Ignacio Celda Soriano Igcelso@portal.uv.

es

Retrica Fitxa dAutor

Grau dHistria, grup A. 23/12/2009

Fitxa tcnica de Vincent Willem van Gogh

Dades biogrfiques
Vincent Willem van Gogh naix el 30 de mar de 1853 en Zundert, als Pasos Baixos. Fill de Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus; s el major de sis germans, dels quals Theodorus ser sempre un suport moral fonamental, i aix ho demostren les nombroses cartes que li envia al llarg de la seva vida. Durant la seva infncia assisteix a lescola de manera irregular i els seus pares el matriculen als internats de Zevenbergen lany 1864 i Tilburg en 1866, deixant els estudis als quinze anys. Tot i aix, en aquestos centres comen a aficionar-se a la pintura. La carrera religiosa de Vincent comena en mar de 1876 amb un viatge a Anglaterra i acabar en 1879. Cal destacar la seva missi evanglica en la conca minera de Borinage, a Blgica. Com b assenyala Juan Manuel Prado ser aqu on naixen en ell la idea i lesperana de dur a terme la seva missi a travs de lart. Els ltims anys de van Gogh estan marcats pels seus problemes psquics que el duran a ser recls en sanatoris mentals. Aquests problemes psquics es veuran agreujats pel fracs del seu anhelat Atelier du Midi: la creaci dun gran taller dartistes. Finalment el 27 de juliol de 1890, a ledat de trenta-set anys, mentre passeja per un camp d Auvers-sur-Oise (Frana) es dispara un tret al pit amb un revlver. Mor dos dies desprs.

Trajectria professional
Als 23 anys, Vincent encara no sap el que desitja. Llegeix molt, dibuixa amb freqncia i sovint t crisis existencials. Finalment, segueix els consells del seu germ Tho i es dedica a la pintura. Podem dividir la seua trajectria professional en quatre etapes fonamentals, prenent com a referent les seves obres, a les que veiem com lartista evoluciona marcat pels trets plstics i temtics: Holanda Aquesta primera etapa sestn de 1881 fins 1885. Comencen els seus primers contactes amb el dibuix i la pintura a Etten i La Haia i les seves primeres grans obres naixen a Nuenen i Amberes. Vincent pinta baix l influx de la seva experincia a les mines de Borinage durant la seva carrera religiosa. Marcat per la seva crrega realista, sost que el millor art s aquell que expressa els sofriments dels pobres, realitzant obres amb ambients obscurs: Menjant patates (1885).

Ignacio Celda Soriano Igcelso@portal.uv.es

Retrica Fitxa dAutor

Grau dHistria, grup A. 23/12/2009

Pars De 1886 a 1888 Vincent viu un dels moments ms lgids a la ciutat de Pars, com assenyalen Alicia Surez i Merc Vidal: Romangu poc temps a aquesta ciutat, per durant la seva estncia conegu de ms a prop lImpressionisme i el Puntillisme i la fosca paleta de les seves primeres obres es va illuminar rpidament. Es relaciona amb artistes com Gauguin, Czanne o Toulouse que li propicien un gran desenvolupament artstic i personal: el descobriment de les propietats expressives dels colors i unes pinzellades marcades. Aix ho demostren obres com Terrassa de caf a la nit (1888). La Provena: Arles, Saint Rmy En arribar en febrer de 1888 a Arles, Vincent escriu: Tinc la convicci de que amb una llarga estncia aqu desenvolupar lliurement la meua personalitat. Arles suposa el trencament definitiu amb lobscuritat realista. Els seus colors aconsegueixen el punt ms lgid de tota la seva trajectria, a ms duna pinzellada forta i estripada que busca la llum difana de La Provena. En aquesta poca viu una gran depressi existencial degut al fracs del projecte que pretn dur a terme amb Gauguin, fet que el dur a ingressar al sanatori de Saint Rmy. Com a resultat de tots aquestos factors naixen obres com Dormitori en Arles (1888) o La nit estelada (1889). Auvers-sur-Oise En 1890 es trasllada a Auvers-sur-Oise, on mor el 29 de juliol. Aquesta etapa estar marcada per continues depressions que provocaran en les teles de lartista un domini de formes convulsives i desequilibrades amb un enfosquiment dels colors. Est considerada com una de les etapes ms productives, ja que durant els dos mesos a Auvers pinta mes de 80 obres, entre les quals destaca Camp de blat amb corbs (1890), considerat per molts historiadors lltima obra de lartista.

Bibliografia
Van Gogh., Cartas a Tho / prleg de Fayad Jams; [traducci, Francisco de Oraa]; Ed. Idea Books, Barcelona, 1997. Prado, Juan Manuel., Los Grandes Maestros de la Pintura [5. Siglo XIX., vol. 2]. Ed. Orbis Fabbri, Barcelona, 1994. Surez Alicia, Merc Vidal., Historia Universal del Arte, el s. XX. Ed. Planeta, Barcelona, 1992. Herber, Frank., Van Gogh. Ed Salvat, Barcelona, 1988.