Professional Documents
Culture Documents
Solucionari Exercicis Llibre Catala Text La Galera
Solucionari Exercicis Llibre Catala Text La Galera
Guia didctica
Llengua catalana
i literatura 1
EQUIP DAUTORS
Josep Camps
Imma Farr
ngels Jubany
Lloren Soldevila
M. Roser Trilla
Clara Ametller
DIRECCI DART
COORDINACI DE MAQUETACI
Cass
Montserrat Estvez
COORDINACI PEDAGGICA
DIRECCI
Anna Canals
Xavier Carrasco
DIRECCI EDITORIAL
Jess Giralt
Projecte ESO
Recursos
PROJECTE DESO
Presentaci i
caracterstiques, materials,
contribuci de cada rea
al desenvolupament de
les competncies bsiques
i estructura didctica de
les unitats del llibre
de lalumne.
RECURSOS
DIDCTICS
Orientacions
metodolgiques, activitats
complementries per explotar
el llibre de lalumne, ms
material per al professorat.
ATENCI A
LA DIVERSITAT
Fitxes imprimibles
i fotocopiables de refor
i dampliaci.
AVALUACI
Indicacions per a lavaluaci
inicial i final i tamb fulls
de seguiment.
PROGRAMACIONS
Objectius de lrea i criteris
davaluaci del curs.
Continguts i objectius de les
unitats didctiques.
SOLUCIONS
Solucions de
les activitats
del llibre
de lalumne.
per al professorat
CD
CD de tecnologia
Activitats interactives
i recursos
Pissarra activa
Arxius multimdia de suport
al professorat
Activitats interactives
DVD deducaci
per a la ciutadania
Enllaos dinters
Documents audiovisuals
Psters
www.text-lagalera.cat
Catleg de publicacions
Guies didctiques
Ms recursos
Activitats interactives
Enllaos dinters
ndex
El projecte dESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Estructura didctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Lavaluaci en la LOE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
20
21
25
30
31
Unitat 1
.................................................................
31
Unitat 2
.................................................................
41
Unitat 3
.................................................................
51
Unitat 4
.................................................................
67
Unitat 5
.................................................................
79
Unitat 6
.................................................................
89
Unitat 7
.................................................................
99
Unitat 8
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Unitat 9
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Presentaci
Avui, a principi dun segle nou, ens trobem amb una societat
que ha canviat radicalment en els darrers anys, i amb uns
alumnes que tenen uns interessos i unes necessitats diferents. Lany 2007, amb la implantaci de la LOE, sinicia una
poca de canvis.
Des de Text-La Galera ens proposem donar resposta a
aquestes noves necessitats dels alumnes, de lescola i la societat i hem preparat amb illusi un nou projecte basat en
els postulats de la nova llei.
Volem oferir als professors una eina til i efica perqu puguin desenvolupar la seva tasca docent, uns materials que
puguin adequar-se a cada situaci daprenentatge i a les necessitats educatives de cada centre, de cada aula i, en definitiva, de cada alumne o alumna.
Esperem haver-ho aconseguit.
El projecte dESO
ESO El projecte
ESO El projecte
rea de Llengua
catalana i literatura
En lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals
leducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i castell s la garantia que lescola
proporciona als alumnes la competncia que els cal per
tenir les mateixes oportunitats.
La primera competncia que cal considerar, dacord amb
la finalitat de donar les eines perqu els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix
suposa conixer i valorar la diversitat de cultures, respectar
altres maneres de veure el mn i estar obert a tothom.
En el llibre Llengua catalana i literatura 1 del projecte ESO aquesta competncia queda recollida en el
tractament de temes com ara la valoraci i el respecte
per la diversitat cultural que deriven dalgunes activitats de reflexi per treballar en el grup classe de manera transversal.
10
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les
interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada
cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversos, per aix conv motivar
qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i a les
altres persones, i els fenmens del mn i la cincia.
La competncia literria pren com a referncia la competncia escrita fent que els nois i les noies puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones
i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i
del contacte amb les construccions de la cultura tradicional.
El llibre del projecte ESO de llengua catalana i literatura de primer curs facilita el desenvolupament de
lhbit lector i permet que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar
esttiques i recursos, i aprecin textos literaris de
gneres diversos (narratiu, potic i teatral), recollits en
el programa de "Lectura", com tamb altres formes
esttiques de la cultura que ens envolta (refranys, dites i frases fetes, etc.).
Amb tot aix els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser
ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics,
amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el seu sentit crtic.
Els processos de la llengua escrita sn una de les claus en
la competncia del tractament de la informaci i ls de
les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a
lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporta una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci; i la diversitat de
punts de vista i de manera de presentar les informacions
facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge
crtic.
Les activitats que es plantegen en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura estan pensades per facilitar als alumnes les estratgies per
demanar aclariments, per comunicar-se i expressar-se
amb gestos, per fer servir diccionaris, per identificar
alguns aspectes personals que ajudin a adquirir estratgies daprenentatge, en definitiva, per aprendre a aprendre. Ladquisici daquestes capacitats
proporciona als alumnes el desenvolupament de la seva autonomia i iniciativa personal. Tot aquest aspecte queda reforat amb el plantejament dactivitats
dirigides que progressivament es van decantant cap
a activitats ms obertes i de reflexi.
La lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament
de la competncia artstica i cultural; s per aix que
en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura sinclou en cada una de les unitats un text literari, acompanyat de tot un seguit dactivitats de comprensi lectora i dampliaci de vocabulari.
La verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb progressiva autonomia.
11
Estructura didctica
DIMENSI COMUNICATIVA
Comprensi i expressi
(tipus de textos)
Lectura
Literatura
Estudi de la llengua
Gramtica
Ortografia
Lxic
Dimensi comunicativa
Comprensi i expressi
El text
descriptiu (III)
Estudi de la llengua
tipus de vaixells
R
de dalt a baix
desplomat
fer delir
aplomat
camins
verticalment
Estructura i ordena la llista que has fet. Lliga les oracions amb
connectors que ajudin a organitzar els elements en lespai: adverbis (dins, fora, davant, darrere), expressions de lloc (ms endavant, a dalt de tot, baixant les escales, etc.).
Redacta el text segons lordre que hagis decidit: de dins a fora o a linrevs, de dalt a baix, desquerra a dreta... s important
exposar les idees amb frases curtes, fent servir enumeracions
i adjectius perqu el text sigui ms clar, objectiu i precs. Pots
acompanyar lescrit amb la fotografia de lespai. Pensa en un ttol adient.
Revisa el que has escrit. Comprova lordre de la descripci i els
recursos lingstics que has fet servir. Corregeix els errors i esmena tot all que sigui millorable.
de color ambre
cotxes
de quitr
esquer
inconfusible
olor
laberntics
rams
a Qu s Portocolom?
pasturadors
torre
podrida
xais
quadrada
Demostratiu Possessiu
Numeral
Quantitatiu
Indefinit
dos mil
anys
alguna
resta
Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lentament els
seus rams de color dambre.
els llaguts
en Biel
tanta
companyia
140
els seus
rams
aquesta
postal
141
corromput
columna
sser quiet
sser encalmat
Selecciona les caracterstiques, els trets ms rellevants que singularitzen lespai que vols descriure i fes-ne una llista. Anota els
adjectius que qualifiquen cada substantiu. Tamb pots utilitzar
comparacions.
altres
aparcats
alga
fer babarotes
fer denteta
Tria i observa amb atenci all que vols descriure: una casa, un
dormitori, un estudi, un jard, una terrassa, un paisatge rural, urb, costaner... Fixat en la situaci del lloc, la distribuci dels elements, els colors, les olors, el tacte i les sensacions que aquest
espai produeix.
installacions
fer enveja
a plom
una amiga
seva
142
activitats
Mallorca. Portocolom
143
Text no literari
Les aventures
de Kip Parvati
Miguel Larrea
A en Kip li agradava navegar i pescar amb curric, per tamb li
interessava molt un tipus de pesca diferent: la pesca dostres i, naturalment, no per les ostres en si, sin per la possibilitat de trobar-hi perles. Somniava de reunir-ne unes quantes per poder
deixar de treballar durant alguns anys i tornar a lescola. De vegades, quan en Rum no el necessitava per anar a vendre el peix que
sobrava, ell aprofitava per anar a veure els bussejadors dostres.
El gran mestre daquests pescadors, conegut en tots els pobles
de la costa, era en Iung, que shavia fet ric grcies a les perles que
havia trobat al llarg de la seva vida. Calb, amb els ulls allargats com
els xinesos, era fort com una tonyina, i era capa de resistir cinc
minuts sota laigua. Li mancava un dit de la m esquerra, que li havia arrencat una morena quan era jove per ficar la m on no
lhavia de ficar, contestava quan alg li preguntava sobre aix. Tot
i que la feina de pescador de perles s arriscada i que ell ja era prou
ric, en Iung continuava baixant fins a profunditats on cap altre bussejador no arribava, all on noms hi havia fred i foscor, i peixos
enormes i invisibles que li passaven a frec del cos. Era bon amic
den Kip, i de vegades li indicava on hi havia les colnies dostres.
Quan trobis una perla li deia tacompanyar a vendre-la a Orgal. En traurs uns bons diners.
En Rum coneixia el somni den Kip de fer-se ric amb les perles
per poder tornar a lescola, per opinava que era massa perills,
i sempre que en tenia loportunitat mirava de treure-li aquella idea
del cap.
6
R
Vocabulari
curric Estri de pesca que consisteix
en una corda resistent i llarga a la
qual es fixa un ham gros.
emmurriat Que est irritat, enutjat.
morena Peix de pell gruixuda i sense escata amb la boca grossa i les
dents agudes.
e atrevit
f guillat
Rum
Orgal
LImpacient
Morenes
Iung
1
2
3
4
5
Bah, deu ser un guillat, aquest. Diuen que potser anava al darrere de la Lluna Rosa.
11
12
Buscava la lluna al fons del mar? S que devia estar una mica
boig, o simplement borratxo va comentar en Kip, burleta.
No, no s aix. La Lluna Rosa, segons expliquen alguns fantasiaires, s una perla que hi ha a la gruta on aquell taur t el seu
157
Vocabulari
de la lectura
Fotografia
de lanimal
g aventurer
h boig
10
No diguis bestieses! La perla no existeix, s una estpida llegenda. A ms, el bussejador que va dir que la va veure caure al
fons mai no va intentar anar a buscar-la. Aix demostra que no existeix va raonar en Rum emmurriat.
La setmana passada comentava en Rum, un taur enorme va atacar un pescador de Kabaixi. Estava bussejant a la roca
de les Mil Puntes i va aparixer la bstia. El va atacar, s clar, per tot i aix va tenir sort, noms li va arrencar el bra. Segurament
perqu tot just acabava de menjar.
Biografia de lautor
i contextualitzaci de la lectura
a coratjs
b valent
156
Un governador
Una peixatera
Un dof mgic
Un avi garrepa
Una noia
Un mariner
Un capit pirata
Un amulet mgic
Mariners porucs
158
activitats
Lectura
159
Nmero
dunitat
Nmero
de la unitat
Pgines dentrada
Tipus dactivitats
Unitat
TIC
oral
R refor
A ampliaci
ndex i continguts
de la unitat
Estudi de la llengua
6
R
Marges amb
informaci
complementria
Aquell odi em va ajudar a resistir els dies que van venir desprs, com un
blsam que em suavitzs la cossor terrible de la ferida. Laltre blsam va
ser en Jordi, que es va convertir en la meva ombra, que no em va deixar
sol ni un segon. Vam saber compartir llgrimes i silencis. Sobretot els llargs
silencis de la nit, quan el mn semblava ms ali que mai als sofriments
dels homes i de les dones de la meva terra.
Cardinals: expressen una quantitat exacta. Tots els numerals cardinals sn invariables, excepte un, dos i cent (que tenen les formes una, dues i cents i centes).
Ordinals: indiquen ordre de successi, de prioritat o de collocaci. Tenen gnere i nombre (sis, sisena, sisens i sisenes).
Partitius: indiquen les fraccions o parts duna unitat (mig, ter,
des, cntim).
En les frases negatives i interrogatives, lindefinit cap determina substantius comptables, mentre que el
quantitatiu gens determina substantius no comptables: No tinc cap
ampolla de llet. No queda gens de
llet.
Els pronoms
Els pronoms sn paraules que equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal. Sn elements buits de significat, ja que noms es
pot saber a qu es refereixen a partir del context, i sn molt tils
per no haver de repetir paraules.
Pronoms personals tnics
Quadres
gramaticals
singular
plural
jo
mi
nosaltres
tu
vosaltres
vs
ell/ella
vost
ells/elles
vosts
Hi ha pronoms de molts tipus. Els pronoms demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits tenen les mateixes formes
que els determinants corresponents, per en lloc dacompanyar el
substantiu (aquell cotxe s nou), el substitueixen (aquell s nou).
149
148
Pgina dinformaci
El conte literari
El conte literari modern es caracteritza per una srie de trets:
Lhora en punt
Tot conte ha de tenir un motiu que porta el personatge protagonista a fer una determinada acci; una trama o argument, que sol ser
una histria que es pot resumir, i, finalment, el tema, que no s expressat clarament per lautor, sin que s la idea que aquest vol transmetre a travs de la trama.
Meteorologia aplicada
160
Informaci
caa casa
Activitats
emissora
asil
topazi
lesi
frontissa
expressi
amazona
magnsia
bsic
pea pesa
Sescriu
Exemples
Entre vocals.
En els derivats de fons-, dins-, trans-.
cosa, masia
enfonsar, endinsar, transistor
A comenament de mot.
Darrere consonant.
Entre vocals en una paraula dorigen grec.
zona, zero
alzina, esmorzar
amazona, bizant
SS
po__ar
endin__ar
Exemples
savi, fals
astre, dansa
Entre vocals.
tassa, pissarra
Essa sorda
Sescriu
B
Un rus que s ros t un ris
i est al ras sense fer res.
at__ar
__odac
pe__ar
sen__ill
pin__ell
tran__igir
ga__s
dot__e
sotasignat, ecosistema
Drap de la pol__, e__combra, e__polsadors,
plomall, ra__pall, fregall de__part, camu__a,
__ab de tall, baieta, lleixiu, sorra
i __ab en pol__, blauet, netol, galleda.
Co__i, cubell, i picamatala__os,
e__ponja, pala de plegar e__combraries,
gibrell i __endra, __alfumant, capanes.
cera, ciri
En determinades paraules.
SC
153
152
Quadre amb
la normativa ortogrfica
161
Brusselles
zona
excessiu
rossa rosa
Essa sonora
Activitats
Autoavaluaci
autoavaluaci
reps
activitats
De novelles, nhi ha de molts tipus segons la temtica que tracten: daventures, amoroses, de cincia-ficci, fantstiques, policaques, gtiques o de terror, psicolgiques, etc.
Posat la m al coll mentre pronuncies cada una daquestes esses i notars quina s sorda i quina s sonora. No sha de confondre el so de la essa sorda [s] amb el de la essa sonora [z]. Sn
dos sons diferents que ens permeten diferenciar, quan llegim en veu alta, paraules com:
6
1
Sota el terme de narrativa shi inclou tota aquella literatura escrita en prosa que conta o narra histries amb lnim dinteressar el
lector. De fet, les narracions poden ser ms o menys llargues; reben el nom de conte, si sn ms aviat curtes, o de novella, si sn
llargues. Originriament, els contes sescrivien majoritriament en
vers i eren els coneguts poemes pics. Desprs, el gnere va evolucionar i es van escriure en prosa.
metgessa
dicesi
divisor
Reps
El conte i la novella
Literatura La narrativa
Literatura
activitats
activitats
Programa
i continguts
Comunicaci
1
Dibuixos, fotografies o plnols, entre altres, sn informaci grfica que apareix sovint al costat daquestes descripcions.
Si es vol que la descripci dun determinat paisatge sigui objectiva i precisa, les frases han de ser ben llargues.
Els connectors espacials com llavors, primer o sempre ajuden a situar els elements dins lespai.
Gramtica
5
Tres, mitja, cinqu, dotzena i triple sn cinc tipus diferents de determinants numerals.
Els mots caa, dissort, cel i salt es pronuncien amb essa sorda.
10
11
12
Ortografia
Literatura
162
163
Activitats de reps
Estructura didctica
DIMENSI COMUNICATIVA
Comunicaci
Lobjectiu daquest bloc de la unitat s lestudi de la llengua com a instrument de comunicaci. s per aix que
els textos que es treballen sextreuen de la realitat propera a lalumne i a partir daquests es proposen un seguit dactivitats de comprensi, danlisi, destudi de la
llengua i dexpressi.
Aquest primer bloc de la unitat consta de vuit pgines
que es distribueixen de la manera segent:
Una pgina de presentaci de les caracterstiques generals duna tipologia textual.
Una pgina amb un text representatiu daquesta tipologia.
Sis pgines dactivitats a partir del text model i amb
nous exemples de textos de la mateixa tipologia.
Amb aquestes pgines, lalumne segueix un procs que
consta de la lectura del text, la comprensi, lanlisi de
lestructura i dels elements que el caracteritzen, dun estudi reflexiu del codi (gramtica, ortografia i lxic) i de la
producci o elaboraci dun text daquesta tipologia.
Les activitats estan pensades de manera que els alumnes van adquirint tant estratgies de comprensi com
dexpressi escrita.
s per aix que les sis pgines dactivitats presenten lestructura segent:
Comprensi del text amb activitats dedicades a comprendre el text inicial i a treballar el vocabulari.
Anlisi del text Sanalitza i es treballa la tipologia de
text fins a aconseguir que lalumne sigui capa darribar a la creaci dun altre text daquesta tipologia.
14
Estudi de la llengua Les activitats de gramtica, ortografia i lxic daquest bloc sn o b un recordatori de
continguts que shan tractat en unitats anteriors, o b
un avanament del contingut que es tractar amb detall i de manera sistematitzada en el programa corresponent daquesta unitat.
Expressi amb activitats pautades de creaci dun text
de la tipologia textual treballada.
Estructura didctica
Gramtica
En aquest programa es dna la informaci del tema
que ja ha estat avanat en les activitats que formen part
de lestudi de la llengua del programa de comunicaci.
La gramtica ha de ser entesa com a reflexi general sobre ls dels diferents elements lingstics bsics i les regles elementals a partir de les quals es combinen aquells
elements que sutilitzen per produir missatges correctes.
A continuaci de la informaci presentada de manera expositiva, hi ha un bon nombre dactivitats que ofereixen
loportunitat daplicar els continguts treballats (1 pgina
dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Ortografia
En aquest programa es recull la informaci duna manera
completa i esquematitzada en forma de fitxa del tema
o els temes que ja han estat avanats en les activitats
que formen part de lestudi de la llengua del programa
de comunicaci.
La programaci dortografia repassa i amplia els aspectes fonamentals de lortografa arbitrria que ja han estat treballats en letapa de primria.
Les activitats descriptura, compleci i manipulaci de paraules que presenten la dificultat ortogrfica treballada en
cada unitat es complementen amb un dictat preparat (1
pgina dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Lxic
Aquest programa es treballa al llarg de tres unitats i el
contingut es basa en el coneixement del diccionari de la
llengua, el seu s i, tamb, dels tipus de diccionaris i de
la informaci diferent que sen pot obtenir (1 pgina
dinformaci i 1 pgina dactivitats).
15
Estructura didctica
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Lectura
Lectura
Qu farem,
qu direm?
Pep Coll
Vocabulari
amanerat Dit del posat, els gestos,
el llenguatge, lestil, etc. afectats,
recercats, que es conformen a motllos establerts.
Qu ha passat?
Es veu que un fantic sha dedicat a llenar canalla a labocador dEsterri. Nhi han trobat mitja dotzena va dir la vella del Canaleres.
Quan em vaig allunyar del grup, em vaig palpar el canut de la butxaca i vaig mormolar
fluixet: Ostres, Net! Com us heu
passat!
Assegurat que tot all que arreplegueu siguin realment deixalles. Vull dir que les ampolles i les llaunes estiguin buides, i els bolquers, cagats o pixats. A veure si em buidareu bars i botigues!
Estigui tranquilla, senyoreta.
Un cop els vaig haver engegat, vaig enfocar els prismtics cap
a labocador municipal. Dall dalt estant, podia atallar perfectament com el tarter descombraries creixia com un bolet. No van
tornar fins al cap duna estona, quan una pila de deixalles ja aixecava tant com una casa de deu pisos.
Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm? esbufegaven. Sels notava baldats de cansament.
Aneu-vos-en a descansar dins del canut, que b us ho heu prou
guanyat!
80
81
b Qu ha passat?
c Quina explicaci del fet dna la gent del poble?
ruta
Quatrepins
La Mollera
Isards
dificultat
longitud
durada
punt de sortida
La Mola
a Els infants.
b La brossa.
C
A
M
P
I
R
M
E
I
M
Q
B
I
T
R
R
S
S
O
U
A
N
E
U
R
E
U
N
P
E
E
A
U
E
B
T
T
M
S
S
S
I
S
N
C
G
C
L
E
C
T
E
G
O
A
U
B
A
R
A
E
U
T
R
U
R
I
R
E
L
R
E
R
A
B
U
R
G
O
O
R
I
P
T
O
P
S
E
L
B
I
A
S
E
P
G
O
M
T
E
pla
poblaci
mirador
vall
Cerca altres personatges fantstics de la tradici popular o dels contes que tamb facin feines i explica com sn.
82
activitats
3
R
83
Literatura
En aquest primer curs de lESO es presenten les caracterstiques generals dels gneres literaris en les cinc
darreres unitats del llibre. Es tracta que lalumne spiga
identificar clarament els gneres narratius, el teatre i la
poesia.
A continuaci, es proposen algunes activitats que permeten comprovar que shan assolit els continguts elementals daquest bloc. Les propostes de treball comporten la lectura i la manipulaci de fragments de textos
literaris que illustren les caracterstiques i els recursos
expressius relacionats amb laspecte tractat en cada
unitat.
16
Estructura didctica
Reps i autoavaluaci
La pgina de reps ha de servir a lalumne per recuperar i repassar els continguts que shan treballat en la unitat. Aquesta pgina t sempre la mateixa estructura i consisteix en la lectura dun text acompanyada dun seguit
dactivitats sobre el text.
La pgina dautoavaluaci tamb t la mateixa estructura en totes les unitats i presenta, en aquest cas, un seguit dafirmacions que els alumnes han de reconixer
com a correctes o incorrectes. En tots dos casos, han
dargumentar la resposta en funci del que han estudiat.
Les afirmacions sestructuren en blocs que corresponen
als programes de comunicaci, gramtica, ortografia,
lxic i literatura. Aquesta pgina es pot treballar oralment
i en grup. La realitzaci daquesta activitat dautoavaluaci
permet que lalumne sigui conscient del propi aprenentatge.
17
Lavaluaci en la LOE
Lavaluaci sha convertit en un valus instrument de seguiment i valoraci dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir aquests resultats.
Resulta imprescindible establir procediments davaluaci dels diferents mbits i agents de lactivitat educativa: alumnes, professors, centres, currculum, administracions, i comprometre les
autoritats corresponents a passar comptes de la situaci existent i el desenvolupament experimentat en matria deducaci.
La importncia que es concedeix a lavaluaci en la LOE es manifesta en el tractament dels diferents mbits en qu sha daplicar, que abasten els processos daprenentatge dels alumnes,
lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecci i les administracions educatives.
Aix sentn lavaluaci en la nova llei educativa:
aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias bsicas adquiridas, segn dispongan las
Administraciones educativas.
Asimismo las Administraciones educativas establecern los pertinentes mecanismos de coordinacin.
ESO Lavaluaci
19
A Text-La Galera entenem lavaluaci com un dels principals components de lacci educativa. Lavaluaci regula el procs educatiu, s un seguiment de tot el procs densenyament-aprenentatge.
Perqu sigui efectiva, lavaluaci ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia
del procs educatiu. Daquesta manera, s ms fcil detectar anomalies en el seu funcionament
i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.
Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs, i no solament una valoraci dels
resultats. No nhi ha prou amb una valoraci sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar tamb quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten
als objectius educatius fixats i a ladquisici de les competncies bsiques.
Avaluaci inicial
Avaluaci formativa
Avaluaci final
20
ESO Lavaluaci
Avaluaci inicial
Llegeix aquestes afirmacions sobre la lectura i indica amb una C les que sn
certes i amb una F les que sn falses:
No se sap si la reina dAnglaterra ha patit un accident o un atemptat.
Grcies a les empremtes digitals la policia confia a trobar el culpable.
El Roald est tranquil perqu no havia menjat cap xiclet de maduixa salvatge.
La Pamela i la Felicity Brown sn alumnes de sis B de lInstitut Berkeley.
Nom:
Els alumnes de lInstitut Berkeley havien enganxat xiclets durant la visita a labadia de
Westminster.
La Pamela havia enganxat el seu xiclet sota el primer banc.
[material fotocopiable]
Avaluaci inicial
brbar
categric
absolut
capficada
engolidora
habitual
usual
devoradora
preocupada
salvatge
insolent
Busca en el primer pargraf de la lectura una paraula que compleixi cada una
de les condicions segents:
a T el so de e oberta:
b T el so de e tancada:
c T el so de o oberta:
d T el so de o tancada:
e T dues vocals juntes per que no pertanyen a la mateixa sllaba:
Nom:
[material fotocopiable]
Avaluaci inicial
declaracions
trobades
cantics
devoradora
reina
passadis
tambe
numero
Nom:
passads
reposapeus
passi
11
culpable
10
esdrixoles
planes
adjectiu
verb
determinant
adverbi
preposici
pronom
[material fotocopiable]
[material fotocopiable]
Accentua
correctament.
Reconeix la correspondncia
entre so i grafia.
Ordena paraules
alfabticament.
Relaciona correctament
paraules sinnimes.
Explica el significat
de les paraules.
Llegeix expressivament
un text literari.
Comprn el significat
de la lectura.
Avaluaci inicial
Avaluaci final
Nom:
[material fotocopiable]
Avaluaci final
A partir del que safirma en la lectura, elabora un retrat, tant fsic com anmic,
del personatge de lEladi Rostoll. Lextensi ha de ser dunes deu lnies:
Nom:
[material fotocopiable]
Avaluaci final
femen singular
mascul plural
femen plural
difcil
mala
petits
mentideres
gegant
persona
nombre
temps
mode
infinitiu i conjugaci
dedicava
rem
ha pegat
vull
va trigar
jugaran
Nom:
d primria:
e dbil:
f allat:
[material fotocopiable]
Coneix la morfologia
de ladjectiu.
Identifica el subjecte
i el predicat en una oraci.
Llegeix expressivament
un text literari.
Comprn el significat
de la lectura.
Avaluaci final
[material fotocopiable]
Avaluaci
[material fotocopiable]
Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacions
socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les
TIC.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida
acadmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de
comunicaci i literaris prxims als interessos de lalumnat
(propsit, idea general), amb especial atenci als narratius, i
descriptius.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents
dels mitjans de comunicaci, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva.
Usar tcniques de sntesi, en suport paper o digital, per tal de
comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum.
Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius,
descriptius i conversacionals, usant procediments de planificaci, elements lingstics per a la cohesi interna de les idees, registre adequat i revisi.
Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les opinions daltri.
Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada
a ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; valorar
de manera general ls del llenguatge; i relacionar el contingut
amb la prpia experincia.
Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci senzilla.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especial
atenci a la situaci lingstica que es produeix al centre i en
lentorn proper de lalumnat.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autorregulaci, coavaluaci) del propi aprenentatge i el dels altres amb
una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i s de les llenges.
11 Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements
a les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12 Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i
del mn actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13 Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana
en la prpia capacitat daprenentatge i dus de les llenges i
participar activament en el control i avaluaci del propi aprenentatge i el dels altres.
30
Continguts
Comprensi i expressi
Presentaci de les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari.
Cerca del significat del lxic desconegut.
Anlisi dun text narratiu. Producci de textos narratius.
Comprensi i producci de textos narratius.
s de tcniques de consulta dinformaci.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text La histria que en Roc Pons
no coneixia de Jaume Cabr.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Creaci dun text literari a partir dun model.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari.
Cercar del significat del lxic desconegut.
Comprendre i produir textos narratius.
Usar les tcniques de consulta dinformaci.
Elaborar textos narratius.
Identificar el subjecte i el predicat.
Identificar els verbs en forma personal.
Distingir entre oracions simples i oracions compostes.
Classificar paraules segons el so i la grafia.
Identificar grafies mudes.
Identificar les diferents parts duna entrada del diccionari de la llengua.
Conixer les abreviatures del diccionari.
Identificar les diverses accepcions dun mot.
Comprendre el text literari.
Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal.
Crear un text literari a partir dun model.
31
Pgines 10-17
Pgines 18-21
Gramtica Loraci
6. Busca els subjectes de les oracions segents en la
lectura:
a Sempre ha estat aix de rareta.
b Sc a punt dobrir la boca.
c Em llana una de les seves mirades fulminants.
d Fins i tot es pot tancar amb clau.
e Va i em porta aquesta horterada.
32
Pgines 22-25
Pgines 26 i 27
Lxic El diccionari
ss ix tg ll rr tx tj
tz gu qu ny ll ig
Nhi ha algun que no hagis trobat?
12. Dictat
Va ser al castell de Warwick on vaig ensopegar amb el curis foraster de qui em disposo a parlar-vos. Em va cridar
latenci per tres coses: per la seva franca simplicitat, per
la seva prodigiosa familiaritat amb les armadures antigues i per la comoditat de la seva companyia (noms parlava ell). Vam coincidir, com s el cas de les persones modestes, a la cua del ramat de visitants del castell, i ell
immediatament va comenar a dir coses que em van interessar. Mentre anava parlant (...) era com si imperceptiblement ans fugint daquest mn i daquesta poca.
33
8 de desembre
Per aix qu s?, penso mentre desembolico aquesta cursilada.
Prou es veu que aix, AIX!, s un diari. Un daquests quaderns
per poder-hi escriure la vida, els pensaments, les penes, les alegries,
els enamoraments... Saps qu vull dir?
Allucina, Carlota!, em dic. Lvia Isabel, la mare del pare, sempre
ha estat aix de rareta. Mai no entn que les coses importants per
a mi no sn les mateixes que li ho semblaven a ella quan tenia la
meva edat.
Total, vinga a esperar amb candeletes el meu aniversari i..., plaf!,
el dia que faig catorze anys, en comptes de regalar-me el disc compacte pel qual xalo den de fa un mes, ella va i em porta aquesta horterada.
Sc a punt dobrir la boca per deixar anar la meva contundent opini sobre aquest quadern folrat, de plstic de color rosa, amb una
gran taca lila. Al mig daquesta esquitxada lila hi ha un pany petit, on es pot ficar la claueta que penja dun cordill lligat al llom... Que
buf, que ntim!, fins i tot es pot tancar amb clau, per salvar de les
mirades indiscretes all que shi escrigui a linterior...
La mare em llana una de les seves mirades fulminants. Hi t molta prctica; gaireb ms que jo. Mempasso les protestes. Les mirades fulminants de la mare sn molt ms efectives que una puntada de peu al cul.
Que guai! Quina idea tan fantstica! dic, molt diplomticament.
Gemma Lienas, El diari lila de la Carlota. Editorial Empries.
34
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 1
El text narratiu
Pgina 12
1
a En tercera persona.
b Lelecci del draft de 2001.
c Pau Gasol.
d Herb Rudoy, Edddie Griffin, Shane Battier, David Stern
i els pares de Gasol.
e Nova York.
f El teatre Madison Square Garden, lhotel Sheraton
Towers, la Sisena Avinguda, el carrer 48, Times
Square.
g Present.
3
Pgina 14
10 vi/at/jar, bai/xar, co/men/ta/va, o/bli/ga/ci/ons,
Resposta model:
a So de e oberta: saber, perqu.
b So de o oberta: protocol, hora.
Pgina 13
35
Unitat 1 Solucionari
25 Resposta oberta.
26 Resposta oberta.
27 Resposta oberta.
S.
Gramtica
S.
Pgina 19
15 Plantejament: larribada de Gasol a Nova York.
Resposta model:
Resposta oberta.
Pgina 15
16 Resposta oberta.
17 Afirmacions certes: a i b. Afirmacions falses: c, d i e.
18 Podem aplicar al dietari que acabem de llegir les
afirmacions a, b i c.
Pgina 16
Resposta oberta.
Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
Pgina 20
22 Resposta oberta. Caldria, tanmateix, fer observar la
Pgina 17
24 a Catal, castell i angls.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Resposta oberta.
f Resposta oberta.
36
Solucionari Unitat 1
Pgina 21
Pgina 24
8
Resposta oberta.
No sn oracions perqu:
dos cadells.
b Els arbres sn plens de fruita. / Larbre s ple de
fruita.
c Nois, no oblideu dagafar els llibres. / Noi, no oblidis
dagafar els llibres.
d Les motos corren massa. / La moto corre massa.
Pgina 25
Ortografia
Pgina 23
1
Resposta model:
pesa, pera, pira, pita, pica, poca...
37
Unitat 1 Solucionari
Lxic
Pgina 27
1
Resposta oberta.
Lectura
Pgina 28
Referncia bibliogrfica de la lectura:
Jaume Cabr, La histria que en Roc Pon no coneixia.
Editorial La Galera.
Pgina 30
1
Pgina 31
7
Resposta oberta.
38
Solucionari Unitat 1
Nom i cognoms: Antoni de Villarroel i Pelez.
Autoavaluaci
Pgina 33
Correcta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
4
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Reps
Pgina 32
1
Resposta oberta.
10 Correcta.
11 Lalfabet catal consta de vint-i-una consonants i cinc
vocals.
12 Correcta.
13 En catal no tots els dgrafs se separen.
14 Correcta.
15 Correcta.
16 El significat de les abreviatures es troba en les primeres
39
Continguts
Comprensi i expressi
Presentaci de les caracterstiques duna notcia periodstica.
Classificaci de paraules en diversos camps lxics.
Comprensi i producci de notcies periodstiques.
Producci de textos orals a partir duna situaci donada.
Identificaci de les paraules clau dun text.
Cerca dinformaci a Internet.
DIMENSI COMUNICATIVA
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques duna notcia periodstica.
Classificar paraules en diversos camps lxics.
Identificar les paraules clau dun text.
Identificar els diferents tipus de sintagmes.
Reconixer lestructura bsica del sintagma nominal.
Classificar els mots segons la posici de la sllaba tnica.
Classificar els diftongs i reconixer els triftongs i els hiats.
Separar els mots en sllabes.
Conixer nous refranys.
Distingir els mots polismics i els monosmics.
Identificar el sentit propi i el sentit figurat dun mot.
Relacionar frases fetes amb el seu significat.
Consolidar la lectura com a hbit lector.
Resoldre activitats sobre la lectura.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
41
Pgines 36-43
Pgines 44-47
nucli
complement
del nom
d Molt lentament.
e Va patir les ltimes convulsions.
42
Pgines 48-51
Pgines 52 i 53
mossos
nervis
recuperaci
arribar
familiar
veterinria
emmalaltir
estrany
11. Dictat
No tenia gaire amics en aquells dies, i els pocs que tenia
acostumaven a aprofitar la temporada estiuenca per traslladar-se a viure lluny de la ciutat. No ho s, crec que el fet
de veurem tant de temps tancat al pis, ms la circumstncia de ser fill nic, representava per als meus pares un cas de conscincia difcil de suportar i per aix fiem
sortides ocasionals. Per si creien que passar un dia a la
platja millusionava, estaven ben equivocats. A mi lnic
que mimportava en realitat era estar amb ells, on tant me
feia. I la platja, amb la gent cridant, tothom en un trfec
constant, sense deixar de xafardejar i assenyalar a tort i a
dret, amb els nens corrent amunt i avall, que si entro a laigua, que si no, que mira com ho faig, que si jo ho faig millor..., no em va agradar mai.
Aro Sinz de la Maza, El jugador de front. Editorial La Galera.
43
44
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 2
Pgina 38
1
agents municipals.
b La investigaci es va iniciar a lagost.
Resposta oberta.
Pgina 39
7
sortia (H); seu (D); dormien (H); dijous (D); atribuir (H).
Pgina 40
14 Resposta oberta. De tota manera, caldria subratllar els
b He X.
c El 8 de desembre de 2006.
d A Santa Coloma de Gramenet.
45
Unitat 2 Solucionari
Gramtica
16 a Peter Parker.
Pgina 45
1
d De periodista.
determinant
nucli
En
James (2)
llenya
g Stan Lee.
calor
horrorosa
mal
El
bra
La
destral
Un
nen
tan petit
ell
17 Resposta oberta.
nens
del mn
aquells
moments
bicicleta
el
Pgina 41
jard
boscos
frescals
18 3, 6, 1, 5, 2, 4.
flors
boscanes
19 Resposta oberta.
rams
Pgina 42
20 1a, 2b, 3c, 4a, 5c.
Tots els
amiguets
La
platja
La
sorra
aigua
21 Resposta oberta.
2
Pgina 43
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 46
6
Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
24 Resposta oberta.
46
Solucionari Unitat 2
Un cairal de vi (2)
Pgina 50
B La carretera de Roses
Un carro carregat de rocs
Difongs creixents: ping, qua-tre, qes-ti-, lin-gs-tica, quan-ti-tat, fre-qent. Diftongs decreixents: sam-faina, boi-na, fei-na, Ei-vis-sa, ge-me-gai-re, rou-re, re-mei,
ins-criu-re, llei-da-t, llau-na, en-lai-rar. Decreixent i
creixent: ai-gua-lir.
Catacric
Catacroc
Tots dos embarbussaments coincideixen en el fet que
contenen localitzaci geogrfica.
Pgina 47
8
Pgina 51
10 a feina. b mouen. c breu. d guany. e treure. f remei.
Ortografia
Pgina 49
realitat.
13 a Diftong: automticament, deixar, quadres, gaireb,
47
Unitat 2 Solucionari
Lxic
Resposta model:
Noia, ets la minyona que estic esperant?
Pgina 53
1
Reposta oberta.
Reposta oberta.
D, C, B, A, E.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 57
Lectura
No s litinerari ms rpid. Per anar de Sants a Sant
Gervasi, no cal anar a la Rambla ni al parc de la
Ciutadella.
Pgina 54
Referncia bibliogrfica de la lectura:
Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes.
Edicions 62.
Reps
Pgina 58
Pgina 56
1
48
Resposta oberta.
Solucionari Unitat 2
Autoavaluaci
Pgina 59
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
10 Correcta.
11 Correcta.
12 La paraula ping t un diftong creixent.
13 Cadascun dels diversos significats que pot tenir una
polismiques.
49
Continguts
Comprensi i expressi
Presentaci de les caracterstiques del text expositiu.
Elaboraci dun resum.
Producci de missatges orals a partir de pautes donades.
Cerca dinformaci en fonts escrites i a Internet.
Elaboraci de textos orals a partir de pautes donades.
Redacci de textos expositius.
DIMENSI COMUNICATIVA
Objectius didctics
Reconixer les caracterstiques del text expositiu.
Identificar les parts dun text expositiu.
Elaborar un resum.
Produir missatges orals a partir de pautes donades.
Cercar informaci en fonts escrites i a Internet.
Redactar textos expositius.
Distingir els diversos tipus de substantius.
Classificar els substantius.
Escriure correctament el vocalisme ton.
Relacionar mots amb la seva definici.
Tenir coneixement dels diferents tipus de diccionaris.
Usar els diferents tipus de diccionaris.
Trobar els antnims i els sinnims de paraules donades.
Usar els diccionaris bilinges.
Valorar la lectura com a font de plaer.
Resoldre activitats sobre la lectura.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
51
Pgines 62-69
Pgines 70-73
Gramtica El substantiu
5. Classifica els substantius que hi ha en el tercer
pargraf de la lectura en una graella com aquesta.
Tingues en compte que hi haur substantius que no
tinguin les quatre formes:
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
ciutad
ciutadana
ciutadans
ciutadanes
d com
b abstracte
e collectiu
c propi
f individual
52
Pgines 74-77
Pgines 78 i 79
Ortografia El vocalisme
setmana
arribada
impactes
despenjat
tornado
tonalitats
setembre
rasa
dimensions
condicionant
ciutadans
provocar
formaci
desencadenar
mercaderies
catal
soterrani
castell
poblaci
calamarsades
cel
arbre
cotxe
nit
romans
10. Dictat
rab
Mha tocat la classe A. No hi conec ning, per no em sento tan estrany com em vaig sentir a Barcelona. Primer, sc
japons com els altres. Tinc els mateixos cabells, els mateixos ulls i la mateixa pell, i els companys de classe em
miren perqu sc nou, no perqu sigui diferent. Segon, s
japons. Dacord, he estat dos anys i mig sense estudiarlo, per a casa sempre lhe parlat. I encara que els pares
diguin que lhe perdut molt, penso que encara el parlo i lentenc prou b. s clar que, de vegades, mequivoco. Per
exemple, un dia vaig dir: un bot de pijama, en japons i en aquest ordre, i els pares es van escandalitzar.
s que, sovint, en japons, lordre de les paraules s al revs. Resulta que, per parlar b, hauria dhaver dit una cosa aix com el pijama dun bot!
Ko Tazawa, En Yu i en Kei. Editorial La Galera.
53
Alertes de tornado
Aquesta setmana, una bossa daire
fred en altura sha despenjat des del
centre dels Estats Units i sha installat entre Texas i el nord de Mxic.
Les altes temperatures en superfcie
han estat el condicionant per a la formaci de potents tempestes, que
han originat tornados en zones on no
sn gaire habituals.
Als EUA, els tornados es presenten entre el mar i el setembre, i hi ha
zones afectades cada any per diversos
daquests fenmens. Els seus habitants saben molt b com han dactuar
davant daquests fenmens severs.
Moltes localitats disposen de dos tipus de sirenes per avisar la poblaci:
una, que anuncia la possible formaci
de tornados, i una altra que avisa de
laproximaci del fenomen.
54
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 3
El text expositiu
Pgina 64
1
10 Resposta model:
Pgina 66
12 Resposta model:
d A Premi de Mar.
Oracions simples:
Pgina 65
5
Resposta oberta.
55
Unitat 3 Solucionari
20
Lhospital
de les
tortugues
marines
El millor
espadatx
del Pars
de la darreria
del segle XVIII
era negre
La informaci
fa referncia
a fets actuals
Sindica en quins
anys van passar
els fets
s un text expositiu
s un text
que explica la vida
duna persona
El text t diversos
protagonistes
Pgina 67
18 Resposta oberta.
Hi surten
noms de ciutats
franceses
La majoria
de verbs
estan en passat
Hi surten
noms de msics
i descriptors
i lgica.
Pgina 68
19 Nom: Josep de Bologne.
22 Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
Pgina 69
24 a Les seves composicions captivaren Mozart
i Choderlos de Laclos.
b La mort li evit veure com, el 1802, una llei va fer fora
tots els oficials de color.
c Tot i la seva condici, a la plantaci frua dun estatus
privilegiat.
d El seu pare el va obsequiar amb un cavall.
e Per enemistat amb ell fou denunciat i es pass un any
a la pres.
56
Solucionari Unitat 3
ballava van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a Pars i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin un perode prou difcil en la seva vida. Durant els
anys segents compongu misses, les simfonies K.318,
319 i 338 i lpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781), influda per Gluck per amb un segell ja totalment propi.
Lany 1781, Mozart trenc les seves relacions laborals amb
el prncep arquebisbe de Salzburg i decid traslladar-se definitivament a Viena. All va compondre el singspiel Die Entfhrung aus dem Serail (El rapte al serrall ), encarregada el
1782 per lemperador Josep II. Aquest mateix any es
cas amb Constanze Weber, germana petita dAloysia;
junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la
mort de Mozart. Daquesta poca data la seva amistat amb
F. J. Haydn, a qui dedic sis quartets (1782-85); estren
tamb la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, dexpressivitat molt superior a la de la msica del seu temps.
Larribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcion un
llibretista dexcepci per a tres de les seves millors peres: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Cos fan tutte (1790). Desprs de la mort aquell any de
Gluck, lemperador Josep II conced el crrec de kapellmeister a Mozart, per redu el salari, fet que imped que
sorts del cercle vicis dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com el quintet de corda K.516, les tres
darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Jpiter, del 1788), els
darrers concerts per a piano, etc., contribucions ingents a
aquests gneres. Els darrers anys Mozart escriv les seves
ltimes peres, Die Zauberflte (La flauta mgica) i La Clemenza di Tito, (1791) escrita amb motiu de la coronaci
del nou emperador Leopold II. Precisament mentre treballava en La flauta mgica, amb llibret dEmmanuel Schikaneder, lemissari del misteris comte Walsegg li encarreg una missa de rquiem. El Rquiem en re menor
K.626, inacabat per la seva mort el 5 de desembre de
1791, fou la seva ltima composici, acabada pel seu deixeble F. X. Sssmayr.
Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 18 doctubre de 1741-Trent, 5 de setembre de 1803), escriptor
i oficial militar francs. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandals com el Marqus de Sade o Restif de la Bretonne. Va ser un militar pessimista pel
que fa a les relacions humanes i un escriptor aficionat, tot
i que el seu projecte somiat era: escriure una obra que
saparti dall habitual, que faci molt de soroll i que continu ressonant sobre la terra quan jo hagi mort. Des
daquest punt de vista, es van complir els seus desitjos,
perqu lxit que va aconseguir la seva obra mestra, Les
relacions perilloses (Les liaisons dangereuses), va ser de
tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novelles ms conegudes al mn. s una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de laristocrcia. La seva histria ha originat un gran
nombre de treballs crtics i analtics, obres de teatre
57
Unitat 3 Solucionari
i pellcules dirigides, entre altres, per Roger Vadim,
Milos Forman o, la ms destacada, per Stephen Frears, el
1988.
Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802-5 de desembre de
1870) fou un novellista i dramaturg francs, nascut a Villers-Cotterts, departament dAisne, i mort a Puys. El seu
fill, Alexandre Dumas, fou tamb un escriptor conegut. Era
fill del general francs Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas tenia tres anys. A causa de la minsa pensi de qu disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educaci escolar. Amb uns
estudis deficients va comenar a treballar com a passant
dun notari i amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving
de Leuven, va escriure les seves primeres obres. Aquests
balbotejos teatrals van ser una altres molts fracassos.
El 1823 sinstall a Pars i entr al servei del duc dOrleans
com a escrivent, grcies a la seva perfecta calligrafia i a
la recomanaci del general Foy. Continu escrivint i completant la seva formaci de manera autodidacta. Amb la representaci, per part de la Comdie Franaise el 1829,
dEnric III i la seva cort, aconsegu gran notorietat i, el 1831,
amb Anthony arrib el seu primer xit, que continu al llarg
de la seva carrera literria amb el seu gnere predilecte:
el drama i la novella histrica. s un autor prolfic (tragdies, drames, melodrames, aventures...), encara que, per
atendre la creixent demanda del pblic, va haver de recrrer
a lajuda, notria, de collaboradors, entre els quals va
destacar Auguste Maquet (1839-1851), que va intervenir
en diverses de les seves novelles, com per exemple
Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844).
Gran admirador de Walter Scott, les seves novelles histriques, plenes de vivacitat, van gaudir del beneplcit del pblic afavorit per la seva publicaci, per lliuraments, en els
peridics. Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir
a Brusselles el 1851. Va tornar a Pars el 1853 i es va embarcar en diverses empreses, gaireb totes runosa. El
1847 va fundar el Thtre Historique, que, quatre anys ms
tard, va fer fallida. Va ser tamb fundador del setmanari Le
Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual,
igualment, va fer fallida. Va fer diversos viatges a la Gran
Bretanya, Rssia, Itlia i Alemanya. A Itlia va conixer Giuseppe Garibaldi, amb el qual va collaborar en la seva revoluci, a Siclia, el 1860. Gaireb arrunat, es va refugiar
a casa del seu fill, tamb escriptor, i all va morir. Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles i
es va convertir en un dels autors ms prolfics i populars
de Frana. El 1869 inici Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pstumament, el 1873.
26 Resposta oberta.
27 Resposta oberta.
28 Resposta oberta.
Gramtica
Pgina 70
Pgina 71
1
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
vegada
vegades
granota
granotes
safareig
safareigs/
safarejos
hort
horts
sesta
sestes
teulat
teulats
snia
snies
cosa
coses
aigua
aiges
canya
canyes
tou
tous
molsa
molses
paret
parets
vida
vides
mn
mons
catfol
catfols
58
Solucionari Unitat 3
Les paraules, granota, hort, teulat i tou
comparteixen famlia de paraules amb granot, horta,
teulada i tova, per, s clar, sn paraules diferents.
substantius
alimentaci
balenes (2)
crustacis
boca (2)
aigua
concret
abstracte
x
x
x
x
x
x
ajuda
llengua
aliment (2)
barbes
x
x
x
x
aspecte
pasta
x
x
fora
bandades
x
x
migracions
estiu
mars (3)
hivern
x
x
x
temperades*
balenons
capa
adults (2)
gruix
casos
temperatures
aiges
x
x
x
x
x
x
x
x
abundor
plncton
polars**
x
x
propi
com
collectiu
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
individual
canvi nombre
alimentacions
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
balena
crustaci
boques
aiges
ajudes
llenges
aliments
barba
aspectes
pastes
forces
bandada
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
migraci
estius
mar
hiverns
temperada
balen
capes
adult
gruixos
casos
temperatura
aigua
abundors
plnctons
polar
59
Unitat 3 Solucionari
Pgina 72
4
Resposta model:
a Generalitat, aiguats.
b temporada.
Ortografia
Pgina 75
Resposta model:
fi m Vam esperar la fi del partit.
f Quin fi us proposeu?
llum m Ja s fosc, cal encendre el llum.
f En aquesta habitaci hi entra poca llum.
salut m Sempre em fa un salut molt cordial.
f El meu avi no t bona salut.
terra m Vigila, el terra s moll.
f El gat ha remogut la terra del jard.
R P G E N T A D A A
R
U N G L O A E D
O N U V O L A D A A
O E T A U L
L A R Y
A D E R U O R C B N
F A M I
P
R E T
A E R A
T M D E T
F O R A M E A N D S
E X E R C
T Y A A
N U S S U R O
X C
Pgina 76
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 73
8
60
Solucionari Unitat 3
Lectura
Pgina 80
Pgina 82
Pgina 77
12 APRIMAR. RAJOLA. GIRAFA. EMBUT. NAVEGAR.
13 a Resposta oberta.
Lxic
Pgina 79
1
Setanta-set accepcions.
C Q A E S T E R R
A B N A
M I
7
E U E
E U S G T R P S
P T U E N O R A T E
I
R R B C A U B O P
R R E T G U R U P G
M S U T C B
R S
E S N M L A R G E M
I
O P S E R E O L
M U E S C A L O B E
61
Unitat 3 Solucionari
Classificaci:
Coll: Campirme. Pla: Esterri. Poblaci: Burgo, Escal,
Espot, Montgarri, Unarre. Mirador: Caubo. Vall: neu.
4
Resposta oberta.
Pgina 83
5
ruta
dificultat
longitud
durada
punt de sortida
Quatrepins
Molt difcil
29,2 km
4h
Espot esqu
La Mollera
Fcil
10,7 km
1 h, 20 min
Esterri dneu
Isards
Difcil
17,6 km
2h
Unarre
La Mola
Fcil
14,2 km
2h
Espot
La Mollera
6
Minairons
Pep Coll
A lAlta Ribagora en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a lAlt Urgell, reben el nom de minairons amb les variants de manairons o menairons; i encara, en altres indrets meridionals, ms allunyats del Pirineu, sn coneguts
per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns
mateixos ssers diminuts que alg guarda tancats dintre
dun canut dagulles. Sobre la natura real daquests ssers,
tamb hi ha diversitat dopinions. Alguns padrins em parlen de cuques, aix en general, sense aclarir per exemple,
si aquestes bestioletes poden volar o no. Altres em diuen
que sn com un eixam de mosquits petitssims, gaireb
invisibles. Nhi ha que prefereixen comparar-los amb els borinots, a causa de la brunzidera que fan en sortir del canut.
Ning no dubta, per, que sn tan remenuts que en un canut de canya nhi caben a milers i que quan hom el destapa, surten delerosos exigint un treball. En fi, que sn un
corc de feina, encara que no siguin ben b corcs.
Un bon grapat dhereus del Pirineu han estat, en alguna
ocasi, amos del canut dels minairons, grcies al qual la
casa ha anat amunt com un bolet. Entre els propietaris del
canut, hi ha, per descomptat, els hereus de les cases bones, per no hi manquen tampoc els vividors amb fama
demprar males arts per poder viure amb lesquena dreta.
Encara avui, els padrins es recorden de les cases que dis-
62
Solucionari Unitat 3
hom se sent petit, petit, i veu milers de guspires que sapaguen i sencenen davant seu. Al mateix temps, hom t
unes ganes imparables de moures i dactuar. Com si tingus els minairons ficats al cos, vaja! De tot aix, Fericgla
en dedueix entre altres conclusions que les histries
de minairons sn fruit daquests estats dallucinaci.
Histries, doncs, allucinants, imaginades abans de la civilitzaci cristiana per uns quants tocats pel bolet. Els
bruixots primitius, amb el fals pretext que el matamosques
s verins, imposarien a la poblaci el tab de menjar-ne.
Entretant, ells podrien continuar enrotllant-se, sense por
que la seua raci de droga escassegs al bosc.
Sens dubte que la tesi de Fericgla s enginyosa, a la vegada que pretn dexplicar altres fbies i flies respecte als
bolets. Tanmateix, potser no cal tastar cap dosi de matamosques per endevinar qu sn realment els minairons.
De fet, la darrera historieta del captol, El bordegot que va
veure els minairons, ens mostra ben clarament que
aquests petits treballadors no sn fantasies ni allucinacions
de cap penjat. El xiquet de Montardit no noms els veu,
sin que els experimenta en la prpia pell: sen va cap a
casa plorant, amb els morros inflats per uns minairons de
carn i ossos. Ell sap que els minairons existeixen de
deb, que cada vespre els mossos de lAgust pregunten
a lamo desprs dhaver corbejat tot el sant dia: Qu farem? Qu direm? Dem els contesta el patr aneu
a dallar el Prat de la Cultia.
Els minairons sn els mossos, de ca lAgust o de qualsevol
altra casa bona del Pirineu. Seguint el fil del raonament,
aquesta revelaci ens podria portar molt lluny pels camins
duna interpretaci social daquests follets. La llegenda explica que quan els minairons surten del canut i exigeixen
feina, en el cas que lamo no els mani res, lescanyen all
mateix. Amb altres paraules, el refranyer ens avisa del mateix perill: Qui t mossos i no els veu, es fa pobre i no
sho creu. Morir escanyat a lacte, o morir de fam i de
misria al cap dels anys, s un detall del tot accidental.
Certament, els minairons fan la mateixa feina que els
mossos i els jornalers del camp, que els esclaus a lantiguitat clssica, que els serfs de ledat mitjana, que els
obrers de les ciutats industrials... Lescriptor Bertolt Brecht,
en un dels seus poemes ms coneguts, es preguntava fa
unes dcades: Tebes, la de les Set Portes, qui la constru? Als llibres figuren els noms dels reis. Arrossegaren els
reis els grans blocs de pedra? Per descomptat que no. Els
monarques ja tenien prou feina a donar les ordres, eren els
minairons els qui realment van haver de suar la cansalada.
Decididament, la nostra civilitzaci potser totes les civilitzacions han estat obra dalguna mena de minairons.
En la societat capitalista davui, milions de remenuts
obrers aturats es desviuen per trobar un amo que els ma-
63
Unitat 3 Solucionari
Doncs tu s que has tornat a nixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, thaurien fet la pell all mateix.
Des de llavors, lindret del bosc on van actuar els minairons
es coneix com el Tarter dels Minairons. Sn unes garberes de rocs i camals, allargassades com un riu i situades
al mig del bosc, a laltre cant del barranc de la masia del
Feu.
El canut de diablorins
Fa molts anys, hi havia un hereu a casa Llibrada de Benasc
que era un escanyapobres: prestava diners a interessos
molt alts i ja es cobrava el rdit per endavant. Si per
exemple li demanaves cent duros, ell ja noms ten deixava setanta-cinc. Lhome no parava mai a casa, sempre
voltava pels pobles de la vall, negociant amb bestiar i visitant els seus deutors. Aix i tot, no la tenia pas abandonada, largenda. Ben al contrari, sempre era el primer
dacabar de dallar lherba o de mallar el blat. La gent deia
que tenia un tubet de diablorins i que, de fora estant, els
manava la feina de casa.
Un dia un home de casa Per de les Pals baixava a Castill a buscar el pa. Quan passava per Pedrafita, va trobar
un tubet vora del cam. El va aplegar de terra i, encara no
lhavia acabat de destapar, quan van comenar a sortir-ne
tvecs a raig fet:
Brooom, brooom, brooomm! Qu farem, qu farem!
brunzien aquells bombolons.
Lhome va veure de seguit que all noms podia ser
obra del diable:
Doncs torneu-vos a fotre aqu dins. A fe de Du! va
renegar.
Quan van ser tots a dintre, va tancar de nou el tubet i sel
fic a la butxaca. En comenar la baixada del Coll de Fades, va trobar lhereu de Llibrada, que pujava en direcci
contrria a cavall de la seua egua.
No has pas trobat un canut? li va preguntar. Venia
de la fira de Vilaller i lhe perdut per aqu dalt.
64
Solucionari Unitat 3
Doncs aqu el tens va dir el Per, tornant-li el canut.
Quan aquell home de Per, una de les cases ms miserables de les Pals, contava aquesta ancdota al seu poble, la gent li deia:
Que ruc que vas ser! Per qu no tel vas quedar, el canut? Thauries pogut fer ric en quatre dies.
Mestimo ms fotrem de gana contestava ell que
tenir tractes amb aquella patuleia de diables.
Sense fer-sho dir dues vegades, el nen va crrer cap a casa lAgust.
Mhan dit els grans si fareu el favor de deixar-me els minairons va demanar al vell. Ja us els tornarem desprs.
Esperat un moment que ara tels vaig a buscar va respondre el padr. El va fer passar a una habitaci, va tancar
la porta i sen va anar.
Abans de tancar el tracte, el comprador exigia el reconeixement de la bstia. Llavors ell es ficava la m a la butxaca
del gec i destapava una mica la capsa. A lacte, uns
quants minairons volaven cap a la panxa de lanimal. Li fiblaven el braguer i li feien pessigolles a lentrecuix. Com
que sn tan remenuts, ni lamo de la bstia ni els tafaners
no es taleiaven de re. La mula, per ms mansa que fos,
acabava donant coces i bots de pernes a tort i a dret, com
una pollina enjogassada. Davant daquesta reacci tan
inesperada de lanimal, el venedor es quedava duna pea:
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Reps
Pgina 84
1
Resposta oberta.
65
Unitat 3 Solucionari
Autoavaluaci
Pgina 85
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
10 Correcta.
11 Correcta.
12 Correcta.
66
Continguts
Comprensi i expressi
Presentaci de les caracterstiques generals dels textos descriptius.
Comprensi dun text descriptiu escrit.
Observaci i anlisi de diversos textos descriptius.
Relaci de substantius amb ladjectiu corresponent.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Pigmali de Joan Oliver.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Resoluci dactivitats sobre la lectura.
Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Presentaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves
caracterstiques principals.
Identificaci dels gneres literaris de diversos textos.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques generals dels textos descriptius.
Fer servir Internet per a lobtenci dinformaci.
Analitzar els textos descriptius.
Elaborar textos decriptius.
Definir ladjectiu.
Distingir entre els adjectius variables i els invariables.
Identificar els adjectius dun text.
Flexionar el gnere i el nombre duns adjectius donats.
Aplicar les normes daccentuaci.
Escriure correctament les paraules amb diresi.
Escriure correctament un dictat preparat.
Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal.
Resoldre les activitats sobre la lectura.
Reconixer els grans gneres literaris i les seves caracterstiques principals.
67
Pgines 88-95
Pgines 96-99
Gramtica Ladjectiu
6. Escriu tots els adjectius que trobis en la lectura.
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
ample
curta
semblants
fredes
8. Substitueix els sintagmes preposicionals
subratllats per adjectius:
a El trit del Montseny.
b Una franja de color taronja.
c s un dels amfibis dEuropa ms amenaats.
d Algunes de les caracterstiques de la seva biologia.
68
Pgines 100-103
La granota
Sc la granota, la granota;
miro en les aiges del cel blau;
tinc una pell molt delicada
13. Dictat
El mes de febrer daquell curs va succeir una cosa molt estranya: hi va haver un esclat generalitzat de violncia.
Les senyoretes de la vigilncia al pedrs deien que tot era
cosa del temps, que la mainada era com el sembrat i necessitava aigua. Feia mesos que no plovia, des dabans de
Nadal si no ho recordo malament, i lescalfor acumulada
a latmosfera influa, segons les mestres, en lestat neguits i susceptible que afectava la majoria dels alumnes.
69
70
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 4
C. radioactiva: impurificaci duna substncia o dun
medi ocasionada per la presncia delements
radioactius.
Pgina 90
6
1
Pgina 91
influx: influncia.
llumenera: llum doli que serveix en un receptacle amb
peu i agafador, i amb un o ms brocs per al ble o blens;
en la lectura sutilitza en el sentit de llumener (estri que
serveix per fer llum).
logotip: distintiu grfic que identifica una marca, un
producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom
o per lletres del seu nom.
obs: pea dartilleria, el projectil de la qual descriu una
trajectria ms corba que el can i menys que el morter.
potencial: potncia, capacitat dobrar.
2
a F. b C. c C. d F. e C.
Transcripci del text de la notcia de lINFOK:
La Torre Agbar
22/10/2003
La Torre Agbar de Barcelona, de 144 metres dalada,
ha arribat al punt ms alt.
A la punta de la Torre Agbar de Barcelona ja hi oneja una
bandera. Ahir es va construir el punt ms alt daquesta torre tan curiosa. Ara noms queda recobrir la torre amb planxes dalumini de colors i lmines de vidre, que li faran agafar un color daurat i la faran brillar amb el sol.
No s la torre ms alta de Barcelona. Aquest honor el t
la torre Mapfre, que hi ha a la zona olmpica. Per la Torre Agbar s molt ms original, per la seva superfcie, totalment llisa, i la seva forma de prisma, que molts troben
similar a la dun supositori. De fet, est inspirada en la muntanya de Montserrat.
Les torres ms altes
A Taiwan, a la Xina, van ms avanats i ja han enllestit el
Taipei 101, que sha convertit en ledifici amb oficines ms
alt del mn. s construt a prova de tifons i terratrmols
per evitar ensurts. Una altra de les qualitats daquest edifici s el seu sistema dascensors. Lhan fet molt potent
pensant en aquells que treballin a lltim pis. Pot arribar a
la velocitat dun quilmetre per minut, o el que s el mateix, 60 quilmetres per hora.
Al mn hi ha molts altres edificis que sobresurten de la resta dels seus vens per la seva alada.
Resposta oberta.
71
Unitat 4 Solucionari
A Hong Kong, el Banc de la Xina t un edifici de 369 metres.
A Nova York hi ha lEmpire State. T 103 pisos i fa anys
va ser ledifici ms alt del mn. Per daix fa molt
temps.
I aviat comenar a construir-se el que diuen que ser ledifici ms alt del mn. Un gratacel doficines que es far a
la Zona Zero.
Pgina 92
15 Resposta model:
semblances
diferncies
Muntanyes
de Montserrat
forma
duresa
surt de la terra
element
de la natura
color
pedra
Guiser
forma
surt de la terra
relacionats
amb laigua
(empresa)
element
de la natura
molts colors
16 Resposta oberta.
Pgina 93
17 Les plantes de ledifici (33 en la lectura, per 31 en
lexercici).
72
Solucionari Unitat 4
19
73
Unitat 4 Solucionari
Pgina 94
20 Coincidncies:
Pgina 95
22 aparena (vista), aroma (olfacte), degustaci del vi
(gust).
color: verdosos, net, brillant, blanques / gust: suau,
gusts, fresca, afruitada.
reflex verds; nets i brillants; aroma afruitada;
flor blanca; espcia dola; barriques noves; suaus;
gustosos; fresques; criances.
Resposta model:
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
net
neta
nets
netes
bo
bona
bons
bones
llest
llesta
llestos / llests
llestes
fosc
fosca
foscos / foscs
fosques
nou
nova
nous
noves
groc
groga
grocs
grogues
mut
muda
muts
mudes
boig
boja
boigs / bojos
boges
vell
vella
vells
velles
brut
bruta
bruts
brutes
lleig
lletja
lleigs / lletjos
lletges
mixt
mixta
mixts / mixtos
mixtes
ruc
ruca
rucs
ruques
sol
sola
sols
soles
clar
clara
clars
clares
23 Resposta oberta.
Gramtica
Pgina 97
1
Pgina 98
5
74
Solucionari Unitat 4
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
Ortografia
femen
plural
Pgina 101
nul
nulla
nuls
nulles
elegant
elegant
elegants
elegants
sintctic
sintctica
sintctics
sintctiques
plujs
plujosa
plujosos
plujoses
suau
suau
suaus
suaus
antic
antiga
antics
antigues
velo
velo
veloos
veloces
feli
feli
felios
felices
xerraire
xerraire
xerraires
xerraires
miop
miop
miops
miops
Resposta model:
Angls: Ha arribat un noi angls a linstitut. / Langls
s molt simptic. Blau: Sha comprat un cotxe blau. /
El blau no magrada gaire.
Nou: Ha llegit El vestit nou de lemperador. / El nou
s ms cmode. Diari: El repartiment de llet s diari. /
Cada dia llegeix el diari.
Pgina 102
5
Pgina 99
9
Resposta oberta.
difcilment - difcil; estpidament - estpida; feliment feli; elegantment - elegant; contnuament - contnua;
intelligentment - intelligent; plcidament - plcida;
escrupolosament - escrupolosa; eficament - efica.
75
Unitat 4 Solucionari
a S que la Ceclia ho t.
estigus, venes.
Lectura
Pgina 104
10 a-6, b-5, c-2, d-9, e-10, f-3, g-4, h-8, i-1, j-7
Pgina 103
11 Resposta oberta.
Pgina 106
1
a C, b F, c F, d C, e C.
a Perqu li fa llstima.
b tenir diners.
76
Solucionari Unitat 4
Literatura
Pgina 109
1
Reps
Pgina 107
8
Pgina 110
Versions ms destacades:
Nom: My Fair Lady (cinema)
Any de lestrena: 1938
Lloc de lestrena: Londres
Director: Antonhy Asquith
Intrprets principals: Leslie Howard, Wendy Hiller
Resposta oberta.
s, t, pl, ms, s.
masc. sing
fem. sing.
masc. pl.
fem. pl.
prominent
prominent
prominents
prominents
bombat
bombada
bombats
bombades
aeronutic
aeronutica
aeronutics
aeronutiques
lateral
lateral
laterals
laterals
posterior
posterior
posteriors
posteriors
ptic
ptica
ptics
ptiques
cromat
cromada
cromats
cromades
geners
generosa
generosos
generoses
ribetejat
(participi)
ribetejada
ribetejats
ribetejades
77
Unitat 4 Solucionari
Autoavaluaci
Pgina 111
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
10 Correcta.
11 Els gneres literaris sn tres. La memorialstica i lassaig
sn subgneres narratius.
12 La memorialstica s la que t aquesta finalitat.
78
Continguts
Comprensi i expressi
Reconeixement de les caracterstiques del retrat com un tipus de text
descriptiu.
Distinci i classificaci de sinnims i antnims.
Identificaci de descripcions amb una imatge.
Comparaci de retrats diferents.
Representaci oral de situacions diverses.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Contes per telfon
de Gianni Rodari.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Identificaci dels gneres de la literatura popular.
Comparaci de diverses versions dun conte popular.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques principals del retrat com un tipus
de text descriptiu.
Cercar el significat del lxic desconegut.
Comprendre els textos que es treballen.
Distingir i classificar sinnims i antnims.
Completar sintagmes amb els adjectius corresponents.
Identificar descripcions en els textos.
Representar oralment situacions diverses.
Crear textos descriptius a partir dunes pautes.
Fer servir correctament els possessius.
Aplicar les normes ortogrfiques de lapstrof i la contracci.
Usar correctament la combinaci de pronoms.
Escriure correctament un dictat preparat.
Resoldre activitats sobre la lectura.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
Identificar els gneres de la literatura popular.
79
Pgines 114-121
Pgines 122-125
c El vaixell de lAnticrist.
80
d La llei de Crist.
e La barca de sant Pere.
6. Completa les frases segents amb larticle
corresponent. Fes les apostrofacions i les
contraccions necessries:
a __ gent del mar creuen en __ existncia dun vaixell
fantasma.
b Sempre es veu cap a __ horitz.
c Sapoderaren de __ vaixell.
d Es topa amb __ vaixell fantasma.
e De __ pals, en lloc de gallardets.
Pgines 126-129
81
El vaixell fantasma
La gent de mar creuen en lexistncia dun vaixell fantasma que
navega sempre sense mai parar ni sense tocar mai a terra. s un
veler de casc negre i veles negres, sempre inflades pel vent, encara que faci molta xitxa. Sempre es veu cap a lhoritz i molt lluny
de terra. Porta per distintiu una senyera negra amb una calavera
al mig i tamb en porta una de pintada a la popa. Dels pals, en lloc
de gallardets, en pengen ossamentes humanes descarnades i menjades pels corbs. De nit es veu tot enllumenat per una claror sinistra
i com de cementiri. Topar-se amb aquest vaixell s averany de naufragi i de mort segura abans de vuit dies. No subsisteix ning dels
qui lhan vist, car han mort negats. Els ocells marins, en veurel,
fugen espaordits; veure per la mar un vol docells volar esbojarradament s averany que han vist el vaixell fantasma, i cal fer els
possibles per evitar de trobar-shi, si b aix es fa difcil, car mai
no se sap per quins indrets de lhoritz es pot presentar. Hom creu
que embarcant-se en divendres, el dia de Nadal, els dies sants o
comenant en aquest dia una travessia molt llarga i important, es
topa amb el vaixell fantasma.
Una altra tradici diu que el vaixell fantasma era la nau de qu se
servia sant Pere abans dabandonar la pesca i per aquest motiu s
anomenat barca de sant Pere. Segons la tradici, els companys
dofici del sant apstol veieren amb mals ulls que abandons la pesca per consagrar-se a predicar i es feren el propsit de perseguirlo. Sapoderaren del vaixell i es lliuraren a la persecuci del sant.
Hom diu que el vaixell el tripula lAnticrist i que de vegades es presenta com encs i rodejat de grans flames. Es creu que vaixell i
tripulaci estan malets perqu perseguien i combatien la llei de
Crist.
Joan Amades, Rondallstica. Editorial Selecta.
82
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 5
Pgina 116
1
adjectius
SPrep
Josep
Porta
actiu
de bona planta
muntanyenc
amb un punt
de mal geni
Carme
Pinto
menuda
amb fama
de ser molt
estranya
bufona
que + oraci
que sempre
anava a remolc
del marit
a C. b F. c F. d F. e C.
a En el 4t pargraf. b En el 3r pargraf. c En el 5
pargraf. d En el 1r i el 2n pargrafs. e En el 2n pargraf.
f En el 3r i el 4t pargrafs. g En el 1r pargraf.
Pgina 118
14 a Naomi Campbell. b Yossour NDour. c Ronaldinho.
d Anouska Shankar.
Pgina 119
15 La primera descripci s fsica (es descriuen els detalls
Pgina 117
7
83
Unitat 5 Solucionari
Pgina 120
17
Experincia
Cinto
Esteve
Pep
Edat
32
20
40
Alada
1,90 m
1,80 m
1,75 m
Pes
85 kg
80 kg
(prim)
Cabells
ros
negres
llargs,
rossencs
amb alguns
de blancs
foscos
participaci
en algun
espectacle
teatral
llenges
clssiques
i humanitats
Estudis
Ulls
blaus
blau intens
Pell
(sembla
nrdic: deu
tenir la pell
blanca)
colrada
despert,
dinmic,
encantador
trempat,
obert,
intelligent i
molt seductor
Carcter
monitor de
grup desplai,
venedor,
conservador,
conserge.
Pgina 121
18 Resposta oberta.
19 Resposta model:
Carme Pinto
es caracteritza per
que sn
que sn
laspecte general
ledat
la manera de vestir
el carcter
lentorn
com sn
portava
era
era
menuda
75 anys
pell: esgrogueda
baixeta
cara: ovalada
bufona
roba: bates
de colors foscos
solitria
auster
trista
sense televisor
calat: espardenyes
estranya
complements: lanell de
casada
i unes arracades dor
petites
gasiva
sense mquina
de rentar
desconfiada
dominada
pel marit
orelles: llargarudes
84
Solucionari Unitat 5
20 Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
Pgina 124
4
22 Resposta oberta.
Gramtica
Pgina 123
1
Pgina 125
6
Resposta oberta.
Lhi tenia ell, la seva mare no, per ell s, ja tho dic jo
que lhi vaig veure.
Vaig preguntar als veterinaris del centre don venia
aquell s. Em van explicar que en coneixien el rebesavi
perqu aquella rodanxa a lull cridava molt latenci
i era lestrella del centre. Sabien que alg havia dut
el rebesavi feia molts anys de Catalunya i que ja tenia
aquella caracterstica.
3
[1] per culpa seva. [2] a crrec seu. [3] a favor seu.
[4] a casa seva. [5] en vida vostra. [6] al voltant meu.
[7] de part seva.
Ortografia
Pgina 127
1
Unitat 5 Solucionari
l11
la crisi
el pebre
lndia
lESO
el corrent
el iode
lactriu
la dent
linfern
el front
lactivitat
la xocolata
lharmonia
lstriptease
linters
el iogurt
laugment
lEugnia
el lleixiu
lanlisi
lhumor
lungla
lhelicpter
lIVA
la UNESCO
lIgnasi
l1
lhivern
lcid
lIES
lespatlla
lhumanisme
lIVA
lEmma
la urgncia
la indstria
la usuria
la illuminaci
lhidroavi
la hidrataci
la uni
la imatge
la humitat
lindici
luruguai
litali
la inscripci
la unificaci
la histria
la installaci
linvent
lurgellenc
luniversitari
La hidratarem.
La ignoro.
Lescoltava.
La humiteja.
La informar.
La unificaria.
Lobria.
La humiliaves.
Lha estimat.
La urbanitzaria.
La illusionaria.
Larraconava.
Lestudiarem.
Laguantava.
La unificarem.
Ladverteix.
Pgina 129
10 El grill
Resposta oberta.
Pgina 128
6
menamora lestelada,
c ca lOriol / a lhora
d de linstitut / de lexcursi
e pels
86
Solucionari Unitat 5
Pgina 133
6
b lantropleg, lindgena.
Lectura
Pgina 130
7
Amb la pau.
Pgina 132
1
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
3
Literatura
Pgina 135
Es pretn ridiculitzar-los.
5
a Una fada.
b Que no hem dactuar amb mala voluntat amb les
persones ni servir-nos de lengany.
c Resposta oberta. El conte original fa aix:
Una tribu vivia en unes coves de la muntanya. El cap era
Wu i tenia una filla bella i intelligent que es deia Ieh
Hsien. Un dia, la dona de Wu es va morir i ell es va tornar
a casar. La segona esposa de Wu tenia una filla del seu anterior matrimoni i en veure que Ieh Hsien era molt ms bella, per enveja, lobligava a fer les feines pitjors de la casa.
Per Ieh Hsien tenia un bon amic, un peix que vivia en un
llac i que quan ho necessitava li concedia el desig que demanava. La madrastra imit la veu de Ieh Hsien i el mat
i sel menj. Desprs, enterr les espines. Ieh Hsien plor
desconsoladament, per del cel baix un vell fantstic que
havia vist el que havia fet la madrastra i va ensenyar a Ieh
Hsien el lloc on havia enterrat les espines del peix.
87
Unitat 5 Solucionari
Reps
Pgina 136
1
Autoavaluaci
Pgina 137
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
88
Continguts
Comprensi i expressi
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais.
Cerca del significat del lxic desconegut.
Comprensi del text.
s de les TIC.
Identificaci dels elements descriptius dun text.
Redacci dun text descriptiu.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Les aventures de Kip Parvati
de Miguel Larrea.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Adquisici de vocabulari nou.
Resoluci dactivitats sobre la lectura.
Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
s de les TIC.
Reconeixement de les caracterstiques del conte literari i de la novella.
Lectura i anlisi de contes literaris.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais.
Fer servir les TIC per trobar informaci.
Redactar un text descriptiu.
Identificar els determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius.
Reconixer els pronoms.
Classificar els determinants numerals.
Completar oracions amb els quantitatius corresponents.
Fer servir correctament els determinants i els els pronoms.
Usar correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora.
Completar paraules amb la grafia adequada.
Escriure correctament un dictat preparat.
Resoldre les activitats sobre la lectura.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
Reconixer les caracterstiques generals del conte literari i de la novella.
Llegir i analitzar contes literaris.
89
Pgines 140-147
Pgines 148-151
a Situaci geogrfica.
b Altitud.
90
Pgines 152-155
Literatura La narrativa
al_ada
pa_os
po_en
vi_itants
desgua_a
evapora_i
arte_ania
vi_itar
sobrepo_ades
9. Dictat
Feia un any, doncs, que el Mateu i els seus companys tamb havien agafat les bicicletes i havien anat a la riera. Tots
plegats lhavien buscat durant hores, la bossa, aquell mat de lestiu passat; i a la tarda, el Mateu fins hi havia tornat tot sol. Per res: semblava com si se lhagus empassat la terra. I la casualitat havia volgut que aparegus
ara, tant de temps desprs, en aquell mateix indret, dissimulada sota els herbots i estelles de canya, i tota encrostissada de fang ressec.
91
El Titicaca
El llac Titicaca s el ms gran dAmrica del Sud. Es troba a laltipl and, a 3.812 metres dalada, i s el llac navegable ms alt del mn. Situat entre Bolvia i el Per, queda gaireb dividit en dues parts: una pertany a la regi peruana de Puno i laltra correspon al departament
bolivi de La Paz. El Titicaca no s propietat de cap dels dos pasos, sin que el comparteixen i es posen dacord en els projectes per al seu
futur i el dels seus habitants.
El Titicaca era molt ms gran i sha redut per evaporaci; el sol ns
una de les causes. Hi ha la falta doxigen i laire est enrarit; els indgenes
ja hi estan adaptats, per als nous visitants els costa ms respirar. El
llac rep molts rius i desguassa pel Desaguadero, un riu que va a parar
a un altre llac, el Poopo. Les aiges del Titicaca sn lleugerament salades.
El Titicaca t moltes illes, totes amb una personalitat prpia, i es poden visitar en rutes turstiques. Sn interessants per les seves restes
del passat inca, lartesania i els costums dels seus habitants. Shi troben Taquile, Amanti, lilla del Sol... i les illes flotants fetes pels Uros amb
capes sobreposades de totora. Aquest jonc creix a les vores del llac i
el poble Uro tamb el fa servir per cobrir les cases, fer embarcacions
i tota mena dobjectes dartesania; les arrels tendres de la totora, les
mengen com a verdura. Els pobles indis, habitants del llac, salimenten
tamb dels seus peixos, i aprofiten per al bestiar el llacho, una planta
llarga que creix al fons de les aiges.
Fina Rif i Pia Guindulain, Cavall Fort, nm. 1073-1074 (abril de 2007).
92
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 6
f Perqu shi pot veure el mateix paisatge de fa dos mil
anys enrere en alguns indrets: camins emmarcats
amb murs de pedra, camps en reps, garrofers,
figueres, palmeres, ramats de bens...
Pgina 142
1
g La m.
h Uns murets de pedra seca, ullastres i alzines.
4
Pgina 143
Resposta oberta.
article
demostratiu
possessiu
numeral
quantitatiu
indefinit
alguna resta
els llaguts
en Biel
x
x
tanta companyia
x
x
93
Unitat 6 Solucionari
Pgina 144
9
Pgina 146
16
No tornars
Les formigues que viuen sota la nevera,
aquell pany de la porta que sha dapariar,
10 a zones. b terrasses.
sol
llaguts
tardor
ponent
balancejant
callat
estiu
caient a plom
movent-se
daqu dall
- soroll de motors
plena de burilles
i per dissimular
un brot de camamilla,
part del text). olfacte: olors del port (de salabror, quitr,
esquer corromput i alga podrida). oda: soroll de motors
i de gent, a lestiu.
Pgina 145
15 a s situada al nmero 10 de la rambla dArag, entre
tota utilitat.
No tornars. No tornars. No tornars.
a Totes les estances de la casa estan deixades: els
objectes sn fora de lloc, les plantes sn seques i
marcides. Lestat general s de desordre.
b Ha marxat una dona, ja que es parla de la faldilla que
penja al balc.
c formigues, nevera, pany, porta, tros, tros, llonganissa,
avs, correus, flors, plstic, llibretes, llum, contestador,
faldilla, (dies), balc, torreta, maria, brot, camamilla,
burilles, calaixets, fotos, pster, Holanda, tapa, vter,
pasta, (dents), llibres, dedicatries, mal, mitjons,
(parella), utilitat.
d llonganissa: seca; flors: marcides; llibretes: antigues;
llum: quieta, vermella; camamilla: avorrida, plena;
calaixets: plens; fotos: cruels; tapa: aixecada; pasta:
seca; llibres: vells, plens; mitjons: bruts.
e La cuina, sala destar, balc, lavabo, habitaci (estudi).
f Resposta oberta.
g Resposta oberta.
94
Solucionari Unitat 6
17 Ordre: C-B-D-A.
18 Resposta oberta.
Pgina 150
Pgina 147
5
19 Resposta oberta.
20 Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
22 Resposta oberta.
N Q U E A D E N F H
C J
M C O L U D B D O O G C D A A
B R A L
L E R O T R A M B T
D O B U M O N C A D Z A M R N
O R
Gramtica
I M J
P T
S N E E R E A
S E N G L E S R O C A B N P M
S L P E S G Z R J
Pgina 149
A L
1
S A J U P C H E
L Q E A L
I M Z B E V
L B O F A S R U N L
T E L E
L Q Q P E N T A L G U N R L S
U
L N
R R N E P V U
I
O M G E G H F
T V T
L E V B A
G Q U A T R E R E M V
X L Q
Un manat de pastanagues
Una cabea dalls
Uns brins de safr
Un raig doli
Un polsim de pebre
Un pessic de sal
Una fulla de llorer
Una cullerada de farina
Pgina 151
8
L A C A E H A P S E O M A T U
L E U Q A P O N U A L R O
95
Unitat 6 Solucionari
Pgina 154
c Sn pronoms.
10 Com cada dia, lElisenda es va llevar, es va dutxar, va
Ortografia
canso
cansem
cansar
cansi
adreo
adrecem
adrear
adreci
reviso
revisem
revisar
revisi
alo
alcem
alar
alci
poso
posem
posar
posi
esforo
esforcem
esforar
esforci
Text 1
El delta s una de les principals zones humides del sud
dEuropa. [...] El paisatge s planer i hi conviuen espais dedicats al conreu de lhorta i arrossars i, en especial protecci, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels
ocells migratoris i la cria sn fets importants.
Pgina 153
1
Pobles com els ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarrans... han fet navegar per lEbre naus
empeses pels corrents de laigua i del vent. Temps desprs, els sirgadors, que eren homes foruts, empenyien
pel riu els llaguts carregats de mercaderies. Lescriptor de
Mequinensa Jess Moncada, en el llibre Cam de Sirga, en
parla amb detall.
Text 2
Lnic embolic s quan alg em pregunta pel meu signe
del zodac. Sempre dic que sc entre Bessons i Cranc. La
qual cosa no est gaire b, perqu tothom diu que els Bessons tenen dues cares, una de les quals s fora inconscient, i que els Cranc sn inestables i lluntics, a ms de
susceptibles i narcisistes. De fet, mai no he sabut amb quin
dels dos quedar-me. Tot i que ho tinc fora ms clar
quan mescolto lhorscop xins, que divideix els signes
en anys i no en mesos. Segons aix, a mi em va tocar nixer lany de la Cabra. Ja s que no s gaire elegant, per
qu hi farem. Segons lhorscop xins, les Cabres som
amables, tendres, enamoradisses (fins aqu sembla el
meu retrat robot), per tamb introvertides, insegures, pessimistes (i amb aix no hi puc estar dacord de cap manera).
a s, ss, c, .
b Resposta oberta.
Pgina 155
9
96
Resposta oberta.
Solucionari Unitat 6
Resposta oberta.
Pgina 159
8
Resposta oberta.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
Lectura
12 Resposta oberta.
Pgina 156
Referncia bibliogrfica de la lectura:
Literatura
Pgina 158
1
Pgina 161
1
Reps
a amb els ulls allargats com els xinesos, fort com una
tonyina, lostra tan gran com la m dun home oberta,
lostra deu ser com una coca de blat.
b Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 162
1
97
Unitat 6 Solucionari
Autoavaluaci
Pgina 163
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
10 Noms davant a, o, u.
11 Noms la literatura escrita en prosa.
12 Correcta.
98
Continguts
Comprensi i expressi
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional.
Cerca del significat del lxic desconegut.
Lectura i comprensi del text.
Cerca de paraules dels camps lxics indicats.
Anlisi de lestructura duna entrevista.
s de les TIC.
Elaboraci duna entrevista a partir dunes pautes donades.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Una serp molt especial
de Roald Dahl.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Adquisici de vocabulari nou.
Resoluci dactivitats sobre la lectura.
Cerca dinformaci en fonts escrites.
Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Reconeixement de les caracterstiques generals del gnere teatral.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional.
Llegir i comprendre el text escrit.
Analitzar lestructura duna entrevista.
Fer servir les TIC per adquirir informaci.
Elaborar una entrevista a partir dunes pautes donades.
Distingir entre les formes personals i no personals del verb.
Identificar els verbs predicatius i els verbs atributius.
Classificar els verbs transitius i intransitius.
Saber completar oracions amb els complements verbals.
Escriure missatges.
Aplicar correctament les normes dortografia de les grafies g/j, x/ix, tx/ig.
Cercar informaci en fonts escrites.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
Llegir i analitzar un text teatral.
99
Pgines 166-173
Pgines 174-177
atributius
transitius
intransitius
100
Pgines 178-181
Literatura El teatre
ma_ors
_ove
_a
missat_er
Aran_a
_insies
taron_ers
_elat
_el
c gelat / pogut
12. Dictat
En el curs mitj del Iang-Ts es troben les Tres Grans Gorges: el riu passa entremig duns espadats impressionants
per la seva alada i bellesa; sn dos-cents quilmetres de
paisatge sorprenent. Petits vaixells recorren aquest tram
de riu i avui els viatgers que hi naveguen saben que aviat
no ser el mateix. Shi est construint una obra grandiosa
denginyeria, una presa comparable a la dAssuan.
Fina Rif, Pia Guindulain, Toni Sers,
Sis Rius. Cavall Fort, nm. 1049/1050.
101
NAns qued parat perqu pensava que el vell no lhavia vist, per encara lhavia confs ms la pregunta que li acabava de fer.
s que mesperava?
Des dahir a la nit.
Qu ha passat? On sn els majors de la tribu? Per qu hi ha columnes de
pedra per tot el poblat, quan ahir no hi eren? deman impacient el jove.
Havia de passar i ha passat. La maledicci de la deessa de les Tres Formes
sha complert.
De qu em parla? No entenc res!
Fa molts anys, quasi tants com els que he viscut, que ja sn ms de cent,
arrib a les Ginsies un missatger de la deessa de les Tres Formes. Venia de
llevant i portava un missatge per a la reina Aranja, que governava aquestes illes.
La deessa volia que les illes ms orientals li fessin un present i, a canvi, ella
els donaria protecci contra laire gelat de tramuntana, el qual podia controlar. El present eren tarongers, uns arbres abundants daquestes illes que produen un suc mels i abundant.
No s qu sn tarongers! interromp nAns.
No ho saps perqu quan la reina Aranja es neg a fer-li el present, la deessa
envi el gel del nord, que mat tots els tarongers i les seves llavors, i mai ms
no hem pogut assaborir aquesta fruita.
I per qu es neg a enviar-li el present si noms es tractava dun arbre?
Perqu hi va haver una altra petici: volia que molts dels nostres guerrers
anessin a laltra banda del mar i ensenyessin el seu poble a lluitar com nosaltres. La reina Aranja no pogu acceptar-ho perqu aix ens hauria fet vulnerables.
Antoni Oliver, Els guerrers de les illes Ginsies. Edicions Bromera.
102
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 7
El text conversacional
Pgina 168
1
Pgina 169
6
b La seva famlia.
e Els seus pares van posar molt inters que Lari acabs
la carrera.
e Al Teatre Llantiol.
f Perqu troba que s molt sexista.
g Que Harry Potter fa creure als nens que la mgia
existeix, cosa que no s certa.
h Josep Maria Lari.
aparixer
aconseguir
jugar
Jo
aparec
aconsegueixo
jugo
Tu
apareixes
aconsegueixes
jugues
Ell/Ella
apareix
aconsegueix
juga
Nosaltres
apareixem
aconseguim
juguem
Vosaltres
apareixeu
aconseguiu
jugueu
Ells/Elles
apareixen
aconsegueixen
juguen
Resposta oberta.
4
b El debut professional: 3.
c La definici del que s un mag: 5.
Pgina 170
d El descobriment de la mgia: 1.
e Els oficis dels seus pares: 2.
f Els motius pels quals no es fa acompanyar duna
partenaire: 4.
g La diferncia entre un mag i Harry Potter: 5.
h Els primers trucs de mgia: 1.
5
existeix, jocs.
13 s, ms, t, sn.
Resposta oberta.
103
Unitat 7 Solucionari
14 a El primer.
c Cinc.
<sheili_tortosina> De Tortosa.
g Montserrat Mas.
<Tortosina_17> Que b!
15 Resposta oberta.
16 Resposta oberta.
Pgina 171
17 Resposta procedimental.
Pgina 172
18 a Laia Vega i Irene Nnadi.
Pgina 173
22 Resposta oberta.
104
23 Resposta oberta.
Solucionari Unitat 7
ampolla-llet-evaporada: Lartista mostra una ampolla
plena de llet, per de manera incomprensible la llet va
desapareixent gradualment fins que lampolla queda
prcticament buida.
25 Resposta oberta.
Gramtica
Pgina 176
4
Resposta oberta.
Resposta model:
Ms impossible assistir al congrs. Cal canviar la data.
Pgina 175
Resposta oberta.
V. atributiu
Arribar tard.
Lavi est malalt. Vine aviat. Petons.
V. atributiu
105
Unitat 7 Solucionari
verbs atributius
sn
verbs predicatius
transitius
intransitius
sabem
emportaven
administraven
passaven
va escollir
Pgina 177
7
present dindicatiu
menjar
rebutjar
rajar
apujar
jo
menjo
rebutjo
rajo
apujo
tu
menges
rebutges
rages
apuges
ell / ella
menja
rebutja
raja
apuja
nosaltres mengem
rebutgem ragem
apugem
vosaltres
mengeu
rebutgeu
rageu
apugeu
rebutgen
ragen
apugen
Sn verbs predicatius.
Resposta oberta.
8
Pgina 180
6
Ingredients
4 albergnies mitjanes
16 anxoves
10 Resposta oberta.
10 tomquets
1 tasseta doli
5 alls
Ortografia
Pgina 179
julivert
pa ratllat
una cullerada de farigola seca en pols
sal i pebre
Resposta oberta.
106
1 culleradeta de sucre
Solucionari Unitat 7
Preparaci
[Nota desmena en el llibre de lalumne: el tercer
pargraf ha de dir:
Pgina 184
1
ORDRE:
d Respostes model:
No devia estar a ms de quinze passes dell;
Latraparia en cinc segons; Observant la mortal
serp negra que sesmunyia velo per la grava cap a
ell.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
2 Tot seguit, talleu les albergnies per la meitat, buideules, talleu la part de dintre a trossos i els tomquets i
reserveu-ne la part de fora.
Pgina 185
5
Resposta oberta.
Pgina 181
9
Clima: tropical.
10 a8, b4, c7, d3, e5, f2, g1, h6.
Lectura
Resposta oberta.
Pgina 182
Referncia bibliogrfica de la lectura:
Roald Dahl, Sol pel mn. Editorial Empries.
107
Unitat 7 Solucionari
Literatura
Pgina 187
1
Correcta.
Correcta.
d Resposta oberta.
14 Correcta.
e Resposta oberta.
Reps
Pgina 188
1
Rostre, cara.
Jo, gir.
Resposta oberta.
Autoavaluaci
Pgina 189
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
108
Continguts
Comprensi i expressi
Reconeixement de les caracterstiques del cmic.
Identificaci dels elements que conformen el cmic.
Lectura i anlisi de diversos cmics.
Relaci dinterjeccions amb el seu significat.
Identificaci dels recursos expressius que es fan servir en els cmics.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura autnoma i guiada dun fragment dels textos Bestiari de Pere Quart
i Bestiari de Josep Carner.
Resoluci dactivitats sobre la lectura.
s de les TIC per cercar informaci.
Reconeixement de les caracterstiques de la poesia.
Recompte de sllabes dun vers.
Lectura i anlisi de diversos poemes.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del cmic.
Llegir i analitzar cmics diversos.
Relacionar interjeccions amb el seu significat.
Identificar els recursos expressius que es fan servir en els cmics.
Elaborar un cmic a partir dunes pautes donades.
Classificar els verbs en les tres conjugacions.
Distingir el lexema i el morfema de diverses formes verbals.
Identificar la persona, el nombre, el temps i el mode duna forma verbal.
Saber els temps compostos dels verbs.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v,
r/rr.
Distingir el significat de diversos homfons.
Completar sries verbals.
Escriure correctament un dictat preparat.
Gaudir de la lectura i la comprensi de poemes.
Resoldre activitats sobre la lectura.
Reconixer les caracterstiques generals de la poesia.
Saber comptar sllabes dun vers.
109
Pgines 208-209
Lectura Bestiaris
1. Explica, en un mxim de tres lnies, el contingut de
cada poema.
2. Per parelles, trieu un dels poemes. A partir del
contingut, escriviu un gui que tingui com a
protagonista lanimal del poema.
Pgines 200-203
Gramtica El verb
4. Separa el lexema i el morfema de cadascuna
de les formes verbals segents:
a tenim
f encares
b vingus
g demana
c menjo
h volia
d sabrien
i paris
e canten
j temo
persona
nombre
temps
mode
infinitiu i
conjugaci
tenim
vingus
menjo
sabrien
canten
encares
demana
volia
paris
temo
110
Pgines 204-207
Literatura La poesia
_sties: ___
_erd: ___
_oreta: ___
_ingus: ___
ca_rien: ___
_astit: ___
_anyes: ___
her_am: ___
_lanc: ___
111
El caiman
El cargol
A lAmrica i la Xina
on hem prosperat, tenim
morrots ms breus i ms amples
que no pas els cocodrils.
Diplodocus
Paleontleg erudit,
si mencares els teus focus
em rescates de loblit.
Tho demana un diplodocus
que no sap com fou bastit.
Colom
Lhome volia tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colom blanc.
No paris blanc, colom.
112
[material fotocopiable]
Solucionari Unitat 8
El cmic
1
cartutx
Pgina 194
1
lnies de moviment
lnies dexpressi
x
x
x
x
x
x
x
x
Pla general: 1, 2, 3, 4, 5, 8.
Pla mitj: 6.
Pla americ: 7.
f Tots salarmen.
metfora visual
a Pesquis.
c Pesquis.
4 No, no...
Resposta oberta.
Pgina 196
3
Pgina 195
6
Introducci: vinyetes 1, 2 i 3.
Nus: vinyetes 4, 5, 6 i 7.
Desenlla: vinyeta 8.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
Pgina 197
13 a Els obrers no poden treballar en lobra perqu no
113
Unitat 8 Solucionari
e He rebut diners den Filfis per llenar les pedres al Nil,
per encara queden pedres a les pedreres, muntanyes
de pedres! De bon grat nanir a buscar. Si us plau, no
em pegueu tan fort! Us juro per Isis, Osiris i Serapis
que no ho tornar a fer!
17
forma verbal
infinitiu
conjugaci
sabeu
saber
segona
vs
anar
primera
poden
poder
segona
deixa
deixar
primera
traieu
treure/traure
segona
era
sser/ser
segona
van alarmar
alarmar
primera
forma
verbal
persona
nombre
temps
mode
sabeu
Segona
plural
present
indicatiu
vs
Segona
singular
poden
Tercera
plural
deixa
Segona
singular
traieu
Segona
plural
era
Tercera
singular
imperfet
indicatiu
van
alarmar
Tercera
plural
passat
perifrstic
indicatiu
imperatiu
present
indicatiu
imperatiu
imperatiu
18 a qu (vinyeta 6).
Pgina 198
Pgina 199
sinnims
del verb alarmar
antnims
del verb alarmar
atemorir
aterrir
esborronar
esgarrifar
esglaiar
esverar
inquietar
intranquillitzar
sobresaltar
apaivagar
asserenar
assossegar
calmar
pacificar
suavitzar
temperar
114
19
r mltiple
r simple
r muda
res
pares
porta
grcies
demanar
oberta
per (2)
donar
grrrr!
mare
senyors (3)
socors
nostres
van alarmar
Senderi
va ser (2)
traieu-mel
llepar
sobre
20 molt, igualment: no es pronuncia la t.
gust: es pronuncia la t.
21 Resposta oberta.
22 Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
Solucionari Unitat 8
b Va sortir: passat perifrstic. va embolicar: passat
perifrstic. va plantar: passat perifrstic. entelat:
participi. omplia: imperfet. va eixugar: passat
perifrstic. treure: infinitiu. perdre: infinitiu. retornava:
imperfet. sents: imperfet de subjuntiu. va tirar:
passat perifrstic. va obrir: passat perifrstic. eixugar:
infinitiu. trobar: infinitiu. mirant: gerundi. reflectit:
participi. desdibuixat: participi. va mantenir: passat
perifrstic. va fer: passat perifrstic. va escopir: passat
perifrstic. hi havia: imperfet. continuava: imperfet.
retornant: gerundi. mancats: participi. dominat:
participi. coronat: participi. queia: imperfet.
Gramtica
Pgina 201
1
forma verbal
infinitiu
conjugaci
engega
engegar
primera
escombrem
escombrar
primera
surts
sortir
tercera
fan
fer
segona
rebreu
rebre
segona
vull
voler
segona
nedareu
nedar
primera
costar
costar
primera
Pgina 202
5
X U R
G U E M U N T A R E M
persona
nombre
temps
mode
U R B P R A S A E W O H S U R
sortirem
primera
plural
futur
indicatiu
C E E U R R Q N
estenies
segona
fregussim primera
E E U T R
singular
passat
indicatiu
plural
passat
subjuntiu
A L B G F D
E A L E U A R
L D S M R L E S
posin
tercera
plural
present
subjuntiu
imagino
primera
singular
present
indicatiu
E A R R A G A S E
indicatiu
S O M R
primera
V L P L B R
L V L
V O E G A L
enfilo
singular
present
G U
4
forma
verbal
Va mantenir uns instants el gest de desafiament i, tot seguit, va fer una llengota.
Lletja! va escopir cap a la seva imatge. I grassa! I
granelluda!
Per no hi havia res a fer: el mirall continuava retornantli el reflex duna noia de cos perfecte, duna bellesa intensament harmnica, prima i esvelta per no magra, de
membres llargs i fins per no mancats de fora, amb un
rostre de trets dimpecable regularitat, dominat per uns
intensos ulls negres i coronat per aquella cabellera bruna, suaument rinxolada, que ara li queia, molla, damunt
les espatlles.
ESO Llengua catalana i literatura 1
A U L
U R A N O T
I M E R S E R
L P G U
L S
L P L E
I
G E L S N E N R M Q S N T M I
N E
N T U O U R U A U A
A R R N O O P E S Q U E S D F
E N A O J M E R L U T S R U A
R M O L
A E V
L O X
E R E
I
A S O P K
E D N A B S E
[1] feien; [2] tornaven; [3] ensenyava; [4] deia; [5] s; [6]
perdem.
Imperfet dindicatiu.
Aquest any, els nens ms grans han tingut una especial tirada cap a les bicicletes. Algunes tardes fan petites excursions pels boscos dels voltants i tornen explicant batalles
segurament exagerades, per no per aix menys fascinants. Tornen parlant de mallerengues blaves i dabellerols,
i daltres ocells que loncle els ensenya a diferenciar, perqu diu que saber els noms exactes de les coses fa veure el mn molt millor, molt ms ric i divers. Que una llengua no tan sols s un vehicle de comunicaci, sin
lexpressi duna cultura. Que sense la llengua, perdem els
matisos, i que sense els matisos, perdem el mn.
115
Unitat 8 Solucionari
forma simple
forma composta
present dindicatiu
proposem
hem proposat
perfet dindicatiu
passat simple
comunicreu
hagureu comunicat
passat anterior
passat perifrstic
vaig suposar
imperfet dindicatiu
amagaven
havien amagat
plusquamperfet dind.
passat simple
call
hagu callat
passat anterior
futur
buscareu
haureu buscat
futur perfet
present de subjuntiu
plogui
hagi plogut
perfet de subjuntiu
passat perifrstic
van sortir
condicional
tornaries
hauries tornat
condicional perfet
imperfet de subjuntiu
ans
hagus anat
plusquamperfet de subj.
passat simple
desaren
hagueren desat
passat anterior
imperfet de subjuntiu
collssim
hagussim collit
plusquamperfet de subj.
passat simple
eliminreu
hagureu eliminat
passat anterior
futur
comenarem
haureu comenat
futur perfet
present dindicatiu
ballem
hem ballat
perfet dindicatiu
imperfet dindicatiu
endreava
havia endreat
plusquamperfet dind.
Pgina 203
8
116
formes
personals
persona
nombre
temps
mode
faria
3a
singular
condicional simple
indicatiu
va decidir
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
quedaven
3a
plural
imperfet
indicatiu
anava
3a
singular
imperfet
indicatiu
tornava
3a
singular
imperfet
indicatiu
venia
3a
singular
imperfet
indicatiu
permetia
3a
singular
imperfet
indicatiu
anaven
3a
plural
imperfet
indicatiu
era
3a
singular
imperfet
indicatiu
arrib
3a
singular
passat simple
indicatiu
assegurava
3a
singular
imperfet
indicatiu
va veure
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
arrib
3a
singular
passat simple
indicatiu
va posar
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
passaren
3a
plural
passat simple
indicatiu
estellava
3a
singular
imperfet
indicatiu
atall
3a
singular
passat simple
indicatiu
dirigia
3a
singular
imperfet
indicatiu
Solucionari Unitat 8
formes no
personals
infinitiu
gerundi
participi
pensant
pensar
pensant
pensat
guanyar
guanyar
guanyant
guanyat
invertir
invertir
invertint
invertit
convertit
convertir
convertint
convertit
dur
dur
duent
dut
tirant
tirar
tirant
tirat
agafar
agafar
agafant
agafat
augmentada augmentar
Pgina 206
4
augmentant augmentat
Ortografia
Pgina 205
Resposta oberta.
T
joventut
gelat
humit
nebot
antic
feixuc
Prec de Nadal
ballar
balla
ballava
va ballar
treballar
treballa
treballava
va treballar
espavilar
espavila
espavilava
va espavilar
trobar
troba
trobava
va trobar
arribar
arriba
arribava
va arribar
117
Unitat 8 Solucionari
Pgina 207
8
10 1 Gratar-se larmilla: a.
Resposta oberta.
Camell i dromedari
En zones desrtiques.
10 Fuet.
11 Grocs amb ratlles negres.
12 Amb el dedicat a les zebres.
Mosques i mosquits
5 Fer figa: f.
rapidesa.
15 Nhi ha de tres sllabes i de cinc sllabes.
Pgina 211
El camell
16 Espines.
17 Els dos geps.
Lectura
18 Toca traginar.
Pgina 208
Lelefant
Pgina 210
Zebra
1
Resposta oberta.
El tigre
22 Per la mirada i per ser una mica ms gran que el lle. La
Girafa
4
Petit i empetitit.
118
25 Resposta oberta.
Solucionari Unitat 8
Literatura
Reps
Pgina 213
1
nombre
sllabes
1
vers
Descola
Pgina 214
El cmic explica com Croc-croc i els seus amics viuen
tranquillament a la selva, sense por del caador Bors
Lamarca. Concretament, Fas-Fut, amb la seva bufera
anticaador, aconsegueix espantar-lo i fer-lo fora.
Hola
3
4
Em dic Viola
5
6
8
9
10
a Resposta model:
formes personals
persona
nombre
temps
mode
conjugaci
hi ha
volta
noteu
sembla
amoni
tires (2)
fa
s
era
disparava
bellugava
es va adonar
havia*
va haver**
funciona
tenim
sinfla
3a
3a
2a
3a
3a
2a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
1a
3a
singular
singular
plural
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
plural
singular
present
present
present
present
present
present
present
imperfet
imperfet
imperfet
p. perifrstic
imperfet
p. perifrstic
present
present
present
indicatiu
indicatiu
imperatiu
indicatiu
subjuntiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
2a
1a
1a
1a
1a
1a
2a
2a
2a
1a
1a
1a
2a
2a
1a
3a
1a
119
Unitat 8 Solucionari
dubte
Bors
sembla
bellugava
tamb
globus (2)
b
bufera
bravo
volta
veritat
disparava
bellugava
va (2)
havia
haver
invent
bravo
teves
Autoavaluaci
Pgina 214
1
Correcta.
Correcta.
Correcta.
no sona.
11 Correcta.
12 Noms es compten les sllabes fins a lltima tnica
120
121
Unitat 9 Solucionari
Llengua
11
Pgina 218
1
2
Resposta oberta.
a F. b C. c C. d C. e F.
Pgina 219
3
cientfic
seu
desenvolupar
protena
menjar
hbit
sospitar
canviar
capa
capa
capaos
capaces
soluble
soluble
solubles
solubles
carregat
carregada
carregats
carregades
cid
cida
cids
cides
singular
singular
singulars
singulars
primitiu
primitiva
primitius
primitives
redut
reduda
reduts
redudes
quotidi
quotidiana
quotidians
quotidianes
b Indefinit: molt.
c Quantitatiu: bastant.
d Demostratiu: aquest, aquestes.
Resposta oberta.
Pgina 221
cientfic
llar
vida
Terra
castell
cientfico
hogar
vida
Tierra
angls
scientific
home
life
Earth
francs
scientifique
foyer
vie
Terre
Pgina 220
9
ambients.
17 a viu (DD). b Rs/si/a (H). c re/a/li/tat (H). d qual (DC).
Solucionari Unitat 9
Pgina 223
28 Resposta oberta.
29 a Com es va localitzar el microorganisme?
30 Resposta oberta.
31 Resposta oberta.
32 Resposta oberta.
Pgina 222
22 a El Ferroplasma.
33 Resposta oberta.
34 Resposta model:
c Lany 2006.
d A Rssia.
www.omniscellula.net/pages/articles/amils.htm
(cientfica)
en.wikipedia.org/wiki/Ferroplasma (divulgativa)
www.whoi.edu/home/about/currents8_vol4_
mystery.html (cientfica)
23 Resposta oberta.
24 Resposta oberta.
25 Tot i que depn del diari, la notcia podria aparixer en
Literatura
Pgina 224
1
Resposta procedimental.
27 a El 4 de novembre de 1869.
Pgina 225
b La biologia.
c s el seu principal competidor.
123
Unitat 9 Solucionari
Pgina 227
persones.
14 Resposta oberta.
15 Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) s un dels
Pgina 226
5
Companyia: Teatre Nu
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
124
La Ventafocs
La Ventafocs explica la histria duna noia jove molt bella,
que, en morir-se el seu pare desprs dhaver-se casat per
segon cop, queda privada del paper que li corresponia en
la famlia. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres la consideren una mena desclava domstica i,
com que lodien tant, li posen el sobrenom de Ventafocs.
La vida de la Ventafocs canvia de cop quan sassabenta
que a la cort tindr lloc un ball en el qual el prncep escollir la seva esposa. Amb lajut mgic de la seva fada padrina, la noia pot acudir al ball, amb un meravells vestit
Solucionari Unitat 9
de seda (malgrat loposici de la madrastra). Al ball atreu
latenci del prncep, amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit, per, ha de marxar (ja que s lhora que es
trenca lencantament fet per la fada padrina). Per la Ventafocs sen va tan de pressa que en la fugida perd una de
les seves sabatetes de cristall. El prncep, molt enamorat,
troba la sabata i anuncia que es casar amb lnica noia del
regne que tingui el peu prou petit per calar aquella sabata.
Lendem, els encarregats del prncep van per tot el regne fent emprovar la sabateta de cristall a totes les noies
joves, incloent-hi les germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el prncep.
La Bella i la Bstia
Bella s una jove somiadora que viu en un poble amb el
seu pare Maurice, un inventor. Un dia Maurice marxa a una
fira dinventors, per es perd pel cam i acaba presoner en
un estrany castell. Bella surt a buscar-lo i, en arribar al castell, descobreix que el seu senyor s una horrible Bstia,
per decideix canviar-se amb el seu pare per salvar-lo. Finalment, desprs de diverses peripcies, tornar la Bstia a la seva condici humana.
19 Reprodum la informaci de la pgina web de
La Ventafocs
La Ventafocs s lherona dun popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de lopressi injusta a la qual segueix un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts pasos i t centenars
de versions arreu del mn. A Occident, les versions ms
conegudes sn la de Charles Perrault (que, al seu torn, est
basada en una traducci de Giambattista Basile anomenada
La Gatta Cennerentola o la gata Ventafocs) i la dels germans Grimm. Com a versi estndard moderna, per, destaca la narrada en la pellcula danimaci de Walt Disney
de 1950.
Trama
En la versi alemanya, el personatge de la fada padrina no
existeix, sin que el vestit i les sabatetes apareixen en un
arbre que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare. Com en les versions en qu s apareix la fada padrina,
representa la voluntat de la mare de la Ventafocs, indignada
per la crueltat de la madrastra. Tamb locell blau que ajuda el prncep en la recerca de la Ventafocs (li revela que
les germanastres miren denganyar-lo) representa la mare de la Ventafocs.
Versions de la Ventafocs
La Ventafocs apareix en unes altres tres-centes versions
en diferents tradicions populars. La versi ms antiga
sembla que s la xinesa, escrita per Tuan Ching-Shih.
Molts dels elements del conte deriven de loriginal de
Ching-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinci a la cultura xinesa.
En efecte, la versi xinesa emfasitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia els peus ms petits
del regne. En les versions occidentals successives s un
fet molt estrany i desconegut per qu el prncep esperava que noms una noia del regne fos capa de calar la minscula sabateta. Potser s per aix que en algunes versions no es tracta duna sabateta, sin dun anell o dun
braalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix noms en la versi de Perrault i les seves derivades (per
exemple, la versi cinematogrfica de Disney), i sembla
que es deu a un toc creatiu de lautor, inspirat segurament
per lalt valor del cristall al segle XVII. En la variant dels germans Grimm, es tractava duna sabateta dor. Els elements
variables sn molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble ha canviat alguns elements del conte, nha
emfasitzat alguns i nha eliminant o modificat altres per tal
de reflectir la situaci general en diversos contextos socials
i histrics. Una nova versi del conte s The Egyptian Cinderella de Shirley Climo.
pera lrica
La Cenerentola (Gioacchino Rossini)
Cendrillon (Jules Massenet)
La Cenicienta (Jorge Pea Hen)
La Gatta Cenerentola (Roberto de Simone i la Nova
Companyia de Cant Popular)
Ballet
Aschenbroedel (Johann Strauss)
Cinderella (Sergei Prokofiev)
Cinema
Cenerentola, pellcula del 1948 de Fernando Cerchio.
La Ventafocs, pellcula danimaci del 1950 de Walt
Disney.
125