Llengua Catalana I Literatura ESO

ESO
Guia didctica
Llengua catalana
i literatura 1
EQUIP DAUTORS
Josep Camps
Imma Farr
ngels Jubany
Lloren Soldevila
M. Roser Trilla
EQUIP DE TEXT-LA GALERA

EDICI
Clara Ametller
DIRECCI DART
COORDINACI DE MAQUETACI
Cass
Montserrat Estvez
COORDINACI PEDAGGICA
DIRECCI
Anna Canals
Xavier Carrasco
DIRECCI EDITORIAL
Jess Giralt
Projecte ESO
Recursos
Continguts de les guies didctiques
PROJECTE DESO
Presentaci i
caracterstiques, materials,
contribuci de cada rea
al desenvolupament de
les competncies bsiques
i estructura didctica de
les unitats del llibre
de lalumne.
RECURSOS
DIDCTICS
Orientacions
metodolgiques, activitats
complementries per explotar
el llibre de lalumne, ms
material per al professorat.
ATENCI A
LA DIVERSITAT
Fitxes imprimibles
i fotocopiables de refor
i dampliaci.
AVALUACI
Indicacions per a lavaluaci
inicial i final i tamb fulls
de seguiment.
PROGRAMACIONS
Objectius de lrea i criteris
davaluaci del curs.
Continguts i objectius de les
unitats didctiques.
SOLUCIONS
Solucions de
les activitats
del llibre
de lalumne.
per al professorat
CD
Guies en format PDF

Projecte ESO
Avaluacions
Programacions
(tamb en word)
Solucions
Recursos
Atenci a la diversitat
CD de tecnologia
Activitats interactives
i recursos
Pissarra activa
Arxius multimdia de suport
al professorat
DVD deducaci
per a la ciutadania
Enllaos dinters
Documents audiovisuals
Psters
Lmines de cincies socials,

matemtiques i tecnologia.
www.text-lagalera.cat
Catleg de publicacions
Guies didctiques
Ms recursos
Enllaos dinters
Primera edici: juliol de 2007

Disseny de la coberta: Cass
Disseny de linterior: Endora disseny
Maquetaci: Oriol Cabrero
2007, Enciclopdia Catalana, SAU

Josep Pla, 95. 08019 Barcelona
www.enciclopedia-catalana.com
www.text-lagalera.cat
text-lagalera@grec.cat
Impressi: Reinbook Imprs, SL
Mrcia, 36
08830 Sant Boi de Llobregat
ISBN: 978-84-412-1517-7
Dipsit Legal: B-35296-07
La reproducci total o parcial daquesta
obra per qualsevol procediment,
comprenent-hi la reprografia i el tractament
informtic, com tamb la distribuci
dexemplars mitjanant lloguer o prstec,
resten rigorosament prohibides sense
lautoritzaci escrita de leditor i estaran
sotmeses a les sancions establertes per la llei.
Tots els drets reservats.
ndex
El projecte dESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea de Llengua catalana i literatura. . . . . . . . . . . . . . . . 10

Contribuci de lrea a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Estructura didctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Lavaluaci en la LOE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera . . . . . . . . . . . . . . . .
20
Avaluaci inicial i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Avaluaci final i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Objectius detapa i criteris davaluaci de curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Programaci de continguts i objectius didctics

Orientacions i recursos didctics
Solucions
Unitat 1
.................................................................
31
Unitat 2
.................................................................
41
Unitat 3
.................................................................
51
Unitat 4
.................................................................
67
Unitat 5
.................................................................
79
Unitat 6
.................................................................
89
Unitat 7
.................................................................
99
Unitat 8
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Unitat 9
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Atenci a la diversitat - Refor

Atenci a la diversitat - Ampliaci
Presentaci
Avui, a principi dun segle nou, ens trobem amb una societat
que ha canviat radicalment en els darrers anys, i amb uns
alumnes que tenen uns interessos i unes necessitats diferents. Lany 2007, amb la implantaci de la LOE, sinicia una
poca de canvis.
Des de Text-La Galera ens proposem donar resposta a
aquestes noves necessitats dels alumnes, de lescola i la societat i hem preparat amb illusi un nou projecte basat en
els postulats de la nova llei.
Volem oferir als professors una eina til i efica perqu puguin desenvolupar la seva tasca docent, uns materials que
puguin adequar-se a cada situaci daprenentatge i a les necessitats educatives de cada centre, de cada aula i, en definitiva, de cada alumne o alumna.
Esperem haver-ho aconseguit.
El projecte dESO
El projecte de Text-La Galera per a lEducaci Secundria
Mantenint el comproms de renovaci pedaggica i qualitat

de leducaci, Text-La Galera ofereix per a aquest nou curs
una proposta trencadora, una nova lnia de materials didctics per a lEducaci Secundria Obligatria.
Els canvis socials, pedaggics i legislatius han marcat el nou
plantejament didctic dels nostres materials.
Els alumnes de secundria, amb els nostres llibres aprendran...
a saber fer
a tenir criteri propi
a ser autnoms
a reflexionar sobre el seu procs daprenentatge
a verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges
a tenir iniciativa
En definitiva, aprendran a aprendre, a preparar-se per aconseguir desenvolupar les capacitats bsiques i les competncies que regeixen les relacions personals, socials i
professionals de la societat actual.
ESO El projecte
Aspectes didctics del projecte
Respectant la LOE, apostem per...

La temporitzaci trimestral dacord amb els perodes avaluatius escolars. Els llibres dels alumnes tenen 9 unitats, temporitzables en dos trimestres de tres unitats cada un i un ltim trimestre de dues unitats de treball i una final de sntesi.
Una estructura didctica coherent de les unitats en funci de
la seqncia lgica daprenentage:
1 Presentaci i sondeig dels coneixements previs.
2 Treball mitjanant la informaci i les activitats i les diferents
seccions segons lrea i atenent a la diversitat.
3 Avaluaci al final de cada unitat.
Una atenci especial a la diversitat de ritmes daprenentatge. Les activitats estan marcades segons si sn de refor o
ampliaci. La guia didctica va acompanyada de ms activitats de refor i dampliaci per atendre aquesta diversitat
dalumnat.
Les activitats sn intencionadament diverses i de treball de
les competncies bsiques proposades des dels currculums del Departament dEducaci:
dirigides
obertes
en grup i individuals
orals i escrites
ds de les TIC
de treball dels eixos transversals
procedimentals i manipulatives
de reflexi
de sntesi
Sha fet mfasi en lexplicitaci de la transversalitat i el
tractament de la llengua especfica de cada rea, dedicant esforos a pautar b la verbalitzaci i autoreflexi del treball
dels alumnes.
ESO El projecte
rea de Llengua
catalana i literatura
Aportaci de lrea a les competncies bsiques
En lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals
leducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i castell s la garantia que lescola
proporciona als alumnes la competncia que els cal per
tenir les mateixes oportunitats.
La primera competncia que cal considerar, dacord amb
la finalitat de donar les eines perqu els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix
suposa conixer i valorar la diversitat de cultures, respectar
altres maneres de veure el mn i estar obert a tothom.
En el llibre Llengua catalana i literatura 1 del projecte ESO aquesta competncia queda recollida en el
tractament de temes com ara la valoraci i el respecte
per la diversitat cultural que deriven dalgunes activitats de reflexi per treballar en el grup classe de manera transversal.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hi

ha una segona, la competncia comunicativa, que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula
els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges.
Els aspectes parcials de la competncia comunicativa sn:
la competncia oral i la competncia escrita.
La competncia oral, facilita, a travs dels intercanvis amb
els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions,
la de la interacci, lintercanvi de missatges, la de lescolta i la producci, i la de la mediaci, en gran grup o grups
ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no
verbals i a la possibilitat demprar diferents mitjans o les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms ls
reflexiu de la parla s leina ms efica per a laprenentatge.
10
El projecte ESO de llengua catalana treballa perqu

lalumnat assumeixi el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn
i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una
societat democrtica i participativa. Per aix el llibre
Llengua catalana i literatura 1 presenta una proposta
dactivitats orals que sindentifiquen amb el pictograma
.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les
interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada
cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i diversos, per aix conv motivar
qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i a les
altres persones, i els fenmens del mn i la cincia.
El projecte ESO treballa aquesta competncia duna

manera progressiva partint de la lectura i comprensi
del text, amb un treball posterior de manipulaci,
una proposta de producci del text dirigida i, finalment
la producci lliure del text escrit. Aquest procs segueix una progressi de dificultat.
La competncia literria pren com a referncia la competncia escrita fent que els nois i les noies puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones
i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i
del contacte amb les construccions de la cultura tradicional.
ESO Competncies bsiques
El llibre del projecte ESO de llengua catalana i literatura de primer curs facilita el desenvolupament de
lhbit lector i permet que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar
esttiques i recursos, i aprecin textos literaris de
gneres diversos (narratiu, potic i teatral), recollits en
el programa de "Lectura", com tamb altres formes
esttiques de la cultura que ens envolta (refranys, dites i frases fetes, etc.).
Amb tot aix els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser
ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics,
amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el seu sentit crtic.
Els processos de la llengua escrita sn una de les claus en
la competncia del tractament de la informaci i ls de
les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a
lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporta una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci; i la diversitat de
punts de vista i de manera de presentar les informacions
facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge
crtic.
Les activitats que es plantegen en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura estan pensades per facilitar als alumnes les estratgies per
demanar aclariments, per comunicar-se i expressar-se
amb gestos, per fer servir diccionaris, per identificar
alguns aspectes personals que ajudin a adquirir estratgies daprenentatge, en definitiva, per aprendre a aprendre. Ladquisici daquestes capacitats
proporciona als alumnes el desenvolupament de la seva autonomia i iniciativa personal. Tot aquest aspecte queda reforat amb el plantejament dactivitats
dirigides que progressivament es van decantant cap
a activitats ms obertes i de reflexi.
La lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament
de la competncia artstica i cultural; s per aix que
en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura sinclou en cada una de les unitats un text literari, acompanyat de tot un seguit dactivitats de comprensi lectora i dampliaci de vocabulari.
Daltra banda, la presncia de textos de temes de salut, de

sostenibilitat o relatius al medi natural contribueixen tamb al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
En els llibres del projecte ESO de llengua catalana i

literatura sinclouen al llarg de totes les unitats unes
activitats (identificades amb el pictograma
) amb
qu sinicia els alumnes al coneixement de lordinador
i la recerca dinformaci a Internet, amb tot de propostes diverses de pgines web de diferents mbits
i temes dinters.
La verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb progressiva autonomia.
ESO Competncies bsiques
11
Estructura didctica
Com s aquest llibre?
Quins programes t cada unitat?
Aquest s el llibre de primer dESO

de Llengua catalana i literatura.
DIMENSI COMUNICATIVA
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Comprensi i expressi
(tipus de textos)
Lectura
Literatura
T 9 unitats, 8 unitats de programaci

i una final de recapitulaci,
a ms dunes pgines dannexos.
Estudi de la llengua
Gramtica
Ortografia
Lxic
Dimensi comunicativa
El text
descriptiu (III)
Busca en el diccionari el significat de cada una daquestes

paraules del text i escriu-lo en la teva llibreta:
Busca la lmina sobre el vocabulari del port en la pgina web

www.grec.cat/home/cel/didac/lamines/g08b.jsp. Fes un clic a
sobre de cada element i tapareixer el nom. Desprs, classifica
els mots que hi has trobat en una taula com la segent:
Relaciona cada un daquests substantius amb ladjectiu

o el sintagma preposicional corresponent segons el text
de la lectura i escriu-los en la teva llibreta:
tipus de vaixells
R
de dalt a baix
desplomat
fer delir
aplomat
camins
verticalment
Estructura i ordena la llista que has fet. Lliga les oracions amb
connectors que ajudin a organitzar els elements en lespai: adverbis (dins, fora, davant, darrere), expressions de lloc (ms endavant, a dalt de tot, baixant les escales, etc.).
Redacta el text segons lordre que hagis decidit: de dins a fora o a linrevs, de dalt a baix, desquerra a dreta... s important
exposar les idees amb frases curtes, fent servir enumeracions
i adjectius perqu el text sigui ms clar, objectiu i precs. Pots
acompanyar lescrit amb la fotografia de lespai. Pensa en un ttol adient.
Revisa el que has escrit. Comprova lordre de la descripci i els
recursos lingstics que has fet servir. Corregeix els errors i esmena tot all que sigui millorable.
tual, aquella olor inconfusible

de salabror i quitr i una mica
desquer corromput i alga podrida, tan reconfortant i que fa
tanta companyia perqu et ve
des del fons de tot de la memria olfactiva segurament la
ms punyent i evocadora amb
les seves bases a la ms inicial
i inicitica infantesa.
Camins laberntics
emmarcats amb murets
de pedra seca
Hi hem vingut amb en Biel, s
clar, i una amiga seva, na Maria
Magdalena, des de Ciutat, i ja
en acostar-nos a Felanitx, quan
ja viem la torre quadrada i daurada de Sant Salvador, poders
dalt de la seva muntanya, hem
tombat a la dreta i ens hem ficat
per camins laberntics, emmarcats alguns amb murets de pedra seca, altres noms amb
ullastres o alzines. Camps, ara
en espera, garrofers, figueres
amb alguna resta de la passada
esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lenta-
ment els seus rams de color

dambre. Uns xais aqu, uns all,
lents, pasturadors, buscant amb
el morro, entre lherba, el brot
ms verd i spid. Calma idllica
en un paisatge clssic, imatges
i sons i olors que sn els mateixos de dos mil anys enrere. Mallorca t aix, que hi pots trobar
encara racons sostrets al temps,
la meravella dunes zones sense histria. Desprs de la sequedat daquest territori sota mateix
de Sant Salvador camps i garriga i alguns fora vila escampats,
arribar al port, Portocolom, s,
malgrat la tranquillitat que shi
respira, un retorn a la vida contempornia. I ara estic disposat
a fer-vos ms denteta encara
perqu na Maria Magdalena
consumada marinera ens va
convidar a la seva barca i ens va
dur a rebre la fosca des de la bocana, sArenal enll, sota mateix de la inconfusible columna
amb pell de zebra de la torre
del far.
de color ambre
cotxes
de quitr
esquer
inconfusible
olor
Respon cada una de les preguntes segents sobre la lectura:
laberntics
rams
a Qu s Portocolom?
pasturadors
torre
b Per qu el narrador ha anat a Mallorca?
podrida
xais
c Qui lha acompanyat a Portocolom?

d En quines ocasions el narrador diu que ens vol fer denteta?
quadrada
Converteix els sintagmes nominals anteriors en oracions atributives,

amb els verbs ser, estar o semblar en qualsevol temps de passat.
e En quin moment del dia van en barca?

f Per qu Mallorca t, segons lautor, un paisatge clssic i sembla que
no hi hagi passat el temps?
g Com anomenen el mar els mallorquins?
h Qu tenen al costat dels camins per on passen?
Indica quin tipus de determinants tenen aquests sintagmes de

la lectura:
Article
Escriu el significat dels sintagmes subratllats en aquest

fragment de la lectura:
Demostratiu Possessiu
Numeral
Quantitatiu
Indefinit
dos mil
anys
alguna
resta
Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lentament els
seus rams de color dambre.
els llaguts
en Biel
tanta
companyia
Imagina que el narrador vol tornar a Ciutat (Palma de Mallorca)

pel mateix cam que lha dut a Portocolom. Ordena els llocs i
els elements del paisatge que trobar a la tornada:
Narcs Comadira, Descobrir Catalunya,

nm. 104 (desembre 2006).
140
els seus
rams
aquesta
postal
arbres camps ciutat Felanitx figueres garrofers

murs palmeres Portocolom Sant Salvador xais
141
Presentaci del tipus de text

que es treballar en la unitat
corromput
columna
sser quiet
sser encalmat
Que qu hi faig al port de Felanitx en plena tardor? Doncs he

anat a Mallorca per feina i al
port per plaer, i ara us escric
aquesta postal per fer-vos denteta perqu, quan hi he arribat
el port estava meravells, amb
una pau que mai no hi he vist
als estius. La tarda queia amb
placidesa, el mar, el quasi llac
del port, era una bassa doli,
com se sol dir, el sol ponent el
tenyia de color de rosa i els llaguts shi balancejaven com en
cmera lenta. Fa estrany danar a un lloc que noms has
vist en ple estiu, amb el sol
caient a plom sobre els carrers
i els teulats, sobre el mar, amb
els velers i els llaguts moventshi daqu dall i el soroll dels
motors i la gent a les terrasses dels bars a sa Duana, i a la
part de sa Capella plena i es
Rivet amb tot de cotxes aparcats, i trobar-lo buit i callat, com
en un somni. Per saps que no
s un somni perqu el mar, la
m, com diuen els mallorquins,
fa fins i tot ms olor de lhabi-
Selecciona les caracterstiques, els trets ms rellevants que singularitzen lespai que vols descriure i fes-ne una llista. Anota els
adjectius que qualifiquen cada substantiu. Tamb pots utilitzar
comparacions.
altres
aparcats
alga
fer babarotes
fer denteta
Tria i observa amb atenci all que vols descriure: una casa, un
dormitori, un estudi, un jard, una terrassa, un paisatge rural, urb, costaner... Fixat en la situaci del lloc, la distribuci dels elements, els colors, les olors, el tacte i les sensacions que aquest
espai produeix.
installacions
fer enveja
a plom
sser una bassa doli
A lhora de descriure un espai segueix aquests passos:
parts del vaixell
Relaciona cada una daquestes locucions o frases fetes amb les

seves expressions sinnimes:
El text que llegirs a continuaci descriu el port de Felanitx,

Portocolom, en una de les poques de lany ms tranquilles.
Lautor ens convida a acompanyar-lo en un recorregut plaent
per camins que serpentegen, enmig dun paisatge de postal,
fins a arribar a aquest port de caracterstiques tan singulars.
Les revistes de decoraci, les guies de viatges, les agncies immobiliries, etc., publiquen textos que contenen descripcions despais destinats a les persones que tenen inters per conixer
aquests llocs.
ambre bocana esquer inconfusible punyent salabror spid
una amiga
seva
142
activitats
Comprensi del text
Mallorca. Portocolom
143
Activitats de comprensi, destudi de la llengua,

danlisi del text i dexpressi
Text no literari
Dimensi esttica i literria

Lectura
Anticipaci a la lectura
6
Quin et sembla que pot ser el

seu ofici?
Saps qu shi pot trobar a
linterior duna ostra?
Miguel Larrea (Madrid, 1966)

Les aventures de Kip Parvati va
ser la primera novella de Miguel
Larrea. Rebutjada per onze editorials, perqu sobrepassava les 400
pgines, avui dia porta venuts ms
de 10.000 exemplars. El 2006 Larrea va publicar Kip Parvati i lombra del caador, la segona part de
la novella sobre aquest personatge adolescent que viu a les costes
de lOce ndic durant el primer
quart del segle XX.
Les aventures de Kip Parvati narra la histria dun jove que desprs de la mort del seu pare va
haver de deixar lescola i posar-se
a pescar amb el seu oncle per dur
diners a casa. Per el seu somni
s ser capit de vaixell i per aconseguir-ho mirar de guanyar prou
diners per a la seva famlia i per
als seus estudis. Quan comena a
investigar sobre una fabulosa perla, una srie de fets provocaran un
gran canvi en la vida del jove pescador i el portaran a viure unes extraordinries aventures.
Les aventures
de Kip Parvati
Miguel Larrea
A en Kip li agradava navegar i pescar amb curric, per tamb li
interessava molt un tipus de pesca diferent: la pesca dostres i, naturalment, no per les ostres en si, sin per la possibilitat de trobar-hi perles. Somniava de reunir-ne unes quantes per poder
deixar de treballar durant alguns anys i tornar a lescola. De vegades, quan en Rum no el necessitava per anar a vendre el peix que
sobrava, ell aprofitava per anar a veure els bussejadors dostres.
El gran mestre daquests pescadors, conegut en tots els pobles
de la costa, era en Iung, que shavia fet ric grcies a les perles que
havia trobat al llarg de la seva vida. Calb, amb els ulls allargats com
els xinesos, era fort com una tonyina, i era capa de resistir cinc
minuts sota laigua. Li mancava un dit de la m esquerra, que li havia arrencat una morena quan era jove per ficar la m on no
lhavia de ficar, contestava quan alg li preguntava sobre aix. Tot
i que la feina de pescador de perles s arriscada i que ell ja era prou
ric, en Iung continuava baixant fins a profunditats on cap altre bussejador no arribava, all on noms hi havia fred i foscor, i peixos
enormes i invisibles que li passaven a frec del cos. Era bon amic
den Kip, i de vegades li indicava on hi havia les colnies dostres.
Quan trobis una perla li deia tacompanyar a vendre-la a Orgal. En traurs uns bons diners.
En Rum coneixia el somni den Kip de fer-se ric amb les perles
per poder tornar a lescola, per opinava que era massa perills,
i sempre que en tenia loportunitat mirava de treure-li aquella idea
del cap.
6
R
amagatall. La llegenda explica que fa uns trenta anys, el taur va

matar el bussejador que havia trobat lostra, tan gran com la m
dun home oberta, imaginat quin disbarat. Per rematar el conte,
diuen que un altre bussejador que lacompanyava va veure com
lostra queia a la boca de la cova quan el taur senduia a dins la
seva vctima.
Els ulls den Kip van brillar en sentir aquesta histria.
Vocabulari
curric Estri de pesca que consisteix
en una corda resistent i llarga a la
qual es fixa un ham gros.
emmurriat Que est irritat, enutjat.
Com deu ser de gran aquesta perla? Si fa trenta anys lostra

era com una m oberta, ara deu ser com una coca de blat de
moro! va exclamar.
garota Eri de mar.

ingenu Persona molt innocent.
No exageris! va objectar en Rum. A ms, tot plegat s un

conte, una llegenda i res ms. Ja han mort uns quants ingenus
en lintent de recuperar aquesta perla fantasma.
mola Gran quantitat de peixos que

van plegats.
I per qu ha de ser una llegenda? Si laltre bussejador tamb

la va veure, podria ser veritat.
morena Peix de pell gruixuda i sense escata amb la boca grossa i les
dents agudes.
De ben segur que coneixes alguna llegenda del teu poble o

ciutat. Escriu-la i, desprs, presenta-la a la resta de la classe.
Per parelles, busqueu informaci sobre els animals marins

que surten en la lectura. A partir del material que hgiu
recollit, elaboreu una fitxa com la segent:
Nom com: ___________________________
Nom cientfic: _________________________
Descripci: ____________________________
Alimentaci: __________________________
Hbitat/Localitzaci: ____________________
Observacions: _________________________
Assenyala quins daquests adjectius fan referncia a en Kip:

c mandrs
d poruc
e atrevit
f guillat
Relaciona cada un dels mots de la primera columna amb

lexplicaci corresponent de la segona columna:
a
b
c
d
e
Aix no demostra res, va pensar en Kip.

Es va passar la resta de la jornada en silenci, fins i tot quan van
trobar la petita mola de sardines, ja avanada la tarda. Pensava en
la Lluna Rosa, i en com es faria de ric si laconsegus de trobar. I si em fes ric, podria tornar a estudiar, i potser fins
i tot podrem comprar un vaixell ms gran que
LImpacient. Algun dia anir a Kabaixi a buscar el pescador a qui va atacar el taur
va cavillar. Ho haig de saber
tot, sobre aquesta perla.
Rum
Orgal
LImpacient
Morenes
Iung
1
2
3
4
5
Peixos que habiten a la roca de les Mil Puntes

Un bon amic den Kip
Pescador dostres de gran fortalesa
Nom dun vaixell
Poblaci on es venen les ostres
Indica quins sn els arguments que dna en Rum per evitar

que en Kip vagi a buscar la Lluna Rosa. Desprs, explica
quines sn les proves que dna en Kip per defensar
lexistncia de la Lluna Rosa.
Recorda que la comparaci serveix per fer evidents les

semblances entre dos objectes o persones, per exemple
vermell com un tomquet. Resol, ara, les qestions
segents:
a Busca quatre comparacions en la lectura.
b Escriu-ne dues de noves: una que faci referncia a en Kip i laltra,
a en Rum.
Per si a la roca de les Mil Puntes no hi ha ostres!, aix ho sap

tothom. Noms hi ha morenes, garotes i algun taur va dir en
Kip. Qu hi podia estar buscant?
Redacta la possible entrevista que duran a terme a Kabaixi

en Kip i el pescador que va ser atacat per un taur.
Cerca informaci a Internet sobre els buscadors de perles.

A partir de la informaci que hagis trobat, redacta un text
dunes deu lnies.
Bah, deu ser un guillat, aquest. Diuen que potser anava al darrere de la Lluna Rosa.
Llegeix aquest fragment que descriu la casa humil on vivia

en Kip Parvati. Fes un dibuix amb tots els elements que es
descriuen en el text:
La casa on vivia en Kip Parvati amb la seva mare i els seus tres germans
petits era al capdamunt dun daquells turons, abrigada per latapeda capada dun mango centenari. Era una casa senzilla: blanca, duna planta,
duna sola estana. Des de la porta es dominaven els terrats del poble que
sescampava tur avall, el petit port a la vora de la platja esquitxada dalts
cocoters i la immensitat blava de loce. A un costat de la casa, la seva mare treballava un petit hort que produa blat de moro, tomquets i cebes.
11
En grups, representeu a classe cada una de les situacions

segents:
a En Kip intenta vendre al mercat una tonyina gegant al millor preu.
Personatges: en Kip i dos compradors.
b En Kip sofereix com a grumet en un vaixell, per no el volen perqu
s massa jove.
Personatges: en Kip i el capit del vaixell.
12
Escolliu, per parelles, un personatge de cada una de les

columnes segents. Desprs, inventeu-vos una llegenda
relacionada amb el mar en qu intervinguin els personatges
que heu triat. El text ha de seguir lestructura narrativa
(plantejament, nus i desenlla):
Un jove pescador
Buscava la lluna al fons del mar? S que devia estar una mica
boig, o simplement borratxo va comentar en Kip, burleta.
No, no s aix. La Lluna Rosa, segons expliquen alguns fantasiaires, s una perla que hi ha a la gruta on aquell taur t el seu
157
Vocabulari
de la lectura
Fotografia
de lanimal
g aventurer
h boig
10
No diguis bestieses! La perla no existeix, s una estpida llegenda. A ms, el bussejador que va dir que la va veure caure al
fons mai no va intentar anar a buscar-la. Aix demostra que no existeix va raonar en Rum emmurriat.
La setmana passada comentava en Rum, un taur enorme va atacar un pescador de Kabaixi. Estava bussejant a la roca
de les Mil Puntes i va aparixer la bstia. El va atacar, s clar, per tot i aix va tenir sort, noms li va arrencar el bra. Segurament
perqu tot just acabava de menjar.
Biografia de lautor
i contextualitzaci de la lectura
Per qu a en Kip li interessa la pesca dostres?

Per qu a en Iung li manca un dit de la m dreta?
Quin s el somni den Kip?
Qu s la Lluna Rosa?
Qu pensa en Rum de la Lluna Rosa?
On viu el pescador a qui va atacar el taur?
Quines sn les caracterstiques fsiques den Iung?
A qu es dedica en Rum?
Qu shi troba a la roca de les Mil Puntes?
Per qu en Kip decideix anar a Kabaixi?
a coratjs
b valent
Aquell mat que van sortir a pescar, xerraven tranquillament tot

esperant que piqus alguna cosa.
156
Respon de manera breu cada una de les qestions segents:

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
cavillar Pensar, reflexionar.
La reina de les perles
Un governador
Una peixatera
Un dof mgic
Un avi garrepa
Una noia
Dues gavines que parlen
Un mariner
Un capit pirata
Un amulet mgic
Mariners porucs
158
activitats
Lectura
Creus que el noi del dibuix

pertany a un pas europeu?
159
Activitats sobre la lectura
Nmero
dunitat
Nmero
de la unitat
Pgines dentrada
Tipus dactivitats
140 COMUNICACI El text descriptiu (III)

148 GRAMTICA Els altres determinants. El pronom
152 ORTOGRAFIA Consonants (I): les grafies de la essa sorda i de la essa sonora
Unitat
156 LECTURA Les aventures de Kip Parvati, Miguel Larrea

160 LITERATURA La narrativa
TIC
oral
R refor
A ampliaci
ndex i continguts
de la unitat
6
R
Assenyala els determinants que trobis en aquest text i indica

de quin tipus sn:
Els altres determinants

I vaig sentir com menvaa lodi per aquells homes que pilotaven els avions
que havien deixat caure sense misericrdia el contingut de les seves entranyes damunt duna poblaci indefensa. Marribava com ho fan les onades del mar amb aquell que mig dorm a la platja. A cada moviment, aquell
sentiment, que fins aquell moment mera absolutament desconegut, sanava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora.
A ms darticles, demostratius i possessius, hi ha altres maneres

de determinar el substantiu, per exemple, indicant-ne la quantitat, de manera precisa o imprecisa.
En els determinants cardinals sescriu un guionet entre les desenes i
les unitats (quaranta-vuit) i entre les
unitats i les centenes (cinc-centes).
La frmula D-U-C (desenes-unitatscentenes) tajudar a recordar quan
es fa servir el guionet. A ms, els numerals des del 21 fins al 29 intercalen una -i- entre la desena i les
unitats: vint-i-tres.
Marges amb
informaci
complementria
Els determinants numerals expressen un nombre i es classifiquen

en cinc grups:
Aquell odi em va ajudar a resistir els dies que van venir desprs, com un
blsam que em suavitzs la cossor terrible de la ferida. Laltre blsam va
ser en Jordi, que es va convertir en la meva ombra, que no em va deixar
sol ni un segon. Vam saber compartir llgrimes i silencis. Sobretot els llargs
silencis de la nit, quan el mn semblava ms ali que mai als sofriments
dels homes i de les dones de la meva terra.
Cardinals: expressen una quantitat exacta. Tots els numerals cardinals sn invariables, excepte un, dos i cent (que tenen les formes una, dues i cents i centes).
Ordinals: indiquen ordre de successi, de prioritat o de collocaci. Tenen gnere i nombre (sis, sisena, sisens i sisenes).
Partitius: indiquen les fraccions o parts duna unitat (mig, ter,
des, cntim).
Jaume Cela, Silenci al cor. Editorial La Galera.
Multiplicatius: expressen els mltiples (doble, triple, qudruple).

Les fraccions de les hores sindiquen en quarts dhora:
13.15: un quart duna
18.30: dos quarts de set
10.45: tres quarts donze
22.37: dos quarts i mig donze
En les frases negatives i interrogatives, lindefinit cap determina substantius comptables, mentre que el
quantitatiu gens determina substantius no comptables: No tinc cap
ampolla de llet. No queda gens de
llet.
Collectius: indiquen quantitats diverses (parell, centenar, miler).

2
Els determinants quantitatius expressen una quantitat imprecisa,

sense arribar a concretar-la. Nhi ha dinvariables (massa, prou, fora); nhi ha que noms admeten una forma per al singular i una altra per al plural (gaire, gaires, bastant, bastants), i nhi ha altres que
presenten les quatre formes (molt, poc, quant, tant).
Classifica els numerals de les frases segents en cardinals,

ordinals, partitius, multiplicatius i collectius:
a
b
c
d
e
f
Els determinants indefinits indiquen un coneixement inconcret o

imprecs del substantiu. Poden ser variables en gnere i nombre
(un, algun, altre, tot) o invariables (cap, gens, res, cada).
Sha comprat dos parells de mitjons.

Avui tenim el doble de feina que ahir.
Sempre veu el got mig ple daigua.
Ha resolt vint problemes en deu minuts.
Desprs de lamanida, voldr un quart de pollastre?
Pots menjar la desena part del pasts.
Els determinants interrogatius i exclamatius (quin, quina, quins,

quines, que) sutilitzen en oracions interrogatives i exclamatives.
De vegades, el substantiu pot estar determinat per un grup de paraules o sintagma determinatiu: un grapat de, un reguitzell de,
una pila de, etc.
Escriu en lletres aquestes adreces:

C/ de Mart I lHum, 255, 7, 11a
C/ de lOnze de Setembre, 674, 3r, 1a
C/ de Joan XXIII, 328, 4t, 3a
Els pronoms
Els pronoms sn paraules que equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal. Sn elements buits de significat, ja que noms es
pot saber a qu es refereixen a partir del context, i sn molt tils
per no haver de repetir paraules.
Pronoms personals tnics
Quadres
gramaticals
singular
plural
jo
mi
nosaltres
tu
vosaltres
vs
ell/ella
vost
ells/elles
vosts
C/ del Doctor Trueta, 68, 1r, 2a
Completa les oracions segents amb els quantitatius que hi ha

a continuaci:
cap tanta fora prou gaire unes quantes molta massa
Hi ha pronoms de molts tipus. Els pronoms demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits tenen les mateixes formes
que els determinants corresponents, per en lloc dacompanyar el
substantiu (aquell cotxe s nou), el substitueixen (aquell s nou).
a Hem anat __ vegades a lAuditori.

b __ geperut es veu el gep.
c Teniu __ material per a aquest treball?
d No hi ha __ gent que vulgui treballar en canvi de res: no tenim __
voluntaris.
e __ roba i tan poc sab, i tan neta que la volen.
f Tinc __ gana.
g Ens hem equivocat __ vegades: aix no ha de tornar a passar.
Els pronoms personals representen les tres persones gramaticals

(jo, ens, et, vosaltres, ell, ella, els, etc.). Nhi ha de tnics (jo, tu)
i dtons (em, et, el, li).
Tamb hi ha pronoms interrogatius (qu, qui, on, quan, quant, quin)
i relatius (que, qu, qui, on, el qual).
149
148
Pgina dinformaci
un de sord (les cordes vocals no vibren): sal, pols, cansat.

un de sonor (les cordes vocals vibren): casa, cervesa, enfonsament.
Llegeix aquests tres contes de Pere Calders.

Desprs, resol les qestions:
Judici precipitat
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia
si era una amenaa o el testimoni delicat duna
admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb
aix darrer (perqu vaig ms curt denamorades
que denemics), i ja em feia tot de clculs felios
a base dentrevistes deliqescents, quan va trucar a la porta i aparegu un missatger daquests
que van amb moto. El cor em va bategar de
pressa. Per no: el noi em va dir que shavia
equivocat de pis i em va demanar que li torns
la flor.
El conte literari
El conte literari modern es caracteritza per una srie de trets:
Lhora en punt
T un autor conegut. Els contes amb autor conegut han rebut al

llarg dels segles diferents noms segons lpoca: faula, allegoria,
balada, exemple i apleg. Ara b, den del romanticisme, al segle XIX, el conte modern ha anat prenent forma sobretot de la m
dun dels pioners, el nord-americ Edgar Allan Poe.
La mort es present quan no se lesperava, i ell

li digu que no li havia donat hora.
Utilitza una llengua i uns temes moderns i sescriu en prosa.

Sol ser breu. Per aix lautor ha de compondre rpidament una
histria amb esdeveniments, misteri, tensi... que capti latenci
del lector, de tal manera que la histria comenci i acabi sense interrupcions i sense que linters minvi.
s que lhora la dono jo va respondre-li la

mort.
No sempre, no sempre... replic ell. Ara,
per exemple, tinc lagenda plena i a vs no us ve
dun dia. Per a mi s. Telefoneu-me dimarts que
ve, a quarts de cinc, i quedarem per a una data.
s irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments digu la gran senyora.
Tot conte ha de tenir un motiu que porta el personatge protagonista a fer una determinada acci; una trama o argument, que sol ser
una histria que es pot resumir, i, finalment, el tema, que no s expressat clarament per lautor, sin que s la idea que aquest vol transmetre a travs de la trama.
Apa, bah! es defens ell, tot empenyent-la

suaument cap a la porta. Amb la feinada que
teniu no em direu pas que depeneu dun difunt
puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
Segons els temes, els contes poden ser de diferents tipus:
I la mort sen va anar amb la calavera entre les

cames, sense saber-sen avenir. No li havia passat mai.
Realistes: tracten fets ordinaris, probables i versemblants.

Ldics: tracten de fets extraordinaris, improbables, sorprenents
i inversemblants.
Misteriosos: tracten fets estranys, possibles i dubtosos.
Meteorologia aplicada
Fantstics: tracten fets sobrenaturals, impossibles i absurds.
Fa temps, van pagar-me amb un tal sense fons

dun Banc de Boira. Grcies al fet de no haverlo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.
Com la novella, el conte sol tenir una estructura formada per

una introducci, que situa el lector a dins de la histria; un
desenvolupament, que presenta el conflicte que cal resoldre i que inclou, duna banda, lacci ascendent, el clmax o
punt culminant i, de laltra, lacci descendent i un desenlla,
que s la resoluci del conflicte. El desenlla obert s el predominant en el conte contemporani.
Pere Calders, De teves a meves. Edicions 62.
a Digues a quin tipus de conte pertanyen aquests tres de Pere Calders.

b Assenyala algun moment dhumor en aquests contes.
c Digues quin dels tres contes sacosta gaireb a un acudit.
160
Informaci
caa casa
Activitats
emissora
asil
topazi
lesi
frontissa
expressi
amazona
magnsia
bsic
Assenyala en cada srie quina paraula cont un so de la essa

diferent de la resta:
pea pesa
els sastres els astres

3
Aprn de memria un daquests embarbussaments i anota

quins sons shi repeteixen:
a zero, frase, gasos, dansa, tesi.

b discussi, transistor, salsitxa, cinc.
Sescriu
Exemples
Entre vocals.
En els derivats de fons-, dins-, trans-.
cosa, masia
enfonsar, endinsar, transistor
A comenament de mot.
Darrere consonant.
Entre vocals en una paraula dorigen grec.
zona, zero
alzina, esmorzar
amazona, bizant
Completa amb s o amb z cada una de les paraules segents

i escriu un mot de la mateixa famlia:
Completa els versos daquest poema amb les consonants

que hi falten. Desprs, resol les activitats:
SS
po__ar
endin__ar
Exemples
A principi i a final de mot.

Entre vocal i consonant
o entre consonant i vocal.
Entre vocals (desprs dun prefix
o en mots compostos).
savi, fals
astre, dansa
Entre vocals.
tassa, pissarra
Duc pa sec al sac,

massec on sc
i el suco amb suc.
Essa sorda
Sescriu
B
Un rus que s ros t un ris
i est al ras sense fer res.
at__ar
__odac
pe__ar
sen__ill
pin__ell
tran__igir
ga__s
dot__e
sotasignat, ecosistema
Drap de la pol__, e__combra, e__polsadors,
plomall, ra__pall, fregall de__part, camu__a,
__ab de tall, baieta, lleixiu, sorra
i __ab en pol__, blauet, netol, galleda.
Co__i, cubell, i picamatala__os,
e__ponja, pala de plegar e__combraries,
gibrell i __endra, __alfumant, capanes.
Davant e, i en qualsevol posici

menys a final de mot.
cera, ciri
Davant a, o, u en qualsevol posici.

En els sufixos -ana, -ena.
fora, can, forut, feli

enyorana, temena
En determinades paraules.
adolescent, ascensor, escena,

fascicle, piscina
__urt el guerrer ver__ el camp de batalla.
SC
M. Merc Maral, Cau de llunes. Editorial Aym.
a Quines grafies del so de la essa sorda hi has trobat?

b Consulta en el diccionari el significat del mots del poema
que no coneguis.
153
152
Quadre amb
la normativa ortogrfica
161
Brusselles
zona
excessiu
c pinzell, enciam, catorze, riquesa.
rossa rosa
Essa sonora
Activitats
Autoavaluaci
autoavaluaci
reps
activitats
De novelles, nhi ha de molts tipus segons la temtica que tracten: daventures, amoroses, de cincia-ficci, fantstiques, policaques, gtiques o de terror, psicolgiques, etc.
Posat la m al coll mentre pronuncies cada una daquestes esses i notars quina s sorda i quina s sonora. No sha de confondre el so de la essa sorda [s] amb el de la essa sonora [z]. Sn
dos sons diferents que ens permeten diferenciar, quan llegim en veu alta, paraules com:
6
1
Sota el terme de narrativa shi inclou tota aquella literatura escrita en prosa que conta o narra histries amb lnim dinteressar el
lector. De fet, les narracions poden ser ms o menys llargues; reben el nom de conte, si sn ms aviat curtes, o de novella, si sn
llargues. Originriament, els contes sescrivien majoritriament en
vers i eren els coneguts poemes pics. Desprs, el gnere va evolucionar i es van escriure en prosa.
metgessa
dicesi
divisor
Reps
El conte i la novella
Pronuncia correctament cada una de les paraules segents

tenint en compte els sons de la s:
La lletra s representa dos sons fricatius:
Exercicis per treballar

els continguts
Literatura La narrativa
Essa sorda i essa sonora
Literatura
El nom de novella prov del terme

itali novella, diminutiu de nova, s
a dir, notcia, que, al segle XV, designava un tipus de narraci curta,
en prosa, que va popularitzar Giovanni Boccaccio amb el seu Decamer (1471) i, desprs, Miguel de
Cervantes amb les Novelas ejemplares (1513).
Ortografia Consonants (I)
activitats
Gramtica Els altres determinants. Els pronoms
activitats
Programa
i continguts
Digues si les afirmacions segents sn correctes o no. En

cas que no ho siguin, esmena-les i justifica la resposta:
1 Assenyala els connectors
espacials dels fragments
descriptius i apuntals
en la teva llibreta.
Llegeix atentament aquest fragment dun conte

de Merc Rodoreda:
UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS
A casa, a la casa vella del poble, hi tenem una galeria vidrada al
primer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el dormitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. A
la sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi havia una taula de vmet voltada de quatre butaques que
hi feien joc, i, un a cada rac, dos balancins amb puntes all on es
posa el cap, lligades amb cintes lluents de seda rosa. Ho veig com
si encara hi fos. Una tarda, perqu al collegi mhavien posat orelles de burro, el meu pare em va castigar: Vs-ten a dalt, em
va dir, que no et vegi ms! Em vaig asseure en un balanc, i
gronxa que gronxars. Mirava els vidres de la galeria, que eren de
colors. Nhi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent columna, un s, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de
vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris
i els que pujaven amunt a banda i banda nhi havia de verds i de
vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava al
camp, i el camp feia pends i senfilava cap a la muntanya partit per
un cam amb roderes. I de tant gronxar-me i de tant mirar tots
aquells colors que el sol que es ponia feia brillar i que tacaven la
paret i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar el
mareig vaig alar-me i em vaig encastar de nas a un vidre vermell.
I aleshores va baixar el ramat. Es van sentir esquelles i els lladrucs
del gos; i va sortir el primer be. Tot vermell. Desprs en van sortir ms, i, mentre baixaven, per anar-los veient, em vaig posar a
crrer dun vidre a un altre. I ara hi havia un be de color de pruna darrere duna fulla de lliri, i ara un de blau al costat, i ara un de
verd a mig aire... Em vaig ajupir tant com vaig poder, perqu els
vidres lila eren molt baixos, i vaig veure tres bens lila... I quan els
volia veure grocs els vidres grocs eren els que feien el fris de dalt
de tot el ramat ja havia passat.
2 Digues quins daquests

elements sn descrits
en el text:
balcons butaques
faana galeria
gos pare pastor
sala taula vidres
Comunicaci
1
Dibuixos, fotografies o plnols, entre altres, sn informaci grfica que apareix sovint al costat daquestes descripcions.
Abans de redactar la descripci dun lloc cal haver decidit com es

far: de dins a fora, desquerra a dreta, etc.
Si es vol que la descripci dun determinat paisatge sigui objectiva i precisa, les frases han de ser ben llargues.
Els connectors espacials com llavors, primer o sempre ajuden a situar els elements dins lespai.
3 Escriu en plural cada

una daquestes paraules
del conte:
fris gos nas
pends pis
4 Assenyala els
determinants que trobis
des del comenament
fins a cintes lluents
de seda rosa i indica
de quin tipus sn.
5 Digues a quin tipus
de conte pertany aquest.
Desprs, redactan
un final i comparal
amb el que va escriure
Merc Rodoreda.
Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.
Gramtica
5
Tres, mitja, cinqu, dotzena i triple sn cinc tipus diferents de determinants numerals.
Els determinants indefinits indiquen un coneixement imprecs del

substantiu (per exemple, algun cotxe, pocs viatgers).
Els pronoms equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal.
El so de la essa pot ser sord, com en Josep, o sonor, com en Slvia.
Els mots caa, dissort, cel i salt es pronuncien amb essa sorda.
10
La sescriu davant de vocal i en qualsevol posici.
11
Sota el terme de narrativa sinclou la literatura escrita en vers que

explica histries amb la finalitat dinteressar el lector.
12
El conte literari modern t un autor conegut, utilitza una llengua i uns

temes moderns i s escrit en prosa.
Ortografia
Literatura
162
163
Activitats de reps
Activitats per comprovar

qu has aprs
Estructura didctica
Pgines dentrada de la unitat

Les unitats comencen amb una doble pgina que presenta lndex i els continguts de cada programa. La fotografia de fons anticipa el tema del text no literari que
es treballar al comenament de la unitat.
Comunicaci
Lobjectiu daquest bloc de la unitat s lestudi de la llengua com a instrument de comunicaci. s per aix que
els textos que es treballen sextreuen de la realitat propera a lalumne i a partir daquests es proposen un seguit dactivitats de comprensi, danlisi, destudi de la
llengua i dexpressi.
Aquest primer bloc de la unitat consta de vuit pgines
que es distribueixen de la manera segent:
Una pgina de presentaci de les caracterstiques generals duna tipologia textual.
Una pgina amb un text representatiu daquesta tipologia.
Sis pgines dactivitats a partir del text model i amb
nous exemples de textos de la mateixa tipologia.
Amb aquestes pgines, lalumne segueix un procs que
consta de la lectura del text, la comprensi, lanlisi de
lestructura i dels elements que el caracteritzen, dun estudi reflexiu del codi (gramtica, ortografia i lxic) i de la
producci o elaboraci dun text daquesta tipologia.
Les activitats estan pensades de manera que els alumnes van adquirint tant estratgies de comprensi com
dexpressi escrita.
s per aix que les sis pgines dactivitats presenten lestructura segent:
Comprensi del text amb activitats dedicades a comprendre el text inicial i a treballar el vocabulari.
Anlisi del text Sanalitza i es treballa la tipologia de
text fins a aconseguir que lalumne sigui capa darribar a la creaci dun altre text daquesta tipologia.
14
Estudi de la llengua Les activitats de gramtica, ortografia i lxic daquest bloc sn o b un recordatori de
continguts que shan tractat en unitats anteriors, o b
un avanament del contingut que es tractar amb detall i de manera sistematitzada en el programa corresponent daquesta unitat.
Expressi amb activitats pautades de creaci dun text
de la tipologia textual treballada.
ESO Llengua catalana i literatura 1
Estructura didctica
Gramtica
En aquest programa es dna la informaci del tema
que ja ha estat avanat en les activitats que formen part
de lestudi de la llengua del programa de comunicaci.
La gramtica ha de ser entesa com a reflexi general sobre ls dels diferents elements lingstics bsics i les regles elementals a partir de les quals es combinen aquells
elements que sutilitzen per produir missatges correctes.
A continuaci de la informaci presentada de manera expositiva, hi ha un bon nombre dactivitats que ofereixen
loportunitat daplicar els continguts treballats (1 pgina
dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Ortografia
En aquest programa es recull la informaci duna manera
completa i esquematitzada en forma de fitxa del tema
o els temes que ja han estat avanats en les activitats
que formen part de lestudi de la llengua del programa
de comunicaci.
La programaci dortografia repassa i amplia els aspectes fonamentals de lortografa arbitrria que ja han estat treballats en letapa de primria.
Les activitats descriptura, compleci i manipulaci de paraules que presenten la dificultat ortogrfica treballada en
cada unitat es complementen amb un dictat preparat (1
pgina dinformaci i 3 pgines dactivitats).
Lxic
Aquest programa es treballa al llarg de tres unitats i el
contingut es basa en el coneixement del diccionari de la
llengua, el seu s i, tamb, dels tipus de diccionaris i de
la informaci diferent que sen pot obtenir (1 pgina
dinformaci i 1 pgina dactivitats).
15
Estructura didctica
Lectura
Les activitats, basades en la lectura, constitueixen un

exercici de comprensi lectora i una exploraci de les
possibilitats expressives de la literatura (2 pgines de lectura i 2 pgines dactivitats).
Lectura
En la doble pgina de la lectura distingim els elements

segents: unes preguntes danticipaci de la lectura,
al marge; una biografia de lautor, illustrada amb una fotografia; un text de presentaci i contextualitzaci de
lobra de la qual sha extret el fragment presentat; el text
o la lectura prpiament dita, i un vocabulari que recull
les paraules de la lectura que poden presentar alguna dificultat de comprensi per a lalumne.
Qu farem,
qu direm?
Qu et sembla que poden ser

els minairons? Nhas sentit a
parlar mai?
Tot baixant, quan ja havia travessat el poble de Burgo, vaig

sentir els esgladinys de les sirenes dels bombers i de les ambulncies. A veure si mhauran fet un desastre, aquests matalots,
em vaig malfiar. I vaig baixar com una exhalaci. A lentrada del poble shavien aplegat un rogle de curiosos.
Pep Coll
En quines situacions creus que

podries preguntar Qu farem,
qu direm?
Vocabulari
amanerat Dit del posat, els gestos,
el llenguatge, lestil, etc. afectats,
recercats, que es conformen a motllos establerts.
Qu ha passat?
Es veu que un fantic sha dedicat a llenar canalla a labocador dEsterri. Nhi han trobat mitja dotzena va dir la vella del Canaleres.
El dilluns de Pasqua, lltim dia de les vacances, em vaig llevar amb

ganes de fer dissabte. Disposada a netejar els contenidors de les
valls dneu. Havent esmorzat, vaig traure la bici i vaig enfilar la
pista de la vall dUnarre. Durant una hora i mitja vaig pedalejar costa amunt, fins que, coronat el coll de Campirme, vaig ser al capdamunt del Caubo, un magnfic mirador del pla dEsterri i de les
valls dneu. Vaig traure tot el que portava a la motxilla i en vaig
fer una paradeta damunt la gleva. Hi havia una llauna de coca-cola
i una de tonyina, una bossa de plstic, un tros de paper dalumini, una ampolla de cervesa i una daigua mineral, i un bolquer de
criatura. Vaig destapar el canut.
Coneixes les valls dneu,

al Pallars Sobir? Qu en pots
explicar?
Pobrissons! Eren criatures de bolquers. Devia ser un boig o un

depravat va fer la mestressa del Pal.
Hi ha hagut desgrcies? em vaig esverar.
Sembla que no. El Jep de Tavella, que s qui primer ha vist els
marrecs, els ha trobat jugant tranquillament, ben entretinguts fent
castells amb llaunotes abonyegades.
Devien anar escagassats, s clar! vaig pensar en veu alta.
Quines coses de dir, nena! va reganyar la dona. Enmig
daquell femer, tant se val que les criatures anessin netes
com brutes!
Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?

Sabeu qu s tot aix de terra?
Una mostra molt variada de deixalles va dir una veu molt
educada.
canut Can, tub.

escagassat Que va perdent la fora,
la vigoria, per un excs danar de
ventre.
esgladiny Eixordadissa, estrpit, soroll.
fer dissabte Fer la neteja i endrea
de la casa, duna habitaci, etc.
glevaTerrs, terreny.
rogle Rotlle, rotllada.
Quan em vaig allunyar del grup, em vaig palpar el canut de la butxaca i vaig mormolar
fluixet: Ostres, Net! Com us heu
passat!
Qui ets tu?

Pep Coll (Pessonada, Pallars Juss,
1949) s professor en un IES de
Lleida i un bon coneixedor de la
parla del Pallars i de les llegendes de les valls pirinenques, que
ha recollit en Quan Judes era fadr
i sa mare festejava i Muntanyes
maledes. La seva gran imaginaci
i el seu particular sentit de lhumor
sn ben evidents en novelles dxit com El secret de la moixernera
i La mula vella.
atallar Veure de lluny (alguna cosa)

sense distingir-la b, albirar.
Sc el Net, senyoreta. Era un pl amanerat.

Doncs, mira, Net, tu tencarregars de coordinar loperaci. Vull
que feu una neteja general descombraries per tot el pas que es
veu des dac dalt. s a dir, des dEscal fins a Montgarri, i des daqu fins al pontarr dEspot. Ho entens?
Ho entenc perfectament, senyoreta.
Vull que porteu tota la brossa escampada que recolliu a labocador municipal. s all baix, veus?, on hi ha una mica de fum. Li
assenyalava cap al fons de la vall.
Ho veig perfectament, senyoreta.
Qu farem, qu direm? s el crit de

guerra dels minairons, un eixam
dssers diminuts delerosos dobeir les ordres de qui els guarda en
un canutet dagulles. Durant molts
anys, moltes cases del Pirineu
shavien enriquit grcies al seu
treball, per amb laband dels
pobles van anar a parar al Museu
Etnolgic dEsterri dneu. La Bet,
una noieta de tretze anys i mig,
aconsegueix robar el canut i alliberar-los duna inactivitat que els podia haver dut a la mort. A partir
daqu, les aventures saniran descabdellant sense parar.
Assegurat que tot all que arreplegueu siguin realment deixalles. Vull dir que les ampolles i les llaunes estiguin buides, i els bolquers, cagats o pixats. A veure si em buidareu bars i botigues!
Estigui tranquilla, senyoreta.
Un cop els vaig haver engegat, vaig enfocar els prismtics cap
a labocador municipal. Dall dalt estant, podia atallar perfectament com el tarter descombraries creixia com un bolet. No van
tornar fins al cap duna estona, quan una pila de deixalles ja aixecava tant com una casa de deu pisos.
Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm? esbufegaven. Sels notava baldats de cansament.
Aneu-vos-en a descansar dins del canut, que b us ho heu prou
guanyat!
80
81
Torna a llegir el text de Pep Coll i contesta les qestions

segents:
a Quines persones intervenen en aquest text?
A lhora de seleccionar les lectures daquest llibre shan

tingut en compte diversos criteris: des de ladequaci per
a ledat, la representaci dels gneres literaris bsics, fins
a la representaci, tamb, tant dautors de novella juvenil
com dautors clssics de la literatura catalana o universal.
Fixat que la Bet est en forma i es desplaa en bicicleta per

la vall. Consulta en la pgina web http://esterrianeu.ddl.net/
portadae.html les rutes en bicicleta tot terreny (BTT) que
sofereixen i completa aquest quadre:
b Qu ha passat?
c Quina explicaci del fet dna la gent del poble?
ruta
d Qui et sembla que ha avisat els bombers i lambulncia?
Quatrepins
e En quin estat troben les criatures?
La Mollera
f Com shauria dhaver manat la feina al minair perqu no hagus

ocorregut aquest incident?
Isards
dificultat
longitud
durada
punt de sortida
La Mola
g Per qu la mestressa del Pal renya la Bet? Creus que t ra?

En quina daquestes quatre rutes es pot visitar un observatori docells?
h Quin dia es decideix la protagonista a fer neteja? Per qu et sembla

que tria aquesta data?
6
2
Busca en el text totes les paraules que es fan servir

per anomenar:
Busca en aquesta sopa

de lletres vuit topnims
esmentats en la lectura:
a Els infants.
b La brossa.
Desprs, en grups de quatre alumnes, llegiu cada un una daquestes

histries i expliqueu-la en un minut a la resta del grup. Finalment,
redacteu entre tots la vostra opini sobre aquests ssers fantstics
i llegiu-la en veu alta a la resta de la classe.
C
A
M
P
I
R
M
E
I
M
Q
B
I
T
R
R
S
S
O
U
A
N
E
U
R
E
U
N
P
E
E
A
U
E
B
T
T
M
S
S
S
I
S
N
C
G
C
L
E
C
T
E
G
O
A
U
B
A
R
A
E
U
T
R
U
R
I
R
E
L
R
E
R
A
B
U
R
G
O
O
R
I
P
T
O
P
S
E
L
B
Entra en la pgina web www.rodamots.com/calaix.asp?text=

minairons i llegeix els diversos textos en qu els minairons
sn els protagonistes.
I
A
S
E
P
G
O
M
T
E
Imaginat que trobes el canut dels minairons. Escriu

cinc possibles activitats que faries realitzar als minairons.
Exposa-les davant els teus companys i justifica-les.
En el final de la novella roben el canut dels

minairons a la Bet. Redacta un breu text
narratiu (dunes quinze lnies) en qu expliquis
el robatori. Segueix les pautes segents:
Creus que hi ha alguna activitat que sigui impossible

per als minairons?
Classifica els topnims en la columna corresponent:

coll
pla
poblaci
mirador
a Indica el lloc on es desenvolupen

els esdeveniments.
vall
b Assenyala el temps en qu passen els fets:

pot ser en passat o en present.
c Fes aparixer, a ms de la Bet, els personatges

que li roben el canut. No oblidis de presentar-los
(edat, aspecte fsic, vestimenta).
Els minairons sempre reclamen que sels mani feina o que

sels faci parlar. Anota tres tasques que els encomanaries si
tinguessis el canut dels minairons.
d Explica els motius pels quals roben a la Bet

el canut dels minairons.
Cerca altres personatges fantstics de la tradici popular o dels contes que tamb facin feines i explica com sn.
82
e Utilitza, per escriure el text, la primera o la tercera

persones del singular.
activitats
3
R
83
Literatura
En aquest primer curs de lESO es presenten les caracterstiques generals dels gneres literaris en les cinc
darreres unitats del llibre. Es tracta que lalumne spiga
identificar clarament els gneres narratius, el teatre i la
poesia.
A continuaci, es proposen algunes activitats que permeten comprovar que shan assolit els continguts elementals daquest bloc. Les propostes de treball comporten la lectura i la manipulaci de fragments de textos
literaris que illustren les caracterstiques i els recursos
expressius relacionats amb laspecte tractat en cada
unitat.
16
Estructura didctica
Reps i autoavaluaci
La pgina de reps ha de servir a lalumne per recuperar i repassar els continguts que shan treballat en la unitat. Aquesta pgina t sempre la mateixa estructura i consisteix en la lectura dun text acompanyada dun seguit
dactivitats sobre el text.
La pgina dautoavaluaci tamb t la mateixa estructura en totes les unitats i presenta, en aquest cas, un seguit dafirmacions que els alumnes han de reconixer
com a correctes o incorrectes. En tots dos casos, han
dargumentar la resposta en funci del que han estudiat.
Les afirmacions sestructuren en blocs que corresponen
als programes de comunicaci, gramtica, ortografia,
lxic i literatura. Aquesta pgina es pot treballar oralment
i en grup. La realitzaci daquesta activitat dautoavaluaci
permet que lalumne sigui conscient del propi aprenentatge.
17
Lavaluaci en la LOE
Lavaluaci sha convertit en un valus instrument de seguiment i valoraci dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir aquests resultats.
Resulta imprescindible establir procediments davaluaci dels diferents mbits i agents de lactivitat educativa: alumnes, professors, centres, currculum, administracions, i comprometre les
autoritats corresponents a passar comptes de la situaci existent i el desenvolupament experimentat en matria deducaci.
La importncia que es concedeix a lavaluaci en la LOE es manifesta en el tractament dels diferents mbits en qu sha daplicar, que abasten els processos daprenentatge dels alumnes,
lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecci i les administracions educatives.
Aix sentn lavaluaci en la nova llei educativa:
Artculo 20. Evaluacin.

1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del
alumnado ser continua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de las reas.
2. El alumnado acceder al ciclo educativo o etapa
siguiente siempre que se considere que ha alcanzado las competencias bsicas correspondientes y
el adecuado grado de madurez.
3. No obstante lo sealado en el apartado anterior,
el alumnado que no haya alcanzado alguno de los
objetivos de las reas podrn pasar al ciclo o etapa siguiente siempre que esa circunstancia no les
impida seguir con aprovechamiento el nuevo curso. En este caso recibirn los apoyos necesarios para recuperar dichos objetivos.
4. En el supuesto de que un alumno no haya alcanzado las competencias bsicas, podr permanecer un curso ms en el mismo ciclo. Esta medida
podr adoptarse una sola vez a lo largo de la educacin primaria y con un plan especfico de refuerzo o recuperacin de sus competencias bsicas.
aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias bsicas adquiridas, segn dispongan las
Administraciones educativas.
Asimismo las Administraciones educativas establecern los pertinentes mecanismos de coordinacin.
Artculo 29. Evaluacin de diagnstico.

Al finalizar el segundo curso de la educacin secundaria obligatoria todos los centros realizarn
una evaluacin de diagnstico de las competencias
bsicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evaluacin ser competencia de las Administraciones
educativas y tendr carcter formativo y orientador
para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. Estas
evaluaciones tendrn como marco de referencia las
evaluaciones generales de diagnstico que se establecen en el Artculo 144.1 de esta Ley.
5. Con el fin de garantizar la continuidad del proceso

de formacin del alumnado, cada alumno dispondr al finalizar la etapa de un informe sobre su
ESO Lavaluaci
19
Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera
A Text-La Galera entenem lavaluaci com un dels principals components de lacci educativa. Lavaluaci regula el procs educatiu, s un seguiment de tot el procs densenyament-aprenentatge.
Perqu sigui efectiva, lavaluaci ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia
del procs educatiu. Daquesta manera, s ms fcil detectar anomalies en el seu funcionament
i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.
Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs, i no solament una valoraci dels
resultats. No nhi ha prou amb una valoraci sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar tamb quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten
als objectius educatius fixats i a ladquisici de les competncies bsiques.
Una avaluaci en tres fases

A Text-La Galera contemplem les tres fases de lavaluaci:
Avaluaci inicial
Avaluaci formativa
Avaluaci final
Lobjectiu de lavaluaci inicial s

conixer la situaci de partida dels
alumnes. s indispensable per programar lajut educatiu ms convenient a cada cas i per poder mesurar-ne el creixement maduratiu. Ha
de servir per detectar nivells dassoliment dels continguts i les competncies bsiques que suposadament lalumnat ha treballat amb
anterioritat.
Lavaluaci formativa t com a

objectiu valorar la programaci que
sest desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats sn els ms adequats per ajustar la intervenci educativa a les
necessitats que es detecten. Es
porta a terme de manera continuada al llarg de tot el procs daprenentatge.
A lavaluaci final lobjectiu s donar informaci sobre les capacitats

assolides per lalumnat al final del
curs o etapa. Serveix per qestionarse la funcionalitat de lrea en el
conjunt del currculum i la seva adequaci al Projecte curricular de
centre. T una funci reguladora:
la informaci que se nobt ha
dadrear-se ms a adequar les decisions segents sobre laprenentatge de lalumnat que no pas a
certificar els nivells daprenentatge
assolits.
En el projecte dESO de Text-La

Galera, els professors trobareu una
proposta davaluaci inicial del curs
fotocopiable amb els criteris davaluaci corresponents en aquesta
guia, i tamb diferents eines, segons lrea, per sondejar els coneixements previs a linici de cada una
de les unitats del llibre de lalumne.
20
En el projecte dESO es proposen

activitats davaluaci formativa en
cada una de les unitats del llibre
dels alumnes. A ms, en aquesta
guia didctica els professors trobareu les programacions de cada una
de les unitats que us facilitaran
lexercici de lavaluaci formativa,
les observacions de la qual poden
recollir-se en la graella que facilitem com a plantilla per al registre de
les dades de cada grup dalumnes.
En el projecte dESO, en el llibre de

lalumne proposem una unitat de sntesi i avaluaci al final de cada llibre
i tot un seguit dactivitats que revisen
els continguts del curs i poden servir
com a eina davaluaci. A ms, en
aquesta guia els professors trobareu una proposta davaluaci final del
curs fotocopiable amb els criteris
corresponents.
ESO Lavaluaci
Avaluaci inicial
Llegeix aquest text:

Lendem mateix els diaris venien plens de grans titulars i declaracions dels testimonis presencials. La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet de maduixa de la marca Strawberry OK. Els darrers informes de la policia aventuraven que algun desaprensiu el devia haver llenat sobre el paviment reial hores abans de la cerimnia. Un
accident? Un atemptat? El Departament dInvestigaci Criminal de la policia de Londres,
ms conegut com a Scotland Yard, havia rebut lencrrec, directament de Sa Majestat la Reina, de trobar i empresonar el culpable duna de les relliscades ms sonades i costoses de limperi. El cap de Scotland Yard afirmava categricament que, en aquells moments, sestaven
investigant les empremtes digitals trobades a les restes del xiclet per poder empresonar, aviat,
el culpable i fer-li pagar cara la seva acci criminal.
Quan el Roald va escoltar aquelles declaracions per televisi i va veure la cara de buldog del
nmero 1 de Scotland Yard va saber que li cauria el pl, perqu el xiclet de maduixa salvatge de la marca Strawberry OK podia ser el seu: el xiclet que havia abandonat, noms dos dies
abans, mentre visitava amb lescola labadia. Com que no sabia qu fer-ne, havia enganxat
el xiclet sota el primer banc, amb la seguretat que mai seria descobert. I si havia rodolat, al
darrer moment, fins a la meitat del passads? Tamb la Pamela estava dall ms capficada.
Havia fet una boleta del seu xiclet de maduixa desprs de mastegar-lo una hora llarga i se nhavia desfet pel procediment habitual: lhavia ben empastifat, aquesta vegada darrere el llibre
de cntics que hi havia prop del reposapeus. Al cap i a la fi, havia fet el mateix que la seva
amiga, la Felicity Brown, a qui havia descobert enganxant-lo en un altre dels bancs. El Peter Roscoe i el Jack Williams esperaven tamb dun moment a laltre la sirena del cotxe de
la policia. Sens dubte havien trobat ja els seus xiclets. I s que a la classe de cinqu B de lInstitut Berkeley, durant la visita a labadia de Westminster, shavia desfermat una enorme passi devoradora. No pas per la cultura, no, sin per la goma de mastegar.
Jordi Folck, La guerra dels xiclets. Editorial La Galera.
Llegeix aquestes afirmacions sobre la lectura i indica amb una C les que sn
certes i amb una F les que sn falses:
No se sap si la reina dAnglaterra ha patit un accident o un atemptat.
Grcies a les empremtes digitals la policia confia a trobar el culpable.
El Roald est tranquil perqu no havia menjat cap xiclet de maduixa salvatge.
La Pamela i la Felicity Brown sn alumnes de sis B de lInstitut Berkeley.
Nom:
Els alumnes de lInstitut Berkeley havien enganxat xiclets durant la visita a labadia de
Westminster.
La Pamela havia enganxat el seu xiclet sota el primer banc.
[material fotocopiable]
Avaluaci inicial
Explica el significat daquestes paraules de la lectura:

miserable:
paviment:
rodolat:
desfermat:
desfet:
acluqus:
Relaciona cada una de les paraules de la columna de lesquerra amb una

de la columna de la dreta que vulgui dir el mateix:
desaprensiu
brbar
categric
absolut
capficada
engolidora
habitual
usual
devoradora
preocupada
salvatge
insolent
Fixat en aquestes paraules que comencen totes amb la mateixa lletra.

Torna-les a escriure seguint lordre en qu apareixen en el diccionari:
empremta empresonar escoltar escola endem
encrrec enganxar empastifar enorme
Busca en el primer pargraf de la lectura una paraula que compleixi cada una
de les condicions segents:
a T el so de e oberta:
b T el so de e tancada:
c T el so de o oberta:
d T el so de o tancada:
e T dues vocals juntes per que no pertanyen a la mateixa sllaba:
Nom:
f T dues vocals en la mateixa sllaba:
Avaluaci inicial
Accentua les paraules segents quan calgui:

endema
cerimonia
rodolat
capficada
declaracions
trobades
cantics
devoradora
reina
passadis
tambe
numero
Ara, classifica cada paraula en la columna corresponent:

agudes
Nom:
passads
reposapeus
passi
Els diaris venien plens de grans declaracions.

Scotland Yard havia rebut lencrrec.
Havia enganxat el xiclet sota el primer banc.
La Pamela estava dall ms capficada.
La mala sort de la reina havia estat fruit duna miserable bola de xiclet.
Busca en el primer pargraf de la lectura dos exemples de cada una de les

categories gramaticals segents:
substantiu
11
culpable
Indica el subjecte i el predicat de les oracions segents:

a
b
c
d
e
10
esdrixoles
Escriu el plural de cada una de les paraules segents:

maduixa
planes
adjectiu
verb
determinant
adverbi
preposici
pronom
Escriu en un paper a part una notcia en qu sinformi els lectors de laccident

que ha patit la reina dAnglaterra a causa dun xiclet. Fes-ho en unes deu lnies.
No toblidis de posar un ttol a la notcia.
Nom dels alumnes
Reconeix les categories

gramaticals.
Escriu els plurals

correctament.
Accentua
correctament.
Distingeix correctament les sllabes

tniques segons la seva posici.
Aplica les normes

de separaci de sllabes.
Reconeix la correspondncia
entre so i grafia.
Ordena paraules
alfabticament.
Relaciona correctament
paraules sinnimes.
Explica el significat
de les paraules.
Llegeix expressivament
un text literari.
Comprn el significat
de la lectura.
Avaluaci inicial
Avaluaci final
Llegeix aquest text:

Sembla que a gaireb totes les classes de totes les escoles del mn hi ha alg especialitzat a
fer la vida difcil als companys. El de la nostra era lEladi Rostoll, un bordegs que, ja des
de primer curs, es dedicava a repartir amenaces i calbots si alg no feia el que ell manava o
no li donava el que ell volia. Quan rem petits, a parvulari, ja destacava per la seva capacitat dembolicar la troca: tombava les construccions que els altres fiem, ens prenia lesmorzar, si li agradava el que diem, o esgarrapava a un altre pel simple plaer de veurel plorar.
Desprs, quan vam comenar a fer primria, va afinar la seva tcnica i es va especialitzar a
extorsionar sota amenaa per obtenir cromos, joguines, retoladors, i fins i tot, alguna vegada havia esbatussat alg perqu li fes els deures que ens donaven a casa. I a mesura que tots
anvem creixent i pujant cursos, ell sanava fent gros i ample despatlles, gegant, al mateix
temps que augmentava la seva capacitat per a atemorir i torturar. Perqu, si alguna vegada
alg shi encarava, no en tenia prou desbatussar-lo, sin que, sdic i mentider, safanyava a
anar-sen somicant teatralment a buscar un mestre o una senyoreta per denunciar el qui ell
mateix acabava datonyinar que, a sobre, sovint era qui rebia el cstig, perqu el barrut de
lEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya, repetint Ell mha pegat, mha pegat molt!. Queda clar, doncs, que era, per dir-ho ras i curt, un mala bstia, amb qui valia
ms no haver de tenir cap tracte.
Vull fer notar, per, que tot el que estic explicant ho dic en passat, perqu les coses han canviat, i molt, els darrers mesos. Quan vam comenar cinqu aquest any, va venir un noi nou
a classe, que de seguida es va veure que seria lase dels cops de lEladi, que quan veia alg
dbil o desvalgut, no el deixava tranquil fins que en trobava un altre per torturar. El Jaume,
el nou, tenia un aspecte molt tranquil i discret, desmanegat, llargarut i molt, molt, prim. Gaireb no parlava amb ning, a lhora del pati mirava com correm i si alguna vegada li havem dit si volia jugar a tocar i parar, somreia amb timidesa i noms contestava que jo no puc
crrer gaire, perqu es veu que acabava de passar no s quina malaltia. I aix feia que estigus gaireb sempre allat. LEladi, s clar, tamb sen va adonar de seguida que el nou,
com ell en deia, era la vctima perfecta per a la seva vocaci dabusador, i no va trigar gens
a buscar-li les pessigolles. Locasi perfecta la va trobar el dia que el Jaume va venir a lescola amb una pilota de futbol.
Aquesta pilota s meva va dir lEladi, tot just va baixar al pati, davant de tots. I noms jugaran els que jo digui.
Nom:
Antoni Dalmases, La lli, Cavall Fort, nm. 1051 (maig de 2006)
Avaluaci final
Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:

a Com defineix lautor Eladi Rostoll?
b Quina era lactitud de lEladi cap als companys durant la primria?
c Per qu el narrador qualifica Eladi de sdic i mentider?
d Quina s la caracterstica que ms destaca del Jaume?
e Per qu el Jaume no podia crrer gaire?
f Per qu Eladi considera Jaume com una vctima perfecta?
g Quin s lobjecte que Eladi vol agafar del Jaume?
h Quins sn els cursos escolars que sesmenten en el text?
i Qui creus que explica la histria de lEladi i el Jaume?
A partir del que safirma en la lectura, elabora un retrat, tant fsic com anmic,
del personatge de lEladi Rostoll. Lextensi ha de ser dunes deu lnies:
Nom:
Avaluaci final
Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les frases segents:

a
b
c
d
e
Va afinar la seva tcnica i es va especialitzar a extorsionar sota lamenaa dobtenir cromos.

Ell mha pegat.
Va venir un noi nou a classe.
El barrut de lEladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya.
Gaireb no parlava amb ning.
Quines daquestes frases tenen el subjecte elidit?

Hi ha alguna oraci composta? Qina?
Completa la taula segent amb els adjectius corresponents:

mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
difcil
mala
petits
mentideres
gegant
Completa aquesta taula sobre les formes verbals:

forma verbal
persona
nombre
temps
mode
infinitiu i conjugaci
dedicava
rem
ha pegat
vull
va trigar
jugaran
Explica per qu les paraules segents porten accent o diresi:

a gaireb:
b mn:
c rem:
Nom:
d primria:
e dbil:
f allat:
Nom dels alumnes

Coneix les normes
de laccentuaci i la diresi.
Reconeix la persona, el nombre,

el temps i el mode verbals.
Coneix la morfologia
de ladjectiu.
Identifica el subjecte
i el predicat en una oraci.
Redacta amb coherncia,

i valora la correcci ortogrfica.
Llegeix expressivament
un text literari.
Comprn el significat
de la lectura.
Avaluaci final
Avaluaci
Nom dels alumnes
Objectius detapa de lrea

de Llengua catalana i literatura
La matria de Llengua catalana i literatura de leducaci secundria obligatria t com a objectiu el desenvolupament de
les capacitats segents:
1 Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun mateix, per a participar en
la societat plural i diversa del segle XXI, per a lenteniment i mediaci entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips
lingstics.
2 Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llenges de lescola per comunicar-se amb els
altres, per aprendre (en la cerca i elaboraci dinformaci, i en
la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions
i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses
culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3 Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels
coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la seva participaci en les creacions culturals.
6 Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i
per participar en la vida social.
7 Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per
escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als
contextos acadmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.
9 Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social i cultural tot valorant la
lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10 Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot
valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva.
Criteris davaluaci de 1r curs
Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacions
socials, dintre i fora de laula i amb ls dels recursos de les
TIC.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida
acadmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de
comunicaci i literaris prxims als interessos de lalumnat
(propsit, idea general), amb especial atenci als narratius, i
descriptius.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents
dels mitjans de comunicaci, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva.
Usar tcniques de sntesi, en suport paper o digital, per tal de
comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum.
Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius,
descriptius i conversacionals, usant procediments de planificaci, elements lingstics per a la cohesi interna de les idees, registre adequat i revisi.
Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar les opinions daltri.
Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada
a ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; valorar
de manera general ls del llenguatge; i relacionar el contingut
amb la prpia experincia.
Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci senzilla.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica, amb especial
atenci a la situaci lingstica que es produeix al centre i en
lentorn proper de lalumnat.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autorregulaci, coavaluaci) del propi aprenentatge i el dels altres amb
una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i s de les llenges.
11 Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements
a les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12 Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i
del mn actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13 Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana
en la prpia capacitat daprenentatge i dus de les llenges i
participar activament en el control i avaluaci del propi aprenentatge i el dels altres.
30
Continguts
Presentaci de les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari.
Cerca del significat del lxic desconegut.
Anlisi dun text narratiu. Producci de textos narratius.
Comprensi i producci de textos narratius.
s de tcniques de consulta dinformaci.
Estudi de la llengua (gramtica, ortografia, lxic)

Identificaci del subjecte i el predicat.
Compleci doracions amb el subjecte o el predicat.

Identificaci de verbs en forma personal.
Distinci entre oracions simples i oracions compostes.
Introducci de les correspondncies entre sons i grafies.
Definici del terme dgraf. Classificaci de paraules segons el so i la grafia.
Identificaci de grafies mudes.
Identificaci dels elements diferents duna entrada del diccionari de la llengua.
Coneixement de les abreviatures del diccionari.
Identificaci de les diverses accepcions dun mot.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text La histria que en Roc Pons
no coneixia de Jaume Cabr.
s destratgies i tcniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo,
durant la lectura i desprs dhaver-lo llegit.
Creaci dun text literari a partir dun model.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques estructurals del text narratiu i del dietari.
Cercar del significat del lxic desconegut.
Comprendre i produir textos narratius.
Usar les tcniques de consulta dinformaci.
Elaborar textos narratius.
Identificar el subjecte i el predicat.
Identificar els verbs en forma personal.
Distingir entre oracions simples i oracions compostes.
Classificar paraules segons el so i la grafia.
Identificar grafies mudes.
Identificar les diferents parts duna entrada del diccionari de la llengua.
Conixer les abreviatures del diccionari.
Identificar les diverses accepcions dun mot.
Comprendre el text literari.
Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal.
Crear un text literari a partir dun model.
31
Unitat 1 Recursos didctics
Pgines 10-17
En la unitat 1 del llibre de lalumne sha treballat el text

narratiu. El dietari s un tipus de text narratiu, per aix
proposem la lectura dun fragment del Diari lila de
la Carlota, que adjuntem, com a material fotocopiable,
al final dels recursos segents.
El professor o la professora pot escollir quines de les
activitats segents li interessa que facin els alumnes,
en funci de les necessitats de laula.
Pgines 18-21
Gramtica Loraci
6. Busca els subjectes de les oracions segents en la
lectura:
a Sempre ha estat aix de rareta.
b Sc a punt dobrir la boca.
c Em llana una de les seves mirades fulminants.
d Fins i tot es pot tancar amb clau.
e Va i em porta aquesta horterada.
Comunicaci El text narratiu

1. Busca en la lectura les paraules que sn prpies
del registre colloquial.
2. Escriu la definici que dna la Carlota sobre
la paraula diari. Primer individualment
i, a continuaci, per grups, indiqueu si hi esteu
dacord o no.
7. Busca en la lectura dues oracions compostes.

8. Per grups, discutiu si les expressions segents sn
oracions o no. Exposeu, desprs, les conclusions a
qu heu arribat:
a Quina idea tan fantstica!
b aix qu s?
c Que buf, que ntim!
3. Subratlla les paraules clau de la lectura. Desprs

justifican la tria.
d Saps qu vull dir?
4. Assenyala les semblances i les diferncies entre

els diaris dAdrian Mole i de Jeroni Escal (que
trobars en les pgines 15 i 16 del teu llibre) i el de
la Carlota.
5. Entra en la pgina web www.escriptors.cat/
autors/lienasg/ i busca la informaci segent sobre
lautora. Redacta, desprs, un text que contingui:
a La biografia.
b Les obres ms representatives.
c Els premis que ha obtingut.
32
Recursos didctics Unitat 1
Pgines 22-25
Pgines 26 i 27
Ortografia So i grafia. lalfabet. El dgraf
Lxic El diccionari
9. Indica les lletres mudes que hi ha en els tres

primers pargrafs de la lectura.
13. Busca en el diccionari el significat de les paraules

segents:
10. Per grups, busqueu en la lectura tres exemples

de cada un dels fenmens segents:
a Un mateix so representat per grafies diferents.
quadern horterada xalar allucinar

buf cursilada guai
Hi apareixen tots els mots? En cas que no els hi
trobis, explica el perqu.
b Una mateixa grafia que representi sons diferents.

c Una grafia que no representi cap so.
14. Busca informaci a Internet sobre lexpressi

disc compacte i contesta les preguntes segents:
11. Busca en la lectura un exemple de cadascun dels

dgrafs segents:
a De quina llengua procedeix?
ss ix tg ll rr tx tj
tz gu qu ny ll ig
Nhi ha algun que no hagis trobat?
12. Dictat
Va ser al castell de Warwick on vaig ensopegar amb el curis foraster de qui em disposo a parlar-vos. Em va cridar
latenci per tres coses: per la seva franca simplicitat, per
la seva prodigiosa familiaritat amb les armadures antigues i per la comoditat de la seva companyia (noms parlava ell). Vam coincidir, com s el cas de les persones modestes, a la cua del ramat de visitants del castell, i ell
immediatament va comenar a dir coses que em van interessar. Mentre anava parlant (...) era com si imperceptiblement ans fugint daquest mn i daquesta poca.
b Com es diu disc compacte en aquesta llengua?

c Quina s labreviatura daquesta expressi?
15. Escriu la paraula que hi ha en el diccionari
immediatament abans i immediatament desprs
de cada un dels mots segents:
mirada indiscreta efectiu
contundent aniversari
Mark Twain, Un ianqui a la cort del rei Arts. Quaderns Crema.
33
8 de desembre
Per aix qu s?, penso mentre desembolico aquesta cursilada.
Prou es veu que aix, AIX!, s un diari. Un daquests quaderns
per poder-hi escriure la vida, els pensaments, les penes, les alegries,
els enamoraments... Saps qu vull dir?
Allucina, Carlota!, em dic. Lvia Isabel, la mare del pare, sempre
ha estat aix de rareta. Mai no entn que les coses importants per
a mi no sn les mateixes que li ho semblaven a ella quan tenia la
meva edat.
Total, vinga a esperar amb candeletes el meu aniversari i..., plaf!,
el dia que faig catorze anys, en comptes de regalar-me el disc compacte pel qual xalo den de fa un mes, ella va i em porta aquesta horterada.
Sc a punt dobrir la boca per deixar anar la meva contundent opini sobre aquest quadern folrat, de plstic de color rosa, amb una
gran taca lila. Al mig daquesta esquitxada lila hi ha un pany petit, on es pot ficar la claueta que penja dun cordill lligat al llom... Que
buf, que ntim!, fins i tot es pot tancar amb clau, per salvar de les
mirades indiscretes all que shi escrigui a linterior...
La mare em llana una de les seves mirades fulminants. Hi t molta prctica; gaireb ms que jo. Mempasso les protestes. Les mirades fulminants de la mare sn molt ms efectives que una puntada de peu al cul.
Que guai! Quina idea tan fantstica! dic, molt diplomticament.
Gemma Lienas, El diari lila de la Carlota. Editorial Empries.
34
Solucionari Unitat 1
El text narratiu
Pgina 12
1
optimista: que veu les coses de manera favorable.

transocenic: situat a laltra banda de loce. limusina:
cotxe llarg i luxs. recinte: lloc tancat. esgarrapat: tenir
la pell lleugerament esquinada per les ungles.
Substantius: juny, dies, campionat, Madrid, cerimnia,

draft, teatre Madison Square Garden, Nova York,
recinte, capacitat, espectadors, Herb Rudoy,
representant, resultat, acte, nit, Manhattan, histria,
aeroporat, Prat, vol, companyia, Delta, rumb, Gran
Poma, viatge, avi, pellcula.
Adjectius: mgic, americ, optimista, final,
transocenic.
Verbs: guanyar, se celebra, viatjar, era, va reconixer,
va sorprendre, vaig a fer, comentava, embarcar,
va baixar, va protagonitzar, va dir, era, havia somniat
a En tercera persona.
b Lelecci del draft de 2001.
c Pau Gasol.
d Herb Rudoy, Edddie Griffin, Shane Battier, David Stern
i els pares de Gasol.
b Per primera vegada un europeu no format als Estats

Units arribava tan amunt.
e Nova York.
f El teatre Madison Square Garden, lhotel Sheraton
Towers, la Sisena Avinguda, el carrer 48, Times
Square.
c Els seus pares no tenen cap comproms.

d Una limusina va a recollir la famlia.
e Ell ha datendre els periodistes.
g Present.
3
Draft: Sistema pel qual els clubs de bsquet de la NBA

escullen, entre els jugadors universitaris o els
procedents dels equips de bsquet daltres pasos, els
que passaran a formar part del seu equip.
Jet lag: Son, fatiga, desincronitzaci en les hores dels
pats i, possiblement, canvis dhumor. Aquests sn els
smptomes ms visibles del jet lag, expressi anglesa
que traduda vindria a ser sndrome de desincronitzaci
lligat a la diferncia horria. Els principals afectats per
aquests trastorns sn els viatgers que en avi travessen
diferents meridians, essencialment a partir duna
diferncia horria de tres hores.
a Protocol. b Campionat. c Subterrani. d Allucinada.

e Optimista. f Loteria. g Protagonitzar. h Representant.
i Xou.
cistella, pilota, tap, llanament lliure, falta tcnica,
esmaixada, triple, temps mort.
a En Pau est assegut en una de les taules rodones al

costat de lescenari.
representant, somiat, histria; despertar-se, persona,

comena, seleccionat, posici, format.
Pgina 14
10 vi/at/jar, bai/xar, co/men/ta/va, o/bli/ga/ci/ons,
sub/ter/ra/ni, re/cin/te, a/me/ri/c, his/t/ri/a.

11 Agudes: desprs (acaba en vocal + s), all, americ
i per (acaben en vocal), desprs (acaba en vocal + s),

avi (acaba en vocal).
Planes: mgic (acaba en vocal + c), reconixer (acaba
en vocal + r), transocenic (acaba en vocal + c).
Esdrixoles: cerimnia, histria (totes porten accent).
12 La resposta depn de la varietat dialectal dels alumnes.
Resposta model:
a So de e oberta: saber, perqu.
b So de o oberta: protocol, hora.
Pgina 13
c So de e tancada: tenen, atendre.

d So de o tancada: obligacions.
Fila 1: pilota de rugbi, pilota de golf, pilota de bsquet.

Fila 2: pilota de waterpolo, pilota de tennis, pilota de
futbol. Fila 3: pilota de beisbol, pilota de voleibol, pilota
dhandbol.
e Una o que es pronunci com una u: obligacions,

acompanyen.
f Dues vocals que pertanyin a la mateixa sllaba: xou
g Dues vocals juntes per que no pertanyin la mateixa
sllaba: cerimnia, coincidiran.
13 hora, juntament, agents, dir, comenar, anunciant,
histrica, amunt, havien.
35
Unitat 1 Solucionari
14 Resposta model: 27 de juny de 2001, cerimnia, draft,
Madison Square Garden de Nova York, Herb Rudoy,

persona allucinada, NBA, xou televisiu, entrevistat,
Eddie Griffin, Shane Battier, representant, negociar,
Grizzlies, David Stern, Kwane Brown, Tyson Chandler,
circumstncia histrica, seleccionat, Drazen Petrovic,
Arvydas Sabonis, posici nmero tres.
25 Resposta oberta.
26 Resposta oberta.
27 Resposta oberta.
S.
Gramtica
S.
Pgina 19
15 Plantejament: larribada de Gasol a Nova York.
Nus: els preparatius per a la cerimnia del draft.

Desenlla: lelecci de Gasol com a nmero tres
del draft.
a Subj: El noi / Pred: els va ensenyar el rellotge (1 verb,

o. simple). b Subj: All que has dit / Pred: no mha
agradat gaire (2 verbs, o. composta.). c Subj: (Vosaltres)
/ Pred: per qu dueu el rellotge? (1 verb, o. simple).
d Subj: Un cotxe / Pred: s com una mena de carro
(1 verb, o. simple). e Subj: (Jo) / Pred: Primer far els
deures i desprs escoltar msica (2 verbs, o.
composta.). f Subj: Cap animal / Pred: no el tira (1 verb,
o. simple).
Tarragona mesborrona. / Jo vull ser rei. / La vida s

bonica (per complicada). / Jo sc el teu amic.
Resposta model:
Resposta oberta.
Pgina 15
16 Resposta oberta.
17 Afirmacions certes: a i b. Afirmacions falses: c, d i e.
18 Podem aplicar al dietari que acabem de llegir les
afirmacions a, b i c.
Can: El meu avi va anar a Cuba.
Pgina 16
Pellcula: El carter sempre truca dues vegades.

Llibre: Lhome que parlava als cavalls a cau dorella.
19 a Una conversa. b Una discussi. c Vol comenar una
relaci sentimental. d Una informaci. e Que no.

20 Resposta oberta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
Pgina 20
22 Resposta oberta. Caldria, tanmateix, fer observar la
diferncia entre el dietari dAdrian Mole, el dun

adolescent, i el de Jeroni Escal, el duna persona jove
i instruda. El daquest darrer tamb s ms elaborat.
23 Resposta oberta.
Pgina 17
24 a Catal, castell i angls.
b Estadstiques, trajectria, multimdia, opini, notcies,

personal, Pau respon, PG 16 (club de fans),
competici.
a (incloent-hi les formes no personals): som, porto, s,

ser, pensa, costen, pujar, perdona, fas, treballa,
torna, ser, obriran, va, fars, thas aprimat, pregunta,
hi ha, surts, tornes, fa, amaguis, estimo, s, val, s, va
deixar, enredar, va sentir, va caure, faran, passen, s,
esperen, mira, saluden, treus, plorar, torna..., surts,
tornes...
b 1 Jo porto la mona al fill gran. / 2 Alg avui no ser a
taula. / 3 Tothom hi pensa de tant en tant. / 4 La vida
s bonica. / 5 Lents passen els dies.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Resposta oberta.
f Resposta oberta.
36
a Per aix es pos a explicar per tercera vegada la seva

aventura. (oraci simple)
b coca / sensaci; seguia / imaginvem.
b Se senten les campanes, mires el sol. (oraci

composta)
c Si es fa fosc, ten vas a jc. (oraci composta)
a boca / cova; imaginvem / objectiu.
c hem, ser, hi, havia, havem.

6
d Es va adonar que se li feia difcil explicar les coses

ms evidents del mn. (oraci composta)
Un mateix so representat per grafies diferents: girafa,

jutge.
Una mateixa grafia que representi sons diferents: girafa,
gat, taxi, ximpanz.
e Un cotxe s una mena de carro, per que no va tirat

per cavalls. (oraci composta)
Una grafia que no representi cap so: hipoptam,

helicpter, fuster.
Pgina 21
Pgina 24
8
Resposta oberta.
No sn oracions perqu:
passa / porra / puny / sivella / reixa / mosquit / Catalunya

/ mareig / volgueres / vaques / carruatge / descobreixo /
ascensor / pissarra / gorilla / metge / ratxa / expressi.
ganyotes / requereixen / llana / equip / allisar /

esmuny / maquillatge / Marcell / mosquit / orella /
baixador / tilla / dotze / cassola / castanyer / llibre /
rebuig / pinya.
quin-ze / sor-ra / a-le-many / cin-qu / ra-que-ta /

lli-ga-ment / ma-reig / bu-llir / in-tel-li-gn-ci-a / per-qu /
en-se-nyi / di-buix / ba-ta-lla / ma-teix / mas-sat-gis-tes /
car-re-gui / ne-ces-sa-ri / es-ca-betx.
Les paraules no estan ben ordenades: b.

Hi falta el verb: d.
No hi ha concordana: a, c, e.
10 a La gossa ha tingut dos cadells. / Les gosses han tingut
dos cadells.
b Els arbres sn plens de fruita. / Larbre s ple de
fruita.
c Nois, no oblideu dagafar els llibres. / Noi, no oblidis
dagafar els llibres.
d Les motos corren massa. / La moto corre massa.
10 El dgraf que shi repeteix s ll.
e Nosaltres havem encarregat un pasts. / Ell/ella havia

encarregat un pasts.
11 Soluci 1: Vaixell. Soluci 2: Guitarra.
Pgina 25
Ortografia
Pgina 23
1
amistat, boig, diccionari, homenet, ignorant, maquillatge,

massa, ordinador, paret, salar, taula, volar.
ebullici, eclipsi, eina, eixugar, electrnic, emmalaltir,

encebar, encendre, enciclopdia, encomanar, enfangar,
enredaire.
fuster / habitaci / camp / desodorant / hivern / mocador

/ tomb / encertar / ballador / confiter / alcohol / horitz.
Resposta model:
pesa, pera, pira, pita, pica, poca...
12 I ni lun ni laltre no havien vist mai un aparell que
sassembls a aquell objecte, el qual en deixar-hi en

Ddac les busques, a latzar, les va recuperar fins que
totes tres, amb un desplaament pausat i ininterromput,
ocuparen la posici exacta que tenien de primer. Ms
estranys eren encara els nmeros o lletres que es
disposaven de dalt a baix i desquerra a dreta en forma
duna creu irregular. Totes les figures eren constitudes
per un pal lleugerament oblic a banda i banda del qual,
i de vegades noms en una, es distribua un nombre
desigual de puntets.
13 Paraules horitzontals: miratge, passads, croqueta,
tomquet, tonyina, carro. Verticals: metge, palla, bossa,

llenties.
14 a acompanyat, mateixa, cinquanta, dotze, mateixa, ell,
aquell, que. b acabar / cinquanta. c resposta oberta.
37
Lxic
Pgina 27
1
llampar: s (segle); ll (llat); gr (grec); id (igual, idntic);

intr (intransitiu); tr (transitiu); m (mascul).
Lautobs s com un cotxe, per molt ms gros. Lavi

s com un autobs per que vola. El televisor s una
capsa on hi ha persones dins. El gratacel s una casa
sobre laltra.
Resposta oberta.
llamp: ELECT (electricitat), METEOR (meteorologia).
Resposta oberta.
Lalfabet i la conjugaci de verbs.
Abans: llamp, llampada, llampament, llampant, llampar,

llampat/ada,
rem a les acaballes de la guerra de Successi. Hi havia

el setge a la ciutat per part de les tropes de Felip V. La
ciutat, desprs de catorze mesos de setge, es va acabar
rendint l11 de setembre de 1714
Desprs: llampegadera, llampegadissa, llampegant,

llampegar, llampegueig, llampeguejar, llampferit, llamp,
llampuc, llampuga, llampugar, llampurnar, llampurneig,
llampurnejar.
4
tronava (tronar), analtiques (analtica), balcons (balc),

llampeguessin (llampegar), ratolinet (ratol).
a 2; b 4; c 1; d 5; e 3.
Lectura
Pgina 28
Referncia bibliogrfica de la lectura:
Jaume Cabr, La histria que en Roc Pon no coneixia.
Editorial La Galera.
Pgina 30
1
Pgina 31
7
Nom i cognoms: Rafael Casanova i Comes.

Lloc i data de naixement: Moi, 1660.
Lloc i data de la mort: Sant Boi de Llobregat, 1743.
Crrecs que va ocupar: Conseller en cap de Barcelona,
mxima autoritat de la ciutat. Coronel de La Coronela,
la milcia ciutadana.
Activitats que va dur a terme durant el setge: El 3
de setembre de 1714, veient la situaci desesperada,
va proposar un armistici, per la majoria de membres
de la Junta de Braos va desestimar la proposta. L11
de setembre es va presentar a la muralla amb la senyera
de santa Eullia, patrona de la ciutat, per animar
els defensors.
Fets importants de la seva vida desprs de 1714:
Va ser ferit l11 de setembre, va falsificar el certificat de
la seva defunci i va fugir de la ciutat disfressat de frare.
Va exercir dadvocat a Sant Boi fins al 1737, que es va
retirar.
a Tres: en Mag, en Roc i el taverner.

b Que ve del futur?
Nom i cognoms: Josep Moragues i Mas.
c No, s la tercera. Ho diu en la lnia 4.
Lloc i data de naixement: Sant Hilari Sacalm, 1669.
d Ensenyant-los el seu rellotge.
Lloc i data de la mort: Barcelona, 1715.
e Perqu sense el llapis ni el bolgraf no sap com pot

dibuixar.
Crrecs que va ocupar: General de batalla.
f s un rellotge de polsera com un rellotge de

campanar, no digital, al qual sha de donar corda.
2
Perqu no estan sotmesos a horaris fixos. Amb les

campanes i el sol, en tenen prou.
Resposta oberta.
38
Activitats que va dur a terme durant el setge: Lluit

defensant la ciutat.
Va ser fet presoner el 22 de mar de 1715 quan fugia
cap a Mallorca, on encara continuava la lluita. Va ser
jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap va ser posat
dins una gbia de ferro com a escarni al Portal de Mar
de Barcelona. Shi va estar 12 anys.
Nom i cognoms: Antoni de Villarroel i Pelez.
Lloc i data de naixement: Barcelona, 1656.
Collegi: Establiment densenyament primari.

Institut: Institut densenyament secundari.
Lloc i data de la mort: Segvia, 1742.

Crrecs que va ocupar: Comandant suprem de les
forces catalanes.
Autoavaluaci
Activitats que va dur a terme durant el setge:

Va organitzar la defensa de la ciutat. El van ferir
i va decidir la capitulaci l11 de setembre de 1714.
Pgina 33

Va ser empresonat fins al 1725. Va ser a la pres del
castell dAlacant, de la Corunya i, finalment, de Segvia.
Un text narratiu pot explicar una histria real o fictcia.
Correcta.
Resposta oberta.
El plantejament dun text narratiu serveix per presentar

els personatges.
Resposta oberta.
4
Correcta.
Correcta.
Per fer el resum dun text shan de subratllar les

paraules clau.
Correcta.
Correcta.
Sense verb no hi ha oraci.
Reps
Pgina 32
1
Es tracta de la mateixa persona: Laila Karrouch.
Resposta oberta.
vaig, passar, cabells, llargs, llisos, arrissats, mirall, ulls,

baixar, amigues, anssim, classes, corresponents,
desitjava, posessin, mateixa, classe, aix.
entrar, amb, clar, plorar, pensar.
El primer dia, [jo] vaig passar uns nervis de por: [jo] em

vaig despertar molt dhora, em [jo] vaig rentar la cara i
[jo] vaig pentinar-me els meus foscos cabells llargs, ni
llisos ni arrissats. [jo] Vaig plantar-me davant del mirall
de larmari que [nosaltres] tenem al costat del vter.
[jo] Vaig sentir-me tan gran, tan adulta i responsable!
Per no [jo] em vaig veure gens maca. [jo] Vaig tancar
els ulls i [jo] vaig baixar rpid les escales per trobar-me
amb les amigues i anar plegades fins a linstitut.
[nosaltres] Vam entrar a la sala dactes i, com si
[nosaltres] anssim a fer la mili, [ells] ens cridaven pels
nostres noms i cognoms per destinar-nos a les classes
corresponents. [jo] Desitjava que ens [ells] posessin a
la mateixa classe a totes tres, per no va ser aix.
10 Correcta.
11 Lalfabet catal consta de vint-i-una consonants i cinc
vocals.
12 Correcta.
13 En catal no tots els dgrafs se separen.
14 Correcta.
15 Correcta.
16 El significat de les abreviatures es troba en les primeres
pgines del diccionari.
39
Continguts
Presentaci de les caracterstiques duna notcia periodstica.
Classificaci de paraules en diversos camps lxics.
Comprensi i producci de notcies periodstiques.
Producci de textos orals a partir duna situaci donada.
Identificaci de les paraules clau dun text.
Cerca dinformaci a Internet.
Identificaci dels diferents tipus de sintagmes.
Presentaci de lestructura bsica del sintagma nominal.

Classificaci dels mots segons el nombre de sllabes.
Classificaci dels mots segons la posici de la sllaba tnica.
Classificaci dels diftongs en creixents i decreixents.
Identificaci dels triftongs.
Identificaci dels hiats.
Separaci de mots en sllabes.
Distinci entre mots polismics i monosmics.
Identificaci del sentit propi i del sentit figurat dun mot.
Relaci de frases fetes amb el seu significat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del conte Zerafina de Merc

Rodoreda.
Resoluci dactivitats sobre la lectura.
Creaci dun text literari a partir dunes pautes.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques duna notcia periodstica.
Classificar paraules en diversos camps lxics.
Identificar les paraules clau dun text.
Identificar els diferents tipus de sintagmes.
Reconixer lestructura bsica del sintagma nominal.
Classificar els mots segons la posici de la sllaba tnica.
Classificar els diftongs i reconixer els triftongs i els hiats.
Separar els mots en sllabes.
Conixer nous refranys.
Distingir els mots polismics i els monosmics.
Identificar el sentit propi i el sentit figurat dun mot.
Relacionar frases fetes amb el seu significat.
Consolidar la lectura com a hbit lector.
Resoldre activitats sobre la lectura.
Crear un text literari a partir dunes pautes.
41
Pgines 36-43
En la unitat 2 del llibre de lalumne es treballa un altre

tipus de text descriptiu: el retrat. A continuaci,
proposem un seguit dactivitats sobre una notcia, que
adjuntem com a material fotocopiable al final dels
recursos segents.
Comunicaci El text narratiu (II)

1. Subratlla les paraules clau i les dades ms
importants de cadascun dels pargrafs de la notcia.
A partir de la informaci obtinguda, elabora un
esquema sobre el contingut de la notcia.
2. Respon cada una de les preguntes segents sobre
el text:
Qu?, qui?, on?, quan?, per qu?
Pgines 44-47
Gramtica El sintagma nominal

5. Busca tots els sintagmes nominals del text
(pgina 34 daquesta guia) i, desprs, copials
en una taula com aquesta:
determinant
nucli
complement
del nom
6. Escriu oracions simples que completin els

sintagmes nominals segents, extrets de la lectura:
el dof el cos de lanimal el seu grup familiar
els veterinaris Club Nataci Barcelona
les ltimes convulsions
7. Indica de quin tipus sn els sintagmes segents:
a Va arribar ahir a la platja de la Barceloneta.
b Molt cansat.
c Uns banyistes del Club Nataci Barcelona.
3. Cerca informaci a Internet sobre el dof ratllat. A

partir de la informaci que hagis trobat, elabora una
fitxa que inclogui les dades segents:
d Molt lentament.
e Va patir les ltimes convulsions.
Nom cientfic: ___________________________________

Alimentaci: ____________________________________
Hbits de grup: _________________________________
Distribuci geogrfica: ___________________________
Desprs, compara-la amb la dels teus companys.
4. Busca en altres diaris del mateix dia la notcia que
acabes de llegir i comentan les semblances i les
diferncies.
42
Pgines 48-51
Pgines 52 i 53
Ortografia La sllaba. Diftongs i hiats

8. Separa les paraules segents en sllabes i indican
la tnica:
animal
mossos
nervis
recuperaci
arribar
familiar
veterinria
emmalaltir
estrany
9. Escriu tots els mots de la lectura que tinguin un

diftong. Desprs, classificals segons tinguin un
diftong creixent o decreixent.
Lxic Les accepcions dun mot. Polismia.

Sentit propi i sentit figurat. Frases fetes
12. Cerca en el diccionari el significat dels mots
segents. Desprs, indica si es tracta de mots
monosmics o polismics:
radar necrpsia convulsions relatar encallar
13. Explica el significat de les expressions segents
de la lectura:
a Amb una fina intelligncia i radar naturals.
b Va demanar silenci rigors.
10. Classifica els mots segents en aguts, plans

o esdrixols:
forces emportar mamfer humans
Veterinria seguida Autnoma
convulsions ltimes Premi nervis
banyistes patir aqutics fcil
c Ha decidit per prpia voluntat abandonar en alta mar

el seu grup familiar.
14. Esbrina el sentit figurat de la frase feta alar el
cap. Desprs, escriu una frase en qu sen vegi
clarament el significat.
11. Dictat
No tenia gaire amics en aquells dies, i els pocs que tenia
acostumaven a aprofitar la temporada estiuenca per traslladar-se a viure lluny de la ciutat. No ho s, crec que el fet
de veurem tant de temps tancat al pis, ms la circumstncia de ser fill nic, representava per als meus pares un cas de conscincia difcil de suportar i per aix fiem
sortides ocasionals. Per si creien que passar un dia a la
platja millusionava, estaven ben equivocats. A mi lnic
que mimportava en realitat era estar amb ells, on tant me
feia. I la platja, amb la gent cridant, tothom en un trfec
constant, sense deixar de xafardejar i assenyalar a tort i a
dret, amb els nens corrent amunt i avall, que si entro a laigua, que si no, que mira com ho faig, que si jo ho faig millor..., no em va agradar mai.
Aro Sinz de la Maza, El jugador de front. Editorial La Galera.
43
Un dof sacosta a la Barceloneta per morir

Molt cansat, esgotat i sense forces
per fer res ms que deixar-se emportar per lonatge, va arribar ahir a la
platja de la Barceloneta un dof ratllat,
adult, d1,80 metres de llarg. s estrany que un dof, mamfer amb una fina intelligncia i radar naturals, sequivoqui i entri sense voler a la franja
marina on neden els humans. Quan
passa aix, expliquen els veterinaris,
s perqu est molt malalt i ha decidit per prpia voluntat abandonar en
alta mar el seu grup familiar per dirigir-se on sigui ms fcil alar el cap i
respirar, a la platja ms prxima, i all
morir. Aix s el que va passar amb
lexemplar dahir.
Va ser vist cap a les nou del mat
per uns banyistes del Club Nataci
Barcelona, que van avisar els Mossos
dEsquadra. Aquests van demanar
ajuda als veterinaris del Centre de
Recuperaci dAnimals Marins
(CRAM), referncia mundial en el sal-
vament de mamfers aqutics, amb

seu a Premi de Mar (Maresme). La
doctora Mari Luz Parga, del CRAM, va
arribar poc desprs i va entrar a laigua. Abans, va demanar silenci rigors als 20 o 30 nens que observaven,
atents, tot el que passava. Aquest dof no ha vist mai cap persona i es pot
posar nervis si percep gaire soroll,
els va dir.
El dof nedava molt lentament, a
quatre o cinc metres de la platja, estava a punt dencallar a la sorra, va relatar la veterinria. El vaig agafar de
seguida, ni va fugir ni shi va resistir.
Tan bon punt el vaig treure de laigua,
va patir les ltimes convulsions i va
morir. El cos de lanimal es troba a la
facultat de Veterinria de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB),
on li faran una necrpsia per esbrinar
de qu va emmalaltir tan greument.
ngels Gallardo, El Peridico (30/04/2007).
44
El text narratiu (II)
pujar: enfilar-se; anomenar: batejar; repartir: distribuir;

persona: home; esprimatxada: prima; feia servir:
utilitzava.
Santa Coloma de Gramenet, Spiderman, Policia Local,

He X., Wagner, Mossos, Fondo, Llat, Salut, Badalona.
Pgina 38
1
preservar: guardar dun dany possible o probable.

increment: augment en grandria, quantitat...
adonar-se: no passar-li desapercebuda una persona
o cosa. regirava: treure del seu lloc una cosa. faanes:
cares exteriors dun edifici.
10 a Els Mossos van distribuir aquesta imatge entre els
agents municipals.
b La investigaci es va iniciar a lagost.
Peces de vestir: jaqueta, pantalons. Exterior

dun habitatge: faanes, patis, canonades, finestres,
balcons. Fsic duna persona: petita, prima.
Aparells: telfons mbils, cmeres fotogrfiques.
c La Policia Local de Santa Coloma de Gramenet va

detenir dijous He X.
Resposta oberta.
e Els Mossos li imputen una vintena de robatoris.
a Fals. b Cert. Els robatoris es van cometre a Santa

Coloma de Gramenet i a Badalona. c Cert. d Fals. e Fals.
f Cert. g Cert. h Fals. i Cert. j Fals
Modus operandi: manera de treballar.
Silenciosos: que roben sense fer soroll.
a La policia no ha determinat el que valen els objectes

robats.
b Una vegada el lladre va entrar a casa duna persona
de nacionalitat xinesa.
c Els mossos li atribueixen uns vint robatoris.
d [El lladre] Portava posada la mateixa jaqueta que al

setembre.
f El seu modus operandi el va desvincular dels lladres

coneguts com a silenciosos.
11 La seva agilitat i constituci petita, metres daltura, les
faanes de ms de 20 metres, els policies, lSpiderman

de Santa Coloma de Gramenet, el superheroi de ficci,
una disfressa, la seva identitat, presumpte Spiderman
real, la jaqueta.
Els determinants i els complements del nom estan
subratllats.
12 disfressa / mateixa / assalts / fallar / arribava / jaquetes /
butxaques / aconseguir / barris.
d Al lladre el va descobrir la jaqueta.

13 constituci (H); policies (H); superheroi (D); quan (D);
6
Resposta oberta. Cal, per, fer notar la ironia del ttol.
Pgina 39
7
constituci: manera com est construda una cosa /

Conjunt de lleis que determinen la forma de govern.
targeta: petit full de cartolina amb el nom duna
persona. / Targeta que permet obtenir bns i serveis
sense emprar diners en efectiu.
sortia (H); seu (D); dormien (H); dijous (D); atribuir (H).
Pgina 40
14 Resposta oberta. De tota manera, caldria subratllar els
noms propis i les paraules que facin referncia a la

manera de robar que tenia He X.
15 a Han detingut un lladre de pisos.
colar: passar un lquid a travs dels porus dun teixit,

una capa darena. / Introduir-se en un lloc sense perms
o sense pagar.
b He X.
finestra: obertura practicada en una paret per donar

entrada a la llum i a laire. / rea duna pantalla grfica.
e El lladre ha pogut ser atrapat perqu sempre portava

la mateixa jaqueta.
caixer: encarregat de la caixa duna empresa. / Aparell

que permet fer operacions amb la introducci duna
targeta de crdit.
Resposta oberta.
c El 8 de desembre de 2006.
d A Santa Coloma de Gramenet.
Resposta oberta. Caldria, per, que els alumnes fessin

referncia a les cinc preguntes de lexercici, que sn les
prpies duna notcia, aix com a lestructura
(plantejament, nus i desenlla).
45
Gramtica
16 a Peter Parker.
b Amb la picada duna aranya radioactiva.

c T una fora superior a la resta de la gent. Tamb pot
enfilar-se a les parets i llanar teranyines.
Pgina 45
1
d De periodista.
determinant
nucli
complement del nom
e Per a J. J. Jameson, director del diari Daily Bugle.
En
James (2)
llenya
f Perqu no el reconeguin els seus enemics.

Una
g Stan Lee.
calor
horrorosa
mal
h Resposta oberta. Alguns dels seus enemics sn el

Follet Verd, el Doctor Octopus, el Camale, el Voltor,
lHome de Sorra, el Doctor Mort...
i El cmic ha estat adaptat tant per a la televisi com
per al cinema. Cal destacar les tres pellcules
protagonitzades per Tobey McGuire i dirigides per
Sam Raimi.
El
bra
La
destral
Un
nen
tan petit
ell
17 Resposta oberta.
Tots els altres
nens
del mn
aquells
moments
bicicleta
el
Pgina 41
jard
boscos
frescals
18 3, 6, 1, 5, 2, 4.
flors
boscanes
19 Resposta oberta.
rams
Pgina 42
20 1a, 2b, 3c, 4a, 5c.
Tots els
amiguets
La
platja
La
sorra
aigua
que havia conegut abans
21 Resposta oberta.
2
Adjectius: horrorosa, tan petit, frescals, boscanes.

Complement del nom: del mn.
Pgina 43
(Oraci de relatiu: que havia conegut abans.)

22 Desallotgen 11 persones en un incendi a Reus
[Reus] Un incendi, que va comenar a la matinada del

divendres en un bloc dhabitatges de Reus, va obligar a
evacuar 21 persones com a mesura de prevenci. Els
desallotjats van assegurar que el foc va ser intencionat.
El foc no es va extingir fins lendem, dissabte.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Allau gegant a lestat de Colorado

[Colorado] Una enorme allau de neu va sepultar ahir
diversos vehicles a la regi nord-americana de Colorado i
en va desplaar d'altres fora de la carretera. Al
tancament daquesta edici els serveis de rescat havien
tret de la neu tres persones.
Pgina 46
6
Ttol: de la minyona / de les Clotes (2) / de Sant Hilari de

Sacalm / de la contrada / de preocupacions / de la gent /
de la casa / de llop / de trons llunyans / de la casa / dels
aros.
Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
24 Resposta oberta.
46
A La muntanya de Sant Mart
Un cairal daigua (2)
a narrava. b pi. c carta. d pica. e naci. f pera. g mar.

h mra. i cara. j cor. k marca. l endev.
Un cairal de vi (2)
Pgina 50
B La carretera de Roses
Un carro carregat de rocs
a padr (agut). b crvol (pla). c teatre (pla). d dest (agut).

e mirades (pla). f Obdlia (esdrixol). g Ramon (agut).
h lectura (pla). i fbrica (esdrixol). j exili (pla). k msica
(esdrixol). l tnica (esdrixol). m gimnstica (esdrixol).
n estiu (agut). o Mallorca (pla). p fbrica (esdrixol).
q Catalunya (pla). r literatura (pla). s sof (agut).
t menjveu (pla). u paraules (pla).
Aguts: malament, comoditats, generador, accionat,

corrent, petit, rierol. (Noms fins al primer punt).
Plans: resta, nostra, casa, estava, gaire, poca, obtenem,
travessa, nostres, terres. (Noms fins al primer punt).
Esdrixols: elctrica, prctiques.
Fruita. Cuina. Nau/vaixell (noms per als parlants

occidentals). Teulada. Neu.
Difongs creixents: ping, qua-tre, qes-ti-, lin-gs-tica, quan-ti-tat, fre-qent. Diftongs decreixents: sam-faina, boi-na, fei-na, Ei-vis-sa, ge-me-gai-re, rou-re, re-mei,
ins-criu-re, llei-da-t, llau-na, en-lai-rar. Decreixent i
creixent: ai-gua-lir.
Catacric
Catacroc
Tots dos embarbussaments coincideixen en el fet que
contenen localitzaci geogrfica.
Pgina 47
8
Minipizzes / Ingredients per a 4 persones / 8 llesques de

pa de barra / 100 g de mozzarella / 2 tomquets madurs
/ 4 filets danxova amb oli / 8 olives negres sense pinyol
/ oli doliva / orenga / cada llesca de pa / un rajol doli /
una rodanxa de tomquet madur / una mica doli / un tall
de mozzarella / trossets doliva negra / mig filet danxova
/ una mica dorenga / les llesquetes / una plata / el forn /
unes quantes gotes doli / uns 10 minuts / el formatge.
SN: Els massai. SV: Sorganitza al voltant del ramat /
Salimenten de la llet de les vaques. SAdj: Molt
orgullosos del seu bestiar / Grans consumidors de carn.
SP: A lestaci seca. SAdv: Definitivament /
Directament de la vena jugular.
Pgina 51
10 a feina. b mouen. c breu. d guany. e treure. f remei.
Ortografia
Pgina 49
g enrenou. h nau. i reu. j au. k tou. l paraula.

11 a Qui mira de lluny cau a prop.
b Del pa tou tothom en fa llesques.

1
Monosllabs: mn, tros, punt. Bisllabs: car-ro, clas-se,

ve-nen, go-ta. Trisllabs: a-ni-mal, ca-re-ta, lli-bre-ta, coixi-net, es-crip-tor. Tetrasllabs: or-di-na-dor, ma-te-ri-al,
u-ti-li-tat, ha-bi-tat-ge, li-te-ra-ri. Pentasllabs: his-to-ri-ador, dic-ci-o-na-ri, pres-tat-ge-ri-a, or-to-gra-fi-a
c Hereu firaire no dura gaire.

d Un fill o dos, sn poc: quatre o cinc sn foc.
e Cadasc a casa seva s un rei.
f Feina feta no t destorb.
g Al malfeiner, cap eina li va b.
a tenia. b tothom. c nosaltres. d masss. e viatjarem.

f festeig. g ullal. h collaborar. i canya. j gorilla. k futbol.
l analfabets.
morena, avs, ataca: revista. / purgar, jove, laca: garjola. /
ve, miro, tarda: imitar. / ronques, adagi, all: rondalla. /
estri, compro, abrao: escombra.
a aturat. b torr. c numero. d cord. e maquina.
f compren. g capella. h animals. i angls. j fabrica.
k collocat. l olivar.
h Lalmoina, quan la fars no miris a qui la fas.

12 tnue, grua, aeroport, oasi, lluent, viol, indstria, suar,
realitat.
13 a Diftong: automticament, deixar, quadres, gaireb,
cinquanta. Hiat: havia, viatge, reuni, fluorescent,

existia.
b Esdrixol: pssima.
47
Lxic
Resposta model:
Noia, ets la minyona que estic esperant?
Pgina 53
1
Arbre: 15 accepcions; bosc: 2 accepcions. La relaci s

que nhi ha que es refereixen a diferents tipologies
darbres, per tamb daltres que tenen definicions ms
simbliques com larbre (pals rodons duna nau); els
arbres filosfics de Llull; laltura del carcter tipogrfic
duna lletra; en qumica: nom donat a diferents
cristallitzacions dendrtiques; pea en general en forma
de barra; arbre de Nadal i arbre genealgic.
Tots els mots sn polismics.
a cridar latenci. b molt ple. c ser gandul. d insultar.

e ser el primer. f molt net. g actuar amb rapidesa.
I com s que no has trucat el timbre?

On sn les teves coses? Portes maletes?
Qu feies al poble?
4
a He treballat a dues cases. b Si em contracta.

c Menrampo amb tot el que toco.
A la primera casa el nen li clavava cosses al cul com si

es tracts duna pilota. A la segona, els membres dun
matrimoni gran i malavingut es malfiaven lun de laltre
i temien ser emmetzinats; finalment, la Serafina tamb
agafa por i plega.
Reposta oberta.
Reposta oberta.
a ser pobre. b ser espavilat. c ser gandul.

d ser interminable. e autoritzar.
1 a. 2 b i c. 3 En el sentit que primavera es correspon

amb el renaixement de la natura; per tant, es
corresponen amb tot el que sigui jove.
D, C, B, A, E.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 57
10 Els llocs que cal situar sn: el barri de Sants, el zoolgic
(parc de la Ciutadella), la Rambla, Sant Gervasi.
Lectura
No s litinerari ms rpid. Per anar de Sants a Sant
Gervasi, no cal anar a la Rambla ni al parc de la
Ciutadella.
Pgina 54
Merc Rodoreda, La meva Cristina i altres contes.
Edicions 62.
Reps
Pgina 58
Pgina 56
1
farcellet: Paquet petit fet amb un tros de roba.

carabassera: Planta que fa carabasses. cossa: Guitza,
cop de peu. malaltissa: Que t poca salut. metzina:
Ver. engelosir: Causar gelosia. budells: Tub intestinal.
a Arriba amb sis hores de retard. b A Sant Gervasi.

c Sha equivocat i ha anat a parar a diversos llocs de la
ciutat. Finalment, ha estat donant voltes per lexterior
de la casa.
48
Qu?: Un cami arranca un pont i provoca el caos a

lautovia. Qui?: Un transport pesant. On?: A laqeducte
del Canalet, al quilmetre 506 a lautovia a laltura de
Trrega. Quan?: El dia 3 de gener de 2007 a les 12.57
del mat. Per qu?: Perqu el vehicle, que transportava
un altre vehicle avariat, superava lalada reglamentria.
Resposta oberta.
En algunes zones del domini lingstic la vocal i dels

mots deixar i proveeix es pronuncia com si forms part
dun diftong.
Diftong creixent: aqeducte, aigua.
Diftong decreixent: deixar, servei, aigua, proveeix,
caiguda, efectius, ciutat.
un transport pesant / el vehicle pesant / un altre cami

avariat / lalada reglamentria / lespectacular impacte /
laigua potable / lantiga N-II / lestructura afectada /
altres carreteres alternatives / la policia autonmica.
aqeducte (polismica), autovia (polismica), capital

(polismica), fonts (polismica), trnsit (polismica).
Autoavaluaci
Pgina 59
1
Lobjectiu duna notcia de diari s informar el receptor.
La novella, la notcia o lacudit sn textos narratius.
Correcta.
Correcta.
Per fer un bon esquema cal subratllar el text.
Correcta.
El sintagma adverbial t com a nucli un adverbi.
Correcta.
Els mots polisllabs es classifiquen en aguts, plans

i esdrixols.
10 Correcta.
11 Correcta.
12 La paraula ping t un diftong creixent.
13 Cadascun dels diversos significats que pot tenir una
paraula sanomena accepci.

14 Les paraules que tenen diversos significats sanomenen
polismiques.
49
Continguts
Presentaci de les caracterstiques del text expositiu.
Elaboraci dun resum.
Producci de missatges orals a partir de pautes donades.
Cerca dinformaci en fonts escrites i a Internet.
Elaboraci de textos orals a partir de pautes donades.
Redacci de textos expositius.
Identificaci de la categoria gramatical del substantiu.
Classificaci dels substantius.

Compleci doracions amb el substantiu corresponent.
Presentaci de les normes ortogrfiques del vocalisme ton.
Compleci de paraules amb la vocal corresponent.
Classificaci de mots segons el so i la grafia.
Escriptura dun dictat preparat.
Presentaci dels diferents tipus de diccionaris.
Cerca dantnims i sinnims de paraules donades.
s dels diccionaris bilinges.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Qu farem, qu direm?

de Pep Coll.
Objectius didctics
Reconixer les caracterstiques del text expositiu.
Identificar les parts dun text expositiu.
Elaborar un resum.
Produir missatges orals a partir de pautes donades.
Cercar informaci en fonts escrites i a Internet.
Redactar textos expositius.
Distingir els diversos tipus de substantius.
Classificar els substantius.
Escriure correctament el vocalisme ton.
Relacionar mots amb la seva definici.
Tenir coneixement dels diferents tipus de diccionaris.
Usar els diferents tipus de diccionaris.
Trobar els antnims i els sinnims de paraules donades.
Usar els diccionaris bilinges.
Valorar la lectura com a font de plaer.
51
Pgines 62-69

expositiu i ara proposem la lectura dun text sobre els
tornados, que adjuntem, com a material fotocopiable,
al final dels recursos segents.
Comunicaci El text expositiu

1. Subratlla les paraules clau de cadascun dels
pargrafs de la lectura. Desprs, fes un esquema
i un resum del contingut de la lectura a partir de
les paraules clau que has subratllat.
2. Indica, de manera ordenada, les caracterstiques
que fan que la lectura dAlfred Rodrguez Pic pugui
considerar-se un text expositiu.
3. Escriu dos titulars ms que siguin adients per a
aquest text. Justifica, a continuaci, la teva resposta.
4. Organitzeu un debat a classe sobre el tema
segent:
Poden equivocar-se els meteorlegs
en les seves prediccions?
Pgines 70-73
Gramtica El substantiu
5. Classifica els substantius que hi ha en el tercer
pargraf de la lectura en una graella com aquesta.
Tingues en compte que hi haur substantius que no
tinguin les quatre formes:
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
ciutad
ciutadana
ciutadans
ciutadanes
6. Busca en la lectura dos exemples de cada tipus de

substantiu:
a concret
d com
b abstracte
e collectiu
c propi
f individual
7. Canvia el nombre de les frases segents:

a Els tornados es presenten entre el mar i el setembre.
b Els ciutadans coneixen els smptomes.
c Shan de seguir algunes normes bsiques.
d Les altes temperatures han estat el condicionant per a
la formaci de potents tempestes.
e El millor lloc s el soterrani.
Desprs, poseu per escrit les conclusions a qu heu

arribat.
52
Pgines 74-77
Pgines 78 i 79
Ortografia El vocalisme
Lxic Tipus de diccionaris
8. Assenyala les vocals a/e i o/u tones de cada una

de les paraules segents:
11. Cerca els sinnims dels mots segents en el text:
setmana
arribada
impactes
despenjat
tornado
tonalitats
setembre
rasa
dimensions
9. Escriu un derivat de cada un dels mots segents:
altura centre localitats explotar morts

12. Cerca els antnims dels mots segents en el text:
altes potents coneixen aproximaci greus
13. Completa la graella segent desprs de consultar
els diccionaris bilinges corresponents:
condicionant
ciutadans
provocar
formaci
desencadenar
mercaderies
catal
soterrani
castell
poblaci
calamarsades
cel
arbre
cotxe
nit
romans
10. Dictat
rab
Mha tocat la classe A. No hi conec ning, per no em sento tan estrany com em vaig sentir a Barcelona. Primer, sc
japons com els altres. Tinc els mateixos cabells, els mateixos ulls i la mateixa pell, i els companys de classe em
miren perqu sc nou, no perqu sigui diferent. Segon, s
japons. Dacord, he estat dos anys i mig sense estudiarlo, per a casa sempre lhe parlat. I encara que els pares
diguin que lhe perdut molt, penso que encara el parlo i lentenc prou b. s clar que, de vegades, mequivoco. Per
exemple, un dia vaig dir: un bot de pijama, en japons i en aquest ordre, i els pares es van escandalitzar.
s que, sovint, en japons, lordre de les paraules s al revs. Resulta que, per parlar b, hauria dhaver dit una cosa aix com el pijama dun bot!
Ko Tazawa, En Yu i en Kei. Editorial La Galera.
53
Alertes de tornado
Aquesta setmana, una bossa daire
fred en altura sha despenjat des del
centre dels Estats Units i sha installat entre Texas i el nord de Mxic.
Les altes temperatures en superfcie
han estat el condicionant per a la formaci de potents tempestes, que
han originat tornados en zones on no
sn gaire habituals.
Als EUA, els tornados es presenten entre el mar i el setembre, i hi ha
zones afectades cada any per diversos
daquests fenmens. Els seus habitants saben molt b com han dactuar
davant daquests fenmens severs.
Moltes localitats disposen de dos tipus de sirenes per avisar la poblaci:
una, que anuncia la possible formaci
de tornados, i una altra que avisa de
laproximaci del fenomen.
cel, amb tonalitats verdes, la caiguda

de calamarsades de grans dimensions. Si s de nit, larribada imminent
dun tornado ve acompanyada dun
soroll similar al pas dun tren de mercaderies. La majoria de les morts es
produeixen per impactes dobjectes
llanats al vent. Shan de seguir algunes normes bsiques, com situarse lluny de les finestres, ja que els vidres poden explotar i causar ferides
greus. El millor lloc s el soterrani.
A camp obert, no sha de situar mai a
prop darbres. s millor llanar-se a terra, si es pot, en una rasa. Si es va en
cotxe, abandonar-lo i mai resguardarshi a sota. El pitjor tornado de la
histria es va registrar el 18 de mar
de 1925: en va ser un de fora 5, el
ms potent, i va provocar 695 morts
en tres estats.
Els ciutadans coneixen els smptomes que els poden desencadenar,

com un to extraordinriament fosc al
Alfred Rodrguez Pic,

El Peridico (28/04/2007).
54
El text expositiu
Pgina 64
1
cetacis: ordre dels mamfers adaptats a la vida aqutica.

babaua: persona sense cap malcia. hams: crocs petits
de ferro que, penjats dun fil i provets dun esquer,
serveixen per pescar. migratoris: relatius a lemigraci,
desplaament peridic dun grup danimals o individus.
deixalles: all que es deixa perqu no vol servir-sen
ms. embolcalls: all amb qu sembolica quelcom.
collectius: grup de treball, de recerca, d'opini, etc,
que actua collegiadament amb les aportacions annimes
dels seus membres.
Mamfers: lle, orca, foca, elefant, catxalot. Rptils:
tortugues, cocodril, sargantana, escur, caiman, cobra.
Peixos: peixos espasa, tonyines, rap, morena, llobarro,
tonyina, verat.
a Que una vegada els animals estan recuperats
es tornen al mar.
b Per les deixalles que la gent llena al mar.
O b, involuntriament, per ls del palangre.
c Perqu confonen els trossets de peix dels hams
amb menjar.
d La pesca amb palangre, les xarxes i les deixalles.
e Els collectius de pescadors i els voluntaris.
f Durant els mesos destiu.
a El 90 % dels animals que arriben al CRAM sn

tortugues marines.
b Positius: les tortugues, els responsables del CRAM,
els pescadors i els voluntaris. Negatius: la gent que
llena deixalles al mar.
c La notcia est datada el mar de 2005.
99: noranta-nou. 365: tres-cents seixanta-cinc. 24: vint-iquatre.
Dgrafs que se separen: missi, arriben, sencarreguen,

passaria, Mediterrnia. Dgrafs que no se separen:
encarreguen, tortugues, seguiment, queden, pertanyen,
perill.
tor/tu/gues; su/per/f/ci/e; im/por/tan/ts/sims; Llu//sa;

dei/xa/lles; ga/ran/teix; em/pas/sa; col/la/bo/ra/ci/;
Me/di/ter/r/ni/a.
a aigua, deu, collectius, penseu, diu, servei, arreu.

b Una paraula que tingui un diftong creixent: aigua.
c Tres paraules que tinguin un hiat: collaboraci,
urgncies, dies, seria, missions.
10 Resposta model:
Recuperaci, fer, viure.

11 (Hem subratllat el subjecte)
a El Centre de Recuperaci dAnimals Marins

de Premi de Mar t la missi de rescatar i curar
els animals marins.
b El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM
sn tortugues marines.
c Un cop curades, les tortugues sn retornades al mar.
d Les tortugues es claven lham a la boca, lull,
les aletes
e En deu anys dactivitat, el CRAM ha recuperat ms
de cinc-centes tortugues marines.
f Tamb sn molt perilloses les xarxes abandonades.
Pgina 66
12 Resposta model:
d A Premi de Mar.
Oracions simples:
e Per la irresponsabilitat de la gent que llena deixalles

al mar, les quals provoquen la mort de les tortugues.
Les tortugues es claven lham a la boca...

Un cop curades, les tortugues sn retornades a laigua.
Oracions compostes:
Pgina 65
5
CRAM (Centre de Recuperaci dAnimals Marins);

ONU (Organitzaci de les Nacions Unides);
ESO (ensenyament secundari obligatori); IVA (impost
sobre el valor afegit); CD (disc compacte); PC (personal
computer); DVD (disc verstil digital o disc de vdeo
digital); SIDA (sndrome dimmunodeficincia adquirida);
FP (formaci professional).
El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM sn

tortugues marines.
Heu de saber que les tortugues marines sn animals
migratoris.
13 a Vosaltres. b Els pescadors. c Els animals malalts.
d El CRAM. e La tortuga marina.
Resposta oberta.
55
14 El Centre de Recuperaci dAnimals Marins (CRAM) de
Premi de Mar t la missi de rescatar i curar els

animals marins que arriben ferits a les costes catalanes.
Sencarreguen de recuperar cetacis (dofins i balenes),
tortugues marines i fer un seguiment de les plantes
que hi ha dins el mar. s un hospital: all noms hi ha
animals malalts. Quan es recuperen, tornen a casa.
No es queden a viure al CRAM, com passaria en un
zoolgic o un aquari.
El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM sn
tortugues marines. Gaireb totes pertanyen a lespcie
Caretta caretta (tortuga babaua), la ms habitual a la
Mediterrnia. s una espcie protegida en perill
dextinci a tot el mn.
Els verbs estan en present dindicatiu. Lnica excepci
s passaria, un condicional simple.
20
Lhospital
de les
tortugues
marines
El millor
espadatx
del Pars
de la darreria
del segle XVIII
era negre
La informaci
fa referncia
a fets actuals
Sindica en quins
anys van passar
els fets
s un text expositiu
s un text
que explica la vida
duna persona
El text t diversos
protagonistes
Els fets transcorren

a Catalunya
15 Paraules clau: CRAM, animals, recuperaci, tortugues,
humans, perill, pescadors, ham, xarxes, problemes,

deixalles, voluntaris, retornades.
Resposta oberta.
16 a C. b F. c C. d C. e F.
17 Resposta oberta.
Pgina 67
18 Resposta oberta.
Hi surten
noms de ciutats
franceses
La majoria
de verbs
estan en passat
Hi surten
noms de msics
i descriptors
21 Informa dun tema de manera clara, ordenada, precisa
i lgica.
Pgina 68
19 Nom: Josep de Bologne.
Lloc i any de naixement: Guadalupe (1745).
Hi ha una introducci, un desenvolupament i una

conclusi.
El vocabulari s fcilment comprensible.
El text est dividit en diversos pargrafs.
Lloc i any de la mort: El lloc de la mort no sindica.

Lany de la mort s 1799.
22 Resposta oberta.
Estudis: esgrima, matemtiques, histria, idiomes,

msica i dansa.
23 Resposta oberta.
Aficions: esgrima i msica.

Activitats com a msic: director dorquestra
i compositor.
Activitats com a militar: coronel de lexrcit francs.
Amistats: Mozart i Choderlos de Laclos.
Sobrenom amb qu era conegut: Chevalier de SaintGeorge.
Pgina 69
24 a Les seves composicions captivaren Mozart
i Choderlos de Laclos.
b La mort li evit veure com, el 1802, una llei va fer fora
tots els oficials de color.
c Tot i la seva condici, a la plantaci frua dun estatus
privilegiat.
d El seu pare el va obsequiar amb un cavall.
e Per enemistat amb ell fou denunciat i es pass un any
a la pres.
56
25 Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756-Viena, 1791)
Compositor austrac nascut a Salzburg el 27 de gener de

1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decid deducar-lo i, alhora, exhibir-lo, juntament amb la germana gran Nannerl, Maria Anna, com a font dingressos. A ledat de sis anys,
Mozart ja era un intrpret avanat dinstruments de tecla
i un efica violinista, al mateix temps que demostrava una
extraordinria capacitat per a la improvisaci i la lectura de
partitures. Encara avui sinterpreten cinc petites peces per
a piano que va compondre en aquella edat. Lany 1762 Leopold comen a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, el 1763, els Mozart emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que
supos per al petit Wolfgang valuoses experincies: conegu la clebre orquestra i lestil de Mannheim, la msica
francesa a Pars i lestil galant de J. C. Bach a Londres. Durant aquest perode va escriure sonates, tant per a piano
com per a viol (1763) i una simfonia (K.16, 1764). Ja de tornada a Salzburg, continu les seves primeres composicions, entre les quals trobem la primera part dun oratori,
Die Schuldigkeit des ersten Gebots (Lobligaci del Primer
Manament), lpera cmica La finta semplice i Bastien und
Bastienne, el seu primer singspiel (tipus dpera alemanya
amb parts recitades). Lany 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de larquebisbat de la seva ciutat.
Desprs duns quants anys a casa, pare i fill anaren a Itlia (1769-71). A Mil, Mozart conegu el compositor G. B.
Sammartini; a Roma, el papa el condecor amb la distinci de Cavaller de lEsper dOr i a Bolnia contact amb
el pare Martini i realitz amb xit els exmens daccs a
la prestigiosa Accademia Filarmonica. Lany 1770 li encarregaren descriure la que s la seva primera gran pera,
Mitridate, re di Ponto (1770), escrita a Mil. Amb aquesta obra, la seva reputaci com a msic es fu ms palesa encara. Mozart torn a Salzburg el 1771. Dels anys immediatament posteriors daten els primers quartets per a
corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per
a fagot K.191 (1774), les peres La finta giardiniera i Il re
pastore (1775), diversos concerts per a piano, la srie de
concerts per a viol i les primeres sonates per a piano
(1774-75). El 1777 Mozart marx cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A ledat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc ms ben remunerat i
ms satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres
de larquebisbe Colloredo, per els seus desigs no es compliren. Arrib a Mannheim, capital musical dEuropa en
aquella poca, amb la idea daconseguir un lloc a la seva
orquestra, i all senamor dAloysia Weber. Posteriorment,
Leopold envi la seva muller i el seu fill a Pars, on aquest
estren la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens. La mort
de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de
Weber desprs de la segona trobada de Mozart amb la
famlia i el menyspreu dels aristcrates pels quals treESO Llengua catalana i literatura 1
ballava van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a Pars i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin un perode prou difcil en la seva vida. Durant els
anys segents compongu misses, les simfonies K.318,
319 i 338 i lpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781), influda per Gluck per amb un segell ja totalment propi.
Lany 1781, Mozart trenc les seves relacions laborals amb
el prncep arquebisbe de Salzburg i decid traslladar-se definitivament a Viena. All va compondre el singspiel Die Entfhrung aus dem Serail (El rapte al serrall ), encarregada el
1782 per lemperador Josep II. Aquest mateix any es
cas amb Constanze Weber, germana petita dAloysia;
junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la
mort de Mozart. Daquesta poca data la seva amistat amb
F. J. Haydn, a qui dedic sis quartets (1782-85); estren
tamb la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, dexpressivitat molt superior a la de la msica del seu temps.
Larribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcion un
llibretista dexcepci per a tres de les seves millors peres: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Cos fan tutte (1790). Desprs de la mort aquell any de
Gluck, lemperador Josep II conced el crrec de kapellmeister a Mozart, per redu el salari, fet que imped que
sorts del cercle vicis dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com el quintet de corda K.516, les tres
darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Jpiter, del 1788), els
darrers concerts per a piano, etc., contribucions ingents a
aquests gneres. Els darrers anys Mozart escriv les seves
ltimes peres, Die Zauberflte (La flauta mgica) i La Clemenza di Tito, (1791) escrita amb motiu de la coronaci
del nou emperador Leopold II. Precisament mentre treballava en La flauta mgica, amb llibret dEmmanuel Schikaneder, lemissari del misteris comte Walsegg li encarreg una missa de rquiem. El Rquiem en re menor
K.626, inacabat per la seva mort el 5 de desembre de
1791, fou la seva ltima composici, acabada pel seu deixeble F. X. Sssmayr.
Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 18 doctubre de 1741-Trent, 5 de setembre de 1803), escriptor
i oficial militar francs. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandals com el Marqus de Sade o Restif de la Bretonne. Va ser un militar pessimista pel
que fa a les relacions humanes i un escriptor aficionat, tot
i que el seu projecte somiat era: escriure una obra que
saparti dall habitual, que faci molt de soroll i que continu ressonant sobre la terra quan jo hagi mort. Des
daquest punt de vista, es van complir els seus desitjos,
perqu lxit que va aconseguir la seva obra mestra, Les
relacions perilloses (Les liaisons dangereuses), va ser de
tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novelles ms conegudes al mn. s una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de laristocrcia. La seva histria ha originat un gran
nombre de treballs crtics i analtics, obres de teatre
57
i pellcules dirigides, entre altres, per Roger Vadim,
Milos Forman o, la ms destacada, per Stephen Frears, el
1988.
Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802-5 de desembre de
1870) fou un novellista i dramaturg francs, nascut a Villers-Cotterts, departament dAisne, i mort a Puys. El seu
fill, Alexandre Dumas, fou tamb un escriptor conegut. Era
fill del general francs Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas tenia tres anys. A causa de la minsa pensi de qu disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educaci escolar. Amb uns
estudis deficients va comenar a treballar com a passant
dun notari i amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving
de Leuven, va escriure les seves primeres obres. Aquests
balbotejos teatrals van ser una altres molts fracassos.
El 1823 sinstall a Pars i entr al servei del duc dOrleans
com a escrivent, grcies a la seva perfecta calligrafia i a
la recomanaci del general Foy. Continu escrivint i completant la seva formaci de manera autodidacta. Amb la representaci, per part de la Comdie Franaise el 1829,
dEnric III i la seva cort, aconsegu gran notorietat i, el 1831,
amb Anthony arrib el seu primer xit, que continu al llarg
de la seva carrera literria amb el seu gnere predilecte:
el drama i la novella histrica. s un autor prolfic (tragdies, drames, melodrames, aventures...), encara que, per
atendre la creixent demanda del pblic, va haver de recrrer
a lajuda, notria, de collaboradors, entre els quals va
destacar Auguste Maquet (1839-1851), que va intervenir
en diverses de les seves novelles, com per exemple
Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844).
Gran admirador de Walter Scott, les seves novelles histriques, plenes de vivacitat, van gaudir del beneplcit del pblic afavorit per la seva publicaci, per lliuraments, en els
peridics. Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir
a Brusselles el 1851. Va tornar a Pars el 1853 i es va embarcar en diverses empreses, gaireb totes runosa. El
1847 va fundar el Thtre Historique, que, quatre anys ms
tard, va fer fallida. Va ser tamb fundador del setmanari Le
Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual,
igualment, va fer fallida. Va fer diversos viatges a la Gran
Bretanya, Rssia, Itlia i Alemanya. A Itlia va conixer Giuseppe Garibaldi, amb el qual va collaborar en la seva revoluci, a Siclia, el 1860. Gaireb arrunat, es va refugiar
a casa del seu fill, tamb escriptor, i all va morir. Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles i
es va convertir en un dels autors ms prolfics i populars
de Frana. El 1869 inici Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pstumament, el 1873.
26 Resposta oberta.
27 Resposta oberta.
28 Resposta oberta.
Gramtica
Pgina 70
Defineix amb un substantiu collectiu aquesta

imatge.
Gentada.
Pgina 71
1
vegada, granota (2), safareig (2), hort, sesta, teulat, snia,

coses, aigua (2), canya, tou, molsa, paret, vida, mn,
catfols, cosa.
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
vegada
vegades
granota
granotes
safareig
safareigs/
safarejos
hort
horts
sesta
sestes
teulat
teulats
snia
snies
cosa
coses
aigua
aiges
canya
canyes
tou
tous
molsa
molses
paret
parets
vida
vides
mn
mons
catfol
catfols
[La informaci de cada autor procedeix de lenciclopdia

virtual Viquipdia.]
58
Les paraules, granota, hort, teulat i tou
comparteixen famlia de paraules amb granot, horta,
teulada i tova, per, s clar, sn paraules diferents.
Teulat i teulada sn dos mots sinnims, com granota

i granot.
hort: tros de terra en qu es conreen llegums, verdures,

etc.
tova: ma sense coure, assecat al sol; cagarada.
horta: terreny de regadiu destinat al conreu de llegums,

verdures, arbres fruiters.
substantius
alimentaci
balenes (2)
crustacis
boca (2)
aigua
concret
abstracte
x
x
x
x
x
x
ajuda
llengua
aliment (2)
barbes
x
x
x
x
aspecte
pasta
x
x
fora
bandades
x
x
migracions
estiu
mars (3)
hivern
x
x
x
temperades*
balenons
capa
adults (2)
gruix
casos
temperatures
aiges
x
x
x
x
x
x
x
x
abundor
plncton
polars**
x
x
propi
tou: part tova o blana duna cosa.
Quan ens referim a ladjectiu mascul tou, evidentment,

llavors tova ns el femen singular; tous ns el
mascul plural i toves, el femen plural.
com
collectiu
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
individual
canvi nombre
alimentacions
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
balena
crustaci
boques
aiges
ajudes
llenges
aliments
barba
aspectes
pastes
forces
bandada
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
migraci
estius
mar
hiverns
temperada
balen
capes
adult
gruixos
casos
temperatura
aigua
abundors
plnctons
polar
* temperades: participi substantivat.

**polars: adjectiu substantivat
59
Pgina 72
4
Per ordre daparici en el text: serralada, xiprer, destral,

fruits, branques, poca, padr.
Resposta model:
a Generalitat, aiguats.
b temporada.
Ortografia
c Primria/ secundria / qualsevol nom de ciutat, aigua.
Pgina 75
d sistema, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter,

Saturn, Ur, i Nept.
5
a calendari. b catalana. c acusen. d viatges. e segle.

f problemes. g Valncia. h marquesa. i gramtica.
a Carme. b cantava. c vellesa. d trentena. e vctima.

f enfangar. g triangle. h sembrar. i comarca. j paperassa.
k cicle. l carpeta.
a races niques. b gramtiques difcils. c aiges bones.

d pigues negres. e vaques boges. f tiges curtes.
g recances tristes. h platges gregues. i llenges
llargues. j taronges aspres. k marques tendres.
l xeringues asptiques.
a cavall. b llamp. c barba. d sec. e ser. f balana.

g caf. h taula. i carrer. j peix. k ferro. l lent.
blancor, emmanillar, metgessa, marcatge, embenar,

terrs, emplaar, peuet, refrescar, campaneta, gatada,
barbota.
a El ciclista va anar al poble.
Resposta model:
fi m Vam esperar la fi del partit.
f Quin fi us proposeu?
llum m Ja s fosc, cal encendre el llum.
f En aquesta habitaci hi entra poca llum.
salut m Sempre em fa un salut molt cordial.
f El meu avi no t bona salut.
terra m Vigila, el terra s moll.
f El gat ha remogut la terra del jard.
R P G E N T A D A A
R
U N G L O A E D
O N U V O L A D A A
O E T A U L
L A R Y
A D E R U O R C B N
F A M I
P
R E T
A E R A
b La meva mare tenia molta febre.
T M D E T
c Va anar a veure un drama en qu sortia un indgena.
F O R A M E A N D S
E X E R C
d Vine de pressa i omple la bta.
T Y A A
N U S S U R O
e Cantava a la torre del castell.
X C
f El dentista li va treure dues dents.

Gentada: conjunt de gent.
g Es va parlar dhigiene a la classe de tutoria.
Nuvolada: conjunt de nvols.
h La meva germana naixer el mes que ve.
Famlia: conjunt de persones unides per un parentiu.
i El poeta va llegir tres poemes.
Exrcit: conjunt de forces militars.
j Lesportista va pujar a dalt de la pirmide.
Pineda: bosc de pins.

Castanyada: menjada de castanyes.
Pgina 76
Arbreda: conjunt darbres.

Roureda: bosc de roures.
Resposta oberta.
Dcada: srie de deu, especialment de dies o danys.
Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels

alumnes.
a numerada: nmero. b bosquerol: bosc. c enrossir: ros.

d novetat: nou. e publicaci: pblic. f esportista: esport.
g pomer: poma. h forner: forn. i cartolina: cart.
j poblaci: poble. k rodatge: roda. l calors: calor.
Ramat: reuni dun cert nombre de caps de bestiar.

7
Resposta oberta.
Pgina 73
8
a Genciana. b poliol. c Casals. d drag.
60
Lectura
10 a correus. b guixos. c cactus. d bojos. e arbustos.
f globus. g llapis. h totxos. i pallassos. j despatxos.

k focus. l gustos. m lluos. n reflexos. o gimnasos.
Pgina 80
11 a volem. b pugui. c escopiria. d jugava. e cuses.
f puguem. g sorteu. h insultava. i formem. j colliu.

k corrien. l ploraven. m voldria.
Pep Coll, Qu farem, qu direm? Editorial Crulla.
Pgina 82
Pgina 77
12 APRIMAR. RAJOLA. GIRAFA. EMBUT. NAVEGAR.
TORR. OLORAR. NEGOCI. ANACONDA.

Nom del poble: Argentona.
a La narradora (Bet), la mestressa del Pal, la vella del

Canaleres.
b varen, naixia, veien, havia, estaven.
b Els minairons, seguint les ordres de la Bet, han netejat

la vall descombraries. Per nhan fet un gra massa,
perqu tamb han llenat a labocador nens que duien
els bolquers bruts.
c agrumollada: grumoll; florits: flor; remoguts: moure;

entollada: toll.
c Pensen que un boig, un fantic o un depravat ha dut a

terme aquesta malifeta.
13 a Resposta oberta.
d El Jep de Tavella, ja que s el primer que ha vist els

nens.
e Les troben distretes, ben tranquilles, jugant a fer
castells amb llaunes abonyegades.
Lxic
f Calia remarcar que els bolquers havien destar

abandonats, que no els ports a sobre cap criatura.
Pgina 79
1
Setanta-set accepcions.
Gos datura, daigua, de presa, coniller, llebrer.
a Despistar. b Estar molt enfeinat. c Subsistir.

d Anar-sen. e Enfonsar-se. f Rpidament.
Profund: elevat; ferstec: dcil; lluminosa: fosca;

sempre: mai; gracis: avorrit; vigorosament: dbilment;
esgarrapar: acariciar.
Trist: entristit, compungit, afligit, melangis, abatut...;

cam: via, senda, sender, caminal, caminoi, vial, carrer...;
harmonis: harmnic; gos: ca, quisso, mast, brac,
gnguil; mestre: professor, educador, preceptor,
pedagog...
Martim, mariner, marisc, marinejar, marinada.
g Perqu comenta que els nens devien anar

escagassats, quan aix s el que menys importa,
tenint en compte la gravetat de lincident i el lloc poc
higinic on els han trobat.
Resposta oberta.
h El dilluns de Pasqua.
Aquest s lltim dia de les vacances de Setmana
Santa: els forasters emprenen el viatge de retorn i
solen deixar moltes escombraries escampades arreu.
s el moment del retorn a la normalitat.
2
a canalla, criatures, criatures de bolquers, marrecs.

b deixalles, escombraries.
C Q A E S T E R R
A B N A
M I
7
Eixamplament, matusserament, ferrocarril, parentiu.
Gat, gato, cat, chat; gos, perro, dog, chien; muntanya,

montaa, mountain, montagne; mare, madre, mother,
mre.
E U E
E U S G T R P S
P T U E N O R A T E
I
R R B C A U B O P
R R E T G U R U P G
M S U T C B
R S
E S N M L A R G E M
I
O P S E R E O L
M U E S C A L O B E
61
Classificaci:
Coll: Campirme. Pla: Esterri. Poblaci: Burgo, Escal,
Espot, Montgarri, Unarre. Mirador: Caubo. Vall: neu.
4
Resposta oberta.
Pgina 83
5
ruta
dificultat
longitud
durada
punt de sortida
Quatrepins
Molt difcil
29,2 km
4h
Espot esqu
La Mollera
Fcil
10,7 km
1 h, 20 min
Esterri dneu
Isards
Difcil
17,6 km
2h
Unarre
La Mola
Fcil
14,2 km
2h
Espot
La Mollera
6
Hi trobaran cinc narracions: Lo tarter dels minairons,

Un jornal de mil dimonis, El canut dels minairons,
Coces i bots de pernes, El bordegot que va veure els
minairons.
Minairons
Pep Coll
A lAlta Ribagora en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a lAlt Urgell, reben el nom de minairons amb les variants de manairons o menairons; i encara, en altres indrets meridionals, ms allunyats del Pirineu, sn coneguts
per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns
mateixos ssers diminuts que alg guarda tancats dintre
dun canut dagulles. Sobre la natura real daquests ssers,
tamb hi ha diversitat dopinions. Alguns padrins em parlen de cuques, aix en general, sense aclarir per exemple,
si aquestes bestioletes poden volar o no. Altres em diuen
que sn com un eixam de mosquits petitssims, gaireb
invisibles. Nhi ha que prefereixen comparar-los amb els borinots, a causa de la brunzidera que fan en sortir del canut.
Ning no dubta, per, que sn tan remenuts que en un canut de canya nhi caben a milers i que quan hom el destapa, surten delerosos exigint un treball. En fi, que sn un
corc de feina, encara que no siguin ben b corcs.
Un bon grapat dhereus del Pirineu han estat, en alguna
ocasi, amos del canut dels minairons, grcies al qual la
casa ha anat amunt com un bolet. Entre els propietaris del
canut, hi ha, per descomptat, els hereus de les cases bones, per no hi manquen tampoc els vividors amb fama
demprar males arts per poder viure amb lesquena dreta.
Encara avui, els padrins es recorden de les cases que dis-
62
posaven daquests jornalers incansables que, de ms a

ms, treballaven de franc. Si fes una relaci completa de
les cases que, des de Benasc fins a Andorra, havien estat possedores del misteris canut, no hi faltarien aquests
noms: Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor
dAulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella,
Tor dAls, Badinet dIsil, Sidro dEstaon i el Feu de la Gurdia dAres.
En altres histries, la propietat del canut s atribuda a un
jornaler valent i forut generalment annim, capa, ell
tot sol, denllestir la mateixa feina que tres o quatre persones. De tots aquests ganpies, el Maral de Farrera s
dels pocs que sesmenten pel seu nom. Conten que
quan anava a jornal pels pobles de la coma de Burg,
arrossegava un tros de dalla, llarg com la veracreu. Un cop
al prat, seixarrancava davant de lherba i obria a cops de
dalla un rem de quinze o vint pams. Quan desprs del jornal, algun tafaner li preguntava si era veritat que els minairons li feien la feina, ell responia: Saps qui sn els
meus minairons? Bona dalla i bons collons!
Les histries de minairons abunden especialment en els
poblets de les serralades que separen les valls de la Noguera i del Segre, des del masss del Boumort fins a Andorra. La majoria dels relats sn variacions a lentorn de
dues trames que es van repetint, canviant els protagonistes
i els indrets geogrfics. Podrem titular-les com el mosso tafaner els mana que atarterin rocs i el dallador
preufetaire els fa dallar un prat dherba de molts jornals.
Mossn Seraf, en el recull esmentat, Quan Judes era fadr, fa viure ambdues faccies a un mateix protagonista,
un dallaire de casa Maral de Farrera. Personalment, ambdues histries les he trobat sempre separades. Lo Tarter
dels Minairons s una versi de la primera faccia, ambientada en aquest cas a la Gurdia dAres. Un jornal de
mil dimonis recrea la histria del dallaire, curiosament un
gavatx, el qual enllesteix, en un girar dulls, lextensa prada de Saverneda.
Lluny de constituir una espcie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part duna gran famlia de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes
de fades europeus. Els illustradors de contes recordo
especialment Apelles Mestres solen dibuixar-los vora els
bolets, els quals al costat dels nans semblen immensos.
Alguns antroplegs opinen que lafinitat entre bolet i
gnom s una relaci de causa-efecte. Josep M. Fericgla,
en un suggeridor estudi titulat El bolet i la gnesi de les cultures, arriba a la conclusi que els minairons sn fruit de
la ingesti dun determinat bolet allucingen, lAmanita
muscaria. Segons aquest estudis, la ingesti del popular
matamosques amb el seu caracterstic barret vermell
amb piquets blancs produeix un seguit dallucinacions:
hom se sent petit, petit, i veu milers de guspires que sapaguen i sencenen davant seu. Al mateix temps, hom t
unes ganes imparables de moures i dactuar. Com si tingus els minairons ficats al cos, vaja! De tot aix, Fericgla
en dedueix entre altres conclusions que les histries
de minairons sn fruit daquests estats dallucinaci.
Histries, doncs, allucinants, imaginades abans de la civilitzaci cristiana per uns quants tocats pel bolet. Els
bruixots primitius, amb el fals pretext que el matamosques
s verins, imposarien a la poblaci el tab de menjar-ne.
Entretant, ells podrien continuar enrotllant-se, sense por
que la seua raci de droga escassegs al bosc.
Sens dubte que la tesi de Fericgla s enginyosa, a la vegada que pretn dexplicar altres fbies i flies respecte als
bolets. Tanmateix, potser no cal tastar cap dosi de matamosques per endevinar qu sn realment els minairons.
De fet, la darrera historieta del captol, El bordegot que va
veure els minairons, ens mostra ben clarament que
aquests petits treballadors no sn fantasies ni allucinacions
de cap penjat. El xiquet de Montardit no noms els veu,
sin que els experimenta en la prpia pell: sen va cap a
casa plorant, amb els morros inflats per uns minairons de
carn i ossos. Ell sap que els minairons existeixen de
deb, que cada vespre els mossos de lAgust pregunten
a lamo desprs dhaver corbejat tot el sant dia: Qu farem? Qu direm? Dem els contesta el patr aneu
a dallar el Prat de la Cultia.
Els minairons sn els mossos, de ca lAgust o de qualsevol
altra casa bona del Pirineu. Seguint el fil del raonament,
aquesta revelaci ens podria portar molt lluny pels camins
duna interpretaci social daquests follets. La llegenda explica que quan els minairons surten del canut i exigeixen
feina, en el cas que lamo no els mani res, lescanyen all
mateix. Amb altres paraules, el refranyer ens avisa del mateix perill: Qui t mossos i no els veu, es fa pobre i no
sho creu. Morir escanyat a lacte, o morir de fam i de
misria al cap dels anys, s un detall del tot accidental.
Certament, els minairons fan la mateixa feina que els
mossos i els jornalers del camp, que els esclaus a lantiguitat clssica, que els serfs de ledat mitjana, que els
obrers de les ciutats industrials... Lescriptor Bertolt Brecht,
en un dels seus poemes ms coneguts, es preguntava fa
unes dcades: Tebes, la de les Set Portes, qui la constru? Als llibres figuren els noms dels reis. Arrossegaren els
reis els grans blocs de pedra? Per descomptat que no. Els
monarques ja tenien prou feina a donar les ordres, eren els
minairons els qui realment van haver de suar la cansalada.
Decididament, la nostra civilitzaci potser totes les civilitzacions han estat obra dalguna mena de minairons.
En la societat capitalista davui, milions de remenuts
obrers aturats es desviuen per trobar un amo que els ma-
ni una feina. A final daquest millenni, leconomia de

mercat, revifada desprs de lensorrament del comunisme
sovitic, consolida la divisi ancestral de dues classes
de persones: els minairons i els amos del canut. Hi ha tamb una altra classe de treballadors: els qui posseeixen un
drap de les encantades. Deixem-los per al proper captol.
Lo tarter dels minairons

Lhereu de la Borda del Feu, una masia de la Gurdia
dAres, tenia el canut dels minairons. Un mat anava amb
el seu mosso a la fira dOrgany per comprar una mula.
Quan ja eren a la Collada del Pillat, lamo es va recordar que
shavia descuidat el canut a casa i hi va fer tornar el mosso:
A sota del meu matals li va dir, hi trobars un canutet dagulles. Vs-lo a buscar, per, sobretot, no lobris.
No el destapessis per res del mn!
El mosso, cames ajudeu-me, va tornar a la masia. Va
agafar el canut i, picat per la tafaneria, va voler esbrinar qu
coi hi guardava el seu amo all dintre. De tornada, quan tot
just si havia travessat el barranc, va obrir el canut. En traure el tap, va sortir un raig de minairons que feia feredat de
sentir: Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?,
brunzien neguitosos davant dels seus nassos com un
eixam de mosquits. El mosso, tot desconcertat, no sabia
cap on girar-se. Finalment se li va ocrrer de dir:
Agafeu tots els rocs que trobeu i atartereu-los all dalt.
Com emportats pel follet, els minairons es van afuar cap
a lindret que el mosso els assenyalava i, en un batre dulls,
hi van traginar totes les pedres de la muntanya. Immediatament, van tornar a arremolinar-se damunt del seu cap:
Qu farem, qu direm? Qu farem, qu direm?, rondinaven cada cop ms neguitosos.
Doncs ara... rumiava el mosso. Doncs ara, fiqueuvos dintre del canut!
En un ai, van colar tots per lull del canut, com si sels xucls un remol del riu. El mosso va enroscar el tap ben enroscat i va respirar tranquil. Encabat, va continuar el cam,
fins que va trobar lamo que ja lesperava a lArreposador
de Cab.
Lendem al mat, lamo treia foc pels queixals.
Qu reres de Du mels vas fer fer ahir, als minairons?
Jo? No re... No el vaig pas obrir, el canut balbucejava
el mosso.
No ho neguis, que b mho he prou trobat aquesta nit.
Estaven xops de suor.
Perdoneu la meua tafaneria va confessar finalment el
mosso. No sabia qu manals, i al final els vaig dir que
traginessin rocs.
63
Doncs tu s que has tornat a nixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, thaurien fet la pell all mateix.
Des de llavors, lindret del bosc on van actuar els minairons
es coneix com el Tarter dels Minairons. Sn unes garberes de rocs i camals, allargassades com un riu i situades
al mig del bosc, a laltre cant del barranc de la masia del
Feu.
Un jornal de mil dimonis

Davant de la masia de Saverneda, shi estn una gran prada de cent jornals; sens dubte, s un dels prats ms
bons de tot el Pallars. Fa molts anys va viure a la casa un
hereu vicis, que es passava el dia a la taverna jugant a cartes. Era un jugador tan empedret que, una vegada, quan
va haver perdut els diners que duia al damunt, es va jugar
el prat de davant de casa. Tot sencer, excepte un jornal que
es reservava per a ell. Com que va perdre, els companys
de joc li van exigir que tan aviat com lherba estigus a punt
de dalla, havia de marcar el jornal. Ells es quedarien amb
la resta del prat.
Com cada any, a final de juny, van arribar unes quantes colles de dalladors gavatxos, repartides pels pobles de la Ribera de Sort. Lhereu de Saverneda en va llogar un, que
tenia fama davanar-ne molt.
Et pagar b, per, sobretot, fes-me un bon jornal li
va dir.
Passeu pas pena, company va respondre el gavatx
. Us prometo que en quedareu content, del meu jornal.
A punta de dia, el dallador es va presentar al prat. A mig
mat, quan la criada li va portar lesmorzar, el jornaler encara no havia comenat a segar. Picava la dalla, assegut a
lombra dun freixe. A migdia, quan li va portar el dinar, lhome continuava picant la dalla.
Qu li passa, a la dalla? va dir la dona, amb la mosca
al nas. s que no talla, potser?
No pas tant com hauria de tallar, madama va fer el dallador, la mar de tranquil.
Desprs de cruspir-se un bon berenar, el gavatx, sense
aixecar el cul de la gleva, va continuar picant la dalla. En
tornar a casa, la criada va avisar lamo:
El jornaler encara no ha tocat feina.
Lhereu destac el cavall i cavalc cap a lextrem del prat,
fet una fria:
Tu s que mhas ben tocat la grcia de Du, gavatx dels
collons! va esbroncar-lo lamo. Ja pots fotre el camp
ara mateix!
Perdeu pas loremus, company va dir el jornaler, aixecant-se de terra amb parsimnia. En aquest moment anava a comenar.
S, home, ara que ja ha sortit lestel bover!

Hi ha temps de sobres, company. Doneu la volta al cavall i correu a galop pel mig de lherba fins a lextrem del
prat. Sobretot, gireu pas el cap enrere.
Lhereu don una estirada a la brida, adre la bstia cap
a lherba i galop a esperons batuts pel mig del prat. Darrere seu sentia un espetec de dalles, com si milers de segadors li tallessin lherba darrere els talons. A lextrem de
la feixa, va aturar el cavall. En donar la volta, lhereu va quedar meravellat: el prat estava dallat de punta a punta. El gavatx continuava a laltre extrem, sense haver donat un pas.
Quants nhi havia, de segadors? va preguntar lamo tot
satisfet, quan va tornar a laltre extrem del prat.
Una bona colla, company va dir el gavatx. Un per a
cada estaca dherba i encara en sobraven. I afeg: Deixeu assecar lherba i encabat cremeu-la. La doneu pas a
cap bstia, que li faria mal.
Poc desprs, arribaven els companys de joc per posar les
fites al prat i apropiar-se de tot el que havia quedat sense
dallar. En veure aquell jornal de mil dimonis, es van quedar amb un pam de nas.
El canut de diablorins
Fa molts anys, hi havia un hereu a casa Llibrada de Benasc
que era un escanyapobres: prestava diners a interessos
molt alts i ja es cobrava el rdit per endavant. Si per
exemple li demanaves cent duros, ell ja noms ten deixava setanta-cinc. Lhome no parava mai a casa, sempre
voltava pels pobles de la vall, negociant amb bestiar i visitant els seus deutors. Aix i tot, no la tenia pas abandonada, largenda. Ben al contrari, sempre era el primer
dacabar de dallar lherba o de mallar el blat. La gent deia
que tenia un tubet de diablorins i que, de fora estant, els
manava la feina de casa.
Un dia un home de casa Per de les Pals baixava a Castill a buscar el pa. Quan passava per Pedrafita, va trobar
un tubet vora del cam. El va aplegar de terra i, encara no
lhavia acabat de destapar, quan van comenar a sortir-ne
tvecs a raig fet:
Brooom, brooom, brooomm! Qu farem, qu farem!
brunzien aquells bombolons.
Lhome va veure de seguit que all noms podia ser
obra del diable:
Doncs torneu-vos a fotre aqu dins. A fe de Du! va
renegar.
Quan van ser tots a dintre, va tancar de nou el tubet i sel
fic a la butxaca. En comenar la baixada del Coll de Fades, va trobar lhereu de Llibrada, que pujava en direcci
contrria a cavall de la seua egua.
No has pas trobat un canut? li va preguntar. Venia
de la fira de Vilaller i lhe perdut per aqu dalt.
64
Doncs aqu el tens va dir el Per, tornant-li el canut.
El bordegot que va veure

els minairons
Quan aquell home de Per, una de les cases ms miserables de les Pals, contava aquesta ancdota al seu poble, la gent li deia:
A casa lAgust de Montardit, les coses rutllaven fora b.

La gent del poble murmuraven entre ells, que totes les ponien en aquella casa, perqu el vell tenia els minairons. Un
dia de festa, el jovent del poble feia conya a la plaa parlant daquest misteris canut que guardaven a ca lAgust. Un bordegot ms xic sels escoltava amb unes orelles
de pam.
Que ruc que vas ser! Per qu no tel vas quedar, el canut? Thauries pogut fer ric en quatre dies.
Mestimo ms fotrem de gana contestava ell que
tenir tractes amb aquella patuleia de diables.
I com sn els minairons? va preguntar el xiquet.
Coces i bots de pernes
No els has vist mai? va fer un dells. Doncs vs a

ca lAgust i demanals al vell. Digues que ja els hi tornars.
B tels deixar prou.
Un home dun poblet de vora Gerri, quan anava a la fira de

Sals, se nemportava la capseta dels minairons. Al mat
del primer dia, donava un tomb pel Firal i es triava les millors mules. A lhora de fer el tracte, el venedor, com es pot
suposar, lin demanava un ull de la cara. Ell acceptava el
preu, per amb la condici que la bstia no fos guita.
Sense fer-sho dir dues vegades, el nen va crrer cap a casa lAgust.
Mhan dit els grans si fareu el favor de deixar-me els minairons va demanar al vell. Ja us els tornarem desprs.
Aix rai! assegurava el venedor. No us cal tenir por,

que la sobreanya s ms fiada que un gos datura.
Esperat un moment que ara tels vaig a buscar va respondre el padr. El va fer passar a una habitaci, va tancar
la porta i sen va anar.
Abans de tancar el tracte, el comprador exigia el reconeixement de la bstia. Llavors ell es ficava la m a la butxaca
del gec i destapava una mica la capsa. A lacte, uns
quants minairons volaven cap a la panxa de lanimal. Li fiblaven el braguer i li feien pessigolles a lentrecuix. Com
que sn tan remenuts, ni lamo de la bstia ni els tafaners
no es taleiaven de re. La mula, per ms mansa que fos,
acabava donant coces i bots de pernes a tort i a dret, com
una pollina enjogassada. Davant daquesta reacci tan
inesperada de lanimal, el venedor es quedava duna pea:
Al cap duna mica, van entrar els mossos de la casa. Lun

li va estirar les orelles, laltre li va donar unes quantes surres al cul, un tercer li va inflar els morros a bufetades i, finalment, un altre li va fumbre un mastegot que el va
amorrar a les lloses del terra. En un batre dulls, el pobre
xiquet va rebre ms llenya que els rucs dHortoneda en tota la llarga vida descarrs. Al cap duna mica, va entrar el
vell de lAgust:
Qu, nen, qu te nha semblat? Ja has vist com treballen, els meus minairons? Doncs digues als teus amics que,
sempre que els vulguin veure, jo els els ensenyar amb
molt de gust.
Que s estrany deia. Mai no lhavia fet, una cosa

aix.
Doncs ja ho veieu, s guita com un dimoni.
Com que el reconeixement era sempre observat per algun
curis, aquella bstia ja havia quedat marcada per tota la
fira: no la voldria ning ni que la dons a tira-ramal. Lamo,
doncs, no tenia altre remei que vendre-li la mula a preu
llenat. Cada any aquell firandant se nemportava per cap
diner la florinata de Sals.
Un any se li va destapar sense voler el canut a la butxaca,
i el minairons es van estendre per les eres i pels carrers
de la vila. Les pobres bsties tenien un desfici com si els
piqus lescur. Fotien unes pinyes, que segons on et tocaven, ja havies begut oli. Hi havia pena de la vida de navegar pel Firal i ms dun firandant va prendre mal.
Conten que la vida daquest home va acabar de forma trgica. Es veu que un dia es va emprenyar amb els minairons perqu no es van comportar com ell volia. El cas s
que, per castigar-los, els va manar que atarteressin rocs.
En lloc dobeir, els minairons es van abraonar damunt del
seu amo i el van matar a picades.
El xiquet sen va anar bramant cap a casa seua.

Extret del llibre de Pep Coll Muntanyes Maledes, Editorial Empries.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Reps
Pgina 84
1
Es tracta dun text expositiu, ja que ens informa

dun tema de manera clara, ordenada, precisa i lgica.
A ms, el text est dividit en diversos pargrafs i t
un vocabulari fcilment comprensible.
Resposta oberta.
65
Missatge, s, funci, pblic.
Estats Units, Internet.
Un diccionari de termes tcnics o un diccionari

dinformtica.
Autoavaluaci
Pgina 85
1
La finalitat dun text expositiu s informar el lector.
Les categories gramaticals ms freqents dun text

expositiu sn els substantius i els verbs.
Correcta.
Per fer un bon resum, cal subratllar el text.
En un resum no sha de donar lopini personal.
Un nom i un substantiu sn la mateixa categoria

gramatical.
Els noms comuns fan referncia a coses que es poden

veure, tocar, olorar
Correcta.
Correcta.
10 Correcta.
11 Correcta.
12 Correcta.
66
Continguts
Presentaci de les caracterstiques generals dels textos descriptius.
Comprensi dun text descriptiu escrit.
Observaci i anlisi de diversos textos descriptius.
Relaci de substantius amb ladjectiu corresponent.
Elaboraci de textos decriptius.
Estudi de la llengua (gramtica, ortografia)

Distinci entre els adjectius variables i els invariables.
Identificaci dels adjectius dun text.

Flexi de gnere i nombre duns adjectius donats.
Presentaci i aplicaci de les normes daccentuaci.
s correcte de la diresi.
Escriptura d'un dictat preparat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Pigmali de Joan Oliver.
Presentaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves
caracterstiques principals.
Identificaci dels gneres literaris de diversos textos.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques generals dels textos descriptius.
Fer servir Internet per a lobtenci dinformaci.
Analitzar els textos descriptius.
Elaborar textos decriptius.
Definir ladjectiu.
Distingir entre els adjectius variables i els invariables.
Identificar els adjectius dun text.
Flexionar el gnere i el nombre duns adjectius donats.
Aplicar les normes daccentuaci.
Escriure correctament les paraules amb diresi.
Escriure correctament un dictat preparat.
Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal.
Resoldre les activitats sobre la lectura.
Reconixer els grans gneres literaris i les seves caracterstiques principals.
67
Pgines 88-95

descriptiu i ara proposem la lectura dun text que
descriu la serp trit, el qual adjuntem com a material
fotocopiable al final dels recursos segents.
Pgines 96-99
Gramtica Ladjectiu
6. Escriu tots els adjectius que trobis en la lectura.
7. Completa la taula segent:

mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
ample
Comunicaci El text descriptiu (I)
curta
1. Copia els passatges de la lectura en qu es descriu

fsicament el trit del Montseny.
2. Indica les parts en qu sestructura el text. Raona
la teva resposta.
3. Escriu els dos mots de la lectura que fan referncia
al color i que procedeixen del camp semntic de
lalimentaci.
4. Dibuixa el trit del Montseny a partir de la
descripci que hi ha en la lectura. Desprs, busca a
Internet una fotografia daquest amfibi i compara-la
amb el teu dibuix.
semblants
fredes
8. Substitueix els sintagmes preposicionals
subratllats per adjectius:
a El trit del Montseny.
b Una franja de color taronja.
c s un dels amfibis dEuropa ms amenaats.
d Algunes de les caracterstiques de la seva biologia.
5. Fes la descripci dun animal domstic. Una

vegada lhagis feta, posa-la en com amb els teus
companys i companyes de classe.
68
Pgines 100-103
Pgines 108 i 109
Ortografia Laccentuaci i la diresi
Literatura El fet literari
9. Explica per qu saccentuen les paraules segents:
14. Llegeix atentament aquest poema de Josep

Carner i comparal amb la lectura. Indica quin dels
dos textos s el ms literari i argumenta la teva
resposta:
trit centmetres tamb

estn rea hbits
10. Explica per qu no saccentuen les paraules
segents:
tritons adults xocolata
habita insectes biologia
La granota
Sc la granota, la granota;
miro en les aiges del cel blau;
tinc una pell molt delicada
11. Subratlla tots els mots del text que tenen un

accent diacrtic. Desprs, escriu dues frases: una
amb el mot accentuat i laltra amb el mot sense
accent.
i els dits del peu entrelligats.

En laigua salto i en la terra,
i amb igual joia vaig nedant!
12. En el text hi ha un mot que porta diresi.

Escriu-lo i justifica per qu en porta.
Menjo peixets si laigua em volta,
13. Dictat
Verd, groc i negre sn tothora
El mes de febrer daquell curs va succeir una cosa molt estranya: hi va haver un esclat generalitzat de violncia.
Les senyoretes de la vigilncia al pedrs deien que tot era
cosa del temps, que la mainada era com el sembrat i necessitava aigua. Feia mesos que no plovia, des dabans de
Nadal si no ho recordo malament, i lescalfor acumulada
a latmosfera influa, segons les mestres, en lestat neguits i susceptible que afectava la majoria dels alumnes.
els meus colors; quin goig no fan!
El cas s que ning no estava b amb ning. A classe ens

portvem malament i fiem enfadar els professsors i les
professores, els quals, tot sha de dir, no estaven precisament dun humor gaire llut. Ens castigaven, i nosaltres
encara ens comportvem pitjor.
o cucs, si a terra vaig dun salt.
Jo, fins al terme de mos dies,

us cantar de laigua estant.
I menvaneix una pensada;
quan hagi fet el darrer salt,
les meves potes del darrere
un refinat les menjar.
15. Per grups, redacteu un text literari que tingui
com a protagonista un trit. Pot ser un conte o b
un poema. Desprs, llegiu-lo en veu alta i amb
lentonaci adequada davant la resta de la classe.
ngel Burgas, L'anticlub. Editorial La Galera.
69
El trit del Montseny

Com s?
Els tritons sn semblants a les granotes i gripaus, per dadults mantenen la cua que tenien quan eren capgrossos. El trit del Montseny
fa poc ms de 10 centmetres, t el cap ample i aplanat. La pell s ms
llisa que la del seu cos, el trit pirinenc, i s translcida en la part ventral. El dors s de color xocolata i alguns individus presenten unes taques grogues-verdoses irregulars a les parts laterals de la cua i del cos.
Tamb tenen una franja de color taronja tant per sota com per sobre
la cua, i que de vegades sestn pel dors. El mascle s ms robust i
t la cua proporcionalment ms curta i ms alta que la femella ja que
la utilitza per a subjectar-la durant la reproducci.
On viu?
Al Montseny, on habita en torrents daiges netes, fredes i molt oxigenades, a una altura superior als 600 metres, sobretot a les fagedes
per tamb als alzinars. T una rea de distribuci molt reduda (menys
de 40 km2) i per aix en aquests moments s un dels amfibis ms amenaats dEuropa.
Qu menja?
Salimenta de larves de salamandra, larves dinsectes aqutics, de petits cargols, crustacis, cucs i sangoneres.
Com viu?
Viu nedant als torrents daigua, on samaga en esquerdes i sota pedres.
T hbits nocturns. Algunes caracterstiques de la seva biologia sestan estudiant actualment.
Eullia Garcia Franquesa,
Cavall Fort, nm. 1067 (gener de 2007).
70
C. radioactiva: impurificaci duna substncia o dun
medi ocasionada per la presncia delements
radioactius.
El text descriptiu (I)
Pgina 90
6
1
Pgina 91
influx: influncia.
llumenera: llum doli que serveix en un receptacle amb
peu i agafador, i amb un o ms brocs per al ble o blens;
en la lectura sutilitza en el sentit de llumener (estri que
serveix per fer llum).
logotip: distintiu grfic que identifica una marca, un
producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom
o per lletres del seu nom.
obs: pea dartilleria, el projectil de la qual descriu una
trajectria ms corba que el can i menys que el morter.
potencial: potncia, capacitat dobrar.
2
kW: kilowatt/quilowatt, unitat de potncia equivalent a

1.000 watts.
LED: sigla (light-emitting diode, angl.), dode emissor de
llum dalta intensitat.
lux: unitat dilluminaci del sistema internacional,
corresponent a la illuminaci uniforme que rep el flux
llumins d1 lumen per metre quadrat (smbol, lx).
skyline: lnia de lhoritz.
Agbar correspon a la companyia Aguas de Barcelona.

En catal hauria de ser Aigbar.
a Perqu atreu molts turistes i curiosos que volen
captar-ne imatges i perqu, en aquesta ocasi,
shi projectaran les dotze campanades de Cap dAny.
b Larquitecte Jean Nouvel. Lempresa Mirelec
Enginyeria.
c Les nits de divendres i els caps de setmana, des
de les vuit del vespre fins a les onze de la nit durant
lhivern.
a F. b C. c C. d F. e C.
Transcripci del text de la notcia de lINFOK:
La Torre Agbar
22/10/2003
La Torre Agbar de Barcelona, de 144 metres dalada,
ha arribat al punt ms alt.
A la punta de la Torre Agbar de Barcelona ja hi oneja una
bandera. Ahir es va construir el punt ms alt daquesta torre tan curiosa. Ara noms queda recobrir la torre amb planxes dalumini de colors i lmines de vidre, que li faran agafar un color daurat i la faran brillar amb el sol.
No s la torre ms alta de Barcelona. Aquest honor el t
la torre Mapfre, que hi ha a la zona olmpica. Per la Torre Agbar s molt ms original, per la seva superfcie, totalment llisa, i la seva forma de prisma, que molts troben
similar a la dun supositori. De fet, est inspirada en la muntanya de Montserrat.
Les torres ms altes
A Taiwan, a la Xina, van ms avanats i ja han enllestit el
Taipei 101, que sha convertit en ledifici amb oficines ms
alt del mn. s construt a prova de tifons i terratrmols
per evitar ensurts. Una altra de les qualitats daquest edifici s el seu sistema dascensors. Lhan fet molt potent
pensant en aquells que treballin a lltim pis. Pot arribar a
la velocitat dun quilmetre per minut, o el que s el mateix, 60 quilmetres per hora.
f Es veuen millor de lluny.
Abans que el Taipei 101, ledifici doficines ms alt eren les

torres Petronas, que es troben a Kuala Lumpur, capital de
Malisia, i que fan 452 metres dalada. Per la torre
ms alta del mn es troba al Canad, s la torre CN, i s
a la ciutat de Toronto. No s un edifici ni per treballar-hi ni
per viure-hi; noms serveix de torre de telecomunicacions.
C. acstica: pertorbaci de lambient sonor normal,

originada per fonts de soroll.
Al mn hi ha molts altres edificis que sobresurten de la resta dels seus vens per la seva alada.
C. atmosfrica: contaminaci de laire.
A Barcelona, des dels Jocs, hi ha un parell de torres a

tocar de la platja. La ms alta de totes dues, la torre
Mapfre, fa 157 metres.
d Les campanades de la nit de Cap dAny.

e En un aparador publicitari o en una tela immensa
per a un artista plstic.
Resposta oberta.
dode: dispositiu electrnic provet de dos terminals que

deixa passar el corrent noms en un sol sentit.
C. de les aiges: alteraci de lequilibri dels

ecosistemes aqutics.
C. lumnica: alteraci de lambient per excs de llum.
A Pars nhi ha una que s de visita obligada quan shi va

de turista, la torre Eiffel. Fa 312 metres.
71
A Hong Kong, el Banc de la Xina t un edifici de 369 metres.
A Nova York hi ha lEmpire State. T 103 pisos i fa anys
va ser ledifici ms alt del mn. Per daix fa molt
temps.
[Nota desmena al llibre de lalumne: lenunciat a

ha de dir Hi ha un mot amb diresi, un mot esdrixol,
un de pla i un dagut.]
A Chicago trobem la torre Sears, que fa 443 metres.
Mots amb accent o diresi:
I aviat comenar a construir-se el que diuen que ser ledifici ms alt del mn. Un gratacel doficines que es far a
la Zona Zero.
a redut, dodes (esdrixol), energtic, est.
llum: substantiu; illuminaci: substantiu; lluminoses:

adjectiu; sillumina: verb; illuminada: verb (participi);
llumeneres: substantiu; lumnica: adjectiu.
Resposta oberta.
13 a 5 paragraf. b 2n pargraf. c 6 pargraf. d 2n pargraf.
Groc: cru, llimona, merda doca, palla. Marr: castanya,

spia. Blau: cel, mar, turquesa. Vermell: carm,
escarlata, granat, porpra. Gris: cendra, plom. Indefinit:
ala de mosca, catxumbo, gos com fuig.
Amb accent diacrtic: dna, t.

b obs, francs, per, illuminaci, bellssim, ltim,
srie, nmeros, smbols, sries.
Amb accent diacrtic: s.
c difcil, perqu, contaminaci, lumnica (amb accent
diacrtic: s).
d srie, sries.
14 2n pargraf (fins a des de les vuit del vespre fins a les
onze de la nit durant lhivern). 5 pargraf. 6 pargraf.

Aquests pargrafs sn descriptius perqu expliquen les
caracterstiques de la Torre Agbar.
10 trajecte nocturn; medalles originals; sala immensa;
redudes proporcions; despeses energtiques;

bellssimes installacions; esglaons uniformes; objecte
llumins; sostre ondulat; freqncies lumniques.
Pgina 92
15 Resposta model:
semblances
diferncies
Muntanyes
de Montserrat
forma
duresa
surt de la terra
element
de la natura
color
pedra
Guiser
forma
surt de la terra
relacionats
amb laigua
(empresa)
element
de la natura
molts colors
11 una srie de lletres, textos, nmeros i smbols.
[les grans possibilitats del sistema] per combinar

colors, programar sries lluminoses i projectar
logotips.
El sistema de dodes LED dna una gran uniformitat a
la llum i un millor rendiment dels colors, optimitza el
consum energtic i t un redut cost de
manteniment.
12 [...] s un edifici de referncia [...].
La torre s visible [...] per s la illuminaci nocturna

[...].
Aquest s un potencial [...].
16 Resposta oberta.
Pgina 93
17 Les plantes de ledifici (33 en la lectura, per 31 en
lexercici).
Quan la torre est totalment illuminada [...].
La xapa ondulada que genera un bany de llum.
Quan es fa fosc s difcil escapar al seu influx.
metfora: la primera pell; la segona (pell), per referir-se

a cada un dels cilindres ovals no concntrics de qu es
compon la torre.
En part s perqu no enlluerna.

La contaminaci lumnica que genera s nulla [...].
Resposta oberta.
Temps verbal: present dindicatiu.
18 Forma: ovals, concntrics. Situaci: interior, vertical,
central, (exterior), interiors. Color: (terra), blaus,

verdosos, grisos. Altres: lacada, difanes, transparent,
translcid.
Adjectius sinnims: difan i transparent
72
19
Nom: Sears Tower

Ciutat: Chicago
Pas: EUA
Arquitecte: Bruce Graham
Any de construcci: 1974
Metres dalada: 442
Nombre de pisos: 108
Caracterstica ms rellevant: s el tercer gratacel
ms alt del mn.
Nom: Torre de Pisa

Ciutat: Pisa
Pas: Itlia
Arquitecte:
Metres dalada: 55
Nombre de pisos:
Caracterstica ms rellevant: T una inclinaci
dun 10 %.
Nom: Empire State Building

Ciutat: Nova York
Pas: EUA
Arquitecte: Shreve, Lamb i Harmon.
Metres dalada: 443,2
Caracterstica ms rellevant: Del 1931 al 1972 va
ser ledifici ms alt del mn. Una antena de 62 corona
ledifici.
Nom: Burj a lArab Hotel

Ciutat: Dubai
Pas: Emirats rabs
Arquitecte: W. S. Atkins
Metres dalada: 321
Nombre de pisos:
Caracterstica ms rellevant: s lhotel ms luxs
del mn; simula una vela dun vaixell.
Nom: Big Ben

Ciutat: Londres
Pas: Gran Bretanya
Arquitecte: Benjamin Hall
Metres dalada: 97,5
Nombre de pisos:
Caracterstica ms rellevant: El seu nom fa honor al
primer encarregat de la seva construcci (Benjamin
Hall) i es refereix a la gran campana de 13 tones que
marca les hores als londinencs des de 1862.
Nom: Taipei 101

Ciutat: Taipei
Pas: Taiwan
Arquitecte: C. Y. Lee
Metres dalada: 508
Caracterstica ms rellevant: s ledifici ms alt del
mn fins a lactualitat.
Nom: Torres Kio

Ciutat: Madrid
Pas: Espanya
Arquitecte: Philip Johnson i John Burgee
Metres dalada: 120
Nombre de pisos: 23
Caracterstica ms rellevant: Sn torres inclinades.
Nom: Petronas Twin Towers (torres Petronas)

Ciutat: Kuala Lumpur
Pas: Malisia
Arquitecte: Csar Pelli
Metres dalada: 452
Nombre de pisos: 88
Caracterstica ms rellevant: s la segona torre
ms alta del mn.
Nom: Tour Eiffel

Ciutat: Pars
Pas: Frana
Arquitecte: [Alexandre-Gustave Eiffel]
Metres dalada: 324
Nombre de pisos:
Caracterstica ms rellevant: T 1.665 esglaons
i pesa 10 tones.
Nom: MLC Centre

Ciutat: Sydney
Pas: Austrlia
Arquitecte: Harry Seidler
Any de construcci: 1975 (en el text tamb sindica
el 1977 com a data)
Metres dalada: 228
Nombre de pisos: 60
Caracterstica ms rellevant: Ha rebut diversos
premis darquitectura.
73
Pgina 94
20 Coincidncies:
El crani s relativament gros / enorme testa.

musculatura amb qu escanya les vctimes / era
poderosa en la seva estreta, i quan havia enrotllat alg
amb labraada dels seus anells, ja no es podia
ni piular.
serp que t el nombre ms gran de costelles
i vrtebres / cos, llarg de 9 metres.
Aspecte general, cap, cos cua, alimentaci.
21 corbes: /cos: llarg / marge: calent / nusos: fantstics /
serp: estirada, retirada, esplndida, verinosa / serps:

covardes / testa: enorme, aplanada / vestit: bonic, nou.
Pgina 95
22 aparena (vista), aroma (olfacte), degustaci del vi
(gust).
color: verdosos, net, brillant, blanques / gust: suau,
gusts, fresca, afruitada.
reflex verds; nets i brillants; aroma afruitada;
flor blanca; espcia dola; barriques noves; suaus;
gustosos; fresques; criances.
Resposta model:
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
femen
plural
net
neta
nets
netes
bo
bona
bons
bones
llest
llesta
llestos / llests
llestes
fosc
fosca
foscos / foscs
fosques
nou
nova
nous
noves
groc
groga
grocs
grogues
mut
muda
muts
mudes
boig
boja
boigs / bojos
boges
vell
vella
vells
velles
brut
bruta
bruts
brutes
lleig
lletja
lleigs / lletjos
lletges
mixt
mixta
mixts / mixtos
mixtes
ruc
ruca
rucs
ruques
sol
sola
sols
soles
clar
clara
clars
clares
noruega: femen, singular (2)

mestres: mascul plural
23 Resposta oberta.
noruec: mascul, singular

24 Resposta oberta.
mximes: femen, plural

contemporani: mascul, singular
robades: femen, plural
Gramtica
noruecs: mascul, plural

irreparables: mascul, plural
Pgina 97
1
mltiples, immens, dissenyat, francs, visible, nocturna,

originals, bellssim, ltim, nou, exterior, passat, grans,
lluminoses, privilegiat, publicitari, immensa, plstic,
grans, gran, millor, energtic, redut, illuminada,
originals, fosc, difcil, interior, ondulada, uniforme,
lumnica, nulla.
exposats: mascul, plural

restaurat: mascul, singular
malmeses: femen, plural
4
a dilluns dhivern. b arbre amb flors. c vacances destiu.

d biblioteca del municipi. e aigua de mina.
Pgina 98
5
74
olot, olotina / tortos, tortosina / reusenc, reusenca /

terrassenc, terrassenca / tarragon, tarragonina /
giron, gironina / balaguer, balaguerina / mataron,
mataronina / bergued, berguedana / lleidat, lleidatana /
cerver, cerverina / figuerenc, figuerenca / sabadellenc,
sabadellenca / ampost, ampostina / badalon,
badalonina.
mascul
singular
femen
singular
mascul
plural
Ortografia
femen
plural
Pgina 101
nul
nulla
nuls
nulles
elegant
elegant
elegants
elegants
sintctic
sintctica
sintctics
sintctiques
plujs
plujosa
plujosos
plujoses
suau
suau
suaus
suaus
antic
antiga
antics
antigues
velo
velo
veloos
veloces
feli
feli
felios
felices
Resposta model segons els catal estndard:
xerraire
xerraire
xerraires
xerraires
miop
miop
miops
miops
So de o oberta: cor, ninot, cargol, os, home, poble,

corda, llenol, pont, pilota, noi, futbol, foc, pobre, porc.

alumnes.
Resposta model segons els catal estndard:
So de e oberta: mel, teula, barret, abella, tres, cel, fred,
gerro, ganivet, tren aquest, orella, mestra, galeta. So de
e tancada: neu, content, cullera, ocell, peix, dent, carrer

alumnes.
So de o tancada: escombra, no, papallona, cotxe,

mosca, menjador.
7
A xica, pica (terme no normalitzat), camatorta, ballarica,

xics, pics, camatorts, ballarics. B rus, mut. C blanc,
pla, ple, negre
Agudes: Ramon, encn, sof, germ, vindran, microbs,

menjar, rostoll, caf, Berln. Planes: taula, cadira,
anveu, mbil, telfon, examen, Maria, fsic, difcil,
exmens
cami, viol, nec, semfor, brixola, fbrica.
Resposta model:
Angls: Ha arribat un noi angls a linstitut. / Langls
s molt simptic. Blau: Sha comprat un cotxe blau. /
El blau no magrada gaire.
Nou: Ha llegit El vestit nou de lemperador. / El nou
s ms cmode. Diari: El repartiment de llet s diari. /
Cada dia llegeix el diari.
Pgina 102
5
Pgina 99
9
toms, antics, carcter, llgrima, justcia, handbol, anava,

msica, indstria, Merc, fenmens, barns, tnica,
sabatot, taulell.
Agudes: antics, handbol, Merc, barns, sabatot, taulell.
Planes: toms, carcter, anava, fenmens.
Resposta oberta.
Esdrixoles: llgrima, justcia, msica, indstria, tnica.

10 Resposta model:
a Positius: divertit / divertida, simptic / simptica,

collaborador / collaboradora... Negatius: rondinaire /
rondinaire, gandul / gandula, dormilega / dormilega...
b elegant / elegant, baix / baixa, prim / prima, gras /
grassa...
sndria: paraula esdrixola. matals: paraula aguda

acabada en vocal + s. cmic: paraula plana acabada
en c. cantvem: paraula plana acabada en m.
farmacutica: paraula esdrixola.
menjar: paraula aguda acabada en r.

tonyina: paraula plana acabada en vocal.
11 1 popular. 2 hipcrita. 3 oblic. 4 negre. 5 ateu. 6 menut.
tortuga: paraula plana acabada en vocal.
Ladjectiu resultant s oport.
anireu: paraula aguda acabada en diftong.

12 a Antnia. b Onyar. c escultor. d Santa Victria.
examen: paraula plana acabada en en.

8
difcilment - difcil; estpidament - estpida; feliment feli; elegantment - elegant; contnuament - contnua;
intelligentment - intelligent; plcidament - plcida;
escrupolosament - escrupolosa; eficament - efica.
75
a S que la Ceclia ho t.
14 a per, enll, ning, cadasc, nim, ms, crrer, perqu,
b S que en va fer un bon s.
estigus, venes.
c Pel juny ja no se li veu el pl.
b crrer: saccentua perqu s una paraula plana acaba

en r. venes: porta diresi per indicar que la i no forma
diftong.
d Els seus nts tenen fama de nets.

e Els antics adoraven ms de deu dus.
f LEster digu adu al cos que duia un s de peluix.
g Va invertir tots els bns en un negoci trbol.
Lectura
h Seria bo que sabssiu dalgun lloc on es pugui jugar

a bsquet.
Pgina 104
i Aquesta dona que et dna aix es diu Jlia: s la ms

alta de la classe.

Joan Oliver, Pigmali. Adaptaci lliure de lobra
de Bernard Shaw. Edicions 62.
10 a-6, b-5, c-2, d-9, e-10, f-3, g-4, h-8, i-1, j-7
Pgina 103
11 Resposta oberta.
Pgina 106
1
Senyora Fortuny, Fontanella, Roseta, un desconegut,

un plaga, Jordana.
a C, b F, c F, d C, e C.
a Perqu li fa llstima.
12 a Atemptat contra lambaixada egpcia a Sussa.
b Queda desllut lespectacle estrenat al teatre

municipal.
c Es descarta la hiptesi del sucidi de sis joves a
Premi de Dalt.
b Perqu tota lestona lobserva i pren notes.
d Jutjaran uns vens dAsc acusats dhaver atracat una

gasolinera.
c Que la detingui la policia.

d Despectiva. Noms li interessa la manera de parlar.
e Jutgen un home que va arrunar la seva famlia.
e Uns calmen Roseta i els altres contribueixen a fer ms

enrenou.
f Va atropellar un vianant quan circulava amb

lautombil a 120 quilmetres per hora.
f Com va calat Jordana.
g Detecten altes dosis de cocana en la sang del

guanyador de la cursa.
h Brusselles avalar el procs de pau al Pas Basc.
g El bitllet de cent pessetes, la moneda de deu rals.

4
a anar un negoci malament.
i El ram sapujar deu cntims per quilo aquest any.
b tenir diners.
j El jugador catal de bsquet Ral Lpez sha recuperat

de la seva lesi.
c atrapat en el moment que comet la malifeta.

d defensar el que t encara que s pobra.
e em pegaria amb un bast.
13 Recoll les armes que havien quedat fora de la cabana.
Mentre les distribua va dir:

El lloc assenyalat pels nois s un indret de pas del porc.
Quan hi ha senyals all, rastres, o excrements, s segur
que el senglar ha baixat al torrent i tornar a pujar.
Mestranya que els gossos
Per els gossos ja havien vist la pea perqu
comenaren el clapit entretallat i desesperat propi
daquest moment. Semblaven alhora enfurits i esferets.
Sempre que troben el senglar o en senten el rastre
proper ho fan aix.
76
a malbaratament. b menut (en monedes). c aparador.

d rtol. e quelcom, alguna cosa. f pocavergonya.
Aquesta escena pertany a linici de lobra. Shi donen a

conixer els personatges principals i un dels temes de
lobra: la fascinaci de Jordana pel llenguatge.
Pigmali era un escultor que vivia a lilla de Creta.

Va modelar una esttua tan bella que va acabar per
enamorar-sen i va demanar als dus que li donessin
vida i sensibilitat perqu fos la seva esposa. Desprs de
la invocaci, Pigmali va apropar-se a lesttua i desprs
de tocar-la va adonar-se com ella el podia veure i sentir.
El somni de Pigmali va acabar convertint-se en realitat.
Literatura
Pgina 109
1
b El poema de Josep Carner.

c El primer i el quart.
El mite de Pigmali pot relacionar-se amb largument

de lobra de teatre perqu el professor Jordana vol
treballar Roseta de manera semblant a com ho va
fer Pigmali amb la seva esttua i convertir-la en una
refinada dama de lalta societat.
d Resposta oberta, per han desmentar el fet que els

versos caracteritzen la poesia i les frases disposades
luna darrere de laltra, la prosa.
Reps
Pgina 107
8
Nom: Pigmali (teatre)

Any de lestrena: 1957
Lloc de lestrena: Barcelona
Directora: Montserrat Juli
Intrprets principals: Montserrat Juli,
R. Martines Calln
Nom: My Fair Lady (cinema)
Lloc de lestrena: Nova York
Director: George Cukor
Intrprets principals: Rex Harrison, Audrey Hepburn
Nom: Pigmali (teatre)
Lloc de lestrena: Barcelona.
Director: Joan-Llus Bozzo
Intrprets principals: Lloll Bertran, Josep Minguell,
Pep Cruz
Nom: My Fair Lady (teatre)
Lloc de lestrena: Madrid
Director: Jaime Azpilicueta
Intrprets principals: Paloma San Basilio,
Jos Sacristn, Joan Crosas
Pgina 110
Versions ms destacades:
Nom: My Fair Lady (cinema)
Lloc de lestrena: Londres
Director: Antonhy Asquith
Intrprets principals: Leslie Howard, Wendy Hiller
Resposta oberta.
a El primer, lentrada de diccionari.
La crtica s positiva perqu aquest model presenta una

bona relaci qualitat-preu. Es destaca sobretot lespai
interior del vehicle, la sobrietat i el sentit prctic. Lnic
aspecte sobre el qual sadverteix s que en el tres
quarts davanter lelevada lnia de cintura pot dificultar la
visibilitat lateral en persones de poca alada.
Laspecte exterior del vehicle. Lordre de descripci s

del davant al darrere: frontal, parabrisa, finestres laterals,
portes posteriors, grups ptics posteriors, maleter.
s, t, pl, ms, s.
intutiva: per indicar que la u i la i no formen diftong;

lnia: s una paraula esdrixola; qestionar: per marcar
que es pronuncia la u del grup qe; grcies: s una
paraula esdrixola.
masc. sing
fem. sing.
masc. pl.
fem. pl.
prominent
prominent
prominents
prominents
bombat
bombada
bombats
bombades
aeronutic
aeronutica
aeronutics
aeronutiques
lateral
lateral
laterals
laterals
posterior
posterior
posteriors
posteriors
ptic
ptica
ptics
ptiques
cromat
cromada
cromats
cromades
geners
generosa
generosos
generoses
ribetejat
(participi)
ribetejada
ribetejats
ribetejades
77
Autoavaluaci
Pgina 111
1
Correcta.
Abans, cal observar b el que es vol descriure

i seleccionar el que considerem ms interessant.
Correcta.
Correcta.
Tamb pot ser complementat per un altre nom

en aposici (El riu Ebre ) o un sintagma preposicional
(La casa de la Laia ).
Correcta.
La frase correcta s: Dnam un te amb un pl ms

de sucre.
Correcta.
En el cas de les vocals + n, noms saccentuen les

agudes acabades en en i in.
10 Correcta.
11 Els gneres literaris sn tres. La memorialstica i lassaig
sn subgneres narratius.
12 La memorialstica s la que t aquesta finalitat.
78
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del retrat com un tipus de text
descriptiu.
Distinci i classificaci de sinnims i antnims.
Identificaci de descripcions amb una imatge.
Comparaci de retrats diferents.
Representaci oral de situacions diverses.
Creaci de textos descriptius a partir dunes pautes.

Distinci dels diferents tipus de determinants.
Compleci doracions amb el demostratiu adequat.
s correcte dels possessius.
Coneixement de les normes ortogrfiques de lapstrof i la contracci.
s correcte de lapstrof.
Compleci doracions amb larticle o la contracci correctes.
s correcte de la combinaci de pronoms.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Contes per telfon
de Gianni Rodari.
Identificaci dels gneres de la literatura popular.
Comparaci de diverses versions dun conte popular.
Objectius didctics
Saber quines sn les caracterstiques principals del retrat com un tipus
de text descriptiu.
Cercar el significat del lxic desconegut.
Comprendre els textos que es treballen.
Distingir i classificar sinnims i antnims.
Completar sintagmes amb els adjectius corresponents.
Identificar descripcions en els textos.
Representar oralment situacions diverses.
Crear textos descriptius a partir dunes pautes.
Fer servir correctament els possessius.
Aplicar les normes ortogrfiques de lapstrof i la contracci.
Usar correctament la combinaci de pronoms.
Identificar els gneres de la literatura popular.
79
Pgines 114-121
En la unitat 5 del llibre de lalumne shan treballat uns

altres tipus de text descriptiu i tamb la literatura
popular. Ara, proposem la lectura duna llegenda en
qu hi ha fragments descriptius, la qual adjuntem com
a material fotocopiable al final dels recursos segents.
Pgines 122-125
Gramtica Articles, demostratius i possessius

4. Assenyala tots els articles i els demostratius que
apareixen en el primer pargraf de la lectura.
Desprs, indica a quin substantiu es refereix
cadascun.
5. Canvia els sintagmes subratllats de les
expressions segents per un possessiu:
a La persecuci del sant.
Comunicaci El text descriptiu (II)
b La gent del mar.
1. Llegeix atentament la lectura i indica quin s el

tipus de descripci que hi predomina.
c El vaixell de lAnticrist.
2. Classifica la informaci sobre el vaixell que

apareix en el primer pargraf (descripci del veler,
distintiu...).
3. Distribuu-vos en grups de quatre i representeu
davant la classe una de les tres situacions segents:
a Un creuer turstic es troba amb el vaixell fantasma.
b Els tripulants del vaixell fantasma decideixen penedirse de la vida que porten.
c Els tripulants dels vaixell fantasma sn condemnats
per les nombroses maldats que han dut a terme.
80
d La llei de Crist.
e La barca de sant Pere.
6. Completa les frases segents amb larticle
corresponent. Fes les apostrofacions i les
contraccions necessries:
a __ gent del mar creuen en __ existncia dun vaixell
fantasma.
b Sempre es veu cap a __ horitz.
c Sapoderaren de __ vaixell.
d Es topa amb __ vaixell fantasma.
e De __ pals, en lloc de gallardets.
Pgines 126-129
Pgines 134 i 135
Ortografia Lapstrof i la contraccci
Literatura La literatura popular
7. Canvia el nombre de cadascun dels sintagmes

subratllats:
11. Per grups, escriviu un possible final per a la

histria del vaixell fantasma. Desprs, poseu-lo en
com amb la resta de la classe.
a Veure per la mar.

b Combaten la llei de Crist.
c Han vist el vaixell fantasma.
12. Llegeix la informaci de la pgina 134 del teu

llibre sobre la literatura popular. Indica si El vaixell
fantasma s una rondalla, una llegenda o una faula.
8. Escriu correctament aquest fragment de la lectura:

Lagentdemarcreuenenlexistnciadunvaixellfantasma
quenavegasempresensemaipararnisensetocarmaiate
rra.sunvelerdecascnegreivelesnegres,sempreinflade
spelvent,encaraquefacimoltaxitxa.Sempreesveucapal
horitzimoltllunydeterra.Portaperdistintiuunasenyera
negraambunacalaveraalmigitambenportaunadepint
adaalapopa.Delspals,enllocdegallardets,enpengenos
samenteshumanesdescarnadesimenjadespelscorbs.
13. Busca informaci a Internet sobre la trilogia

cinematogrfica Pirates del Carib. Relaciona
largument amb la histria del vaixell fantasma.
9. Fixat les paraules subratllades de la frase segent.

Digues quin s larticle i quin s el pronom. Justifica
la resposta:
El vaixell el tripula lAnticrist.
10. Dictat
Quan vaig despertar-me, dormia tot sol al menjador. Alg
mhavia tapat amb una manta. Mhauria agradat que hagus fet fred per poder encendre la llar de foc. Quan havia arribat a Galerna havia tingut la sensaci que lavorriment mestava comenant a devorar i, en canvi, a lhora
de la veritat me nhavien passat de lalada dun campanar. Tenia sentiments contradictoris. Duna banda, mhauria agradat agafar els tipus que havien apallissat en Maurici i partir-los la cara, per, de laltra, estava espantat, molt
ms espantat del que es pensava la Mariona.
Jaume Copons, La closca pelada dels cretins. Editorial La Galera.
81
El vaixell fantasma
La gent de mar creuen en lexistncia dun vaixell fantasma que
navega sempre sense mai parar ni sense tocar mai a terra. s un
veler de casc negre i veles negres, sempre inflades pel vent, encara que faci molta xitxa. Sempre es veu cap a lhoritz i molt lluny
de terra. Porta per distintiu una senyera negra amb una calavera
al mig i tamb en porta una de pintada a la popa. Dels pals, en lloc
de gallardets, en pengen ossamentes humanes descarnades i menjades pels corbs. De nit es veu tot enllumenat per una claror sinistra
i com de cementiri. Topar-se amb aquest vaixell s averany de naufragi i de mort segura abans de vuit dies. No subsisteix ning dels
qui lhan vist, car han mort negats. Els ocells marins, en veurel,
fugen espaordits; veure per la mar un vol docells volar esbojarradament s averany que han vist el vaixell fantasma, i cal fer els
possibles per evitar de trobar-shi, si b aix es fa difcil, car mai
no se sap per quins indrets de lhoritz es pot presentar. Hom creu
que embarcant-se en divendres, el dia de Nadal, els dies sants o
comenant en aquest dia una travessia molt llarga i important, es
topa amb el vaixell fantasma.
Una altra tradici diu que el vaixell fantasma era la nau de qu se
servia sant Pere abans dabandonar la pesca i per aquest motiu s
anomenat barca de sant Pere. Segons la tradici, els companys
dofici del sant apstol veieren amb mals ulls que abandons la pesca per consagrar-se a predicar i es feren el propsit de perseguirlo. Sapoderaren del vaixell i es lliuraren a la persecuci del sant.
Hom diu que el vaixell el tripula lAnticrist i que de vegades es presenta com encs i rodejat de grans flames. Es creu que vaixell i
tripulaci estan malets perqu perseguien i combatien la llei de
Crist.
Joan Amades, Rondallstica. Editorial Selecta.
82
El text descriptiu (II)
Pgina 116
1
bufona: menuda i graciosa. estranya: que ofereix

quelcom dextraordinari, dinacostumat, dinexplicable,
que excita la curiositat, la sorpresa, ladmiraci.
estupefacte: colpit destupefacci (admiraci que voreja
lestupor). exhaustiu: que tendeix a exhaurir
(desprendre del tot, consumir completament).
gasiu: que va amb un compte excessiu en les
despeses, mancat de tota liberalitat. inspida: mancat
de sabor; sense sal, insuficientment salat.
a inspid, mnim, econmic. b inspides, mnimes,

econmiques. c inspids, mnims, econmics.
adjectius
SPrep
Josep
Porta
actiu
de bona planta
muntanyenc
amb un punt
de mal geni
Carme
Pinto
menuda
amb fama
de ser molt
estranya
bufona
que + oraci
que sempre
anava a remolc
del marit
10 Articles: La Nria, lltima, la roba, la senyora Pinto,

2
a La Nria, la Pili i la Joana.

b Portava la comptabilitat de la famlia Porta.
c Sexclamaven dient aix val diners! o la senyora
Carme deia que la roba quedava ms neta rentada a
m.
d Quedava estupefacta perqu eren molt primmirats
en les despeses, per en canvi sabia que eren
multimilionaris.
e Sels amagava en un sobre a la pitrera.
f Les seves nines.
g Noms hi van anar vint o trenta persones, entre les
quals hi havia la Nria, la Joana i un nebot que ms
tard va morir sense aconseguir cobrar lherncia.
predilectes / excusa / engreixar-se / aparell dimatges /

bitllets (fortuna, herncia).
a C. b F. c F. d F. e C.
a En el 4t pargraf. b En el 3r pargraf. c En el 5
pargraf. d En el 1r i el 2n pargrafs. e En el 2n pargraf.
f En el 3r i el 4t pargrafs. g En el 1r pargraf.
lexcusa, el preu, largument, els colls, el televisor, els

ltims, la vida, el marit, el dia, lnica companyia, la vida,
la pitrera, la dona, la compra diria, el funeral, les Corts,
la Nria, la Joana, lherncia. Demostratius: aquell pis,
aquella casa. Possessius: les seves nines.
11 La substituci no s possible, ja que el possedor s
singular (la senyora Carme Pinto).

12 L: lany, lexcusa, lexhaustiu, lltima, lexcusa,
largument, lnica, lherncia. D: dall, deuros,

dimatges, don.
13 a ca la Carme. b ca lErnest. c cal Robert. d ca lAnna.
Pgina 118
14 a Naomi Campbell. b Yossour NDour. c Ronaldinho.
d Anouska Shankar.
Pgina 119
15 La primera descripci s fsica (es descriuen els detalls
Perqu es fa amb pocs ingredients i molt econmics

Resposta model:
Per exemple: inventar la sopa dall, utilitzada per
indicar que no ss original en algun comentari o a lhora
de plantejar alguna soluci a un conflicte.
Pgina 117
7
Sinnims de gasiva: agarrada, avara, coquina, del puny,

escanyada, escanya-rals, escarransida, estreta, garrepa,
interessada, mesquina, rata, ronyosa, tinyosa.
Antnims de gasiva: altruista, benefactora, caritativa,
desinteressada, despresa, esplndida, generosa, liberal.
de com va vestida), mentre que la segona s mixta (es

descriu com va vestida, per tamb sanomenen trets
del seu carcter).
16 La Beth no es preocupava mai gaire del seu aspecte, i
quan ho feia sempre era amb una certa desaprovaci:

tenia la cara ovalada i ms aviat pllida, amb els
cabells castanys i fins que queien a costat i costat, molt
ben repartits. Tenia el nas recte, per es trobava la boca
massa grossa. Era incapa de mirar-se-la amb ironia i
considerar-la gil i atractiva, ni tampoc no aprovava
lexpressi dels seus ulls, que trobava avorrits. Es va
treure la llengua a ella mateixa davant del mirall i sen va
anar cap a la porta.
Resposta oberta.
83
Pgina 120
17
Experincia
Cinto
Esteve
Pep
Edat
32
20
40
Alada
1,90 m
1,80 m
1,75 m
Pes
85 kg
80 kg
(prim)
Cabells
ros
negres
llargs,
rossencs
amb alguns
de blancs
foscos
participaci
en algun
espectacle
teatral
llenges
clssiques
i humanitats
Estudis
Informaci que hi ha en cada pargraf:

Salutaci.
1r pargraf: introducci; objectiu del correu electrnic.
2n pargraf: descripci den Cinto Aviny.
Ulls
blaus
blau intens
Pell
(sembla
nrdic: deu
tenir la pell
blanca)
colrada
despert,
dinmic,
encantador
trempat,
obert,
intelligent i
molt seductor
3r pargraf: descripci de lEsteve Cantarell.
Carcter
4t pargraf: descripci den Pep Aragons.

Comiat.
Signatura.
Experincia en el camp imatge de la

del teatre
campanya de
Joventut de
lAjuntament
dIgualada,
monitor de
grup desplai,
venedor,
conservador,
conserge.
Busca un noi duns 25 a 30 anys, alt (entre 1,75 i 1,80),

despert i amb experincia.
La busca per a una feina en el camp de la publicitat.
Pgina 121
18 Resposta oberta.
19 Resposta model:
Carme Pinto
es caracteritza per
uns trets fsics
uns trets psicolgics
que sn
que sn
laspecte general
ledat
els trets fsics
la manera de vestir
el carcter
lentorn
com sn
portava
era
era
menuda
75 anys
pell: esgrogueda
baixeta
cara: ovalada
bufona
cabells: blancs, una mica

ondulats i recollits
ulls: petits i marrons
nas: aguilenc
boca: petita, amb el llavi
superior prim
roba: bates
de colors foscos
solitria
auster
trista
sense televisor
calat: espardenyes
estranya
complements: lanell de
casada
i unes arracades dor
petites
gasiva
sense mquina
de rentar
desconfiada
dominada
pel marit
orelles: llargarudes
84
20 Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
Pgina 124
4
22 Resposta oberta.
Bon dia. Ens ha de respondre algunes preguntes. Viu

amb els seus pares?
No. Sn morts. Visc amb els avis.
Aix, la seva famlia, qui la forma? T ms germans?
No, sc fill nic. Una tieta a la ciutat. I un germ del
meu pare, que viu a Amrica.
Gramtica
La seva tieta, de qu treballa? I el seu oncle?
Pgina 123
1
Els llenols fan olor dantic i despgol. Abrao el coix

de plomes. Em costa mourem sota el pes de les
mantes i el cobrellit de ras. Al capal del llit, el color
de diverses fustes hi dibuixa una escena amb pastors,
oques i ovelles. s un llit gran, solemne, amb quatre
columnes salomniques que pugen de cada extrem.
Sostenen, damunt meu, el dosser don penja un doms
amb les vores esfilagarsades.
Lhabitaci tamb s mplia. Les parets, nues, tenen
impresos els rectangles ms clars dels llocs on devien
penjar els quadres. Als peus, hi tinc un gran armari.
Tamb veig dues cadires i una palangana amb una gerra
de porcellana al costat.
Aleshores em va sobtar un detall al qual no vaig donar

importncia: el cadell tenia un ull de vellut com el teu
s...
De loncle no en s res. La tieta, noms la veig per

Nadal.
B. Continuem. El seu problema...
No en tinc cap, jo, de problema: tinc un avi, una via,
una tieta i un oncle a Amrica. Per, de problemes, no
en tinc.
5
Pgina 125
6
Resposta oberta.
a Vs a casa. Ta mare et crida.

b Qu li ha regalat son cos?
c Mon pare s fuster.
Lhi tenia ell, la seva mare no, per ell s, ja tho dic jo
que lhi vaig veure.
Vaig preguntar als veterinaris del centre don venia
aquell s. Em van explicar que en coneixien el rebesavi
perqu aquella rodanxa a lull cridava molt latenci
i era lestrella del centre. Sabien que alg havia dut
el rebesavi feia molts anys de Catalunya i que ja tenia
aquella caracterstica.
3
a Aquesta tarda, anir al cine.
[1] per culpa seva. [2] a crrec seu. [3] a favor seu.
[4] a casa seva. [5] en vida vostra. [6] al voltant meu.
[7] de part seva.
d Com es diu ton germ?

e Avui ma germana comena a anar a lescola bressol.
f Sn trempats, tos pares!
8
Ma estimada mare: la meva. / Son llit: el seu. / Mon

pare: el meu. / Sos quadros: els seus. / Sos amics:
els seus. Ma neboda: la meva. / Ses rialles: les seves.
b llur cotxe. c llurs nts. e llur fill.
b Aquell mat, en Jordi es va llevar com cada dia.

c En aquella poca, encara hi havia dinosaures
a la Terra.
Ortografia
d Magradava molt aquella faldilla que portaves

laltre dia.
e Aquest mat, la Jssica sha llevat de pressa
i corrents.
f Trobo molt ms bo aquest gelat que no pas aquell
pasts que vam menjar diumenge.
Pgina 127
1
Des del Tramvia, vaig trucar a casa meva. Tal com

desitjava i esperava, shi va posar la Pili. Den que sortia
amb un noi, quan sonava el telfon shi abraonava com
posseda per mil dimonis. Era capa de saltar per damunt
de la taula i trepitjar el menjar i les mans dels comensals
per tal dimpedir que qualsevol de nosaltres despengs
lauricular i sents la veu de la seva mitja taronja. No em
podia imaginar quina mena de veu havia de tenir el noi
perqu langoixs tant que el pogussim sentir.
85
l11
la crisi
el pebre
lndia
lESO
el corrent
el iode
lactriu
la dent
linfern
el front
lactivitat
la xocolata
lharmonia
lstriptease
linters
el iogurt
laugment
lEugnia
el lleixiu
lanlisi
lhumor
lungla
lhelicpter
e Els EUA commemoren l11-S sentint-se encara

amenaats.
lIVA
la UNESCO
lIgnasi
f La renda de la hipoteca inversa no tributar.
l1
lhivern
lcid
i Farts del soroll i de la Urbana, que no fa res.
lIES
lespatlla
lhumanisme
lIVA
lEmma
b Augmenta ls del cotxe per accedir al campus

de la UAB.
c La UE facilitar laccs de la CIA i lFBI a les dades
dels passatgers.
d Matar impulsa la internacionalitzaci de dotze
empreses.
La Seu dUrgell, Platja dAro, la Guingueta dneu,

la Granja dEscarp, lHospitalet de lInfant, el Palau
dAnglesola, Puigverd de Lleida, la Roca del Valls,
Sant Jaume dEnveja, Vilanova del Cam.
linstitut
la urgncia
la indstria
la usuria
la illuminaci
lhidroavi
la hidrataci
la uni
la imatge
la humitat
lindici
luruguai
litali
la inscripci
la unificaci
la histria
la installaci
linvent
lurgellenc
luniversitari
a Lonada de calor deixa 28,8 graus a lEmpord.
La hidratarem.
La ignoro.
Lescoltava.
La humiteja.
La informar.
La unificaria.
Lobria.
La humiliaves.
Lha estimat.
La urbanitzaria.
La illusionaria.
Larraconava.
Lestudiarem.
Laguantava.
La unificarem.
Ladverteix.
a Tho recomano. b se lemportar. c te macostis.

d Sens endugueren. e sho pensava. f Se nanir.
g Va anar-sen. h nhi posis. i Men deixar.
Pgina 129
10 El grill
Em plau dsser vora lhome;

sc ve seu molt antic;
Resposta oberta.
tafanejo vora els marges

i s de pau el meu xerric.
Pgina 128
6
Tot sovint, duna aigua fresca
a a lentrenament / del nostre equip
vora el reguer mestic;
b Per lagost /dels meus oncles
menamora lestelada,
c ca lOriol / a lhora
i ella, escolta el que li dic?
d de linstitut / de lexcursi
Bona nima que em somrigui
e pels
mha pagat tot el fatic;
f per lautovia / a lhotel

g cal Joan / ca lElvira / als turistes
h pel cam / a lhort / dels meus cosins
xerricant faig a qui trobo:

No mesclafis: sc un amic.
Val a dir-ho: de vegades
sense cap projecte inic,
macosto a la llar de lhome
i s per a esclafar-me un xic.
86
11 a articles: lequip, lexistncia, lOtlia. preposicions:
duns, dallucingens, den Peddeckoe, den D. J.

pronoms: nhan sentit a parlar.
Pgina 133
6
b lantropleg, lindgena.
Neguen: desaprovar, descalar, descongelar,

desmanegat, desqualificar, desordre, desfavorable,
desembocar, descongelar.
No neguen: desastre, desar, descans, descriure, desig,
dest.
Lectura
Sn substantius: desastre, descans, desig, dest,

desordre.
Pgina 130
7
guerra, soldats, enemics, disparar, trets, can/canons,

baionetes, comandant, general, guanyar, front, foc,
artiller, trinxera, mariscal, exrcits, pau, disparem,
(inventades: descan, destrompeta).
Que tracten de la guerra, el primer ms explcitament.
Amb la pau.

Gianni Rodari, Contes per telfon. Editorial Joventut.
Pgina 132
1
a gran, terrible, grossa, llarga. b bronze. c canonssim.

d Primera persona del plural.
Correspon al final de la histria quan els soldats dels dos

exrcits salten de les trinxeres, uns en braos dels altres
per celebrar que ha esclatat la pau.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
3
bramular / cridar; ni un gotim / gens; jois / alegre /

eixordant / que deixa sord; dringar / sonar.
Supergeneral Bumbum Petatrons:

general, bum-bum, trons.
Literatura
Pgina 135
Supermariscal Balapet Sanguifetge:

mariscal, bala, pet, sang, fetge.
1
Es pretn ridiculitzar-los.
5
a desnavalla, despenja-robes, despenja, desfotografiar,

descan, desfer, destrompeta, desfeta.
b Prefix que indica negaci.
c Existeixen: despenja, desfer, desfeta.
Sn inventades: desnavalla, despenja-robes,
desfotografiar, descan, destrompeta.
d Resposta model:
despatiment: que fa desaparixer el patiment.
desdeures, desexmens...
e Per desfer les guerres.
a Una liga que baixa del cel.

b Que la protagonista s una cortesana egpcia.
a Una fada.
b Que no hem dactuar amb mala voluntat amb les
persones ni servir-nos de lengany.
c Resposta oberta. El conte original fa aix:
Una tribu vivia en unes coves de la muntanya. El cap era
Wu i tenia una filla bella i intelligent que es deia Ieh
Hsien. Un dia, la dona de Wu es va morir i ell es va tornar
a casar. La segona esposa de Wu tenia una filla del seu anterior matrimoni i en veure que Ieh Hsien era molt ms bella, per enveja, lobligava a fer les feines pitjors de la casa.
Per Ieh Hsien tenia un bon amic, un peix que vivia en un
llac i que quan ho necessitava li concedia el desig que demanava. La madrastra imit la veu de Ieh Hsien i el mat
i sel menj. Desprs, enterr les espines. Ieh Hsien plor
desconsoladament, per del cel baix un vell fantstic que
havia vist el que havia fet la madrastra i va ensenyar a Ieh
Hsien el lloc on havia enterrat les espines del peix.
87
Reps
Pgina 136
1
Les males maneres a taula, que s barroer.
Descripci fsica: bceps una mica flonjos per gruixuts,

cabells curts de tall mariner, compactes, cara bruta de
sutge, negra.
Descripci psicolgica: catlic, pare de famlia
nombrosa, de la broma, barroer menjant, brut, prctic,
escandals (fent pets i menjant).
bceps: gruixuts com troncs del Canad.

cabells: compactes com un raspall.
Havia arribat a Londres com tants compatriotes seus.
escurant-se la gola com si tingus espines de balena.
deglutia patates com un cocodril, la carn de zebra.
Articles: lextravagant relaci, ledat, lexpressi.

Preposicions: devitar, duna espcie, duna tona.
Pronoms: men recordo, prestar-nhi.
Autoavaluaci
Pgina 137
1
Pot ser fsic, psicolgic o mixt.
Correcta.
Correcta.
Correcta.
Els exemples estan malament: proximitat (aquest),

llunyania (aquell).
El possessiu de lexemple s tnic. Sn els possessius

tnics els que duen larticle.
Larticle la no sapostrofa davant dun mot femen

comenat per i, u, hi, hu tones.
Correcta.
Correcta.
10 Lacci de la rondalla transcorre en un temps remot i els
temes que tracta sn imaginaris.

11 Correcta.
88
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais.
Comprensi del text.
s de les TIC.
Identificaci dels elements descriptius dun text.
Redacci dun text descriptiu.
Exposici oral duna descripci dun paisatge.

Identificaci dels determinants numerals, quantitatius, interrogatius
i exclamatius.
Reconeixement dels pronoms.
Classificaci dels determinants numerals.
s correcte dels determinants i dels pronoms.
s correcte de les grafies de la essa sorda i la essa sonora.
Compleci de paraules amb la grafia adequada.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Les aventures de Kip Parvati
de Miguel Larrea.
Adquisici de vocabulari nou.
s de les TIC.
Reconeixement de les caracterstiques del conte literari i de la novella.
Lectura i anlisi de contes literaris.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text descriptiu despais.
Fer servir les TIC per trobar informaci.
Redactar un text descriptiu.
Identificar els determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius.
Reconixer els pronoms.
Classificar els determinants numerals.
Completar oracions amb els quantitatius corresponents.
Fer servir correctament els determinants i els els pronoms.
Usar correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora.
Completar paraules amb la grafia adequada.
Resoldre les activitats sobre la lectura.
Reconixer les caracterstiques generals del conte literari i de la novella.
Llegir i analitzar contes literaris.
89
Pgines 140-147
En la unitat 6 del llibre de lalumne sha treballat la

descripci despais. Ara proposem una lectura
descriptiva sobre el llac Titicaca, que adjuntem com a
material fotocopiable al final dels recursos segents.
Comunicaci El text descriptiu (III)
Pgines 148-151
Gramtica Els altres determinants.

Els pronoms
4. Escriu amb lletres els nombres segents:
a 1.073
b 2.007
c 3.812
5. Assenyala els determinants que trobis en aquestes
frases i indica de quin tipus sn:
1. Localitza en el text les dades segents sobre el llac

Titicaca i escriu-les:
a El llac Titicaca s el ms gran dAmrica del Sud.
a Situaci geogrfica.
b Altitud.
c El Titicaca era molt ms gran i sha redut per

evaporaci.
c Caracterstica principal de les aiges.
d Sn interessants per les seves restes del passat.
d Lloc per on desguassa.
e Salimenten tamb dels seus peixos.
b Queda gaireb dividit en dues parts.
e Nom dalgunes illes.

f Poble que lhabita i costums que t.
2. Debateu a classe si la lectura El Titicaca pot
considerar-se un text expositiu.
3. Busca, a travs del cercador Google, cinc pgines
web que parlin del llac Titicaca. Desprs, ordena-les
de ms a menys inters i fes-ne una breu descripci
del contingut. Finalment, posa en com la
informaci que has recollit amb els teus companys i
companyes de classe.
90
6. Indica si els mots subratllats de cada frase sn

determinants o pronoms:
a Als nous visitants els costa ms respirar.
b El llac rep molts rius.
c Les arrels tendres de la totora, les mengen com a
verdura.
d s el llac navegable ms alt del mn.
e El Titicaca t moltes illes, totes amb una personalitat
prpia.
Pgines 152-155
Pgines 160 i 161
Ortografia Consonants (I)
Literatura La narrativa
7. Completa els mots segents amb la consonant

adequada:
10. Per grups, escriviu un relat breu (dunes quinze

lnies) ambientat al llac Titicaca. El relat de cada grup
ha de ser diferent. Et proposem alguns temes:
al_ada
pa_os
po_en
vi_itants
desgua_a
evapora_i
arte_ania
vi_itar
sobrepo_ades
8. Classifica els mots de lexercici anterior en una

taula com la segent:
mots amb essa sorda
mots amb essa sonora
a Lenfrontament entre els indgenes i un grup

dempresaris disposats a convertir el llac en un parads
per a turistes.
b Laparici dun antic du als indgenes.
c El descobriment per part dun grup dinvestigadors
duna espcie vegetal que es creia extingida a la zona.
d La vida diria dun indgena.
e La marxa a la capital dun dels indgenes per continuar
els seus estudis.
9. Dictat
Feia un any, doncs, que el Mateu i els seus companys tamb havien agafat les bicicletes i havien anat a la riera. Tots
plegats lhavien buscat durant hores, la bossa, aquell mat de lestiu passat; i a la tarda, el Mateu fins hi havia tornat tot sol. Per res: semblava com si se lhagus empassat la terra. I la casualitat havia volgut que aparegus
ara, tant de temps desprs, en aquell mateix indret, dissimulada sota els herbots i estelles de canya, i tota encrostissada de fang ressec.
Llegiu, desprs, els relats de cada grup en veu alta i

trieu el millor.
Manel Ballart, Palmeres de menta. Cavall Fort, nm.1054.
91
El Titicaca
El llac Titicaca s el ms gran dAmrica del Sud. Es troba a laltipl and, a 3.812 metres dalada, i s el llac navegable ms alt del mn. Situat entre Bolvia i el Per, queda gaireb dividit en dues parts: una pertany a la regi peruana de Puno i laltra correspon al departament
bolivi de La Paz. El Titicaca no s propietat de cap dels dos pasos, sin que el comparteixen i es posen dacord en els projectes per al seu
futur i el dels seus habitants.
El Titicaca era molt ms gran i sha redut per evaporaci; el sol ns
una de les causes. Hi ha la falta doxigen i laire est enrarit; els indgenes
ja hi estan adaptats, per als nous visitants els costa ms respirar. El
llac rep molts rius i desguassa pel Desaguadero, un riu que va a parar
a un altre llac, el Poopo. Les aiges del Titicaca sn lleugerament salades.
El Titicaca t moltes illes, totes amb una personalitat prpia, i es poden visitar en rutes turstiques. Sn interessants per les seves restes
del passat inca, lartesania i els costums dels seus habitants. Shi troben Taquile, Amanti, lilla del Sol... i les illes flotants fetes pels Uros amb
capes sobreposades de totora. Aquest jonc creix a les vores del llac i
el poble Uro tamb el fa servir per cobrir les cases, fer embarcacions
i tota mena dobjectes dartesania; les arrels tendres de la totora, les
mengen com a verdura. Els pobles indis, habitants del llac, salimenten
tamb dels seus peixos, i aprofiten per al bestiar el llacho, una planta
llarga que creix al fons de les aiges.
Fina Rif i Pia Guindulain, Cavall Fort, nm. 1073-1074 (abril de 2007).
92
f Perqu shi pot veure el mateix paisatge de fa dos mil
anys enrere en alguns indrets: camins emmarcats
amb murs de pedra, camps en reps, garrofers,
figueres, palmeres, ramats de bens...
El text descriptiu (III)
Pgina 142
1
ambre: resina fssil de diverses conferes, amorfa,

groguenca, translcida, electritzable per fricci, dolor
caracterstica, bona de treballar, emprada en joieria i
bijuteria. bocana: boca dun forn, dun pou, dun port,
etc. esquer: menjar que serveix per atraure el peix, els
ocells, etc. inconfusible: que no pot sser confs.
punyent: colpidor. salabror: que cont sal. spid: que
t algun sabor.
a plom: de dalt a baix, desplomat, aplomat,

verticalment. sser una bassa doli: sser quiet, sser
encalmat. fer denteta: fer enveja, fer delir, fer
babarotes.
a s el port de Felanitx (Mallorca).
g La m.
h Uns murets de pedra seca, ullastres i alzines.
4
en espera: desprs dhaver donat fruit, ara reposen;

esperen el bon temps per tornar a donar fruit. de la
passada esplendor sucosa: es refereix a les figues
que havien tingut aquests arbres en plena temporada.
els seus rams de color dambre: els dtils.
Portocolom, (camps), xais, palmeres, figueres, garrofers,

(camps), arbres (alzines, ullastres), murs, Sant Salvador,
Felanitx, Ciutat (Palma).
Pgina 143
b Hi ha anat per feina.

c En Biel, na Maria Magdalena i alguna persona ms
que lacompanya (lendevinem perqu parla en plural:
Hi hem anat amb en Biel, s clar, i una amiga seva,
na maria Magdalena).
d En dues: al comenament, quan explica que ha anat a
Portocolom, i al final, quan explica el passeig en barca
fins a prop del far.
Tipus de vaixells: llanxa, iot, veler, remolcador,

transatlntic, petrolier. Parts del vaixell: escotilla, boia,
coberta, pal, tim, quilla, pont, popa, proa, arboradura,
coberta, vela. Installacions: drassanes, moll, cobert,
grua. Altres: escullera.
alga podrida, camins laberntics, columna inconfusible,

cotxes aparcats, esquer corromput, olor de quitr (olor
inconfusible), rams de color ambre, torre quadrada, xais
pasturadors.
e Al vespre, en fer-se fosc.
Resposta oberta.
article
demostratiu
possessiu
numeral
quantitatiu
indefinit
dos mil anys
alguna resta
els llaguts
en Biel
x
x
tanta companyia
els seus rams

aquesta postal
una amiga seva
x
x
93
Pgina 144
9
Pgina 146
a article. b article. c substantiu. d article.

La Duana, el Riuet, la mar, lArenal.
16
No tornars
Les formigues que viuen sota la nevera,
aquell pany de la porta que sha dapariar,
10 a zones. b terrasses.
un tros de llonganissa (que) no era tan seca
11 i-dl-li-ca, cls-sic, i-mat-ges, ma-tei-xos, Ma-llor-ca,
i lavs de correus que sempre arriba tard.

Flors de plstic marcides, antigues llibretes,
his-t-ri-a, ter-ri-to-ri, tran-quil-li-tat.
la llum quieta i vermella del contestador,

12 a meravella, torre, muntanya, cmera, esplendor.
b zones, inicial, zebra, disposat, paisatge.

13
una vella faldilla (que) tanava estreta

i fa ms de vint dies que penja al balc.
La torreta on plantvem maria,
sol
llaguts
port (en general)
tardor
ponent
balancejant
callat
estiu
caient a plom
movent-se
daqu dall
- soroll de motors
ara dorm avorrida
- molta gent a les

terrasses dels bars
i pels carrers
plena de burilles
i per dissimular
un brot de camamilla,
que no cal regar.

No tornars. No tornars. No tornars.
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
14 vista: descripci del paisatge, de les imatges (la major
part del text). olfacte: olors del port (de salabror, quitr,
esquer corromput i alga podrida). oda: soroll de motors
i de gent, a lestiu.
aquell pster dHolanda que sha demmarcar,

una tapa de vter (que s) sempre aixecada
i la pasta de dents seca i sense tapar.
Llibres vells plens de dedicatries
que ara fan tant de mal,
Pgina 145
15 a s situada al nmero 10 de la rambla dArag, entre
mitjons bruts o pitjor,

que han perdut la parella
i de pas amb ella
el nucli antic i el nou eixample de la ciutat.

b Des de la segona meitat del segle XIX i fins a lany
1988 aquest edifici va tenir la funci de casa de
maternitat.
c La superfcie til s de ms de 7.000 m2.
d Ms de 70.000 volums, 1.400 ttols de revistes
nacionals i estrangeres i 8 diaris, una secci amb
6.000 llibres adreats al pblic infantil i una secci
audiovisual dunes 5.000 unitats. Pel que fa al fons
antic, comprn 9.760 impresos dels segles XVI i XVII,
6 manuscrits i uns 25 incunables.
Caldr que vagi a lhemeroteca de la primera planta
per consultar les revistes i a la planta del soterrani per
buscar els llibres de poemes. Desprs pot anar a la
primera planta, on hi ha la sala de lectura i el servei de
prstec de llibres. Finalment, haur de pujar a la segona
planta per consultar Internet.
tota utilitat.
No tornars. No tornars. No tornars.
a Totes les estances de la casa estan deixades: els
objectes sn fora de lloc, les plantes sn seques i
marcides. Lestat general s de desordre.
b Ha marxat una dona, ja que es parla de la faldilla que
penja al balc.
c formigues, nevera, pany, porta, tros, tros, llonganissa,
avs, correus, flors, plstic, llibretes, llum, contestador,
faldilla, (dies), balc, torreta, maria, brot, camamilla,
burilles, calaixets, fotos, pster, Holanda, tapa, vter,
pasta, (dents), llibres, dedicatries, mal, mitjons,
(parella), utilitat.
d llonganissa: seca; flors: marcides; llibretes: antigues;
llum: quieta, vermella; camamilla: avorrida, plena;
calaixets: plens; fotos: cruels; tapa: aixecada; pasta:
seca; llibres: vells, plens; mitjons: bruts.
e La cuina, sala destar, balc, lavabo, habitaci (estudi).
f Resposta oberta.
g Resposta oberta.
94
17 Ordre: C-B-D-A.
a unes quantes. b cap. c fora. d gaire, prou. e tanta.

f molta. g massa.
18 Resposta oberta.
Pgina 150
Pgina 147
5
19 Resposta oberta.
20 Resposta oberta.
21 Resposta oberta.
22 Resposta oberta.
a Tinc massa coses a fer. b Fa bastant calor, no trobes?

c The de dir diverses coses. d No tenim prou diners
per fer aquest viatge. e No vull gens de mantega ms.
f Sn dos quarts de quatre. g No t cap barra de pa.
C
N Q U E A D E N F H
C J
M C O L U D B D O O G C D A A
B R A L
L E R O T R A M B T
D O B U M O N C A D Z A M R N
O R
Gramtica
I M J
P T
S N E E R E A
S E N G L E S R O C A B N P M
S L P E S G Z R J
Pgina 149
A L
1
I vaig sentir com menvaa l (article) odi per aquells

(demostratiu) homes que pilotaven els (article) avions
que havien deixat caure sense misericrdia el (article)
contingut de les seves (possessiu) entranyes damunt
duna (indefinit) poblaci indefensa. Marribava com ho
fan les (article) onades del (article) mar amb aquell que
mig dorm a la platja. A cada (indefinit) moviment, aquell
(demostratiu) sentiment, que fins aquell (demostratiu)
moment mera absolutament desconegut, sanava
apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora.
Aquell (demostratiu) odi em va ajudar a resistir els
(article) dies que van venir desprs, com un (indefinit)
blsam que em suavitzs la (article) cossor terrible de
la (article) ferida. Laltre (indefinit) blsam va ser en
Jordi, que es va convertir en la meva (possessiu)
ombra, que no em va deixar sol ni un segon. Vam saber
compartir llgrimes i silencis. Sobretot els (article) llargs
silencis de la (article) nit, quan el (article) mn semblava
ms ali que mai als (article) sofriments dels (article)
homes i de les (article) dones de la (article) meva terra.
S A J U P C H E
L Q E A L
I M Z B E V
L B O F A S R U N L
T E L E
L Q Q P E N T A L G U N R L S
U
L N
R R N E P V U
I
O M G E G H F
T V T
L E V B A
G Q U A T R E R E M V
X L Q
Cinqu dotzena sengles aquella gens gaire

qualsevol manta parell quin algun quatre vuit.
Resposta oberta.
7
Un manat de pastanagues
Una cabea dalls
Uns brins de safr
Un raig doli
Un polsim de pebre
Un pessic de sal
Una fulla de llorer
Una cullerada de farina
Pgina 151
8
a Qualsevol (D) alumne pot aprovar aquest (D) examen.
Carrer de lOnze de Setembre, sis-cents setantaquatre, tercer, primera.
b Alg (P) sap on he deixat les meves (D) claus?
Carrer de Joan vint-i-tres, tres-cents vint-i-vuit, quart,

tercera.
d Aix ho pot fer qualsevol (P).
Carrer del doctor Trueta, seixanta-vuit, primer, segona.
L A C A E H A P S E O M A T U
a dos (cardinal) / parells (collectiu). b el doble

(multiplicatiu). c mig (partitiu). d vint (cardinal) / deu
(cardinal). e un quart (partitiu). f la desena (partitiu).
Carrer de Mart primer lHum, dos-cents cinquantacinc, set, onzena.
L E U Q A P O N U A L R O
c Aquesta (D) llibreta s la seva (P).
e Quines (D) flors ms boniques!

f No hi ha cap (D) problema.
95
Pgina 154
a No. Perqu en el text no hi ha cap antecedent a qu

puguin referir-se les paraules subratllades.
b S. Perqu ells ja saben de qu parlen: coneixen els
referents.
c Sn pronoms.
10 Com cada dia, lElisenda es va llevar, es va dutxar, va
esmorzar i va anar a buscar la seva amiga Mireia per

anar juntes a linstitut. LElisenda i la Mireia es coneixen
des de fa molt de temps. Anaven juntes ja a lescola de
primria. A ms de ser bones amigues, sajuden sempre
que poden. Es passen els apunts.
Ortografia
Cal pronunciar la s sonora en aquests mots:

dicesi, divisor, zona, asil, topazi, lesi, amazona,
magnsia, bsic.
a dansa. b transistor. c enciam.
Exercici dexpressi oral.
canso
cansem
cansar
cansi
adreo
adrecem
adrear
adreci
reviso
revisem
revisar
revisi
alo
alcem
alar
alci
poso
posem
posar
posi
esforo
esforcem
esforar
esforci
Text 1
El delta s una de les principals zones humides del sud
dEuropa. [...] El paisatge s planer i hi conviuen espais dedicats al conreu de lhorta i arrossars i, en especial protecci, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels
ocells migratoris i la cria sn fets importants.
Pgina 153
1
a arrs: arrossar. b caa: cacera. c peda: apedaar.

d feli: felicitat. e bra: abraades. f gla: glacera.
g cassola: cassolada. h pas: passada. i seds: sedassos.
j inters: interessar. k velo: velocitat. l dol: dolament.
Pobles com els ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarrans... han fet navegar per lEbre naus
empeses pels corrents de laigua i del vent. Temps desprs, els sirgadors, que eren homes foruts, empenyien
pel riu els llaguts carregats de mercaderies. Lescriptor de
Mequinensa Jess Moncada, en el llibre Cam de Sirga, en
parla amb detall.
A Es repeteixen el so [s] i el so [r].

B Es repeteixen el so [s] i el so [k].
Cavall Fort, nm. 1049/1050.
posar, atzar, pesar, pinzell, gass, endinsar, zodac,

senzill, transigir, dotze.
Text 2
Lnic embolic s quan alg em pregunta pel meu signe
del zodac. Sempre dic que sc entre Bessons i Cranc. La
qual cosa no est gaire b, perqu tothom diu que els Bessons tenen dues cares, una de les quals s fora inconscient, i que els Cranc sn inestables i lluntics, a ms de
susceptibles i narcisistes. De fet, mai no he sabut amb quin
dels dos quedar-me. Tot i que ho tinc fora ms clar
quan mescolto lhorscop xins, que divideix els signes
en anys i no en mesos. Segons aix, a mi em va tocar nixer lany de la Cabra. Ja s que no s gaire elegant, per
qu hi farem. Segons lhorscop xins, les Cabres som
amables, tendres, enamoradisses (fins aqu sembla el
meu retrat robot), per tamb introvertides, insegures, pessimistes (i amb aix no hi puc estar dacord de cap manera).
Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall despart, camussa,
sab de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sab en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
M. Merc Maral, Cau de llunes, Editorial Aym.
a s, ss, c, .
b Resposta oberta.
Care Santos, Ser feli s fcil, Editorial Barcanova.
Pgina 155
9
96
Resposta oberta.
10 prssecs, carbassons, cassola, saler, cebes, balana,
setrill, safata, sndria, bra de gitano, tasses,

espremedora, tisores.
11 a ss: disfressa, successos, passen, disfressat, passius,
necessiten; c: cine, successos, superfcie, percebem,

oficina, animaci, aficionats, necessiten, acci,
condici.
Resposta oberta.
Pgina 159
8
Resposta oberta.
Resposta oberta. Els animals marins, vertebrats i

invertebrats, que apareixen en el text sn els segents:
tonyina, morena, taur, ostra i garota.
b paraules amb essa sonora: coses (2), japonesa,

japonesos, impresos, televisi.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
Lectura
12 Resposta oberta.
Pgina 156
Literatura
Miguel Larrea, Les aventures de Kip Parvati.

Editorial La Galera.
Pgina 158
1
Pgina 161
1
a Per la possibilitat de trobar-hi perles.

b Perqu una morena li havia arrencat de jove.
a Fantstics. b Resposta oberta. Per exemple quan el

protagonista del segon conte diu a la mort que no li ha
donat hora de visita o b quan la mort marxa amb la
calavera entre les cames. c El tercer.
c Deixar de treballar i poder tornar a lescola.

d Una enorme perla que hi ha en una gruta.
Reps
e Que no existeix, sin que es tracta duna llegenda.

f A Kabaixi.
g Calb, amb els ulls allargats, fort com una tonyina i
capa de resistir cinc minuts sota laigua.
h A fer de pescador.
i La Lluna Rosa.
j Per parlar amb el pescador a qui va atacar el taur que
havia trobat la Lluna Rosa.
2
coratjs, valent, atrevit, aventurer.
a-2, b-5, c-4 d-1, e-3.
Segons en Rum la histria de la perla no s ms que

una llegenda i, a ms, ha mort gent intentant trobar-la.
Per a en Kip, dos bussejadors la van veure i, per tant,
no es tracta duna fantasia.
a amb els ulls allargats com els xinesos, fort com una
tonyina, lostra tan gran com la m dun home oberta,
lostra deu ser com una coca de blat.
b Resposta oberta.
Resposta oberta.
Pgina 162
1
A casa, a la casa vella del poble, hi tenem una galeria

vidrada al primer pis. Hi donaven tres balcons: el del
meu dormitori, el del dormitori dels meus pares i el de la
sala, entremig dels altres dos. A la sala hi havia cadires
molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb
les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi
havia una taula de vmet voltada de quatre butaques que
hi feien joc, i, un a cada rac, dos balancins amb puntes
all on es posa el cap, lligades amb cintes lluents de
seda rosa.
[...] Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors.
Nhi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent
columna, un s, un no. A dalt, de banda a banda, hi
havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de
vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a
banda i banda nhi havia de verds i de vermells i de
pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles
de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava
al camp, i el camp feia pends i senfilava cap a la
muntanya partit per un cam amb roderes.
97
sala, butaques, galeria, balcons, taula, vidres.
frisos, gossos, nassos, pendissos, pisos.
la: article; una: indefinit, primer: numeral ordinal; tres:

numeral cardinal; meu: possessiu; meus: possessiu;
altres: indefinit; quatre: numeral cardinal; les: article;
cada: indefinit; dos: numeral cardinal; el: article.
Es tracta dun conte literari de tema realista (els fets

que shi narren sn versemblants i probables).
Autoavaluaci
Pgina 163
1
Correcta.
Correcta.
s millor fer servir frases curtes.
Els connectors llavors, primer i sempre no sn espacials,

sin temporals.
Correcta.
Tot i que la frase s correcta, el determinant poc no s

un indefinit, sin un quantitatiu.
Correcta.
En Josep, la essa s sonora i en Slvia, la essa s sorda.
Correcta.
10 Noms davant a, o, u.
11 Noms la literatura escrita en prosa.
12 Correcta.
98
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional.
Lectura i comprensi del text.
Cerca de paraules dels camps lxics indicats.
Anlisi de lestructura duna entrevista.
s de les TIC.
Elaboraci duna entrevista a partir dunes pautes donades.
Distinci entre les formes personals i no personals del verb.

Identificaci dels verbs predicatius i dels verbs atributius.
Classificaci dels verbs transitius i intransitius.
Escriptura de complements verbals.
Compleci de missatges.
Relaci de formes verbals amb el complement adequat.
Escriptura de complements directes.
s correcte de les grafies g/j, x/ix, tx/ig,
Relaci de frases fetes amb el seu significat.
Lectura autnoma i guiada dun fragment del text Una serp molt especial
de Roald Dahl.
Adquisici de vocabulari nou.
Cerca dinformaci en fonts escrites.
Reconeixement de les caracterstiques generals del gnere teatral.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del text conversacional.
Llegir i comprendre el text escrit.
Analitzar lestructura duna entrevista.
Fer servir les TIC per adquirir informaci.
Elaborar una entrevista a partir dunes pautes donades.
Distingir entre les formes personals i no personals del verb.
Identificar els verbs predicatius i els verbs atributius.
Classificar els verbs transitius i intransitius.
Saber completar oracions amb els complements verbals.
Escriure missatges.
Aplicar correctament les normes dortografia de les grafies g/j, x/ix, tx/ig.
Cercar informaci en fonts escrites.
Llegir i analitzar un text teatral.
99
Pgines 166-173
Pgines 174-177

conversacional. Ara proposem la lectura dun text
conversacional literari, que adjuntem com a material
fotocopiable al final dels recursos segents.
Gramtica El sintagma verbal. El verb

6. Classifica els verbs de lexercici anterior en una

taula com la segent:
5. Subratlla tots els verbs que trobis des de linici de

la lectura fins a ...mels i abundant.
atributius
transitius
intransitius
Comunicaci El text conversacional

1. Fes un resum de la la lectura.
2. Escriu les dues primeres intervencions
de NAns i del vell en tercera persona. Fixat
en el comenament:
NAns va dir al vell si lesperava...
3. Continua el text amb dues intervencions ms
de NAns i el vell que han de tenir lestructura de
pregunta i resposta.
4. Digues si la lectura s un text conversacional o no.
Justifica la resposta.
7. Llegeix aquest fragment de la lectura i, desprs,

resol les qestions:
No ho saps perqu quan la reina Aranja es neg
a fer-li el present, la deessa envi el gel del nord, que
mat tots els tarongers i les seves llavors, i mai ms
no hem pogut assaborir aquesta fruita.
a Indica els complements directes dels verbs envi,
mat i hem pogut.
b El verb es neg s transitiu o intransitiu? Justifica la
resposta.
8. Escriu una frase amb cada un dels verbs segents:
voler anar ensenyar lluitar poder acceptar
100
Pgines 178-181
Pgines 186 i 187
Ortografia Consonants (II)
Literatura El teatre
9. Completa els mots segents amb la consonant

adequada:
13. Convertiu la lectura en un text teatral. Per fer-ho,

dividiu la classe en tres grups. Cada grup sha
dencarregar duna de les tasques segents:
ma_ors
_ove
_a
missat_er
Aran_a
_insies
taron_ers
_elat
_el
10. Indica la regla ortogrfica de qu thas servit per

escriure correctament els mots de lexercici anterior.
11. Esbrina si la consonant destacada de les parelles
de mots segents es pronuncia igual:
a missatge / governava
b Aranja / taronger
a Redactar una acotaci que doni a conixer les actituds

i els moviments dels personatges.
b Redactar una acotaci que indiqui com ha de ser el
decorat i el mobiliari.
c Repassar el text de la lectura i ampliar-lo amb altres
personatges i els seus dilegs corresponents.
14. Distribuu-vos els papers de lobra entre els
companys i les companyes de la classe i
representeu-la.
c gelat / pogut
12. Dictat
En el curs mitj del Iang-Ts es troben les Tres Grans Gorges: el riu passa entremig duns espadats impressionants
per la seva alada i bellesa; sn dos-cents quilmetres de
paisatge sorprenent. Petits vaixells recorren aquest tram
de riu i avui els viatgers que hi naveguen saben que aviat
no ser el mateix. Shi est construint una obra grandiosa
denginyeria, una presa comparable a la dAssuan.
Fina Rif, Pia Guindulain, Toni Sers,
Sis Rius. Cavall Fort, nm. 1049/1050.
101
NAns qued parat perqu pensava que el vell no lhavia vist, per encara lhavia confs ms la pregunta que li acabava de fer.
s que mesperava?
Des dahir a la nit.
Qu ha passat? On sn els majors de la tribu? Per qu hi ha columnes de
pedra per tot el poblat, quan ahir no hi eren? deman impacient el jove.
Havia de passar i ha passat. La maledicci de la deessa de les Tres Formes
sha complert.
De qu em parla? No entenc res!
Fa molts anys, quasi tants com els que he viscut, que ja sn ms de cent,
arrib a les Ginsies un missatger de la deessa de les Tres Formes. Venia de
llevant i portava un missatge per a la reina Aranja, que governava aquestes illes.
La deessa volia que les illes ms orientals li fessin un present i, a canvi, ella
els donaria protecci contra laire gelat de tramuntana, el qual podia controlar. El present eren tarongers, uns arbres abundants daquestes illes que produen un suc mels i abundant.
No s qu sn tarongers! interromp nAns.
No ho saps perqu quan la reina Aranja es neg a fer-li el present, la deessa
envi el gel del nord, que mat tots els tarongers i les seves llavors, i mai ms
no hem pogut assaborir aquesta fruita.
I per qu es neg a enviar-li el present si noms es tractava dun arbre?
Perqu hi va haver una altra petici: volia que molts dels nostres guerrers
anessin a laltra banda del mar i ensenyessin el seu poble a lluitar com nosaltres. La reina Aranja no pogu acceptar-ho perqu aix ens hauria fet vulnerables.
Antoni Oliver, Els guerrers de les illes Ginsies. Edicions Bromera.
102
El text conversacional
Pgina 168
1
Pgina 169
6
a Els mags no han de fer creure al pblic que els trucs

sn veritat.
Congressos: reunions o assemblees de persones.

Sexista: actitud que consisteix a menysprear les dones.
Sollicitats: que han demanat alguna cosa.
Espectacles: funci, diversi, oferta al pblic.
Trencar: fer trossos alguna cosa.
b No s correcte fer sortir en els espectacles de mgia

noies amb poca roba, com si fossin un objecte
decoratiu.
a Tallar-se per la meitat, fer aparixer coses del no-res,

dominar les anelles xineses, lescapisme, el plat de la
Xina...
d Fiem una broma dels mags que duen acompanyant.
b La seva famlia.
f En Cinto, el seu nec, es transporta dun lloc a un altre

sense cap mitj.
c Era un teatre que ajudava la gent jove a iniciar-se en el

mn de lespectacle.
e Els seus pares van posar molt inters que Lari acabs
la carrera.
c Per descobrir el mn de la mgia.

d Filologia catalana. Perqu li agrada ms la mgia.
Filar, fastiguejar, encaixar, acompanyar, illusionar-se,

trucar, debutar, interessar, familiaritzar-se.
Tallada, comenament, aparici, anunci, dedicaci,

duresa, interpretaci, engany, existncia.
e Al Teatre Llantiol.
f Perqu troba que s molt sexista.
g Que Harry Potter fa creure als nens que la mgia
existeix, cosa que no s certa.
h Josep Maria Lari.
i En Sushi s un peix que endevina cartes i en Cinto, un

nec que es teletransporta.
j Als vint anys.
Mgia: anelles, escapisme, plat de la Xina, partenaire,
teletransporta. Escenaris: teatre, sales, fires,
congressos, televisi, escoles. Professions: filologia,
pintora, metge.
aparixer
aconseguir
jugar
Jo
aparec
aconsegueixo
jugo
Tu
apareixes
aconsegueixes
jugues
Ell/Ella
apareix
aconsegueix
juga
Nosaltres
apareixem
aconseguim
juguem
Vosaltres
apareixeu
aconseguiu
jugueu
Ells/Elles
apareixen
aconsegueixen
juguen
Resposta oberta.
4
10 a Dos articles definits: els, la. b Un article contracte: al.
a Els estudis universitaris: 2.
c Un possessiu: els meus. d Un quantitatiu: molts.
b El debut professional: 3.
c La definici del que s un mag: 5.
Pgina 170
d El descobriment de la mgia: 1.
e Els oficis dels seus pares: 2.
f Els motius pels quals no es fa acompanyar duna
partenaire: 4.
g La diferncia entre un mag i Harry Potter: 5.
h Els primers trucs de mgia: 1.
5
Partenaire: parella o acompanyant.
11 Resposta oberta. Els verbs que necessiten un
complement obligatori sn: actuar, dominar, estudiar,

acabar, donar.
12 Jugava, resisteix, xineses, mgia, vaig, sexista, caixa,
existeix, jocs.
13 s, ms, t, sn.
Resposta oberta.
103
14 a El primer.
21 <sheili_tortosina> Que no parla ning?
b De qui s el mag Lari i en qu consisteix la seva feina.
<mario> Don sou?
c Cinc.
<sheili_tortosina> De Tortosa.
d Les preguntes sn en negreta i les respostes no.
<Tortosina_17> TORTOSA INDEPENDENT!!!!!
e Les tres primeres.
<mario> Per qu?
f Sobre la vida personal, les dues primeres; sobre la

vida professional, les tres darreres.
<Tortosina_17> Ning parla aqu!
g Montserrat Mas.
<Jana 16> Hola!
h Cavall Fort. Febrer de 2005.
<Tortosina_17> Que b!
15 Resposta oberta.
<Romi> Hola, qu feu?
<Jana 16> Com ests?

<Tortosina_17> Molt b. I tu?
16 Resposta oberta.
Pgina 171
<TdR> Visca tontosa!

<sheili_tortosina> Exactament es diu Tortosa, no
tontosa.
<TdR> s festa a Tortosa avui o qu?
17 Resposta procedimental.
<TdR> Com s que sou totes aqu?

<sheili_tortosina> Jo sc a classe.
Pgina 172
18 a Laia Vega i Irene Nnadi.
<TdR> Qu fas en un xat si ets a classe?

<sheili_tortosina> Doncs perqu estic cansada.
b Jordi Sierra i Fabra.
<Jana 16> Jo tamb em ratllo.
c 23 dabril de 2005 (dia de Sant Jordi)
<TdR> En la meva poca no tenem ni sala

dinformtica.
d A Barcelona, en una parada on Sierra signava llibres.

e Conixer millor lescriptor.
f S. Perqu contesta totes les preguntes correctament.
A ms, a la presentaci es fa servir lexpressi molt
amablement.
19 b En quin projecte treballes actualment? d Has guanyat
<sheili_tortosina> Doncs ets una mica gran.

<TdR> I estvem sis hores fent histria, matemtiques
i llengua. Aix s anar a lescola.
<mario> Adu, tortosines, que marxo.
Pgina 173
algun premi? e Com es publica un llibre? g Algun dels

llibres es basa en tu mateix? h Escrius noms llibres per
a adolescents? j Hi ha algun llibre o autor que hagi
marcat la teva carrera?
22 Resposta oberta.
Perqu sn excessivament personals i no aporten res

al contingut de lentrevista.
24 a carta globus: Lartista sollicita que un espectador tri
20 Tot i que lentrevista s bsicament informativa, ja que
ens dna notcia de les activitats de Sierra i Fabra,

shi deixen entreveure elements propis duna entrevista
psicolgica en tant que es dedueixen aspectes de la
personalitat de lentrevistat: la tenacitat, la constncia
o la soledat.
104
23 Resposta oberta.
lliurement una carta, que la miri i que la introdueixi en

el lloc que vulgui de la baralla. Lartista colloca totes
les cartes en una base de metall que aguanta un
globus. De sobte, colpeja el globus amb la m, que es
rebenta, i en el seu lloc apareix la carta triada com si
sorts de linterior del globus.
carta-mirall-fantasma: A petici de lartista, alg del
pblic escriu el seu nom en un petit mirall. Desprs, li
demana que tri una carta, que la miri i que la torni a la
baralla. Quan lartista ensenya de nou el mirall, la firma
de lespectador continua a ll, per ara es pot veure
impresa la carta que ha estat triada.
ampolla-llet-evaporada: Lartista mostra una ampolla
plena de llet, per de manera incomprensible la llet va
desapareixent gradualment fins que lampolla queda
prcticament buida.
No es comporten igual. Tots tres sn verbs predicatius.

Rebre s transitiu, callar s intransitiu, tot i que tamb
pot tenir un s transitiu (callar un secret) i queixar-se
s intransitiu.
b Es tracta dun taller per a la fabricaci de grans

illusions i aparells de mgia en general.
c bitllet impossible, bossa-moneda, caixa negra, llum
flotant, cigarreta trencada, dau explosiu, dau negreblanc, mercurial, cremada, regal impossible, vidre
travessat.
c Ensenyo els mapes a classe.

d Magraden les novelles de misteri.
e Tu aprens de pressa.
f A la tardor, el boletaire busca sobretot rovellons
i rossinyols.
d Resposta oberta. Cal entrar en la secci Llibres de

la pgina web.
Ha calgut canviar els mots en cursiva, perqu sn els

subjectes i hi ha dhaver concordana entre subjecte i
verb.
25 Resposta oberta.
Gramtica
Els nens tamb tenen on queixar-se
Pgina 176
4
Resposta oberta.
Resposta model:
Ms impossible assistir al congrs. Cal canviar la data.
El bullying, la brutcia al carrer i la falta despai per jugar

o fer esport potser no els treuen la son, per preocupen
alguns nens i nenes que shan adreat al Sndic de
Greuges. Conscients que no s que no tinguin res a dirli, sin que potser no ho tenien fcil per dir-li-ho, el
Sndic va posar en marxa la setmana passada una pgina
web (www.sindic.cat/infants) per recollir opinions i
queixes dels infants. No era noms una intuci, sin
que els resultats ens avalen, reconeix ladjunt per a la
Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal. El primer
dia, la web va rebre vint-i-cinc missatges, i catorze els
dos dies segents.
El Sndic, Rafael Rib, est convenut que grcies a
Internet la instituci sacostar molt ms als menors.
Estem acostumats a dir-los: Tu calla o Fes aix.
I no pot ser, va dir, i va lamentar que la societat no
tingui gaireb en compte la seva opini.
Lany passat, el 10 % de queixes al Sndic van ser
vinculades als infants i a leducaci, tot i que noms
tretze van ser presentades pels mateixos nens. Tretze
que shan vist mpliament superades amb noms un dia
de funcionament de la web. Lassetjament a lescola i
les reclamacions despais indicats per fer activitats doci
sn els temes que han motivat ms queixes. El Sndic,
per, no podr ajudar els que es queixen perqu volen
ms temps de pati o perqu a casa no els deixen veure
la tele.
a El nostre amic juga a handbol.

b Per berenar, menjareu pa amb xocolata.
El nom fa referncia a jocs de mgia de petites

dimensions.
Pgina 175
Resposta oberta.
V. atributiu
He tingut pana amb la moto. No s res greu.

V. atributiu
Arribar tard.
Lavi est malalt. Vine aviat. Petons.
V. atributiu
Enhorabona. La pellcula ha estat un xit total.

V. atributiu
Et donar notcies a la tornada.

6
Avui sabem poc, encara, sobre la histria millenria del

poble inuit en el Pas dels ssers Humans, Inuit Nunaat.
Els indicis que aquest poble nmada, espavilat, ha deixat
a la histria sn febles, com petjades lleugeres en el
bruguerar.
Sho emportaven tot en els seus desplaaments
millenaris, darrere rens, balenes i foques. Tamb la
seva histria, amb cntics i danses, poesies i narracions,
emmagatzemats a la memria, que els ms grans
administraven i passaven a noves generacions.
Com la majoria de pobles nmades de tot el mn,
tamb el poble inuit va escollir la manera ms prctica
de conservar la seva histria i els seus coneixements: la
transmissi oral.
105
verbs atributius
sn
verbs predicatius
transitius
intransitius
sabem
emportaven
administraven
passaven
va escollir
Pgina 177
7
a agncia. b Jess. c platja. d rgim. e jeroglfic.

f Jaume. g jersei. h gimnstica. i majestus. j projecte.
k rellotgeria. l injecci. m estranger. n jovent. o ajeure.
Adonar-se de lengany; menjar cigrons; dir mentides;

anar al parc; jugar a fet i amagar.
present dindicatiu
menjar
rebutjar
rajar
apujar
jo
menjo
rebutjo
rajo
apujo
tu
menges
rebutges
rages
apuges
ell / ella
menja
rebutja
raja
apuja
nosaltres mengem
rebutgem ragem
apugem
vosaltres
mengeu
rebutgeu
rageu
apugeu
ells / elles mengen
rebutgen
ragen
apugen
Sn verbs predicatius.
Resposta oberta.
8
La llegenda, que no sembla histricament comprovable,

del santuari de Nria s antiga. Sant Gil hauria arribat a
Nria vers lany 700 i hauria viscut en una cova durant
tres o quatre anys. Tres-cents anys ms tard, el pelegr
Amadeu seria lencarregat de buscar els objectes que
sant Gil havia deixats amagats, i que han restat com
a smbols de Nria: la imatge primitiva, que ell mateix
hauria tallat, la creu, lolla amb qu es feia el menjar
i la campana amb qu convocava els pastors. s
tradicional que les dones que volen ser mares posin el
cap dins lolla i toquin la campana tot demanant de tenir
un fill.
[El nucli de latribut s marcat en cursiva i negreta.]
b Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most.

c El peix no fa greix.
d Anxoves de lEstartit, bones de dia, males de nit.
e Garnatxa de lEmpord s el vi millor que hi ha.
f Beure xarrupant, beure de bergant.
g On mengen dos en mengen tres.
h Panxa plena fa bullcia, panxa buida fa malcia.
Pgina 180
6
xiprer, xamp, xeringa, xiulet, xori, xinxetes, ximpanz.
Reixa, xarxa, rebaixes, Xavier, baix, queixal, embruixat,

panxa, xocolatada, arxiu, merixer, enganxar, xarop,
ruixar, orxata.
ALBERGNIES FARCIDES DANXOVES
a La malaltia den Joan...

b La tranquillitat daquest poble...
c La preocupaci dels advocats...
a All dej, remei segur.
d La inquietud del pacient...
Ingredients
e La claredat de les seves raons...
4 albergnies mitjanes
f La dificultat del problema...
16 anxoves
10 Resposta oberta.
10 tomquets
1 tasseta doli
5 alls
Ortografia
Pgina 179
julivert
pa ratllat
una cullerada de farigola seca en pols
sal i pebre
Resposta oberta.
a afegiu. b envegis. c airegem. d corregeixin. e maregeu.
106
1 culleradeta de sucre
Preparaci
[Nota desmena en el llibre de lalumne: el tercer
pargraf ha de dir:
Pgina 184
1
a Ataca, dirigia, sesmunyia, aixecava...
Per comenar, fre__iu els alls en una paella amb una

mica doli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la paella
i reserveu-los.]
b Va aixecar el rasclet i va assestar un cop fort amb les

pues metlliques sobre el cos de la serp que noms
podia enroscar-se i cargolar-se.
ORDRE:
c Perillosa, mortal, serp, negra, malson, verins, es

retorava, senroscava...
5 Finalment, farciu les albergnies que heu buidat, amb

la barreja dalbergnia i tomquet, poseu-hi les
anxoves a sobre, cobriu-les amb la barreja de pa ratllat
i julivert i coeu-les al forn en una safata.
d Respostes model:
No devia estar a ms de quinze passes dell;
Latraparia en cinc segons; Observant la mortal
serp negra que sesmunyia velo per la grava cap a
ell.
3 A continuaci, en una paella amb oli abundant

sofregiu les albergnies tallades a trossos i els
tomquets i quan estiguin daurats afegiu-hi la sal,
el pebre, el sucre i la farigola.
1 Per comenar, fregiu els alls en una paella amb una
mica doli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la
paella i reserveu-los.
4 Seguidament, poseu en un bol els alls que teneu
reservats ben picats, el pa ratllat i el julivert picat,
i barregeu-ho tot b.
e Es va precipitar a la finestra i va cridar-li en suahili que

tenia la serp al seu darrere.
f Perqu se sent satisfet dhaver-li pogut salvar la vida.
2
Resposta oberta.
Han de marcar Tanganyika, el Zaire, Zimbabwe i Zmbia.
Resposta oberta.
2 Tot seguit, talleu les albergnies per la meitat, buideules, talleu la part de dintre a trossos i els tomquets i
reserveu-ne la part de fora.
Pgina 185
5
Resposta oberta.
Extensi: 945.087 km2.
Pgina 181
9
Desar: estotjar; indigestar: empatxar; ruixar: esquitxar;

refusar: rebutjar; murmurar: xiuxiuejar; indignar; enutjar.
Nombre dhabitants: 36 milions.
Estoig, empatx, esquitx, rebuig, xiuxiueig, enuig.
Moneda: xling tanz.
Idioma: suahili i angls.
Clima: tropical.
10 a8, b4, c7, d3, e5, f2, g1, h6.
Gastronomia: carn a linterior (de bfal, nyu o antlop)

i peix a les zones costaneres.
11 a abaixar, rebaixar. b jeia.
Allotjament: predominen els hotels de classe turstica.

Vacunes i malalties: malria, clera, diftria.
Lectura
Resposta oberta.
Pgina 182
Roald Dahl, Sol pel mn. Editorial Empries.
107
Literatura
Pgina 187
1
a Marta, Manelic i Sebasti.

b Cap al final de lobra, ja que apunta el desenlla en
qu Manelic ven lamo Sebasti i aconsegueix endursen la Marta.
Correcta.
Correcta.
10 La grafia tx es pot escriure a principi de mot.

11 Les grafies x, ix corresponen al so de la lletra xeix.
12 Correcta.
c La majoria, per sobretot les introdudes per corren,

retrocedint, caient i alant-se.
13 Els actes teatrals sn formats per escenes.
d Resposta oberta.
14 Correcta.
e Resposta oberta.
Reps
Pgina 188
1
Rostre, cara.
Es tracta dun text narratiu en tant que ens explica uns

fets sobre uns personatges en un lloc i en un temps
determinats.
Jo, gir.
Atributius: s, era. Predicatius: pregunt, acaronava,

exclam, t.
Resposta oberta.
Autoavaluaci
Pgina 189
1
En una entrevista, lentrevistador s sempre

qui formula les preguntes.
Lentrevista psicolgica tracta sobre qestions referents

a la personalitat de lentrevistat.
Correcta.
Correcta.
La frase En Joan s alt cont un verb copulatiu.
Els verbs transitius necessiten un complement directe.
Correcta.
108
Continguts
Reconeixement de les caracterstiques del cmic.
Identificaci dels elements que conformen el cmic.
Lectura i anlisi de diversos cmics.
Relaci dinterjeccions amb el seu significat.
Identificaci dels recursos expressius que es fan servir en els cmics.
Elaboraci dun cmic a partir dunes pautes donades.
Classificaci dels verbs en les tres conjugacions.

Distinci entre el lexema i el morfema de diverses formes verbals.
Identificaci de la persona, el nombre, el temps i el mode duna forma verbal.
Escriptura dels temps compostos.
s correcte de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v, r/rr.
Compleci de frases o textos amb les grafies adequades.
Compleci de sries verbals.
Lectura autnoma i guiada dun fragment dels textos Bestiari de Pere Quart
i Bestiari de Josep Carner.
s de les TIC per cercar informaci.
Reconeixement de les caracterstiques de la poesia.
Recompte de sllabes dun vers.
Lectura i anlisi de diversos poemes.
Objectius didctics
Reconeixement de les caracterstiques del cmic.
Llegir i analitzar cmics diversos.
Relacionar interjeccions amb el seu significat.
Identificar els recursos expressius que es fan servir en els cmics.
Elaborar un cmic a partir dunes pautes donades.
Classificar els verbs en les tres conjugacions.
Distingir el lexema i el morfema de diverses formes verbals.
Identificar la persona, el nombre, el temps i el mode duna forma verbal.
Saber els temps compostos dels verbs.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v,
r/rr.
Distingir el significat de diversos homfons.
Completar sries verbals.
Gaudir de la lectura i la comprensi de poemes.
Reconixer les caracterstiques generals de la poesia.
Saber comptar sllabes dun vers.
109
Pgines 208-209
En el programa de literatura de la unitat 8 del llibre de

lalumne sha treballat els bestiaris de Pere Quart i de
Josep Carner. Ara proposem uns altres poemes dels
bestiaris daquests autors per aprofundir en lestudi de
la poesia.
Lectura Bestiaris
1. Explica, en un mxim de tres lnies, el contingut de
cada poema.
2. Per parelles, trieu un dels poemes. A partir del
contingut, escriviu un gui que tingui com a
protagonista lanimal del poema.
Pgines 200-203
Gramtica El verb
4. Separa el lexema i el morfema de cadascuna
de les formes verbals segents:
a tenim
f encares
b vingus
g demana
c menjo
h volia
d sabrien
i paris
e canten
j temo
5. Completa el quadre segent a partir de les formes

verbals de lexercici anterior:
forma
verbal
persona
nombre
temps
mode
infinitiu i
conjugaci
tenim
vingus
menjo
3. Convertiu el gui anterior en un cmic. Seguiu els

passos que trobareu en el llibre de text (p. 199).
sabrien
canten
encares
demana
volia
paris
temo
110
Pgines 204-207
Pgines 212 i 213
Ortografia Les grafies p/b, t/d, c/g
Literatura La poesia
6. Completa cada un daquests mots dels poemes

amb la consonant corresponent i escriu-ne un
derivat:
9. Memoritza un dels poemes de Josep Carner

o de Pere Quart. Desprs, recital en veu alta i amb
lentonaci adequada.
_sties: ___
_erd: ___
_oreta: ___
_ingus: ___
ca_rien: ___
_astit: ___
_anyes: ___
her_am: ___
_lanc: ___
7. Busca en els poemes dos exemples de cada una

de les grafies i dels sons segents:
10. Escriu un poema duns deus versos dedicat a un

animal, sigui domstic o salvatge, prenent com a
model els textos de Josep Carner o Pere Quart. Una
vegada lhagis escrit, llegeix-lo als companys de
classe.
a r mltiple (so fort): ___

b r simple (so fluix): ___
c r muda (cap so): ___
8. Dictat
Em va despertar larrossegall de les onades als meus
peus. La nit havia caigut, per, cansada com estava, massa per abandonar el banc de sorra, vaig arrossegar-me fins
en un indret ms elevat on pogus estar a recer de la marea, i vaig tornar a adormir-me.
Al mat vaig veure la canoa una mica enll. Vaig agafar bosses, cistelles, llana, arc i fletxes i vaig bolcar la canoa per
tal que la marea no se lendugus mar endins. Llavors vaig
enfilar-me al promontori on havia viscut.
Em feia lefecte que havia estat fora molt de temps, ara
que dreta, dominava tanta vista. Em sentia feli dhaver tornat. Tot el que veia les lldries jugant al varec, les anelles descuma entorn de les roques que guardaven lentrada
de lembarcador, el vol de les gavines, la marea enll del
banc de sorra momplia de felicitat.
Scott ODell, Lilla dels dofins blaus. Editorial La Galera.
varec: massa dalgues que la mar llana a les platges o que

hom talla.
111
El caiman
El cargol
A lAmrica i la Xina
on hem prosperat, tenim
morrots ms breus i ms amples
que no pas els cocodrils.
Tinc banyes que no fereixen,

menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Anem llestos a la feina

que ens apar ms important:
ficar bsties a la boca,
retorades tot sagnant.
Decidits a mil esguerros
si vingus un enemic,
poc lofendrem... si cuita
a fer-se foneds.
Temo les sabates distretes

i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o lherbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un Cargol, treu banya!
mig em moro de poruc.
Josep Carner, Obres completes.

Editorial Selecta.
Josep Carner, Obres completes.

Editorial Selecta.
Diplodocus
Paleontleg erudit,
si mencares els teus focus
em rescates de loblit.
Tho demana un diplodocus
que no sap com fou bastit.
Colom
Lhome volia tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colom blanc.
No paris blanc, colom.
Pere Quart, Bestiari.

Edicions Proa.
Pere Quart, Bestiari.

Edicions Proa.
112
El cmic
1
cartutx
Pgina 194
1
lnies de moviment
b Pesquis explica que la seva famlia va conixer els

nous vens de repl, els Balaga, quan el gos daquests,
en Bull, se li tir a sobre en el moment que els anava a
demanar caf.
lnies dexpressi
x
x
x
x
x
x
x
x
Pla general: 1, 2, 3, 4, 5, 8.
Pla mitj: 6.
Pla americ: 7.
1 Ho veus? No ests estudiant! Ho sabia! Ets un...!
f Tots salarmen.
2 s que... Estava... Estava...pensant en... el futur...
g S, perqu shi tira a sobre i el llepa.
3 Vaja, em sorprens! Penses en el futur, quan siguis

gran?
h Es riu de la situaci i diu al gos que pari de llepar el fill

dels vens.
2
lletra grossa i en negreta
d Baliga, senyors Balaga, senyors Senderi i Bull.

e Lacci principal, al repl dels pisos den Pesquis i de
la Baliga. Tamb shi veu lhabitaci den Pesquis.
metfora visual
a Pesquis.
c Pesquis.
4 No, no...
Es diuen Pesquis Senderi i Baliga Balaga.
5 En... quan acabis els estudis?
Pesquis pop. Seny, ra.
6 No... En un futur ms prxim...
Senderi Discerniment (colloquialment, seny).
7 En el que pot passar en els prxims mesos?
Baliga-balaga Persona que no t formalitat en res;

tarallirot.
8 No. En... un futur molt ms prxim...

9 Qu hi ha per sopar?
Resposta oberta.
Pgina 196
3
Es correspon amb la raa del gos (Bulldog, en angls; en

catal, Buldog).
eh!: crida latenci dalg, tant si s lluny com si s a
prop. ah!: expressa una emoci viva (alegria, dolor,
sorpresa, indignaci...). ehem!: crida latenci
dissimuladament. ecs!: expressa fstic, repugnncia
Per ordre de dalt (esquerra dreta) i baix (esquerra dreta):
veu dels personatges pensar somniar crispaci.
Crispaci (vinyetes 5, 6, 7).
Veu dels personatges (vinyetes 2, 4, 5, 6, 8).
Pgina 195
6
Introducci: vinyetes 1, 2 i 3.
Nus: vinyetes 4, 5, 6 i 7.
Desenlla: vinyeta 8.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
Pgina 197
13 a Els obrers no poden treballar en lobra perqu no
tenen pedres. Quan arriba la caravana, el cap diu que

no queden pedres. Oblix el fa parlar a cpia de
bufetades i aquest acaba confessant que Filfis lha
pagat per llenar les pedres al Nil. Astrix sofereix a
tornar a les pedreres amb el cap de la caravana a
buscar les pedres.
b Astrix, Oblix, Numerobis (cap de lobra), el traductor
egipci i Panormix (druida gal que duu una llarga barba
blanca). Tamb hi apareix Idfix, el gos.
c Tots parlen catal, llevat del cap de la caravana, que
parla egipci; Oblix i el traductor parlen en catal i en
una ocasi en egipci.
d Oblix domina la llengua de les bufetades, ja que
resulta ser la ms efectiva a lhora de fer confessar el
cap de la caravana.
113
e He rebut diners den Filfis per llenar les pedres al Nil,
per encara queden pedres a les pedreres, muntanyes
de pedres! De bon grat nanir a buscar. Si us plau, no
em pegueu tan fort! Us juro per Isis, Osiris i Serapis
que no ho tornar a fer!
17
forma verbal
infinitiu
conjugaci
sabeu
saber
segona
vs
anar
primera
poden
poder
segona
f Conjunt de vuit vinyetes amb bafarades i cap cartutx.

El color de fons de les bafarades s diferent segons la
llengua que es parli: catal, fons blanc; egipci, fons
groc i verd. Tamb es recorre a lescriptura jeroglfica
per diferenciar les intervencions en egipci. Els deltes
dels globus surten directament dels personatges,
llevat de la vinyeta 9, que correspon a la veu de
legipci al qual Oblix est pegant.
deixa
deixar
primera
traieu
treure/traure
segona
era
sser/ser
segona
van alarmar
alarmar
primera
Hi trobem metfores visuals (estrelles petites, en les

vinyetes 8 i 9; signe dadmiraci gros, en la vinyeta 3;
nvols de pols, per indicar moviment en les vinyetes 2
i 10), onomatopeies (paf, uah, en la vinyeta 8; pof!,
en la vinyeta 10); traos especfics (lnies de moviment,
en les vinyetes 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 10; marques de
perplexitat o emoci, en les vinyetes 3 i 5).
Pel que fa als plans que es fan servir en les
illustracions, hi trobem els segents: pla general
(vinyetes 1, 2, 3, 5 i 10), pla mitj (vinyetes 4, 6 i 7), pla
sencer (vinyeta 8), primer pla (vinyeta 9).
forma
verbal
persona
nombre
temps
mode
sabeu
Segona
plural
present
indicatiu
vs
Segona
singular
poden
Tercera
plural
deixa
Segona
singular
traieu
Segona
plural
era
Tercera
singular
imperfet
indicatiu
van
alarmar
Tercera
plural
passat
perifrstic
indicatiu
imperatiu
present
indicatiu
imperatiu
imperatiu
18 a qu (vinyeta 6).
b traieu-mel (vinyeta 8).

c cals (vinyeta 7).
Pgina 198
d vens (vinyetes 2, 3 i 8).

e vs i sn (vinyeta 2).
14 auxili: auxiliar / socors: socrrer
f els meus pares (vinyeta 1), a casa meva (vinyeta 6)

i les nostres famlies (vinyeta 8).
auxiliador/a, auxiliar (adj), auxiliaria (substantiu).

socorredor/a, socorriment, socorrisme, socorrista.
15
Pgina 199
sinnims
del verb alarmar
antnims
del verb alarmar
atemorir
aterrir
esborronar
esgarrifar
esglaiar
esverar
inquietar
intranquillitzar
sobresaltar
apaivagar
asserenar
assossegar
calmar
pacificar
suavitzar
temperar
16 Cartutxos: sabeu, van conixer, va ser, era, es van
alarmar, va ser, es van conixer.

Bafarades: vs, demanar, poden, donar, sn, coneixem,
passa, coneixels, deixa, llepar, traieu.
En els cartutxos predominen els temps de passat,
mentre que en les bafarades els verbs estan en present
dindicatiu i dimperatiu, majoritriament.
114
19
r mltiple
r simple
r muda
res
pares
van conixer (2)
porta
grcies
demanar
oberta
per (2)
donar
grrrr!
mare
senyors (3)
socors
nostres
van alarmar
Senderi
va ser (2)
traieu-mel
llepar
sobre
20 molt, igualment: no es pronuncia la t.
gust: es pronuncia la t.
21 Resposta oberta.
22 Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
b Va sortir: passat perifrstic. va embolicar: passat
perifrstic. va plantar: passat perifrstic. entelat:
participi. omplia: imperfet. va eixugar: passat
perifrstic. treure: infinitiu. perdre: infinitiu. retornava:
imperfet. sents: imperfet de subjuntiu. va tirar:
passat perifrstic. va obrir: passat perifrstic. eixugar:
infinitiu. trobar: infinitiu. mirant: gerundi. reflectit:
participi. desdibuixat: participi. va mantenir: passat
perifrstic. va fer: passat perifrstic. va escopir: passat
perifrstic. hi havia: imperfet. continuava: imperfet.
retornant: gerundi. mancats: participi. dominat:
participi. coronat: participi. queia: imperfet.
Gramtica
Pgina 201
1
forma verbal
infinitiu
conjugaci
engega
engegar
primera
escombrem
escombrar
primera
surts
sortir
tercera
fan
fer
segona
rebreu
rebre
segona
vull
voler
segona
nedareu
nedar
primera
costar
costar
primera
c Els verbs del darrer pargraf estan en imperfet,

mentre que els dels pargrafs anteriors estan en
passat simple.
Envi-veu; sort-irem; esten-ies; fregu-ssim; pos-in;

imagin-o; enfil-o.
Pgina 202
5
X U R
G U E M U N T A R E M
persona
nombre
temps
mode
U R B P R A S A E W O H S U R
sortirem
primera
plural
futur
indicatiu
C E E U R R Q N
estenies
segona
fregussim primera
E E U T R
singular
passat
indicatiu
plural
passat
subjuntiu
A L B G F D
E A L E U A R
L D S M R L E S
posin
tercera
plural
present
subjuntiu
imagino
primera
singular
present
indicatiu
E A R R A G A S E
indicatiu
S O M R
primera
V L P L B R
L V L
V O E G A L
enfilo
singular
present
G U
4
forma
verbal
Va mantenir uns instants el gest de desafiament i, tot seguit, va fer una llengota.
Lletja! va escopir cap a la seva imatge. I grassa! I
granelluda!
Per no hi havia res a fer: el mirall continuava retornantli el reflex duna noia de cos perfecte, duna bellesa intensament harmnica, prima i esvelta per no magra, de
membres llargs i fins per no mancats de fora, amb un
rostre de trets dimpecable regularitat, dominat per uns
intensos ulls negres i coronat per aquella cabellera bruna, suaument rinxolada, que ara li queia, molla, damunt
les espatlles.
A U L
U R A N O T
I M E R S E R
L P G U
L S
L P L E
I
G E L S N E N R M Q S N T M I
a LElvira va sortir de la dutxa, va embolicar-se rpidament

amb una gran tovallola i es va plantar, amb un gest lleugerament desafiador, davant el mirall de la pica, mig entelat pel baf que omplia la cambra de bany.
Es va eixugar amb gestos enrgics sense treures la tovallola del voltant del cos ni perdre de vista la silueta vaga que retornava el mirall, com si sents un estrany pudor davant della mateixa. Va tirar enrere els seus llargs
cabells negres amb un gest descurat i va obrir la tovallola per, amb una punta, eixugar el vidre i trobar-se mirant el seu cos nu, reflectit i desdibuixat per les romanalles del baf i la humitat fins a lalada del ventre.
N E
N T U O U R U A U A
A R R N O O P E S Q U E S D F
E N A O J M E R L U T S R U A
R M O L
A E V
L O X
E R E
I
A S O P K
E D N A B S E
Xuclaves amanies somriuran nedareu muntarem

mulles afaitssiu esbandeixo pesques salem.
6
[1] feien; [2] tornaven; [3] ensenyava; [4] deia; [5] s; [6]
perdem.
Imperfet dindicatiu.
Aquest any, els nens ms grans han tingut una especial tirada cap a les bicicletes. Algunes tardes fan petites excursions pels boscos dels voltants i tornen explicant batalles
segurament exagerades, per no per aix menys fascinants. Tornen parlant de mallerengues blaves i dabellerols,
i daltres ocells que loncle els ensenya a diferenciar, perqu diu que saber els noms exactes de les coses fa veure el mn molt millor, molt ms ric i divers. Que una llengua no tan sols s un vehicle de comunicaci, sin
lexpressi duna cultura. Que sense la llengua, perdem els
matisos, i que sense els matisos, perdem el mn.
115
nom temps simple
forma simple
forma composta
nom temps compost
present dindicatiu
proposem
hem proposat
perfet dindicatiu
passat simple
comunicreu
hagureu comunicat
passat anterior
passat perifrstic
vaig suposar
vaig haver suposat
passat anterior perifrstic
imperfet dindicatiu
amagaven
havien amagat
plusquamperfet dind.
passat simple
call
hagu callat
passat anterior
futur
buscareu
haureu buscat
futur perfet
present de subjuntiu
plogui
hagi plogut
perfet de subjuntiu
passat perifrstic
van sortir
van haver sortit
passat anterior perifrstic
condicional
tornaries
hauries tornat
condicional perfet
imperfet de subjuntiu
ans
hagus anat
plusquamperfet de subj.
passat simple
desaren
hagueren desat
passat anterior
imperfet de subjuntiu
collssim
hagussim collit
plusquamperfet de subj.
passat simple
eliminreu
hagureu eliminat
passat anterior
futur
comenarem
haureu comenat
futur perfet
present dindicatiu
ballem
hem ballat
perfet dindicatiu
imperfet dindicatiu
endreava
havia endreat
plusquamperfet dind.
Pgina 203
8
a No portis aigua, vailet!

b No canteu fluixet!
c No baixin daqu, sisplau!
d No fem els deures de pressa!
va famlia que aviat es va veure augmentada amb un nou

membre quan arrib el seu primer fill, un noi sa i condret
a qui va posar de nom Muhammad.
I aix passaren els dies i darrere dels dies els anys, fins que
un mat, mentre estellava un tronc a dalt dun tur,
atall a lhoritz una quadrilla dhomes a cavall que es dirigia cap a aquells verals.
e No traci una ratlla recta!

La segona persona del singular i la segona persona del
plural de limperatiu coincideixen amb la tercera persona
del singular i la segona persona del plural del present
dindicatiu. La primera persona del plural, la tercera
persona del singular i la tercera del plural coincideixen
amb la tercera persona del singular i la tercera del plural
del present de subjuntiu. En els casos que la primera i la
segona persona del plural del present dindicatiu i del
present de subjuntiu coincideixen, lgicament tamb
coincideixen amb les dues primeres persones del plural
de limperatiu.
9
Pensant com sho faria per guanyar-se les garrofes,

va decidir invertir els pocs diners que li quedaven en la
compra de tres ases i una destral, i aix, convertit en llenyataire, cada mat se nanava al bosc i tornava a la tarda
amb els feixos de llenya que tot seguit venia a mercat; aix
li permetia dur a casa lexigu jornal amb qu anaven tirant. I per ms que de vegades era objecte de burles dels
coneguts i del menyspreu dels parents, arrib a agafar
afecte al seu ofici, ja que li assegurava el pa, a ell i a la se-
116
formes
personals
persona
nombre
temps
mode
faria
3a
singular
condicional simple
indicatiu
va decidir
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
quedaven
3a
plural
imperfet
indicatiu
anava
3a
singular
imperfet
indicatiu
tornava
3a
singular
imperfet
indicatiu
venia
3a
singular
imperfet
indicatiu
permetia
3a
singular
imperfet
indicatiu
anaven
3a
plural
imperfet
indicatiu
era
3a
singular
imperfet
indicatiu
arrib
3a
singular
passat simple
indicatiu
assegurava
3a
singular
imperfet
indicatiu
va veure
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
arrib
3a
singular
passat simple
indicatiu
va posar
3a
singular
passat perifrstic
indicatiu
passaren
3a
plural
passat simple
indicatiu
estellava
3a
singular
imperfet
indicatiu
atall
3a
singular
passat simple
indicatiu
dirigia
3a
singular
imperfet
indicatiu
formes no
personals
infinitiu
gerundi
participi
pensant
pensar
pensant
pensat
guanyar
guanyar
guanyant
guanyat
invertir
invertir
invertint
invertit
convertit
convertir
convertint
convertit
dur
dur
duent
dut
tirant
tirar
tirant
tirat
agafar
agafar
agafant
agafat
augmentada augmentar
Pgina 206
4
augmentant augmentat
e Estudiessis. f Va sentir. g Va fer-se. h Hi hauria.

i Va advertir programaria.
Ortografia
Pgina 205
Consonants mudes a final de mot: sortir, estar, punt,

trepitjar, vent, valent, arribar, moment, transformar,
vent, donant, inflant, elefant, trobar, dormir, endavant.
Mots aguts: joventut, gelat, concep, nord, exactitud,

humit, nebot, amarg, profund, antic, feixuc. Mots plans:
tmid, encrrec, pllid, rgid, nufrag, lquid, bileg.
Resposta model:
Resposta oberta.
Derivats dels mots plans: timidesa; encarregar,

pallidesa, rigidesa, naufragar, lquida, biloga.
a El govern ha aprovat diferents mesures a favor de les

empreses de lautombil.
Classificaci dels mots aguts:

P
concep
Quan vaig sortir de casa vaig estar a punt de trepitjar un

colom mort. Des de lluny em semblava que era un tros de
drap que havia caigut dalguna terrassa, perqu aquella nit
el vent havia bufat de valent. Quan els peus van arribar al
costat del colom, en el precs moment que madonava del
meu error, vaig tenir la certesa ms absoluta que la mare es moriria.
Aquella evidncia es va transformar en un augment incontrolable dels batecs del cor. Notava la sang contra els
polsos, com aquell vent de la nit que anava donant cops
contra els vidres de la finestra de la meva habitaci. Les
cames em pesaven. Un pes de plom. Era com si se
manessin inflant. Em sentia com si fos una mena dhbrid
entre persona i elefant. Aix mateix, era com una elefanta pesada, maldestra, amb ganes de trobar una ombra per
estirar-se a dormir, perqu sabia que tot el que lesperava per endavant valia ms que no ho visqus amb els tons
de la tragdia, de la desgrcia.
10 a Aviseu-me. b Tocaven. c Escoltava. d Anirem.
Cstig, dermatleg, rab, rpid, prleg.
T
joventut
gelat
humit
nebot
b Ladvocat va haver de demanar un canvi de dia per al

judici.
c Savorria tant que comen a enviar missatges amb el

mbil.
antic
feixuc
d Lvia Teresa, que ha complert setanta-vuit anys,

reconeix que s vella per tamb molt svia.
e LEsteve no vol que el bar no voti en les prximes
eleccions.
Prec de Nadal
f Aix que va veure el seu antic company, el convid a

fer un beure a la coberta del seu vaixell.
Mira com vinc per la nit

del meu poble, del mn, sense cants
g Sha rebentat el tub de laigua del rentavaixella i mhe

embrutat la gavardina nova.
ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no lhas sentit?
ballar
balla
ballava
va ballar
Desperta amb mi, guiam la por
treballar
treballa
treballava
va treballar
de caminant, aquest dolor
espavilar
espavila
espavilava
va espavilar
trobar
troba
trobava
va trobar
arribar
arriba
arribava
va arribar
duns ulls de cec dintre la nit.

a buit, buida, buits, buides / cec, cega, cecs, cegues.
b vinc, sentit.
117
Pgina 207
8
neu: nevada; rep: rebuda; sap: sabrem;

esclau: esclavitud; blau: blavor; llop: llobatons.
Van iniciar els darrers preparatius que precedirien el viatge. Com que seria llarg, calculaven que duns quants
mesos, van carregar a lembarcaci dos covenets de pomes arrugades, un pernil, una caixa de llaunes de conserves que semblaven en bon estat, un saquet darrs i
un altre de mongetes i un formatge rod, gaireb tan gros
com les rodes dels carrets amb qu havien fugit de Benaura, i molt dur.
10 1 Gratar-se larmilla: a.
2 Puja aqu dalt: d.
Resposta oberta.
Camell i dromedari
El camell: dos; el dromedari: un.
En zones desrtiques.
A un grup de persones, a qui anomena senyors.

El tigre
10 Fuet.
11 Grocs amb ratlles negres.
12 Amb el dedicat a les zebres.
Mosques i mosquits
3 No haver-nhi per a tant!: e.

4 Jugar-se alguna cosa: b.
13 Les mosques treballen de dia i els mosquits, de nit.
5 Fer figa: f.
14 Eficament, fer les coses encomanades amb activitat i
6 Prendre per altre: c.

11 a Consonant muda: malalt, tardor, Montsent, volts,
cremors, visitar, contant, treballar, doncs, fer, Sants,

posar, ungent, fer.
b Semblava, satansava, millorava, tenia, parlava,
queixava, passava, feia, estvem, agradava, volia, era,
entretenia, feia, deixava, veia, menjava, passava.
rapidesa.
15 Nhi ha de tres sllabes i de cinc sllabes.
Pgina 211
El camell
16 Espines.
17 Els dos geps.
Lectura
18 Toca traginar.
Pgina 208
Lelefant
Referncies bibliogrfiques de la lectura:
19 El forut ms gran i que t una gran estatura.
Pere Quart, Bestiari. Editorial Proa.
20 Perqu amb la trompa arriba gaireb a tot.
Josep Carner, Bestiari. Editorial Selecta.

21 En alegria i ajupit.
Pgina 210
Zebra
1
Resposta oberta.
Blanques amb ratlles negres.
Perqu la pell sassembla a un pijama de ratlles.
El tigre
22 Per la mirada i per ser una mica ms gran que el lle. La
resta de la resposta s oberta.

23 El tigre.
24 El fet que el tigre s una mica ms gran, les ratlles
negres i el fet que el tigre no t crinera.
Girafa
4
Del terra estant.
Petit i empetitit.
118
25 Resposta oberta.
Literatura
Reps
Pgina 213
1
nombre
sllabes
1
vers
Descola
Pgina 214
El cmic explica com Croc-croc i els seus amics viuen
tranquillament a la selva, sense por del caador Bors
Lamarca. Concretament, Fas-Fut, amb la seva bufera
anticaador, aconsegueix espantar-lo i fer-lo fora.
Les vinyetes 4 i 5 remeten a lestratgia que Croc-croc

va dur a terme en el passat per no ser caat per Bors
Lamarca. Les tres primeres plantegen la situaci, de joc
per a uns i de caa per a Lamarca; les vinyetes restants
(6-10) expliquen com, en el moment present, el caador
creu haver trobat la manera de descobrir Croc-croc,
posant globus a lextrem de les canyes, i com Fas-Fut
els fa petar i foragita el caador.
Pam! Pam! Pam! (trets de lescopeta de Lamarca /

petament de globus).
Hola
3
4
Em dic Viola
5
6
Far tot el trimestre
pogus dir-me claribrut
8
9
10
Com que em queia la panxa i feia cul
a Resposta model:
Uf! (cansament, fstic).
Sinalefa: que un. Elisi: que em queia.

b Resposta model:
He, he! (riure).

FFF, FFF (soroll dels globus que sinflen).
Vers femen: Hola. Vers mascul: Com que sc un

clar net.
formes personals
persona
nombre
temps
mode
conjugaci
hi ha
volta
noteu
sembla
amoni
tires (2)
fa
s
era
disparava
bellugava
es va adonar
havia*
va haver**
funciona
tenim
sinfla
3a
3a
2a
3a
3a
2a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
3a
1a
3a
singular
singular
plural
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
singular
plural
singular
present
present
present
present
present
present
present
imperfet
imperfet
imperfet
p. perifrstic
imperfet
p. perifrstic
present
present
present
indicatiu
indicatiu
imperatiu
indicatiu
subjuntiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
2a
1a
1a
1a
1a
1a
2a
2a
2a
1a
1a
1a
2a
2a
1a
3a
1a
* havia: forma part de la perfrasi verbal dobligaci havia

de treure.
** va haver: forma part de la perfrasi verbal dobligaci
es va haver dadaptar.
Tamb apareixen aquestes formes verbals no personals:

caar: infinitiu, 1a conjugaci.
perdre: infinitiu, 2a conjugaci.
treure: infinitiu, 2a conjugaci.
adaptar: infinitiu, 1a conjugaci.
119
dubte
Bors
sembla
bellugava
tamb
globus (2)
b
bufera
bravo
volta
veritat
disparava
bellugava
va (2)
havia
haver
invent
bravo
teves
Autoavaluaci
Pgina 214
1
Correcta.
Correcta (la majoria, per b que les lnies poden ser

tamb dentades, tenen forma de nvol, per exemple).
Apareixen sovint fora de la bafarada, en la illustraci.
Correcta.
Els exemples sn incorrectes: infinitiu (portar), participi

(portat).
Salta! s imperatiu. El subjuntiu noms susa en ordres

negatives (No saltis!).
Noms quan el penltim so s una vocal tona o una

consonant.
Correcta.
En les terminacions dimperfet sescriu v.
10 Noms dos sons, perqu la r muda, com indica el nom,
no sona.
11 Correcta.
12 Noms es compten les sllabes fins a lltima tnica
i cal estar atents als fenmens de contacte voclic (elisi

i sinalefa).
13 s femen, perqu bella acaba en sllaba plana.
120
121
Llengua
11
Pgina 218
1
2
Resposta oberta.
a F. b C. c C. d C. e F.
Pgina 219
3
cientfic
seu
desenvolupar
protena
menjar
hbit
sospitar
canviar
capa
capa
capaos
capaces
soluble
soluble
solubles
solubles
carregat
carregada
carregats
carregades
cid
cida
cids
cides
singular
singular
singulars
singulars
primitiu
primitiva
primitius
primitives
redut
reduda
reduts
redudes
quotidi
quotidiana
quotidians
quotidianes
12 a Article: la, les, el, els.
b Indefinit: molt.
c Quantitatiu: bastant.
d Demostratiu: aquest, aquestes.
a-3, b-7, c-6, d-1, e-2, f-4, g-5.
Resposta oberta.
13 En el primer cas s un adjectiu i en el segon, un verb.
producte (P); planeta (P); microorganisme (M); troballa

(M); protenes (M); microscopi (M); sulfric (M).
14 form-a, sospit-en, coneix-ia, menj-a, desenvolup-a.
e Possessiu: els seus.
Pgina 221
Producte: cosa produda / operaci matemtica.

Planeta: astre / dest.
15 aix, llar, Ferroplasma, carregats, ferro, troballa,

7
mort, descarregats, usual, derivada, nfimes, llargs,

desconeixia.
catal
cientfic
llar
vida
Terra
castell
cientfico
hogar
vida
Tierra
angls
scientific
home
life
Earth
francs
scientifique
foyer
vie
Terre
Pgina 220
9
a Un grup de cientfics han descobert un desconcertant

microorganisme.
b Lltim nmero de la revista Nature detalla la vida
quotidiana del Ferroplasma.
c Els ssers vius shan anat adaptant a aquestes
transformacions.
d [El Ferroplasma] Seria un dels primers pobladors del
planeta.
e El microorganisme no solament es menja el ferro.
cientfiques, detalla, quotidiana.

Els dgrafs que no es poden separar sn: ll, qu.
16 drogueria, desconcertant, hbits, estabilitzar, dur,
ambients.
17 a viu (DD). b Rs/si/a (H). c re/a/li/tat (H). d qual (DC).
e ci/en/t/fics (H). f di/e/ta (H). g re/pre/sen/ta/ci/ (H).

h quo/ti/di/a/na (DC i H). i es/pa/ci/al (H). j a/vui (DD).
k can/vi/at (H). l e/xis/tn/ci/a (H).
H: hiat, DC: diftong creixent, DD: diftong decreixent.
18 a transformacions: transforma. b posat: posa.
c espacial: espai. d fonamental: fonament. e realitat:

real. f pobladors: poble. g alimentaris: aliment.
h capacitat: capa. i investigacions: investigar.
19 a sser. b cid. c menja. d espanyol. e obstant. f avui.
g supervivncia. h carregats. i ambients.

20 So de ics: existia, oxidar, fixador, explica, extrem,
existncia. So de xeix: aix, aix, coneixia.
[El bloc subratllat s el subjecte de loraci.]

10 nom-noms, producte-productes, realitat-realitats, sser-
ssers, grup-grups, cientfic-cientfics, part-parts, equipequips, microorganisme-microorganismes, mili-milions,

any-anys.
122
21 aix: paraula aguda acabada en vocal.
Pgina 223
per: paraula aguda acabada en vocal.

hbits: paraula plana acabada en ts.
cid: paraula plana acabada en d.
28 Resposta oberta.
29 a Com es va localitzar el microorganisme?
s: porta accent diacrtic perqu no es confongui amb el

pronom es.
b Quines sn les caracterstiques del microorganisme?
importncia: paraula esdrixola. Totes porten accent.
e Per qu es diu Ferroplasma?
d Com es pensa donar a conixer la descoberta?
ssers: paraula plana acabada en rs.

cientfica: paraula esdrixola. Totes porten accent.
30 Resposta oberta.
t: porta accent diacrtic perqu no es confongui amb

el pronom te.
31 Resposta oberta.
32 Resposta oberta.
Pgina 222
22 a El Ferroplasma.
33 Resposta oberta.
34 Resposta model:
b El descobriment dun microorganisme que viu

en lcid sulfric i devora metalls.
Pgines que contenen informaci sobre el Ferroplasma:

microbewiki.kenyon.edu/index.php/Ferroplasma
(cientfica)
c Lany 2006.
d A Rssia.
www.omniscellula.net/pages/articles/amils.htm
(cientfica)
e Perqu s com un ress del passat ja que els seus

espais naturals sn els propis de la Terra primitiva.
en.wikipedia.org/wiki/Ferroplasma (divulgativa)
www.whoi.edu/home/about/currents8_vol4_
mystery.html (cientfica)
23 Resposta oberta.
24 Resposta oberta.
25 Tot i que depn del diari, la notcia podria aparixer en
Literatura
seccions com Cincia i vida o Coses de la vida.

De fet, en el diari El Peridico va aparixer en aquesta
darrera secci.
26 a C. b F. c F. d C. e F. f C.
Pgina 224
1
Resposta procedimental.
27 a El 4 de novembre de 1869.
Pgina 225
b La biologia.
c s el seu principal competidor.
1-c, 2-a, 3-a, 4-b, 5-a.
d Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC,

Tquio, Pars, Munic, Basingstoke.
a s que no hauria pogut fugir en un dia de bon sol,

miserable Poncellina?
e Als cientfics i investigadors.

f Editorials i notcies cientfiques de carcter general
i articles sobre poltica cientfica.
g El descobriment de lestructura de la doble hlix
de lADN i del primer planeta extrasolar.
h Per saber si larticle s dinters general i si es pot
incloure en els temes dinters cientfic superior.
i El 95 %.
b Deturant el cavall i adreant-se al pblic, molt tranquil

i corts.
c s la primera que em trobo en aquesta situaci
impressionant.
d El so de la tempesta, sense aturar-se encara, afluixava
una mica.
e Vols guardar silenci i salvar-me duna vegada, carai?
j El de la memria de laigua o el de la fusi freda.
123
Pgina 227
Fer un gran xfec.

Resposta model:
13 Conversacional, ja que reprodueix un dileg entre tres
Arrossegar el cul, arrossegar pel fang, arrossegar-se

als peus.
Sortir amb els peus per davant, sortir amb les mans
netes, sortir amb un ciri trencat.
persones.
14 Resposta oberta.
15 Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) s un dels
Caure la bena dels ulls, caure la bava, caure lnima als

peus.
autors ms destacats del teatre catal actual. Entre les

seves obres, ms de quaranta ttols fins ara, podem
destacar Una vella, coneguda olor (1964), Berenveu a
les fosques (1972), La desaparici de Wendy (1974),
Revolta de bruixes (1977), Desig (1989), Fuga (1994),
E. R. (1994), Testament (1997), Lhabitaci del nen
(2003) i Salamandra (2005). Ha obtingut, entre daltres,
el Premi Nacional a la millor obra teatral entre 1988 i
1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramtica el
1995. Tamb ha collaborat en diverses sries de
televisi com Poble Nou, Nissaga de poder o Ventdelpl.
Pgina 226
5
a Tres. b Dues. c La lletra rodona, les intervencions de

cada personatge; la lletra cursiva, les acotacions.
a I patapam, de sobte cauen tres o quatre llamps, se

sent el soroll de la fria de la torrentada... i el pont
sesberla per la meitat. PONCELLINA xiscla i cau
daltabaix. Per no ben b. El farcell ha quedat
subjecte entre dos barrots de la barana del pont i la
noia sagafa i penja del farcell.
16 Autor de lobra: Josep M. Benet i Jornet
Companyia: Teatre Nu
b (la seva veu sona des de la distncia).
Direcci: Marc Hervs i Sol
c Per ara, mentre de sobte el so de la tempesta, sense

aturar-se encara, minvava un xic, sonen potents
trompetes de caa. I muntant en un bonic cavall blanc,
apareix un noi ben plantat i vestit de caador noble.
El TITELLAIRE es retirar discretament.
Intrprets: Vctor Borrs, Nria Crosas, Clara Dalmau

Escenografia: Xavier Erra, Xavier Sal
Titelles i vestuari: Mart Doy
Illuminaci: David Lloris
So: Pep Puigdollers
La primera acotaci ens informa de la situaci

ambiental en qu es troben els personatges. La segona
acotaci ens informa de lactitud dels personatges
respecte a la situaci. La tercera acotaci serveix per
presentar el personatge.
7
Construcci titelles: Joan Hervs, Jaume Piera,

Maria Hervs, Francesc Mas
Confecci vestuari: Teresa Sol, Rosa Maria Sol
Ajudant de direcci: Francesc Mas
Ajudant de producci: Alba Llobet
Resposta oberta. Cal que els alumnes, tanmateix,

es fixin en lactitud ridcula del prncep.
Benet i Jornet ha escollit lopci del dileg ja que
intervenen en lacci diversos personatges que
conversen entre ells.
Es tracta dun text literari perqu t una finalitat esttica
o artstica, a diferncia dun text no literari, que t com a
objectiu informar, definir, explicar o instruir.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Resposta oberta.
124
Producci executiva: Maria Hervs

Coproducci: Teatre Nacional de Catalunya
i Teatre Nu
17 Resposta oberta.
18
La Ventafocs
La Ventafocs explica la histria duna noia jove molt bella,
que, en morir-se el seu pare desprs dhaver-se casat per
segon cop, queda privada del paper que li corresponia en
la famlia. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres la consideren una mena desclava domstica i,
com que lodien tant, li posen el sobrenom de Ventafocs.
La vida de la Ventafocs canvia de cop quan sassabenta
que a la cort tindr lloc un ball en el qual el prncep escollir la seva esposa. Amb lajut mgic de la seva fada padrina, la noia pot acudir al ball, amb un meravells vestit
de seda (malgrat loposici de la madrastra). Al ball atreu
latenci del prncep, amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit, per, ha de marxar (ja que s lhora que es
trenca lencantament fet per la fada padrina). Per la Ventafocs sen va tan de pressa que en la fugida perd una de
les seves sabatetes de cristall. El prncep, molt enamorat,
troba la sabata i anuncia que es casar amb lnica noia del
regne que tingui el peu prou petit per calar aquella sabata.
Lendem, els encarregats del prncep van per tot el regne fent emprovar la sabateta de cristall a totes les noies
joves, incloent-hi les germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el prncep.
Blancaneu i els set nans

La madrastra de Blancaneu mana a un criat que mati
Blancaneu perqu el mirall mgic li ha dit que aquesta nena ser ms bella que ella. El sbdit no t valor i decideix
abandonar la criatura al bosc. Blancaneu creix feli i aliena a la seva condici reial, criada per set nans. La madrastra
troba Blancaneu i sencarrega ella mateixa, transformada
en una velleta, denverinar-la amb una poma vermella. Blancaneu cau en un somni etern. Per despertar-la, els nans
busquen un prncep, que, en besar-la, la desperta.
La Bella i la Bstia
Bella s una jove somiadora que viu en un poble amb el
seu pare Maurice, un inventor. Un dia Maurice marxa a una
fira dinventors, per es perd pel cam i acaba presoner en
un estrany castell. Bella surt a buscar-lo i, en arribar al castell, descobreix que el seu senyor s una horrible Bstia,
per decideix canviar-se amb el seu pare per salvar-lo. Finalment, desprs de diverses peripcies, tornar la Bstia a la seva condici humana.
19 Reprodum la informaci de la pgina web de
lenciclopdia virtual Viquipdia.
La Ventafocs
La Ventafocs s lherona dun popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de lopressi injusta a la qual segueix un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts pasos i t centenars
de versions arreu del mn. A Occident, les versions ms
conegudes sn la de Charles Perrault (que, al seu torn, est
basada en una traducci de Giambattista Basile anomenada
La Gatta Cennerentola o la gata Ventafocs) i la dels germans Grimm. Com a versi estndard moderna, per, destaca la narrada en la pellcula danimaci de Walt Disney
de 1950.
Trama
En la versi alemanya, el personatge de la fada padrina no
existeix, sin que el vestit i les sabatetes apareixen en un
arbre que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare. Com en les versions en qu s apareix la fada padrina,
representa la voluntat de la mare de la Ventafocs, indignada
per la crueltat de la madrastra. Tamb locell blau que ajuda el prncep en la recerca de la Ventafocs (li revela que
les germanastres miren denganyar-lo) representa la mare de la Ventafocs.
Versions de la Ventafocs
La Ventafocs apareix en unes altres tres-centes versions
en diferents tradicions populars. La versi ms antiga
sembla que s la xinesa, escrita per Tuan Ching-Shih.
Molts dels elements del conte deriven de loriginal de
Ching-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinci a la cultura xinesa.
En efecte, la versi xinesa emfasitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia els peus ms petits
del regne. En les versions occidentals successives s un
fet molt estrany i desconegut per qu el prncep esperava que noms una noia del regne fos capa de calar la minscula sabateta. Potser s per aix que en algunes versions no es tracta duna sabateta, sin dun anell o dun
braalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix noms en la versi de Perrault i les seves derivades (per
exemple, la versi cinematogrfica de Disney), i sembla
que es deu a un toc creatiu de lautor, inspirat segurament
per lalt valor del cristall al segle XVII. En la variant dels germans Grimm, es tractava duna sabateta dor. Els elements
variables sn molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble ha canviat alguns elements del conte, nha
emfasitzat alguns i nha eliminant o modificat altres per tal
de reflectir la situaci general en diversos contextos socials
i histrics. Una nova versi del conte s The Egyptian Cinderella de Shirley Climo.
pera lrica
La Cenerentola (Gioacchino Rossini)
Cendrillon (Jules Massenet)
La Cenicienta (Jorge Pea Hen)
La Gatta Cenerentola (Roberto de Simone i la Nova
Companyia de Cant Popular)
Ballet
Aschenbroedel (Johann Strauss)
Cinderella (Sergei Prokofiev)
Cinema
Cenerentola, pellcula del 1948 de Fernando Cerchio.
La Ventafocs, pellcula danimaci del 1950 de Walt
Disney.
125

Llengua Catalana I Literatura ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llengua Catalana I Literatura ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESO

EQUIP DE TEXT-LA GALERA

Continguts de les guies didctiques

Guies en format PDF

Lmines de cincies socials,

Primera edici: juliol de 2007

2007, Enciclopdia Catalana, SAU

rea de Llengua catalana i literatura. . . . . . . . . . . . . . . . 10

Lavaluaci en el projecte dESO de Text-La Galera . . . . . . . . . . . . . . . .

Avaluaci inicial i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Avaluaci final i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Objectius detapa i criteris davaluaci de curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Programaci de continguts i objectius didctics

Atenci a la diversitat - Refor

El projecte de Text-La Galera per a lEducaci Secundria

Mantenint el comproms de renovaci pedaggica i qualitat

Aspectes didctics del projecte

Respectant la LOE, apostem per...

Aportaci de lrea a les competncies bsiques

En relaci directa amb aquesta competncia ms global, hi

El projecte ESO de llengua catalana treballa perqu

El projecte ESO treballa aquesta competncia duna

ESO Competncies bsiques

Daltra banda, la presncia de textos de temes de salut, de

En els llibres del projecte ESO de llengua catalana i

ESO Competncies bsiques

Com s aquest llibre?

Quins programes t cada unitat?

Aquest s el llibre de primer dESO

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

T 9 unitats, 8 unitats de programaci

Busca en el diccionari el significat de cada una daquestes

Busca la lmina sobre el vocabulari del port en la pgina web

Relaciona cada un daquests substantius amb ladjectiu

tual, aquella olor inconfusible

ment els seus rams de color

Respon cada una de les preguntes segents sobre la lectura:

b Per qu el narrador ha anat a Mallorca?

c Qui lha acompanyat a Portocolom?

Converteix els sintagmes nominals anteriors en oracions atributives,

e En quin moment del dia van en barca?

h Qu tenen al costat dels camins per on passen?

Indica quin tipus de determinants tenen aquests sintagmes de

Escriu el significat dels sintagmes subratllats en aquest

Imagina que el narrador vol tornar a Ciutat (Palma de Mallorca)

Narcs Comadira, Descobrir Catalunya,

arbres camps ciutat Felanitx figueres garrofers

Presentaci del tipus de text

Que qu hi faig al port de Felanitx en plena tardor? Doncs he

sser una bassa doli

A lhora de descriure un espai segueix aquests passos:

parts del vaixell

Relaciona cada una daquestes locucions o frases fetes amb les

El text que llegirs a continuaci descriu el port de Felanitx,

ambre bocana esquer inconfusible punyent salabror spid

Comprensi del text

Activitats de comprensi, destudi de la llengua,

Dimensi esttica i literria

Quin et sembla que pot ser el

Miguel Larrea (Madrid, 1966)

amagatall. La llegenda explica que fa uns trenta anys, el taur va

Com deu ser de gran aquesta perla? Si fa trenta anys lostra