic monu-
ment, entre d'altres, a la seva ciutat
natal de Trujillo.
Hom es pregunta: Què hi fa
aquest sinistre personatge encimbe-
llat sobre un cavall de bronze quan fa
segles que hauria d'haver anat a parar
al “magatzem de la xatarra”?
Sobre Hernán Cortés, juntament
amb Pedro de Alvarado, podríem dir
que varen tenir en la conquesta de
Mèxic un comportament similar amb
Moctezuma i els asteques. A la cultura
tant dels inques com dels asteques hi
havia pràctiques molt cruels, encara es
feien sacrificis humans, però Atahualpa
i Moctezuma no foren perseguits per
aquestes pràctiques sinó perquè no
volien sotmetre's al seu poder arbitrari
i entregar els seus tresors.
Ja sabem que hom dirà que
estem fent judicis fora de context,
que per aquell temps hi havia la Inqui-
sició i encara es cremaven els heret-
ges i les “bruixes” i que totes les
nacions actuaven de manera sem-
blant, encara no es parlava dels drets
humans ni de genocidis ni de crims
contra la humanitat i que el Tribunal
Penal Internacional de La Haia encara
no existia, però malgrat la falta de con-
trols jurídics són conductes que no
tenen justificació.
Si es revisés el comportament
ètic en la vida de molts personatges
que figuren a la Història, sens dubte
que els militars, els polítics, alguns
eclesiàstics i en general els rics i els
poderosos són els que en sortirien
més malt parats.
A casa nostra tenim en Roger de
Llúria, orgull de l'armada catalanoara-
gonesa que va oferir grans serveis a la
Corona d'Aragó i al Regne de Sicília.
En un programa a TV3, l'historia-
dor Oriol Junqueras explicava que a la
batalla naval de les illes Formigues fou
capturada una galera francesa amb

Cajamarca. La caseta on fou empresonat
Atahualpa
tota la tripulació de remers. Segons
deia el Sr. Junqueras, aleshores era
tant o més valuós la tripulació de
remers que la galera. Roger de Llúria,
per a disposar d'una tripulació ben
submisa . . .va fer buidar els ulls de
tots el remers amb una cullera! Si
aquesta brutalitat és veritat, Roger de
Llúria era un criminal i no mereix la
seva estàtua al cim del monument del
Balcó del Mediterrani a Tarragona ni
en cap altre lloc.
A Barcelona, a l'entrada de la Via
Laietana des del passeig de Colom hi
ha la plaça d'Antonio López López,
Marquès de Comillas, on hi ha un
monument al seu honor. Aquest per-
sonatge va marxar a Cuba i partint de
res va començar a amassar una fortu-
na dedicant-se a diversos negocis.
Més tard va adquirir un vapor per a
destinar-lo al lucratiu transport d'es-
claus. Per aquell temps el tracte de
negres encara era legal a Cuba, quan a
moltes nacions ja estava abolit. El
Marquès era membre de la “Liga
Nacional” que s'oposava a l'abolicio-
nisme, però ja llavors a les persones
de bons sentiments el tracte de
negres els repugnava. Aquesta activi-
tat li va permetre augmentar significa-
tivament la seva fortuna. Més tard,
aquests diners els va invertir en com-
panyies navieres, ferrocarrils, banca i
molts altres negocis.
Home d'empresa de primera
magnitud, les seves inversions contri-
buïren notablement al desenvolupa-
ment de Catalunya i Espanya. Amb
fins filantròpics va fundar la Universi-
tat Pontificia de Comillas. La seva
labor és inqüestionable però l'origen
Monument a Pizarro a la ciutat natal de Trujillo
criminal de part de la seva fortuna el
desqualifica per a tenir un monument.
A l'any 1936, l'estàtua va ser
enderrocada i més tard fou reconstruï-
da i reemplaçada al seu lloc. Ja seria
hora que es traslladés definitivament
al “magatzem de la xatarra.”
Ara podem parlar del general
Franco, per bé que mereixeria un capí-
tol a part.
A la ciutat de Santander hi havia,
no sé si encara hi és, una estàtua eqües-
tre del Dictador. Poc després de morir, al
pedestal del monument hi varen
col·locar unes plaques de marbre on hi
ha gravat el famós testament polític.
Crida l'atenció el paràgraf on hi ha
escrit.”Pido perdón si he ofendido a
alguien que me tuviera por enemigo sin
que yo lo tuviera com tal, mis únicos
enemigos han sido los de España”
Quin sarcasme, déu meu. Hom
es pregunta: A qui es refereix? Qui
eren per a ell Carrasco i Formiguera, el
president Companys i el general Esco-
bar, el primer assassinat al penal de
Burgos i els dos últims al Castell de
Montjuïc per ordre seva?
El judici de la Història hauria
estat més benevolent si hagués mos-
trat més clemència i generositat amb
els vençuts.
Sobre el general Antonio Escobar,
home de profundes conviccions religio-
ses, al final de la guerra, essent Cap de
l' Exèrcit d'Extremadura no va voler
abandonar la tropa i va fugir a Portugal,
com diuen que li proposava el general
Yagüe. Era dels que creien que “les
guerres s'havien de saber guanyar i
també s'havien de saber perdre.
En produir-se l'alçament feixista
CULTURA [Falsos herois
Monument a Antonio López López a Barcelona
era coronel de la Guàrdia Civil a Bar-
celona.
L'acció conjunta de les forces
d'Ordre Públic inclosa la Guàrdia Civil i
els anarquistes de Durruti varen fer
fracassar el cop feixista. Després li va
doldre molt que grups de cruels anar-
quistes incontrolats es fessin amos
del carrer cremant esglésies, assassi-
nant religiosos i tothom que conside-
raven reaccionari.
Més d'una vegada va proposar al
president Companys treure la Guàrdia
Civil al carrer, però ara per a neutralit-
zar als incontrolats anarquistes. D'ha-
ver-li fet cas, tal vegada els esdeveni-
ments haurien anat d'altra manera.
De fet Catalunya i Espanya ja
tenen el “magatzem de la xatarra” Allí
han anat a parar les plaques de carrer
amb els noms dels militars i símbols
franquistes, però també podria ser
l'últim destí d'altres monuments els
materials dels quals podrien sevir per
a material de reciclatge.
Tanmateix, encara que es retires-
sin aquests monuments i anessin a
parar al “magatzem de la xatarra”, ens
en quedarien molts d'altres que fan la
mar de goig, dedicats en honor de cien-
tífics, descobridors, músics, etc.
Homes i dones de ciència que han tre-
ballat incansablement per a millorar la
nostra salut i la qualitat de vida. I per
què no, també a militars, polítics i reli-
giosos, persones íntegres que han dedi-
cat la seva vida pel bé de la comunitat.
Ja sabem que tots aquests per-
sonatges que hem descrit continuaran
al lloc de sempre, però per a mi i crec
que per molta altra gent no mereixen
cap reconeixement. ■
pDS_49
cultura
“Anatomía de un instante”
Àngel Garcia
http://amicangel.blogspot.com
C
om si es tractés d'un
CSI o com en un progra-
ma del National Geogra-
phic en què simulant
una metodologia foren-
se analitzen les causes de la mort d'un
animal en plena selva, en Javier Cercas
dissecciona el cop d'estat del 23-F amb
estilet i bisturí. Potser més que Anato-
mía el llibre es podria dir Autopsia.
El punt de partida és una novel·la.
O l'intent d'escriure una novel·la, però
segons Cercas la força dels fets és tan
poderosa que acaba fent una mescla
d'assaig i crònica amb una estructura
novel·lesca que atrapa des del primer
moment.
La primera imatge que ens pre-
senta és la d'Adolfo Suárez assegut
impertorbable al seu escó mentre les
bales d'en Tejero i els seus acòlits xiu-
len al seu voltant. Després, la del
general Gutiérrez Mellado intentant
sense èxit imposar la seva autoritat, i
finalment la d'en Carrillo, assegut
també al seu escó fumant una cigarre-
ta, mentre la resta dels diputats s'a-
maguen apressadament sota el
seient. La imatge, no cal ni dir-ho, és
impactant. A partir d'aquí l'autor esta-
bleix curiosos paral·lelismes entre els
tres personatges.
L'un, ambiciós falangista de pro-
víncies trepador i saltataulells, que a
base de cops de barret escala els llocs
més alts del poder: redecora el fran-
quisme perquè tot continuï igual i
acaba defensant la democràcia. L'al-
tre, oficial colpista que l'any 36 s'aixe-
ca contra el govern legítim. Militar de
cap a peus, acaba enfrontant-se als
que pretenen el mateix que ell va fer.
El tercer, polític provinent d'una llarga
lluita clandestina, i que en la seva
joventut defensà la dictadura del pro-
letariat, espera impertèrrit l'entrada
del “cavall de Pavia”.
Una interessant teoria del poeta i
Javier Cercas
assagista alemany Hans Magnus
Enzensberger és la de l'heroi de la reti-
rada. Davant l'heroi del triomf i la con-
questa, ell contraposa l'heroi de la
renúncia i l'enderroc. I es fixa en tres
exemples: Gorbatxov, que desmunta el
comunisme a la Unió Soviètica. Jaru-
zelski, que para la invasió soviètica a
Polònia i Suárez, que acaba amb el fran-
quisme a Espanya. Tots tres acaben
devorats per la seva obra. Devorats i
oblidats. Enzensberger diu: “Una cosa, i
només una, té garantida l'heroi de la reti-
rada: la ingratitud de la pàtria”
També s'analitzen els tres artí-
fexs del cop o, segons la seva teoria,
dels cops. Armada: el cop polític;
Milans, el cop militar; Tejero, el cop
cruent, i quin pes van tenint en el
decurs de la llarga nit cadascuna d'a-
questes opcions. La possible implica-
ció dels serveis secrets (CSID) també
és llargament contemplada, tot i no
treure'n conclusions clares.
El paper del rei és analitzat sense
embuts. Coneixedor de la trama (de
les trames), consent, tolera, atorga o
calla fins que la que sembla imposar-
se no només fa trontollar la democrà-
cia sinó també la monarquia: és en
aquell moment que ell fa el seu cone-
gut discurs davant les càmeres de
televisió per aturar el cop.
Amb tot, el personatge més ana-
litzat és en Suárez. Les seves ambi-
cions, la seva valentia en determinats
moments (com quan decideix legalit-
zar el Partit Comunista), la seva sole-
dat al final del mandat i la seva entere-
sa la nit del cop. Al meu parer potser
és una mica massa benigne amb ell,
com si tota la seva actitud respongués
tan sols a la seva astúcia i no a pres-
sions dels poders fàctics. Però això,
esclar, només és la meva opinió.
D'ell en fa una interessant analo-
gia amb la pel·lícula “El general de la
Rovere” de Rossellini. És la història
d'un col·laboracionista dels nazis a qui
encarreguen la missió d'infiltrar-se en
la resistència fent-se passar pel gene-
ral de la Rovere, líder dels partisans.
L'home anirà imbuint-se del seu paper
i creient-se'l fins a morir dignament
per la causa.
Finalment també s'apunten les
conseqüències del frustrat (o potser
no tan frustrat) cop d'estat. La retalla-
da de les autonomies (LOAPA), la
immediata adhesió d'Espanya a l'O-
TAN, l'elogi unànime (de dreta a
esquerra i de dalt a baix) de la Consti-
tució i la consolidació de la corona
com a garantia de la democràcia.
Un llibre apassionant pels qui
vàrem viure aquell fatídic dilluns de
febrer del 81 i que pot semblar una
“batalleta” més per als joves a qui tot
això els sona a prehistòria.
(Al You Tube es poden trobar des-
enes de vídeos amb les imatges d'a-
quells fets, però jo recomano escoltar
“La dansa del sabre” de La Trinca
composta poques setmanes després.
Tot i que és en clau d'humor, és potser
el millor retrat d'aquella llarga i patèti-
ca nit.)■

EUROPA
COM ESTEM I CAP ON HAURÍEM D'ANAR?
Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
L
legíem en unes pàgines del New York
Times (22 d'octubre) un article del periodis-
ta americà Roger Cohen en el qual entre
altres coses afirmava que “Europa ha cai-
gut en un desànim perllongat”. Aquesta
constatació, que tinc per certa i per provada, feta des
de força quilòmetres lluny de la UE, em serveix de punt
de partença per reflexionar a l'entorn de la importància
que avui donem al fet de ser europeus. Tot en conjunt,
vist naturalment des d'una perspectiva catalana.
Crec sincerament que en l'actualitat, la conscièn-
cia d'europeisme per molts motius ha baixat conside-
rablement entre la nostra població. És cert que ens
ACTUALITAT [Europa
trobem en l'era global i això, de la mateixa manera
que ens despersonalitza una mica a tots plegats, ens
agermana i ens interconnecta al mateix temps amb
tots els pobles de la terra. Pensar globalment i actuar
localment. D'acord. Malgrat tot, és una evidència que
moltes persones que han hagut d'immigrar, avui no es
senten d'enlloc o tal vegada, es senten de l'indret on
han estat ben acollits, ben atesos. Se senten d'allà on
han aconseguit treball. Una altra cosa ben diferent és
que hagin interioritzat un sentiment europeu o euro-
peista. Hi ha persones que per les raons que sigui no
se senten d'enlloc. Simplement es consideren ciuta-
danes o ciutadans del món ras i curt.
pDS_51
ACTUALITAT [Europa
Moltes persones, per raó de la
seva circumstància personal (laboral o
cultural) no tenen ara com ara ni una
idea del que és allò que molt antropo-
lògicament els catalans n'hem dit his-
tòricament 'arrelament'. Hi ha perso-
nes que ben legítimament no necessi-
ten tenir aquesta sensació d'arrela-
ment o potser no han estat educats
per assumir el concepte o no han tin-
gut l'oportunitat de sentir-se'n d'euro-
peus. Per altra banda, els qui vam
viure les darreres atzagaiades de la dic-
tadura de Franco a Espanya i conse-
güentment vam ser educats 'en' i 'per
a una' 'consciència nacional', per tenir
un sentiment d'arrelament (per des-
comptat català, antifranquista i alesho-
res molt poc espanyol per raons
òbvies) teníem, i tenim, uns anhels evi-
dents d'apropar-nos a Europa i de con-
tribuir a la seva construcció amb un
sentiment d'arrelament de ciutadania
bastant epidèrmic.
La meva vocació europeista
comença evidentment per un senti-
ment gran de pertànyer, de formar part
d'un conglomerat cultural que no és
res més que europeu. El que pugui
venir després de l'europeisme m'és
bastant secundari i no per considerar-
ho secundari no estic dient que em
sigui indiferent, deixi de ser interes-
sant o important. Vull dir amb això que
per prioritats, em sento culturalment
moltíssim més proper al classicisme
francès, als gavadals d'història de l'art
italià, a les profunditats del romanticis-
me alemany, o a la tradició cultural
russa anem a suposar, que no vinculat
52_pDS
a les creacions estèti- que es veuen massa distants de la ciu-
ques i intel·lectuals tadania. Sempre he cregut que ha fal-
que puguin provenir tat i falta molta més comunicació
d'altres continents. sobre la Unió que reverteixi directa-
Sostinc això per reafirmar en ment en els estrats més senzills de la
una primera instància la meva ciutadania.
vinculació a la cultura europea, Per què no un canal de televisió
a un projecte polític i a una rea- amb vocació de servei públic pròpia-
litat econòmica, lingüística i cul- ment europeu respectuós i divulgador
tural europees. ¿Em tinc pel de la riquesa lingüística i cultural d'Eu-
que s'entendria un 'nacionalista ropa a partir d'un consorci audiovisual
europeu'? Podria ser. És una única i exclusivament de marca euro-
teoria de cercles concèntrics i em fa pea? Algú es recorda d'aquelles con-
l'efecte que per molta gent això és nexions televisives de l'Eurovisión?
així. I és natural...primer hom es sent Què en queda, doncs, d'una connecti-
català, segonament pot sentir-se (o no vitat audiovisual stricto senso amb
espanyol) i terçament hom pot sentir- voluntat europea i europeista?
se europeu (o no). Dit això, però, vol- La resolució i el referèndum
dria portar l'aigua al meu molí, és a dir, sobre la Constitució Europea que haví-
aconduir la meva reflexió a un possible em d'enllestir el 2006 era una oportu-
diagnòstic del que està passant avui nitat d'or que tenien els estats i els ciu-
amb Europa; per ser més precisos tadans de la Unió per refermar més i
amb els països de la Unió. A dir veritat, millor els nostres vincles. Va ser una
noto un refredament alarmant entre la oportunitat perduda per mor de les
ciutadania per la projecció envers la tensions conservadores, euroescèpti-
construcció europea. No diré que ja no ques i “menfotistes” d'algun polítics,
noti un entusiasme per Europa perquè d'alguns governs nacionals i d'alguns
entre la ciutadania d'aquí i la de molts caps d'estat que no se sap mai a què
altres àrees de la UE l'adjectiu no ha juguen o a què han jugat; per posar un
estat en cap moment ni rellevant ni ha
fet fortuna.
Entusiasme per Europa? On? Són
comptades les persones que m'han
expressat aital sentiment. En certa
manera és lògic, oimés quan filem
prim i ens centrem en els problemes
polítics i de transmissió de comunica-
ció de la Unió. Un polític rellevant amb
càrrecs a les institucions d'Estrasburg
m'ha reiterat en diverses ocasions que
la Unió Europea l'han feta els estats i
en molt menor mesura les ciutadanes
i els ciutadans o les xarxes cíviques o
culturals. Doncs, sí, sembla que
aquesta afirmació és veraç. La Unió
Europea és una organització dels
Estats. D'això se'n ressent penso jo.
Estic convençut que el fet
que no hagi quallat més una
consciència europeista de la ciu-
tadania és degut que la Unió s'ha
institucionalitzat massa.
Primera per les pròpies institu-
cions, en segon terme per un envitri-
coll de personatges, càrrecs i cimeres

exemple, el cap del govern anglès,
tant quan era el senyor Tony Blair ( el
qual es va involucrar amb la guerra d'I-
rak i ara s'ha postulat fins i tot per a
liderar la UE!) com l'actual inquilí de
Dowling Street el qual per vergonya
pròpia i pel ridícul assolit amb el seu
gest, va signar tot sol el Tractat de Lis-
boa un dia després que tots els altres
presidents. Tot un detall, sí senyors!,
un capteniment exemplar, digne d'eu-
ropeisme per als seus connacionals
els quals precisament de bell antuvi
han mantingut la seva equidistància
amb el que s'ha cuit al continent.
Heu notat en algun moment
una gran voluntat europeista a
Anglaterra malgrat alguna cimera
dels caps d'estat desenvolupada
en el seu territori o en algun dels
seus castells històrics?
Naturalment els anglesos sempre
especials i tot al revés. Per no ser, no
són ni a la moneda única. D'acord, és
la seva llibertat. Però ara que estant
bufant forts vents de crisi econòmica,
alguns governs nacionals com els
Islandesos, han corregut a demanar
cuita corrents l'empara de la moneda
única. Alguns articulistes, davant la
crisi econòmica que encara estem
patint, han apuntat que Anglaterra al
final no li quedarà més remei que afe-
gir-se al carro de l'euro i abandonar la
seva divisa donat que també l'econo-
mia americana (els seus aliats naturals)
ara amb la presidència de Barak
Obama ja molt més racionalment euro-
peista, pacifista, socialitzador, amb una
moneda, el dòlar, el qual es cotitza
(octubre 2009) a 1'5041 per sota de
l'euro, val a dir que s'apropa molt més
als plantejaments europeus que
alguns partits polítics britànics per
ACTUALITAT [Europa
exemple, David Cameron
líder del partit conserva-
dor. Val a dir, doncs, que
la crisi econòmica, indus-
trial i financera, ha afec-
tat i està afectant de molt
també els territoris angle-
sos. Recordem com la
Royal Bank of Scotland i
HBOS, el grup bancari i
d'assegurances Halifax,
l'octubre de 2008, van
estar al fil de la bancarro-
ta. S'esdevé el mateix
amb les fusions bancà-
ries, amb els grup immo-
biliaris, amb les marques
automobilístiques o de
motocicletes típicament
angleses com Rover, Morris, Austin, (Vostès s'imaginen que ciutats com
Aston Martin, Rolls Royce, Vauxall (del Manlleu o Girona -per posar exemples-
grup de general Motors), Norton, han decidisin fer circular en el seu territori
desaparegut o han estat absorbides un sistema alternatiu de moneda, altra,
necessàriament per indústries aleman- que no fos l'euro?)
yes (Vés per on!), o marques com
Campbell, Reebok, Marks and Spen-
Em sembla que s'han acabat
les èpoques dels orgulls nacio-
cer, Olay. Han hagut d'espavilar-se per
tal de sobreviure a les competències o
nals, les autocomplaences i els
imperis colonials i paternalistes.
integrar-se en altres grups empresa-
rials. Val a dir que al continent ha pas- O ens federem seriosament i
sat i està passant el mateix. Ningú, per forta amb tot allò que puguem o, com
tal de perviure econòmicament, està va dir en una ocasió José Mª Arzallus,
exempt de les fusions, però països “nos vamos todos al garete”. (Espe-
com França, Espanya, Itàlia, Holanda, rem que no!).
etc. estem dintre la Unió Monetària i He percebut amb els meus propis
som capaços de fer pinya i constituir ulls la quantitat de comerços i locals
xarxes. En el cas anglès, que ara com comercials buits en moltes ciutats del
ara es situa també a la cua del G7, ja Regne Unit. Moltes marques angleses
se sap, han jugat tothora a treure el que havien gaudit d'un prestigi extraor-
cap de sota l'ala només quan els ha dinari han desaparegut o es troben
convingut. Veurem què s'esdevé amb avui al llindar de la fallida. I pensin que
la lliura esterlina. De moment a les no hi ha res més descoratjador que
poblacions de Totnes, Lewes i altres veure carrers amb cents de locals en
del sud d'Anglaterra ja han creat un venda o en lloguer per fallida de l'em-
sistema monetari local per si de cas. presa. Absolutament colpidor, sí.
pDS_53
ACTUALITAT [Europa
Val a dir, però que els problemes
identitaris de la Unió no venen del
Regne Unit; allà ells si segueixen amb
la seva dèria de despenjar-se de tot i
de tothom començant -com apuntava-
pel seu entotsolament en el seu siste-
ma monetari i veure els europeus
purament com a 'continentals'. Quan
hagin de surar de la seva endogàmica
economia, bé que s'agafaran al sura-
dor monetari de la Unió.
Els problemes d'afermament de
la Unió venen de l'excessiu protago-
nisme que tenen i hi juguen els caps
d'estat que s'han mogut en un compli-
cat equilibri d'interessos moltes vega-
des centrípets i de volada curta (cas
dels conservadors Kaczynski per Polò-
nia, Vaclav Klaus, president de la Repú-
blica Txeca o de Silvio Berlusconi per
Itàlia) per exemple, amb poca visió de
futur i entusiasme quant a la cohesió
de la Unió.
Avui la UE té -com altres- el repte
de rebobinar l'economia interior per tal
de sortir de l'espiral de la crisi, fer front
als reptes mundials i progressar a pas-
ses lentes però segures envers el
futur.
Què convé fer, però? En la meva
opinió, la UE, els 27 països que la inte-
gren, el que han de fer en un futur
immediat, és no precipitar-se en la
qüestió de les noves incorporacions.
Podem treballar, preparar el terreny
per veure què s'ha de fer amb Croàcia
i Macedònia, què s'ha de fer amb Tur-
quia, i els altres països que han sol·lici-
tat l'adhesió. Fins que no resolguem
un horitzó industrial, productiu, com-
petitiu més segur per a tots els països
que ja formem part de la UE, jo no pro-
curaria passos en fals perquè avui
54_pDS
tenim més que en cap altre moment, vegin de nou decebudes amb fracas-
el gran repte de solucionar els alts sos malaurats com el de la Constitució
índex d'atur que s'han generat a dintre europea que segur van desinflar els
els països de la Unió (sense obviar el anhels i les expectatives que hom
d'Espanya que és un dels més alts i s'havia fet respecte al funcionament
preocupants de la UE, el 18,9 %). No cívic de la Unió. En l'àmbit econòmic,
podem ser incauts. Tots els països convé fer bé els deures perquè la uni-
tenen bosses de nouvinguts, de famí- ficació de l'euro, moneda única euro-
lies de tota condició que estant vivint pea, es pugui desenvolupar a la totalitat
dramàticament situacions d'atur, de dels 27 i de cara a fora segueixi essent
tancament d'empreses, de deslocalit- una divisa forta respecte el sistema
zacions, en definitiva de precarietat monetari mundial. Hem d'afermar
laboral i econòmica, per tant, obrir la millor la nostra economia i tots plegats
porta de la Unió a un país com Turquia hauríem de desenvolupar més el senti-
amb 71 milions d'habitants i un índex ment de pertanyença europea. Per
actual d'atur del 13,2 %, ara per ara tant, a partir del principi que constava
seria fer internament més gran el pro- en el document constitucional europeu
blema. Tota manera els esculls més que establia la llibertat humana com un
gran d'assumir per a la integració total valor fonamental, totes les europees i
de Turquia, com tothom sap, són la els europeus, a tall d'exemple, a més
qüestió religiosa, el respecte dels de constituir xarxes de cooperació inte-
drets humans, el reconeixement de reuropees de tota índole, hauríem de
Xipre i la qüestió dels vots i els escons ser capaços de fer-nos el propòsit de
dintre del propi Parlament europeu, donar prioritat al consum de productes
(els turcs sols tindrien dret a quasi el amb marca de la Unió. Aquest podria
doble d'escons i de vots del que ser un bon rellançament per tal d'afer-
sumen països com França i Anglaterra mar més i millor la nostra seguretat, les
junts). D'aquí rauen les inèrcies, nostres garanties econòmiques i la
doncs. A dia d'avui, (octubre 2009), no nostra identitat. ■
podem anar de pressa. Políticament
parlant no crec que ajudés a crear * Dades estadístiques consultades a
estabilitat la incorporació de nous EUROSTAT.
membres, (això no obsta perquè hom
pugui establir tota mena de relacions,
fórmules de cooperació i negocis amb
països com Turquia, Croà-
cia, Macedònia o altres ANÈCDOTES EUROESCÈPTIQUES
països de l'òrbita de la
federació Russa (150
L'agost de 2008, em trobava justament a la petita ciutat
milions d'habitants, Ucraï-
de Lewes (8.000) habitants al sud d'Anglaterra. Vaig
na, Bielorússia...etc). comprar unes quantes postals per enviar als meus amics
(Una altra cosa és veure catalans. Em diuen que a l'oficina de Turisme, venen
si aquests països estan 'stamps', o sigui segells per tal de procedir correctament a
en condicions de comprar un enviament pel sistema de correu tradicional.
que segurament sí, però Pregunto a la senyora si té segells per enviar unes postals
altra cosa és que gaudei- a Europa.
xin de provada solvència Em diu: –Per al continent?
per a pagar!). Jo li dic: –Sí per Europa.
En conclusió, doncs, Ella insisteix: –Per al continent?
la UE, ha de repensar la Li dic: –Què vol dir que la Gran Bretanya no és Europa?
seva estratègia a fi i efec- I em diu: –No senyor, de cap manera, la Gran Bretanya no
te de connectar molt més és Europa.
i millor amb la ciutadania. Em va vendre els 'stamps' amb la caràtula de la reina Isabel
Assegurar bé les iniciati- d'Anglaterra i em vaig quedar estupefacte. Vaig trobar
ves polítiques que pren increïble que tal vegada una funcionària d'una oficina local
per tal que les seves ciu- considerés que el Regne Unit no formava part d'Europa.
tadanes i ciutadans no es En altres ocasions, per sorpresa nostra, vam veure alguns
cotxes que duien l'adhesiu dels euroescèptics, GB is not
Europe

QUADERN D APUNTS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador
El passeig del riu
Durant un cap de setmana d'a-
quest estiu, el passeig del
Riu ha viscut una activitat
inusual. Inusual no és un
qualificatiu exacte, ja que
d'activitats se n'hi solen
dur a terme de diferent cate-
goria i intensitat. Vull dir
que en poques ocasions com
aquells divendres i dissabtes
a la nit s'ha vist ocupat per
la ciutadania, la festa i el
civisme. L'Associació de
Veïns de Sarrià de Baix va
organitzar-hi un animat sopar
amb ball i l'endemà, el grup
municipal de Convergència i
Unió també va celebrar-hi un
festiu àpat popular amb més
música. El passeig del Riu és
un espai públic esplèndid,
però gairebé invisible i
escassament aprofitat. Si
s'aconseguís una regularitat
en programar-hi activitats,
que infants i joves fessin ús
de les instal·lacions espor-
tives que l'ajuntament hi ha
posat, que els jubilats hi
anessin a xerrar i a prendre
el sol, que s'aconseguís con-
vertir-lo en lloc habitual de
passeig i lleure, assoliria
d'una vegada la dignitat amb
què fou concebut. I es podria
esborrar la mala reputació
que injustament arrossega de
territori comanxe nocturn.
Una mena de Bronx a la riba
del Ter.
Jango Edwards a Sarrià
Si alguna vegada algú es
decideix a emprendre la fei-
nada de fer una llista de noms
cèlebres i personalitats des-
tacades que han transitat pel
carrer Major al llarg de
tants segles d'història, cal
que no oblidi que l'estiu de
Foto: Roger Casero
2009, en el marc del Festival
Emergent, hi ha actuat el
gran Jango Edwards. Aquest
clown nord-americà, tota una
llegenda en la seva especia-
litat escènica, és una refe-
rència internacional, amb
molts anys de carrera. Fins i
tot El Tricicle li té algun
sketch dedicat, en homenatge
al showman que els ha estat
mestre.
La bebida de España
El cotxe de línia que unia
Sarrià amb Girona durant els
anys seixanta duia publicitat
de la Citrània, una beguda
refrescant que va marcar
època. Prou que ho recorden
els sarrianencs -les sarria-
nenques- de l'època i els més
joves o de més recent arriba-
da ho hem pogut conèixer a
través de la prosa amiga de
Josep Brugada, en els seus
articles Els anys de la
Citrània, a Parlem de Sarrià
i al llibre Sarrià de Ter. El
paper de la història. Després
de molts anys d'hivernació,
la marca comercial Citrània
ha renascut, de la mà d'una
companyia de distribució de
QUADERN D’APUNTS
begudes empordanesa. Es pot
trobar en forma de gasosa i,
sembla ser, en forma de
refresc de llimona. Els mem-
bres d'aquesta redacció ja
hem tingut ocasió de degus-
tar-ne i, en una mena de brin-
dis informal, hem pogut com-
provar que el gas carbònic
també és bon lubricant per a
la neurona.
Quim Monzó i Can Fums
En una conversa fora de tota
oficialitat, un company de
redacció plantejava un repte.
Si la temporada anterior vam
fer venir Màrius Serra, que
ens va oferir una xerrada
interessantíssima i seguida
per molt de públic …¿a qui
podríem fer venir aquest any
vinent? D'entre els noms que
van començar a sonar hi havia
els d'altres escriptors cata-
lans de primera fila, encap-
çalats per Monzó. Quim Monzó
té relació de pas amb Sarrià
ja que és usuari habitual de
les vies de comunicació que
travessen el municipi. En
moltes ocasions hem pogut
llegir-li columnes on es
refereix a Girona (les terres
de Girona en general) com a
Can Fums, expressió irònico-
despectiva alimentada per una
suposada i llegendària fat-
xenderia de la gent d'aquests
rodals i il·lustrada pels
antics fums de l'antiga
Torras Hostench que Monzó
devia patir en les seves ana-
des i vingudes nord enllà. Si
es tractés de fer-lo venir,
ara que la xemeneia de Can
Torras ja no hi és, sempre se
li podria vendre la moto d'a-
cudir a l'epicentre de Can
Fums amb tota seguretat. Res-
piratòria i temperamental.
Zero fums.■
pDS_55
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA
Montserrat Xandrich i Francisco
Directora Escola Montserrat
L’
u de juny de 2006 varem
presentar un avantpro-
jecte al Departament
d'Educació per a dema-
nar que ens fos concedit
un Projecte d'Autono-
mia de Centre amb quatre grans línies
d'actuació que eren:
· Fomentar l'educació intercultu-
ral, basada en la igualtat, la solidaritat i
el respecte a la diversitat de cultures
en un marc de diàleg i de convivència
i promoure la igualtat d'oportunitats
per tal d'evitar qualsevol tipus de mar-
ginació i exclusió social.
· Sensibilitzar i fomentar en el
centre, l'educació audiovisual per tal
de garantir una formació integral i res-
ponsable davant, la important presèn-
cia dels mitjans de comunicació en la
societat actual.
· Assegurar a tot l'alumnat l'asso-
liment de les competències bàsiques
amb estratègies d'atenció a la diversi-
56_pDS
tat i d'integració.
· Ampliar el maquinari per a inte-
grar l'ús de les Tecnologies de la Infor-
mació i la Comunicació al Projecte
Curricular del Centre.
Acceptat l'avantprojecte i des-
prés d'un curs d'anàlisi i elaboració
se'ns va concedir el projecte PAC
2006-2011 que va quedar concretat en
dos grans objectius:
· Millorar els resultats educa-
tius: Elaboració d'estratègies que per-
metin millorar el rendiment acadèmic i
l'assoliment de les competències
bàsiques amb la incorporació de les
TIC a les àrees curriculars.
· Millorar la cohesió social:
Concreció d'activitats i accions per tal
de millorar la cohesió social i la convi-
vència entre tots els membres de la
comunitat educativa.
Per portar-lo a terme varem
demanar recursos humans, de forma-
ció, materials i econòmics.
La dotació de recursos econò-
mics ens ha permès comprar una pis-
sarra digital interactiva, PDI, per cada
aula com a eina facilitadora de conse-
cució dels dos objectius; vuit el curs
passat i vuit més aquest curs,.
Inicialment va caldre un estudi
dels tipus i marques de pissarres que
hi ha al mercat i fer la primera gran dis-
tinció entre pissarra digital i pissarra
digital interactiva.
Totes dues són un sistema tec-
nològic que consisteix en un ordinador
multimèdia, connectat a Internet, i un
videoprojector que projecta ampliat
sobre una pantalla o paret allò que es
veu al monitor de l'ordinador. A la pis-
sarra digital, però, només es pot inter-
actuar sobre les imatges projectades
mitjançant els perifèrics de l'ordina-
dor: ratolí, teclat, ...; la pissarra digital
interactiva, en canvi, té un una panta-
lla amb un dispositiu de control de
punter o de sistema tàctil, que permet

projectar en una superfície interactiva
i disposa d'un programari específic per
a la gestió del maquinari i per a l'elabo-
ració i visionat de les presentacions i
de les seqüències didàctiques que s'hi
projecten o es porten a terme in situ;
es pot interactuar, a més, directament
sobre la superfície de projecció de
forma tàctil o amb el suport de pun-
ters i altres perifèrics amb connexió
directa o inalàmbrica.
Més endavant va caldre un estudi
de les prestacions de les diferents mar-
ques i la seva adaptació al món educa-
tiu. D'entre les pissarres de les mar-
ques Interwrite, Smart Board, Mimio i
Hitachi, ens varem decantar per la Hita-
chi perquè en aquell moment, l'estiu
del 2008, tenien solucionat la projecció
d'ombres que efectua la persona que
interactua amb la pissarra i les eines de
la pissarra s'adequaven a les necessi-
tats educatives.
També des del primer moment,
tot el Claustre va començar la forma-
ció que enguany encara continuem.
Actualment els alumnes tenen
un estil d'aprenentatge kinestèsic
degut a la gran quantitat d'estímuls en
moviment que reben del mon exterior
amb els que interactuen i amb la pis-
sarra digital interactiva pots treballar
els tres estils d'aprenentatge: visual,
auditiu i kinestèsic, es a dir, veure,
escoltar i actuar, accentuant la com-
prensió, l'assimilació i la retenció.
Per això, tot el Claustre valora
molt positivament l'ús de la pissarra
digital interactiva perquè permet:
· Classes més motivadores, com-
pletes, àgils i interactives que reforcen la
relació entre el professorat i l'alumnat.
· Construir, professorat i alumnat,
conjuntament el procés d'ensenya-
ment-aprenentatge de manera activa.
· A l'alumne interactuar i així
mantenir més fàcilment la concentra-
ció durant la classe.
· Seguir una classe que es fa en
un altre lloc, mitjançant la videoconfe-
rència
· Utilitzar, moltes vegades, una
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
mateixa classe preparada, afegir-hi al
moment noves coses, canviar-la i arnar-
la construint segons cada necessitat.
· Desenvolupar continguts propis.
· Fer-hi atractives presentacions.
· La memorització i l'associació
d'idees més fàcilment.
· Tenir els llibres de text digitalitzats
facilitant a la diversitat de l'alumnat
seguir el treball conjunt, la correcció, ...
· L'accés a la informació ràpida-
ment, connectant a Internet amb els
cercadors, diccionaris i enciclopèdies.
· Preparar activitats facilitadores
de l'aprenentatge llenguatge, lectoes-
criptura, matemàtiques, medi natural i
social, ... amb les eines pròpies de la
PDI com el focus, el teclat virtual, les
plantilles, les galeries d'imatges, la
captura de pantalles, l'enregistrador i
el reproductor .
Com a cloenda, volem destacar,
que unànimement sentim una gran
satisfacció amb l'ús de la PDI, perquè
l'alumnat manifesta un grau major d'a-
tenció, interactivitat i participació. ■
pDS_57
ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol

Jan Mazarico, Thiago B.Comba i Pedro Flores

L'ADAPTACIÓ Pedro Flores

Mònica Singla i Montse López

Equip directiu de l'EBM CONFETTI

U
s proposem que imagi-
neu un viatge a un país
desconegut...
Què us emportarí-
eu de casa vostra? Un
objecte personal, el mòbil, una fotogra-
fia, un bloc de notes...
Què us agradaria trobar un cop
haguéssiu arribat al país? Un guia sim-
pàtic que us oferís excursions, bon
menjar, un espai adequat i conforta-
ble...
I com us agradaria que us tractes-
sin? Amb simpatia, educació, respecte,
amabilitat, tranquil·litat...
L' infant, quan comença a l'escola
bressol, també fa un viatge a un lloc
desconegut.
Què necessita per aquest viatge?
En la seva motxilla potser li farà falta el
xumet, un nino, el “trapi”... algun
objecte que li recordi casa seva.
Un cop es troba a l'aula què li
agradaria trobar? Un ambient acollidor,
tranquil, un espai adequat a la seva
edat amb propostes de joc que desper-
tin la seva curiositat i sense perills.
I com li agradaria que el tractes-
sin? Li agradaria trobar una educadora
que el comprengués, que l'acollís en
moments de desconsol, que tingués
paciència, que li donés carinyo, que es
comuniqués amb ell a través de les
mirades i somriures, que li transmetés
seguretat i confiança, que parlés amb
un to suau i tranquil.
Les educadores de l'escola bres-
sol estem preparades per rebre i acollir
els infants en aquest nou viatge,
sabem que és un període que l' infant
ha de passar i l'ha de viure.
Amb la col·laboració de les famí-
lies es porta a terme aquest període, i
a poc a poc aquells plors de l' inici de
curs es van convertint en rialles.
Quan l' infant està adaptat, pot
començar a gaudir de les propostes
d'activitats de l'aula i pot començar a
compartir el joc amb els seus com-
panys.
Durant el curs adquirirà diferents
destreses motrius, es podrà relacionar
millor amb els seus companys i adqui-
rirà uns hàbits d'autonomia.
Les educadores treballem per
aconseguir el benestar dels nens i
nenes a l'escola bressol. ■

flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

58_pDS

A l’estiu, membres de l’AMPA condicionen i folren els llibres de text que formen part del projecte de socialització. Foto: Agustín Jaime
UN NOU CURS AMB PROJECTES
CONSOLIDATS I NOUS REPTES
Loli Fernández Herrera, presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat
http://ampaceipmontserrat.blogspot.com
Acaba un curs més i, com sempre,
aprofitem aquesta parada escolar
estiuenca per reformar i adequar les
instal·lacions de la cuina i menjador.
No s'ha pogut fer tot però durant les
properes vacances de Nadal mirarem
d'enllestir-ho.
És també durant aquesta parada
que les mares i pares voluntaris, a qui
adrecem els nostres agraïments, hem
estat condicionant, etiquetant i folrant
llibres per poder-nos beneficiar un any
mes de la socialització de tots els lli-
bres de text i rebaixar la càrrega econò-
mica que cada curs suportem les famí-
lies i introduir, d'una manera pràctica en
l'educació dels nens i nenes, valors
com el saber compartir, la solidaritat, la
igualtat, el respecte i la responsabilitat
davant els materials comunitaris.
El 31 de juliol i l'1 d'agost vam
dur a terme la venda de llibres, bates
i xandalls a l'escola. Per mirar de
rebaixar aquesta càrrega econòmica
hem buscat altres proveïdors, fet que
ESPAI ESCOLAR [Ampa Ceip Montserrat
ha possibilitat una rebaixa dels preus
dels xandalls i les bates.
Durant els últims anys les dife-
rents juntes de l'AMPA hem apostat
per portar a terme la gestió directe del
menjador escolar així com de les acti-
vitats extraescolars. Aquest curs hem
renovat novament el contracte de
col·laboració entre l'AMPA i el Consell
Comarcal del Gironès per gestionar el
servei de menjador a l'escola. El fet de
contractar directament el personal,
amb 23 persones contractades actual-
ment, el fet de tractar directament
amb els proveïdors, buscant sempre
formules per abaratir costos, sense
deixar de banda ni baixar la qualitat
dels productes, i sobretot gràcies a la
feina desinteressada per part d' algu-
nes mares i pares, totes aquestes
qüestions fan possible que puguem
oferir aquest servei per un preu relati-
vament baix mantenint la qualitat dels
productes per elaborar els menús i la
qualitat en els altres serveis i activitats
que s'ofereixen des de l'AMPA.
Ja hem començat els preparatius
pel nou curs escolar 2009-10. Els
temes que han marcat aquest inici de
curs són per una banda el desplega-
ment de la recentment aprovada Llei
d'Educació de Catalunya (LEC) del qual
estarem atents al seu desplegament i
per l'atra de l'impacte de la Grip Nova
o Grip A sobre la marxa del curs esco-
lar. L'opinió majoritària, pel que fa a la
Grip A, és que s'ha d'evitar crear alar-
misme sobre una malaltia on tot apun-
ta que té un impacte semblant o més
reduït que la grip de cada any, tot i que
naturalment cal prendre totes les
mesures preventives d'higiene i segu-
retat, especialment les orientades als
centres escolars i a la població infantil.
La vida escolar es torna a posar
en marxa, amb el nou curs, amb l'en-
yorança dels que han marxat cap a la
ESO, amb el retrobament dels com-
panys i companyes i amb la novetat i
emoció dels nous alumnes de P3. ■
pDS_59
VIATGES [Cabrera
UN DIA AL PARC NACIONAL
DE CABRERA
Elisabet Sau
E
l petit arxipèlag de Cabre-
ra està situat a pocs qui-
lòmetres de la costa sud
de l'illa de Mallorca, i a
una hora en vaixell. L'any
1991, el conjunt de dinou illes i illots
va ser declarat parc nacional i això vol
dir que se li va atorgar el nivell de pro-
tecció més alt que la legislació espan-
yola preveu per a un espai natural. La
seva consideració com a parc va ser
fruit, entre altres, d'una extensa cam-
panya per part de la societat mallorqui-
na que va aconseguir que els valors
naturals de l'illa fossin considerats
més importants que les maniobres
militars de l'exèrcit espanyol. El reco-
neixement com a parc inclou dos
àmbits: el terrestre, que afecta la
flora, la fauna i la geologia de la part
emergida de les illes així com les res-
tes arquitectòniques, i, particular-
ment, el marítim que afecta la flora i la
fauna que viu als fons dels mars de
Cabrera.
60_pDS
El petit arxipèlag de Cabrera
forma part de l'horitzó de gairebé
totes les platges del sud de l'illa de
Mallorca, però és especialment reco-
manable la seva visió des del cap de
Ses Salines, al capvespre, quan les
siluetes emergides es tornen blavo-
ses amb la llum de la tarda.
UN DIA A CABRERA....
Si no es disposa de vaixell propi, l'úni-
ca forma d'accedir a Cabrera és con-
tractar un viatge en barca amb alguna
de les empreses autoritzades que
operen des de la Colònia Sant Jordi
(municipi de Ses Salines) o Porto
Petro (Santanyí). Un cop amarres al
petit embarcador del Port de Cabrera
els vigilants del parc et vénen a rebre
i fixen les excursions que pots fer
aquell dia per compte propi. En gene-
ral es permet accedir al Castell, anar
fins a les platges de sa Platgeta i s'Es-
palmador, al mateix Port de Cabrera,
seguir l'itinerari del far d'Ensiola i arri-
bar fins al museu del Celler i el monu-
ment als francesos. L'oficina del parc
a Cabrera és, l'any 2009, només un
lloc on trobar uns pocs llibres i recollir
l'autorització que necessitis per a fer
alguna de les excursions proposades.
L'excursió en barca també inclou
la visita a sa Cova Blava, una cova exca-
vada pel mar en un bloc de materials
calcaris amb una volta arrodonida que
s'engrandeix des de l'entrada cap a l'in-
terior i on la combinació de la llum del
sol i els fons nets de les aigües transfor-
men aquestes en mil i un tons de blau.
Si bé l'estiu és un bon moment
per banyar-se a les dues platges auto-
ritzades del Port de Cabrera, en canvi
no és massa bon moment per a cami-
nar ja que l'arribada dels vaixells és
ben entrat el matí, quan el sol reverbe-
ra en el blanc de la roca calcària i s'in-
tensifica la lluminositat i la sensació
de calor. Prop de les platges hi ha
unes àrees de picnic ombrejades amb

Vista aèria de l’arxipèlag de Cabrera
frondoses figueres, però la vegetació
que predomina a Cabrera, que és la
màquia baixa, no afavoreix gens cami-
nar protegit del sol.
LA RODALIA DEL PORT, LLOC PER
BANYAR-SE I CONÈIXER ELS HABI-
TACLES DE LA POBLACIÓ DE L'ILLA
Si vols combinar la platja amb el conei-
xement de l'ocupació de l'home a l'illa
no cal caminar massa, ja que gairebé
tots els vestigis d'aquesta ocupació es
troben al voltant del Port de Cabrera.
En aquest Port, que és com una gran
piscina gairebé rodona i natural pràcti-
cament tancada pels penya-segats
calcaris de sa Creueta i el cap de Lle-
beig que el separen i protegeixen del
mar obert, es troben les dues platges
més accessibles de l'illa, s'Espalma-
dor i sa Platgeta, d'aigües netíssimes i
claríssimes pel fet que no queden
enterbolides per les aportacions sedi-
mentàries d'aigües superficials, ja que
no n'hi ha cap. El material calcari de l'i-
Sa platgeta
lla absorbeix com una esponja les
poques precipitacions plujoses i no es
formen ni rierols ni torrents, i menys
amb cursos continuats. Segons el plà-
nol del Parc, el bany només és permès
en aquestes dues platges de tota l'illa.
El Castell es troba sobre les cases
del Port i sobre l'embarcador i la seva
silueta es confon amb el rocam calcari
de l'illa. És l'edifici més antic (segle
XIV) i més interessant i es va construir
per defensar l'illa i el Port de l'atac dels
pirates. Si estàs interessat a visitar-lo,
és aconsellable pujar-hi de seguida que
arribes a Cabrera, ja que la resta d' iti-
neraris t'allunyen d'aquest entorn.
En l'itinerari que va entre les
cases del Port i les dues platges et tro-
bes, entre altres, Ca's Pages, que és el
lloc on ha viscut històricament la famí-
lia d'agricultors de l'illa; els antics barra-
cons perfectament conservats i tan-
cats on havia viscut l'exèrcit espanyol
mentre Cabrera era emprada per efec-
tuar maniobres militars, o sa Casa des
Governador que, de fet, era l'antiga
VIATGES [Cabrera
capella de Cabrera però que amb un
canvi d'ús és l'edifici que allotja els
càrrecs de l'exèrcit quan visiten l'illa
encara ara. Al sector de ses Figueretes,
entre Ca's Pagès i el camí del Celler, es
troben les restes de les construccions
de pedra que van aixecar els mariners
dels exercits francesos que van ser
fets presoners a la Batalla de Bailèn
(1809) durant la guerra de la Indepen-
dència. Pel que sembla aquests homes
van ser confinats a l'illa i van tenir difi-
cultats de supervivència, ja que aquest
territori ofereix molts pocs recursos ali-
mentaris i d'aigua. La seva estada es va
perllongar fins al 1814, quan es va sig-
nar la pau amb França i dels 9.000 sol-
dats que hi van arribar, només en van
sobreviure uns
4.000. Prop del
Celler, en el que ara
és un relatiu fron-
dós bosc de pi
blanc, s'aixeca un
monòlit (1847) que
recorda els preso-
ners morts.
Un dels camins
que surten des de
sa Platgeta porta
fins al Celler, un edi-
fici inacabat que va fer construir l'última
família propietària de l'illa, els Feliu
(1890-1913), i que havia d'acollir la pro-
ducció de vi de l'illa. Actualment és un
museu etnogràfic estructurat en tres
àrees: la de la naturalesa, la de les activi-
tats econòmiques i la de les persones
que han viscut a l'illa. A més, del Celler
estant es pot observar una casa aïllada
propera que era la residència de la famí-
lia Feliu a l'illa, Vil·la Cristina.
I aquestes són les construccions
de l'illa....Hi ha qui diu que el fet que
fos expropiada per a l'exèrcit durant la
Primera Guerra Mundial i que durant
molts anys hagués estat un camp de
maniobres a l'aire lliure (1973-1986), la
van preservar de la transformació urba-
nística. Es possible, però no deixa de
ser cert que l'aridesa del territori, amb
uns nivells de pluja anuals significativa-
ment baixos (300-400mm/anuals) i la
conseqüent manca d'aigua haurien difi-
cultat l'abastiment i assentament de
qualsevol població.
pDS_61
VIATGES [Cabrera
L'any 2009 a Cabrera, hi viuen
unes 15 persones a l'hivern, que bàsi-
cament són els treballadors del parc,
ja sigui del Departament de Medi
Ambient del Govern d'Espanya o de
les empreses que fan les tasques de
manteniment i conservació de l'entorn
natural, i també la família del pagès.
La declaració de parc nacional ha pro-
hibit les poques activitats agropecuà-
ries que històricament s'havien fet a
l'illa, fet que ha obligat a l'abandona-
ment dels conreus i a la cria de bes-
tiar, activitat força peculiar ja que his-
tòricament la transhumància dels
ramats s'efectuava entre els illots de
l'arxipèlag, que actuaven a l'hora de
prat de pastura i de devesa sense
filats . De fet, el Pla rector del Parc
només admet la pesca com a activitat
primària i practicada en condicions
molt artesanals i només per a profes-
sionals, activitat a la qual es dedica el
nét de l'única família que viu de forma
fixa a Cabrera.
Segons alguns, la vida a l'hivern a
Cabrera no és fàcil; els treballadors del
parc estan set dies seguits a l'illa i des-
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
62_pDS
prés el mateix període de temps a
Mallorca, però a vegades les condicions
per navegar entre la Colònia Sant Jordi i
el Port no són favorables i l'aïllament es
pot allargar més d'una setmana...
EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE
LA COLÒNIA SANT JORDI
El Ministeri de Medi Ambient i el
Govern Balear han construït un Centre
d'interpretació de l'Illa de Cabrera, al
final del passeig de la Colònia, que es
va inaugurar l'any 2008. Aquest edifici
és com una mena de torre, amb una
part soterrada on hi ha 8 aquaris, i una
part aèria. La visita és interessant per a
tots aquells que no practiquin el sub-
marinisme, ja que els aquaris contenen
prop de 4.000 exemplars de les 150
espècies que viuen protegides a Cabre-
ra, una de les quals és la posidònia, una
planta superior (no pas una alga) endè-
mica del Mediterrani, que és una de les
grans riqueses dels mars de Cabrera
perquè els prats submarins que formen
oxigenen l'aigua i permeten la vida a un
munt d'espècies animals.
Un cop acabat el recorregut
“submarí”, amb dos ascensors de
vidre ascendeixes cap a l'exterior, on
el muntatge és menys espectacular
que la part submergida perquè en
aquest cas només pots pujar per una
rampa fins a un mirador que hi ha al
cim de la torre des d'on pots avistar
l'arxipèlag, passejar per uns parterres
amb vegetació autòctona i animals de
mentida, a més de veure un reportat-
ge sobre l'entorn físic i humà de l'illa.
Diuen que el recorregut pel Centre és
autoguiat.....però de fet no hi ha cap
explicació relacionada amb el que
veus ni tampoc et donen cap audio-
guia......En tot cas, pots visitar el cen-
tre al teu aire. L'entrada és gratuïta i la
visita pot completar l'excursió terres-
tre a l'illa. ■
Fitxa del parc nacional
Superfície: 10.021ha
Extensió marítima: 8.703ha
Extensió terrestre: 1.318ha
Web: www.mma.es/parques
Es el primer parc nacional, marítim i
terrestre

IMPOSSIBLE OBLIDAR LA
PICA D'ESTATS
Xavier Font Espuña
Grup de Muntanya Sarrià
U
na de les tradicionals sorti-
des que realitza el Grup de
Muntanya Sarrià és l'ascen-
sió anual a la Pica d'Estats,
que aquest any va caure
pel pont del Pilar.
La Pica està ubicada a la zona
del Pallars Sobirà i té una alçada de
3.143m. Vàrem arribar amb cotxe
fins a l'aparcament del Pla de Boet.
Un cop allà, ens vàrem organitzar i,
NATURA [Pica d’Estats
Agustín Jaime
motxilla a l'esquena, vàrem anar
fent camí fins al refugi de Vall Ferre-
ra, a 1.940m. Fins aquí el camí era
més o menys pla, però a partir del
refugi, el traçat és va anar conver-
tint en una pujada constant i, en
pocs metres, havíem guanyar molta
alçada. En arribar al Pla de Canalbo-
na varem aprofitar per fer-hi una
parada per descansar del pes que
cadascú de nosaltres carregava.
pDS_63
 Xavier Font, Nuri Castan-
yer, David Saurina i J. Gál-
vez. Fotos Agustin Jaime
A partir d'aquest punt, el desnivell de
pujada del camí ja no ens va abandonar, però el
que veiem -salts d'aigua i espectaculars paisat-
ges- feia que oblidéssim per un instant l'esforç
i el cansament que anàvem acumulant. D'a-
questa manera vàrem arribar fins on muntarí-
em les tendes per passar la nit, el llac Sotlló.
64_pDS
Cal dir que el temps no ens va ajudar gens;
durant la meitat del recorregut no va parar de
plovinejar i així, d'aquesta manera, vàrem
haver d'acampar i passar la nit.
Va ser una de les nits més llargues de les
que recordo. No va parar de ploure, de fer vent i
fred. Per sort, amb els companys de tenda,
 NATURA [La ruta dels Molins Fariners

vàrem intentar passar-ho el millor possi-
ble. Vàrem parlar i riure molt. També
vàrem cuinar… encara recordo ara
aquella sopa calenta que es va convertir
en el millor àpat del món. Una mica d'es-
calfor que el cos va agrair.
Per fi va arribar l'hora de llevar-se
i de començar de nou a fer via. Eren
les 7 del matí. Per sort havia parat de
ploure, però continuava fent força
fred. Amb la motxilla altra cop a l'es-
quena, però sense el pes de les ten-
des, vàrem començar a pujar fins a
l'estany d'Estats. Ja sumàvem els
2.460m. Des d'aquí veiem l'anomena-
da Tartera: una pujada constant i molt
enfiladissa. Un cop assolida, vàrem fer
un petit descans.
Ens tornem a posar en marxa, ja
falta menys per conquerir la Pica, els
camins es tornen molt més sinuosos,
desnivells sobtats, dreceres estretes,
i el temps que se'ns torna a complicar;
molta boira i més gel. L'ascensió sem-
bla interminable, et venien ganes d'a-
bandonar, però l'esforç que ja havíem
fet i que semblava que ja érem a tocar,
et feia treure forces d'allà on ja no en
quedaven.
Per sort, ja veia la creu que corona possible, gracies al Grup de Muntanya
la Pica… I a partir d'aquí, el paisatge tot Sarrià , ja que hi formo part des de
gelat -la fred ens envaïa el cos- fins a l'any passat.
dalt del cim. Per fi vam poder arribar. El Grup de Muntanya som una
Estàvem a 3.143m. I com a prova, les colla d'amics que realitzem excursions
fotografies que vàrem fer-nos. Allà no familiars, un cop al mes, i altres activi-
vam poder quedar-nos massa estona tats de lleure, on ens ho passem d'a-
degut al fred que feia i a la poca visió llò més bé. Animo a la gent a formar-
que provocava la densa boira. ne part. ■
I, tot seguit, camí de
tornada...
Ara tot era molt més
fàcil, hi anaves més tran-
quil, perquè havies pogut
complir el teu propòsit amb
èxit. Tot i que alguns com-
panys no el varen poder
assolir. Em va saber greu.
Sé que ho tornaran a provar
una altra vegada i aquest
cop ho aconseguirem tots
junts.
Personalment, des-
prés d'haver coronat el cim
i tenint en compte les difi-
cultats meteorològiques,
us puc dir que va ser una
experiència molt positiva. I
aquesta aventura va ser

FERRETERIA DECOFER
■ FERRETERIA ■ PARAMENT PER LA LLAR
■ JARDINERIA ■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC
■ PINTURA ■ MATERIAL ELÈCTRIC…
■ REGALS ■ TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_65
ESPORTS

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

Guillem Mallolà

REFORMES AL PAVELLÓ
profitant la parada d'estiu es van

A fer una sèrie de reformes al

pavelló, que van afectar a la
pista, lavabos, bar i vestidors. Volem agrair
la col·laboració de tota la gent que ha aju-
dat a rentar la cara al nostre pavelló perquè
estigui preparat per a la nova temporada.

PSICOMOTRICITAT 2009/2010
na any més hem engegat una nova temporada de

U l'activitat de psicomotricitat, adreçada a nens i

nenes de 3 a 5 anys i que permet fer una activitat
esportiva abans de poder començar a practicar el nostre
esport: l'handbol.
Els objectius d'aquesta activitat són clars: es pretén
oferir elements materials per al descobriment del seu propi
cos i de les seves possibilitats motrius.
El grup que aquest any porten l'Albert i en Martí està
format per 14 nens i nenes, que cada dimecres i divendres
passen una bona estona al nostre pavelló jugant junts.
Aquesta activitat és oberta a tothom qui vulgui partici-
par-hi i no cal ser soci del club. Si algú està interessat a apun-
tar-s'hi, només s'ha de posar en contacte amb qualsevol membre del club.

VOLEIBOL FEMENÍ
er segon any consecutiu la Unió Esportiva Sarrià compta amb un equip de voleibol femení sènior. Aquesta secció

P del nostre club pretén fer un pas endavant participant en algun torneig per començar a introduir-se en el món de
la competició.
S'està sospesant la possibilitat de crear equips de base de cara a la temporada vinent, per poder introduir l'esport
femení en el nostre club.

FASES CLASSIFICATÒRIES CADET I JUVENIL

ins de la nova política del club d'acostar l'handbol al nostre poble, la

D UES va organitzar la fase classificatòria juvenil masculina i les dues

fases classificatòries cadets masculines.
L'equip juvenil es va enfrontar amb el H. Sant Joan Despí, el C.H. Sant
Esteve de Palautordera i el CH Terrassa sense gaire sort, ja que va perdre els
tres partits. I això fa que l'equip dirigit per Marc Marquès, Sergi Coll i Pau Rei-
xach hagi de disputar el campionat de Segona Catalana Juvenil Masculina.
Per altra banda, els cadets van disputar una primera fase contra el H.
Cadets

66_pDS
 ESPORTS [UES

Sant Cugat A, el FC Barcelona B i el CH

Terrassa, on la UES va oferir una molt bona
imatge tot i que només va poder aconse-
guir la victòria davant el CH Terrassa, cosa
que va fer que passés a la següent fase
amb dos punts. En la segona fase la UES
es va enfrontar a la Salle Montcada i el CH
Palautordera, contra els primers es va
aconseguir un valuós empat i contra el CH
Palautordera es va aconseguir la victòria.
Aquests resultats han portat l'equip cadet
a classificar-se brillantment per disputar la
Primera Catalana Cadet Masculina. Tot un
èxit de l'equip dirigit per David Mercader i
Pascual Gutiérrez.
Voldria aprofitar aquest escrit per
donar les gràcies a tothom que ha
col·laborat en l'organització d'aquestes
fases, que han sigut tot un èxit tal i com
ens ho han reconegut els equips partici- Juvenil
pants i la Federació Catalana d'Handbol.

COMENÇA UN NOVA
TEMPORADA
omencem una nova temporada

C amb les piles carregades, amb un

total de 128 jugadors i 22 entrena-
dors repartits en els 9 equips del club (1
benjamí, 2 alevins, 1 infantil, 1 cadet, 1
juvenil i 3 sèniors), a més del grup de psi-
comotricitat i l'equip de voleibol sènior
femení. Tots els equips han sigut inscrits
a categoria catalana, un fet que conside-
rem bàsic per a la formació dels jugadors.
Des de d'aquestes pàgines volem
desitjar sort a tots els jugadors i entrena- Benjamins
dors en aquesta nova temporada que ini-
ciem. ■

Alevins

pDS_67
ESPORTS
CRITÈRIUM ESPORTIU
Jordi Paretas i Falgàs
Regidor d'Esports
arlar de Critèrium es par-
P lar de l'esport amb
majúscules a Sarrià de
Ter. El nostre Critèrium
ha fet deu anys, deu
anys dedicats a fer el reconeixement a
totes aquelles persones que formen
part del teixit esportiu de Sarrià de Ter.
Deu anys on han anat passant un munt
d'esportistes per la desfilada del diven-
dres, gent que ha desfilat un any, dos,
tres i així fins als que han desfilat els
deu anys seguits, per nosaltres tots
els esportistes de Sarrià tenen un
mèrit inqüestionable, i representen la
filosofia del nostre poble. Un poble
esportiu amb un gran nombre de parti-
cipants, m'atreveixo a dir que el poble
68_pDS
de Catalunya amb el percentatge d'es-
portistes mes gran, on l'esport es el
motor integrador del nostre poble, on
l'esport dona cohesió al sentiment de
poble i on l'esport ens fa créixer com a
persones.
El desè Critèrium va començar el
divendres amb la desfilada d'esportis-
tes i això sempre ens deixa bocaba-
dats per la gran quantitat de mainada
que els clubs van aconseguint engres-
car, fa molt de goig veure la pista plena
d'esportistes i que tots els esports del
poble hi siguin representats. Vull des
d'aquí fer una menció especial a un
nou esport que mica en mica va fent
camí al nostre poble, el Flag Football
(futbol americà sense contacte), un
Fotos: Quim llunell
esport que de la mà d'en Manel Iribar-
ne ha començat a fer esport a l'escola
i ja es fa el primer torneig. Però des
d'aquí no em voldria deixar cap dels
esports que formen part del nostre tei-
xit esportiu, handbol, futbol, patinatge,
muntanya, basquet, gimnàstica, judo,
gimnàstica de manteniment per adults
i voleibol, tots ells son peça clau pel
nostre poble. No voldria deixar de
donar una empenta a tota aquella gent
que no estan federada en cap dels
nostres clubs vol fer esport, es per
nosaltres un dels nostres objectius
potenciar l'esport lliure de tots els
sarrianencs, ja hem començat a fer-ho
ficant nous equipaments a l'aire lliure i
de accés públic.
 ESPORTS

Aquest any vam fer el reconeixement
als següents esportistes:
Unió Esportiva Sarrià
Millor esportista en categoria Infantil
per Guillem Bartra
Millor esportista en categoria Sènior
per Jaume Pòrtulas i Felip
Club Gimnàstica Sarrià
Millor esportista en categoria Infantil
per Ariadna Delgado i Bermudez
Club Basquet Sarrià de Ter
Millor esportista en categoria Infantil
per Pau Torrent i Duran
Millor esportista en categoria Sènior
per Iolanda Jiménez i Martínez
Futbol Club Sarrià
Millor esportista en categoria Infantil
per Eduard Berloso i Haro
Millor esportista en categoria Sènior
per Álvaro Morcillo Sanchez
Grup Muntanya Sarrià
Millor esportista en categoria Infantil
per Nil Quintana i López
Escola de Judo Sarrià
Millor esportista en categoria Infantil
per Òscar Ruíz i Aranda
Mencions especials als equips
següents per haver quedat campions
en alguna de les competicions en les
quals participen:
Equip Aleví, equip Infantil, equip Juve-
nil, equip de 3era Catalana i equip de
1a nacional de la Unió Esportiva Sarrià.
Grup de Xou del Club Patinatge Artístic
Sarrià.
Als membres del Grup Muntanya
Sarrià que van fer el cim del Mera
Peak (6.476 m.) i a en Gerard Sunyer
i l'Estel Turbau que varen fer el cim
del Baruntse (7.129 m.)
I la menció especial en reconeixement
a la seva tasca en el mon esportiu
sarrianenc fou per Cèsar Fernández i
Morcillo.
Just quan acabàvem el desè par-
lant amb en Nicolas Pichardo, ideòleg i
impulsor d'aquest Critèrium, ens posà-
vem d'acord en creure que ara el que
necessita aquest Critèrium es un nou
impuls de cares a la seva onzena edi-
ció, i en això estem treballant conjunta-
ment amb els clubs i esportistes per
fer-lo si cal, molt mes atractiu. ■

TORNEIG 24 HORES DE FUTBOL PISTA

ls dies 4 i 5 de juliol es varen disputar les 24

E Hores de Futbol Pista, al camp de futbol sala

que hi ha a les instal·lacions esportives del
F.C. Sarrià a la Rasa. Després de molts anys,
les pluges varen aparèixer fent que alguns
dels primers partits es traslladessin al pavelló municipal.
La pluja que va anar disminuint a mida que avançava la
tarda, no va impedir que l'afluència d'espectadors fos
menor que en anys anteriors. La major particularitat d'a-
questes 24 Hores és que després de 28 edicions l'equip
que juga amb el nom del F.C. Sarrià, i que ha disputat
totes les edicions, aconseguís guanyar per primera vega-
da el Torneig. Com cada any aquest esdeveniment espor-
tiu ha sigut un èxit, tant en la part esportiva, en què s'ha
de remarcar que no hi va haver cap problema ni cap lesió,
com en l'afluència de gent que va fer que com sempre FC. Sarrià, campions de les 24 hores del 2009
aquestes 24 Hores siguin diferents i més atractives que
altres que es disputen a diferents indrets. F.C. Sarrià
Per finalitzar, voldríem agrair a tota la persona o enti- C. Flor de Neu s/n
tat que en un nivell o altre ha ajudat en l'organització d'a- 17840 - Sarrià de Ter
Tel. 972 170 353 Fax 972 170 353
quest esdeveniment esportiu, que sense l'ajuda de tots fcsarria@sarriadeter.com
no s'hauria pogut realitzar. Moltes gràcies. ■ www.fcsarria.sarriadeter.com

pDS_69
 The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: És millor callar i semblar tonto, que parlar i dissipar els dubtes definitivament.
Editorial
He sentit a la ràdio que el regidor de
Cultura del meu poble diu que el 90%
dels redactors de la revista Parlem
de Sarrià són socialistes.
Jo, Sam Enfot, com a redactor en Cap
del The Sarrià News no en sóc i he
proclamat en més d'una ocasió la
meva filiació i la de tot el meu equip:
som marxistes (marxistes-grouch-
istes, per a més detalls) i ni les opin-
ions d'un ni les pressions d'altres no
ens faran renunciar-hi.
És més, seguirem
proclamant als qua-
tre vents la nostra in-
dependència absolu-
tament im-pre-
scindible.
Queda dit.
Sam Enfot, TSN,
Redactor en Cap.
Infraestructures
A la sortida de les obres del TGV hi ha
una piscina (un rentapeus) perquè els
camions s'hi rentin les rodes i no
facin pols. Però ai las!, la meitat dels
dies no hi ha aigua i els camions
passegen un bonic núvol de pols
poble amunt, poble avall.
Fonts generalment mal informades
ens han dit que és culpa de la
sequera, que cal estalviar aigua i
minimitzar la despesa de recursos i
que per una mica de boira no passa
res.
Home, mirat així potser tenen raó.
Total, si s'ha de tossir una miqueta,
tossim i ja està. Que és que ens
queixem de tot, eh?
Josep Casc, TSN,
A peu d'obra.
Vacances idíl·liques
Un company, a qui malgrat això apre-
cio, m'ha explicat les seves vacances.
A uns 20 costeruts minuts de la plat-
geta plena de tovalloles i para-sols,
70_pDS
hi ha el càmping que té, això sí, unes
boniques vistes sobre els aparta-
ments de primera línia i sobre el mar.
Les interminables partides de cartes
amanides amb una interessant con-
versa sobre el preu de les llaunes
d'olives al caprabo, omplen de con-
tingut les sufocants tardes sota l'om-
bra de dues moreres unides per un
tendal.
A les nits diu que els rantells no
molesten gaire, i l'endemà, tornem a
començar.
El que ell em deia: una delícia!
Miquel Camp Pi, TSN,
St. Esteve de la Costa.
La crisi (altre cop)
La crisi va per barris. Si bé han baix-
at les vendes, en canvi diuen que han
augmentat les reparacions. Un altre
sector que no la nota és la industria
farmacèutica. Tinc un amic que diu
que això de la grip nova (per cert
quan n'hi hagi una altra com n'hi
diran: grip súper nova? Grip actual?
És com el que va posar nom a l'Edat
Contemporània. La següent com es
dirà: Edat Postmoderna? Edat
Recontemporània?). Però no ens dis-
greguem. Tornem a l'amic. Diu que
això de la grip nova és un invent de la
indústria farmacèutica per fabricar
vacunes i fer-se les barbes d'or. És
clar que el meu amic és un pèl singu-
lar i també diu que al darrera de tot
sempre hi ha la Caixa.
A casa ja m'ho diuen: ¿com tries els
amics, tu?
Marc Franc, TSN,
Analista.
Actualitat
Després de l'èxit aclaparador del
referèndum d'Arenys, es multi-
pliquen les propostes de plebiscits al
territori. Aquestes són algunes de les
que n'hem tingut notícia:
-Voldria vostè que el poble de St.
Groucho Marx
Martí de Bufanúvols es convertís en
capital de la nova comarca El Bufanu-
volès?
-Estaria d'acord que el carrer St.
Ramon s'escindís del Barri Nou quan
aquest aconsegueixi la independèn-
cia de St. Joan de Gratacós?
I finalment, la millor: -Votaria vostè a
favor de la independència d'Espanya
(i que ens deixin tranquils d'una veg-
ada)?
Valentin Dependent,
TSN, St. Joan de Gratacós.
Ciència
Les emissions de CO2 es reduiran
aquest any com no ho han fet en els
últims 40 anys.
Fonts científiques d'absoluta solvèn-
cia afirmen que això pot retardar
l'escalfament global del planeta i ho
atribueixen a la crisi econòmica.
No, si encara haurem de donar les
gràcies als quatre xoriços que la van
provocar...
Isaac Niuton, TSN,
Facultat de ciències.
La reivindicació
Quina mandra! Tornar a explicar que
no volem la gallina al pont de l'Aigua,
que ens ofèn cada cop que la veiem i
que voldríem que la tanquessin al
museu!
El guardonat poeta Joan Margarit va
dir en els actes de celebració de
l'Onze de Setembre a la Ciutadella,
que la gallina hauria de tornar al cor-
ral.
No està malament Joan, però havíem
quedat que diries que la fiquessin a la
cassola!
NOTA: Per manca d'espai, no pas de
ganes, ens hem deixat al tinter el cas
Gürtel, el cas Millet, l'espionatge a
can Barça, els informes de la Gener-
alitat, el cas Núñez i el cas Berlus-
coni. Un altre dia hi entrarem.
 Sarrià de Ter
el paper de la història

Aquest Nadal regala el llibre

de Sarria de Ter!
Preu: 25 euros

El trobareu a:
Estanc de Sarrià Av. de França 242 / Paper-Viu Av. de França, 183
 BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484