SARRIA 71.

qxp 16/3/10 14:16 Página 1

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 2
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 3

EDITORIAL

sumari
TEMA PORTADA El paper i la cultura mexicana 4
“El Papel en el Arte y Ritual Mexicano” 8
Homenatge al Dr. Josep Garriga 11
AJUNTAMENT. La nova rotonda a via Agusta 15
El mercat de Sarrià de Ter 16
Progrés en temps de crisi 18
Àrea serveis socials
ENTITATS. 4a. Fira Comercial
Sopar cap d’any
20
21
22
La revista, un espai
Gegants a la tardor
El Pol Nord
Tió del Pla de l’Horta
24
25
26
d'informació local
Sarrià decideix 27
OPINIÓ. Centre d’acollida de visitants del Gironés 30
Centre de visitants 32

Política dels pactes
DOSSIER D’HISTÒRIA.
Les Fonts Picants dels voltants de Girona
CULTURA Exposicions
Cursos
Biblioteca
ACTUALITAT. Tramvia urbà de Girona
QUADERN D’APUNTS
ESPAI ESCOLAR Berenar saludable
Juguem amb rotlles de paper de vater
El paper de l’AMPA,
dels pares, alumnes i mestres
AMPA Escola bressol Confetti
ENRICVINALLES
SALUT Diabetis i visió
ESPORTS. Unió esportiva Sarrià
Club Bàsquet Sarrià de Ter
NEWS
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,
Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel
Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep
M. Sansalvador, Josep Rodeja.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de
Girona
Han col·laborat en aquest número: Esther Ferrero, Dalí
Muñoz, Maties Martí, Jordi Trull, Roger Torrent, Lluís
Aymerich, Glpria Roca, Esther Portilla, Amics dels
Gegants, Comissió Cap d’any, AAVV La Rasa, AAVV Pla de
l’Horta, Comissio Sarrià de ter decideix, Jordi Costa, Sergi
Torrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Anna Ma For-
nells, Roser Solbas, Elena Virolés, Ampa Ceip Montserrat,
Ampa Confetti, Enric Sansalvador, Emili Marco, Guillem
Mallolà, iolanda Jiménez.
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1.500 exemplars.
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
Portada: Fira del paper. Foto Quim Llunell
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMER-
CIALS
c
33
ada trimestre te la seva pròpia dinàmica, amb les activitats
35 que s'han consolidat i que hom espera. Així, han tingut
42
45 lloc les Jornades del Paper, enguany dedicades a la cultu-
47 ra mexicana, presentant-nos els útils i decoratius papers Picado i
50
53 comptant amb la col·laboració dels nens del CEIP Montserrat que
54 varen fer un taller a l'escola i una exposició. L'entranyable homenat-
57
ge al Dr. Garriga, amb el concert de la cobla La Principal de la Bisbal,
58 celebrant els seus cent anys i la seva trajectòria com a metge, com a
59
60
compositor de sardanes i com impulsor del concurs de sardanes de la
61 Festa Major. Després ha arribat la Fira Comercial, una activitat que
63
també te la seva part lúdica i el Nadal, amb una multitud d'actes, orga-
66
67 nitzats per les associacions de veïns, les entitats i les escoles. Els
esports s'afegeixen setmanalment a l'atapeït calendari del poble.
En alguna ocasió hem sentit dir a lectors d'aquesta revista de
pobles veïns, que a Sarrià hi ha molta activitat social i esportiva, ja que
així s'entreveu tanmateix de la lectura de la que ara teniu a les vos-
tres mans. Els articles i les fotos en són el millor testimoni.
També la revista te el seu espai per l'actualitat política. La revis-
ta és un espai pel debat i el nostre criteri és aprofundir en els temes
que repercuteixen en el futur del poble, com bé diu l'encapçalament,
és una revista d'informació local, i al nostre entendre ha de ser tan
cultural com política.
Així, la Plataforma Sarrià decideix! publica un article sobre la pro-
pera consulta popular del mes d'abril i també es dóna opció als polí-
tics de tots els grups municipals de Sarrià de Ter a que expressin la
seva opinió sobre el Centre de Visitants del Gironès que es preveu
instal·lar en l'espai municipal del Centre Cultural Emília Xargay.
Amb independència de l'opinió que manifesta cada grup polític,
el Consell de Redacció de la revista Parlem de Sarrià va formular una
instància a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en oposició a la cessió gra-
tuïta al Consell Comarcal del Gironès, ja que considerem que aquest
espai ha de ser per usos municipals i culturals pel poble i aquest pro-
jecte no és d'utilitat pel municipi. Però, fidels a la filosofia de la revis-
ta, la nostra opinió col·lectiva queda en aquest editorial i deixem els
articles d'opinió a cada grup polític. Serà en la propera revista, quan
es disposi del projecte quan entrevistarem als veïns i veïnes de Sarrià
de Ter i ampliarem aquesta informació, entenem, d'interès per
tothom.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-

tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb
el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-

bilitza necessàriament de les opinions signades. pDS_3
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 4

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

EL PAPER
Fotos: Quim Llunell
I LA CULTURA
MEXICANA
4_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 5

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Esther Ferrero

L
a versalitat del paper
és tal, que puc assegu-
rar que m’ha deixat de
sorprendre que avui
per avui i després
d’onze anys, em continuï sorpre-
nent. Aquest contrasentit, el puc
resumir amb la frase: del paper
m’ho crec tot, i és en cada nou
descobriment que aconsegueix
fascinar-me, seduir-me, desitjar
que arribi una nova edició de les
Jornades del Paper, per saber,
sense sorpresa, que el paper em
tornarà a sorprendre.
A l’hora de decidir el fil con-
ductor de les XI Jornades del
Paper, es va voler fer l’esforç de
fer un pas més i intentar veure des
d’una altra òptica el material físic
del paper, i com qui mira a través,
imaginar quines atribucions se li
atorgaven més enllà del tangible,
del visible, de la seva estructura
química. Va ser un encert. Que pot
anar més enllà del que es veu? L’a-
tribució que els humans tenim
necessitat de fer, tot compartint un
mateix significat social i cultural-
ment acceptat. És a dir, ens posem
d’acord per dotar d’un significat
simbòlic a un element real.

DS_5
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 6
TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper
Després de recercar
informació, vàrem topar de
ple amb Mèxic, un dels
països on el paper forma
part de la seva cultura
d’una manera tan intensa,
que conserva plenament
integrades avui dia, cos-
tums i rituals ancestrals
entorn a la mort i a la vida,
expressades a través del
paper.
El cert és que un cop
feta aquesta descoberta,
tota la resta va ser molt
senzilla, ja que l’associació
de mexicans a Barcelona
Muchachamaca ens va
obrir les portes del conei-
xement i de la cooperació
per explicar-nos tot allò
que per a nosaltres era tan
nou, i que per a ells forma-
va part de la seva cultura
més arrelada i tradicional.
Així doncs, i seguint
amb la dinàmica de les prò-
pies jornades del paper,
vàrem integrar “El paper,
en la cultura mexicana” en
tots el àmbits de les jorna-
des, des de la part més for-
mal i tècnica mitjançant la
conferència El Papel en el
Totes les fotos d’aquest article són de Quim Llunell
6_pDS
Arte y Ritual Mexicano a
càrrec de la Dalí Muñoz
Blanch, amb l’assistència
d’una trentena de persones
i de la qual en publiquem la
conferència detallada en la
seva llengua original a fi de
preservar la fidelitat del seu
contingut i de la seva belle-
sa lingüística, fins als tallers
del diumenge de la Fira
amb les piñatas, els pape-
lotes, i el papel picado,
així com la trencada de la
pinyata gegant al final del
diumenge.
Val a dir que també
aquest any, conjuntament
amb el CEIP Montserrat,
hem aprofitat per acostar
les Jornades del Paper a
tots els nens i nenes, mit-
jançant la realització de
tallers de papel picado i la
posterior exposició d’a-
quests mateixos treballs.
Per acabar la Fira i
continuant amb la dinàmi-
ca mexicana, el grup de
MARIACHIS va amenitzar i
engrescar tots els pre-
sents amb ranxeres i can-
çons tradicionals de la
seva terra. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 7

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

pDS_7
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 8
TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper
“EL PAPEL EN EL ARTE Y RITUAL MEXICANO”
Dalí Muñoz Blanch
Dalí Muñoz, durant la conferència sobre el paper mexicà. Foto: Esther Ferrero
M
éxico se siente hon-
rado al ser convida-
do a estas jornadas y
de poder compartir
un trozo de su colori-
do corazón con ustedes.
Represento a una nación que
actualmente cuenta con aproxima-
damente 364 variantes lingüísticas
de unos 62 grupos étnicos, cada
uno de ellos con una rica historia y
cultura, con un presente muy com-
plicado y un futuro incierto. En
nombre de esta rica mixtura que es
México, el pueblo de quienes crean,
cantan, celebran y oran con música,
fe y papel me dirijo a ustedes para
hablar del uso de éste último en la
vida de mis compatriotas.
Vamos a comenzar remontán-
donos a los años previos a la Con-
quista. La información nos llega
mediante los cronistas españoles y
los poquísimos códices que sobre-
vivieron a la destrucción.
Según el mito azteca, fue el
dios Quetzalcóatl el inventor de la
escritura, según el mito maya, fue
el Señor del Ojo del Sol, el Kinich-
Ahau. Sin embargo ninguno de los
mitos menciona cómo y cuándo fue
inventado el papel. María Sten ase-
8_pDS
gura: “Lo que parece más verosímil
es que los responsables del invento
fueron los representantes de una
cultura madre, más antigua que los
mayas y los aztecas; una cultura
que se desarrolló quizá en el área
del Golfo de México.”
Por su parte Hans Lenz, investi-
gador especializado en el papel, afir-
ma tener noticias de que los mayas
manufacturaban papel unos 500 ó
1000 años antes de nuestra era, un
papel que denominaban Hunn.
El autor afirma también que
“La cantidad de papel consumido
por los pueblos de Anáhuac era
inmensa, y de esto nos da una lige-
ra idea la nómina de tributos de
Moctezuma, en la que aparecen dos
comunidades como poblaciones tri-
butarias que debían entregar unas
480.000 hojas de papel anualmente.
De este papel, utilizado en el centro
del país, los antiguos cronistas
españoles distinguen en sus rela-
tos tres clases: papel de metl
(maguey), de amatl (ficus) mejor
conocido como papel amate y de
izotl (palma).
Las fibras de las cortezas de las
especies Ficus fueron el principal
material usado en los papeles de las
antiguas culturas centroamericanas.
La intensidad del color del papel
depende de la variedad de ficus del
que se elabora y de la edad del
árbol, mientras más viejo más oscu-
ro. La corteza se recoge de preferen-
cia durante la primavera y cuando la
luna está “tierna”, lo que facilita el
trabajo y daña menos a los árboles.
Los hombres recogen la corteza y las
mujeres fabrican el papel. La corteza
se hierve en agua con ceniza, o en
agua de nixtamal (con cal), y cuando
las fibras están suaves se enjuagan
en agua limpia y se conservan en
una batea con agua.
El papel se hace en una tabla
de madera en la que se extiende
una capa de fibras que son golpea-
das con una piedra para fusionar-
las. Entre los nahuas de Chiconte-
pec, quienes aún elaboran este
papel, se usan otates de maíz que-
mados al fuego en lugar de las pie-
dras. Las tablas con las fibras
húmedas se ponen a secar al sol y
una vez secas se desprenden fácil-
mente las hojas de papel.
Los usos básicos del papel
entre los pueblos de Mesoamérica
fueron; la elaboración de libros en
forma de biombo que conocemos
como “códices”, la factura de obje-
tos mágicos y cuyo uso está vigen-
te hasta la actualidad, y como ves-
tido para las personas y las figuras
de sus deidades.
Los “códices” son largas tiras
de papel amate o de piel que fueron
dobladas a manera de biombo. El
tamaño de cada una de las láminas
es variable, lo mismo que el núme-
ro de hojas que componía cada
biombo. Por ejemplo, todos los
códices mayas poseen un formato
rectangular, cuya anchura es consi-
derablemente menor a la longitud
de las páginas. Por otro lado, los
códices mixtecos, mexicas y del
grupo Borgia tienen dimensiones
que se aproximan bastante a un
cuadrado. La mayoría de los códi-
ces que se conocen en la actualidad
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 9
fueron pintados en ambas caras.
Los más largos de ellos, como el
Dresde poseen más de 50 hojas.
Los encargados de llevar el regis-
tro a través de la escritura eran llama-
dos tlacuilos, “los que escribían pintan-
do”. La temática de los códices preco-
lombinos mesoamericanos que se con-
servan (solo 15 de miles que fueron
destruidos) se centra en dos cuestio-
nes; La astronomía y la historia. En
esta última se conservan relatos sobre
sucesos importantes que ocurrieron en
el devenir de los pueblos que los crea-
ron. Sin embargo, Don Miguel León-
Portilla cita el testimonio de autores del
primer siglo después de la Conquista,
que se refieren también a libros de des-
cripción de la naturaleza, de sueños, de
cantares, de consejos de los mayores a
los jóvenes, de música, danza, arqui-
tectura, etc.
Como mencionamos anterior-
mente, el papel tenía también un lugar
importante dentro de los rituales
sagrados como indumentaria sacerdo-
tal o como atavío para los prisioneros
de guerra que debían de ser sacrifica-
dos ante los dioses. Incluso tuvo una
gran relevancia dentro de la medicina
tradicional vinculada a ceremonias
mágico-religiosas.
Las imágenes de sus dioses eran
manufacturadas en madera y masa de
maíz y posteriormente eran vestidos
con papel.
Las deidades del agua, los mon-
tes y la vegetación portaban una espe-
cie de abanico de papel delgado (el
tlaquechpaniotl o amacuexpalli)
puesto detrás de la nuca. Siendo este
abanico blanco en la diosa Iztaccíhuatl;
rojo en Chicomecóatl, diosa del maíz;
azul en Chalchiutlicue, diosa del agua
y verde en Tepeyolohtli, dios de las
montañas”. Mayahuel, primera en
descubrir el aguamiel en el maguey,
lleva el mismo abanico de papel plega-
do y goteado con hule.
Otro atavío era el amacalli, o
corona de papel que representa una
casa; simbólica para varios dioses de
la tierra como Chicomecóatl, diosa del
maíz. También están el amamaxtli
–braguero de papel- era usual en el
dios Atlahua. El amaeapanalli que
son unas estolas de papel que se les
TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper
colocaban a los guerreros que caían
en combate y a los mercaderes que
morían y el yiataztli o bolsa grande de
cuero o papel para llevar incienso.
Los guerreros y los tepochtli o
solteros jóvenes, al morir eran adere-
zados para emprender el camino al
Mictlán o Tierra de los Muertos llevan-
do bastones cubiertos de papeles que
servían a los difuntos de amuleto o
pasaporte para vencer el largo camino.
En las ceremonias realizadas
cuando fallecía un tlatoani (reyes de
México), delante del cadáver, marcha-
ba la nobleza llevando en alto el ama-
pantli, un estandarte de papel amate.
El cadáver era adornado con papel y
plumas y sobre la cara llevaba una
máscara decorada con turquesas.
Junto al difunto se acomodaban seis
pedazos de "papel de la tierra" que le
servían al ánima para pasar entre dos
grandes cerros que chocaban entre sí
impidiéndole la entrada, para cruzar un
peligroso camino custodiado por una
enorme serpiente, para ofrendar al
monstruo de la tierra y los restantes
para conducirlo a su destino. A quie-
nes morían al ser tocados por un rayo,
se les vestía con papel; los deudos le
colocaban en la frente semillas de
amaranto y en las manos una vara que
debía reverdecer en el Tlallocan, para-
íso de Tláloc.
Cada una de las veintenas en las
que se dividía el año prehispánico
estaba dedicada a un dios. Durante las
fiestas se consumían enormes canti-
dades de hojas de papel.
Otro de los usos rituales del
papel en la época prehispánica y que
sobrevive hasta nuestros días, son las
figuras utilizadas por los brujos o cha-
manes en sus rituales de curación.
El papel se utiliza para recortar
muñequitos “mágicos”. A los de
papel oscuro se les llama “diablos”, y
representan a los malos espíritus;
mientras que los muñecos de papel
claro representan a los espíritus bue-
nos y a las personas que hacen las
promesas. Las figuras con zapatos se
identifican con las ánimas de mestizos
o con gente mala que murió en riñas,
accidentes o ahogados; también de
mujeres que murieron en el parto y
niños que no habían respetado a sus
padres. Los muñecos descalzos repre-
sentan las ánimas de indígenas o de
gente buena, que murió de enferme-
dad o de vejez. Los muñecos de papel
oscuro se queman después de cada
ceremonia y las de papel claro se con-
servan como amuletos.
Con la conquista y colonización
europea, los artículos suntuarios des-
aparecen y se prohíbe el uso del papel
al igual que los ritos y ceremonias
donde era empleado. A pesar de las
múltiples prohibiciones en la Colonia
se continuó manufacturando y usando
"el papel de la tierra" en las ceremo-
nias agrícolas y curativas, donde se
empleaba dentro del más riguroso
secreto.
En el año de 1569, fray Diego de
Mendoza observó que los indígenas
llevaban a las lagunas del Nevado de
Toluca ofrendas de papel, copal y
petates, pues continuaban teniendo
por dioses a los montes más altos y a
las deidades del agua, a los cuales les
ofrecían sacrificios.
Alrededor de 1580 se instaló en
Culhuacán (cerca de la Ciudad de
México) la primera fábrica de papel -
no 'huun' ni 'amatl'- que funcionó en
América. A pesar de ello, los artesa-
nos y aun los sacerdotes católicos
hicieron uso del papel amate para ela-
borar objetos sacros, este material,
junto con la caña de maíz, sirvió para
manufacturar los “Cristos de caña”.
Con la Conquista llegaron nuevas
costumbres y materiales que enrique-
cieron la cultura, ritual y arte mexica-
nos. Nuevas formas de venerar a las
fuerzas que dan y sustentan la vida.
Aún hoy en día podemos ver
calles adornadas en lo alto con largos
y coloridos hilos de papel picado invi-
tando a la fiesta del barrio. Una ofren-
pDS_9
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 10

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Proveniente de China, Contrariamente a lo que la gente

traída por Marco Polo a Euro- fuera de México piensa, no es que los
pa e integrada a las celebra- mexicanos nos riamos o nos burlemos
ciones de la cuaresma fue de la muerte, que la desestimemos o la
llevada posteriormente por busquemos temerariamente. Por el
los españoles a México con contrario, la tomamos tan en serio, la
fines evangelizadores, allí fue respetamos tanto y la tenemos tan pre-
bien recibida por los indíge- sente que nos reímos y nos burlamos
nas ya que parece ser que de tomar tan en serio nuestra vida.
los mayas tenían un juego en En México el papel es receptor
el que trataban de romper de la potencia de los dioses, medio de
con los ojos vendados una comunicación con lo intangible, ofren-
Fotos: Agustin Jaime olla de barro llena de chocola- da, mensajero, continente tanto del
te que se balanceaba deteni- bien como del mal, posee el poder de
da de Muertos con papel picado en la
da de una cuerda. Los misioneros la abrirnos paso al mundo de los muer-
base y en lo alto. Banderas. Pendo-
convirtieron en representación del tos y alegra nuestras vidas en el corto
nes, tiras y tiras de papel custodiando
pecado que es golpeado por la fe y tiempo que transitamos por esta exis-
un altar de luto de la Virgen de los
que otorga al final una dulce recom- tencia.
Dolores, papel tricolor solemnizando
pensa por la lucha. Este pueblo envuelto en magia,
el desfile del 16 de septiembre…
Otro de los usos actuales del representado hoy aquí por mi persona,
El delirio del mexicano por el
papel en la tradición artístico-ritual es se despide.
color, el ritual, la fiesta, el papel y el
la cartonería. Con esta técnica se ela- “Pinto mi calavera” como deci-
aparente temor a los espacios vacíos,
boran sugestivos “exorcismos de mos en México cuando nos retiramos.
convirtió al papel de seda, papel de
cartón” tradición que viene de la Me voy con la voz de Nezahualcoyotl,
china para los mexicanos, en un ele-
quema de Judas que se realizaba en la el príncipe poeta de Tezcoco nacido en
mento imprescindible en sus celebra-
Europa medieval con muñecos de 1402:
ciones.
trapo o paja y que unida a la pirotecnia
En China surgió el papel cortado,
china da como resultado Los judas
lo usaban las mujeres para adornar sus “Yo Nezahualcóyotl lo pregunto:
mexicanos de cartón que se “encohe-
peinados y los hombres para llevar a ¿Acaso de veras se vive con raíz en la tierra?
tan” para tronar expulsando y exorci-
cabo algunos rituales sagrados. Este Nada es para siempre en la tierra:
zando al mal, la traición, la corrupción
arte se extendió de China a otras par- Sólo un poco aquí.
o la muerte.
tes del mundo desde el siglo XIV y los
De cartón también se hacen Aunque sea de jade se quiebra,
españoles nos lo hicieron llegar a Méxi-
juguetes (muñecas, caballitos, másca- Aunque sea de oro se rompe,
co donde, en lugar de “cortarlo” lo
ras, cascos, espadas, sonajas) que se Aunque sea plumaje de quetzal se desgarra.
“picamos”. Básicamente se emplea
venden en fechas puntuales como el No para siempre en la tierra:
haciendo largas tiras uniendo varios
día de Reyes, fiestas patrias, día de Sólo un poco aquí.
cuadros de papel picado a una cuerda
muertos o semana Santa en algunas
que posteriormente colgará, de lado a
plazas públicas y mercados. ¿Con qué he de irme?
lado de una calle, en un altar a los
Las Mojigangas, tradición llevada ¿Nada dejaré en pos de mí sobre la tierra?
muertos o en el interior de un templo.
desde aquí y que tuvo gran arraigo. Aún ¿Cómo ha de actuar mi corazón?
Con este mismo papel de seda
hoy día el 24 de julio en punto de las
picado o doblado se decoran varios
cuatro de la tarde de cada año, llueva, o ¿Acaso en vano venimos a vivir,
objetos rituales como “la Rama” que
truene, las calles de Santiago Tuxtla se a brotar sobre la tierra?
en la época prehispánica representaba Dejemos al menos flores
llenan de emoción y júbilo al salir la Moji-
la renovación de la naturaleza y que Dejemos al menos cantos”
ganga. Docenas de jóvenes de todos los
tras la conquista pasó a formar parte
barrios corren en tropel cargando muñe-
de las fiestas navideñas y que consis- Dejemos al menos la belleza del papel de
cos que, generalmente, ridiculizan a los
te en llevar una rama verde cubierta colores ondeando al viento.
malos gobernantes.
de farolas y cadenetas de papel de
Los toritos pirotécnicos presentes
colores por todo el pueblo acompa- Y como dice una de las últimas estrofas del
en todas las fiestas principales del país.
ñándola con cantos; “El torito de peta- canto de la rama:
Los “Alebrijes”, esculturas nacidas de
te”, que sale a bailar por las calles el
una pesadilla del cartonero Don Pedro
martes de carnaval. Y finalmente uno “Ya se va la rama, muy agradecida, porque
Linares y finalmente las catrinas y cala-
de los objetos más conocidos decora- en esta casa fue bien recibida…” ■
veritas que nos recuerdan constante-
dos con este tipo de papel, la popula-
mente nuestra relación con la muerte.
rísima “Piñata”.

10_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 11

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

CENTENARI DEL DOCTOR GARRIGA

Maties Martí

J
a en l’edició de la revista del
XXV aniversari de Ràdio
Sarrià, comentàvem la
importància de tenir un gran
afeccionat a la sardana a
Sarrià de Ter. I, si no recordo mala-
ment, precisament en el sopar de
celebració d’aquell aniversari –juliol
2008- proposàvem a l’alcalde, Roger
Torrent, i al regidor de Cultura, Sergi
Torrentà, la possibilitat de demanar al
Dr. Garriga i també a la seva família la
donació a l’Ajuntament de Sarrià de
Ter de les partitures de les dotze sar-
danes compostes en el decurs de la
seva joventut, ja que és l’únic compo-
sitor de sardanes que hem tingut a
Sarrià fins avui (crec que en Pau Cañi-
gueral també n’ha compost una, fa
poc temps). Aleshores pensàvem que
al novembre de 2009, el Dr. Josep Fotos: Quim Llunell
Garriga celebraria -i podríem celebrar-
ho plegats- els cent anys de vida. que oferia un programa dedicat al Cen- grafia” particular, junt amb altres
I tal dit, tal fet; entre setembre i tenari de la Costa Brava –sobretot a la peces d’important valor històric. Des
novembre, amb un parell de visites a primera part del Concert–, font d’inspi- d’aquestes ratlles, el nostre agraïment
casa del Dr. -i sempre amb la seva filla ració de molts compositors. a en Josep per haver-nos proporcionat
Anna Maria com a representant fami- Des de l’ajuntament, en aquest aquesta gravació: junt amb la sardana
liar- vam poder ordenar les partitures acte de cessió ens afirmaren que s’ha- del Dr. Garriga, hi havia “Noces d’or” i
de les seves composicions, ja que via fet la petició d’oferir l’esmentat “La primera volada” de Josep Serra i
n’havia deixat moltes i algunes no les Concert de Música de Cobla, aprofi- “Constància” de Josep Mª Bosch. El
havia recuperat. tant l’avinentesa del Centenari de cas de “Noces d’or” és molt curiós, ja
Ja entrat el 2009, un diumenge Josep Garriga i March. Per tant, l’acte que ha sonat molt més la d’en Josep
del mes de març, al matí, l’alcalde ens del Centenari – a mig any vista- prenia Serra que no la del Dr. Garriga. I amb
va convidar a l’acte de lliurament de forma i calia anar-lo preparant. Josep Mª Bosch, Josep Garriga sem-
l’esmentada documentació, amb la Vam aprofitar el nostre programa pre hi va tenir bona amistat, ja que la
signatura del Conveni de Cessió setmanal a Ràdio Sarrià, “Coneguem i cobla-orquestra GIRONA va estar
corresponent per les dues parts. estimem la cultura popular catalana”, molts anys present a la Festa Major de
Llavors ja havia sentit la convoca- per fer-nos ressò si algun veí tenia Sarrià – quan ell estava a la comissió
tòria dels Concerts de Música de alguna idea o suggeriment a aportar-hi, organitzadora- i com que era un bon
Cobla de la Diputació de Girona: des si coneixien algun enregistrament de “tiblaire” i compositor reconegut (més
de 1999, aquesta institució ofereix un les seves sardanes, etc. També se’n de quatre-centes sardanes) sempre li
cicle anual de Concerts de Música de parlà des de l’emissora a les tertúlies deixava al Dr. les partitures de les sar-
Cobla, destinats als municipis gironins del dilluns i del dimarts: se’n va fer danes “revesses” que s’interpretaven
que, a través dels respectius ajunta- alguna, com la participació de la coral en els Concursos de Sardanes – de
ments, ho sol·licitin. Aquests concerts “Cantaires de Sarrià” cantant alguna Cobles Sardanistes- a la Festa Major
tenen al darrere una llarga història, ini- de les seves sardanes,... però a la fi no [el del 1993 fou el darrer].
ciada als anys vuitanta del segle pas- van reeixir. Sí que van trobar una de les Tot amb tot, arribem al setembre,
sat, sota l’empara de la Campanya de seves sardanes enregistrades en disc i des de l’ajuntament es posen en con-
Dinamització Cultural de la Diputació de vinil: “La meva petita”. I no podia tacte amb la cobla PRINCIPAL de la
de Girona. Enguany, el nou cicle es va ser altre que en Josep Casas qui la tin- BISBAL, amb el concert ja concedit
encarregar a la Principal de la Bisbal, gués ben guardada a la seva “disco- des de la Diputació [es barallen dues

pDS_11
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 12
TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga
Maria Àngels Gutiérrez Garriga va recordar la gran humanitat del seu avi Josep Garriga. Foto: Quim Llunell
dates, 8 o 15 de novembre, i dos llocs,
al Centre Parroquial o l’Església de
Sarrià de Baix]. Finalment queda fixada
la data del 15 de novembre al Centre
Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt.
Encara ens trobem un parell de vega-
des més amb l’Anna Ma. Garriga, per
demanar-li quines sardanes del pare
els hi agradarien escoltar a la família, i
quedem amb “ADORACIÓ” i
“NOCES D’OR”. Personalment no
tenim constància de la preparació del
Concert i de la Festa, però tant regi-
dors com alcalde i personal municipal
van dedicar-hi temps perquè l’acte
resultés ben lluït.
Més endavant, la colla sardanista
del GEIEG “Aires gironins” amb en
Jordi Trull i en Jordi Duch, s’ofereixen
per fer una “exhibició” de punts lliures
durant el concert d’homenatge.
I, d’aquesta manera, arribem al
divendres 13 de novembre, quan pre-
parem un programa especial a Ràdio
Sarrià, de 9 a 10 del vespre, dedicat a
la figura del Dr. Josep Garriga, aprofi-
tant per repassar la seva trajectòria
humana i artística a Sarrià de Ter. Parti-
cipen a la taula rodona la Paquita
Montgé, antiga monitora de sardanes
12_pDS
amb en Joan Turbau; la Dolors Xabé –
vídua d’en Martí Ballada-, en Francesc
Vila, bon coneixedor del nostre home-
natjat, organitzant amb ell la comissió
encarregada de la Festa Major. També
en Jordi Trull de la cobla sardanista
esmentada, que recordava del Dr.
Garriga la seva pulcritud en el vestir i
en els cotxes que conduïa, com també
la seva gran eficiència en el diagnòstic
mèdic. L’alcalde, Roger Torrent, va
recordar la seva gran implicació en el
dia a dia del poble, des de la seva
joventut fins que es va establir com a
metge. Via telefònica va intervenir-hi
l’Anna Maria, rememorant vivències
de quan vivia a casa dels pares: recor-
dava especialment un fet que va angu-
niar a tota la família – i molt especial-
ment a la seva mare- el dia que el seu
pare va haver d’anar a la Mota per
socórrer als guàrdies civils que havia
ferit el famós bandoler Quico Sabaté
en la seva fugida. Entre tots, suporta-
ven bé la professió del pare, i en la
vessant musical el recorda “assajant”
al piano les notes musicals d’una nova
composició: era un bon aficionat a la
música.
I vam trucar en Josep Mir, que
ens va fer “cinc cèntims” de la seva
col·laboració en la comissió per fer la
Festa Major, juntament amb en Fran-
cesc Vila -que ho va corroborar- en Sal-
vador Castañer, en Francesc Ramió,
en Valentí Puig, en Domènec Fulcarà i
Josep Garriga. Van haver de passar
unes quantes Festes Majors abans no
va ser possible aconseguir comprar als
Srs. Ensesa les parcel·les de terreny
que ubicarien la pista esportiva, per
poder tenir un millor emplaçament
pels actes de la Festa Major i un lloc
estable per a la pràctica de l’handbol
(avui pavelló de la UES).
També el Sr. Sergi Torrentà va
convidar tothom a assistir a l’acte d’ho-
menatge del diumenge. Entre tots els
contertulians vam repassar els aspec-
tes professionals, culturals i populars
dels cent anys del Dr. Josep Garriga. I
van debatre entorn de l’estat actual de
la sardana i els propers cursos que
aviat començarien a Sarrià.
I finalment arribem al diumenge
15 de novembre de 2009, un dia de
temperatura agradable, amb sol i
bonança meteorològica. El programa
previst es veié alterat a causa d’una
indisposició de l’homenatjat, i les
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 13
seves sardanes que estava previst
escoltar-les a la primera part, ho foren
a la segona, ja amb la seva presència.
La primera peça fou “Juny” de Juli
Garreta, continuant amb “El bruel de
Pals” d’Emili Saló, obligada de fiscorn,
amb Josep Malonda i Joan Manel Mar-
galef com a fiscorns solistes: aquesta
peça va ser l’escollida per la cobla sar-
danista “Aires gironins” per fer una
exhibició, ballant-la amb la modalitat
de “punts lliures”. Una esplèndida sar-
dana, molt ben interpretada i ballada
immillorablement. La següent peça
Foto de grup, la família Garriga i l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter
amb en Maties Martí. Foto: Quim Llunell.
que va sonar fou “La matinera” de
Josep Serra, amb Lluís Pujals i Gabriel
Castelló com a tibles solistes. I des-
prés “Les voltes d’en Rosés” de
Josep Cassú: en la seva presentació,
el seu fill, i director de la Cobla, Fran-
cesc Cassú, va fer esment de les
impressions que “Les voltes d’en
Rosés” havia causat al seu pare, quan
allà hi havia el Conservatori de Música,
fetes notes musicals a ritme d’havane-
ra. Abans de concloure la primera part,
escoltem “L’Auca del senyor Esteve”
de Jordi León, gran compositor i millor
flabiolaire, en format de Rapsòdia nou-
centista.
La segona part comença amb “El
TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga
carnaval de Venècia” de Marcel Saba-
té, actual director de la Ciutat de Giro-
na, una “Fantasia i Variacions per a fla-
biol solista i cobla”: en Pere Rabasse-
da al flabiol fa una demostració de la
seva excel·lència. I és aleshores quan
fa acte de presència el Dr. Josep
Garriga: tothom dempeus l’aplaudeix i
li dóna la benvinguda. Anuncien una de
les seves sardanes: “Noces d’or”,
composta al 1970, amb motiu del cin-
quantè aniversari de la fundació de la
“Mutual Medica de Catalunya i Bale-
ars”. Esmentem que la mateixa cobla
fou qui la va tocar per primera vegada
al “Poble Espanyol” de Barcelona, el
20 de juny de 1970. I com assenyalà-
vem abans, Josep Serra, gran músic i
millor compositor, en té una d’enregis-
trada amb el mateix títol: ”Noces d’or”
al 1949, en commemorar-se el cin-
quantè aniversari de la fundació FC
Barcelona.
La segona sardana del Dr. Garriga
que vam escoltar fou “Adoració”, la
primera de la seva “col·lecció”, pauta-
da quan tenia 18 anys, encara al seu
primer curs universitari. Santiago
Sobrequés, Joan Xirgu i Jaume Vicens
Vives van ser companys de “dispesa”
a Barcelona quan estaven estudiant a
la Universitat. I fou en Jaume Vicens
qui s’atreví a posar lletra a la primera
composició sardanista de Josep Garri-
ga. En primer lloc, una lletra amorosa,
que després van canviar per una de
patriòtica, que també desestimarien.
Ja a principis dels 60, es retrobaren i
tornaren a intentar-ho, però la malaltia
que acabà amb la vida de Jaume
Vicens ho impedí. Enguany -2010-
celebrarem també el centenari del seu
naixement.
Acabàrem el concert amb la inter-
pretació d’un Vals-Jota d’en Max
Hawart -de la Catalunya Nord- ano-
menat “Bisbalenc”. Amb molt de
ritme i correcta harmonia de conjunt.
Anomenarem els components de la
cobla que no hem esmentat fins aquí:
Josep Gispert i Jordi Parrot a les
tenores; Albert Font, Josep Ramon
Prats i Ramon Mora a les trompetes;
Gabriel Duch al trombó i Joan Xan-
drich al contrabaix.
Tot seguit es féu l’acte d’home-
natge, en primer lloc va parlar la Maria
Àngels Gutiérrez Garriga, néta del
doctor Garriga, fent referència als
seus records d’infantesa, la gran
humanitat del seu avi, i un fet que el
va marcar molt, haver de deixar la
conducció a causa de l’edat. I el Sr.
Roger Torrent, com a alcalde i repre-
sentant del municipi, li lliurà un record
d’homenatge i va fer un bon repàs de
la seva vida, trajectòria exemplar d’un
home que ha nascut, ha treballat, vis-
cut i envellit servint, guarint molta
gent de Sarrià i contrades: en definiti-
va, un home de poble, que deixa pet-
jada. També va ressaltar les seves
inquietuds culturals de jove – “Orfeó”,
“Foc Nou”- i de les tradicions catala-
nes en la composició de sardanes; aju-
dant en la consecució de les Festes
Majors, ja de més gran.
La Principal de la Bisbal rubricà
l’acte amb “Els segadors”.
Gràcies, Dr. Josep Garriga, pel
seu exemple, felicitats pels seus cent
anys, la seva enteresa com a gran pro-
fessional metge i la seva admirable
“passió” per les sardanes.
Així acomiadàrem una esplèndida
matinal, amb el compromís adquirit -
almenys personal- de seguir treballant
per la sardana i la cultura popular. ■
pDS_13
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 14

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

LA COLLA AIRES GIRONINS

EN L’HOMENATGE AL DR. GARRIGA
Jordi Trull

tit en la categoria de molta gent, segurament per això cui-

grans del campionat dava molt la imatge, vestia de forma
territorial de Girona. impecable, amb vestit fosc, camisa
La temporada de l’any blanca i corbata a joc. Els vehicles que
2010 s’ha iniciat amb utilitzava eren sempre molt nets,
les mateixes colles i semblaven acabats de pintar. Recordo
noves incorporacions que va anar molt temps amb un
de balladors i ballado- “Citroën stromberg”, de color negre i
res. posteriorment amb un Seat 124 color
La colla Aires beix, segurament dels primers que es
Gironins ha desenvo- varen fabricar.
lupat tot un seguit de Com a professional, recordo que
punts lliures, evolu- parlava poc, però buscava sempre dei-
cionant d’aquesta xar tranquil el malalt i els seus familiars,
La colla Aires gironins ens va oferir una exhibició de sardanes
manera la interpreta- utilitzava un perfil de caire psicològic que
de la competició. Foto: Quim Llunell.
ció de les sardanes, combinava amb el llenguatge mèdic
així com diferents segons el diagnòstic fet al malalt. Perso-

E
l Dr. Garriga ha estat tota
coreografies amb música de cobla, nalment, vaig patir una hepatitis aproxi-
la seva vida un gran
per a la presentació de la colla en el madament als 8-9 anys i durant dos
defensor de la identitat
que s’anomena “galop de fantasia” mesos el Dr. Garriga va venir cada tarda
catalana, ha compost 12
dintre dels concurs de sardanes. a visitar-me i posar-me dues injeccions,
sardanes i ha estat el
El fet que dos balladors de l’ac- penso que és un exemple significatiu de
promotor de la celebració del concurs
tual colla Aires Gironins siguin de la seva dedicació als malalts.
de sardanes de Sarrià de Ter mentre
Sarrià de Ter, va motivar que el món Pel que fa als concursos de sar-
va participar en l’organització de la
sardanista de competició s’afegís a danes, en aquella època es feien a la
Festa Major del poble.
l’homenatge al Dr. Garriga mitjançant plaça de l’Obra, que quedava plena a
La colla sardanista Aires Gironins
l’actuació de la colla. vessar, era un concurs lluït, amb mol-
va néixer l’any 2005 en una de les tro-
Amb coordinació amb la cobla La tes colles de tot Catalunya. En un d’a-
bades d’amics sardanistes i antics
Principal de la Bisbal i de mutu acord quests concursos, concretament el de
balladors de competició, quan la Maria
amb el seu director, el Sr. Francesc l’any 1972, vaig conèixer unes boni-
Àngels Salip va llançar el repte de
Cassú, la colla va ballar la sardana “El ques balladores de la colla Girona i va
recuperar les colles de competició a
Bruel de Pals” intercalant el lluïment i ser el motiu per entrar a formar-ne
Girona i crear una colla de veterans.
els punts lliures, sobre l’escenari, al part i iniciar la meva activitat dins el
Així va començar el camí de les
costat dels músics i amb formació de món de la competició sardanista.
actuals colles del GEiEG. El Grup va
4 parelles, ja que l’espai disponible no Recordo que un dels primers anys,
recolzar des del primer moment la ini-
permetia fer-ho amb les sis parelles després de cobrir la pista del club de
ciativa i va donar totes les facilitats per
que integren una colla sardanista de handbol N. Sra. De Montserrat, ja ano-
recuperar la secció de sardanes de
competició. menat “Unió Esportiva Sarrià”, el dia del
l’entitat. Any rere any es van anar
És molt possible que la participa- concurs va ploure amb molta intensitat i
incorporant nous dansaires, tant vete-
ció de la colla de competició en el tea- el concurs es va celebrar dins la pista
rans com joves balladors i balladores,
tre de Sarrià de Ter sigui precursora de coberta. Crec que va ser un fet excep-
que també es troben identificats en
recuperar aquesta activitat en els cional ja que aquest espai no s’ha utilit-
l’activitat sardanista.
actes de la Festa Major i permeti zat gaire bé mai per altres usos que no
L’any 2009 la secció va competir
rememorar cada any d’aquesta mane- siguin estrictament els esportius. Bé,
amb tres colles, Aires Gironins en la
ra l’homenatge al Dr. Garriga. doncs, en aquell concurs la nostra colla,
categoria de veterans del bàsic d’ho-
El Dr. Garriga, en el seu vessant la colla Girona, va treure la revessa i em
nor, Galligans en la categoria de vete-
personal, era una persona mediàtica, va tocar a mi repartir-la correctament, no
rans del campionat territorial de Girona
centre d’atenció i observat allà on cal afegir que va ser motiu d’alegria
i la colla Magrana integrada per joves,
anava, penso que era exemple per a especial fer-ho en el meu poble. ■
alguns encara juvenils, que han compe-
14_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 15
LA NOVA ROTONDA A VIA AUGUSTA
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter
E
l principal objectiu que
ens vam marcar a l’ho-
ra de planificar el pro-
jecte de la nova roton-
da a la Via Augusta, va
ser la seguretat. No cal que expliqui
com, des que es va crear aquesta cruï-
lla, s’havia convertit en un punt negre
de la nostra circulació. Els accidents
eren una constant. Calia evitar, doncs,
el perill. Aquest objectiu ha estat clara-
ment assolit. Les rotondes són, ja de
per si, una solució que habitualment
millora la seguretat però a més, en
aquest cas, el projecte ens ha permès
ampliar la lluminositat d’aquest sector
i fer els dos passos elevats, cosa que
no només ha contribuït a reduir la peri-
llositat per als vehicles, sinó també
per als vianants. El conjunt és més
segur, cosa que facilita també les con-
nexions amb dos espais públics: el
Pavelló Municipal i l’Església de Sarrià
de Baix.
L’altra fita que ens vam imposar
va ser la de millorar la mobilitat. Es
tractava també de plantejar una més
adequada distribució del trànsit, en un
lloc clau per la circulació de tot el sec-
tor de Sarrià de Baix i, fins i tot, de fora
del municipi. I això no era senzill per-
què les dificultats prèvies són clares.
No únicament perquè la Via Augusta
connecta l’avinguda de França amb la
Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter
C-66 (per tant, trànsit interurbà), sinó
perquè mai es senzill adaptar una
nova urbanització a una zona ja conso-
lidada. Tot i això, però, la millora de la
mobilitat també s’ha acomplert. El nou
disseny permet connectar d’una
manera nova però adequada (i consen-
suada amb els tècnics de carreteres)
els carrers Lloses i Firal amb Via
Augusta. Especialment pel que fa a
aquest darrer, on la solució finalment
adoptada permet mantenir-lo com a
vial de doble sentit.
Aquests dos, seguretat i trànsit,
eren els dos grans elements a tenir en
compte. Però no eren els únics, ja que
la rotonda i els carrers adjacents que
hi connecten eren una manera de dig-
nificar aquesta entrada al poble. És a
dir, era una oportunitat per començar a
urbanitzar d’una manera més propícia
tot aquest espai. En aquest sentit
encara falta. Cal fer més a l’entorn. De
fet, a la mateixa Via Augusta queda
encara tot un espai que va de rotonda
a rotonda per urbanitzar amb els ele-
ments mínims que hi falten (vorera,
lluminària i clavegueram) per, poc a
poc, consolidar-ho com un carrer més
del municipi. Aquest element, igual
que l’enjardinament de la rotonda,
resta pendent i caldrà fer-lo més enda-
vant. En qualsevol cas, les obres fetes
en aquest àmbit han permès progres-
sar en el seu desenvolupament urba-
nístic. Sobretot si a les obres fetes hi
sumem les que s’han fet també al
Cementiri Municipal i també, en un
AJUNTAMENT [La nova rotonda a via Agusta
futur immediat, les inversions en la
xarxa d’enllumenat públic en aquesta
darrera part del carrer Firal. Hem fet
un pas important per “municipalitzar”
un tram de carretera que fins ara era
més aviat de pas (de trànsit extern) i
ara ja és més un carrer.
Amb la inversió feta a través del
FEIL 2009, hem avançat. Però resten
per determinar elements bàsics. Prin-
cipalment pel que respecta a la conne-
xió del carrer Francesc Cambó amb la
Via Augusta. Per coherència amb la
cerca de seguretat, aquest carrer no
podia continuar “punxant” al costat de
la rotonda. De moment, el planteja-
ment actual és provisional però cal
buscar un resolució que permeti
garantir l’entrada i sortida de tots els
vehicles d’una manera apropiada. Hi
estem treballant conjuntament amb
els tècnics de carreteres del Ministeri
de Foment (que és encara titular del
tram) per trobar una solució que per-
meti ordenar aquesta zona amb la
voluntat de fer-ho des d’un perspecti-
va municipal i no de carretera de l’es-
tat. En els propers mesos anirem per-
filant el dibuix per aquest àmbit,
seguint amb els mateixos criteris que
ens han guiat en aquesta obra: segu-
retat, millor mobilitat i dignificació
urbana. ■
pDS_15
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 16

AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter

EL MERCAT DE SARRIÀ AFRONTA

ELS NOUS REPTES DE FUTUR
Esther Ferrero i Bosh
Agent de Desenvolupament Local

E
l mercat de
marxants de
Sarrià de Ter
no és un
espai comer-
cial de segona. Amb aques-
ta asseveració, des de l’àrea
de Desenvolupament Local
volem destacar la importàn-
cia del potencial econòmic
que suposa per a un munici-
pi comptar amb un mercat
de marxants consolidat i de
qualitat com ho és el nostre.
Amb una quarantena
de parades, s’ofereix una
oferta diversificada i com-
plementària a la que es pot
trobar en el comerç seden-
tari del poble i que en cap
cas suposa una competèn-
cia, ans al contrari, la suma
El mercat de marxants se celebra cada dimecres al matí al carrer Major. Foto: Esther Ferrero.
de les dues tipologies
comercials dóna com a
resultat un municipi compe- diversitat d’ordenances, mètodes, ubi- urbanístic i de via pública en el disseny
titiu comercialment i pol d’atracció cacions i procediments elaborats per del lloc on s’ubica el mercat, de ser-
important per l’entorn més proper, diversitats d’ajuntaments, des d’un veis com ara la recollida dels residus,
sobretot Sant Julià de Ramis i Pont col·lectiu que sovint està poc cohesio- control policial, servei de brigada, de
Major, tal i com ja es va demostrar en nat i que en el seu si hi ha tantes diver- mobilitat pels canvis de circulació de
l’estudi realitzat fa dos anys. gències com opinions. vehicles particulars i transport públic,
Ara bé, tant els marxants com el Com a ajuntament, la gestió del etc. amb les afectacions més o menys
mateix ajuntament som conscients mercat tampoc resta al marge de difi- positives que tenen per a la resta de
que la gestió del mercat no està cultats. S’han d’equilibrar i donar res- sarrianencs totes i cadascuna d’a-
exempta de dificultats. Pel que fa als posta a interessos contraposats en la questes peces. Per altra banda, tots
propietaris d’un lloc habitual de parada, manera, malgrat que en el fons com- plegats hem de tenir plena conscièn-
han de fer front com tot empresari a un parteixin l’objectiu final de dotar el cia que si bé els reptes són compar-
seguit de despeses de gestió i mante- municipi de serveis adequats i de qua- tits, les opcions per fer-hi front també
niment de negoci, comptar amb un risc litat per als sarrianencs. Em refereixo han de ser comunes, dialogades i
diari condicionat a la meteorologia i concretament als interessos dels mar- corresponsabilitzades.
sovint es troben amb un tipus de com- xants, dels comerciants, dels veïns El mercat de Sarrià és un mercat
petència deslleial pel que fa a altres que viuen a la zona de mercat i a la amb història, amb solera i amb mar-
paradistes que no només no estan a resta de veïns del poble. xants de nivell, ara bé, no n’hi ha prou.
l’alçada pel que fa a la qualitat de trac- Una activitat econòmica d’aquest Sarrià, els sarrianencs i els mateixos
te, preus i productes, sinó que a més tipus implica la mobilització i coordina- marxants necessiten anar més enllà
malmeten la imatge general de la resta ció de gairebé totes la àrees munici- per tal de garantir un futur sòlid des de
de marxants. I per si tot això no fos pals, per exemple a nivell administra- les accions i les estratègies presents.
prou handicap, a més han de lidiar amb tiu (permisos, revisions, sancions,,,), En aquest sentit, enguany el mercat

16_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 17
de Sarrià tornarà a tenir un canvi d’ubi-
cació. Aquest canvi respon al compro-
mís de tornar a situar el mercat en el
seu lloc original, quan s’iniciï la segona
fase de remodelació del carrer Major. I
Els marxants amb la bústia del sorteig de la
panera de Nadal.
per fer-ho, a més d’estudiar detallada-
ment on i com s’ubiquen les parades,
es comptarà amb l’opinió dels matei-
xos marxants i dels veïns directament
implicats. Aquest fet ha de ser un
revulsiu per fer les coses ben fetes des
d’un inici, ha de suposar una reactiva-
ció econòmica del mercat i el seu
entorn, ha de ser el repte que el conso-
lidi com a model de gestió per a la resta
AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter
de mercats, i evidentment ha de signi-
ficar un abans i un després del mercat
de Sarrià tal i com el coneixem.
Per fer-ho possible, comptem
amb els resultats de l’estudi elaborat
fa dos anys i que dóna eines d’anàlisi i
reflexió sobre l’equilibri en l’oferta
comercial que ha de tenir el mercat, la
incentivació dels propietaris de les
parades perquè facin del seu lloc de
venda un punt atractiu de compra.
També està funcionant una petita
comissió de treball formada per mar-
xants escollits entre totes les parades
amb plaça fixa, i ja s’ha portat a terme
per primera vegada alguna acció de
promoció comercial de forma conjun-
ta, com la Panera de Nadal, i s’incen-
tiva la fidelització dels marxants mit-
jançant reducció de la taxa anual a par-
tir d’un percentatge d’assistència,
entre d’altres.
Cap d’aquestes coses no és ni
serà possible sense la complicitat de
tots els agents implicats en aquest
canvi, que si bé el procés pot venir
liderat per l’Àrea de Desenvolupament
Local, ha de comptar amb la implica-
ció de la resta d’àrees municipals, els
marxants, els veïns del carrer Major i
de tots els sarrianencs. ■
pDS_17
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 18

AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi

PROGRÉS EN TEMPS DE CRISI

Lluís Aymerich Viñals
Primer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

S
ovint sentim tota mena nova normativa del Reglament de així, hauria estat difícil el finançament
de comentaris sobre la baixa tensió. Aquesta millora, àmplia- d’aquesta obra tan necessària per als
situació i els efectes de ment reivindicada des de feia uns nostres alumnes i ensenyants.
la crisi, alguns absoluta- quants anys i que per manca de recur-
ment pessimistes, però sos o dotació pressupostària no s’ha- MILLORES A L’ESCOLA BRESSOL
d’altres esperançadorament optimis- via pogut realitzar, enguany s’ha pogut MUNICIPAL
tes. Ni els uns ni els altres, si estan executar amb un cost que ratlla els
fonamentats, són mereixedors de críti- 60.000 euros, dels quals la Diputació És una gran satisfacció poder dir que
ques. Sóc de l’opinió que la crisi és una de Girona hi participa amb un 57% el nostre poble, amb un padró de gai-
realitat que gairebé tots sentim, però aproximadament. A banda de guanyar rebé 4.700 habitants, ofereix el servei
que cal sobreposar-se al pessimisme en seguretat, aquesta adequació de la de llar d’infants per a tots els veïns del
per aprofitar les oportunitats que ofe- instal·lació elèctrica, també ha
reix qualsevol situació econòmica. permès a l’escola instal·lar
Per descomptat i ja se n’ha parlat sense problemes les pissarres
altres vegades, també en els ajunta- electròniques i totes les eines
ments se senten aquestes pressions informàtiques que preveu el
econòmiques que provoca la situació programa HEURA, amb la qual
de forta crisi economicofinancera que cosa el nostre Col·legi Mont-
estem patint. Així doncs, el que cal és serrat esdevé pioner en
no llençar la tovallola i fer córrer la ima- aquest tipus d’instal·lacions.
ginació per no col·lapsar el desenvolu- Aquesta no és una actua-
pament del municipi. ció aïllada, sinó que forma part
En aquest sentit, cal esmentar del paquet de millores en l’edi-
unes quantes actuacions que s’han fici del CEIP Montserrat que
emprès des de l’Ajuntament de Sarrià l’Ajuntament de Sarrià de Ter
de Ter i que responen a aquesta Nous porxos a l’escola bressol Confetti.
voluntat d’evolució i progrés del Fotos: Lluís Aymerich
nostre poble:
municipi, sense que, avui per avui,
ENSENYAMENT quedi cap infant entre zero i tres anys
que ho desitgi i ho hagi sol·licitat
Estem plenament convençuts degudament, sense plaça a l’escola
que l’educació en el seu sentit bressol, tot i no ser un ensenyament
més ampli d’aprenentatge i de obligatori. Això, que ho valorem rela-
formació com a persona, és la tivament, potser perquè ho tenim, és
clau de l’èxit de l’esdevenidor important apreciar-ho en la seva justa
de la nostra societat. És per això Aparcament ordenat dels autobusos a l’escola Montserrat. mesura, sabent que l’ajuntament fa
que l’ajuntament no escatima un gran esforç per mantenir-ho ofe-
esforços en proporcionar als rint una plaça per cada infant amb
nostres centres d’ensenyament tots ha anat executant els tres darrers una qualitat poc habitual en el nostre
els mitjans materials i personals quan anys, la conversió de la casa del con- entorn. Des de tres anys ençà, s’ha
és el cas, per aconseguir la màxima serge en aula, la construcció d’un nou eliminat la llista d’espera ampliant la
qualitat del nostre ensenyament: aparcament i vial perimetral, l’adequa- capacitat sense que cap infant quedi
ció de l’espai per a rebre els mòduls sense plaça, s’han millorat les
MILLORES A L’ESCOLA d’ampliació, i ara, aprofitant el Fons instal·lacions amb ampliació d’aparells
MONTSERRAT Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibi- d’aire condicionat, tot i que cal reco-
litat, 2010, l’ajuntament ha donat prio- nèixer que encara n’hi manquen, s’ha
Aquest curs s’ha posat en marxa la ritat a la renovació del sistema de cale- adequat el pati amb la col·locació de
nova instal·lació elèctrica que ha per- facció de l’Escola, amb un pressupost porxos (amb el doble efecte
mès adaptar aquest equipament a la de 114.485 €, que de no haver estat d’ombrel·la i aixopluc) i sobretot, per

18_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 19
mantenir la qualitat, que des de sem-
pre ens hem proposat, s’ha hagut
d’ampliar el personal docent i no
docent, i així poder mantenir en el seu
punt més àlgid la ratio professor-alum-
ne per aconseguir un tracte personalit-
zat amb els nostres infants, tant en les
hores lectives com en les d’esbarjo,
de menjador o de migdiada. Per des-
comptat que, independentment dels
esforços que el consistori hi dedica,
cal fer una menció especial a la gran
professionalitat de les nostres educa-
dores i la gran estimació que aboquen
als nostres infants.
SOLUCIÓ DEFINITIVA A
L’ENCREUAMENT DE
LA VIA AUGUSTA
Feia ja molts anys que alguns reivindi-
càvem una solució definitiva a l’en-
creuament de la Via Augusta amb el
carrer de les Lloses i el Firal i final-
ment ha deixat de ser una llunyana
esperança per passar a ser una realitat
viscuda i així haurem eliminat definiti-
vament aquell punt negre de tants
accidents de circulació soferts per
amics, amigues i familiars. Algú pot
fer el comentari de si tocava o no a l’a-
juntament executar aquesta obra,
però el que ningú discuteix és que era
absolutament necessària i que s’havia
de realitzar sense demora. Els que
d’alguna manera l’han sofert, de més
a prop o més lluny, no s’aturaven a
preguntar a qui corresponia efectuar la
inversió, sinó en veure quan les admi-
nistracions es posaran d’acord per
solucionar aquest problema que els
sarrianencs i sarrianenques hem de
patir cada dia. Aquesta era la deman-
da de tots els veïns i veïnes de Sarrià
i davant la passivitat de les altres
administracions, l’ajuntament va
poder aprofitar els Fons Estatals d’In-
versió Local per eliminar aquest greu
problema que ens afectava a tots.
CENTRE DE VISITANTS
DEL GIRONÈS
En èpoques passades en les quals la
construcció immobiliària proporciona-
va quantiosos ingressos als ajunta-
ments, i la possibilitat d’acords i con-
venis amb les immobiliàries, solia pas-
sar que alguns governs locals, a costa
de sobrecarregar la densitat de pobla-
ció, s’enlluernaven per aquests ingres-
sos i per cessions d’espais construïts
a canvi del percentatge d’aprofitament
a què ja hi tenen dret per llei, sense
pensar en si els pressupostos munici-
pals permetrien o no desenvolupar
aquesta cessió d’espais i sense comp-
tar que aquests ingressos considerats
ordinaris, algun dia podien deixar d’e-
xistir (com en realitat ha succeït).
Sigui com sigui, el cas és que
Sarrià de Ter disposa d’un bon espai
per ubicar-hi uns serveis públics de
biblioteca i auditori i que l’ajuntament,
malgrat les dificultats econòmiques
actuals, ha assumit com a prioritaris.
Essent evident que per a la creació o
ampliació de determinats serveis
públics municipals cal sempre comp-
tar amb el finançament d’altres admi-
nistracions, en el nostre cas calia bus-
car formes imaginatives per dur a
terme el desenvolupament de l’espai
de què a Sarrià disposem en el sector
Cobega de l’avinguda de França. Ja
s’està treballant en la primera fase de
la biblioteca i l’auditori, la qual ha de
quedar acabada dins d’aquest any
amb el cofinançament de la Generali-
tat de Catalunya a través del Pla Únic
d’Obres i Serveis. Pel que fa a l’espai
restant, calia cercar solucions i conei-
xedors de la necessitat del Consell
Comarcal del Gironès, es va albirar la
possibilitat d’oferir aquest espai per a
la ubicació del Centre de Visitants del
Gironès dins del context del projecte
de Camins i Oficis del Gironès, oferta
que fou acceptada per part del Consell
Comarcal en sessió plenària del dia
16 de desembre de 2009.
El Conveni que hom signa amb el
Consell Comarcal consisteix en la ces-
sió temporal d’aquest espai amb una
superfície aproximada de mil metres
quadrats, per a la construcció, amb
finançament zero per part de l’Ajunta-
ment de Sarrià de Ter, d’un equipa-
ment que tindrà per objecte la dina-
mització del turisme al territori i donar
valor als recursos turístics existents,
mitjançant l’aprofitament de l’espai:
• en la recepció de visitants i presen-
tació i interpretació de la comarca a
AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi
partir dels oficis i tradicions culturals.
• en la venda i distribució de produc-
tes naturals i artesanals.
• en central de reserves de l’oferta de
fires, museus, rutes i altres serveis, a
partir de la creació d’una petita agèn-
cia de viatges.
• en la promoció de la gastronomia i
l’oci de la zona.
• en l’exhibició de les obres i treballs
d’artistes locals en zones de musealit-
zació, exposició permanent i exposi-
cions temporals, i
• en espais polivalents per tallers i altres
activitats divulgatives o formatives.
No cal dir que en tots aquests
espais hi serà àmpliament representa-
da la societat, el patrimoni i tradició
sarrianenca, amb la qual cosa s’aconse-
guirà utilitzar aquest equipament per a
la divulgació universal dels nostres
valors, sense haver-hi de destinar els
fons dels veïns i veïnes de Sarrià de
Ter. En definitiva, una actuació feta a
Sarrià i per a Sarrià, amb un projecte
ambiciós que comporta una inversió de
900.000 €, al cent per cent a càrrec d’al-
tres administracions i amb la qual dis-
posarem de més i millors serveis dels
que utòpicament hom havia imaginat a
càrrec de l’ajuntament, però en aquest
cas sense cap cost per part de Sarrià.
ALTRES ACTUACIONS I MILLORES
No vull abusar d’aquest espai per fer
un repàs exhaustiu de totes les actua-
cions municipals, no és pas el meu
objectiu, però tampoc vull acabar
sense deixar de recordar que amb
l’actual govern municipal s’han acon-
seguit moltes millores urbanístiques
en el carrer Joan Fusté, en el Pla de la
Rasa, en el Pla de l’Horta, en el Pla
dels Vinyers i també socials i culturals.
Hem vist començar la recuperació de
les restes romanes del Pla de L’Horta
que aviat podran ser mostrades en el
seu propi espai en un centre adequat
per a l’ocasió. Sense que sigui patri-
moni exclusiu de ningú, s’han consoli-
dat les jornades del Paper i la Fira dels
Comerciants (aquesta, amb ampliació
de l’espai), gràcies als esforços de l’e-
quip tècnic municipal, als participants
a les fires i a les entitats que habitual-
ment hi col·laboren. ■
pDS_19
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 20
AJUNTAMENT [Àrea serveis socials
ÀREA DE SERVEIS SOCIALS I GENT GRAN
DE SARRIÀ DE TER
Glòria Roca
Psicòloga de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran
Bingo a la cafeteria del Coro
ACTIVITATS DE NADAL A L’EDIFICI EL CORO
D
urant el mes de desem-
bre a l’edifici El Coro es
van fer diferents activi-
tats. Per una banda, es
va realitzar una decora-
ció d’aquest edifici amb elements
nadalencs i al mateix temps es va rea-
litzar una exposició de receptes de
cuina nadalenca de gent de Sarrià de
Ter. Aquesta exposició de receptes de
cuina nadalenca es va poder realitzar
gràcies a la participació i col·laboració
de persones que habitualment partici-
pen als tallers de manteniment de la
memòria que cada dimecres a la tarda
es realitzen al Coro.
A més a més, durant el mes de
desembre i de gener, les persones que
venien al Coro podien endur-se un llibret
d’aquestes receptes de cuina del muni-
cipi. Aquest exposició encara la podeu
visitar al Coro fins al mes de febrer.
Per altra banda durant el desem-
bre es va poder veure una pel·lícula
amateur de gent de Sarrià de Ter
20_pDS
sobre el càsting del Casal
Rock que es va realitzar a
l’Auditori Ateneu de Banyo-
les. El Casal Rock és un
programa de TV3 que ha
tingut molt èxit, tant de crí-
tica com d’audiència, i del
qual es vol iniciar una sego-
na temporada durant
aquest any. La idea del
programa és formar una
nova coral d’avis i assajar
fins al dia del concert, que
serà cap al maig de 2010.
Per participar al programa
televisiu, la persona ha de
ser major de 70 anys, ha de
tenir nocions de cant
(poden format part d’una
coral o, senzillament, ser
aficionats a cantar o tenir facilitat pel
cant) i ha d’ estar disposada a anar a
Barcelona cada dilluns i cada dijous
per assajar durant sis mesos aproxi-
madament.
Des de l’ Oficina Munici-
pal de la Gent Gran de Sarrià
de Ter vam fer difusió d’a-
questa activitat i vam tenir l’o-
portunitat d’ acompanyar una
persona de Sarrià de Ter i a
dues de Celrà al càsting del
programa. D’aquella experièn-
cia viscuda es va realitzar una
gravació que tots vam podem
compartir a principis del mes
de desembre; i aquell mateix
dia vam aprofitar l’ocasió per
fer un pica-pica amb els assis-
tents a la trobada i per fer una
ballada de sardanes a càrrec
dels participants al curset del
Coro.
Des d’ aquestes ratlles
volem animar a qui ho desitgi
a participar en els dos cursets
de sardanes que es realitzen
actualment cada dilluns i
cada dijous al Coro de
Sarrià de Ter.
Finalment, per
celebrar les festes nada-
lenques es va organitzar
un concurs de botifarra
al bar del Coro, on es
van repartir premis per a
tots els participants; i per tancar l’any
es va dur a terme un bingo de Nadal,
amb força assistència de gent, on es
van rifar vuit paneres de Nadal i altres
obsequis. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 21
4a. FIRA COMERCIAL
Esther Portilla i Benito
Presidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter
U
n any més i per quarta
vegada, hem celebrat
la Fira Comercial, la
cada dia més consoli-
dada Fira, feta pels
comerços del nostre municipi i dirigida
a tothom. La Fira dóna un impuls
important perquè en moments difícils
com els que ens troben, es valori la
importància que té el comerç en un
municipi. És per això que, any rere
any, la Fira s’ha convertit en una eina
per a reforçar el comerç de proximitat.
Com a comerciants, hem de fer
esforços per aconseguir que la nostra
botiga sigui un espai interessant, con-
fortable i agradable per al comprador.
Cal que sapiguem trobar la combina-
ció perfecta entre la imatge que des-
prèn l’establiment, el producte que hi
oferim, la comunicació i, sobretot, l’a-
tenció que prestem als nostres
clients. En definitiva, hem de saber
trobar un punt d’equilibri i no deixar-
nos encomanar pel pessimisme, ja
que l’actitud del comerciant com a
agent social actiu és fonamental.
Aquest any la fira ha tingut com a
novetat la instal·lació d’una carpa de
1.000 m2, destinada en la seva totali-
tat als sofàs de “Galerías del Tresi-
llo”. Esperem ampliar aquesta carpa
en futures edicions, amb la presència
de tots i cadascun dels establiments
de mobles de Sarrià.
L’organització d’una Fira sempre
té com a objectiu la difusió, la presèn-
cia, donar-se a conèixer,
fomentar la dinamització eco-
nòmica, i la nostra no n’és una
excepció. Aquesta voluntat
compartida per tots, de poten-
ciar el comerç de Sarrià, és al
mateix temps una responsabili-
tat individual de tots i cadascun
dels establiments del municipi.
Es tracta de ser competitiu, d’o-
ferir valor afegit. Ja no se’n fa
prou que es conegui el nostre
establiment, sinó que cal que es
conegui tot allò que oferim de
més i millor que la competència.
Per posar-vos alguns exemples,
al llarg de la Fira hem pogut
veure com alguns establiments ofe-
rien quelcom més que el seu produc-
te habitual, atraient al seu estant clien-
tela potencial, que d’altra manera difí-
cilment s’hi haurien aturat. Aquest és
el cas, entre molts d’altres, de la Far-
macia Blanco, que va destinar el seu
estant, en principi farmacèutic, a la
venda i degustació d’infusions, poten-
ciant així un producte diferent, però
que també podem trobar en el seu
establiment. El simulador de l’autoes-
cola o els cafès de la ferreteria Deco-
fer són altres exemples de dinamitza-
ció comercial individual que reforcen,
sense cap mena de dubte, els esfor-
ços col·lectius.
Com a Associació, volem també
felicitar tota la gent de la Ràdio Sarrià,
Neus Mercader, Marc Marquès,
Josep Oliveras, Jordi Paretas, la Idoia
Torrent i la Gemma Bessas per la gran
feina que van fer, fent la ràdio en
ENTITATS [4a. Fira Comercial
directe, amb entrevistes a tothom,
alegria i molta simpatia, van treballar
de valent i hi van posar esforç i cor.
També donar les gràcies a l’Associació
de Veïns de la Rasa pel dinar que van
organitzar i el temps que ens van dedi-
car col·laborant amb nosaltres, als
amics dels gegants, amb qui sempre
es pot comptar, al Gimnàs D’ARTS per
les seves exhibicions esportives, a
tots plegats per ser gent que sap fer
poble, GRÀCIES!
Dir, també, que l’Àrea de Desen-
volupament Local de l’Ajuntament de
Sarrià de Ter, un cop més, va donar
suport des del primer moment a la ini-
ciativa de l’Associació de Comerciants
i va desplegar tots els mitjans possi-
bles per millorar petits entrebancs,
des de la coordinació de l’esdeveni-
ment fins a la cessió del Pavelló Muni-
cipal d’Esports, d’equipament logístic i
suport econòmic i tècnic.
I finalment el nostre agraïment
més important a tots els veïns i veïnes
de Sarrià que ens van fer costat, parti-
cipant de la seva/nostra Fira. Agraïm
que valorin l’esforç fet per tots els
comerciants que hem treballat de
valent per a fer-la possible i a posar el
fil a l’agulla a la que serà la 5ª Fira
Comercial, on, com sempre, us hi
esperem. ■
pDS_21
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 22
ENTITATS [Sopar cap d’any
El sopar de cap d’any va congregar a 360 persones al pavelló municipal amb ganes de passar-s’ho bé. Fotos: Comissió cap d’any.
CAP D’ANY 2010
Les entitats de la comissió de Cap d’Any
L
a unió fa la força. I això ha
quedat demostrat en l’or-
ganització de la revetlla
de Cap d’Any d’enguany
a Sarrià. Un grup de gent
integrant de les diferents associacions
del nostre poble va començar a plan-
tejar fer una festa de Cap d’Any que
fos econòmica per intentar reunir el
màxim de gent possible. Aquella peti-
ta idea que semblava complicada, per-
què en aquestes dates la paraula
“econòmica” no consta en cap diccio-
nari, va anar prenent forma de mica en
mica. Reunions i més reunions per
veure quines entitats estaven disposa-
des a col·laborar-hi o, altrament dit, a
posar hores i feina al servei del poble
per tal de tenir una bona revetlla per
compartir amb amics, veïns i familiars.
Quan aquesta gent emprenedora
va decidir tirar endavant la festa hi
22_pDS
havia molts dubtes. Òbviament és una
data on molta gent no surt, o que ho
celebren a casa en família, hi ha gent
que no ho celebra, els que tenen nens
què faran, ... Era un repte a tirar enda-
vant i bàsicament s’havia d’engrescar
els nostres veïns a tenir ganes de sor-
tir de festa.
La recepta va ser senzilla: una
revetlla a prop de casa, en un local
gran, sense problemes per aparcar-hi,
amb lloc perquè els nens es poguessin
moure, amb un menú econòmic per als
adults amb un entrant, carn i peix i un
de molt més econòmic i molt adequat
per als nens. Hi havia postres, els raïms
de la sort, una bossa cotilló per animar
la festa i ... música, que en una festa de
Cap d’Any no pot fallar mai per a la gent
que vol gaudir de poder moure l’esque-
let per fer baixar tot el menjar. Com en
tota festa hi havia un servei de bar on
es podia anar a pendre un refresc o
alguna coseta més forta per oblidar les
penes del 2009.
En principi la idea era organitzar-
ho tot i vendre tiquets per a 360 assis-
tents. Per ser la primera vegada ja era
un número important i no se sabia
com respondria la gent en aquesta
època marcada per la crisi. Però ... sor-
presa!!! La proximitat de casa, el preu
atractiu (32 € els adults i 15 € els nens)
i les ganes de poder sortir a ballar
podent portar tota la família en un lloc
tranquil i controlat van fer disparar les
previsions. La venda de tiquets va
anar a molt bon ritme. Tothom havia
d’anar a Decofer a buscar-los i això va
fer que fos fàcil saber quants n’hi
havia de venuts i quants en quedaven
en cada moment. Molts dies abans
del termini previst de finalització de
venda ja s’estaven esgotant els
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 23
tiquets. Això va fer que es fes una
nova línia de taules i així la capacitat va
arribar als 420 comensals. Tot i aquest
augment de places, de seguida es va
veure que vam quedar curts en les
previsions i dies abans ja no quedaven
tiquets i molta gent del poble no va
poder venir.
La nit de la revetlla de Cap d’Any
va ser especial, com solen ser-ho
sempre aquestes festes. La gent molt
arreglada o molt senzilla anava arribant
i buscant el seu lloc entre les fileres
de taules i les cadires numerades.
Mentrestant, els diferents membres
de les associacions es van preparar
per fer de cambrers no professionals
emplatant els menjars i cridant taula
RESTAURANT MAS NOU
CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS
MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.
Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43
per taula per poder anar a recollir el
seu sopar. El menjar va ser excel·lent,
amb un entrant de pastís de peix, un
primer de cua de rap i un segon de
cuixa de xai. Tot acompanyat d’aigua,
vi i cava per brindar pel nou any. Els
nens, per la seva banda, menjaven
croquetes de pollastre i calamars a la
romana i seguidament canelons. Ells,
amb el menú tenien incloses una llau-
na de cola i una de taronjada. Tothom
va ser molt ordenat a l’hora d’anar a
recollir els seus plats i retornar-los
buits per llençar-los a les escombra-
ries. Això va facilitar molt la feina dels
que repartien el plats de menjar.
Les postres van consistir en un
deliciós bracet de nata i seguidament
ENTITATS [Sopar cap d’any
es van repartir les bosses cotilló i una
copa de plàstic amb els raïms a dins.
Així ja ho teníem tot preparat per rebre
el nou any. Es van omplir les copes de
cava i la gent va esperar impacient el
so de les campanades. Per problemes
tècnics no es van poder seguir les
campanades en directe, però tot esta-
va previst. La discomòbil les portava
gravades per tal que quan arribés el
moment tothom pogués menjar (o
almenys intentar-ho) els dotze grans
de raïm. Entre riures, embarbussa-
ments i els que van aconseguir fer
desaparèixer els dotze grans del plat
va ser unànime el brindis i el desig :
FELIÇ 2010 !!! Molts petons, festa i
alegria entre els assistents.
Ara ja només ens quedava posar
la música a tot drap i posar-nos a
ballar. La nit és jove! La pista ràpida-
ment es va omplir de persones grans
i petites amb ganes de divertir-se i
passar una molt bona estona. Els més
“acomodats” prenient alguna coseta
asseguts còmodament a les seves
cadires i gaudint de la festa a un altre
ritme. I sorprenentment alguns nens
petits que havien d’estar dormint a
aquelles hores estaven ballant en el
que podia ser la seva primera “nit de
discoteca”. O sigui que tothom va
passar-ho molt i molt bé.
Així, doncs, queda clar, la unió fa
la força i si les entitats del poble s’u-
neixen per treballar totes juntes poden
sortir coses fantàstiques com aquesta
revetlla. Ha estat un ÈXIT total. Ara ja
només em queda dir: FELIÇ 2010 A
TOTHOM! ■
pDS_23
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 24
ENTITATS [Gegants a la tardor
La colla gegantera de Sarrià de Ter fent la cercavila per l’eixample
gironí per Fires 2009. Fotos: Amics dels Gegants.
GEGANTS
A LA TARDOR
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter
L
a recta final de l’any va
marcant la clausura de la
temporada gegantera. Els
dies s’escurcen, ja s’han
celebrat la majoria de fes-
tes i els mesos de bon temps han pas-
sat. Però això no vol dir que durant
aquests mesos no hi hagi activitat: al
contrari! L’agenda de la nostra colla,
una vegada celebrada la festa major de
Sarrià, ha recollit les següents cites:
VILABLAREIX
(20 de setembre): una sortida de diu-
menge a la tarda, sota l’amenaça de la
pluja. Al final, vam poder sortir, fer la
cercavila i el ball en el marc de la fira
de tardor d’aquest poble del Gironès
que sempre ens acull tan bé.
RIUDELLOTS DE LA SELVA
(26 de setembre): sortida de dissabte a
24_pDS
la tarda de festa major i amb la partici-
pació d’un bon nombre de colles. Cer-
cavila molt animada pels carrers del
poble i ball final a la pista poliesportiva.
FIRA DEL PAPER
A Sarrià. (4 d’octubre). Com en cada
edició, no fallem mai en la cercavila d’i-
nauguració de la fira. En Cinto i la Maria,
en Quimet i els grallers i timbalers ja for-
men part del paisatge de la Fira.
GIRONA – TOTS SANTS
(1 de novembre): si hi ha una trobada
gegantera que és multitudinària i
espectacular, aquesta és la de Fires de
Girona. Aquest any se celebrava el dia
de Tots Sants i, per acumulació d’ac-
tes, la plantada tingué lloc al parc del
Migdia i la cercavila va discórrer per
l’Eixample gironí. Els gegants i cap-
grossos van deixar la pedra del barri
vell per ballar pels carrers del nou eix
comercial. La participació va ser molt
elevada, amb colles d’arreu del país, i
un èxit de seguidors i espectadors.
ASSEMBLEA
(15 de novembre): en aquesta ocasió
els gegants i capgrossos es queden a
casa i és el moment de passar balanç
de la temporada. Aquest any tocava
renovació de junta, que, com sempre,
està a la vostra disposició.
FIRA DEL COMERÇ A SARRIÀ
(29 de novembre): és una altra activi-
tat fixa a l’agenda. És un honor partici-
par en la inauguració de la Fira i, amb
la música i els balls, donar un ambient
festiu entre les mostres d’activitat
comercial sarrianenca. ■
Fins a la temporada 2010!
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 25
EL POL NORD
Assossiació de Veïns
La Rasa
E
l barri de la Rasa sem-
pre s’ha caracteritzat
per tenir gent de totes
les procedències i de
molts països d’origen
diferent. I per les dates nadalenques
sempre ve a passar-hi uns dies i apro-
fita per fer turisme per Sarrià una per-
sona molt especial. Ve dels països
nòrdics, exactament del Pol Nord, i es
diu Pare Noel.
La tradició catalana de les dates
prèvies al Nadal sempre ha estat la de
fer cagar el tió. Un tronc màgic al qual
s’alimenta els dies previs a la nit del
24 de desembre i finalment a cops de
bastó i cantant-li una cançó ens
“caga” els primers regals d’aquestes
festes. Però a aquesta nostrada festa
hi hem incorporat la visita d’aquest
simpàtic home vestit de vermell. És
un home bastant gros i que no parla
gaire, nomès té un simpàtic riure que
fa : ho,ho,ho i que va tocant una cam-
paneta per anunciar la seva arribada.
Els nens ja saben que ell només porta
un sac ple de caramels que va repar-
tint entre tothom. I que la nit del 24 al
25 de desembre , gràcies al seu tri-
neu, els seus rens voladors i a la
magia d’aquests dies i sobretot a la
il·lusió dels més petits de les cases,
reparteix regals entre els infants que
s’han portat bé. Desprès ja desapareix
i no el tornem a veure fins l’any que
ve. Són unes llargues vacances
merescudes després de la molta feina
ENTITATS [El Pol Nord
que ha de fer en una
sola nit !!!
Enguany, l’AAVV
de la Rasa ha organit-
zat la visita del Pare
Noel o Santa Claus al
nostre poble. Durant
els dies previs a Nadal
va visitar alguns dels
diferents barris que
formen part de Sarrià.
La seva vinguda sem-
pre omple d’alegria
els carrers i ell va fer
dringant la campana
que porta i va repartint
caramels entre tots
els qui va trobant pel
carrer, dins de les boti- El Pare Noel va passejar-se amb total impunitat per la Rasa,
gues, ... Potser no oferint caramels a la mainada. Foto: AAVV La Rasa.
tothom ha coincidit
amb ell en algun moment, però els lar i abans de finalitzar la festa, el Pare
que sí ho han fet se’ls dibuixa un som- Noel va voler visitar aquell barri. Així va
riure a la cara. Els nens sempre estan saludar i repartir caramels entre tots els
contents de rebre llaminadures però assistents a la magnífica festa i veure
als adults també ens agraden. No ens el seu company de feina per aquestes
hem d’enganyar que aquest entranya- dates, el tió, amb qui comparteix l’ale-
ble personatge només ens visita un gria de repartir joguines entre els més
cop a l’any i trobar-lo pel carrer és petits de la casa i fer feliç a tothom dins
especial per a tots nosaltres. Tots pen- les tradicionals festes nadalenques.
sem qui és aquest enigmàtic perso- Així doncs, esperem que l’any
natge que només veiem un cop a l’any que ve torni a venir aquest foraster tan
i que no parla ? La resposta ens la famós al nostre poble. On sempre és
donen fàcilment els nens : és el Pare rebut amb els braços oberts i esperat
Noel! amb afecte per part de tots els habi-
Aprofitant que els veïns del Pla de tants de Sarrià. Gràcies Pare Noel i
l’Horta fan cagar un tió molt espectacu- fins l’any que ve! ■
flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447
pDS_25
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 26
ENTITATS [Tió del Pla de l’Horta
TIÓ DEL PLA DE L’HORTA
Associació de veïns del Pla de l’Horta
E l proppassat
19 de desem-
bre de 2009,
el Tió de Nadal
de Sarrià de
Ter va visitar el barri del Pla
de l’Horta.
Tan bon punt el vam
anar a veure ens va informar
que tenia la panxa ben plena,
a rebentar, i que esperava
amb entusiasme que vin-
gués tota la mainada de
Sarrià de Ter a visitar-lo. Vam
fer córrer la notícia i els nens
i nenes de Sarrià van anar a
veure’l acompanyats de pares, mares,
ties, oncles, ties, avis i àvies; tot un
conjunt d’amics i amigues del simbòlic
i màgic amic que a les nostres llars
dóna el tret de sortida a un Nadal que
és ple d’amistat, germanor i xerinola.
És clar que, enguany, a les nostres con-
trades s’ha aplegat tothom entorn dels
símbols i actes que ens mostren l’es-
perit nadalenc i estenen aquest senti-
ment a totes les llars sarrianenques.
Hi havia una gran expectativa per
anar a veure com el Gran Tió del Pla de
l’Horta somreia i oferia a tots els nens
i nenes aquells regals que tenia a la
seva immensa panxa que s’havia anat
botint amb el menjar que li havíem
donat durant les darreres setmanes
(mandarines, plàtans, pastissos, dol-
ços, magdalenes, iogurts.. ). El nostre
amic deixava el plat ben net, no trobà-
vem cap engruna, era conscient que
com més mengés, més regals portaria
a tots els infants que l’esperaven. El
Tió és un gran amic dels nens i nenes
de Sarrià de Ter i sap que tothom se
l’estima d’allò més, sense parangó.
A primera hora de la tarda va
començar a arribar mainada per con-
templar la seva cara ben rodona i ama-
ble, i fins i tot algun infant se li va apro-
par per oferir-li les més sinceres i fer-
vents abraçades com a mostra d’amis-
tat i d’amor. Aquest símbol del Nadal
26_pDS
el Tió, un senyor amb un
delit de generositat
immens, l’emplenava
d’orgull i que correspo-
nia amb un regal per a
cada infant. Conforme
anava passant tota la
mainada, el Tió va poder
comprovar que tothom
tenia ben apresa la seva
cançó i la cantaven ben
alt perquè conegués les
seves veus i que escol-
tés amb claredat que
l’havien anat a visitar,
representava per alguns nens i nenes com cada any. Ara bé,
la porta d’entrada i la total immersió a també hi havia menudets i menudetes
la màgia d’aquestes dates que servei- que era la primera vegada que l’ana-
xen per reunir i acollir les persones i ven a visitar. De ben segur que aquest
per acomiadar un any i encetar-ne un any tornaran a saludar-lo i cantar-li la
de nou que es mostra ple de desitjos i seva coneguda cançó. ■
de bons propòsits.
Ara sí, tenim tota la mainada pre-
parada per donar la volta a l’i- Fotos: Agustín Jaime
lla del famós segon bloc de
la barriada del Pla de l’Horta.
Pots veure en els ulls, els
gestos, les paraules i tot
l’ambient que es crea, que el
guirigall es transforma en
una única i exclusiva veu que
va dirigida al Gran Tió; una
pregària perquè cagui a cada
nen un regal. Una mostra de
la magnificència que ens
porta als més petits a con-
vertit el Nadal en un moment
de màgia, d’il·lusió, de pas-
sió, d’un sentiment íntegre
de germanor que dóna
aquest significat únic i exclu-
siu que només es pot acon-
seguir amb la recepta tan
ben cuinada, i coneguda per
tothom, que és l’amor i l’a-
mistat.
Tot seguit van comen-
çar a pujar tots els nens i
nenes a cantar la cançó del
Tió, una salutació cordial que
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 27

ENTITATS [Sarrià decideix

TU DECIDEIXES! SARRIÀ DECIDEIX!

Comissio cívica Sarrià de Ter Decideix!

S
embla ser que fa mesos la paraula deci-
dir s’ha posat de moda. Els mitjans de
comunicació, els polítics, els ciutadans,
sembla ser que ara tothom està
impregnat d’aquest concepte tan sen-
zill com és el de donar una solució o judici definitiu
sobre un tema. Però és que no només sentim a par-
lar de decidir, sinó de decidir la determinació de voler
ser o no una Catalunya
independent.
I què vol dir una
Catalunya indepen-
dent? Vol dir una Cata-
lunya que tingui un
govern propi per perse-
guir el seu desenvolu- en definitiva que som
pament econòmic, sarrianencs i sarria-
social i cultural i estruc- nenques que ens
turar-se lliurement, importa el nostre
sense ingerències país, el que decidei-
externes i d’acord amb xen els nostres repre-
el principi d’igualtat. sentants polítics i tot
Com que Arenys el que això ens impli-
de Munt va iniciar una ca en les nostres
Marc Marquès va fer la presentació de la Plataforma Sarrià decideix.
onada de referèndums Fotos: Jordi Paretas. vides. Volem tenir el
per demanar als pobles dret de decidir si
si volien o no volien una volem una Catalunya
Catalunya que continués formant part d’Espanya, i I alguns us preguntareu, sense Espanya o que
després que altres pobles seguissin els mateixos cal anar a votar?, servirà d’algu- ja ens està bé com estem. Tan
passos per donar dret d’opinió als ciutadans, Sarrià na cosa? I tant que cal anar a sols per això, val la pena anar a
de Ter ha considerat que els sarrianencs i sarrianen- votar! I tant que servirà! Servi- votar. Volem que Catalunya,
ques no són menys i també se’ls ha de concedir rà perquè tothom sàpiga que Espanya i Europa sàpiguen que
aquest dret a decidir. som aquí, que som un poble som aquí i només exercint el
És per aquest motiu que a Sarrià, després que que volem formar part de les dret a vot en farem ressò.
l’ajuntament aprovés una moció de suport a les con- decisions que es prenguin en L’èxit del Decidir a Sarrià
sultes, s’ha format un grup de ciutadans i ciutadanes aquest país, que som ciutadans només rau en nosaltres. Un crit
amb la bona voluntat de fer possible una jornada on que ens interessa on van a en silenci és la major força que
tots els sarrianencs i sarrianenques puguin expres- parar els impostos que paguem pot tenir un poble i ara en
sar-se i dir la seva davant la polèmica situació si Cata- i que potser ens agradaria tenim l’oportunitat davant una
lunya ha de ser o no independent. L’objectiu d’a- rebre més perquè també consulta que només depèn de
questa comissió cívica, Sarrià Decideix! és el de paguem més que la resta, que la bona voluntat, participació i
fomentar la participació essent neutrals i aconseguir ens interessa saber si el siste- col·laboració de tots els sarria-
que tots i totes anem a votar, un SÍ o un NO, a la ma d’immigració que hi ha és nencs i sarrianenques. Els
consulta popular prevista el dia 25 d’abril. Amb això el millor o creiem que es podria veïns i veïnes hem de ser la
cal afegir el suport i adhesions de les diverses enti- millorar, si les beques que clau de l’èxit i aconseguir que
tats del poble i de persones individuals que fan que reben els nostres fills són sufi- la resta de pobles vegin que a
aquest mecanisme de participació ciutadana tiri cients o se’n beneficien més Sarrià de Ter tothom diu la seva
endavant. altres comunitats autònomes, i ningú no ens fa callar ■

pDS_27
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 28
OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés
Pancarta a l’espai municipal on es preveu la construcció del Centre de Visitants del Gironès. Foto: Roger Torrent
EL CENTRE D’ACOLLIDA DE VISITANTS
DEL GIRONÈS
UNA INVERSIÓ PER AL POBLE, UN NOU EQUIPAMENT PER SARRIÀ
Roger Torrent i Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter
Q uan l’equip de govern
de Sarrià va decidir cedir
al Consell Comarcal els
terrenys (2.641m2) per
fer la Deixalleria Comar-
cal per 50 anys, nosaltres no ens hi
vam oposar en absolut. Estàvem, lla-
vors, a l’oposició i sense cap voluntat
de fer demagògia (ans al contrari) vam
recolzar la decisió. Aquells terrenys
haurien pogut servir per infinitat de
coses (per exemple, el viver d’empre-
ses que ara surt a debat), però vam
entendre l’oportunitat. Sarrià de Ter
tenia un equipament més.
Aquesta decisió es va prendre la
passada legislatura. I no va ser l’única
vegada que es va parlar de cessions.
L’equip de govern també va proposar
cedir els 2.000 m2 de la zona d’equi-
paments del Pla de Vinyers per fer-hi
un centre assistencial d’una fundació
28_pDS
privada. Finalment, aquesta opció no
es va dur a terme, tot i que l’equip de
govern la defensava. Es tractava,
també, d’una cessió per cinquanta
anys (el màxim que permet la llei).
En definitiva, la cessió de
terrenys i equipaments a altres admi-
nistracions (o fins i tot privats, com
volia fer l’anterior equip de govern)
forma part de les fórmules de què dis-
posa un ajuntament per aconseguir
serveis, inversions i oportunitats per al
seu poble. Els beneficis poden ser
amplis, des de la inversió directa a la
creació d’ocupació. De la generació de
riquesa a la consolidació d’una imatge.
Això és el que assolirem amb el
Centre d’Acollida de Visitants del Giro-
nès. Un equipament que hem aconse-
guit per a Sarrià de Ter davant d’altres
propostes perquè hem sabut oferir un
bon emplaçament. S’ubicarà a Cobe-
ga, en un espai entre l’avinguda de
França i el carrer Sant Jordi al costat de
la nova Biblioteca Municipal i de l’Audi-
tori. Allà hi cedim uns 1.000 m2 de sos-
tre, és a dir, uns 500 de superfície (4
vegades menys del que es va cedir per
a la Deixalleria). La cessió serà per 20
anys (s’ha escrit que seria per 99 anys o
per sempre), mentre la que es va fer
per la Deixalleria era, com hem dit, per
cinc dècades. Amb tot, aconseguirem
una inversió de més d’1.000.000 d’eu-
ros, uns diners de què nosaltres, avui,
no disposem i que pagaran integrament
la Unió Europea (la primera vegada que
inverteix a Sarrià) i el Consell Comarcal.
L’ajuntament no haurà d’aportar directa-
ment cap euro per aquest concepte. I
és clar que en temps de crisi econòmi-
ca no ens podem permetre el luxe de
deixar perdre injeccions de diners vin-
guts d’altres administracions.
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 29
En definitiva, el Centre d’Acollida
de Visitants del Gironès compleix el
que s’espera de qualsevol cessió. Es
tracta d’un equipament que ens posa
al mapa: Sarrià de Ter serà porta d’en-
trada per a qualsevol turista a la nostra
comarca. Sarrià de Ter serà referència.
Abans, el nostre poble era conegut
per altres coses no tan positives, ara
ho serem des d’un punt de vista turis-
ticocomercial. Amb aquesta mesura,
doncs, contribuïm també a consolidar
un canvi en el model econòmic i, per
tant, a generar activitat econòmica
nova a casa nostra.
Serà un espai on la història del
nostre municipi i la nostra comarca es
promourà conjuntament amb el paquet
turístic del nostre entorn. On es difon-
drà l’oferta gastronòmica i artesanal del
Gironès. Des d’on es derivaran tots els
itineraris i activitats lúdiques del públic
que arribi, des d’on es podrà explicar el
nostre patrimoni i on el sector hoteler,
de la restauració i cultural tindrà un apa-
rador. És per això que el Centre de Visi-
tants crearà riquesa. No només pel pro-
jecte en si, dinamitzant el sector turís-
tic, sinó per les dinàmiques positives
que crearà al seu voltant. No en va, es
preveu que hi passin més de 30.000
visitants a l’any. Amb tot el que això
comporta no només de prestigi, sinó,
també ho hem esmentat, d’activitat al
seu voltant.
I és cert que els sarrianencs no hi
anirem cada dia. Potser ni tan sols una
vegada a la vida. És veritat que no serà
un equipament d’ús freqüent dels
veïns. Però quants sarrianencs faran
servir directament la Facultat de Medi-
cina? I oi que a ningú se li acut discu-
tir els beneficis que comporta el Cam-
OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés
pus de la Salut? Doncs amb el Centre
de Visitants passa el mateix.
Aquest no és el debat. Això es
evident. Perquè és clar que la riquesa
que ens aporta el Centre va més enllà.
El que estem buscant és que vingui
gent de fora. O no és el que es prete-
nia també quan s’imaginava un
museu? Quin sentit tindria aleshores
preveure un equipament d’aquest
tipus sinó era atreure forans? Atreure
turistes? Perquè suposo que no es
pretenia que 30.000 sarrianencs (per
posar les xifres del Centre) visitessin
“el seu” museu cada any. Es parla
també d’Arxiu Històric: una eina inte-
ressantíssima (i ho dic jo, que sóc dels
que he utilitzat el de Sant Josep a
Girona, on es va decidir portar els
documents històrics de Sarrià de Ter),
però que tampoc és un equipament
de masses. En fi, és obvi que és més
fàcil que sigui el Centre de Visitants
que ens aporti aquests visitants a casa
nostra. I tot sense renunciar a cap
possibilitat.
I és que tindrem el Centre de
Visitants però volem anar més enllà.
Volem difondre el nostre patrimoni,
però fer-ho bé. Aquest és el model: si
volem museus, siguem ambiciosos.
No podem parlar de vestigis arqueolò-
gics, de patrimoni paperer i de llegat
artístic barrejats. Quin mèrit té un
espai sense un discurs museístic clar i
definit? Quants museus de poble
coneixem que no tenen més interès
que el que puguin generar els seus
propis conciutadans? En aquest sen-
tit, només serem atractius si som
únics. Si som potents.
Aquesta és la voluntat que ens ha
mogut aquesta legislatura, quan hem
iniciat les excavacions de la Vil·la Roma-
na al Pla de l’Horta i ja estem treballant
conjuntament amb la Diputació de Giro-
na i la Universitat en un Centre d’Inter-
pretació de la Vil·la Romana i un museu
de les restes arqueològiques in situ.
Com que ens ho creiem, treballem per-
què el nostre passat romà tingui el lloc i
la repercussió que es mereix. Aquest és
el camí. I el mateix passa amb el patri-
moni de l’Emília Xargay o la nostra tradi-
ció paperera. Si el volem mostrar, fem-
ho adequadament i sobretot que des-
perti curiositat més enllà del nostre
terme municipal. Perquè si no, per què
fem museus?
Això, però, és un debat paral·lel.
Ara del que hem de parlar es del Cen-
tre de Visitants del Gironès. Una opor-
tunitat aprofitada. Un tren que passa-
va ara i que no ens podíem permetre
el luxe de deixar escapar. No ho hem
fet amb el Campus Universitari de la
Salut i tampoc ho hem fet amb el Cen-
tre de Visitants. I això ens garanteix
una manera de lligar futur i passat.
Promoció econòmica i divulgació de la
nostra riquesa patrimonial. Així doncs,
no només es tracta, fent balanç, d’un
projecte molt positiu per a Sarrià, sinó
que, a més, permet fer-lo compatible
amb totes les altres idees, reflexions
o desitjos que es tinguessin.
Tots estem d’acord que aquest
és un projecte interessant per a Sarrià
de Ter i la cessió de l’espai és l’eina
necessària per aconseguir-lo. La
mateixa eina que s’ha usat per fer
venir la Universitat de Girona a Sarrià
i que es va fer servir per la Deixalleria
Comarcal. Els ajuntaments hi som per
això, per aconseguir inversions inte-
ressants per al nostre poble. ■
pDS_29
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 30
OPINIÓ [Centre de visitants
EL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS,
UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENS
SURT MOLT CARA
Per Roger Casero Gumbau.
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. Grup municipal del PSC de Sarrià de Ter
S
i res no ho
impedeix, si el
poble, si els
veïns i veïnes
no ho impedei-
xen, Sarrià de Ter acollirà a
partir del 2010 el Centre de
Visitants del Gironès, projec-
te impulsat per l’Àrea de
Turisme del Consell Comarcal
del Gironès. La notícia, apa-
rentment molt positiva, és, a
criteri nostre, una de les pit-
jors notícies d’aquest mandat
municipal per a Sarrià de Ter,
no tant pel projecte del Cen-
tre de Visitants sinó per l’es-
pai on es preveu que s’em-
placi: al sector Cobega, a peu
d’autovia entre la Rasa i el Pla
dels Vinyers, al costat de la
nova biblioteca municipal,
actualment en construcció, i
al mateix espai on es preveia
completar el nou Centre Cul-
tural de Sarrià de Ter que
havien de formar la nova
biblioteca Emília Xargay, un
auditori, una sala d’exposi-
cions, una sala museu i l’arxiu
històric.
La decisió del govern
municipal de cedir gratuïta-
ment, al Consell Comarcal del
Gironès, 1.081 m2 per a l’em-
plaçament del Centre de Visi-
tants ens sembla del tot
injustificada, precipitada i
mancada de visió, responent
només a la immediatesa d’un
projecte, al curt termini i a la
manca de visió de futur. Pel
PSC cal abordar aquesta deci-
sió des d’una perspectiva
política, social i econòmica,
30_pDS
tenint presents aspectes de
disponibilitat de sòl i superfí-
cie per a equipaments muni-
cipals i econòmics, de neces-
sitat presents i futures d’e-
quipaments i serveis munici-
pals i del balanç cost-benefici
que una operació com aques-
ta pot suposar i suposa per
Sarrià de Ter.
EL NOU CENTRE CULTU-
RAL DE SARRIÀ DE TER,
UN PROJECTE QUE QUE-
DARÀ COIX
Al llarg de l’anterior mandat
es va començar a gestar, i de
fet es va definir, el nou Cen-
tre Cultural de Sarrià de Ter
amb la ferma voluntat de
donar resposta a les necessi-
tats presents i, sobretot futu-
res, del nostre poble a nivell
cultural. Amb aquesta finalitat
es van definir els 2.200 m2
de superfície destinats a
equipaments culturals per a
diferents usos: el trasllat de la
biblioteca Emília Xargay, mul-
tiplicant per deu la seva Roger Casero en la xerrada informativa als veïns de Sarrià de Ter del 22 de
gener sobre el projecte del Centre de Visitants del Gironès. Foto: A.Vila
superfície actual, la construc-
ció d’un petit però necessari
auditori, d’una sala d’exposi- l’Horta, i finalment un espai per ubicar-hi el nou arxiu
cions temporals, per a com- històric de Sarrià de Ter, actualment en dipòsit a Girona,
plementar i en un futur, subs- i un dipòsit suplementari de fons per a la biblioteca.
tituir l’actual sala d’exposi- Aquest era un projecte integral que donava res-
cions del Patronat, una sala posta a necessitats presents i futures del poble a nivell
museu de caràcter perma- cultural, que millorava notablement serveis actualment
nent, per ubicar-hi, i d’aques- existents, que en creava de nous i que permetia recu-
ta manera recuperar, els fons perar i posar en valor el patrimoni cultural, històric i
patrimonials de l’artista arqueològic de Sarrià de Ter. Un projecte amb una clara
sarrianenca Emília Xargay i visió de futur projectant el Sarrià de Ter de demà. Ara
les restes arqueològiques de aquest projecte està pràcticament sentenciat, del qual
la Vil·la Romana del Pla de tan sols se’n salven la biblioteca i l’auditori i, com a
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 31
molt i caldrà veure-ho, la sala d’expo-
sicions temporals. Hi ha projectes que
requereixen temps, no només per a la
seva definició, sobretot per la necessi-
tat de trobar fons de finançament i
d’inversió per a poder-los executar. Tot
sembla indicar que el govern munici-
pal actual té pressa, com ha demos-
trat en altres actuacions, pensant
només en el rendiment a curt termini.
UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENS
SURT MOLT, MASSA, CARA: DOS
MILIONS D’EUROS
A nivell econòmic aquesta decisió ens
sembla poc mesurada. Es cedeixen
gratuïtament 1.081m2 de superfície
per a equipaments públics. Una cessió
no és una donació de patrimoni, no
estem regalant patrimoni municipal,
però sí que estem cedint, per un
important període de temps, l’ús d’a-
quest espai municipal per una altra
administració. Però no per ser una
cessió, sense alienació de patrimoni,
no deixa de tenir aquesta operació del
govern un elevat cost econòmic.
.Aquesta cessió té un preu, té un valor
econòmic que podríem aproximar en
uns dos milions d'euros, tenint en
compte la repercussió del solar i el
cost de l’estructura ja feta; cal recor-
dar que aquest equipament ja inicial-
ment construït és fruït de l’aprofita-
ment mig de la urbanització del sector
Cobega. Per tant el govern municipal
no només cedeix gratuïtament un
espai, 1.081 m2 de superfície, no
només canvia l’ús previst inicialment
per aquest espai, el govern municipal
cedeix al Consell Comarcal del Giro-
nès un equipament valorat en
2.000.000 d’euros, preu que no sé si
Sarrià de Ter, el nostre poble, si nosal-
tres, els veïns i veïnes, estem dispo-
sats a pagar. És evident, doncs, que
aquesta decisió té una important
càrrega econòmica. Quin retorn,
també econòmic, tindrà Sarrià de Ter
amb aquest nou projecte?. S’ha elabo-
rat prèvia a la decisió, un informe i
memòria econòmica?.
EL CENTRE DE VISITANTS, UN
PROJECTE RETALLAT I ERRANT
QUE HA VOLTAT PEL GIRONÈS
El Centre de Visitants és un projecte
elaborat pel Consell Comarcal del
Gironès amb la finalitat de ser finançat
pel Feder (Fons Europeu de Desenvo-
lupament Regional). Quan el Consell
Comarcal va elaborar-lo el va dotar
amb un pressupost de quatre milions
d’euros; amb aquest pressupost el
Consell Comarcal primer va oferir-lo al
municipi de Sant Gregori i posterior-
ment al municipi de Quart. Quan des
del Feder es va aprovar el projecte
aquest va ser retallat, passant dels
4.000.000 d’euros inicials a 900.000
euros, és a dir, que el projecte va patir
una retallada de més de tres milions
d’euros, fent inviable el projecte a
Quart.
El Consell Comarcal, davant la
necessitat de reubicar el seu retallat
projecte, va convidar els municipis de
la comarca a presentar propostes per
a la seva acollida; només 4 dels 27
municipis van aportar propostes:
Campllong, Celrà, Bescanó i Sarrià de
Ter. La proposta de Sarrià de Ter era,
OPINIÓ [Centre de visitants
de totes les presentades, la més avan-
tatjosa, econòmicament parlant, pel
Consell Comarcal del Gironès, ja que
Sarrià de Ter aportava un equipament
amb l’estructura ja feta per valor apro-
ximat de dos milions d’euros.
D’aquesta manera el Consell
Comarcal es refà de la patacada rebu-
da per la retallada del projecte, perquè
Sarrià de Ter aportarà amb la cessió
part del valor perdut amb la reducció
pressupostària del projecte. Allò que
el Consell Comarcal volia obtenir amb
diners per a fer inversió, ho obtindrà
gratuïtament de mans de Sarrià de Ter
en forma d’equipament ja construït.
La jugada al Consell Comarcal, a
més, li surt rodona, ja que dels
900.000 euros del projecte aprovat pel
Feder en rebrà 450.000 en forma de
subvenció del citat fons europeu,
havent de fer front, a través d’altres
subvencions (ja en té pactades amb la
Generalitat) o bé amb fons propis (crè-
dit i endeutament). Al final el Consell
Comarcal tindrà un Centre de Visitants
a Sarrià de Ter valorat en 2.900.000
euros, dels quals només haurà aportat
com a màxim 450.000 euros; l’aporta-
ció de Sarrià de Ter no és només de
1.081 m2, sinó que és sobretot dels
2.000.000 d’euros del valor aproximat
de l’equipament que es cedeix.
La sensació és que el govern
municipal de Sarrià de Ter surt al res-
cat, amb aquesta cessió, del Consell
Comarcal en una decisió que sens
dubte també és política: qui governa a
Sarrià de Ter i al Consell Comarcal del
Gironès? De quin partit és el conseller
de la Generalitat de qui depèn l’àrea
de Turisme?
pDS_31
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 32
OPINIÓ [Centre de visitants
El grup municipal del PSC amb una pancarta reivindicativa davant del Centre Cultural Emília Xargay.
UNA DECISIÓ POLÍTICA DEL
GOVERN MUNICIPAL PRESA
D’ESQUENES AL POBLE
La del govern municipal és una decisió
política equivocada, a criteri nostre, en
el fons i en la forma. No es tracta de
triar entre la Cultura i el Turisme; de
fet ambdós són, han de ser, vasos
comunicants que han de retroalimen-
tar-se contínuament. Políticament, en
el fons, caldria preguntar-nos: es pot
permetre Sarrià de Ter perdre l’espai
previst per als equipaments culturals
abans exposats per a ubicar-hi aquest
equipament de promoció del turisme
del Gironès?. Necessita més que
altres projectes Sarrià de Ter el Centre
de Visitants? Sincerament, des de la
perspectiva de Sarrià de Ter, pensem
que si no tenim les nostres necessi-
tats cobertes, no podem cobrir a un
preu tan elevat les necessitats del
Consell Comarcal. Sarrià de Ter pot
prescindir del Centre de Visitants,
però no dels equipaments culturals
previstos inicialment.
Però l’error, a criteri nostre,
també està en la forma com s’ha pres
aquesta decisió. El del Centre Cultural
de Sarrià de Ter va ser un projecte
32_pDS
explicat al seu dia als veïns i veïnes i
exposat i discutit en el marc del ja
inexistent Consell de Cultura de Sarrià
de Ter, va formar part d’una manera
clara, explícita i evident als programes
electorals del 2007 de com a mínim
dos dels tres grups municipals de l’a-
juntament (PSC i ERC) i va ser un pro-
jecte presentat a la convocatòria del
PUOSC del 2007-2012 del qual s’ha
obtingut finançament (projecte Audi-
tori i tancaments exteriors dels espais
de difusió de les arts visuals i museu
dotat amb 905.104,46 € i subvencionat
al 2012 pel PUOSC amb 400.000 €).
Malgrat aquest elevat consens, ara el
govern decideix el canvi d’ús d’un
equipament i ho fa sense informar-ne
prèviament, ja no el nostre grup muni-
cipal, tampoc entitats i veïns i veïnes.
Perdem, els veïns i veïnes de Sarrià de
Ter, la nostra capacitat de decidir el
futur d’aquest equipament lliurant-lo
gratuïtament al Consell Comarcal per
fer-hi un projecte que Sarrià de Ter no
necessita. I més greu és encara
aquesta decisió quan es pren sense ni
tan sols esperar què dirà l’informe
encarregat pel govern municipal a
l’empresa Alea pel Pla Local d’Equipa-
ments Culturals (PLEC) de Sarrià de
Ter, document que ha de marcar les
necessitats d’equipaments culturals
del nostre poble en el futur. D’entrada,
abans que es faci l’informe, ja tenim
més de 1.000 m2 hipotecats.
Des del PSC de Sarrià de Ter con-
siderem que el govern municipal pren
una decisió equivocada; naturalment la
nostra visió i prioritats són unes altres.
Considerem que ratlla la frivolitat cedir
gratuïtament 1.081 m2 definits per a
usos culturals al Consell Comarcal per
un projecte que, sense qüestionar-lo, a
criteri nostre, no és tan prioritari per al
nostre poble com ho poden ser les
sales d’exposicions i museu i l’arxiu
històric, o el què des de Sarrià de Ter i
per Sarrià de Ter decidim quin ús ha de
tenir aquest espai. I finalment confir-
mem novament, i tristament, que el
govern municipal té pressa, actua amb
pressa i precipitadament, sobreposant
els interessos i necessitats d’altres
administracions als de Sarrià de Ter,
buscant un rèdit polític immediat, però
sense saber massa on ens vol portar,
més enllà de la primavera del 2011... El
govern ha perdut l’oportunitat de prio-
ritzar Sarrià de Ter, de situar Sarrià de
Ter, el nostre poble, al capdavant dels
seus interessos. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 33
LA POLÍTICA DELS PACTES O
ELS PACTES DE LA POLÍTICA
Jordi Costa. Delegat de CDC
Els grups de CiU i ERC en la presentació del pacte de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
E
ntenc que les decisions
són més encertades si
s’han parlat amb altres
persones i han evitat el
fet de cometre un error
que no havies previst o havies menys-
tingut; entenc els pactes com a inicia-
dors d’un procés de contacte, recerca
i aprenentatge que milloren la gestió i
la presa de decisions. Dins les dificul-
tats que ja comporta prendre una deci-
sió n’hi ha que tenen a veure amb la
idoneïtat del moment i de la seva
durabilitat.
Per tots els condicionants que
comporta arribar a un pacte és molt
important, al meu parer, no ser massa
distants amb les idees que són el fona-
ment i punt de partida dels projectes;
en aquest sentit, el grup municipal de
Convergència i Unió ja portem gairebé
tres anys de discussions i pactes amb
els companys d’Esquerra a nivell local i
fem una valoració positiva del temps i
resultats que portem pactant; un pri-
mer pas pel pacte ja va ser reconèixer
que tenien el dret a gaudir de l’alcaldia
per tota la legislatura al ser guanyadors
de les eleccions; i el motiu de plantejar-
nos el pacte amb ells va ser principal-
ment les idees properes que tenim
amb la seva forma de plantejar el poble
i el tracte amb la gent.
I sobretot aquest bon enteniment
és el que ajuda a superar els temps de
crisi en què ens veiem immersos; que
els temps canvien i a vegades vénen
maldades ja ho coneix tothom, però
cal remar en el mateix sentit i tenir
coincidències de prioritats.
És important en temps de bonan-
ça guardar un roc a la faixa per si es
presenten dificultats i saber que és
important posar el teulat a una nova
edificació i tancar les obertures comp-
tant que la mesura que tindrà la casa
OPINIÓ [Política dels pactes
serà de bon assumir per construir-la i
sobretot mantenir-la; com a gestors
d’un patrimoni municipal busquem la
millor utilització i la menor càrrega pel
pressupost municipal. Arribant al cas
del centre de visitants, ens ha semblat
correcte i defensable fer una cessió
d’ús al consell comarcal a fi que hi ins-
tal·li aquest servei comarcal i assumei-
xin ells la seva gestió: tenim un equi-
pament d’àmbit comarcal que ens
donarà un ressò a l’exterior i alhora no
incrementem les despeses corrents
del nostre pressupost.
L’altra idea que reforça la nostra
política de pactes és la de donar
suport a les iniciatives populars com
han sigut per exemple la plataforma
No als vuit carrils, en la qual els dos
grups hem coincidit a donar suport
des de la seva creació; actualment
tenim un nou naixement en l’àmbit de
les consultes populars amb la creació
pDS_33
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 34
OPINIÓ [Política dels pactes
de la plataforma Sarrià Decideix; ente-
nem des de l’agrupació local de CiU
que totes les iniciatives han de comp-
tar amb la nostra ajuda i possibilitat de
servir-los, ja sigui amb contactes polí-
tics o accés a determinades institu-
cions; i en això penso que també coin-
cideixen els nostres companys d’Es-
querra, ja que al cap d’un temps ja
veus qui et trobes pel camí.
En els casos que no hi ha coinci-
dència, també és veritat que ho hem
solucionat; sempre cal tenir present
que una diferència no és motiu per
trencar un pacte que volem que arribi
a bon port; és normal que no es coin-
cideixi en tot i també ha de ser nor-
mal, defensant cadascú les seves
idees, fer prevaldre la voluntat del
pacte sense que això representi cap
derrota o victòria sobre el company; sí
que és possible que quan hi hagi mol-
tes diferències sigui millor desfer el
pacte i buscar nous companys per fer
la feina sense tantes discussions per
34_pDS
salvar unes distàncies massa grans de
partida.
Arribats en aquest punt, podríem
parlar de la segona part de l’enunciat,
concretament dels pactes a la política;
tot i ser legítims ens hem trobat casos
que tres o més perdedors pacten per
fer fora un guanyador; a partir d’aquí,
comença tot un camí de discussions
per aconseguir unes decisions que no
comprometin a ningú i que puguin ser
defensables per tots alhora; explicaven
un cas: un camell és un cavall aprovat
per un comitè; si tothom hi vol posar la
seva condició a vegades el resultat és
molt diferent al que necessita realment
la situació (sempre em poden dir que el
camell també fa el seu servei... però
s’havia de fer un cavall!!)
Tornant a l’economia, tenim un
bon temps per valorar les accions i
decisions dutes a terme en períodes
de bonança i aquest moment és en
temps de crisi; si en el bon temps
s’han fet despeses en funció de la
totalitat dels ingressos i per tant no
han deixat un estalvi pels mals
moments, ara no es tindran a disposi-
ció per alleugerir la càrrega que ens ha
sobrevingut i sobretot i molt impor-
tant, tot allò que vàrem començar o
tenim en marxa hauríem de ser capa-
ços de seguir-ho gestionant, perquè si
no, podrem valorar com a gestió fora
de lloc la que vàrem fer en altres
moments d’alegries desmesurades.
Ara doncs toca treballar per adap-
tar a la realitat econòmica el conjunt
de serveis que ofereix aquest ajunta-
ment i confio que serà possible arribar
un cop més a acords amb els com-
panys de govern. Desitjo que el resul-
tat d’aquests acords no generin sorti-
des fora de to ni atacs personals que
no tenen sentit; sempre és defensa-
ble i enriquidor que es pugui discutir
les decisions acordades, però alhora
demano respecte per les persones
que dediquen un temps de la seva
vida a la gestió municipal. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 35
LES FONTS PICANTS
DELS VOLTANTS
DE GIRONA
Assumpció Vila
Excursió a la font picant de Sant Julià de Ramis de la família Badia - Simon, amb amics cap a l’any 1940. Fotos cedides per Joaquima Simon
F
ins la primera meitat del
segle XX, els anys 50, fins
que el sis-cents i la moda
d’anar a la platja s’esten-
gués entre els gironins,
eren freqüents les caminades i
passejades a les fonts dels vol-
tants de Girona. Per la qualitat
de les seves aigües, les fonts
picants tenien molt d’èxit, afa-
vorides per una petita activitat
de restauració en el lloc on se
servien uns dolços que feien
més planera la petita excursió.
El quimisme de les fonts
picants ha estat objecte d’estu-
di per M.Teresa Clotet, Lluís
Pallí i Dolors Roque, els quals
en el llibre “Les fonts de les
1
Les Fonts de les Gavarres. M.Teresa Clotet, Lluís Pallí, Carles Roqué. Col·lecció Dialogant amb les pedres núm.7.
Edita Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. 1999
DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona
Gavarres” 1 expliquen la natu-
ralesa de l’aigua dita “picant”:
“L’origen de les aigües
picants prové de la barreja
d’un flux de CO2 amb l’aigua
subterrània, de manera que la
composició de les aigües
picants no depèn majoritària-
ment de la naturalesa dels
materials travessats durant la
circulació subterrània, sinó del
fet que es produeixi la barreja
amb diòxid de carboni proce-
dent d’una activitat volcànica
romanent. Aquesta barreja es
veu afavorida en travessar
zones afectades per fractures
per on el CO2 pot circular amb
facilitat. Per aquest motiu, els
punts de surgència de les fonts
picants es troben sovint rela-
cionats amb una discontinuïtat
important. Aquest fenomen
s’observa en la concentració
de les fonts amb marcades
característiques picants en
quatre punts dins del massís:
● Les fonts dels voltants
de Girona, en relació amb la
fractura que limita les Gava-
rres de la Serralada Transver-
sal i de la depressió de la Selva
(fonts picants del Congost, del
Ferro, d’en Fita, d’en Lliure, de
Pedret, de la Pólvora i de can
Tries)
● Les fonts de la vall
d’Aro, entre Llagostera i Santa
pDS_35
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 36

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

Cristina, al llarg d’una falla ONO-ESE

que talla granitoides (fonts picants de
Penedes, de Salenys, del Plat i de Bell-
lloc); i a Castell d’Aro (fonts del Ferro i
Coberta) en granitoides fracturals.
● Les fonts de Cassà de la Selva,
al damunt d’una falla que posa en con-
tacte granitoides i metasediments
(font del ganso).
● La font de Madremanya. Conca
alta del Rissec, en una falla que talla
metasediments paleozoics (font
picant de Madremanya)”.
Aquesta barreja d’anhídrid carbò-
nic i ferro dissolt dóna a l’aigua un gust
especial. La font potable més propera a De retorn, calia passar davant de cal
Rentell, la fàbrica de ciment de Pérez
Sarrià de Ter és la de la font del Ferro a Xifra (ara enderrocada), per la carrete-
la Vall de Sant Daniel, l’aigua de la qual ra nacional- II.
prové d’un antic pou d’ una explotació
d’aigua picant pel consum humà. Les les fins Cassà de la Selva.
altres fonts es troben en la seva majo- L’aigua l’omplien a peu de la
ria molt abandonades o l’aigua no és mateixa font dins les ampo-
potable. El fenomen del CO2, es troba lles. Les ampolles transpa-
en alguna altra zona, com en la riera rents les venien a 15 cèntims
Bullidors i en la font d’en Perpinyà a la i les ampolles verdes a 10cts. Joaquima Simon dalt de la font.

riera Xuncla. Com diuen els autors del Les tapaven amb un tap de suro i un
llibre, el diòxid de carboni prové d’una drap, i les enrotllaven amb un cordill acceptació l’aigua picant, de la font de
activitat volcànica romanent, present per tal de no vessar l’aigua i evitar que la Costa Roja. Un xicot baixet, simpà-
en la zona del Gironès i a Sarrià de Ter explotessin pel camí. Quan tornaven tic atent i molt diligent i actiu havia
en el volcà de can Guilana. de repartir netejaven les ampolles bui- muntat un petit negoci. Tothom el
des al pati de l’Hostal del Sol. Alguns coneixia pel nom “del noi de l’aigua
LA FONT PICANT DE SANT JULIÀ sarrianencs, com en Joan Brugada i picant”. Morí en el front, en la guerra
DE RAMIS en Francesc Vila, recorden haver vist del trenta-sis. Ell i un seu col·laborador
netejar les ampolles, i a l’Ivan Busta- anaven de matinada a la font que hi ha
Anar a la font picant de Sant Julià, a mante, la seva àvia, Maria Carbó, li al peu de la Costa Roja, amb un carro
tocar el riu Ter i la riera Garriga, era havia explicat que als sis anys, cap a tirat per un cavall, ple a vessar de cai-
una excursió molt popular entre els 1924, ajudava a treure el carrall de les xes amb ampolles de litre buides. Una
sarrianencs, els quals apreciaven ampolles i a repartir-les amb el carro. rere l’altra, i pel sistema natural, ana-
aquest gust ferruginós amb una mica Maria Carbó vivia amb els Carreras i ven omplint centenars d’ampolles.
de gas. Durant uns anys, abans de la treballava a canvi de menjar, dormir i Les tapaven amb un senzill i vulgar tap
Guerra Civil, l’aigua s’embotellava i es alguns diners. En
venia a clients de la ciutat. Ara costa començar la guerra,
trobar la font i l’indret està pendent els Carreras Ramió
d’una reforma que es preveu quan s’a- varen traspassar la
rrangi el camí de la Ruta de Ter. fonda i també va ces-
En el llibre “Sarrià el paper de la sar el negoci de
història”2 , es recull el relat de Fran- venda d’aigua picant.
cesca Carreras Ramió, quan els seus Uns història
pares, Isidre Carreras Urich i la seva similar l’explica Enric
mare Josefina Ramió Daranes, cone- Mirambell en el llibre
guda com la Pepa Llarga, regentaven “Els gironins, entre la
l’Hostal del Sol. Durant un temps història i l’actualitat
varen muntar un negoci de repartir ”3, vist des de l’òpti-
aigua picant de la font de Sant Julià de ca d’un gironí:
Ramis per les cases de Girona, Banyo- “Tenia molta La font picant en l’actualitat, amb el canal de la Central Elèctrica
Serra. Foto: Assumpció Vila

2
Sarrià, el paper de la història. Coordinació de Josep Brugada. Editat per GERDS de Ter. 2006. Pàg 238
3
Els Gironins, entre la Història i l’Actualitat. 1. Enric Mirambell I Belloc. Edita Ajuntament de Girona, 1992.
36_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 37
DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona
de suro, sense cap precinte, només
amb la garantia que oferia la personal
honradesa del distribuïdor.
A mig matí arribaven a la ciutat, i
seguint un circuit prefixat, anaven des-
patxant les ampolles plenes d’aigua
picant, mentre els clients retornaven
les buides que havien adquirit plenes
el dia anterior.”
LA FONT PICANT DEL CONGOST
“Era un lloc màgic com pocs”. Qui
comença així el seu relat és Pilar Cal-
vell de Celrà, a la revista n.7 de Les
Gavarres 4. “Fins que no va arribar la
guerra era un dels principals punts de
trobada dels joves i dels no tan joves
dels rodals quan arribava el bon
temps. Quan s’acostava la primavera i
fins que s’acabava l’estiu, i sobretot
els camps de setmana i els dies de
festa, eren inacabables les corrues de
tartanes, de bicicletes, de gent a peu
o que arribava amb el Tren Petit des
de la parada de l’estació de Campdo-
rà. Venien famílies senceres, pares i
fills, avis i àvies, oncles i ties...Tots hi
anaven disposats a passar un dia, una
llarga estona a l’aire lliure, a dinar, a
berenar o a sopar, en les curtes i calo-
roses nits d’estiu”.
“L’indret on estava situada la font
era idíl·lic. Plàtans centenaris, ombrí-
vols, eren els refugi ideal per a llar-
gues passejades, per a petons furtius,
per a animades discussions de parella
i per a festes i celebracions a l’aire lliu-
re en l’època de l’any en què feia
4
Gavarres n.7. La Font picant del Congost de Celrà. Narcís M.Amich
5
Girona ara i sempre (una crónica). Narcís-Jordi Aragó. Edició Diputació de Girona. 1982. Pàg. 59
millor temps. “La font
era molt concorreguda;
l’aigua, amb el punt just
de picantor i d’amargor
a la gola, era molt
sol·licitada; i és que, no cal oblidar-
ho, deien que anava molt bé per als
ronyons i per al fetge. Ja no en que-
den, d’aigües com aquella. Encara
recordo el rètol que hi havia a l’entra-
da del passeig de la font: “Las Delí-
cias del Congost” que era el nom de
la cantina –o el merendero, com l’a-
nomenàvem- que hi hagué
instal·lada durant molts anys. Allà,
per pocs cèntims hi berenàvem: al
quiosc ens compràvem una rosquilla
d’anís i, pel mateix preu, ens deixa- D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Imatges de primers de segle
XX de la font i el popular “merendero”. A.I.A.G / La font
ven un got per anar a beure aigua a picant i una caseta de fusta abans es construís la cantina. Foto
la font. Durant força anys, també s’hi arxiu pel Taller d’Història de Celrà. / L’accés al passeig de la
servien menjars. Eren especialment cantina sota el rètol “Delícias del Congost”. Foto arxiu Taller
històric de Celrà. / En l’actualitat, l’entitat RETO ocupa l’e-
celebrats els plats d’anguiles del Ter difici del restaurant. Foto: Assumpció Vila
amb tomata. La proximitat del riu a
la font, la netedat de les seves
aigües, era també un valor afegit a maig a fer-hi la feixina de Festa Major,
l’encant de l’indret: sovint anàvem a i fins i tot, el dia 1 de maig, abans de
barquejar a les aigües properes. Un la guerra, molts treballadors de la
passeig valia 10 cèntims: realment era fàbrica d’en Pagans s’hi reunien casa
com comprar 10 cèntims de felicitat”. any amb les seves famílies. La veritat
La Pilar recorda amb nostàlgia és que qualsevol excusa era bona per
les “feixines”, les festes populars que passar-hi una bona estona”.
se celebraven a la font durant l’any. Al Pont Major la feixina se cele-
Eren molts els pobles propers que brava el dimarts de la Festa Major, la
escollien la font i els terrenys del primera setmana d’agost. La feixina
merendero per fer-hi celebracions consistia en acomiadar el darrer dia de
populars. Els de Campdorà hi feien el festa amb un àpat a l’aire lliure. L’An-
final de festa de Sant Jaume i el ball gelina Badia del Pont Major, recorda
del darrer dia; els del Pont Major, sortir en comitiva des del Pont Major
també; els de Celrà hi anaven el 10 de per anar a la font del Congost, amb el
pDS_37
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 38

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

paral·leles del riu, el vestíbul de plàtans sàviament podats

tren i la carretera. A
mà dreta deixàvem
Campdorà, que es
retallava al cim de la
carena, i ens acostà-
vem cap a la paret
vertical de la muntan-
ya sobre la qual penja-
va, inversemblant, el
castell de Sant Julià
de Ramis. Arran del
polsós camí de carros
trobàvem per fi la font
i l’arbre, i jo revivia
La font en el seu estat actual . Foto: Assumpció Vila
amb la imaginació la
llegenda dels enamo-
rats del Congost: el
dinar al cabàs, sempre samfaina, noi disposat a abandonar la noia era
recorda, i algú que feia el pallasso tot castigat i es convertia en arbre; la noia
davant per distreure els menuts de la s’abraçava al tronc i plorava tant que
caminada. es transformava en font. Ara l’arbre
En Narcís-Jordi Aragó, en el llibre era una alzina centenària i l’aigua bro-
“Girona ara i sempre 5 (una crònica)” llava d’una paret de rajola, el peu de
també té un record del restaurant del pedra que semblava una làpida de
Congost i de la llegenda de la Font cementiri: Agua carbónica ferruginosa
Picant: “Anar a berenar al Congost em Ayuntamiento de Celrà año 1861. A
semblava una excursió molt llarga: no l’altra banda del camí, la gran porta
hi arribàvem mai més a aquell indret d’una tanca, sàviament flanquejada
amagat, enclotat entre les vies per dos columnes, donava a l’immens
per crear un sostre natural. Els arbres,
amb els troncs abraçats per una eura
espessa i negra, menaven directa-
ment fins a la gran avinguda paral·lela
al Ter, encatifada de falgueres eterna-
ment verdes, per damunt de les quals
quatre fileres d’esveltíssims pollan-
cres, d’escorça tendra i de fulles iner-
mes, filtraven la llum i la convertien en
una cortina de boira. L’aigua que es
podia tocar amb la mà, discorria man-
sament, entre aquell jardí encalmant i
la nuesa abrupta de les roques de l’es-
padat de Sant Julià. El riu era lluent i
dolç i passava poc a poc, tot reflectint
l’argentada ufanor dels pollancres i el
perfil esquerp de la paret rogenca. Em
semblava com si estigués cansat, i no
em costava gaire d’entendre que la
fatiga li pervenia de l’esforç de segles
per obrir un trau tan gros a la duríssi-
ma pell d’aquella enorme muntanya”.
L’indret ha caigut en l’oblit, tot i
que continua essent encisador. El
merendero és la seu de Reto, una
entitat per drogodependents, i de la
font, gairebé no en surt un rajolí. S’ha
ampliat la carretera i han tallat els
arbres que li donaven ombra, però

Feixina dels veïns del Pont Major per la Festa Major de cap a 1920. Foto: V.Fargnoli. Fons EMB. Inspai. DDGI.

6
Girona i els seus barris. Edita: Ajuntament de Girona. 1983. Pedret. Narcís Castells i Calzada pàg. 191
7
Opus cit. L’Encís perdut de Pedret. Pàg. 114
38_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 39

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

queda a prop la devesa de pollancres

que arriba fins la gorga del Ter. No és
la mateixa excursió d’abans, però és
un lloc que convé conèixer.

LA FONT PICANT DE PEDRET

En el barri de Pedret queda a la vista
una petita font que davalla d’una esca-
la de pedra, però si us hi acosteu que-
dareu bocabadats de com està de brut
i malmenat aquest espai. Pedret no
acaba de trobar el seu lloc com a barri
de Girona i la gent de sempre, de tota
la vida, s’ha tornat esquerpa, desen-
cantada dels canvis que l’han conver-
tit d’un barri de pas, a un barri pel lleu-
re nocturn. Dues cases, l’Estanc i can
Portas, totes dues existents en l’ac-
tualitat i amb els seus pous intactes,
copaven la venda de l’aigua picant en
aquella ja llunyana primera meitat del
segle vint.
L’historiador Narcís Castells en
parla en el llibre “Girona i els seus
barris”6.
“La tradició de l’aigua picant de
Pedret, avui perduda irremissible-
ment, és probablement, tan antiga
com el barri. A finals del segle XII, en
un privilegi reial en que s’eximeix la
ciutat d’unes determinades càrre-
gues, es precisa que el territori com-
près en aquest privilegi abasta “usque
ad fontem de Pedreto”. De l’any
1562, una referència parla de “uan
font en al qual se devalava ab una
escala de pedra picada”al veïnat de Pedret, a primers de segle vint, quan el carrer i el riu Ter es confonien. Foto: A.T.V.
Pedret. En ambdós casos podria trac-
tar-se d’una font d’aigua picant, aigua lla de agua de Vichy o de Vals, como ara i sempre”7 relata amb la seva
que sembla que havia estat molt pedirán una de Pedret el día que lle- prosa preciosista, l’encís perdut de
característica del barri quan el 1788 va guen a conocer sus excelentes condi- Pedret:
publicar un opuscle sobre la qualitats ciones”. “Cap al tard, sobretot a l’estiu, la
medicinals d’aquesta beguda degut a Les ampolles d’aigua picant de gent de l’interior de la ciutat ve a
la ploma de l’eminent Dr. Cristòfol Pedret no varen arribar a fruir de l’ho- Pedret a prendre l’aigua picant- carbò-
Tomàs i Rosés, deixeble de gran quí- nor que els pronosticava el Dr. Amet- nica, lítica, ferruginosa, càlcica- que
mic francès Chaptal. El 1860, en un ller, però varen ser consumides amb brolla de les margues nummulítiques
altre treball mèdic, del Dr. Ametller i assiduïtat pels gironins que durant el de Montjuïc. Les cases que disposen
Viñas, en feia grans lloances, recoma- segle XIX i la primera meitat del XX es de pous serveixen l’aigua de les eixi-
nant-ne el consum als pacients amb desplaçaven fent un passeig fins a l’Es- des interiors, guarnides d’eures flori-
trastorns digestius i hepàtics i, en tanc o can Portas i, acomodats en les des i de gàbies de cardines, amb el sòl
general, per beure-la a taula sola o taules instal·lades en els jardins d’a- sempre acabat de regar per tal de con-
acompanyada de vi, arribant a declarar questes cases, bevien aquesta aigua servar la frescor. Les cadires són de
apassionadament que “en las mesas tot paladejant anissos i merengues”. balca; les taules són de fusta recober-
redondas de las grandes fondas se ve Al periodista Narcís-Jordi Aragó, ta de zenc. L’aigua passa als vasos de
que son muchos los que en vez de Pedret li queia més a prop que el Con- vides gruixut des dels grans càntirs
pedir un vulgar sifón, piden una bote- gost. En el mateix llibre de “Girona, vermells, acompanyada de meren-

8
Girona vista per Ernest Dalmau. Editen Ernest i Jordi Dalmau. 1987
pDS_39
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 40
DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona
L’Estanc i can Portas eren els dos establiments on temps enrere se servien gots d’aigua picant i cansala-
des de Banyoles. Foto: Assumpció Vila
gues, de barretets, de blanques pape-
rines d’anissos i d’unes pastes ano-
menades “cansalades de Banyoles”
servides en elegants fruiteres de
vidre. Tot plegat -aigua i dolç- al preu
de deu cèntims. El tren passa a poc a
poc arran dels patis, i s’estableix amb
els viatgers una comunicació de som-
riures, de gestos i de mocadors
blancs”.
Jordi Dalmau, recorda un altre
detall d’aquesta venda d’aigua al
carrer, la dels rètols de les cases en el
llibre “Girona vista per Ernest Dal-
mau”8 :
“L’aigua picant era un element
de la personalitat del barri. Era oferta
d’hospitalitat, xamosa combinació de
petita pastisseria i bona cara d’una
bona gent. Les merengues i el got de
refresc eren el premi de la caminada
dels gironins, guiats pels rètols inefa-
C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter
Tel. 972 17 04 48
40_pDS
bles: “Aigua doble més picant”,
“Aigua la més picant del barri”.
I l’escriptor Miquel de Palol, en el
llibre “Girona i jo”, ens fa aquest relat,
salpebrat amb la visita de Santiago
Rusiñol i la companyia d’en Pep Gitano.
“Just en començar les primeres
cases de la barriada de Pedret- aquella
renglera de cases baixes emblanqui-
nades de calç i de pols, arrambades
damunt l’Onyar, en les quals vivien els
pescadors de barbs i anguiles del riu-
entre el camí del Pont Major i la via del
ferrocarril que hi passava damunt, ja hi
havia les primeres deus d’aigua
picant. Eren dos els principals establi-
ments – a la seva manera- que les
explotaven: l’Estanc i can Portas. L’es-
tanc venia més a la menuda. Les min-
yones de servei que hi anaven cada
matí, fos el temps que fos, a omplir
els seus càntirs, que pagaven amb
cinc cèntims, i encara sovint, la mes-
tressa els hi afegia mitja dotzena d’a-
nissos, i l’estada breu dels passavo-
lants i traginers que, a més de com-
prar-hi el caliquenyo i de fer-hi el got
d’aiguardent, s’aventuraven a beure’s
un got d’aigua, era tota la seva cliente-
la. A l’establiment de l’Estanc, a la
paret de rere el taulell, hi havia un
plafó de rajoles amb la imatge de Sant
Narcís, voltat de mosques, que feia
molt bonic. A can Portas ja era una
altra cosa: les dues cases es tocaven,
els pous d’aigua picant devien venir
de la mateixa deu, però així com la
casa de l’estanc i la seva eixida eren
menudes i poc endreçades i la mes-
tressa de no gaire bona anomenada,
l’altre tenia un atractiu net i agradable
que la feia simpàtica i acollidora
(...)Les parelles de promesos, amb la
inevitable companyia de la mare d’ella,
els matrimonis burgesos amb filles
per casar, algun viatjant de comerç
que havia acabat la tasca i que no se’n
sabia avenir que ala nostra ciutat a les
nou del vespre fossin ja hores d’alta
nit, s’hi donaven cita com en una reu-
nió de compliment. El dolç i el got d’ai-
gua fresca eren deu cèntims que s’a-
profitaven fins la frescor o la humitat
els en treia. Nosaltres també n’érem
de parroquians de l’aigua picant de
can Portas. Hi anàvem després de
prendre cafè, quan l’establiment ja era
ple, i amplament aconseguida la com-
panyonia entre els assistents. Rusiñol
solia seguir-nos i s’hi trobava bé; ell
sol amenitzava aquella reduïda cliente-
la, com si es tractés d’una vetllada
familiar en un salonet isabelí”.
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 41
LES FONTS PICANTS DE LA VALL
DE SANT DANIEL
La popular font del Ferro, al cor de la
vall de Sant Daniel, ofereix un bonic i
acollidor espai per fer-hi barbacoes.
L’aigua picant brolla d’un pou de l’anti-
ga fàbrica d’en Saguer, situada al camí
que puja a Sant Miquel, i que havia
comercialitzat l’aigua amb la denomi-
nació Agua del Valle de San Daniel,
coneguda com a “finísima de mesa” .
En el mateix indret hi ha un pou antic
amb la inscripció “Mas Pi. Agua ferru-
ginosa. 1862.
L’antiga fàbrica d’en Saguer on es treu l’aigua que brolla a la font del Ferro. Foto: A.Vila
En la mateixa vall són conegudes la font
d’En Fita i la font d’en Lliure. També era
picant i ferruginosa la font de la Pólvora,
al barri del mateix nom, de la qual també
se’n va embotellar l’aigua.
L’aigua picant es considerava ade-
quada pels ronyons i pel fetge i es reco-
manava prendre-la sola o barrejada amb
vi, cervesa o llet. La prescripció de l’ai-
gua de Madremaya, popularitzada com
del “Manantial de Ntra. Sra. de los
Ángeles”, era de dos a tres vasos diaris,
descansant a temporades. Es recordava
que el residu del fons de l’ampolla era el
DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona
precipitat del ferro per la qual cosa s’a-
consellava es conservessin les ampolles
esteses en un lloc fresc i fosc. Es venia
en farmàcies i se’n recomanava la pres-
cripció mèdica.
D’aquesta activitat econòmica
no en queden gaires vestigis. La fàbri-
ca d’en Saguer a la Vall de Sant Daniel,
es una ruïna. A internet, hi ha un obre-
ampolles a la venda i a la revista Les
Gavarres s’han publicat algunes fotos
de les etiquetes comercials de l’Aigua
de Madremaya i de la Vall de Sant
Daniel i poca cosa més.
La font del ferro, un espai per picnic al cor
de la vall de Sant Daniel.
Recentment s’ha tornat a
posar en funcionament la planta
de la font de Salenys, a Llagostera,
la qual es ven en botigues de die-
tètica i comerços de qualitat i l’ex-
porten a Alemanya, França i nord
d’Europa. Tenen una capacitat de
120.000 litres diaris que envasen
en ampolles retornables de vidre
de litre, de mig i d’un terç i es
poden trobar amb tres sabors dife-
rents, picant, suau (amb poc gas) i
sense gas. El ferro l’eliminen par-
cialment, però es manté el calci, i
el magnesi, i en la picant i la suau,
el gas natural.
Els nostres avantpassats que
anaven a passejar amb l’excusa de
beure un got d’aigua picant, ja
coneixien el significat delicates-
sen: el gust i el sabor especial,
prendre una bona aigua i una can-
salada de Banyoles. ■
Obreampolles amb el nom comercial
Agua de San Daniel.
pDS_41
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 42
cultura
CULTURA
ÀREA DE CULTURA: MÚSICA, TEATRE, EXPOSICIONS XI
JORNADES DEL PAPER, CURSOS, BIBLIOTECA
Sergi Torrentà, 2n tinent d’alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serra-
no, Centre Cívic La Cooperativa / Anna Mª Fornells, biblioteca Emília Xargay
ESPECTACLES
Concert-Homenatge al Dr. Josep Garriga i March
l diumenge 15 de novembre passarà a la
E historia sarrianenca pel gran esdeveni-
ment que es va portar a terme al nostre
poble: fer un homenatge al que fou metge
del poble durant molts anys i autor de sar-
danes, el doctor Josep Garriga i March,
que recentment ha complert 100 anys.
Des de l`àrea de Cultura vàrem
voler homenatjar aquesta vida dedica-
da a la comunitat sarrianenca a través
de la medicina, així com la seva tasca
com a divulgador i defensor del patri-
moni cultural tradicional del nostre
país. Una trajectòria vital que s’ha vist
reforçada recentment per la cessió al poble de Sarrià de
Ter del fons documental familiar, on, entre altres coses,
consten les seves composicions musicals.
És per això que, aprofitant els seus cent anys, vàrem
homenatjar-lo per una vida dedicada al nostre poble, i
també, no podia ser d’altra manera, amb un concert de
sardanes a càrrec de La Principal de La Bisbal (cobla
oficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de Sant
Jordi), amb una aportació especial de la colla sardanis-
ta del GEIEG “Aires Gironins”, en què quatre parelles
van dansar la dansa més bella de totes les que es conei-
xen a dalt l’escenari del Centre Parroquial i Cultural, que
és on es va celebrar tan emocionant esdeveniment, al so
d’una sardana interpretada magistralment per la cobla,
Els Pastorets de Sarrià de Ter
esprés de dues sessions molt exitoses,
D els Pastorets de Josep M. Folch i Torres
se’n van de Sarrià de Ter amb ganes de
tornar el proper Nadal. Durant dues
representacions, el grup sarrianenc Cafè,
Copa i Puro i un gran equip de voluntariosos actors i
actrius, tècnics, maquilladores…i tot sota la direcció de
la seva directora, Maria Torra, als quals hem d’agrair un
gran esforç per la representació dels pastorets d’en-
guany, han estat al teatre del Centre Cultural i Parro-
quial Mossèn Domingo Casanellas per portar endavant
una tradició tan nostrada com la dels Pastorets. Però el
més important, el públic, tampoc ha fallat. Cares cone-
gudes, els que no fallen mai, els que hi van per primer
cop, els petits que perden la por als dimonis i els ger-
mans grans, que amb l'àvia i la tieta agafen de la mà els
42_pDS
com totes les que van fer sonar.
Cal destacar que al repertori del concert inclogue-
ren dues sardanes, Noces d’or i Adoració, del mateix
Josep Garriga. Precisament, la primera ja fou estrenada
per la mateixa cobla fa més de trenta anys. La resta del
repertori inclogué altres sardanes i
música popular catalana relacionada
amb la Costa Brava, denominació de la
qual també se’n celebra el centenari, i
per aquest motiu vam tenir el suport i la
col·laboració de la Diputació de Girona.
Al final del concert es va celebrar
el sentit homenatge amb en Matias
Martí, conductor del programa de
Ràdio Sarrià Coneguem i estimem la cultura catalana,
gran impulsor d’aquest homenatge i un dels impulsors
de la donació del fons documental del Dr. Garriga al
poble per part d’una néta del Doctor. I per acabar unes
paraules de l’alcalde agraint a tothom la presència de tal
esdeveniment.
Al final de tot de l’homenatge, hi hagué un bis per
part de la cobla amb el Cant de la Senyera i la donació
per part del mestre Cassú, director de la cobla, de l’a-
rranjament de les dues obres que el mestre Josep Garri-
ga va composar i van oferir en el concert d’ enguany.
Només em queda agrair i donar les gràcies a tots
els que van fer possible que aquest concert homenatge
fos un èxit. ■
petits perquè no pateixin amb el Satanàs a prop. Cada
representació ha comptat amb molt de públic, sempre
participatiu i gaudint de totes les escenes.
Cal recordar que el Grup a les Fosques va decidir en
assemblea, i després de tres anys, no fer-los per proble-
mes personals i va notificar-ho a l’ajuntament. És per
això que el Centre Parroquial i el Consistori sarrianenc
han treballat aquests darrers mesos per garantir la con-
tinuïtat de les representacions i per tant, d’una tradició
tan nadalenca. En aquest sentit, la voluntat de l’ajunta-
ment ha estat sempre assegurar la continuïtat d’aquest
esdeveniment i per això cal agrair l’esforç fet pel Grup a
les Fosques (que esperem que més endavant reprengui
la seva activitat) i pel Centre Parroquial per haver prepa-
rat les funcions en tan poc temps. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 43

CULTURA [Exposicions

EXPOSICIÓ SALA LA CAIXA

“B. Quelart, aquarel·les”

F
rancesc B. Quelart, l’artista
convidat amb motiu de les
Jornades del Paper, pinta
aquarel·les, una tècnica una
mica oblidada avui dia, però
que només els grans coneixedors dels
interiors de la pintura s’atreveixen a uti-
litzar, perquè encara que no ho sembli
es necessita dominar molt bé el dibuix i
saber controlar i economitzar els pig-
ments.
Aquest artista parteix de la seva
experiència com a paisatgista i en
aquesta exposició ha reunit una obra
dedicada exclusivament als detalls de la
naturalesa que ha observat al llarg dels
anys. El món vegetal pobla les seves
pintures en totes les formes possibles:
camaleòniques fulles que canvien amb
les estacions, plantes exuberants i des-
bordants de verds… tot sota la mirada
entre curiosa i còmplice de l’artista.
Quelart tracta la naturalesa de
manera “carinyosa”, amb la familiaritat
que tots els amants de les plantes sen-
tim quan les veiem créixer, quan els
traiem aquelles fulles que s’han assecat
o quan, il·lusionats, assistim al naixe-
ment d’un nou brot.
Estem doncs davant d’un artista
que partint d’allò conegut busca una
parcel·la pròpia que li permeti experi-
mentar. En paraules d’An-
drés Francesch, llicenciat
en Història de l’Art i bon
coneixedor de l’obra de
Quelart, “la característica
de l’artista adolescent és, i
ha de ser, el desig d’experi-
mentar. De passar per dife-
rents fases relacionades
amb la tradició o amb la
innovació, per tal de trobar,
de la manera més espontà-
nia possible, la seva pròpia
personalitat. Després, si
l’artista té vàlua, arriba com
en un inesperat miracle el
moment en què apareix
aquesta autèntica persona-
litat, i en què passa a expressar-se en Francesc B. Quelart va néixer
un idioma estètic propi. Dic això a pro- l’any 1957 a Barcelona i actualment
pòsit de Francesc B. Quelart, la trajec- viu des de fa vint-i-dos anys a l’Empor-
tòria del qual conec i he seguit des dà. Des de l’any 1984 fins ara, ha rea-
dels anys vuitanta. Va tenir bons mes- litzat més d’una vuitantena d’exposi-
tres que li van ensenyar la pràctica de cions individuals. I també ha participat
l’aquarel·la, l’ús de les reserves i l’eco- en diverses exposicions col·lectives a
nomia de pigments propis d’aquesta Vilanova i la Geltrú, Girona, Barcelona,
tècnica. Va experimentar durant Terrassa, l’Escala d’Empordà, Palafru-
alguns anys, alternant paisatges clàs- gell, Begur, Palamós, Peratallada, la
sics amb altres de cromatisme més Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Celrà,
accentuat o amb la descripció de certs Salt, Olot, Sitges, l’Ametlla del Vallès,
elements arquitectònics, en les textu- Alacant, Madrid, Andorra, Lavaur
res dels quals es complaïa.” (França) i Mèxic. ■

EXPOSICIÓ
Papel Picado

E
ls alumnes del
CEIP Montserrat
van participar en
les Jornades del
Paper amb una
exposició a la sala gran del
Centre Cívic La Cooperativa,
que es basava en els treballs
realitzats en els tallers de
“papel picado” que l’Asso-
ciació mexicana Muchacha-
maca va impartir a l’escola.
Els nens i nenes van tenir ocasió,
així, d’experimentar manualment amb
el paper, en aquest cas paper de seda
o de la Xina, i confeccionar banderes i
sanefes que en moltes cultures,
sobretot en la mexicana, formen part
de la seva artesania popular i que s’in-
clou en totes les celebracions i festes.
L’exposició es completava amb
un extens material procedent de
Mèxic cedit per a l’ocasió per Fran-
cesc Ramió de Sarrià de Ter. ■

pDS_43
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 44
cultura
CULTURA [Exposicions
EXPOSICIÓ SALA PATRONAT
“L’artesania d’uns mestres”
D
avid Ventura i Neus
Hosta són els artífexs
d’aquesta exposició
que reunia una mostra
dels diferents treballs
que aquests artistes-artesans han por-
tat a terme en el seu taller de Navata.
Per les seves mans ha passat bona part
dels símbols de la imagineria popular
catalana: gegants, capgrossos, nans i
figures del bestiari tradicional. Domi-
nen com pocs l’art en cartró pedra, al
que imprimeixen color i vida. La cele-
bració d’aquesta exposició va servir
també per a celebrar el títol de Mestre
Artesà atorgat per la Generalitat de
Catalunya l’any 2009 a David Ventura.
La barcelonina Neus Hosta és
ceramista de professió, amb estudis a
l’Escola Massana i a l’Escola de Cerà-
mica de la Bisbal d’Empordà entre els
anys 1975 i 1980. Del 1980 al 1981 va
cursar estudis d’especialització en
ceràmica a l’Escola de Ceràmica de
Faenza, a Itàlia.
Ha treballat durant molts anys
com a ceramista en el seu propi taller,
alternant la producció de la seva
col·lecció de ceràmica amb la docència
a l’escola de la Bisbal, fins a l’any 1984
en què va entrar en contacte profes-
sional amb en David Ventura, creant el
taller VENTURA & HOSTA, dedicat
totalment a la construcció de figures
de cartró pedra fins a l’actualitat.
David Ventura, nascut a l’Hospi-
talet de Llobregat, va realitzar estudis
de joieria i arts del metall a l’Escola
Massana del 1974 al 1979, compagi-
nant els estudis amb el treball a diver-
sos tallers de joieria. L’any 1977 va
entrar a formar part de la companyia
d’espectacles de marionetes Col·lec-
tiu d’Animació de Barcelona fins l’any
1980. A partir d’aquell any i fins avui
es dedica plenament a la construcció
de figures de cartró pedra.
Ventura & Hosta han participat en
nombroses exposicions ja sigui indivi-
44_pDS
duals o col·lectives,
com per exemple a la
Galeria Populart de
Barcelona; a la Galeria
Risorgimento de
Imola (Itàlia), a la
Galeria Cartoon de
Barcelona i al Museu
de la Joguina de
Figueres. El seu
“material”, com ells
l’anomenen, ha vol-
tat per Marroc, Itàlia,
Japó, França, Estats
Units, etc., en forma
d’exposicions individuals i col·lectives.
Sense oblidar la docència i les ganes de
traspassar a altres el seu saber fer, així
han col·laborat en diverses fires i tallers
divulgatius i també han participat en
altres tallers nacionals i internacionals,
com el taller de gegants dins les activi-
tats d’ONA CATALANA a Manchester
l’any 1994; la CELEBRACIÓ DEL NOU
PARLAMENT a Edimburg l’any 2000, la
participació aquell mateix any en
l’ARTS FESTIVAL a Donegal (Irlanda) o
l’organització d’un taller de gegants i
capgrossos a la Universitat de Santa
Clara, a Califòrnia, l’any 2005.
La construcció d’una figura en car-
tró pedra té molt d’art i molt d’artesa-
nia. La sensibilitat i el saber fer es
donen la mà. Tot comença amb la rea-
lització d’un esbós, per al qual es par-
teix d’una idea general del que es vol
aconseguir, i per això es necessita reu-
nir informació ja sigui provinent de les
persones que fan l’encàrrec de la peça,
ja sigui documentant-se sobre els cos-
tums de l’època o característiques de
la figura a reproduir. A continuació s’ini-
cia la tasca sensible i determinant, per-
què es realitza l’escultura amb fang, a
partir d’un “esquelet” metàl·lic. En
aquesta part del procés és quan l’artis-
ta imprimeix el veritable segell artístic,
quan realment està creant la figura i
quan aporta la força i el caràcter a la
Foto: Quim Llunell
peça. L’ofici d’artesà es posa a prova
quan comença a fer els motlles d’es-
caiola, la reproducció amb cartró pedra
i l’escatat. Finalment es dóna a les figu-
res l’encarnat i la decoració final.
La sala Patronat es va transfor-
mar els dies de l’exposició en un gran
circ on era possible trobar qualsevol
figura. Els visitants se sorprenien
quan, només d’entrar, un vell pescador
amb la seva pipa els donava la benvin-
guda assegut calmosament a la seva
cadira. Els nens s’embadalien quan es
plantaven davant d’un vell teatret de
guinyol on els músics ballaven i feien
sonar els seus instruments. I al seu
costat, un enorme elefant, recent sor-
tit de la selva, apuntava amb els seus
ullals cap al centre de la sala on hi reg-
nava una balladora sabata a topos que
servia, a hores mortes, de bressol per
adormir criatures.
En Tintin, màscares, peixos, esca-
fandres, mariners, un vell mascaró de
proa... Miniatures amb els colors negre
i morat de la Setmana Santa, les maca-
bres figures de la Dansa de la Mort... I,
en mig de tot, el grup de micos jugant
a les cartes com taürs impassibles.
Tots ells, sortits de la imaginació i les
mans de la Neus Ventura i en David
Hosta, van establir el seu campament a
Sarrià de Ter durant tot el mes d’octu-
bre a la sala Patronat. ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 45
CURSOS
Curs de conversa
E
l Curs de Conversa és va
iniciar el mes d´octubre en
el centre cívic La Coopera-
tiva. Es porta a terme dos
dies a la setmana.
Aquest curs té la funció d´una prime-
ra acollida als immigrants, amb la intenció
d´evitar o alleugerir l´estranyament inicial
que tot immigrant pateix quan arriba a una
comunitat desconeguda.
En aquest sentit els cursos no
només s´articulen al voltant de l´objec-
tiu d´assolir una mínima comprensió
de la llengua, sinó també perquè
esdevinguin principalment un espai on
establir-hi relacions socials.
A les classes es porten a terme
un conjunt organitzat d´activitats orals,
que tenen com a objectiu principal la
millora de fluïdesa i la correcció i a la
vegada també hi ha un objectiu priori-
tari d´aquests cursos, que és la inte-
gració social dels immigrants, orientar-
Curs de Pilates
A
quest curs 2009-2010
l’àrea de Cultura ha
organitzat per primer
cop un curs de Pilates
a Sarrià de Ter. L´inici
ha estat un èxit, amb una trentena
d´alumnes.
Actualment el métode pilates és
usat en companyies de dansa de tot el
món, així com els atletes olímpics i
professionals, equips esportius i els
gimnasos privats. Joseph Hubertus
Pilates és l´autor del métode Pilates.
QUE ÉS EL MÈTODE PILATES?
Pilates és un complet sistema d´exer-
cici físic. Posant accent en l´alineació
del cos i la respiració correcta, Pilates
utilitza l´abdomen, la part baixa de
l´esquena i glutis, així com un centre
de poder, permetent que la resta del
cos pugui moure´s lliurement.
los en temes laborals, sanitaris…,
entre d´altres.
És important el fet de basar el
curs en situacions quotidianes:
nocions de geografia, alimentació, les
compres, la higiene personal, la salut,
les festes populars, etc.
En relació a molts d´aquests
temes també es fan pràctiques, els
alumnes fan sortides i així viuen la
situació que s´estudia, per tal de des-
envolupar uns cursos molt vivencials.
També utilitzem com a estratè-
gia la realització de dinàmiques per tal
de crear situacions de la vida real i
poder donar unes pautes: saber trucar
al metge, demanar hora de visita,
demanar tanda en una botiga, etc.
El que volem amb aquests cur-
sos és que aprenguin a moure´s pel
poble, per la ciutat. Evidentment que
comencin per les presentacions, com
es faria amb l´aprenentatge de qualse-
QUINS SÓN ELS BENEFICIS
D’AQUEST MÈTODE?
Les activitats quotidianes com
seure, córrer, jugar, esports,
ballar o fer exercici en un gim-
nàs, enforteix alguns grups
musculars, però pot deixar
d´altres grups de músculs més
febles i subdesenvolupats.
El desequilibri muscular
resultant mai no pot manifes-
tar-se com a tal, però amb el
temps, pot convertir-se en
una font de fatiga, malestar i dolor i
fins i tot immobilitat. El métode Pila-
tes de condicionament físic i mental
facilita l´harmonia muscular i l´equilibri.
Les persones que utilitzen siste-
màticament el métode Pilates desco-
breixen que sense un esforç conscient
milloren la seva postura, es mouen
amb més facilitat, dormen i descansen
CULTURA [Cursos
vol idioma, però després passem a
explicar que Sarrià de Ter té un ajunta-
ment, com ho han de fer per anar en
autobús a Girona, com demanar tanda
a una botiga, etc.
És tracta de donar-los els recur-
sos perquè es puguin desenvolupar
en aquest àmbit, i poc a poc anar
polint l’idioma.
En molts casos la població catala-
noparlant no es dirigeix als immigrants
en català. Aquest fet no només deixa
poques oportunitats als immigrants a la
pràctica, sinó que els desmotiva. Pen-
seu que tots podem fer de petits mes-
tres per orientar-los en la llengua cata-
lana, per ajudar-los a perfeccionar-la.
Una manera d´ajudar-los és par-
lant català i motivant-los a que ells
també el parlin, la pràctica els ajudarà
a polir l´idioma i a obtenir el resultat
desitjat després de l´esforç fet per
aprendre el català. ■
millor. El cos se sent més ferm, segur
i els músculs més poderosos.
Joseph Pilates va dedicar més de
50 anys perfeccionant el seu sistema
d´exercicis que utilitza la memòria i la
musculatura, per crear una harmonia
física i mental. Els seus objectius són
que cada individu cerqui la plena
mesura de la seva capacitat.
pDS_45
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 46

cultura
CULTURA [Cursos

UN MÈTODE D´EXERCICI
VERITABLEMENT ÚNIC
Imagineu un programa d´exercicis que li
recompensa amb la flexibilitat d´un balla-
rí professional, restablir l´equilibri mus-
cular del seu cos al temps que millora la
postura. Imagineu un programa d´exer-
cicis que ajuda a curar el dolor muscular
i de teixits tous, mentre que construeix
la força per evitar un major perjudici.
Imagineu un programa d´exercicis que
utilitza el cos i no només els grups de
músculs aïllats. Imagineu un programa
d´exercicis que permet el benestar físic
i mental de l´ésser.
ES RECOMANABLE PER A MI FER
EL MÈTODE PILATES?
Pilates és accessible a qualsevol per-
sona, joves i vells, atlètic, sedentaris o
com una teràpia física. Pilates és per a
individus que volen millorar la seva
força i flexibilitat, sense inflar o sobre-
carregar el cos. Regularment, la pràc-
tica d´aquest mètode funciona per a la
prevenció de lesions musculars i de
teixits tous. No és sorprenent que els
primers en utilitzar aquest mètode van
ser ballarins com Marta Graham i
George Balanchine. En última instàn-
cia, descoberta per fisioterapeutes i
ortopedistes que utilitzaven aquest
métode per rehabilitació de pacients.
Cada cop som més conscients
que hem de cuidar el cos i que fer
exercici és bàsic. Aprendre i sentir una
major consciència sobre el cos, i rebre
un sistema d´exercicis segurs i efec-
tius, han aportat a un creixent impor-
tant nombre de persones que practi-
quen amb entusiasme el mètode Pila-
tes, com el seu règim d´exercici pri-
mari.
QUÈ ÉS DIFERENT SOBRE EL
MÈTODE PILATES?
Joseph Pilates creia que l´exercici
corrector ha de començar amb l´edu-
cació i el condicionament total del cos.
Més de 500 exercicis dissenyats
específicament van ser concebuts per
Joseph Pilates per desenvolupar el
cos de manera uniforme. El control i la
forma adequada és un principi bàsic
de Pilates.
Contra la pràctica d´exercicis
repetitius, Pilates prefereix menys
repeticions i moviments més preci-
sos. Aquesta connexió ment-cos és
una tècnica molt eficaç de fer exercici.
A mesura que la seva ment és
dirigida a través del moviment del seu
cos, una nova consciència s`experi-
menta. Les sessions de Pilates
s´adapten a les necessitats de l´indivi-
du. Les classes són individuals o en
petits grups supervisats de prop.
Joseph Pilates va dir als seus
estudiants, « Se sentiran millor en 10
sessions, es veuran millor en 20 ses-
sions i tindran un cos completament
nou en 30 sessions ». ■

BIBLIOTECA
Novetats
“La Dona del Migdia“ uns temps dramàtics, i una Domingo, i que lluita per “Aurora Boreal”
de Julia Franck. commovedora epopeia de aconseguir la seva llibertat. d’Asa Larsson.
tota una època.
“Contra el Viento”
“La Isla Bajo el Mar” d’Ángeles Casco.
d’Isabel Allende.

És una novel·la negra

En aquesta novel·la l’autora
toca els punts neuràlgics de
la història alemanya recent
des d’una perspectiva abso-
lutament personal,que
abasta tant l’adveniment
del nacionalsocialisme com
la vida a l’Alemanya dividi-
da. És la història d’una dona
fascinant que va viure en
L’autora ens endinsa en el
terrible drama de l’esclavitud
protagonitzada per una
mulata que als nou anys és
venuda com esclava a l’amo
d’una important plantació de
sucre a la colònia de Santo
Premi Planeta 2009, és la
commovedora història de
l’amistat entre dues dones
que viuen en móns total-
ment oposats, narrada i
explicada amb la bellesa de
la realitat, plena de sensibili-
tat, aventura i emoció.
escandinava publicada a tot
el món i amb un milió d’e-
xemplars venuts a Suècia.
La trama,la mort d’un
famós predicador suec i les
sospites recauen sobre la
seva germana que deses-
perada demana ajuda a la
seva amiga advocada per-
què descobreixi el culpable.

46_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 47

CULTURA [Biblioteca

“MIL·LENNIUM”
Àngel Garcia

Blomkvist és a punt de

U
n dels regals més freqüents d’aquestes passades festes de Nadal ha estat la
trilogia Mil·lennium que encapsada en un vistós estoig ha resolt el proble- publicar un reportatge
ma a més d’un despistat que, desconeixedor dels gustos del destinatari, ha sobre la prostitució i el tràfic
optat per regalar llibres (bona tria!) i ja posats i per no errar el tret, a poder de dones de l’Europa de
ser els més venuts. l’est, escrit per en Dag
Però no és de regals que voldria parlar, sinó d’Stieg Larsson i de la seva obra, tant Svensson, un periodista
pels que ja se l’han llegit com pels que encara no ho han fet. d’investigació i la seva
L’autor d’aquesta apassionant trilogia, Stieg Larsson, va morir fulminat per un atac de dona, la criminòloga Mia
cor als cinquanta anys, abans de poder veure publicada la seva obra. Militant de la Lliga Bergman.
Comunista dels Treballadors i corresponsal de guerra, va ser un activista contra el racisme Mentrestant, la Salan-
i la ultradreta i fundador de la revista sueca Expo especialitzada en la investigació dels vin- der, després de passar unes
cles entre els grans grups financers i l’extrema dreta. D’alguna manera el seu personatge llargues vacances al Carib i
Mikael Blomkvist, director de la revista Millennium, és el seu propi retrat. d’haver-se enriquit conside-
rablement sempre amb pro-
cediments no gaire legals,
“Els homes que no nic pont que l’uneix al conti- impuls al treball del perio- viu allunyada de Mikael i
estimaven les dones” nent ha quedat tallat per l’ac- dista, que troba cada cop evita tenir-ne cap relació.
cident d’un autobús. Així, el més obstacles entre els Prop de mitja novel·la
cercle de possibles sospito- habitants en la seva recerca transcorre sense cap acció
sos es limita als pocs que en fins a portar-nos, com no rellevant fins que un esde-
aquell moment eren dins l’i- podia ser d’altra manera, a veniment impensat trans-
lla, la majoria d’ells mem- un sorprenent i inesperat forma tot el contingut. En
bres d’una mateixa i podero- desenllaç. Dag i la Mia són assassinats
sa família i parents de la noia L’acurat estil, i totes les proves apunten la
desapareguda. l’excel·lent narració i l’argu- Lisbeth. A partir d’aquí la
Les investigacions del ment policíac molt ben tra- novel·la adquireix un ritme
periodista se centren en mat, van fer de Els homes trepidant, rememorant la
l’extens arxiu d’un oncle, que no estimaven les dones infantesa difícil de la Salan-
que és qui l’ha contractat, un boom literari no ja der, el seu pas per diferents
El director d’una revista els darrers anys de la vida només a casa nostra sinó a reformatoris i la complexa
independent i molt crítica del qual han girat obsessiva- nivell de tot Europa. relació amb el seu psiquia-
amb els poders, és acusat ment a l’entorn d’aquella tre i l’administrador. Per la
–i condemnat—per una estranya desaparició. “La noia que somiava seva banda en Mikael inten-
denúncia feta a un gran Al darrera del fil detec- un llumí i un bidó tarà demostrar la innocèn-
empresari pertanyent a un tivesc hi ha també una ober- de benzina” cia de la Lisbeth enfrontant-
important grup de pressió ta crítica a l’alta burgesia se a dificultats cada cop
de Suècia. En l’ínterim d’a- sueca, la pressió que exer- més grans. El ritme de l’ac-
bandonar el seu càrrec de ceix sobre els mitjans de ció, in crescendo, no s’atu-
director i complir els dos o comunicació, la seva espo- rarà fins al desenllaç final.
tres mesos de presó que li ràdica vinculació amb par- Amb tot, penso que la
corresponen, rep un encà- tits nazis, i els intents des- primera part és més inte-
rrec molt especial: investigar esperats d’una publicació ressant (potser Cervantes
la misteriosa desaparició per fer la seva feina amb tenia raó amb allò de
d’una jove fa quaranta anys. rigor i independència. “segundas partes nunca
El típic plantejament La incorporació a la fueron buenas”) i en aques-
en la novel·la negra de l’as- investigació de la Salander, ta segona, la profusió de
sassinat en una habitació una inconformista i atípica Si a la primera part el tema personatges amb noms
tancada, es trasllada en ajudant, amb una memòria central era la denúncia de la impronunciables per a
aquesta ocasió a una petita fotogràfica inusual i habili- relació de l’alta burgesia nosaltres aconsegueixen
illa de menys d’un centenar tats com a hacker de dubto- sueca amb els grups nazis, embolicar-te en més d’una
d’habitants en el dia que l’ú- sa legalitat, donarà un nou en aquesta ocasió Mikael ocasió.

pDS_47
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 48

cultura CULTURA [Mil·lènium

Llegint-lo vaig recordar
aquells vells llibres de l’Àga-
tha Christie a l’Editorial
Molino en què al principi del
llibre hi venia un llistat dels
personatges. No m’hauria
anat gens malament.
“La reina al palau dels
corrents d’aire”
Amb la tercera i última
entrega de Millennium,
Larsson sembla haver-se
posat les piles altre cop,
com si el segon volum
hagués estat només un
necessari tràmit per abor-
dar, ara sí, la corrupció dels
serveis secrets de l’estat
fora de tot control democrà-
tic, la Säpo i la temible Sec-
ció. Les implicacions políti-
ques i el nivell d’eficàcia
d’aquesta Secció són de tal
dimensió, que riu-te’n tu
dels Gal i els Amedos de
torn. No deixa de sorpren-
dre als qui en un moment o
altre hem idealitzat els paï-
sos nòrdics, que la perver-
sió del sistema no els és
aliena.
Mikael Blomkvist inten-
ta reunir un bon grapat de
proves per tal de desem-
mascarar tota la corruptela
dels serveis secrets, men-
tre la Salander intenta recu-
perar-se de les greus
lesions patides. I com en un
llarguíssim tobogan, l’acció i
els fets et van portant cada
cop més endavant, amb un
ritme trepidant, fins a la
resolució final.
A Larsson, criticat per
alguns elitistes a qui sem-
blaria que els molesta la lite-
ratura de masses o potser
simplement els molesta lle-
gir allò que tothom llegeix
(¿qui no va llegir als anys
vuitanta El nom de la rosa?),
se li ha de reconèixer el rea-
lisme, la profusió de detalls,
el domini del tempus en
l’acció, la construcció dels
personatges, la crítica social
(la implicació de la burgesia
amb el feixisme, en el pri-
mer volum; el tràfic de
dones en el segon, i les cla-
vegueres de l’estat en
aquest tercer) i finalment el
fet que en aquest últim lli-
bre aconsegueixi tancar
tots i cadascun dels fils
encetats amb “Els homes
que no estimaven les
dones”. Chapeau!
Molts personatges són
destacables, però especial-
ment el de la Salander, per-
què essent una persona vol-
gudament marginal, que viu
fora del sistema i no en
reconeix mai la seva autori-
tat, se’ns presenta amb uns
valors ètics inqüestiona-
bles: l’amistat, el compro-
mís, el deure d’ajudar qui
t’ajuda, etc. Larsson està
exaltant els valors d’a-
quests joves inconformis-
tes d’estètica agressiva i
sovint estereotipats per la
societat com a quasi prede-
linqüents. D’alguna manera
els està “restituint” però
sense fer trampes, sense
domesticar-los, sense
endolcir ni un bri els seus
trets més característics.
Un bon llibre (tres bons
llibres) amb un final rodó i
que, encara que pugui sem-
blar un tòpic, m’han robat
moltes hores de son.
De ben segur que qui
hagi rebut el preuat regal,
en gaudirà. ■

FERRETERIA DECOFER
■ FERRETERIA ■ PARAMENT PER LA LLAR
■ JARDINERIA ■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC
■ PINTURA ■ MATERIAL ELÈCTRIC…
■ REGALS ■ TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

48_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 49
“LA IL·LUSIÓ”
de Josep López Romero
Eva Martínez Escobosa
osep López Romero va
J néixer l’any 1967. És lli-
cenciat en Ciències de la
Comunicació per l’UAB.
Es va dedicar al Periodis-
me i va treballar a la Vanguardia. Ha
treballat en agències de Relacions
Públiques i Comunicació per diverses
multinacionals. Va ser professor de
Comunicació a la Universitat de Vic i a
l’Escola de Relacions Públiques de
Barcelona.
També imparteix conferències i
tallers sobre Coaching. Ha escrit diver-
sos llibres i els que més destaquen
són: El valor del samurai i El camino
de las hormigas.
La seva plana web és:
www.joseplopez.com.
“La il·lusió” es compon de 20
capítols on es narra tot el procés a fi
de recuperar la il·lusió. La il·lusió és
necessària per viure i per dur a terme
qualsevol projecte de futur. I tots cer-
quem una il·lusió a la vida i, si no, que
trista seria la vida! Quan aquesta
il·lusió s’esvaeix de la nostra vida, pels
motius que siguin, ens quedem sense
energia i no tenim esma per fer res.
La protagonista del llibre es diu
Esperança i dóna veu a l’autor. L’Espe-
rança es lleva un bon dia, amb una
sensació de buidor al pit i amb una
sensació que ja res té sentit a la vida.
Li costa llevar-se al matí i està baixa
d’ànims. Està casada amb en Carles i
té una nena que es diu Llum.
L’Esperança té una llibreria. Tre-
balla amb en Marc, la seva mà dreta i
la persona que gestiona el seu negoci.
Darrerament perd les claus de la boti-
ga, no sap on posa les coses i té faltes
d’atenció.
El més important és acceptar-se
a un mateix i potenciar els teus
talents. Has d’escoltar els teus desit-
jos i no perdre mai l’esperança. Has
de fer servir la intuïció, la imaginació i
tot es veu d’una altra manera.
Has de tenir clar quin camí vols
seguir i triar un projecte de vida que
sigui molt important per a tu. No dei-
xis que ningú t’ordeni en els teus
somnis, ni tampoc esperis que ningú
ompli les teves buidors.
El somni de l’Esperança és millo-
rar el món amb les paraules i també
ser estimada a través d’elles.
Has de ser humil de reconèixer
tal i com ets, igual que els altres
éssers humans. Has de compartir les
teves emocions, obrir-te als altres i
deixar que s’endinsin al teu interior.
Has de posar l’afecte en diverses per-
sones per no caure al buit més rotund.
Has de fer les coses amb passió,
així podràs recuperar la teva il·lusió.
En definitiva, la il·lusió es compon de
la serenitat, els desitjos profunds, l’au-
toconeixement, la imaginació, la direc-
ció i la confiança.
Has de ser capaç de donar i
donar-te als altres i ser generós per
poder projectar la teva existència.
CULTURA [Biblioteca
Al final del llibre, l’Esperança
recupera la il·lusió. Decideix parlar
amb en Marc per proposar-li una millo-
ra: la direcció de la llibreria. Ella torna-
ria a fer de dependenta, que era el que
desitjava fer i creia que se li donava
bé. Així podria transmetre la seva
il·lusió als altres companys de profes-
sió, que ja mai més es deixarien envair
per la tristesa. També parlaria amb en
Carles, el seu marit, per recuperar la
il·lusió de compartir i també volia tor-
nar a escriure, ja que tenia la necessi-
tat d’escriure com es perd i es recupe-
ra la il·lusió.
Els colors que fan recuperar la
il·lusió són:
Violeta (serenitat). Fes una aturada i
esbrina el plaer de ser
Lila (memòria). Recupera els teus
desitjos més intensos
Blau (autoconeixement). Descobreix
com ets tu mateix
Verd (imaginació). Viu el present amb
intensitat i alegria
Groc (direcció). Dóna forma al teu
desig i tria un camí. Llança’t
Taronja (confiança). Construeix una
xarxa d’afecte al teu entorn. Confia en
tu mateix i en els altres i accepta’t tal
com ets i als altres també
Vermell (passió). Fes les coses amb
passió i il·lusió
Tothom s’hauria de llegir aquest
llibre tan interessant, perquè qui és
que no ha perdut la il·lusió en un
moment o altre de la seva vida?
Us animo a llegir-lo perquè apor-
ta molta energia positiva i dóna molts
ànims per continuar endavant. És el
camí de la superació, acceptació d’un
mateix i el creixement personal.
Dono la meva enhorabona a en
Josep López perquè aquest llibre és
tot un èxit. Felicitats!.■
pDS_49
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 50

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

UN DESIG ANOMENAT:
TRAMVIA URBÀ DE GIRONA
Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

D
avant les imprevisi-
bles oscil·lacions
futures dels preus
del petroli, que tin-
dran una clara reper-
cussió en els preus dels carburants,
i la restricció que això suposarà en
l’ús dels vehicles privats en tots els
països del món, (1) les terres de
Girona haurien d’apostar també
progressivament per unes xarxes
de transport ferroviari que connec-
tessin amb rapidesa i eficàcia les
terres de marina amb les terres de
l’interior, amb enllaç també amb la
ciutat de Girona.

Per tal de fer més efectiva, eco-

nòmica, sostenible i racional la
mobilitat ciutadana /urbana / metro-
politana, així com altres alternatives
en la riquesa, el desenvolupament, Tramvia, Berlín, 2010
el benestar, la promoció turística i
econòmica del territori, la preserva- Feliu de Guíxols, Olot, Ripoll. Girona. Més positiva esdevindrà la
ció del paisatge i la connectivitat Darrerament hem llegit en les iniciativa si l'estudi informatiu en
dels pobles de l’interior de les pàgines dels rotatius gironins que qüestió acaba per ajustar-se al rea-
terres gironines, em sembla molt finalment el govern de l'Estat lisme que ens pugui procurar el
convenient recuperar, ja des d’ara, espanyol finançarà 'un estudi infor- futur amb els imponderables que
els projectes d’infraestructura de matiu' per tal d'analitzar la implan- aquest ens deixa entreveure avui
tramvia lleuger entre les poblacions tació del tramvia a l'Àrea Urbana de mateix (escalfament del planeta,
costaneres i les de l’interior amb un 2
Girona. Crec que és una molt bona minva i encariment dels preus del
servei ferroviari que comuniqui l’eix notícia per a repensar el futur de petroli, excessiva densitat de trànsit
de poblacions, est/oest, entre Sant
1
“Durant l'estiu del 2008, l'extracció global de petroli va superar la vertiginosa xifra de 1.000 barrils per segon (86,4 milions de barrils al dia).
Podria ser que ja no tornem a creuar aquest llindar. Experts com RICHARD HEINBERG consideren que l'estiu del 2008 es va arribar al punt
àlgid en l'extracció mundial de petroli i que aviat (abans que les criatures que comencen primària tinguin edat de conduir) no hi haurà prou
petroli per continuar el nostre nivell de consum. No sembla haver-hi alternatives viables, a gran escala, per mantenir el nostre nivell de con-
sum.” pàg. 34, PIGEM, Jordi; Bona Crisi. Cap a un món postmaterialista, Barcelona, 2009.
“El 95% del transport motoritzat mundial depèn del petroli i el seu consum suposa més de la meitat de la demanda mundial. L'Agència
Mundial de l'Energia (AIE) ja ens ha advertit que no es podrà garantir l'increment de la demanda de cru per al 2012. D'aquí a poc temps, l'ex-
tracció de petroli tindrà una minva inexorable entre el 3 i el 5% anual, aquesta minva vindrà acompanyada també amb la del gas, de manera
que iniciarem una davallada energètica encara més acusada. HEINBERG (2007) ens ha alertat que aquesta serà la primera i la darrera gene-
ració que podrà gaudir de vols de baix cost i, a més, els cotxes ja no podran moure's igual quant a la potència i a la velocitat. Dintre de pocs
anys ens haurem d'enfrontar a un escenari en el qual hi haurà menys energia, de pitjor qualitat i a uns preus excessivament elevats.” FERNÁN-
DEZ DURÁN, Ramón; El crepúsculo de la era trágica del petróleo, Barcelona, 2008.
HEINBERG, Richard; Se acabó la fiesta. Guerra y colapso económico en el umbral de la era del petróleo, Benasque, Huesca, 2006,
Powerdown.Options and Actions for a Post-carbon Word. Gabriola Island: Clairview, 2007

50_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 51
Berlín, Alexanderplatz, 2010
a motor a les ciutats, etc.). Quant als
transports urbans amb futur, es tracta-
ria, doncs, de pensar un projecte que
pogués ser assumible i viable, de
manera que demostrés i posés sobre
la taula l'efectivitat d'un històric mitjà
de transport com és el tramvia.
Sé i sabem de bell antuvi que per
tal que un projecte d'aquestes carac-
terístiques sigui eficaç i la seva costo-
sa inversió pugui ser rendible, hi ha
d'haver uns fluxos de població que
potencialment i efectiva puguin fer ús
d'aquesta interessant modalitat de
transport. En la meva opinió, per Giro-
na i la seva zona metropolitana,
aquest és l'imponderable més gran
per a dur a terme un projecte d'aques-
tes característiques: el nombre d'habi-
tants que potencialment i pràctica
estarien en condicions d'agafar i tenir
a l'abast aquest sistema de transport.
Algunes ciutats i àrees europees
ja fa anys que han apostat per aquest
sistema de transport, el qual en la
meva opinió humanitza molt més les
ciutats i les seves àrees urbanes. La
modalitat del tramvia allibera l'espai
urbà -com tothom molt bé sap- de sis-
temes avui molt qüestionats, agres-
sius i altament contaminants com són
els vehicles de motor
de combustió per l'e-
fecte dels gasos i pels
índex insuportables de
soroll que emeten.
L'aposta pel
tramvia o per la seva
modernització, ja la
van fer en el seu
temps ciutats europe-
es com ara Grenoble,
Estrasburg, Milà, Torí,
Montpeller, Bilbao,
València i moltes
altres. Avui, ciutats
com York, Edimburg,
Palma de Mallorca,
estan treballant en la
implantació del tram-
via. Concretament a
Edimburg li vindrà com
l'anell al dit perquè té
una estructura urba-
nística de carrers molt
amples i considerable-
ment llargs, de mane-
ra que la implantació del tramvia des-
congestionarà la ciutat atenent que
avui pels carrers de la capital escoce-
sa hi circula una considerable xarxa
d'autobusos, la qual ofereix un servei
de raonables freqüències i d'accepta-
ble qualitat. Però algunes d'aquestes
ciutats i les seves àrees urbanes, val a
dir que planifiquen el seu futur, el pen-
sen bé tots plegats: ciutat central i
municipis de l'àrea.
Quant a mobilitat, Barcelona i la
seva àrea urbana ho estan fent bé,
molt bé, diria jo. Girona i la seva àrea
ni de bon tros té un entorn tan poblat
com les ciutats que suara he citat. No
obstant això, tots plegats hauríem de
ser capaços novament de pensar bé el
futur de la mobilitat urbana de Girona i
el seu entorn. En conseqüència, ens
convé preveure també què s'ha de fer
en aquest aspecte de la implantació
d'un futur tramvia pels nostres
carrers.
Girona i la seva àrea d'influència
hauria d'atrevir-se progressivament,
doncs, a apostar per unes línies de
tramvia i alguna d'elles, evidentment,
hauria necessàriament d'arribar fins a
l'aeroport. Per tant, quant al debat ciu-
ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona
tadà sobre el desmuntatge o no del
viaducte que creua la ciutat de Girona,
sóc ferm partidari que, un cop les
noves i esperades infraestructures
ferroviàries creuin el subsòl de la ciu-
tat i tots plegats gaudim del seu
correcte i puntual funcionament, el
viaducte serà un element del qual jo
no li'n preveig cap altra utilitat que no
sigui el seu immediat desmuntatge.
Crec que ha de ser l'Estat
espanyol qui financi no només els
estudis informatius del desmuntat-
ge del viaducte i el de la implanta-
ció del futur tramvia, sinó que
almenys, i en un futur immediat,
quant al susdit viaducte, l'execució
de l'obra d'enderrocament l'ha d'as-
sumir en la seva totalitat l'Estat.
La ciutat de Girona no ha, no hau-
ria d'assumir cap part d'aquesta hipote-
ca no desitjada. Per tant, Girona i la
seva ciutadania, en un futur pròxim,
s'han de veure beneficiats d'una millor
diafanitat urbana i en conseqüència alli-
berar-se d'un viaducte al qual -insistei-
xo- jo no li veig cap altre futur ni cap
altra utilitat que no passi per la seva
total eliminació, llevat del tram d'acer
corten per als usos turístics i de postal
tradicional de la ciutat, tal i com s'ha dit.
Justament, els espais que alli-
beraria el viaducte en el seu tram
més durament urbà, més central,
en la meva opinió, serien una mag-
nífica oportunitat perquè s'hi
pogués fer passar una doble línia
de tramvia, la qual, provenint en
origen de municipis de l'Àrea Urba-
na com Sant Julià de Ramis, podria
discórrer per tota la mitgera o pel
cantó de l'antiga Nacional II en tot
el terme municipal de Sarrià de Ter
(avinguda de França, Parc Hospita-
lari Universitari, Hospital, Sant
Ponç).
El futur tramvia hauria d'entrar
a Girona ciutat per davant de l'hos-
pital Trueta, pel barri de Sant Ponç,
en direcció centre ciutat, bo i apro-
fitant els espais alliberats pel via-
ducte.
El tramvia podria tenir la seva
centralitat a la zona alliberada de les
estacions ADIF-RENFE i, alhora,
s'hauria de bifurcar en sentit est, pel
pDS_51
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 52
ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona
carrer d'Emili Grahit cap a Montilivi,
Campus Universitari, Parc Tecnològic
de la UdG, Vila-roja i la població de
Quart. En sentit sud hauria d'arribar
també a l'aeroport de Girona-Costa-
Brava. Val a dir que no totes les
dimensions del tramvia són iguals i
tanmateix, per posar-vos un exemple,
a la capital d'Alemanya, a Berlín, hi cir-
culen avui diverses mides de tram-
vies, des dels més llargs i més
amples, als més estrets i més curts.
L'important, evidentment, a més d’al-
tres aspectes, és la freqüència de pas
i l'ús.
Lògicament, en el disseny d'a-
quests recorreguts per l'Àrea Urbana
s'haurien de preveure les correspo-
nents parades o baixadors i, en els
seus respectius espais d'origen i ter-
minals, s'haurien de dotar dels corres-
ponents aparcaments dissuasius
(PARK & RIDE) o dels corresponents
enllaços d'autobús o altres sistemes
de mobilitat alternatius. En el sentit
oest, és evident que el tram des de
Girona centre hauria de donar servei i
prosseguir cap a la població de Salt i a
ser possible hauria d'atènyer també el
municipi de Bescanó. En aquestes
orientacions (i per lògiques fases suc-
cessives), permeteu-me que sigui una
mica utòpic o agosarat, el projecte de
tramvia hauria de poder recuperar en
un futur (15, 20, 30 anys) els itineraris
de l'antic tren d'Olot (i tal vegada,
posats a fer projectes, l'hauríem de
2
Vegeu el diari El Punt de dijous 5 de novembre de 2009.
3
Diari El Punt, dilluns 2 de març de 2009.
c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com
52_pDS
La ciutat de Grenoble compta amb un
modern tramvia urbà. 1996
fer arribar fins a Ripoll). Aquest tram-
via de l'Àrea Urbana hauria de ser
compatible en la seva continuïtat, en
sentit nord i nord-est; hauria de poder
enllaçar en un futur -em sembla que
no gaire llunyà- amb nuclis de població
com ara Bescanó, Bonmatí - Anglès-
Amer - Les Planes, Sant Feliu de Palle-
rols, etc. Fins a Olot.
I des de la població de Quart,
successivament hauria de poder recu-
perar també el conjunt de les pobla-
cions de Cassà de la Selva, Llagoste-
ra, Santa Cristina d'Aro, etc., fins a
Sant Feliu de Guíxols, de manera que
el tramvia pogués enllaçar amb altres
itineraris per les poblacions de l'Em-
pordà. Caldria projectar, doncs, una
LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68
anella de tramvia per les poblacions
de les Gavarres tal i com tenim entès
que pensa projectar la Diputació? Per
què no? 3
Crec que l'Estat ha apostat bé i
seriosament pel futur amb els trens
de l'Alta Velocitat, pel traspàs de
Rodalies a la Generalitat de Cata-
lunya, però no està escrit enlloc
que el mateix Estat espanyol no
hagi o no estigui obligat també a
contribuir en les infraestructures de
més curt recorregut.
Projectes i inversions que al cap i
a la fi reverteixen segurament d'una
manera molt més propera en la ciuta-
dania més modesta. La modalitat de
tramvia i de tramvia lleuger esdevin-
dria una aposta de futur i de benestar
per als pobles i viles del seu recorre-
gut. Obriria sens dubte altres alternati-
ves d'activitat econòmica i a la fi ens
podria garantir una futura major pre-
servació del territori i del paisatge.
¿Si fa un segle els nostres besa-
vis van ser capaços de fer una aposta
pel progrés, per construir de bell nou
les xarxes de trens i tramvies, per què
amb una nova i sostenible visió de
futur no les podem recuperar les
dones i els homes del segle XXI? ¿Per
què no ens hauríem de plantejar
aquest tipus de projectes ferroviaris
ateses les crisis dels carburants que
sens dubte arribaran tard o d'hora? ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 53
QUADERN D APUNTS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador
La maledicció de la
contraportada
La contraportada d’aquesta
publicació trimestral arros-
sega una maledicció que riu-
te’n de la de Tutankamon. Si
fa uns anys hi apareixia
l’anunci d’un promotor-cons-
tructor que oferia casses
aperallades i cases apara-
llades, ara hi apareix
publicitat d’una peixeteria.
Amb un xic de sort, al núme-
ro que tenim ara als dits ja
s’haurà corregit. L’esforç
publicitari de l’anunciant
(que s’ha fet fer un dis-
seny, un logo i un fotolit)
s’ho mereix, alhora que val
la pena que el peix s’enri-
queixi amb vitamina A.
Cognoms industrials
Al darrera de la meva afició
als jocs de paraules i als
enigmes verbals, hem fet
amistat amb un matrimoni la
part femenina del qual és
una senyora que ha viscut
molts anys al carrer Major
de Sarrià … de Barcelona. Un
dia d’aquests ens trobarem
per fer una ruta guiada pel
barri de JV Foix. Potser
serà la primera etapa d’un
recorregut pels indrets amb
toponímia agermanada. El més
curiós del cas és que aques-
ta senyora, a més a més de
la connexió sarrianenca, té
uns cognoms amb una vincula-
ció insòlita amb el poble.
Es diu Torres i Hostench!
Sarrià i el whist
L’escriptor empordanès
Vicenç Pagès Jordà ha publi-
cat a primers de tardor Els
jugadors de whist, un dels
èxits editorials de la tem-
porada. És una història gene-
racional que no em puc estar
de recomanar. L’acció té lloc
a Figueres i, així, la capi-
tal de l’Alt Empordà ja dis-
posa d’una senyora novel·la
ambientada en els seus esce-
naris, amb tot de personatges
que formen part del decorat.
En un capítol, Pere Carré -un
protagonista terciari o qua-
ternari però que hi tindrà un
paper destacat- passa amb el
seu camió bolquet per Sarrià
de Ter i agafa l’autopista en
direcció a França. Aquest
episodi té lloc l’agost del
77, quan els peatges i acces-
sos i escalèxtrics eren al
bell mig del poble. Pere
Carré, que venia de Verges
via Jafre, va entrar a l’A-7
per Sarrià aconsellat pel seu
amic Xicu Masferran “que no
conduia i que tenia una visió
radial de la província; al
seu parer, per anar a qualse-
vol lloc calia passar per la
ciutat de Girona.” Aquest
episodi té lloc l’agost del
77 quan, efectivament, Sarrià
formava part de Girona.
Telecomunicacions
Aquest final d’any, a molts
teulats i terrats hi ha
hagut remenament d’antenes.
L’apagada analògica, la
irrupció de la TDT, l’orien-
tació cap als repetidors de
Rocacorba o de can Rubau… A
casa, els descodificadors
digitals terrestres ja fan
companyia al nou receptor de
la xarxa Wimax, instal·lat
al màstil de l’antena, que
mira cap a Sarrià de Dalt i
que ens permet rebre senyal
d’Internet en molt bones
condicions i amb un servei
sense queixa. A part de la
satisfacció de gaudir de
banda ampla a un preu ajus-
tat, és un descans poder
penjar el telèfon amb un
somriure als llavis quan
truquen les televenedores
sudamericanes de telefonia
que demanen per un tal “don
Iòsep” just quan t’asseus a
dinar. Tot són avantatges.
Gràcies, Ajuntament!
Un passeig pels carrers
Amb la participació de la
Generalitat i la Diputació,
els ajuntaments respectius
han editat la guia de lectu-
ra Un passeig pels carrers
de Girona, Salt i Sarrià de
Ter. Es tracta d’un recull
biogràfic i bibliogràfic
sobre personalitats amb
carrers dedicats a les tres
poblacions. De Sarrià hi
figuren Agustí Riera i Pau,
Emília Xargay i Pagès i
Paulí Torras i Domènech. La
medicina i la política,
l’art i la indústria : vet
aquí tres àmbits i tres per-
sonalitats que ennobleixen
el nostre nomenclàtor urbà.
Càmera cafè
Vet aquí que uns brètols van
entrar al pavelló municipal
i, entre altres desperfec-
tes, van malmetre la màquina
de cafè i se’n van endur la
recaptació. És un fet delic-
tiu de baixa estofa que
demostra ben poca professio-
nalitat. Al pavelló no n’hi
ha, de diners. En tot cas
n’hi falten.■
pDS_53
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 54
ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable
EDUCACIÓ
NUTRICIONAL
BERENAR SALUDABLE
Roser Solbas
EMPSA, equip municipal de la promoció de la salut de l’Ajuntament de Girona.
E
l passat 19 de novem-
bre, els nens i nenes de
P3 del CEIP Montserrat
participaren en el taller:
Berenar saludable.
Al matí, a primera hora, l’ Alexan-
dra i la Roser ens van explicar quins
aliments són els més saludables per a
tots nosaltres i quins no ho són tant.
També quins hàbits d’alimentació i
higiene hem d’assolir per tenir un cos
saludable i créixer ben forts.
Tot plegat mitjançant uns titelles i
la participació dels alumnes.
A la tarda, després d’una xerrada
informativa als pares i mares de P3,
ho vàrem posar tot en pràctica a tra-
vés d’un berenar molt saludable, del
qual gaudiren pares, mares, mestres,
alumnes i algun avi o àvia.
L’Escola Montserrat té en
compte que els hàbits alimentaris es
construeixen en la infantesa, per això
és tan important que els nens i nenes
aprenguin a menjar de forma saluda-
54_pDS
ble de ben petits. Tots els esforços
que dediquem a aquesta tasca seran
un regal per al futur: la salut.
L’educació en uns bons hàbits
d’alimentació ha de començar a casa i
continuar a l’escola. A casa, els pares
i els avis són bàsics per transmetre les
tradicions, els costums i altres factors
que influiran de forma positiva o nega-
tiva en l’acte de menjar dels nens/es.
Els hem d’anar introduint els diferents
gustos i textures des de molt petits, si
bé en moltes ocasions no tots són
acceptats fàcilment, perquè per això
cada nen/a necessita el seu temps. És
necessari, per part dels pares i educa-
dors, una bona dosi de paciència i per-
severança, sense deixar-se vèncer
per la seva comoditat i les presses.
L’escola també té un paper molt
important. El menjador escolar és un
espai clau per fomentar conductes ali-
mentàries sanes i també l’educació
nutricional dins les aules.
A més a més no hem de restar
importància al màrqueting publicitari i a
la influencia negativa que pot exercir
sobre els infants.
En definitiva, podríem dir que la
responsabilitat de l’educació nutricional
dels més petits és tota la societat i en
tots els àmbits: família, escola, mitjans
de comunicació, indústries, etc.
Si l’educació nutricional es practi-
ca de forma constant, si els missatges
són unànimes i si es predica amb l’e-
xemple, tant a casa com a l’escola,
s’aconseguirà l’èxit.
Jordina Claravalls,
Isabel González i Sílvia Rovira.
Mestres i TEI de P-3
Alguns dels pares que van parti-
cipar en el taller opinen:
“La veritat és que l'alimentació
equilibrada és molt important en totes
les fases de la vida, però pren més
importància en les èpoques de creixe-
ment per tot el que suposa. Uns bons
hàbits avui aportaran salut i vitalitat als
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 55
Mares i pares varen participar d'aquesta xerrada sobre el berenar
saludable al CEIP Montserrat. Fotos: CEIP Montserrat
nostres fills sempre!!!. És interessant
que persones que hi entenen ens ho
recordin, ja que el ritme de vida que
portem no és justament el més propi-
ci per dur a terme aquesta alimentació
equilibrada i alhora més elaborada.
D'altra banda trobo més profitós
que es dediquin activitats a fer PRE-
VENCIÓ i així potser caldrà en menys
mesura fer tractaments de curació.
Gràcies per fomentar des de l'es-
cola uns bons hàbits d'alimentació i
per oferir la possibilitat d'assistir a una
experiència divertida i enriquidora!”
Josep Maria Rodríguez
“Ens va agradar la xerrada sobre el
berenar saludable perquè tot i que hi ha
coses que ja sabem, sovint ens acostu-
mem a anar a la via ràpida o fins i tot
anar fent sense buscar alternatives.
Sempre podem aprendre coses noves
però moltes vegades és recordar el que
ja sabem i tornar als antics costums,
ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable
sovint les coses més
òbvies les oblidem i és
bo que ens ho tornin a
recordar per tornar als
bons hàbits en l'alimen-
tació.”
Família Ferreiro-López.
Des de l’Equip
Municipal de Promo-
ció de la Salut ens
recorden que a Cata-
lunya el 7,4% de la ment de l’infant es determina en part
població infantil té sobrepès i un 9,3% la seva qualitat de vida en el futur.
obesitat. Els models, les actituds i la infor-
Tenim coneixement que el snens mació que es proporciona al nen o
i nenes de 3 a 5 anys que pateixen nena en aquesta edat adquireix una
obesitat tenen entre un 60 i 70% de gran importància a l’hora d’assolir i
possibilitats de ser un adult obès, amb adquirir uns hàbits saludables que l’a-
tots els riscos de salut que això com- companyaran al llarg de la seva vida.
porta, com ara malalties cardiovascu- És per tot això que l’EMPSA
lars, hipertensió, colesterol o diabetis. (Equip Municipal de Promoció de la
A més a més sabem que en aquesta Salut) de l’Ajuntament de Girona,
etapa de creixement i desenvolupa- col·labora amb GICOR (Associació
pDS_55
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 56

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

Gironina de prevenció i ajuda a les
malalties del cor), amb l’activitat
“Berenars cardio saludables”, dirigida
als alumnes de P-3, que aquesta enti-
tat porta a terme a totes les escoles
de la ciutat que la sol·liciten i que té
l’objectiu d’educar i promocionar
hàbits saludables en els nens/es,
pares/mares i docents, ja que està
demostrat que l’educació i promoció
de la salut és la millor estratègia per
prevenir i reduir algunes patologies.
L’activitat consisteix a donar uns
consells saludables sobre alimentació
i exercici físic als docents, pares i
mares assistents i realitzar un bere-
nar cardiosaludable tots plegats amb
els nens i nenes d’aquest curs en con-
cret, en el centre escolar.
Us fem un petit recordatori d’al-
guns consells perquè no oblideu que:
• Menjar bé no vol dir menjar molt, ni
molt car, vol dir menjar una mica de tot.
• Una bona alimentació ha de ser
baixa en greixos i dolços i rica en fibra.
Som molt afortunats ja que tenim la
dieta Mediterrània (verdures i hortalis-
ses, fruita, fruits secs, cereals, lle-
gums, oli d’oliva, peix, carn...), por-
tem-la a terme.
• Una cuina saludable es fa amb pocs
fregits, poca sal i molt d’amor.
• Ep!!!!!!!!!!!. No l’oblideu, la millor
beguda PER A TOTS I TOTES és L’AI-
GUA (compte amb els sucs prefabri-
cats).
• Encara tenim una assignatura pen-
dent: “L’ESMORZAR” Penseu en la
dita: “Esmorzar de rei, dinar de prín-
cep i sopar de pobre”.
• Una altra de pendent: més
verdura/hortalisses (crua o cuita un
cop al dia) i més fruita ( mínim 3 peces
al dia)
• L’alimentació és un acte social,
intenteu fer un àpat plegats al dia,
sense presses, sense crits, sense
televisió...
• I per acabar, moveu-vos, camineu,
balleu, jugueu amb els vostres fills, feu
esport... LA VIDA ÉS MOVIMENT. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova

17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres

Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

56_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 57

ESPAI ESCOLAR [Juguem amb rotlles de paper de vater

JUGUEM AMB ROTLLES DE

PAPER DE VÀTER
Per Elena Virolés i Laia Darné

D urant el primer trimestre els infants de 1 a 2

anys de l’aula del Peix Irisat i la Petita Tulipa,
han experimentat amb paper de vàter.
- Primer les educadores varem preparar
l’aula amb la proposta:
Els infants quan van entrar a l’aula van trobar el següent
material: una corda de punta a punta de l’aula on hi havia els
rotlles de paper de vàter col·locats.
Alguns rotlles estaven encetats, a punt per a ser estirats, i
d’altres quedàvem més amunt i encara s’havien de començar.
- Quina va ser la reacció dels infants?
Al principi els infants més observadors, van estar obser-
vant als seus companys i van tardar una estona en interac-
tuar amb el material.
En canvi, els infants més curiosos, de seguida van esti-
rar els rotlles que tenien al seu abast.
Un cop tot el paper va ser per terra, varen canviar l’acció
d’estirar, per tapar-se, rebolcar-se, estripar, amagar-se... Com
podem veure en aquestes fotografies.
- L’actitud de les educadores va ser observar i estar aten-
tes a les demandes dels
infants; per exemple en
alguns moments ens
demanaven que estirés-
sim els rotlles o que els
tapéssim amb el paper,
inclòs ells ens tapaven
a nosaltres, tot convi-
dant-nos a jugar.
Per finalitzar l’acti-
vitat, varem demanar la
col·laboració dels
infants que ens ajudes-
Pau i Roger, aula Tulipa
sin a recollir, posàvem
els paper dins unes bosses.
En aquesta activitat els infants han gaudit
molt, i és per això que tornarem a repetir-la
aquest trimestre, i no descartem la possibilitat
d’afegir algun material més, com serpentines
o pots per omplir i buidar.

FE D’ERRADES:
En el número anterior de la revista
(ParlemDeSarrià 70) el nen del jersei
vermell de la foto de la dreta és Jan
Nazarico
Fotos de dalt a baix:
Emma, Ian, Pol, Ivet, de l’aula Peix Irissat / Laia i Ivet, de l’aula Peix Irissat.
Mar, Roger i Aleix de l’aula Tulipa
pDS_57
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 58
EL PAPER DE L’AMPA,
DELS PARES, ALUMNES I MESTRES
A la darrera XI Fira del
Paper de Sarrià, l’AM-
PA del CEIP Montse-
rrat -en col·laboració
amb l’equip de l’Escola- hi va partici-
par fent un taller de manualitats per a
nens i nenes.
L’Escola va demanar a la mainada
del cicle infantil que portessin la mas-
cota de cada classe, que se’ls va faci-
litar impresa en paper, a l’estand firal:
hi havien grills, centpeus, saltamar-
tins, esquirols, mussols, glans i pin-
yes... pintats de vius colors, i que van
ser exposats durant tota l’edició de la
fira. Feia goig!
Les nostres propostes van ser
coloristes: un rellotge amb broques
mòbils, que els nens no paraven de
canviar d’hora; unes ulleres de sol,
amb les que es passejaven per tot el
recinte; uns llapis amb un molinet de
vent de papers de colors, que feien
girar i girar... dibuixos infantils per pin-
58_pDS
Montse Lladó / AMPA Ceip Montserrat
http://ampaceipmontserrat.blogspot.com
tar els més menuts, pensats per al
gaudi dels germanets petits.
D’altra banda, a la Cooperativa,
els alumnes del CEIP Montserrat
varen fer una exposició, al llarg del
passat mes d’octubre, de treballs rea-
litzats en paper estucat que va ser
molt visitada i comentada.
I -com és tradició- per Nadal, Els
Pastorets. La representació es va fer
el 22 de desembre, en el Pavelló
Municipal. Aquest any, els pastorets
també notaren la crisi; no vàrem poder
comptar amb el ja conegut escenari i
això ens va fer canviar tota la infraes-
tructura habitual, però amb l’esforç
dels pares, alumnes i mestres es va
dur a terme sense cap problema: per-
què quan es treballa col·lectivament,
l’èxit està assegurat! L’equip de l’AM-
PA va aprofitar el decorat que vàrem
realitzar l’any passat amb material
reciclable per a posteriors edicions.
Però sens dubte, el més impor-
tant és veure desfilar tots els cursos -
des de P3 fins a 6è- disfressats, ves-
tits per a l’ocasió, cantant i ballant. Pen-
seu en l’esforç que fan alumnes i mes-
tres... per felicitar-nos tots plegats!
Aquest any i com a novetat, els
alumnes de 6è van posar a la venda
tiquets per a una panera, per tal d’ob-
tenir finançament per a l’excursió de
final de curs. Aquí cal agrair la col·labo-
ració especial dels pares i mares, ja
que va ser tot un èxit. Prepareu-vos,
perquè ja pensen en altres propostes
per a la festa de fi de curs.
I com sempre: agrair als alumnes,
mestres i monitores del CEIP Montse-
rrat, a tots els pares i mares d’alumnes
que voluntàriament col·laboren i a la
nostra estimada presentadora, la
Dolors Bartrina: sense la participació de
tots, aquestes activitats no es podrien
dur a terme. Us animem que formeu
part de l’AMPA i de les activitats
col·lectives que organitzem! ■
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 59
LES NOSTRES FESTES
Montse Lladó
AMPA Confetti
E
nguany, el punt de par-
tida de les festes de
l’Escola Bressol ha
estat, com sempre, la
festa de la Castanyada
seguida dels Patges Reials.
La festa de la Castanyada és una
tradició molt arrelada a les nostres
comarques i com a tal s’ha incorporat al
calendari escolar. Es tracta d’un dia on
les castanyeres visiten els nens de l’es-
cola i passen a cada aula per explicar la
seva història i ballar la cançó amb els
nens. Seguidament, se surt al pati on,
amb els seus cistells plens a vessar de
castanyes calentes, les reparteixen
entre tots els assistents a la festa.
Els nens, durant els dies previs,
han estat treballant el tema de la cas-
tanyada. Els expliquen la historia, can-
ten i ballen la seva cançó, fan les pape-
rines per posar-hi les castanyes, …
Aquest any el dia de la castanyada
va ser fantàstic. El sol ens va acompan-
yar durant tota la jornada. Això va fer
que els col·laboradors de l’AMPA
poguessin coure les castanyes sense
problemes. Els nens van sortir al pati
amb els seus pares per poder omplir
les paperines de castanyes i miraven
encuriosits aquells fruits calents que
els repartien. Per a molts d’ells era la
primera vegada que tastaven aquell ali-
ment, alguns l’escupien directament i
d’altres ja no el volien ni tastar. Tot i que
sempre hi ha algun nen que descobreix
el seu bon gust i es menja les castan-
yes amb molta alegria.
Quan ja tothom estava tip de cas-
tanyes es va posar la música de la cas-
tanyera i els menys vergonyosos van
fer una petita demostració del ball als
pares i mares assistents a la festa. Es
posaven les mans a la cintura i es
movien rítmicament seguint els com-
passos de la cançó.
La següent festa que trobem en
el calendari escolar és la rebuda dels
patges reials per part dels nens de l’es-
cola el dia 22 de desembre.
ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola bressol Confetti
És l’últim dia d’es-
cola abans de les llar-
gues vacances de
Nadal i els nens ja
estan molt “esverats”.
Han estat tots els dies
previs a aquesta data
alimentant el tió que
els cagarà un regal,
aprenent les cançons
nadalenques, del tió i
dels reis, preparant la
carta que entregaran al
patge, ... Són dates on
es fan un munt d’activi-
tats i que els nens
viuen amb molta
il·lusió, que s’encoma-
na tambè als pares. El
somriure d’un infant és
una cosa que no té
preu i que anima a
tothom. Són somriures
agraïts, plens d’inno-
cència i que ens recor-
den la màgia d’aques- ques paneres que va elaborar l’AMPA.
tes dates. Un agraïment molt gran a tots els pares
La majoria del dia se celebra a i mares que amb les seves petites
nivell intern de l’escola, però a la tarda aportacions permeten que fem
s’obren les portes perquè els pares i aquests esplèndids obsequis i molt
familiars puguin compartir la festa amb especialment a l’escola per les caixes
els nens. Així els poden acompanyar a de pomes, que són sanes i fantàsti-
donar la carta al patge i rebre el regal ques per fer unes magnífiques paneres
que els donen a canvi. Seguidament de fruita que fan goig de veure, com
poden anar a gaudir de la fantàstica per repartir-ne a totes les altres ja ela-
xocolata desfeta que fan a la cuina de borades amb varietat de productes i
l’escola i que amb uns melindros ajuda sempre destinades als nens.
a passar la fred d’aquestes dates. A part del mal temps, la festa va
Aquest 22 de desembre va ploure ser molt animada i els nens van gaudir
molt. Aquest fet va fer que la festa no al màxim de cada moment. Alguns van
es pogués fer a l’aire lliure sinó dins de plorar en haver-se d’acostar al patge,
les aules. Els patges es van repartir a que els fa por, però d’altres molt
les diferents classes i així van rebre les valents s’asseien a la seva falda per
cartes dels infants. Seguidament es va sortir a la fotografia somrients. La xoco-
anar repartint la xocolata a cada aula i latada i el sorteig de les paneres van
finalment tots ens vam poder reunir al posar punt i final a un llarg dia per als
menjador de l’escola. Allà es van ven- infants que va ser ple d’emocionts i ale-
dre els calendaris de les diferents clas- gries. I que va continuar amb tots els
ses amb les fotos dels nostres fills i es dies de festa a casa per gaudir de les
va procedir al sorteig de les fantàsti- festes amb la seva pròpia familia. ■
pDS_59
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 60

ENRICVINALLES
Enric Sansalvador

V a, amics, que ara us presento la tercera edició de les enricvinalles. La segona entrega del
número 69 va tenir molt d’èxit perquè en el programa “El matí de Catalunya ràdio” en van lle-
gir unes quantes dins l’espai “El superenigmarius”.
Ja sabeu com funcionen, per tant, no cal que us expliqui res més.
Aquí vénen les d’aquest número:

La marca de xiclets que Posseidó fa servir més, de El número que sempre s’estrena, de 3 lletres.
(nou)
7 lletres.
(Trident)
El tipus de grip que ens fa badar boca, d’una
La ciutat catalana que més fa virar l’ondulació, lletra.
(A)
de 6 lletres.
(Girona)
L’estació de l’any que ens indica col·loquialment
El mag literari que fa moure més les bèsties, de que és una persona masculina, de 5 lletres.
5 lletres. (Estiu)
(Harry)
L’embotit més lladre, de 6 lletres.
La cançó dels Manel on ens hi banyem els estius, (xoriço)

de 3 lletres. S’esbatana al centre de Barcelona i Girona, de 8

(Mar) lletres.
L’accident geogràfic que més aigua gasta, de 4 (eixample)

lletres.
(golf)

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

60_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 61
DIABETIS I VISIÓ
Emili Marco
ABS Sarrià de Ter
L
La diabetis és una
malaltia freqüent arreu
del món i, sobretot, en
els països industrialit-
zats. Afecta ambdós
sexes i totes les races. No respecta
límits d’edat, classe social ni zones
geogràfiques.
El seu nom científic és Diabetis
mellitus, i és una malaltia crònica. Una
persona diabètica no deixarà mai de
ser-ho, però podrà gaudir d’una vida
normal, amb poques limitacions, sem-
pre que conegui i respecti les normes
de control i tractament.
La diabetis és un trastorn general
del metabolisme. Es manifesta de
manera especial amb un augment
anormal dels nivells de glucosa a la
sang (hiperglucèmia), del qual es deri-
ven complicacions agudes i cròniques
si no es compensa adequadament.
TIPUS DE DIABETIS
DIABETIS MELLITUS TIPUS 1
• Sol aparèixer a la infància, l’adoles-
cència i la joventut.
• Apareix d’una manera brusca i s’a-
greuja ràpidament si no s’aplica el
tractament adequat.
• Presenta una ràpida i progressiva
pèrdua de la capacitat del pàncrees
per produir insulina.
• Per això cal tractar-la, des del
moment en què es diagnostica, amb
insulina.
• Com que requereix el tractament
amb insulina, la diabetis del tipus 1
també s’anomena Diabetis mellitus
insulinodependent.
DIABETIS MELLITUS TIPUS 2
• Acostuma a manifestar-se més tard
dels 40 anys.
• Pot passar desapercebuda durant
força temps, la qual cosa en dificulta
el diagnòstic i el tractament precoços.
• Està molt condicionada
per l’herència. Va lligada a
un mal aprofitament de la
insulina i associada sovint
a obesitat, sedentarisme,
hipertensió arterial o alte-
racions dels greixos a la
sang.
• La diabetis del tipus 2
també s’anomena Diabe-
tis mellitus no insulinode-
pendent.
• El fet que d’entrada no calgui admi-
nistrar insulina no vol dir que en l’evo-
lució de la malaltia no pugui arribar a
ser necessària.
COMPLICACIONS CRÒNIQUES
Com a malaltia crònica presenta ten-
dència a afectar múltiples òrgans del
nostre cos:
• Tendència a l’envelliment precoç de
les grans artèries, cosa que ocasiona
un major risc de patir accidents vascu-
lars cerebrals, infarts de miocardi i l’a-
rribada defectuosa de sang a les
extremitats inferiors, amb la correspo-
nent mala cicatrització de ferides apa-
rentment poc importants.
• Afectació específica dels ulls (retino-
patia diabètica) amb risc de perdre
visió, i que per la seva transcendència
és la que dedicarem aquest article.
• Afectació específica del ronyó
(nefropatia diabètica) amb risc de patir
insuficiència renal crònica i acabar
necessitant diàlisi o trasplantament
renal.
• Afectació específica del sistema ner-
viós (neuropatia diabètica) amb apari-
ció de trastorns de la sensibilitat
(especialment cames i peus) i de la
potència sexual en l’home.
• Una diabetis mal compensada pot
afectar la fertilitat en la dona.
• Poca capacitat per lluitar contra les
infeccions. Diverses lesions de la pell.
L’afectació ocular és una de les
complicacions més freqüents en les
SALUT [Diabetis i visió
persones amb diabetis. En general
depèn del temps d’evolució de la
malaltia i del grau d’hiperglucèmia. El
control adequat de la diabetis, de la
hipertensió arterial i del tabaquisme
poden endarrerir o evitar l’aparició de
lesions.
TIPUS D’ALTERACIONS OCULARS
MÉS FREQÜENTS I EL SEU
TRACTAMENT
Cataractes
La progressiva opacitat del cristal·lí en
la diabetis és diferent de la que es pro-
dueix en l’edat avançada. Es més pre-
coç, apareix en persones més joves i
distorsiona abans la visió. La seva
extracció quirúrgica pot millorar la
visió i permet l’exploració de la retina i
el seu eventual tractament amb làser.
Glaucoma
El glaucoma és l’augment excessiu de
pressió intraocular que pot lesionar el
nervi òptic. Es més freqüent en les
persones amb diabetis.
En la majoria de casos és contro-
lable amb medicació (col·liris) i/o làser.
Retinopatia
La retinopatia diabètica és la major
causa de ceguesa o de severa limita-
ció de les capacitats visuals en perso-
nes de 20 a 65 anys en els països des-
envolupats.
D'aquí la importància de conèixer
una mica més sobre les seves causes,
factors de risc, problemes sistèmics
pDS_61
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 62

SALUT [Diabetis i visió

associats i, sobretot, de conèixer quins una angiografia prèvia, per

són els problemes oculars i els signes i
símptomes que un pacient que pateixi
diabetis pot presentar a l'hora de realit-
zar un examen visual i optomètric. Cal
saber que un pacient diabètic té 25
vegades més probabilitats de quedar-
se cec que un no diabètic.
Com hem explicat més amunt,
és la més greu de les complicacions
oculars. Consisteix en l’aparició de
lesions en els vasos de la retina aug-
mentant el risc d’hemorràgies. El trac-
tament més eficaç és la fotocoagula-
ció amb làser, que podrà ser aplicada
tantes vegades com sigui necessari,
segons l’evolució de les lesions.
En la fotocoagulació és destruei-
xen les lesions de la retina mitjançant
l’aplicació d’un raig de llum especial
que anomenem làser. La seva aplica-
ció s’ha de realitzar amb la pupil·la dila-
tada i pot ser una mica molesta, pro-
duint enlluernament i llagrimeig
momentanis.
Aquest tipus de tractament, apli-
cat per una persona experta, és molt
eficaç i no té efectes secundaris.
El grau de recuperació de la visió
després del làser dependrà de l'estat
de les lesions. Sovint s'ha de practicar
ser més precisos en el
tractament i controlar l'e-
volució de les lesions.
L'angiografia és una
prova diagnòstica que con-
sisteix en la fotografia de la
retina després d'injectar un
colorant en una vena del
braç. Com a efecte secun-
dari apareix el tint de groc
fluorescent de pell i orina
durant 24 hores. Tant per
l'angiografia, com per al tractament
amb làser, i igual que en altres explo-
racions es requereix demanar el con-
sentiment per escrit del pacient.
COM ES DETECTA L’APARICIÓ DE
LESIONS OFTALMOLÒGIQUES?
Els símptomes apareixen tardanament,
de manera que les lesions no poden
ser detectades de manera precoç pel
mateix pacient. Per això ha de seguir
controls oftalmològics periòdics:
• Diabetis tipus 1, en el moment del
diagnòstic i cada 1-2 anys a partir dels
5 anys d'evolució, ja que és excepcio-
nal l'aparició d'alteracions abans de la
pubertat i en els primers 5 anys de la
diabetis.
• Diabetis tipus 2, en el moment del
diagnòstic i cada 1-2 anys.En què con-
sisteix l'exploració oftalmològica
• Determinació de la Agudesa Visual
• Mesura de la Tensió Ocular
• Exploració del Fons de l’ull, que pot ser:
-Directa, amb dilatació de la
pupil·la
- Amb càmera amidriàtica (foto-
grafia del fons d'ull amb o sense
dilatació de la pupil·la).
La dilatació de la pupil·la provoca
enlluernament i visió borrosa, per la
qual cosa és aconsellable anar acom-
panyat per fer l'exploració i no conduir
durant algunes hores. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57

62_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 63
UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ
Guillem Mallolà
EL SARRIANENC PAU CREIXANS, CAMPIÓ D’ESPANYA AMB LA SELECCIÓ
CATALANA INFANTIL
E
l jugador infantil de la
UES Pau Creixans es va
proclamar campió d’Es-
panya en el Campionat
d’Espanya Infantil Mas-
culí disputat a Almeria entre el
05/01/2010 i el 10/01/2010.
L’equip dirigit pel també gironí
Pau Campos va realitzar un campionat
immaculat de principi a fi, guanyant el
sis partits que van disputar.
Van patir en el seu debut davant
de Madrid (22-19). El 42-26 davant
d’Euskadi a la segona jornada i el 27-
34 davant Castella i Lleó a l’última de
la primera fase ja demostraven el
potencial real d’aquesta selecció.
Als quarts de final esperava la
Comunitat valenciana. Però els de Pau
Campos es van mostrar molt supe-
riors amb una victòria sense pal·liatius,
per 34-25 es plantaven a les semifi-
nals de la competició, on es tornarien
Els més petits a punt de fer cagar el tió.
ESPORTS [Unió esportiva Sarrià
a veure les cares amb Castella i Lleó confirmar la bona tasca que s’està
que, aquest cop, van superar 39-27, fent amb la base del nostre club i ens
deixant clar que el seu passi a la gran anima per seguir millorant en aquest
final era més que merescut. aspecte. ■
A la final s’enfrontà amb Galícia.
La primera part va ser molt igualada, al
descans s’hi arribà amb Catalunya per
davant al marcador (13-14). A la repre-
sa, la selecció catalana va anar mar-
xant en el marcador fins arribar al defi-
nitiu 25-30.
Cal remarcar que en Pere Arnau,
jugador infantil de primer any de la
UES , va participar en tots el s entre-
naments previs a aquest campionat i
va quedar fora de la convocatòria a
última hora. El fet que sigui un jugador
de primer any ens permet dir que l’any
que ve podrà disputar aquest campio-
nat representant Catalunya.
La participació d’aquests juga-
dors en les diferents concentracions El sarrianenc Pau Creixans amb la samarreta de
de la selecció catalana no fa més que la Selecció Catalana Infantil.
EL TIÓ HA VINGUT AL NOSTRE
PAVELLÓ!
E
ls més petits del club, el grup de psi-
comotricitat, van rebre una visita molt
especial: el tió va venir al nostre pave-
lló per cagar regals als nens que s’ha-
vien portat bé. Pel que sembla, tots
havien fet bondat durant tot l’any perquè va haver-hi
regals per a tots, fins i tot per als monitors.
La festa va acabar amb un berenar a la vora del
foc per acomiadar-nos fins l’any 2010! ■
pDS_63
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 64

ESPORTS [Unió esportiva Sarrià

QUINA DE LA UES

P
er segon any
consecutiu
Unió Esportiva
Sarrià ha organit-
zat la quina de
Nadal, que ha tingut lloc els dies
25, 26 i 27 de desembre, 1, 3 i 6
de gener al pavelló municipal
amb gran èxit de participació.
Van ser molts els afortunats que
van marxar amb una panera,
cava, vi, pinyes,... i fins i tot amb
una magnífica televisió!
la Ja estem treballant per la
quina de l’any que ve ,on hi
haurà alguns canvis i moltes
sorpreses.
Volem agrair a tota la
gent que ha vingut a passar
una tarda amb nosaltres , feli-
citar els afortunats i dir als que
van marxar de buit que ho tor-
nin a intentar l’any que ve. ■
Un moment de la quina d’aquest any

RÀDIO SARRIÀ VIATJA AMB EL PRIMER EQUIP DE LA UES

E
n l’afany de difondre el
nostre esport, la Unió
Esportiva Sarrià i Ràdio
Sarrià han arribat a un
acord per retransmetre
alguns del partits que l’equip de Pri-
L’equip de Ràdio Sarrià desplaçat a Mallorca per
retransmetre el partit Avebal-UES
mera Nacional disputa lluny del nostre
pavelló, aquest acord ja es va materia-
litzar en les retransmissions del Caja
Canarias Tres de Mayo (Tenerife)-UES
i el Avebal (Avebal)-UES. Els compo-
nents de l’equip de Entrada de Emer-
gència, programa d’esports de Ràdio
Sarrià, Jordi Paretes, Marc Marquès,
Idoia Torrent i Gemma Bessa ,van
acompanyar l’equip en els viatges a
Canàries i Mallorca per fer arribar la
retransmissió del partit a la gent que
des de casa volia seguir-lo.
D’aquí a final de temporada hi ha
previst que Ràdio Sarrià acompanyi
l’equip sarrianenc en algun partit més
encara per concretar. ■
Idoia Torrent en plena retransmissió

NETEJA XEMENEIES
GIRONA
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

64_pDS
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 65
EL DERBI GIRONÍ DE PRIMERA NACIONAL
E
l passat cinc de des-
embre va tenir lloc a
Bordils el gran derbi
gironí de Primera
Nacional, unes mil per-
sones es van reunir al
pavelló Blanc i Verd per presenciar el
partit entre Handbol i la Unió Esportiva
Sarrià.
L’ambient a les graderies era
espectacular, amb dues aficions bolca-
des amb el seu equip, però amb una
conducta exemplar, partits com
aquests són els que fan del nostre
esport, l’handbol, un joc únic.
La Unió Esportiva Sarrià va fer un
BALANÇ DEL QUE PORTEM DE TEMPORADA
D
esprés de 3 mesos de
competició ja podem
fer un primer balanç
dels equips de la UES:
l’equip Benjamí, amb la majoria de
nens de primer any, tot i trobar-se a la
part baixa de la classificació, mostra
una millora dia a dia que ens fa ser
molt optimistes de cara al segon tram
de la temporada.
L’Aleví A i l’Aleví B es troben
molt ben posicionats a les seves res-
pectives lligues i estan aconseguint
sobradament els objectius individuals i
col·lectius marcats al principi de la
temporada.
L’equip Infantil ha acabat la pri-
mera fase de la Lliga Catalana Mascu-
Per acabar, el primer equip de la UES està fent una temporada un xic irregular: ha deixat escapar masses punts del seu
pavelló i després del canvi d’entrenador esperem que vagi recuperant el nivell que realment té.
TEMA DE PORTADA [Unió esportiva Sarrià
magnífic partit i es va imposar per un
resultat de 24-28, després d’ aconse-
guir avantatges de fins a set gols
durant la segona part. La superioritat
sarrianenca va ser clara i durant forces
moments del partit l’afició sarrianenca
va fer callar l’afició local amb els seus Imatge de la part de la grada ocupada pels seguidors
càntics, feia goig veure bona part del de la UES
pavelló bordilenc tenyida de groc i
blau amb les bufandes i samarretes
de l’afició del nostre club.
Ja esperem la tornada al nostre
pavelló, el proper 20 de març, per
poder tornar a gaudir d’aquest espec-
tacle tan dintre com fora de la pista.
Els jugadors de la UES celebrant la victòria
Us hi esperem a tots! ■
lina, líder imbatut del seu grup amb
vuit victòries en vuit partits i jugarà la
segona fase contra els millors equips
de Catalunya, cosa que demostra el
seu potencial.
El Cadet es troba el cinquè classifi-
cat de la Primera Catalana Masculina,
Els equips sèniors de la UES.
aquest equip ha derrotat equips amb els
que havia perdut en la fase prèvia, el que na es troba immers en la lluita per
constata la progressió d’aquest grup grà- accedir a les dues places que donen
cies a l’excel·lent tasca dels seus entre- accés a la fase d’ascens a Segona
nadors i al treball dels jugadors. Catalana.
L’equip Juvenil s’ha situat al grup El Sènior de Primera Catalana és
capdavanter de la Segona Catalana actualment quart classificat del seu
Masculina, després d’una fase prèvia grup a només dos punts del líder, els
irregular, ha acabat demostrant la seva cinc primers classificats lluitaran per
qualitat amb una segona fase brillant. l’ascens a Lliga Catalana, el gran
L’equip Sènior de Tercera Catala- objectiu d’aquest equip. ■
pDS_65
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 66
ESPORTS [Club Bàsquet Sarrià de Ter
TEMPORADA 2009/2010
Iolanda Jiménez. C.B. Sarrià de Ter
A
questa ja és la cinque-
na temporada i afortu-
nadament continuem
creixent tant en quanti-
tat de socis i esportis-
tes com en nivell de competició. El
que encara ens fa més contents és
que hem augmentat especialment en
esport de base i aquesta és una de les
prioritats del nostre club.
Disposem d’11 equips que parti-
cipen en diferents competicions orga-
nitzades per la Federació Catalana de
Bàsquet:
ESCOLA:
Iniciació nivell 1:
nens i nenes nascuts als anys
2001/2002
Iniciació nivell 2:
nens i nenes nascuts a l’any 2003
Iniciació nivell 3: nens i nenes nas-
cuts als anys 2004/2005
PROMOCIÓ:
Premini:
nens i nenes nascuts als anys
2000/2001
Mini femení:
nenes nascudes als anys 1998/1999
Preinfantil masculí:
nens nascuts als anys 1997/1998
Cadet femení:
nenes nascudes entre els anys
1994/1997
Cadet masculí:
nenes nascudes entre els anys
1994/1996
SÈNIORS:
Femení:
noies nascudes a partir de 1993
Masculí:
nois nascuts a partir de 1993
Intermunicipal: nois nascuts a partir
de 1993
Aquests equips estan formats
per un total de 135 esportistes fede-
rats. Podeu seguir el nostres
resultats i calendaris on-line a
http://www.basquetcatala.cat/club/17
0183.
Aquesta temporada comptem
amb un total de 14 entrenadors/es.
Els entrenadors responsables de cada
equip ja estan degudament titulats per
la Federació Catalana de Bàsquet,
però a més a més aquest any hem ini-
ciat una campanya de formació/inicia-
ció d’entrenadors dins el mateix club,
creant la figura de l’entrenador ajudant
a les categories de base. Diposem
doncs de 3 entrenadors joves que
estan treballant com a ajudants i fent
pràctiques per aconseguir la titulació
properament. El director tècnic i la
responsable de l’escola coordinen la
feina de tots els entrenadors per acon-
seguir que tots treballin amb la filoso-
fia que el club vol impartir.
Delegats d’equip, delegats de
camp i anotadors oficials de taula, grà-
cies per la vostra ajuda cada cap de
setmana durant tota la competició!
A més a més dels entrenaments
i competicions que ens ocupen cada
cap de setmana, tenim previstes les
següents activitats al pavelló munici-
pal d’esports de Sarrià de Ter:
Diumenge 18 abril 2010:
II Trobada d’escoles de bàsquet
Divendres 11 juny 2010:
Sopar socis cloenda temporada
Per a qualevol informació, aquestes
són les nostres dades de contacte:
Web:
http://basquetsarria.blogspot.com
E-mail: basquet@sarriadeter.cat
Telèfon: 626629911
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 67
The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: Mai no podrem convèncer un ratolí que un gat negre no porta mala sort.
Editorial
L’Ajuntament, en un acte de
generositat que l’honora, ha decidit
regalar al Consell Comarcal 1000 m2
de la nova biblioteca per a usos de
promoció turística. Sí senyor! Amb
un parell! (Total què són 1000
metres...) Vistos els escassos
atractius turístics de la vila, potser
s’haurà de potenciar la pedrera de
can Guilana, el Pont de l’Aigua
(sense gallina, sisplau), els
jaciments de la vil·la romana, la ruta
dels molins o els edificis
modernistes de Rafael Masó. I si els
de l’oposició bramen, que bramin.
Ah! Se sent! Haver guanyat!
Sam Enfot, TSN,
Redactor en Cap.
Televisió
La televisió ens depara cada dia més
sorpreses. El que passa és que sovint
ens passen desapercebudes. L’altre
dia vaig veure que una caixa d’estalvis
(d’estalvis!) patrocina els resultats
d’un joc d’atzar. Astorat, vaig
reflexionar (sí, de vegades també
reflexionem): Una caixa d’estalvis, no
ens hauria d’incitar a estalviar enlloc
d’esperonar-nos a jugar-nos els
calés? Digueu-me antic, però hi ha
coses que no acabo d’entendre.
Nem Pabé, TSN, TV3.
Premsa
Un important diari del país (no, aquest
no; un altre) promociona un joc de
ganivets de cuina de més d’un pam de
fulla. M’he quedat garratibat! Un menor
de 18 anys no pot comprar tabac perquè
mata (a qui se’l fuma) però pot comprar
per només 1 € una arma blanca de
dimensions considerables. No voldria
donar idees ni ser alarmista, però no
estem perdent una mica el senderi?
Miquel Armat, TSN, Analista.
Territori
Ara que hi som a temps i que encara
no s’han decidit les vegueries
definitives, demanem a qui
correspongui la creació d’una nova
vegueria: El Nord de Girona, que
comprendria les futures comarques
del Sarrianès, el Santjulianès, el
Medinyanès i el Cervianès. Estem
segurs que amb aquesta nova
distribució el nostre territori gaudiria
de grans avantatges i és per això que
abans que se’ns passi el torn, ho
plantegem a les autoritats
competents, sempre des del nostre
esforçat servei a la comunitat i al
territori.
Laica Grangé, TSN, El Campdoranès.
Economia recreativa
Al president de la CEOE, Díaz Ferran, li
peta una de les seves empreses, Air
Comet, deixant tirats a centenars de
viatgers i lluny de penedir-se diu que ell
mai no hauria volat amb una companyia
com la seva. Així volem els nostres
empresaris! Decidits, desacomplexats i
fatxendes, lluny del sentimentalisme
dels seus avis que els va dur a fer
habitatges i economats pels pobres
obrerots. A l’assemblea d’empresaris
diuen que va dir: “Que n’aprenguin!”
extrem que no s’ha pogut confirmar.
Marc Franc, TSN, Economista.
País
El president del Barça es vol presentar
a les eleccions reagrupat en un partit
independentista. Per mi com si s’opera
o com si es vol presentar a president
de l’escala. El que no em sembla
honest és presumir de les sis copes
com si fos ell qui les ha guanyat amb
calça curta i suant la samarreta al
camp. Ei! Que de fantasmes anem
sobrats, eh?
Pep Vidriola, TSN, FCB.
Graham Greene
Pronòstics
Dèiem en el TSN de la Revista nº 17
(març-abril 1997) que amb el futur pas
del TGV per Sarrià (després rebatejat
com a LAV), s’hi podria fer un
abaixador a la font de can Nadal. No
vam errar gaire el tret. Tretze anys
després s’han confirmat les nostres
previsions: s’hi ha construït una
sortida d’emergència. O sigui un
“apujador”. Baixar, pujar, tant li fa. La
predicció, com tantes altres del The
Sarrià News, era correcta. Som els
millors! I a més, no tenim àvia...
Jaume Adif, TSN, can Nadal.
Vic
No acostumo a seguir gaire els
informatius i conec les notícies d’oïda,
però he sentit que a Vic hi ha hagut
problemes. Només espero que no
deixin de fer el bolígraf. Jo sóc dels de
punta fina. El taronja, per entendre’ns.
Lluís Poca Solta, TSN, Vic.
La reivindicació
Fent un gran esforç, (si tenim en
compte la nostra limitada capacitat),
ens hem adaptat als emoticons i a les
noves tecnologies, i hem transformat
la reivindicació escrita en una icona.
Així ens estalviem el discurs i la
imatge resulta més impactant. (Total,
pel cas que ens fan...)
samenfot.blogspot.com
pDS_67
SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 68

BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484