Ciències Per Al Món Contemporani: Guia Didàctica

CINCIES
PER AL MN
CONTEMPORANI
GUIA DIDCTICA
788498 045765
Matria
comuna
JORDI CUADROS, ALBERT FLORENSA,

JULIO D. PREZ, MAGDA FAIJES
I MONTSERRAT AGUT
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Isaac Camps
Edici: Isaac Camps

Correcci lingstica: Violant Juan
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales S.L.
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Miquel A. Ramos
Fotografia coberta: Getty Images (Don Farrall)
Primera edici: Juliol 2008

ISBN: 978-84-9894-576-5
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Jordi Cuadros, Albert Florensa, Julio D. Prez, Magda Faijes i Monserrat Agut, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA
PROGRAMACI DAULA
n
Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
n
n
Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 4. Un planeta viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
n
Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 4. Un planeta viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
AVALUACIONS
n
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Avaluacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
ALTRES RECURSOS
Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT
1. PRESENTACI
Per introduir aquesta guia didctica et volem presentar la nostra visi de la matria de Cincies per al
mn contemporani i els materials que hem elaborat per posar el nostre gra de sorra en el seu ensenyament i aprenentatge.
Per situar-la en context, aquesta assignatura t dues fonts principals dinspiraci. Des dentorns humanstics, els estudis de cincia, tecnologia i societat han anat fent cada vegada ms palesa la relaci bidireccional existent entre la tecnocincia i la societat. A ms, cientfics i ensenyants de cincies reclamen des
de fa anys que es millori el coneixement cientfic de la poblaci, en la pretensi daconseguir una certa
alfabetitzaci cientfica. El fet s que vivim en una societat en qu la cincia i la tecnologia tenen un
paper determinant i, sovint, ens manquen coneixements per entendre qu hi passa.
Aquest desconeixement de la cincia i la tcnica, juntament amb els seus xits innegables, fa que
sovint es mitifiquin i es consideri el coneixement que ens proporcionen infallible, inamovible i perpetu. Aquesta mitificaci tamb fa que alguns situn la cincia per sobre del b i del mal i, per tant, no
sotmesa a cap judici tic. Ambdues postures sn greus errors perqu el coneixement cientfic evoluciona, i all que en un moment es tenia per cert, ms endavant ha estat abandonat o b ha estat
modificat; lactivitat cientfica, com qualsevol altra activitat humana, tamb ha destar sotmesa al judici
tic. A ms, no hem doblidar que la cincia rep pressions socials de diferent ordre que condicionen
la seva activitat. El que acabem de dir tamb podem aplicar-ho a la tecnologia.
Una altra conseqncia daquest mateix prestigi s que de vegades sintenta fer passar per cientfics
alguns coneixements per tal de donar-los ms credibilitat; probablement deus haver sentit a parlar de
pseudocincia per referir-se a aquest problema. Com pots intuir, cal que tots entenguem una mica
ms qu s i qu significa la cincia en la nostra societat.
Pel que fa al llibre i a la guia didctica, el nostre objectiu ha estat elaborar uns continguts que poguessin ser tils tant per als docents com per als alumnes, sabedors que la matria cont alguns conceptes
que, per interdisciplinaris o per novedosos, sovint no formen part de la preparaci que hem tingut
com a cientfics i com a professors. A lhora de desenvolupar els continguts de la matria, hem pres com
a referncia tres idees principals:
1) Centrar-nos en els conceptes i les relacions conceptuals.
Com veurs, en el llibre no hi ha ni frmules ni descripcions de teories cientfiques. Creiem que aix
correspon a les matries prpies de les diferents modalitats del Batxillerat. Nosaltres ens hem esforat
a deixar clars els conceptes principals i les estructures i relacions que formen.
Els continguts inclouen aspectes tecnolgics i cientfics actuals: lexploraci espacial, el canvi climtic,
el clonatge, els nanomaterials, la informtica, les xarxes digitals... Lobjectiu no s que lalumne arribi a
comprendre les interioritats i les discussions cientfiques de tots aquests temes, sin que sigui capa
demmarcar-los, de relacionar-los amb les seves activitats quotidianes, de cercar-ne documentaci i
de formar-se una opini sobre els desenvolupaments tecnocientfics i les seves implicacions socials.
2) Donar un pes significatiu als aspectes socials.

Dacord amb la primera idea, hem intentat donar bastant pes a les relacions entre cincia, tecnologia
i societat. No s una matria de cincies o, com a mnim, no tan sols de cincies; es tracta daprendre
sobre la nostra societat i el paper que hi fa la cincia.
Per aix, el text comena contextualitzant la prctica tecnocientfica des de la filosofia i ltica de la
cincia i la tcnica. I, pel mateix motiu, al llarg de tot el llibre apareixen continues referncies a qestions socials i ambientals.
3) Oferir eines per donar resposta als diferents interessos dels alumnes.
Som conscients que, encara que es tracti duna matria comuna, el curs no podr ser igual per a un
grup de Batxillerat cientfic que per a un grup dhumanitats. Per donar resposta a aquesta diversitat,
hem procurat que les diferents unitats fossin atractives per als diferents alumnes, als diferents docents
i en les diverses modalitats de Batxillerat. Aquesta orientaci queda palesa en lmfasi social comentat
abans i, a ms, en les connexions conceptuals i activitats que hem incls en els diferents captols.
Una darrera anotaci: potser, en algun moment, et semblar que el llibre dna poques respostes i
deixa moltes qestions obertes. Aix s fruit mateix dels coneixements que aborda el text. Pel que fa
a algunes daquestes preguntes, els cientfics estan intentant donar-hi respostes; sn la cincia en
construcci. Les altres sn qestions tiques i socials, a les quals ha de respondre tota la societat; sn
la cincia en societat. No cal que, amb els teus alumnes, cerquis aquestes respostes; cal que aprenguin a viure i a decidir amb aquests coneixements incomplets que constitueixen la cincia real.
Esperem que tots els materials que hem preparat et siguin tils en la teva tasca docent.
Moltes grcies i molta sort.
Els autors i autores
2. ELS MATERIALS
2.1 Llibre de lalumne
Els continguts de la matria shan distribut en 12 unitats didctiques.
El llibre de lalumne inclou un CD de recursos digitals.
ndex de continguts
del CD de lalumne
Esquemes de les unitats
Unitats digitals
Galeria dimatges
Podeu trobar ms recursos a http://www.castellnoudigital.com.
2.2 Recursos per al professorat

La guia didctica s un conjunt de materials concebuts per
facilitar la planificaci que cada docent fa de la matria.
Cont les programacions, les orientacions didctiques, les
avaluacions i el solucionari.
PROJECTE
Projecte
Inclou una presentaci, els principis didctics i els materials.
GUIA DIDCTICA
PROJECTE
Programacions
GUIA DIDCTICA
En la programaci de matria sinclou el

currculum oficial. En les programacions
daula es despleguen els objectius, continguts, criteris davaluaci i competncies.
PROGRAMACIONS
PROGRAMACIONS
GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
ORIENTACIONS
I SOLUCIONARI
Orientacions i solucionari
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
Shi proposen indicacions, suggeriments i

comentaris del contingut del llibre de lalumne i es recopilen les solucions de totes
les activitats.
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
ALTRES RECURSOS
Avaluacions
Shi ofereixen orientacions sobre la manera
de dur a terme lavaluaci de la matria.
ALTRES RECURSOS
Altres recursos
Aquest apartat cont alguns recursos complementaris per al docent.
Programacions
de matria i daula
Guia didctica
Esquemes de les unitats
Unitats digitals
10
11
Programaci de matria
n
Introducci
Competncies especfiques de la matria
Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat
Estructura dels continguts
Connexions amb altres matries
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum
Objectius
Continguts
Currculum de la matria de Cincies per al mn contemporani segons la legislaci vigent.
Introducci
Cincies per al mn contemporani s una matria comuna que simplanta en el currculum del Batxillerat en un moment en qu sest instituint un nou paradigma al qual el sistema educatiu no pot
romandre ali: la societat de la informaci i el coneixement.
Aquesta matria ha dafavorir que lalumnat de Batxillerat adquireixi les competncies necessries per
comprendre el mn actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital, com
en aquells de carcter global que governen el funcionament de la natura i el sistema social.
El primer propsit del currculum ha de ser el reconeixement del carcter unitari no compartimentat
de la cincia com un producte de cultura, com una obra collectiva del pensament i la imaginaci que
ens allibera de la ignorncia i la superstici, i com una activitat que fa possible, mitjanant les aplicacions tecnolgiques, la satisfacci eficient de les necessitats humanes.
En segon lloc, cal fer comprendre i transferir a les aules, tant com es pugui, la manera de treballar dels
cientfics. Aquest propsit implica un currculum ms fonamentat en les competncies que en els
continguts prpiament dits. Exigeix una metodologia orientada a la recerca, que implica capacitats
com ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest marc, cal rebutjar la
falsa consideraci de la cincia com a generadora de veritats absolutes i proves irrefutables, presentada en un context sotms a revisi permanent, a lavaluaci crtica i a la impugnaci que la fa distingible
de les creences i els mites. Per tot plegat, es tracta que lalumnat adquireixi uns hbits de treball, reflexi i respecte vers les idees daltri que afavoreixin la seva inserci en la societat de la informaci i el
coneixement.
El carcter com de la matria demana aplicar criteris de selecci dels continguts, en funci de la seva
rellevncia en el context, evitant lexhaustivitat. Duna banda, cal presentar amb preferncia aquelles
teories unificadores que qualsevol persona cientficament alfabetitzada hauria de comprendre en els
seus trets generals, com les referides al Big Bang, levoluci, la tectnica global, etc. De laltra, cal cercar la proximitat als interessos vitals i culturals de lalumnat a lhora de plantejar temtiques relatives a
la salut, medi ambient, sostenibilitat o tecnologies de la informaci i la comunicaci. Cal advertir, per,
12
que el currculum de Cincies per al mn contemporani no es basa en la repetici o recapitulaci dels
continguts ms importants de les matries de cincies experimentals que lalumnat ha cursat en
lESO, ni sha dentendre com una matria de carcter compensatori pensada per a lalumnat que no
opta per matries de la modalitat de cincies i tecnologia. Ben al contrari, aquesta matria t un sentit integrador i finalista que pretn ajudar els estudiants de Batxillerat a bastir els fonaments necessaris
per observar el mn amb una mirada cientfica.
Competncies especfiques de la matria

En funci de la vocaci integradora de la matria, les competncies especfiques de les Cincies per
al mn contemporani simbriquen amb les competncies genriques del Batxillerat. Sen poden distingir tres que sn compartides amb altres cincies experimentals: la competncia en indagaci; la
competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia, i la competncia en la reflexi
sobre la naturalesa de la cincia.
La competncia en indagaci comprn tot el conjunt doperacions que posen lalumnat en situaci
dexplorar el mn amb eines instrumentals i intellectuals definides, i implica capacitats com la de ferse preguntes amb orientaci cientfica sobre la natura i els fenmens naturals, la de cercar evidncies,
la de realitzar inferncies consistents amb aquestes i, en ntima relaci amb la competncia comunicativa, la dargumentar de manera crtica, racional i lgica. Leducaci cientfica basada en la indagaci
s un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de
crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a substituir la vella escolstica expositiva. Lassoliment daquesta competncia, comuna en els currculums de
les matries experimentals, ha de ser un dels fils conductors de la matria.
La competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia es pot definir com
la facultat de comprendre la rellevncia social de la cincia i la tecnologia, s a dir, la relaci entre el
paradigma cientfic i els models econmics i culturals duna poca o territori. Implica capacitats com
la de resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus; comprendre el paper de
la cincia, per mitj de la tecnologia; reflexionar sobre les intencions i les conseqncies de les accions humanes, individuals i collectives; considerar els impactes ambientals i socials dun determinat
model tecnolgic, i situar el coneixement cientfic dins el context histric. Suposa, finalment, el respecte al medi natural i als ssers vius, dins la conscincia de pertinena a lespcie humana, que
demana una participaci activa, individualment i collectiva, en la preservaci i salvaguarda del planeta.
La competncia en la reflexi sobre la naturalesa de la cincia implica comprendre que la cincia, desprs de millennis de desenvolupament, ha procurat elaborar teories que expliquin duna manera simple i unificadora les grans preguntes, i promoure la reflexi sobre processos globals que afecten
lespcie humana en diferents contextos (csmic, planetari i local). Suposa, tamb, laptitud per identificar i validar la qualitat cientfica dun determinat coneixement, contraposat a altres explicacions. Inclou
altres capacitats, com reconixer les fases formals del discurs cientfic, distingir processos inductius de
deductius, valorar la coherncia formal del discurs cientfic, reconixer paradigmes cientfics, etc. Particularment, es pretn que lalumnat no utilitzi el concepte de teoria en sentit colloquial (com a sinnim de
conjectura, opini o hiptesi), sin en el sentit dexplicacions completes sustentades per evidncies
i sotmeses a un procs permanent de discussi i revisi. Lluny de formulacions retriques, cal valorar la
rellevncia de la utilitzaci apropiada del llenguatge cientfic.
13
Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat
Les Cincies per al mn contemporani contribueixen de manera cabdal a les competncies genriques del Batxillerat, i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gesti i tractament de
la informaci, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacci amb el mn.
Pel que fa les competncies comunicatives, el currculum de la matria preveu la realitzaci dactivitats
que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin ms enll de la simple
eloqncia, com largumentaci amb premisses clares, coherents i persuasives, ls dels smbols i
codis lingstics i matemtics propis de la comunicaci cientfica, i lelaboraci deines de suport per a
la comprensi del discurs cientfic (taules, grfics, esquemes, etc.).
La implementaci del currculum de la matria requereix, en moments diversos, capacitats relacionades amb la competncia en la gesti i tractament de la informaci: la recerca i selecci dinformaci
aplicada a lestudi de casos, el contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de lobservaci
amb altres fonts, laccs a bases de dades pbliques, com s el cas de les procedents dels organismes
internacionals i locals, i la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats.
Lassumpci de la manera de pensar dels cientfics com a estratgia curricular comporta el desenvolupament de la competncia personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crtica, la
descoltar i posar-se en el lloc de laltre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc. Finalment, pel seu carcter integrador i globalitzador, la matria de les Cincies per al mn contemporani
contribueix significativament a la promoci de la competncia en el coneixement i interacci amb el
mn, per mitj de les activitats previstes en els diferents apartats en qu shan dividit els continguts,
tant des de la dimensi del mn fsic, com des de la dimensi social i cvica, mbits que sinterrelacionen i complementen.
Estructura dels continguts

Les Cincies per al mn contemporani es presenten en sis apartats de dues unitats cada una, que no
pressuposen una seqenciaci ni una temporitzaci, si b es pretn orientar una programaci daula
coherent: lespcie humana en lUnivers; salut, malaltia i estils de vida; biotecnologia i societat; lespcie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible; materials, objectes i tecnologies, i informaci i coneixement. En lapartat Lespcie humana en lUnivers, es pretn que lalumnat situ la humanitat dins el context de levoluci del cosmos, tot reemplaant la concepci antropocntrica per una
altra visi que considera laparici i desenvolupament de lespcie humana com una de les possibles
histries evolutives. Aquesta aproximaci a una percepci objectivada per tant, pretesament cientfica de la prpia espcie es fonamenta en un recorregut per les principals teories que han contribut
a construir el pensament cientfic modern: la cosmologia heliocntrica, el Big Bang, la tectnica global
i la teoria de levoluci, entre daltres, i que generen models explicatius el tret com dels quals s resituar lsser hum en lescenari universal. Alhora, es vol facilitar la capacitat de reconixer evidncies
i generar arguments a favor duna interpretaci crtica, racional i, en definitiva, cientfica dels fets i processos que tenen lloc en la natura, des de la formaci de lUnivers fins a la mateixa evoluci humana.
Lapartat Salut, malaltia i estils de vida es fonamenta en lentorn dexperincia immediat de lalumnat,
tot mirant de fomentar laptitud de fer-se preguntes i indagar. En primer lloc, les qestions relacionades
14
amb el metabolisme i els seus trastorns i amb la salut i la malaltia en general sestudien partint de la
valoraci de la prpia dieta, i ms endavant es passa a una generalitzaci on es consideren les implicacions sanitries i socials de determinats estils de vida, amb particular referncia als hbits saludables
i a les addiccions. Se suggereix considerar la tipologia de les malalties a partir dalguns exemples tpics
de cada grup, i acabar estudiant la infraestructura cientfica, tecnolgica i poltica que aquesta preocupaci social representa per a la salut.
En lapartat Biotecnologia i societat es pretn que lalumnat adquireixi uns fonaments conceptuals sobre gentica i les seves aplicacions, i una disposici al pensament crtic en un territori cientfic que ha generat gran atenci meditica, sovint alimentada per pors i falses creences, per no
exempt de riscos i efectes no desitjats que cal considerar. Sense pretendre recapitular o repetir
continguts propis daltres matries, es parteix duna introducci a les bases moleculars i fisiolgiques dels gens i dels processos relacionats, necessria per abordar els segents apartats, centrats
en lanlisi de limpacte de les investigacions gentiques en la millora de la salut i lalimentaci,
aix com dels riscos identificats i les implicacions biotiques de la investigaci biomdica i la manipulaci gentica.
Lapartat Lespcie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible pretn identificar els principals dficits ambientals i deutes socials generats pel comportament malbaratador de recursos de la
humanitat, tot partint de la consideraci del medi ambient com un sistema complex, on interaccionen
les causes naturals, les accions humanes i, fins i tot, latzar. Sinicia amb una aproximaci a la teoria de
sistemes com a eina dinvestigaci i reflexi aplicada al medi ambient. Es reconeixen les principals
tensions existents entre la civilitzaci humana i els sistemes naturals, tot relacionant-les amb el model
energtic a la llum dels principis de la termodinmica. Sincideix, a tall dexemple, en dos grans efectes
on aquesta relaci sembla clara: lescalfament global i la prdua de biodiversitat. La segona part de
lapartat ofereix una visi histrica sobre la incorporaci a la nostra cultura duna conscincia sobre els
lmits del creixement de carcter global que genera un nou paradigma: el del desenvolupament sostenible. Sintenta situar els problemes de sostenibilitat a partir de lestudi de casos, en el marc dels
diferents patrons de consum energtic.
Lapartat Materials, objectes i tecnologies introdueix lalumnat en la cincia dels materials mitjanant
una reflexi sobre el paper daquests i les seves aplicacions en levoluci de les civilitzacions, des de
la prehistria fins a lactualitat. Els diferents tipus de materials es presenten en el context tecnolgic,
econmic i social que nafavor la introducci. Se nestudien les propietats fsiques i qumiques pel que
fa als requeriments tcnics en la construcci dobjectes i mquines. Sanalitza el possible abast dels
avenos de la nanotecnologia en la millora de la salut, el medi ambient o la disponibilitat de recursos,
i es valora la versemblana i el grau despeculaci de les prediccions al voltant daquestes qestions.
Finalment, es relaciona la demanda de materials transformats amb la disponibilitat dels recursos naturals que constitueixen les matries primeres i la relaci entre aquesta disponibilitat i els models de
tractament de residus.
El darrer apartat, Informaci i coneixement, considera les caracterstiques de la recent irrupci de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci en tots els mbits, tot remarcant la significaci de la
possessi dinformaci i coneixement en el nou paradigma social i cultural. A ms de conixer-ne els
fonaments cientfics i tecnolgics, lalumnat ha de saber valorar els beneficis de laccs rpid i flexible
a informaci de tota mena, juntament amb els riscos derivats de la manca de bons filtres de contin-
15
guts, de la deficincia dels sistemes de protecci de dades o dels conflictes psicolgics i socials associats a labs daquest tipus de recursos.

La matria de Cincies per al mn contemporani comparteix alguns temes, instruments i espais de
reflexi amb la resta de matries del currculum, especialment amb algunes matries comunes, com
Filosofia i ciutadania, Histria de la filosofia, les llenges i la histria, i tamb amb diverses matries de
la modalitat dhumanitats i cincies socials, com s el cas dHistria contempornia, Geografia, Economia i Matemtiques per a les cincies socials, i de la modalitat de cincies i tecnologia, especialment
amb Fsica, Qumica, Biologia, Cincies de la Terra i del medi ambient, Tecnologia industrial i Matemtiques.
El propsit integrador i globalitzador fa possible que laprenentatge daquesta matria serveixi de marc
perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin
com una xarxa competencial que permeti a lalumnat reflexionar sobre el que lenvolta, qestionar-se
el que sap o creu saber, cercar una visi global i integrada dels diferents enfocaments cientfics sobre
la condici humana i desenvolupar, en definitiva, una vida activa i crtica en lactual context de la societat del coneixement.
Malgrat aquestes connexions, la matria no constitueix en cap cas una recapitulaci o sntesi dels
continguts daltres matries, que sovint noms sn utilitzats a ttol dexemple o estudi de cas ja que,
per sobre dels continguts conceptuals, preval la consideraci de les interrelacions entre els diferents
camps del coneixement en un context cientfic global.
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Mentre que en altres matries adquireix ms rellevncia el seguiment de seqncies completes
daprenentatge, en el cas de Cincies per al mn contemporani, ms que un tractament exhaustiu
dels continguts de la matria la presentaci dels quals t un carcter obert i orientador, ja que shan
de concretar dacord amb el context didctic del centre o de laula shauria de donar preferncia a
aquelles activitats que fomentin el discurs cientfic i la comprensi del paper de la cincia en la societat. Caldr, doncs, seleccionar les temtiques ms rellevants i desenvolupar-les per mitj dactivitats
connectades amb els objectius de la matria. Daltra banda, en el cas dels alumnes que han optat per
cursar les matries de la modalitat de cincies i tecnologia, caldria aplicar uns criteris de selecci adreats a evitar la reiteraci de conceptes formulats amb ms profunditat en els continguts dalgunes
daquestes matries. Igualment, per aquest carcter integrador de la matria, en el moment de dissenyar les activitats densenyament-aprenentatge caldr considerar les implicacions tecnolgiques i socials del treball cientfic, tant des del punt de vista de la rellevncia de la cincia en aspectes de la vida
quotidiana de cada persona (salut, alimentaci, oci, etc.), com de la seva contribuci a la construcci
i explicaci dels entorns i processos globals que defineixen la natura, la societat i la cultura.
Tamb cal dissenyar activitats que permetin obtenir, calcular i interpretar sries de dades i grfics,
manipular de forma ordenada i crtica fonts diverses, formular interrogants i seleccionar evidncies en
suport de teories, fer inferncies consistents amb la realitat observada, argumentar a favor o en contra
de determinades hiptesis, aix com reconixer les idees principals duna explicaci cientfica i diferen-
16
ciar-la de la que no ho s. Aquests tipus dactivitats poden vehicular-se per mitj de petites recerques
o projectes dintervenci en la comunitat, individuals i en grup, per tamb a travs de la preparaci
i participaci en debats.
Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats davaluaci, que haurien de ser coherents amb lenfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris davaluaci que apareixen
ms endavant, caldr mesurar el progrs de lalumnat amb activitats integradores en qu shagin de
triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, i en qu lalumnat hagi
de construir la seva prpia resposta, defensar el procs que ha emprat en la resoluci i demostrar
actituds de rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat.
Objectius
La matria de Cincies per al mn contemporani t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Conixer les relacions entre les diverses cincies i la seva contribuci a la intelligibilitat de la natura
i dels processos naturals, tot diferenciant entre la cincia com a activitat que genera coneixement
i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.
2. Valorar i posar en prctica actituds i hbits relacionats amb el procs dindagaci, construint argumentacions amb ls de la simbologia, el vocabulari cientfic i els suports de comunicaci adequats.
3. Plantejar-se preguntes sobre qestions cientfiques i problemes dactualitat socialment rellevants
que tinguin incidncia en la vida quotidiana, tot valorant de manera crtica la informaci procedent
de fonts diverses.
4. Conixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories cientfiques unificadores,
el context histric i cultural en qu es van formar i les controvrsies vigents.
5. Reconixer i avaluar la dimensi social de problemes i propostes cientfiques i tecnolgiques en
relaci amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
6. Argumentar i debatre sobre la relaci entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum
i el model energtic, tot identificant els conflictes associats a les diferents percepcions, estratgies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.
CONTINGUTS
Continguts comuns a tots els blocs
Lespcie humana en lUnivers
n
Valoraci del canvi de paradigma en relaci amb la representaci de lUnivers: del geocentrisme
a lheliocentrisme. Interpretaci dels moviments aparents del cel nocturn. Diferenciaci entre cincia i pseudocincia en lexplicaci del cosmos.
17
n
Exposici del Big Bang i levoluci de la matria. Coneixement dels instruments i mtodes de prospecci i estudi de lUnivers: dels telescopis als acceleradors de partcules. Valoraci de les aportacions de les cincies de lespai al coneixement de la natura. Comprensi de lestructura de lUnivers:
galxies, estels i planetes.
Contextualitzaci de la Terra dins del sistema solar i dels processos de formaci i evoluci dels
astres.
Establiment de relacions entre lestructura profunda de la Terra, la tectnica global i les seves manifestacions externes. Avaluaci, prevenci i predicci de riscos relacionats amb la geodinmica
interna de la Terra.
Discussi de les teories sobre lorigen de la vida. Comparaci entre arguments sustentadors de les
idees evolutives: fets, teories i evidncies. Anlisi i significaci dels fssils homnids i coneixement
dels principals mtodes de dataci. Valoraci del lloc de lsser hum dins la natura en el context
de levoluci.
Salut, malaltia i estils de vida

n
Relaci entre requeriments metablics i alimentaci humana. Elaboraci duna dieta a partint duns
supsits especfics. Consideraci de la influncia dels hbits culturals sobre els hbits dalimentaci.
Identificaci de mites i errors sobre lalimentaci i les dietes. Coneixement dels efectes de ls
dalgunes substncies addictives sobre la salut.
Distinci entre malalties infeccioses i no infeccioses. Identificaci i estudi dalguna malaltia i del
seu impacte social. Coneixement i valoraci dels hbits saludables en la prevenci de malalties.
Consideraci del fenomen de les epidmies en un context histric i en lactual.
Coneixement i classificaci dels mitjans de diagnstic (anlisis clniques, diagnosi per la imatge)
i del tractament (farmacologia, cirurgia, trasplantaments). Valoraci positiva de la donaci de sang i
drgans.
Biotecnologia i societat
n
Sinopsi de les bases moleculars i funcionals de la gentica: cids nucleics, estructura dels gens,
codificaci i expressi de la informaci gentica.
Identificaci del genoma com a tret distintiu dels organismes: relaci entre els gens i levoluci.
Valoraci crtica de les aportacions i aplicacions del Projecte Genoma Hum.
Descripci de les principals tcniques i aplicacions de lenginyeria gentica. Valoraci de linters social
i econmic dels organismes transgnics i de les tcniques de clonatge. Anlisi de les formes dintervenci de lsser hum sobre la diversitat gentica de la biosfera i valoraci dels riscos associats.
Identificaci dalgunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions

socials, tiques i jurdiques. Argumentaci sobre les controvrsies relacionades amb la reproducci
assistida, la terpia gnica i la utilitzaci de cllules mare.
18
Lespcie humana en la biosfera: el desenvolupament sostenible
n
Aplicaci de la teoria de sistemes a la interpretaci de la natura com a sistema integrat.
Caracteritzaci dalgunes crisis ambientals al llarg de la histria. Anlisi dalgunes interaccions actuals
entre lsser hum i la natura: tipus dimpactes i valoraci de mesures correctores.
Debat sobre la relaci entre activitat humana, escalfament global i canvi climtic. Identificaci de les
causes naturals i antrpiques. Diferenciaci entre evidncies, teories i possibles escenaris. Aplicaci
de lanlisi de dades i representacions grfiques a lestudi de levoluci del clima.
Anlisi dels patrons de consum denergia. Clcul i comparaci sobre el consum denergia en diferents societats. Valoraci dels beneficis i limitacions de ls de les energies renovables.
Identificaci i anlisi dels impactes de les activitats humanes sobre la biodiversitat. Valoraci dels
efectes de la introducci despcies exgenes en els ecosistemes.
Caracteritzaci de les diferents concepcions del desenvolupament sostenible. Relaci entre estratgies de desenvolupament i conflictes socials. Anlisi dindicadors. Valoraci crtica del paper dels
moviments ambientalistes i de les poltiques mediambientals dmbit internacional i local.
Materials, objectes i tecnologies

n
Anlisi i debat sobre la influncia de les revolucions tecnolgiques, que comporten innovacions en
materials, objectes i serveis, i els canvis socials. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques dels
materials i les necessitats que satisfan. Classificaci dels tipus de materials: cermiques, metalls
i polmers. Identificaci de materials presents en els objectes de la vida quotidiana: usos i riscos.
Reconeixement de la contribuci dels nous materials en la creaci de nous camps tecnolgics:

biomaterials i nanomaterials. Discerniment entre realitat i ficci a lentorn de les nanomquines
i la nanotecnologia.
Establiment de la relaci entre materials i recursos. Anlisi de limpacte dels hbits de consum sobre
la disponibilitat de recursos a partir dels clculs sobre el cicle de vida de diversos objectes i materials. Classificaci dels tipus de residus i el seu tractament.
Valoraci de les estratgies destalvi, reducci, reciclatge i reutilitzaci de materials.
Informaci i coneixement
n
Classificaci funcional de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Anlisi de levoluci del

tractament de la informaci en suports analgics i digitals: processament, emmagatzematge i intercanvi de dades, tractament de la imatge i realitat virtual.
Descripci dels sistemes de comunicaci a distncia: tipus de senyals i la seva transmissi al llarg
de la histria. Anlisi de limpacte social de les telecomunicacions. Coneixement dels sistemes i
aplicacions actuals de la telecomunicaci: telefonia, GPS i teledetecci.
Valoraci de les implicacions econmiques, socials i culturals de les tecnologies de la informaci i la

comunicaci. Caracteritzaci de la societat de la informaci i el coneixement. Anlisi dels impactes
19
dInternet i del World Wide Web en la vida quotidiana. Reconeixement de la dimensi tica i dels
riscos associats: la bretxa digital, la privacitat i protecci de dades i la cibercultura.

Biologia
n
cids nucleics.
Mutacions.
Evoluci.
Biodiversitat.
Salut i malaltia. Cllules mare, clonatge i biomedicina.
Balan fotosntesi/respiraci.
Ecologia i medi ambient.
Cincies de la Terra i del medi ambient

n
Teoria de sistemes.
Estructura interna de la Terra i tectnica de plaques. Volcans i terratrmols. Balan energtic. Avaluaci i prevenci de riscos.
Origen i evoluci de la Terra. Mtodes de dataci. Els temps geolgics. Mtodes cartogrfics. Teledetecci.
Atmosfera i hidrosfera: composici, estructura i evoluci, dinmica i balan energtic. Climatologia

i meteorologia. Contaminaci atmosfrica.
Recursos naturals i reserves. El sls. Els residus.
Gesti ambiental i desenvolupament sostenible.
Fsica
n
Espectre electromagntic. Comportament de la llum.
Treball, energia i potncia. Conservaci i degradaci de lenergia.
Moviments dels astres. Gravitaci.
Astrofsica: evoluci de lUnivers. El model estndard.
Lenlla qumic i les forces intermoleculars.
Relaci entre estructura, propietats i aplicacions dalguns materials.
Sntesis qumica. Valoraci de les repercussions de la indstria farmacutica en la societat.
20
n
Lequilibri cid-base. Les reaccions redox.
Els polmers.
Notaci cientfica.
Funcions a partir de taules i grfics. Els models exponencials.
s de la calculadora i el full de clcul.
Probabilitat i estadstica. Distribucions. Representacions grfiques.
Tecnologia industrial
n
Els materials: classificaci, descripci i aplicacions.
Fonts denergia i recursos energtics.
Processos i tcniques industrials: impactes ambientals.
Procediments de reciclatge de materials.
Educaci fsica
n
Lactivitat fsica i la salut.
Filosofia i ciutadania
n
Dimensi biolgica i sociocultural de lsser hum.
Relaci lingstica i simblica de lsser hum amb el mn.
Anlisi i reflexi crtica sobre alguns conflictes latents i emergents de les societats actuals.
Histria de la filosofia
n
Anlisi de les relacions entre cincia, filosofia i religi en la modernitat.
Racionalisme i empirisme.
Geografia
n
Paisatge i acci antrpica.
Recursos i sostenibilitat. Lndex de desenvolupament hum.
Demografia i urbanitzaci.
Economia
n
Externalitats.
Consumisme.
21
n
Globalitzaci.
Pobresa i subdesenvolupament.
mbit de les llenges

n
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals.
Comprensi i producci de discursos orals, escrits i audiovisuals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Construir una argumentaci completa que fonamenti una interpretaci sobre un fet o procs natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria cientfica de les creences, opinions
o interpretacions pseudocientfiques i usant diferents suports de comunicaci.
2. Presentar exemples actuals o histrics on la cincia i la tecnologia es relacionin amb leconomia
i lorganitzaci duna societat determinada. Valorar la influncia de les teories cientfiques unificadores en la construcci de la societat moderna.
3. Identificar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre levoluci o lorigen de la vida,
ladscripci del seu autor/a a diferents camps didees, tot reconeixent si largumentaci s cientfica
basada en fets i dades observables o especulativa.
4. Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funci energtica, plstica, reguladora) i
quantitatius (clculs de la ingesta calrica mitjana diria). Valorar la funci de la cincia, la cultura
i les modes en lestabliment dhbits dalimentaci.
5. Diferenciar algunes de les malalties ms freqents i les seves causes valorant la importncia de
la prevenci i les possibles tcniques de diagnstic per identificar-les. Valorar limpacte dels estils
de vida sobre la salut.
6. Identificar i analitzar (causes, processos i conseqncies) a partir de dades o grfics alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels dorigen antrpic i proposant
mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible. Valorar la contribuci dels hbits individuals o domstics a laguditzaci o mitigaci dels problemes dmbit global.
7. Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los
o construir-los, els principis cientfics que els inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.
8. Reconixer els canvis generats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci en mbits
cientfics, poltics, socials i culturals, prenent en consideraci els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus. Valorar laplicaci dalguns hbits i tcniques que garanteixin la seguretat de les
dades i la privacitat de la informaci continguda als ordinadors.
22
Programaci daula
UNITAT 1. LA COMPRENSI DE LA CINCIA I LA TCNICA
OBJECTIUS
n
Distingir entre la simple opini i el coneixement, ents aquest ltim com a creena justificada.
Prendre conscincia del paper que tenen la cincia i la tcnica en la societat.
Prendre conscincia de les responsabilitats dels ciutadans envers la cincia i la tcnica.
Caracteritzar la cincia, tot definint els conceptes de rigor i dobjectivitat.
Descriure els passos del mtode hipoteticodeductiu.
Justificar el carcter social de la cincia.
Classificar les cincies.
Caracteritzar la tcnica i definir-ne les diferents etapes.
Descriure les relacions entre cincia i tecnologia.
Justificar el carcter social de la tcnica.
Definir el concepte de sistema tcnic.
CONTINGUTS
1. Els ciutadans, la cincia i la tcnica
1.1 Desenvolupament tecnocientfic i responsabilitat social
2. Saber, encertar, opinar i creure justificadament
2.1 El saber i la veritat com a problema
2.2 Encertar i opinar
2.3 Creure justificadament
2.4 La justificaci de les creences
3. Aproximaci a la cincia
3.1 Un mtode rigors i objectiu
3.2 El mtode hipoteticodeductiu
3.3 El carcter social de la cincia
3.4 Una classificaci de les cincies
4. Tcnica i tecnologia
4.1 La tcnica, ms enll de les mquines
23
Programaci daula
4.2 Cincia i tecnologia
4.3 El sistema tcnic
COMPETNCIES
n
Competncia comunicativa, aconseguida mitjanant la lectura i el comentari de textos periodstics

i divulgatius, i largumentaci oral dels punts de vista propis.
Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci del paper de la cincia i la

tcnica en el progrs hum.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant ladquisici dels fonaments terics del mtode cientfic.
CRITERIS DAVALUACI
n
Construir una argumentaci completa que fonamenti una interpretaci sobre un fet o procs natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria cientfica de les creences, opinions o
interpretacions pseudocientfiques.
TEMPORITZACI
Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.
24
Programaci daula
UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA
OBJECTIUS
n
Justificar que la cincia i la tcnica no sn ticament neutres.
Justificar la ra de ser daltres coneixements, en particular del filosfic, a ms del cientfic i del tcnic.
Analitzar la cincia des daquestes dues perspectives: la cincia com a saber i la cincia com a activitat.
Analitzar des del punt de vista tic lactivitat cientfica i tcnica.
Definir el concepte de medi tcnic.
Definir i analitzar les segents caracterstiques de la tcnica: ambivalncia, imprevisibilitat i universalitat.
Definir qu s lavaluaci de tecnologies.
Avaluar algunes tecnologies i algunes prctiques tecnolgiques.
CONTINGUTS
1. tica, cincia i tecnologia
1.1 La cincia i la tcnica no sn ticament neutres
1.2 El paper necessari de la filosofia i daltres coneixements
1.3 El coneixement fiable i la capacitat transformadora
2. La cincia al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La cincia com a saber
2.2 La cincia com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tcnic
3.2 Lambivalncia i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El carcter universal de la tecnologia
4. Avaluaci de tecnologies
COMPETNCIES
n

Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci del paper de la cincia i la

tcnica en el progrs hum i particular.
25
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Presentar exemples actuals o histrics en qu la cincia i la tecnologia es relacionin amb leconomia

i lorganitzaci duna societat determinada.
Valorar la influncia de les teories cientfiques unificadores en la construcci de la societat moderna.
TEMPORITZACI
26
Programaci daula
UNITAT 3. LESPAI QUE ENS ENVOLTA
OBJECTIUS
n
Explicar les caracterstiques principals de la teoria del Big Bang, aix com les evidncies experimentals en qu es basa.
Descriure, a grans trets, les diferents etapes de levoluci de lUnivers.
Relacionar els avenos tecnolgics que han perms lexploraci de lespai i aprofundir la seva comprensi.
Situar la formaci i levoluci posterior del planeta Terra en el context global devoluci de lUnivers.
Identificar les caracterstiques ms rellevants de la tectnica de plaques i com relaciona i dna

explicaci als diferents fenmens geolgics.
CONTINGUTS
1. Tres, dos, u lUnivers!
1.1 La teoria del Big Bang
1.2 La gnesi dels elements: pols destels
1.3 Seqncia de levoluci de lUnivers
1.4 Exploraci del sistema solar
2. La Terra
2.1 La formaci de la Terra
2.2 Geologia terrestre
COMPETNCIES
n

i divulgatius i largumentaci oral dels punts de vista propis, aix com mitjanant ls dels smbols i
codis lingstics i matemtics especfics de la comunicaci cientfica, i lelaboraci deines de suport
per a la comprensi del discurs cientfic (taules, grfics, esquemes, etc.).
Competncia digital, assolida mitjanant la utilitzaci daplicacions informtiques.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la comprensi de

lorigen del mn fsic i el lloc que hi ocupem en aquest.
27
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Descriure els esdeveniments principals relacionats amb levoluci de la matria, des dels seus
orgens fins a esdevenir matria conscient.
TEMPORITZACI
28
Programaci daula
UNITAT 4. UN PLANETA VIU
OBJECTIUS
n
Descriure qualitativament les diferents teories que intenten explicar lorigen de la vida a partir de
matria inerta.
Fer una anlisi crtica de les caracterstiques principals del creacionisme, el fixisme, el catastrofisme
i el lamarckisme.
Descriure la teoria de levoluci, les seves fites i mancances, aix com la seva interpretaci actual.
Poder situar, de manera aproximada en una lnia temporal, els principals homnids trobats fins a
lactualitat, aix com descriuren els trets ms importants.
Enunciar les caracterstiques bsiques del procs dhominitzaci.
CONTINGUTS
1. Un planeta ple de vida
1.1 Lorigen de la vida
2. La diversitat de la vida: del fixisme a levolucionisme
2.1 Creacionisme i fixisme
2.2 Primeres idees evolucionistes: el lamarckisme
2.3 Charles Darwin i la teoria de levoluci
2.4 Levoluci del darwinisme: explicaci actual
3. La conscincia de la vida prpia
3.1 Lavantpassat com
3.2 Evoluci dels homnids: el registre fssil
3.3 Caracterstiques bsiques del procs dhominitzaci
COMPETNCIES
n

Competncia en gesti i tractament de la informaci pel que fa a la cerca i selecci de la informaci

aplicada a lestudi de casos concrets.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant el coneixement sobre

quin s lorigen de la vida, la biodiversitat i, dins daquesta, lorigen i evoluci de lespcie humana.
29
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Identificar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre levoluci o sobre lorigen de
la vida, ladscripci del seu autor/a a diferents camps didees, tot reconeixent si largumentaci s
cientfica (basada en fets i dades observables) o especulativa.
TEMPORITZACI
30
Programaci daula
UNITAT 5. SALUT I MALALTIA
OBJECTIUS
n
Identificar els factors principals de risc que incideixen sobre la salut.
Obtenir i interpretar informaci sobre les relacions existents entre la salut, els comportaments individuals i socials, i els condicionaments socials, econmics i ambientals.
Identificar els trets diferencials dels diversos trastorns que afecten la salut (malalties contagioses,
malalties metabliques, lesions a conseqncia daccidents, etc.).
Identificar alguns dels mtodes que susen per a la prevenci i el control de les malalties.
Valorar la influncia dels estils de vida saludables i de la investigaci biomdica per al manteniment
i la millora de la salut.
CONTINGUTS
1. Qu s la salut
1.1 Drets i deures de salut
1.2 Factors de risc principals per a la salut al mn
1.3 Salut i estil de vida
2. Les malalties
2.1 Malalties cardiovasculars
2.2 Malalties infeccioses
2.3 Els cncers
2.4 Diabetis mellitus
2.5 Lobesitat
2.6 Les malalties psquiques
2.7 Lesions produdes per accidents i violncia
3. El control de les malalties
3.1 Trasplantaments i solidaritat
3.2 El bon s dels medicaments
3.3 El control de les malalties
4. Investigaci i salut
31
Programaci daula
COMPETNCIES
n

Competncia en la gesti i tractament de la informaci, assolida mitjanant la recerca i selecci

dinformaci aplicada a lestudi de casos referents a la salut humana; laccs a bases de dades
dorganismes pblics, i la preparaci de suports de presentaci i comunicaci dels resultats.
Competncia en el desenvolupament personal i interpersonal, assolida mitjanant una valoraci

dels hbits personals relacionats amb la salut.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant una valoraci crtica
de quina relaci hi ha entre salut, benestar i riquesa.
CRITERIS DAVALUACI
n
Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funci energtica, plstica, reguladora)
i quantitatius (clculs de la ingesta calrica mitjana diria).
Valorar la funci de la cincia, la cultura i les modes en lestabliment dhbits dalimentaci.
Diferenciar algunes de les malalties ms freqents i les seves causes, valorant la importncia de la
prevenci i les possibles tcniques de diagnstic per identificar-les. Determinar limpacte dels estils
de vida sobre la salut.
TEMPORITZACI
32
Programaci daula
UNITAT 6. GENS I BIOTECNOLOGIA
OBJECTIUS
n
Conixer els tres grans mbits de la biotecnologia i relacionar les diferents aplicacions biotecnolgiques amb aquesta classificaci.
Identificar els diferents tipus de cultius de cllules amb qu es treballa.
Identificar les bases de la biologia molecular i de lenginyeria gentica.
Identificar aplicacions biotecnolgiques que els alumnes tenen a prop o de les quals sn usuaris.
Interpretar informaci sobre les notcies relacionades amb la biotecnologia.
Valorar amb visi mplia les repercussions tiques, socials i legals de les diferents aplicacions biotecnolgiques.
CONTINGUTS
1. Qu entenem per biotecnologia?
2. El desenvolupament de la biotecnologia moderna
2.1 Avenos en cultius de microorganismes
2.2 Avenos en cultius cellulars
2.3 Avenos en material gentic
3. Lenginyeria gentica
4. La situaci actual de la biotecnologia
5. Aplicacions biotecnolgiques
5.1 Producci biotecnolgica de frmacs
5.2 Aliments obtinguts per processos biotecnolgics
5.3 Biotecnologia i salut humana
COMPETNCIES
n

Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa a la cerca i selecci de la informaci

aplicada a lestudi de casos relacionats amb la biotecnologia.
Competncia personal i interpersonal, assolida mitjanant la valoraci crtica i les implicacions tiques de ls de les biotecnologies, sobretot pel que fa a la producci de transgnics i lexperimentaci a partir de les implicacions que sobre un mateix t ls de productes biotecnolgics.
33
Programaci daula
n
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, valorant les repercussions que t la biotecnologia sobre leconomia, les persones i el medi.
CRITERIS DAVALUACI
n
Conixer els tres grans mbits de la biotecnologia i identificar les aplicacions biotecnolgiques ms
usuals.
Interpretar informaci sobre les notcies relacionades amb la biotecnologia, tot valorant-ne les repercussions tiques, socials i legals.
TEMPORITZACI
34
Programaci daula
UNITAT 7. LA SALUT DE GAIA
OBJECTIUS
n
Identificar els problemes bsics que afecten el medi ambient, aix com les causes principals.
Valorar la influncia dels comportaments individuals i socials en els problemes ambientals.
Obtenir, seleccionar i integrar crticament informacions sobre la relaci entre lhome i el medi ambient.
Identificar els principals fenmens naturals extrems i la influncia de lhome en la seva aparici i en
la prevenci i mitigaci dels seus impactes.
CONTINGUTS
1. Lsser hum al planeta Terra
1.1 Levoluci demogrfica
1.2 Tecnologia i consum
2. Problemtica ambiental
2.1 Recursos naturals
2.2 Residus i contaminaci
3. Fenmens naturals extrems
3.1 Desastres hidrometeorolgics
3.2 Desastres geolgics
COMPETNCIES
n

i divulgatius i largumentaci oral dels punts de vista propis, aix com la preparaci de suports de
presentaci i comunicaci dels resultats.

aplicada a lestudi de casos, tot contrastant les valoracions fetes a partir de dades observades, amb
les procedents daltres fonts.
Competncia personal i interpersonal, a partir de la presa de conscincia de quin s el paper individual i collectiu en el manteniment del planeta.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida a partir de conceptes fonamentals com medi ambient, recurs, contaminaci o desastre natural.
35
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Identificar i analitzar (causes, processos i conseqncies), a partir de dades o grfics, alguns problemes ambientals de diversa escala.
Separar els agents ambientals naturals dels dorigen antrpic.
TEMPORITZACI
36
Programaci daula
UNITAT 8. RESPOSTES AMBIENTALS
OBJECTIUS
n
Comprendre i explicar els aspectes comuns dels problemes ambientals.
Valorar la necessitat dactuar, tant individualment com socialment, per fer front a la problemtica ambiental.
Identificar els diferents tipus de respostes que es proposen davant els reptes ambientals.
Identificar i explicar algunes de les respostes que es donen als problemes ambientals.
Analitzar crticament els beneficis i les limitacions de les diferents propostes.
Comprendre la necessitat de dur a terme plantejaments interdisciplinaris per donar resposta a la

problemtica ambiental.
CONTINGUTS
1. Aspectes generals dels problemes ambientals
2. Cap a on anem?
3. Respostes als problemes ambientals
3.1 Respostes tecnolgiques
3.2 Lmits de les respostes tecnolgiques
3.3 Respostes no tecnolgiques o socioculturals
COMPETNCIES
n

Competncia digital, concretada en la comprensi de models i simulacions de possibles escenaris

ambientals futurs.
Competncia personal i interpersonal, a partir de la presa de conscincia del paper individual

i collectiu en el manteniment del planeta.
37
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Proposar mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible.
Valorar la contribuci dels hbits individuals o domstics en laguditzaci o mitigaci dels problemes
descala global.
TEMPORITZACI
38
Programaci daula
UNITAT 9. MATERIALS DS QUOTIDI
OBJECTIUS
n
Identificar els diferents tipus de materials que componen els objectes quotidians.
Identificar les propietats que fan important un material determinat.
Identificar les conseqncies, problemes i riscos associats a la utilitzaci dels diferents materials.
Valorar les diferents opcions de reaprofitament dels materials: reducci, reutilitzaci, reciclatge
i valoritzaci.
Relacionar la utilitzaci de materials amb la problemtica ambiental i les respostes que shi donen.
CONTINGUTS
1. Els materials i la vida quotidiana
1.1 Un mat material
1.2 Dos apunts dhistria
2. El coneixement dels materials
2.1 Materials tradicionals
2.2 Materials sinttics
3. Propietats i usos dels materials
3.1 Propietats fsiques
3.2 Propietats qumiques
3.3 Altres propietats
4. Aspectes socioeconmics i ambientals dels materials
4.1 Obtenci dels materials
4.2 Rebuig i reaprofitament dels materials
COMPETNCIES
n


sobre els materials.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la identificaci dels

materials ds quotidi, el seu origen i les implicacions ambientals i econmiques de la seva fabricaci i s.
39
Programaci daula
n
Competncia en el desenvolupament personal i interpersonal, que implica conixer les aplicacions

dels materials.
CRITERIS DAVALUACI
n
Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los
o construir-los.
Descriure els principis cientfics que inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els
recursos naturals.
TEMPORITZACI
40
Programaci daula
UNITAT 10. ELS NOUS MATERIALS
OBJECTIUS
n
Identificar els nous materials desenvolupats per lsser hum a partir de la cincia i la tecnologia.
Valorar la contribuci daquests nous materials en laven cientfic i la resoluci de problemes socials
i ambientals.
Comprendre i valorar les possibilitats que ofereixen els avenos en la recerca dels nous materials,
especialment en el camp de la nanotecnologia.
Identificar les diferents preguntes que la recerca cientfica i el desenvolupament tecnolgic en el

camp dels materials deixen obertes a la reflexi tica i al posicionament social.
CONTINGUTS
1. Noves necessitats, nous materials i noves possibilitats
2. Polmers sinttics
2.1 Polmers termoplstics
2.2 Polmers termostables
2.3 Polmers elastmers
2.4 Polmers significatius per altres propietats
3. Minerals sinttics
4. Materials compostos o compsits
4.1 Compsits destructura fibrillar
4.2 Compsits destructura particulada
4.3 Compsits destructura laminar
5. Recobriments i modificacions superficials
5.1 Recobriments de materials
5.2 Modificacions superficials
6. Nanotecnologia i nanomaterials
6.1 Tecnologies per a la nanotecnologia
6.2 Productes de la nanotecnologia i els nanomaterials
7. Noves oportunitats, nous dubtes i nous riscos
7.1 Riscos ambientals
41
Programaci daula
7.2 Repercussions sobre la salut humana
7.3 Aspectes socials i tics
COMPETNCIES
n


sobre els nous materials.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, assolida mitjanant la identificaci dels

nous materials ds quotidi, el seu origen i les implicacions ambientals i econmiques de la seva
fabricaci, s i fi de vida til.
Competncia en desenvolupament personal i interpersonal, que implica conixer les aplicacions

dels nous materials i el seu s responsable.
CRITERIS DAVALUACI
n
Relacionar serveis o objectes ds quotidi amb els nous materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los.
Descriure els principis cientfics que inspiren els nous materials i els impactes generats sobre el
medi ambient o els recursos naturals.
TEMPORITZACI
42
Programaci daula
UNITAT 11. LA REVOLUCI DIGITAL
OBJECTIUS
n
Explicar les diferncies entre informaci analgica i informaci digital.
Identificar alguns dels avantatges de la informaci digital.
Identificar i valorar la influncia de la digitalitzaci en el funcionament de la tecnologia i la societat

actual.
Reconixer els components principals dels sistemes informtics i la funci que fan.
Identificar els tipus de programes principals que formen part dels sistemes informtics i la seva
funci.
Identificar el diferents nivells implicats en lemmagatzematge digital.
Comprendre com semmagatzemen digitalment les informacions ms habituals.
CONTINGUTS
1. De la informaci analgica a la informaci digital
1.1 Informaci analgica i digital
1.2 Avantatges dels senyals digitals
1.3 Mesura de la informaci digital
2. Processament, emmagatzematge i transmissi digital de la informaci
2.1 Processament digital de la informaci
2.2 Emmagatzematge digital de la informaci
2.3 Transmissi digital de la informaci
COMPETNCIES
n

Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa al coneixement dels fonaments

terics dels sistemes de processament, emmagatzematge i transmissi digital de la informaci.
Competncia digital, assolida amb el coneixement bsic dels principis terics de les senyals digitals.
Competncia personal i interpersonal, basada en ls prctic daparells digitals.
43
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Explicar les diferncies entre informaci analgica i informaci digital, aix com identificar alguns dels
avantatges de la informaci digital.
Comprendre com es gestionen digitalment les informacions ms habituals.
TEMPORITZACI
44
Programaci daula
UNITAT 12. UN MN DE XARXES
OBJECTIUS
n
Explicar qu s una xarxa digital de comunicaci.
Identificar les diferents tecnologies implicades en les xarxes digitals de comunicaci.
Explicar qu s Internet i quins serveis ofereix.
Explicar en qu consisteix la telefonia mbil i els seus principals serveis.
Identificar algunes de les implicacions socials i ambientals de les tecnologies digitals.
Valorar crticament la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
CONTINGUTS
1. Revoluci digital i telecomunicacions
1.1 La comunicaci
1.2 Sistemes de comunicaci
2. Xarxes digitals de comunicaci
2.1 Tecnologia de les xarxes digitals
2.2 Internet, la xarxa global
2.3 Telefonia mbil
2.4 Convergncia tecnolgica
3. La societat de la informaci
COMPETNCIES
n

Competncia en gesti i tractament de la informaci, pel que fa al creixement dels fonaments terics dels sistemes de xarxes.
Competncia digital, assolida amb el coneixement bsic de les principals tecnologies digitals de les
xarxes i el seu s.
Competncia personal i interpersonal, basada en ls racional i tic de les xarxes.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn, implementada mitjanant la cerca dinformaci a travs de les xarxes digitals.
45
Programaci daula
CRITERIS DAVALUACI
n
Reconixer els canvis generats per les tecnologies de la informaci i la comunicaci en mbits
cientfics, poltics, socials i culturals, tenint en compte els riscos que afecten la vida quotidiana dels
individus.
Valorar i aplicar alguns hbits i tcniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de
la informaci continguda als ordinadors.
TEMPORITZACI
46
47
Unitat 1
n
Som davant una unitat eminentment filosfica i sociolgica que presenta els conceptes i les
definicions que permetran que els alumnes comprenguin, amb una certa profunditat, el que
sn la cincia i la tcnica. Caldr optar per la comprensi, ms que per la memoritzaci, sense
que aix signifiqui renunciar a que els alumnes puguin definir els conceptes fonamentals de la
unitat.
Haurem dinsistir en el carcter rigors i objectiu de la cincia, en contraposici amb el carcter

superficial de la mera opini, per la qual cosa exemplificar amb diferents textos de diversa
procedncia ser molt til a lhora de palesar les diferncies entre el coneixement cientfic
i lopini. A la vegada, haurem de presentar dues caracterstiques ms de la cincia: duna
banda, la possibilitat que molts dels coneixements cientfics que avui dia donem per bons
puguin ser modificats o rebutjats, en vista de nous descobriments, i, daltra banda, el carcter
comunitari del coneixement cientfic. Presentar daquesta manera la cincia permetr donar el
valor que correspon al coneixement cientfic, tot allunyant-lo tant del pur relativisme com del
pur dogmatisme.
Encara que aquesta qesti es tractar amb ms deteniment en la unitat 2, caldr anar presentant als alumnes les grans aportacions que la cincia i la tcnica han fet a la humanitat, per tamb
les problemtiques que han plantejat, tot mostrant la necessitat del seu control per part de la
ciutadania. Caldr advertir els alumnes, ja des daquest moment, que aquest control no ha de
significar que tots els ciutadans es posin a fer de cientfics, sin que far referncia, entre altres
coses, a les decisions sobre quines grans lnies dinvestigaci caldr finanar, quines limitacions
legals i tiques hauran de complir els cientfics, etc.
En la unitat 2, caldria insistir que la tcnica, especialment en lactualitat, no es refereix nicament

a estris i mquines, sin que abraa diversos mbits de la vida humana, com, per exemple,
loci.
Quan analitzem les diferents etapes de la tcnica ser interessant presentar, en les activitats, els
canvis que shan donat en la relaci entre lhome i la tcnica al llarg de la histria, aix com les
caracterstiques de la tcnica que practiquem avui dia, la tecnologia, i la seva estreta relaci amb
la cincia. Tamb resultar essencial fer-los copsar el carcter sistemtic de la tcnica, sobretot
perqu puguin adonar-se de les repercussions que poden tenir les variacions dun element tcnic en el conjunt del sistema.
1
a. Cal referir-se als criteris que presenta Kuhn per valorar paradigmes enfrontats: a ms de la
precisi i de la lgica, cal tenir present lextensi del camp daplicaci, la simplicitat i la fecunditat. Tamb s un bon moment per introduir el concepte de raonabilitat, sovint lligat a
lexperincia; s un concepte diferent del de racionalitat cientfica, i t a veure amb el sentit
com o la finor, els quals permeten, per exemple, triar un cam o un altre en el decurs
duna investigaci en qu no es disposa de cap ms criteri.
b. Cal referir-se a les diferents etapes de la tcnica segons Ortega y Gasset.
c. Pot fer-se una llista llarga de beneficis aportats per la cincia i la tcnica a la humanitat.
Caldria destacar la superaci de lobscurantisme i les supersticions, aix com lalliberament de
moltes limitacions que la natura imposa a lhome.
48
Unitat 1
d. Per exemple, una bona manera de respondre aquesta qesti s mostrant els canvis que
hi ha hagut en els mitjans tcnics de la medicina a lhora dinvestigar i obtenir dades sobre el
cos hum: raigs X, ecografies, TAC, analtiques, etc.
e. Caldria explicar les diferncies entre opini i creena justificada que es descriuen en el text.
2
Linforme es pot trobar a http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_complete.pdf.

Cada any es presenta un nou informe que fa referncia a algun aspecte determinant de la
humanitat. Moltes taules de dades sn comunes a tots els informes i sactualitzen en cada
nova edici.
A partir de la pgina 221 daquest informe hi ha diferents taules amb indicadors del desenvolupament hum per pasos que presenten diversos aspectes, com ara lenergia, leducaci, la
tecnologia, etc. Les dades que trobaran els alumnes els permetran copsar les grans diferncies
entre pasos i els efectes de lendarreriment tecnolgic que shi han produt.
Bsicament, es tracta desmentar alguns dels problemes ms significatius provocats pel desenvolupament tecnocientfic que en aquest moment afecten la humanitat. En podrem assenyalar: exhauriment de recursos, contaminaci, aspectes tics de la manipulaci gentica,
investigaci armamentista, etc. Noms caldr apuntar-los, perqu en altres unitats es desenvoluparan amb ms profunditat.
Aquesta activitat no pretn aprofundir el concepte de veritat, sin que desitja problematitzar
aquesta noci per tal de fer veure als alumnes que no es tracta duna qesti trivial, sobretot
quan fa referncia a la veritat en lmbit de la cincia. En qualsevol manual de filosofia podrem obtenir les definicions que demana lexercici.
a. s una creena justificada pel coneixement cientfic actual.

b. No s cap creena justificada, s una mera opini.
c. s una creena justificada perqu s una idea analtica.
d. No s cap creena justificada, s una mera opini.
e. No s cap creena justificada, s una mera opini.
f. s una creena justificada perqu hi ha testimonis fiables.
g. No s cap creena justificada, s una mera opini.
Aquesta activitat vol palesar la limitaci, des del punt de vista lgic, del mtode inductiu, mostrant que, malgrat que en la repetici dun determinat experiment sempre sha obtingut el
mateix resultat, ning no pot assegurar que el proper resultat daquest experiment tornar a
ser el mateix que el dabans. Aquest fet mostra la provisionalitat, si ms no des del punt de
vista lgic, daquelles afirmacions universals que hem obtingut a partir dafirmacions concretes
en aplicar el mtode inductiu. Amb tot, el mtode inductiu s una bona eina per a les investigacions, per, aix s, cal pensar en les seves limitacions.
En aquest exercici pretenem que lalumne utilitzi els criteris que li poden permetre distingir en
un text una creena justificada (vegeu exercici 5 daquesta unitat) duna mera opini.
El text de Santiago Riera descriu clarament les virtuts de qualsevol investigador: esperit crtic,
interrogar-se contnuament pel cam que se segueix en la investigaci, constncia, sentit
com, pacincia. En especial, ens presenta la bona dosi de creativitat i llibertat necessries per
fer avanar la recerca i, a la vegada, el necessari judici positiu de la comunitat cientfica a les
conclusions de les investigacions fetes.
49
Unitat 1
9
La descripci del pensament de Kuhn i el darrer pargraf del text de Santiago Riera de lexercici
anterior permeten respondre aquesta qesti. Cal insistir, sobretot, en el carcter comunitari
de la cincia.
10 Els alumnes podrien respondre en forma de taula, tot situant les caracterstiques de la cincia
antiga i de la moderna en columnes separades:
Cincia antiga
Cincia moderna
Ignora les matemtiques.
matematitzaci
Ignora lexperimentaci.
experimentaci
Parla el llenguatge natural.
No parla el llenguatge natural.
s bsicament una especulaci o una

reflexi sobre el mn mitjanant el
llenguatge natural.
s sobretot provocaci, intervenci i manipulaci, no s

noms una reflexi sobre el mn.
Ofereix una imatge del mn que t sentit,

per que no s del tot operativa, o ho s
molt poc.
Essencialment, mant una relaci amb la realitat de

manipulaci, de reconstrucci, de desconstrucci, que posa
la representaci terica al servei de lactivitat manipulativa,
que s operativa.
La veritat s aquella experincia lluminosa

i explicativa que ens revela lessncia
dall real i testimonia ladequaci entre
les paraules i les coses.
La veritat s eficincia tecnofsica, seguretat i poder dacci.
11 Es tracta de recopilar les diferents accepcions que hem donat del terme tcnica. Tamb es
pot fer un reps de les diferents etapes tcniques. Pel que fa al concepte de tecnologia, cal
que lalumne el relacioni amb la tcnica del tcnic i amb la trobada de la tcnica i la cincia
moderna.
12 Els alumnes poden repartir-se els diferents subsistemes tcnics que apareixen a lesquema
del sistema tcnic contemporani i elaborar-ne una breu histria. Posteriorment, les diferents
histries poden posar-se en com mitjanant presentacions.
50
Unitat 2
n
Caldria fer entendre als alumnes la no-neutralitat tica de la cincia i la tecnologia. Shauria de posar
ms mfasi en la cincia, perqu sovint s vista com una activitat humana neutra, presentar als
alumnes la cincia des de les dues perspectives com a saber i com a activitat facilitar molt la
tasca del docent.
Que els alumnes prenguin conscincia de la cincia com a activitat humana subjecta, a vegades, a
prctiques i interessos immorals no ha de fer que tant la cincia com la tcnica perdin pels alumnes
lextraordinari valor que tenen i aporten a lsser hum. El que es desitja s que els alumnes tinguin
una visi madura i crtica sobre la cincia i la tcnica, lluny dinfantilismes ingenus.
Cal fer veure als alumnes limportant paper que tenen per a lsser hum altres coneixements, ms
enll del cientfic i del tecnolgic. Sense la filosofia, per exemple a lhome, se li faria impossible el
raonament imprescindible sobre el b i sobre el mal. El dileg entre els diferents coneixements,
sempre que mtuament es respectin els seus mbits, els enriqueix.
Situar els alumnes en el medi tcnic en qu viuen, i presentar-los algunes de les caracterstiques de
la tcnica moderna, ens permetr augmentar la seva capacitat crtica envers la tecnologia, i iniciar
la seva capacitat davaluaci de la tecnologia.
En definitiva, es tracta sde fer reflexionar els alumnes perqu collaborin com a ciutadans a situar la
cincia i la tcnica al servei de lhome i del planeta.
1
a. Cal referir-se al fet que la cincia, com a activitat, no s neutra.

b. Cal referir-se a les dimensions de lactivitat cientfica que no haurien de ser exclusives del
cientfics, com, per exemple, les finalitats de les investigacions, la determinaci dels recursos
dedicats a la investigaci, etc.
c. Hauria dexplicar-se que lactivitat cientfica pot ser objecte de judici moral, aix com descriures
els possibles fraus als quals pot estar sotmesa.
d. Caldria fer veure que les finalitats de les investigacions poden formar part de lmbit de responsabilitat dels cientfics.
e. Es tractaria de posar, per exemple, la dignitat humana per davant de limperatiu tecnolgic
que es recull en aquest pensament.
f. Cal fer veure el paper que tenen en lsser hum els coneixements que no sn ni cientfics
ni tecnolgics, com, per exemple, la filosofia i, fins i tot, la teologia.
g. Cal fer palesa la fiabilitat del coneixement cientfic i dels beneficis que ha aportat a la humanitat en forma de superaci de les supersticions, augment de lesperana de vida, etc.
El text ens mostra que ms enll dun coneixement pur, la cincia est vinculada a interessos,
valors, etc. De forma similar, la tecnologia s molt ms que artefactes, perqu tamb inclou
interessos, valors, etc.
Tal com mostra el text, la idea de creaci judeocristiana va tenir un paper important en el
moment que aparegu la cincia moderna.
Pel que fa al cas Galileu, s important assenyalar que aquest cientfic no va renegar mai de la
seva fe i que algunes dificultats que va patir cal relacionar-les, entre daltres, amb les dificultats
prpies dun canvi de paradigma, els temors que suscita davant el poder qualsevol canvi
daquestes dimensions i el no-respecte de la teologia a la cincia.
51
Unitat 2
4
No presentem aqu unes respostes exhaustives de les qestions plantejades, simplement apuntem algunes respostes. Cercant per la xarxa es podran obtenir ms dades. Ser fora interessant
fer balan entre els beneficis obtinguts i els problemes o perjudicis causats per cadascuna de les
tecnologies presentades. bviament, algunes daquestes sn manifestament positives, i en
daltres caldr matisar i discutir la seva aportaci. No sn qestions tancades, la seva finalitat s
reflexionar sobre el carcter ambivalent de la tcnica.
Aportaci tecnocientfica
Beneficis
Perjudicis o problemes causats
biocombustibles per a autombils
En alguns casos, menys

emissions totals de CO2;
per a alguns pasos, menys
dependncia energtica...
Disminuci de terres destinades a

la producci daliments; possible
augment de la desforestaci...
plantes transgniques
Resistncia a medis
desfavorables...
Control econmic per part de

grans multinacionals...
vacunes
Disminuci de la mortalitat
infantil...
Creixement demogrfic
(bviament, no s res dolent,
per planteja el problema
dels recursos, per exemple,
alimentaris)...
energia nuclear
Obtenci de grans quantitats

denergia...
Residus nuclears...
antibitics
Control de les infeccions...
Evoluci de microbis resistents...
semiconductors
Desenvolupament de la
microelectrnica...
Residus electrnics; alguns

recursos escassos...
tractament i depuraci daiges
Aprofitament dels recursos hdrics
Residus...
ferrocarril
Transport eficient...
Impacte paisatgstic...
rentadora domstica
Facilitar les tasques

domstiques...
Consum energtic, contaminaci

detergents...
Similar a lanterior, per amb un major grau daprofundiment. Apuntem algunes de les respostes
que caldr ampliar.
Efectes produts per la difusi i ls del vehicle privat
52
personals
Ms mobilitat personal...
socials
Nombre significatiu de morts i ferits a causa dels

accidents...
geogrfics
Moviments migratoris a suburbis i a zones rurals...
mediambientals
Contaminaci atmosfrica...
econmics
Pes important en alguns pasos de la indstria

automobilstica...
Ms que apuntar un o altre dels principis que apareixen en el Codi de Nuremberg, tot i que
clarament lexperiment no va respectar lautonomia de les persones implicades, lexercici es
Unitat 2
planteja perqu els alumnes tinguin contacte amb aquest codi i es pugui suscitar un dileg
a classe per parlar sobre aquest document.
7
Els drets de la natura i, en particular, la reflexi tica sobre els animals no deixa de ser una
novetat. Cercar per la xarxa i posar en com els continguts obtinguts pot ser una bona manera
de prendre conscincia sobre aquestes qestions.
Una vegada completades les dades que demana lexercici amb lajut de les taules que apareixen
en linforme del PNUD (http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_complete.pdf), cal posar en evidncia el paper de la formaci i de la R+D en els diferents pasos. Les dades sobre
Internet palesaran la bretxa digital.
Davant el lema de lExposici Universal de Chicago de lany 1933 La cincia descobreix, la

indstria aplica, lhome sadapta, caldria comentar, entre daltres, els punts segents:
a. No sempre lordre s el segent: primer, descobriment cientfic; segon, aplicaci tcnica.
Shan donat casos en qu primer sha desenvolupat una tecnologia i, posteriorment, la cincia
ha explicat els fenmens que intervenien en aquesta tecnologia, com, per exemple, en el cas
de les mquines de vapor.
b. La qesti s si lhome sha dadaptar necessriament a la tecnologia que se li ofereix o b
la tecnologia ha dadaptar-se a ell. Qu passa en la nostra societat, lhome sadapta a la tcnica
o b adaptem les tecnologies a lsser hum?
10 Podreu trobar les respostes en qualsevol manual de sociologia o dhistria. Tamb en textos de
cincia, tecnologia i societat, com, per exemple, el de Tezanos, J. F. Lpez, A., Ciencia, tecnologa
y sociedad, Editorial Sistema, Madrid, 1997.
11 Aquest text ens presenta quatre idees centrals de la unitat: a) que la societat influeix sobre el
desenvolupament cientfic i tcnic; b) que la cincia i la tcnica influeixen en la manera de configurar la societat i afecten el medi ambient; c) que en moltes societats modernes sadmet el
funcionament democrtic i es considera el dileg com a forma de relaci social; d) per tant, que
cal promoure el control social sobre el desenvolupament cientfic i tecnolgic.
Pel que fa a limpacte de la societat, en particular, de la poltica, sobre el desenvolupament cientificotecnolgic, podrem esmentar el cas de lURSS, en qu lestament militar va condicionar
molt significativament aquest desenvolupament, i va provocar un retard important respecte als
EUA, en especial, dels temes informtics.
Respecte a les influncies de la cincia i de la tcnica sobre la societat, noms cal pensar que sense
el desenvolupament de la informtica, de les tecnologies de les comunicacions i de labaratiment
del transport, no shagus produt el fenomen de la globalitzaci tal com el coneixem actualment.
12 La tcnica premoderna presenta les segents caracterstiques: constncia en el temps; equilibri pel
que fa a la relaci entre fins i mitjans; desenvolupament lent; les novetats tecnolgiques sobtades
en una societat generalment sn imposades des daltres societats; progrs insignificant.
La tcnica moderna presenta les segents caracterstiques: no saconsegueix mai lequilibri, cada
xit tecnolgic no representa sin un nou motiu per continuar avanant; les innovacions tecnolgiques es difonen amb molta rapidesa; la relaci entre mitjans i fins s circular, s a dir, hi ha
tcniques que permeten assolir certs objectius, per el descobriment de noves tcniques pot
inspirar nous objectius; el progrs s un impuls incls en la mateixa tcnica moderna.
53
Unitat 3
n
Tot i que s un tema que shi presta, cal evitar una saturaci de dades numriques (temps, temperatures, dimensions...), per s que s necessari remarcar-ne algunes dessencials: edat aproximada
de lUnivers, temperatura del fons de radiaci, edat aproximada de la Terra, inici de lexploraci de
lespai... De totes maneres, s ms important la descripci qualitativa del procs global que no pas
la memoritzaci de xifres.
En la descripci de levoluci de lUnivers s important parar atenci a les diferents etapes i com la
matria sorganitza en estructures cada vegada ms complexes. En el cas de la geologia terrestre,
caldria destacar lexplicaci que la teoria de la tectnica de plaques dna dels diferents fenmens
geolgics.
s important, al llarg de tota la unitat, remarcar el fet que no es tracten fets irrefutables, sin que
sest descrivint lexplicaci que majoritriament saccepta com a vlida avui dia, per que, tot i aix,
les dues teories principals descrites (Big Bang i tectnica de plaques) deixen punts sense resoldre,
i probablement seran modificades en un futur.
Seria interessant fer alguna activitat dedicada a analitzar quins sn els punts febles de la teoria del
Big Bang i de la tectnica de plaques, i quina s la recerca que sest duent a terme per tal de
resoldrels.
1
a. Una bona descripci histrica dels inicis de la teoria del Big Bang es pot trobar a http://www.
uv.es/azcarrag/pdf/Big%20Bang%20METODE.pdf, i un recull de les implicacions teolgiques i filosfiques es troben descrites a http://ca.wikipedia.org/wiki/Big_Bang. Tamb pot estar b la reflexi que fa Stephen Hawking en el seu llibre Historia del tiempo, a la pgina 170 (vegeu ref.
bibliog.).
b. Aquesta qesti es troba relacionada amb lactivitat 8, i es poden aprofitar els recursos que
shi indiquen.
c. Tot i que resulta complicat trobar dades detallades sobre la despesa aeroespacial i en lmbit
de la geologia, trobem informaci relacionada a http://notesp.blogspot.com/2008/04/crece-laeconoma-de-la-industria.html. La pgina http://www.alertatierra.com/TsSumatra.htm parla del tsunami de Sumatra i la despesa en sistemes dalerta. Aquesta darrera web t un bon recull denllaos i de notcies referides a la geologia en sentit ampli.
d. Cal reflexionar sobre el paper predictiu de la cincia, sobre la manera com la tecnologia
ajuda a analitzar els canvis en les dinmiques meteorolgiques i geolgiques (satllits, sensors...)
sobre la impossibilitat de predir amb exactitud fenmens naturals com ara terratrmols, riuades... Es
poden aprofitar les webs http://www.alertatierra.com/TsSumatra.htm, http://www.fomento.es/MFOM/
LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO o http://www.noaa.org.
e. Caldria centrar-se especialment en la falla de San Andrs i en la possible evoluci de la zona
costanera de Califrnia. Es pot trobar informaci grfica (en angls), com animacions, documentals i/o vdeos, al web del Servei Geolgic dels EUA: http://education.usgs.gov/common/video_animation.htm. Informaci ms detallada de la geologia i dels terratrmols a la zona de San
Francisco la trobareu a http://earthquake.usgs.gov/regional/nca/index.php.
54
Aquesta activitat es podria plantejar com a activitat grupal, en qu cada grup sencarregus danalitzar
la mitologia al voltant de la creaci del mn i de lUnivers per una cultura determinada: maia,
xinesa, grega, llatina, indis nord-americans... Es poden plantejar algunes preguntes comunes
Unitat 3
(qui cre lUnivers, com, quin s lorigen de lhome...) per tal delaborar un quadre comparatiu
entre les diverses explicacions. Un petit resum dalgunes de les mitologies es pot trobar al web de
la revista Eureka: http://www.portaleureka.com/revista/portada-revista/105-com-es-va-crear-el-mon.
3
Es pot trobar informaci rellevant en els mitjans de comunicaci general disponibles a la xarxa.
Cal anar amb compte, perqu de vegades poden trobar-se textos amb incorreccions o amb informacions oposades a les majoritriament acceptades. Lactivitat es pot plantejar de forma lliure,
per tamb de manera ms dirigida, cercant articles al voltant dun tema concret: llanament de
la sonda Planck, posada en funcionament de lLHC, descoberta de nous planetes extrasolars...
Es poden trobar bons resums comparatius entre la teoria de lUnivers estacionari i la del Big
Bang a les adreces segents:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/univers.htm, http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/
FiloXarxa.htm, http://www.uv.es/azcarrag/pdf/Big%20Bang%20METODE.pdf
Notcies relacionades amb el mn de lastronomia, aix com el resum (en catal) de la reuni de
la IAU es poden trobar al web de divulgaci de lastronomia del Departament dAstronomia i
Meteorologia de la Universitat de Barcelona: http://www.serviastro.am.ub.es/index.php. Tamb es
pot cercar informaci sobre aquest tema al mateix web de la Uni Astronmica Internacional
(http://www.iau.org), o en aquest article de la revista Eureka: http://www.portaleureka.com/revista/astronomia/4-astronomia/21-ser-o-no-ser-un-planeta.
La exposici que sesmenta en larticle es pot visitar completa a http://www-personal.umich.

edu/~janhande/sizedmatter/sizedmatter.htm, i informaci molt detallada sobre el model estndard de partcules es pot trobar al web de Fermilab (http://www.fnal.gov), o a la pgina deducaci
del CERN (http://education.web.cern.ch/education/).
Els darrers mesos sha produt un augment de les notcies relacionades amb lLHC. El web del
CERN (http://public.web.cern.ch/Public/Welcome.html) en dna informaci detallada, com tamb el que hi t dedicat el Departament dEstructura i Constituents de la Matria de la Universitat
de Barcelona: http://www.lhc.cat/Material.html.
Un dels principals problemes que planteja la recerca espacial s la seva llunyania de la vida quotidiana del ciutad. Per aix, resulta interessant parar atenci a la gran quantitat dobjectes que ens
envolten i que, duna manera o altra, han estat resultat de la recerca aeroespacial: nous materials
cermics, cllules de combustible, el GPS... s un bon recurs el web de The National Academies,
dels EUA: http://www.beyonddiscovery.org (amb la majoria dels articles disponibles en castell),
que relaciona els avenos en cincia bsica i el seu trasllat a la vida quotidiana. Tamb pot ser interessant visitar la pgina de lINTA (Instituto Nacional de Tcnica Aeroespacial): http://www.inta.
es/descubreAprende/Index.htm, amb un bon recull de webs relacionades amb el mn de la recerca i la divulgaci de lespai: http://www.inta.es/descubreAprende/htm/cienciateca.htm#top.
Aquesta activitat pot donar peu a treballar tot laspecte del tractament grfic de la informaci
(grfics de barres, percentuals, drees...), tant pel que fa a la intensitat dels terratrmols, com,
per exemple, a nombre de vctimes o avaluaci de danys materials. Altres aspectes a tenir en
compte poden ser lescala de Richter, o temes ms socials com lanlisi dels diferents efectes
que terratrmols de la mateixa intensitat tenen en parts del mn amb graus de desenvolupament diversos. Una llista dels terratrmols ms importants esdevinguts a la pennsula Ibrica es
pot trobar a la web del Instituto Geogrfico Nacional (depenent del Ministeri de Foment):
http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_
GEOGRAFICO/Geofisica/sismologia/otras/1884.htm
55
Unitat 4
n
s important que els professors destaquin la varietat de teories que intenten explicar lorigen de la
vida, remarcant-ne les semblances i diferncies. Cal insistir en la falta de proves definitives a favor
de cap delles, i en el fet que aix s una de les caracterstiques bsiques de la recerca cientfica.
En explicar les teories evolutives i creacionistes, shauria de fer referncia explcita a la situaci actual. Per una banda, descriure les diverses teories evolutives modernes, i, per laltra, comentar la
vigncia de les teories creacionistes en zones dels EUA, per exemple.
En lanlisi del registre fssil dhomnids, cal evitar tant com es pugui lelaboraci de llistes de fssils
amb les seves principals caracterstiques. Resultaria potser ms interessant fixar tres o quatre homnids
clau, que actuessin de referncia a lhora de descriure levoluci de lsser hum.
Finalment, cal que el professorat remarqui que lhome no s la culminaci de cap procs evolutiu,
sin tan sols una de les diverses espcies dssers vius que poblen la Terra, cada una de les quals
ha recorregut el seu particular cam.
1
a. Aquesta afirmaci es troba molt relacionada amb lactivitat 6. Es podrien treballar conjuntament.
b. Un bon resum sobre la teoria de levoluci i les seves implicacions socials es pot trobar a
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/evolucionisme.htm
c. Cal remarcar que, tal com diu el text, en termes biolgics, els humans som una espcie animal, fruit dels mateixos processos evolutius que la resta de les espcies del planeta, i que no
es pot entendre levoluci com un procs lineal, amb un inici i una culminaci, sin ms aviat
com un arbre amb diferents branques que van desenvolupant-se de forma independent, per
partint darrels comunes.
d. Cal destacar, entre els trets definitoris del procs dhominitzaci, el referent al bipedisme i les
seves implicacions. Una llista daquestes caracterstiques es pot trobar a http://www.juntadeandalucia.
es/averroes/marchena/depafilo/hominizacion.htm, o al mdul 7 (recapitulaci) del web de Juan Luis
Arsuaga: http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/claves_evolucion/guia/guia.html.
Aquesta activitat es podria plantejar com a activitat grupal, en qu cada grup sencarregus danalitzar un homnid, i elaborar un esquema com el presentat a la pgina 77. Caracterstiques dels
diferents homnids es poden trobar en adreces com:
http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/claves_evolucion/index.html#
http://www.mc.maricopa.edu/dept/d10/asb/anthro2003/origins/hominid_journey/central.html
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/evolucion/enlaces.htm
Es pot trobar informaci rellevant en els mitjans de comunicaci general disponibles a la xarxa.
Cal anar amb compte perqu de vegades poden trobar-se textos amb incorreccions o amb informacions oposades a les majoritriament acceptades. Lactivitat es pot plantejar de forma lliure,
per tamb de manera ms dirigida, cercant articles al voltant dun tema concret: troballes
recents a Atapuerca, conflicte creacionisme-darwinisme...
Dintre del tema de les caricatures, es podria fer una anlisi ms acurada de quines sn les principals caracterstiques daquest gnere artstic, i dels trets ms rellevants que es volien destacar
de Charles Darwin. Fotografies i retrats del naturalista, aix com informaci sobre la seva vida
i la seva obra, es poden consultar a http://darwin-online.org.uk/.
56
Unitat 4
5
Seria un bon exercici fer una passejada per diferents webs creacionistes, per analitzar-ne les
caracterstiques principals. Des dun punt de vista ms objectiu, resulta interessant larticle
de F. J. Ayala Science, evolution, and creationism, del Department of Ecology and
Evolutionary Biology, University of California, disponible (en angls) a http://www.pnas.org/cgi/
content/full/105/1/3, o els segents articles de premsa dinformaci general:
http://www.ideal.es/almeria/20080211/cultura/evolucion-creacionismo-20080211.html
http://www.publico.es/ciencias/038769/creacionismo
Caldria fer una llista de quines eren les circumstncies que suposadament existien a la Terra, i
comparar-ho amb les caracterstiques dels planetes extrasolars que sestan trobant els darrers
anys. Una llista relativament actualitzada es pot trobar al web del IAU Working Group on Extrasolar Planets List (http://www.dtm.ciw.edu/boss/planets.html) o a http://exoplanet.eu/catalog.php.
Una descripci en catal de la recerca en exoplanetes s accessible a ladrea http://www.portaleureka.com/revista/astronomia/22-exoplanetes-mes-enlla-sistema-solar.
Aquesta entrevista podria servir com a resum de tota la primera part de la unitat: les quatre qestions sobre la sopa prebitica, la selecci natural, la teoria de levoluci i la possibilitat de vida extraterrestre constitueixen una bona oportunitat per sintetitzar els conceptes relacionats. Per altra
banda, les dues restants, sobre la relaci de la societat amb la cincia, haurien de servir per reflexionar sobre la necessitat, per exemple, dimpartir matries com la que es treballa amb aquest llibre,
aix com per les implicacions econmiques i socials del suport a la investigaci bsica. Aquest darrer tema es pot ampliar amb qestions relacionades amb el prestigi dels cientfics en la societat
(enllaant-ho amb les reflexions de la unitat 1) o la necessitat de la inversi en R+D+I.
Tota la informaci (en angls) sobre els premis Darwin es pot obtenir al web http://www.darwinawards.com/. Aquesta activitat, tot i que poc relacionada amb els objectius de la unitat,
aporta una visi ms relaxada sobre la figura de Charles Darwin, i pretn oferir a lalumnat una
alternativa ms ldica a les qestions ms rigoroses. Tot i aix, cal no oblidar que les experincies premiades sn reals, i han estat protagonitzades per algun sser hum.
Aquesta activitat torna a estar relacionada amb la incidncia de la cincia entre la societat actual,
i el paper que hi tenen els investigadors. Noms com els de Juan Ignacio Cirac, Valent Fuster,
Juan Luis Arsuaga, Joan Massagu... sn referents mundials en el seu camp i haurien de ser tan
coneguts com els dels esportistes dalt nivell. Una altra possibilitat s analitzar la presncia de la
dona en la cincia catalana, aprofitant la pgina de la Generalitat dedicada a aquest tema: http://
www10.gencat.net/dursi/ca/re/donesiciencia_catalanes.htm. Pot ser interessant, tamb, fer una
ullada a les reclamacions dels cientfics espanyols que treballen a lestranger: http://www.elpais.
com/articulo/sociedad/Cientos/cientificos/espanoles/extranjero/exigen/reformas/regresar/
elpepusoc/20061217elpepisoc_2/Tes.
10 Una llista amb jaciments arqueolgics (a Espanya i a lestranger) es pot trobar al web de recursos de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona:
http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/arqueologia/
Al web de la Fundacin Atapuerca (http://www.atapuerca.org/) tamb trobem un apartat Yacimientos del mundo, amb la localitzaci i descripci dels principals jaciments arqueolgics mundials, mentre que al de lIPHES (Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social) tenim
una llista dels jaciments on participa, amb una descripci exhaustiva del projecte, els participants
i les publicacions relacionades: http://prehistoria.urv.net/ca/node/105.
57
Unitat 5
n
s important que en aquesta unitat sestableixi duna manera molt clara que la salut s un valor tant
individual com de la societat. Aix doncs, els governs han dassegurar al mxim el dret a la salut que
tenim totes les persones, per, al mateix temps, cada persona ha de tenir una conducta activa per
contribuir a gaudir de la salut prpia i de la dels altres.
A lhora de plantejar als alumnes lapartat sobre com es controlen les malalties, s important que
el professor els transmeti quines sn les actuacions que ha de fer lAdministraci i quines sn de
responsabilitat personal.
En parlar de salut i malaltia, s fonamental que es remarquin els principals factors de risc per a la
salut, tot identificant-los i relacionant-los amb els estils de vida que es poden adoptar.
En explicar els diferents tipus de malalties, cal que es posi laccent en els trets que les diferencien.
En especial, cal destacar les peculiaritats de les malalties infecciones.
Cal tractar de forma clara i objectiva la influncia que tenen els factors socioeconmics sobre la
salut i la malaltia.
1
a. La carncia de ferro afecta ms de 4.000 milions de persones al mn, especialment dones

adultes i nens de pocs anys. El consum insuficient de ferro no s lnica ra daquesta carncia.
A part de la prdua de ferro durant la menstruaci, les malalties parasitries, com, per exemple,
el paludisme tamb hi poden contribuir. La carncia de ferro s un factor de risc per a la salut
a tot el mn.
b. La insuficincia ponderal s especial important en persones de totes les edats als pasos pobres. No obstant aix, tamb s un factor de risc als pasos desenvolupats, sobretot quan es neix
amb un pes insuficient. Cal tenir en compte, tamb, el quart mn.
c. La dieta mediterrnia s un model alimentari molt saludable, per no s lnica manera de
menjar b. Una dieta sana s la que aporta tots els nutrients necessaris en proporcions adequades. A ms, hi ha persones que necessiten dietes especials o evitar determinats aliments (per
exemple, diabtics, celacs o persones amb allrgies alimentries, entre daltres).
d. Algunes malalties metabliques, com la diabetis mellitus, poden provocar un problema cardiovascular. Per no totes les malalties cardiovasculars sn metabliques. A vegades sn conseqncia de malformacions congnites, dagents infecciosos, etc.
e. Si no existissin les patents, les empreses privades podrien no sentir-se motivades a innovar.
Ara b, les patents poden provocar problemes als pasos pobres si no poden pagar els diners
que aquestes patents exigeixen. Cal veure si les empreses apliquen criteris justos a lhora dexplotar les seves patents.
Es pot trobar informaci rellevant en els diferents mitjans de comunicaci disponibles a la xarxa.
Cal anar amb compte perqu de vegades poden trobar-se textos amb incorreccions o amb informacions oposades a les majoritriament acceptades.
Les prctiques sexuals de risc poden comportar una malaltia de transmissi sexual. Cada persona s responsable de la seva salut i per tant, en cas de mantenir relacions sexuals, ha devitar
o minimitzar aquest risc. El consum de drogues o alcohol acostuma a disminuir o anullar la
percepci de risc i augmenta la desinhibici sexual.
La coincidncia fonamental entre les drogues legalitzades i les que no ho estan s que el seu
consum comporta addicci i pot provocar diferents tipus de trastorns sobre la salut.
Les drogues legals solen estar socialment ms acceptades i el seu comer no est penat per la
llei. El consum de drogues legals sovint forma part de tradicions (per exemple, beure alcohol
58
Unitat 5
durant les celebracions familiars). Avui, per, el consum de determinades drogues legals com
el tabac est creant un elevat rebuig social.
Pel que fa al comer de drogues illegals, est penat per la llei. A ms, el seu consum no s vist
de bon ull per una gran part de la societat.
5
Pot servir com a punt de partida el web de la UNICEF: http://www.unicef.org/ (en angls) o
http://www.unicef.es/ (en espanyol). La taxa de mortalitat infantil s un clar indicador del desenvolupament dun pas.
A frica, la sida i altres malalties infeccioses com la malria sn les principals causes de mort,
aix com els problemes conseqncia dels parts mal atesos i de la desnutrici.
A Europa, les principals causes de mortalitat infantil sn les lesions derivades daccidents de trnsit
i altres tragdies com incendis o ofegaments. La taxa de mortalitat s molt inferior a la dfrica perqu
la situaci econmica permet disposar de medicaments, aliments i atenci sanitria adequada.
Lalumne ha de veure que tamb en els adults africans la principal causa de mort sn les infeccions,
mentre que a Espanya ho sn el cncer i les malalties cardiovasculars.
En treballar larticle, ser interessant reflexionar sobre quin paper tenen les empreses productores de
tabac en aquesta qesti (per exemple, cerca de nous mercats en poblacions menys informades).
s bo recordar que les empreses tabaqueres responen a interessos ecnomics dels pasos rics.
Una malaltia est eradicada quan ha estat declarada oficialment eliminada. Lnica malaltia vrica
eradicada del mn s la verola.
Per eradicar una malaltia s fonamental que existeixin organitzacions internacionals ben coordinades que permetin la seva eliminaci global. Hi ha dhaver coneixements cientfics, intenci
poltica deliminar-la i recursos econmics. Lexistncia de vacunes que confereixin una llarga
immunitat contra la malaltia s clau. La malaltia noms sha de donar en les persones (que no
hi hagi animals que actun com a reservoris) i s important que, un cop superada, la persona
quedi immunitzada de per vida. El diagnstic de la malaltia ha de ser fcil per poder fer un seguiment global de la salut de les poblacions.
Alguns webs que poden ajudar a preparar aquesta activitat sn els del National Cancer Institute
(http://www.cancer.gov/, en angls) o el seu referent en castell, el de lInstituto Nacional del
Cncer (http://www.cancer.gov/ESPANOL).
10 Amb la vacunaci es vol protegir no tan sols lindividu que rep la vacuna, sin tota la poblaci.
Perqu les vacunes siguin efectives, cal minimitzar la possibilitat que lagent infeccis trobi un
individu susceptible de ser infectat. Es pot trobar informaci molt interessant sobre la importncia de la immunitat collectiva a http://www.esteve.es/EsteveArchivos/1_8/Ar_1_8_45_APR_4.pdf
(en castell), i de la praxi vacunal a http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/praxivac.pdf (en catal).
11 Amb aquesta activitat es pretn sensibilitzar lalumne de la importncia que tenen els donants
drgans. Seria interessant aprofitar-ho per ressaltar la que tamb tenen els donants de sang.
12 La indstria farmacutica est invertint molts recursos en la recerca de frmacs i vacunes eficaos contra el VIH. Encara que actualment (2008) no disposem duna vacuna contra aquest
virus, els avenos fets en el camp dels tractaments han estat notables. A http://unworkplace.
unaids.org/espanol/pages/living_positively/treatment-2.shtml (en castell) es pot trobar informaci rigorosa sobre el tractament del VIH i de la sida.
59
Unitat 5
13 Quan es parla daparici de resistncies als antibitics, ens referim al fenomen pel qual alguns
microorganismes desenvolupen mecanismes que els alliberen dels efectes nocius que aquests
frmacs haurien de fer sobre ells.
Els antibitics noms shan de prendre sota prescripci mdica. El consum responsable
dantibitics noms quan sn receptats per un metge, prenent totes les dosis i respectant la
periodicitat de cada presa s la millor manera de prevenir laparici de soques bacterianes
resistents a aquests medicaments.
14 Per preparar aquesta activitat pot resultar molt adequat consultar la pgina web de la WHO (Organitzaci Mundial de la Salut), en concret, http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs094/
en/ (en angls). A la xarxa es pot trobar molta informaci daquesta malaltia en diferents idiomes. Cal recordar que la malria tamb es coneix com a paludisme.
15 Amb aquesta activitat cal que el professor aconsegueixi que els alumnes entenguin la importncia duna alimentaci sana, equilibrada i suficient. Durant ladolescncia s fonamental que
lalumne adquireixi hbits saludables, independentment de la moda de cada moment.
Es pot trobar una mplia informaci a http://www.monografias.com/trabajos11/trali/trali.shtml.
16 En lenunciat daquesta activitat ja saporta tota la informaci sobre la dieta mediterrnia que
lalumne necessita. s important que valori si la seva dieta s equilibrada i si ingereix aliments
de tots els grups.
17 Per desenvolupar aquesta activitat, es recomana que els alumnes discuteixin un per un els
diferents principis fonamentals exposats. Es recomana reflexionar sobre:
a. El concepte de malaltia com alguna cosa ms que lantnim de salut.
b. La importncia de factors socials i econmics per fer front a les malalties.
c. La relaci entre conflictes bllics, refugiats i salut.
d, e i g. Els efectes de les actuacions locals en un mn global.
f. La vulnerabilitat dels ms joves.
h. La importncia de leducaci i laccs a informaci.
i. La influncia dels governs i governants sobre la salut.
18 Per treballar aquesta activitat, abans de donar-hi resposta cal que lalumne entengui b qu s
un consentiment implcit (o que no sha expressat explcitament el contrari) o un consentiment
per omissi.
19 Per preparar aquesta activitat pot resultar molt til confeccionar prviament un mapa conceptual
de lescrit. Els conceptes que no hi haurien de faltar sn: patent de medicament, cost sanitari,
protecci de patent, inversi de les empreses.
20 a. Els conceptes fonamentals que no haurien de faltar al mapa conceptual sn: medicament
orfe, malalties rares, freqncia, indstria farmacutica, autoritats sanitries.
b i c. A la xarxa, es pot trobar informaci general a la Viquipdia, aix com a http://www.ub.es/
legmh/eregener.htm (en castell) o al web de lInstituto de investigacin de enfermedades raras
(http://iier.isciii.es/, en castell).
d. El paper de les associacions dna ms fora social i ajut als afectats; el bescanvi dexperincies i informacions sol ser fonamental per als malats i per a les seves famlies.
60
Unitat 6
n
s important deixar clar que sha fet biotecnologia des de fa temps i que alguns productes daplicacions biotecnolgiques, sobretot de la biotecnologia agroalimentria, estan presents diriament
a casa nostra.
Cal destacar, al llarg de la unitat, la interdisciplinaritat de la biotecnologia i la importncia dels coneixements que genera la cincia i les diverses finalitats.
Lapartat El desenvolupament de la biotecnologia moderna s una bona oportunitat perqu el

professor estableixi les bases dels diversos tipus de cllules i, tamb, de la biologia molecular, que
van sorgint en els diferents exemples que sanomenen.
En lapartat Aplicacions biotecnolgiques s important que lalumne vegi els diferents tipus de respostes, sobretot respecte de les repercussions biotiques i socials, a les diferents aplicacions biotecnolgiques.
1
a. Recentment shan anomenat medicaments biosimilars aquells medicaments genrics que es

produeixen per processos biotecnolgics. La biotecnologia industrial s una alternativa a la sntesi de frmacs i, si els costos de producci no sn ms grans, la producci de frmacs mitjanant cllules o enzims s una possibilitat que les empreses consideren. En els anys 1996-2005,
els productes de la indstria farmacutica fabricats per biotecnologia ja representaven el 9 %
a Europa i l11 % als Estats Units.
b. Aquest grup de cientfics de la Universitat de Loma Linda de Califrnia ha aconseguit un aliment vegetal amb una protena de valor afegit per als consumidors. La seva ingesta pot tenir un
impacte important contra el clera, tenint en compte que anualment napareixen 5 milions de
nous casos a tot el mn i que 200.000 persones, sobretot dels pasos en desenvolupament,
moren per aquesta malaltia. Aquesta patata ha estat capa de generar immunitat contra la toxina
en ratolins; per tant, la seva ingesta pot arribar a ser una vacuna per a lhome.
c. Biogas s el gas que es genera a partir de la degradaci de biomassa mitjanant microorganismes en condicions anaerbiques. Per tant, a partir de residus biodegradables com ara la femta
dels ramats, els fangs de les depuradores daiges residuals o de la fracci orgnica de residus
slids urbans, sobt un gas que es compon principalment de met (entre un 50 i un 70 %),
dixid de carboni i nitrogen. Aquest gas s un combustible per a energia trmica i elctrica i, per
tant, es considera una font denergia renovable.
d. Els organismes modificats genticament no sn els nics que tenen el material gentic modificat. El material gentic dels ssers vius pot modificar-se aleatriament, tot generant mutacions
respecte de lADN inicial. Aquest fet pot ser espontani o b provocat per agents mutagnics. Per
exemple, el tractament de microorganismes o de llavors de plantes amb agents mutagnics com
raigs X o ultraviolats, o b azida sdica, fa que es produeixen mutacions de forma no dirigida. El seu
material gentic saltera com passa amb els organismes modificats genticament, per en aquest
ltim cas les mutacions es fan de forma dirigida, sabent els canvis que es provoquen.
e. Les lipases sn enzims lactivitat enzimtica dels quals s hidrolitzar els triglicrids. Com que
els triglicrids sn components dels greixos, els detergents tenen incorporats en la seva frmula
aquests enzims per ajudar a eliminar les taques de greix.
La biotecnologia industrial sutilitza per a la producci. Aquesta producci pot ser de frmacs
com la insulina, o b de vitamines, cids com lcid ctric, enzims, biomaterials com el bioplstic
cid polilctic, biofuels com bioetanol o b biogas, com a exemple de bioremediaci. Exemples
61
Unitat 6
de microorganismes que sutilitzen sn bacteris com Escherichia coli o bacteris acidolctics, o b
llevats com Saccharomyces cerevisiae o floridures com Aspergillus. Aquesta informaci es pot
trobar a la xarxa, i tamb existeixen molts exemples en el llibre proposat.
3
Sovint sorgeixen notcies sobre temes biotecnolgics. Exemples de biotecnologia industrial sn

el biodisel o la descontaminaci mitjanant microorganismes; de biotecnologia agroalimentria, els aliments transgnics o els assaigs de seguretat alimentria basats en tcniques biotecnolgiques, i, des del punt de vista mdic, la terpia gnica. s una activitat perqu els alumnes
llegeixin aquesta notcia, es documentin sobre la base cientfica i valorin possibles avantatges
o/i inconvenients: beneficis i riscos.
Els aliments transgnics aprovats per la Uni Europea es troben sempre actualitzats a la pgina
web segent:
http://ec.europa.eu/food/food/biotechnology/authorisation/index_en.htm
Tamb en el llibre proposat existeixen molts exemples. Sobretot s important conixer qu aporta laliment transgnic triat, quins beneficis t, a qui pot donar una soluci i possibles riscos. No
cal que lalumne es posicioni, per s que s un bon exercici per trobar arguments a favor i en
contra.
5
La pgina web http://www.genomenewsnetwork.org/resources/timeline/2000_human.php dna

una guia histrica dels diferents coneixements relacionats amb el genoma, des de Darwin i
Mendel fins a la seqenciaci de diferents genomes. Lany 2000 sanunci que tant la recerca
privada per part de lempresa Celera com la recerca finanada amb diners pblics del Projecte
Genoma Hum estaven a prop de conixer el genoma hum. Es pot trobar informaci fcilment
daquell moment i veuren diferents implicacions, com, per exemple:
Es va definir que la informaci del genoma hum seria pblica, en contra dels interessos de
lempresa Celera.
El Projecte Genoma Hum va haver daccelerar-se en veure que una empresa privada desenvolupava el mateix projecte en menys temps, tot i que la informaci que analitzava era de
forma ms acurada.
Les implicacions tiques que genera el fet que les empreses puguin utilitzar la informaci del
genoma hum.
Molts sn els aliments fermentats: des daliments usuals com el iogurt, en qu el microorganisme s present, o com el vi, en qu el llevat ha estat eliminat, fins a aliments menys usuals com
el quefir.
El ms rellevant daquesta activitat s que els alumnes vegin productes propers a ells que shan
elaborat mitjanant microorganismes. s una activitat didctica perqu, en aquest sentit, es troben alumnes que sens dubte es menjarien un iogurt per mai no es beurien una llet fermentada
per un microorganisme.
Aquesta activitat comporta, de forma implcita, diferents punts de discussi:

En funci de ls que sen faci i a qui aporti beneficis, la percepci de la societat s diferent.
Per tant, aix fa pensar si la cincia s neutra o no, i si es pot continuar desenvolupant i sn
els usos finals que shan de legislar b.
Tot i que les eines biotecnolgiques per obtenir un frmac o un aliment sn les mateixes,
la percepci s diferent. La persona que est malalta no renunciar al medicament; en canvi,
62
Unitat 6
un aliment es pot triar de menjar-lo o no. Per tant, es pot generar la discussi de si les eines
saccepten o no o si depn del producte final.
Aquesta enquesta es va fer abans de lany 2000. Per tant, la percepci dels joves pot haver
canviat perqu sn temes de qu ara es parla ms. Com que el canvi pot ser en una direcci o
en una altra, s una bona activitat plantejar una enquesta i veure els resultats de la classe.
8
s rellevant comentar lactivitat en dos sentits:

Les legislacions europees i americanes sn diferents. Atesa la confirmaci que laliment s
segur pels diversos controls, la legislaci americana considera que el nou aliment obtingut per
enginyeria gentica s igual que laliment que ja es t, independentment de les tcniques que
shan utilitzat. En canvi, la legislaci europea el considera diferent i, per aix, obliga a etiquetarlo com a OMG.
La legislaci europea obliga a etiquetar laliment que s OMG, laliment que cont un OMG
i, fins i tot, lingredient extret de laliment OMG.
Les legislacions reflecteixen tamb la percepci dels diferents pasos. Els europeus hem estat
ms cauts i sensibles als OMG que els americans. Aix ha fet que la legislaci sigui ms restrictiva. Aquest fet ha tingut conseqncies per a les empreses i tamb per a les institucions de
recerca.
El text planteja lobtenci de cllules amb caracterstiques de cllules mare a partir de cllules
adultes. s una nova font de cllules a part de les fonts existents, tamb comentades en el recurs audiovisual del programa Redes de La2.
Suposant que aquesta investigaci avanci i es puguin cultivar b aquestes cllules, la valoraci
daquesta notcia s en dos sentits:
Una nova font; per tant, avantatges i inconvenients respecte de les ja existents.
Sn cllules en qu per enginyeria gentica shan activat uns factors de transcripci. Es pot
dir, doncs, que sn cllules modificades genticament.
10 s una activitat que es relaciona directament amb la unitat didctica 5. s una notcia que mostra la iniciativa de fons pblics i privats en lestudi de malalties de molta incidncia en pasos en
desenvolupament. Per tant, planteja les inversions pbliques i privades pel que fa a malalties
com la malria, de molta incidncia en aquells pasos. Aspectes a tenir en compte sn els segents:
Quines sn les malalties de molta incidncia i les de poca incidncia en pasos en desenvolupament?
Les empreses farmacutiques destinen recursos per a aquestes malalties? Cal que ho facin?
Els centres dinvestigaci amb finanament pblic fan investigaci sobre aquestes malalties?
Quines altres propostes es poden plantejar?
Sens dubte, la investigaci mdica evoluciona, per necessita temps i tamb finanament, que
sempre sn insuficients perqu els estudis sn llargs i es requereixen molts recursos. s important que, abans de discutir aquesta activitat, els alumnes es documentin i que, al final, plantegin
propostes. Aquestes propostes poden implicar laportaci de ms recursos pblics i privats, per
tamb poden ser propostes en qu ells se sentin implicats.
63
Unitat 7
n
s important que els professors destaquin la relaci entre els problemes ambientals i les nostres
eleccions individuals i com a societat. Cal evitar les temptacions de situar la problemtica ambiental
fora de la nostra responsabilitat.
No sha de simplificar gaire lexposici de la problemtica ambiental. Comprendre la diversitat de

problemes i la complexitat de les seves causes s fonamental per abordar adequadament la resposta en la unitat segent.
En el tractament dels problemes ambientals cal remarcar els principis de la conservaci de la matria i la naturalesa de la Terra com a sistema tancat. Cal fer veure que tot el que es fabrica t un
origen i tot el que es rebutja va a parar en algun lloc, on pot originar conseqncies indesitjables
(tamb all que sincinera, saboca al mar o samaga sota les muntanyes).
Cal anar amb compte amb la percepci popular que la biologia s bona i la qumica s dolenta. No
es pot ignorar cap de les dues disciplines si es vol donar respostes adequades a la problemtica
ambiental. s important usar el llenguatge amb propietat i evitar la confusi entre substncia qumica, substncia sinttica, substncia txica i contaminant.
1
a. Aquells txics que sn persistents, s a dir, molt estables i poc degradables en condicions
normals es troben de fet a grans distncies del seu punt demissi. Al pol Nord, per exemple,
hi ha concentracions elevades de substncies txiques provinents de regions temperades del
planeta.
b. Els xids de sofre sn un dels compostos responsables de la contaminaci urbana, per no
els nics. Tamb hi intervenen substncies com els xids de nitrogen, els hidrocarburs o loz.
c. Hi ha dos factors que han dut a lactual problemtica: lincrement de poblaci i lincrement
del consum. Tot i aix, pel que fa a la majoria dels problemes ambientals, els efectes dels pasos
ms pobres sn molt menors que els dels pasos rics, de forma que incidir-hi de forma exclusiva
seria insuficient. A ms, posar laccent en la reducci de la poblaci com a via de resoluci dels
problemes ambientals s, com a mnim, ticament discutible.
Una altra informaci dinters s la comparaci entre la biocapacitat (o capacitat de crrega)
i la petjada ecolgica de cada pas. Aquesta informaci figura en els informes Planeta Vivo
de lorganitzaci WWF (http://assets.panda.org/downloads/living_planet_report.pdf en angls o a
http://assets.panda.org/downloads/lpr_2006_spanish.pdf en castell).
d. Com a problema global, el canvi climtic ens afecta a tots, tant els ciutadans dels pasos rics com
els dels pasos pobres. Per cal dir que la responsabilitat del canvi climtic s major per als pasos
industrialitzats per, com a mnim, tres motius: les emissions histriques, les emissions actuals per
capita i les majors oportunitats de qu disposem per donar-hi resposta.
e. En parlar de laigua com a problema ambiental cal diferenciar la seva insuficincia o esgotament
fet com en determinades regions del mn, on provoca sequera i desertitzaci de la manca
daigua neta (potable) que provoca anualment milions de morts. Aquest segon problema s ms
significatiu a escala mundial.
64
Hi ha informaci disponible a les webs presentades com a recursos per a aquesta unitat.
Unitat 7
3
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a http://www.earthwire.org/uk/ (en angls) o http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&tipus=llistat
(en catal). Tamb es pot trobar informaci rellevant en els diferents mitjans de comunicaci
disponibles a la xarxa. Cal anar amb compte perqu de vegades poden trobar-se textos amb
incorreccions o amb informacions oposades a les majoritriament acceptades.
Es poden trobar llistes de desastres a http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_accidents_and_disasters_by_death_toll i http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_natural_disasters_by_death_toll.
Pot servir com a punt de partida el registre de txics del Departament de Sanitat del Estats Units:
http://www.atsdr.cdc.gov/es/es_index.html.
Amb vista a discutir possibles necessitats de prohibici, cal tenir en compte les caracterstiques
de la toxicitat, la necessitat de ls, lexistncia dalternatives, i els beneficis i costos derivats
daquesta utilitzaci.
Podeu simplificar la cerca dinformaci accedint a documents ja elaborats com, per exemple,
linforme Unnecessary Harms: The Availability of Safer Alternatives to the Toxic Ten del MASSPIRG Education Fund (http://www.environmentmassachusetts.org/uploads/o9/-7/o9-7kj2GGgWa
355BnQJn-g/UnnecessaryHarms.pdf).
Per facilitar lactivitat es pot pensar en objectes no tecnolgics i que estiguin compostos de materials senzills. Pel que fa als recursos necessaris, conv tenir en compte aquells que shan consumit en els processos dextracci i transport.
A lhora danalitzar lindret escollit, seria recomanable no descuidar els aspectes segents: ubicaci geogrfica, problemtiques ambientals detectades i explicaci de les causes que les han
provocat.
Pot ser interessant si diversos alumnes escullen analitzar diferents indrets i situar-los tots en un
mapa per obtenir-ne una visi global.
Si lidioma suposa una dificultat, podeu fer servir els traductors automtics disponibles al WWW,
per exemple Google Language Tools (http://www.google.com/language_tools), Altavista Babel
Fish (http://babelfish.altavista.com/) o Instituto Cervantes (http://oesi.cervantes.es/traduccionAutomatica.html).
En reflexionar sobre el text i relacionar-lo amb la unitat, no haurien de faltar consideracions relatives al consum de combustibles fssils a causa del transport, la generaci de residus pel consum denvasos, la sobreexplotaci daqfers locals i la comparaci entre consums individuals
i necessitats globals.
En treballar larticle, pot ser interessant reflexionar sobre les emissions per capita de les diferents
regions del mn i sobre el dest de la producci xinesa tant de materials com de productes manufacturats (majoritriament per a exportaci).
10 Els conceptes que haurien daparixer en representar el text com un mapa conceptual sn: canvi
climtic, canvi en la geografia humana, producci mundial, pasos ms pobres i adaptaci.
11 Pot ser interessant generalitzar lactivitat per plantejar quines condicions faciliten la propagaci
de qualsevol espcie invasora i quines sn les conseqncies ms habituals. Es pot trobar informaci addicional sobre espcies invasores a Global Invasive Species Database (http://www.issg.
org/database/welcome/).
65
Unitat 7
12 El text mostra dos exemples dexportaci de residus, un dels problemes a qu han de fer front
els pasos pobres. Altres problemes que poden sortir en la discussi sn el manteniment de
tecnologies menys netes, el desplaament dindstries contaminants o la importaci de productes fabricats en condicions ambientals que no serien acceptables al pas importador (dumping
ecolgic).
13 Al mapa conceptual haurien daparixer els conceptes segents: cria de gambetes, manglars,
increment de la demanda mundial, beneficis, propietaris, contaminaci, crisis, petits criadors,
materials de construcci i combustibles, protecci de costes, benestar hum.
14 Els principals aspectes que fan que les prdues siguin ms elevades (en vides humanes i en
prdues econmiques relatives al PIB) als pasos pobres sn: la manca de recursos per prevenir
i respondre als desastres, les condicions prpies de la seva geografia (que fan que la incidncia
de fenmens naturals extrems sigui ms elevada) i la degradaci ambiental, especialment pel
que fa a masses forestals.
66
Unitat 8
n
s important que es manifesti la complexitat dels fenmens ambientals i les seves interaccions i,
tamb, la relaci entre aquests i la societat. Convindria que aquestes idees sanessin repetint al llarg
de la unitat.
s rellevant, aprofitant el paper de les simulacions i la modelitzaci en lestudi del canvi climtic,
fer una reflexi sobre limportncia daquestes eines i metodologies en la investigaci i la indstria actuals (per exemple, en meteorologia, en el disseny de cotxes, en decoraci dinteriors o en
el dimensionament dinstallacions i serveis). Tamb s recomanable que es diferenci entre incertesa de resultats o previsions i desconeixement.
Cal destacar al llarg de la unitat la importncia dels diferents actors, disciplines i coneixements i els
diferents tipus de respostes davant la problemtica actual.
En parlar de les respostes tecnologies referides als models energtics, s convenient que el professor remarqui les diferncies entre energia primria i energia secundria.
1
a. Tot i que les simulacions climtiques indiquen que, per a escalfaments moderats, la productivitat del sl augmentaria en latituds mitjanes o altes, cal tenir en compte que disminuir en
aquelles regions amb menys capacitat dadaptaci. Aix pot fer que la producci daliments no
augmenti de forma global malgrat que ho faci la productivitat del sl. A ms, altres conseqncies del canvi climtic poden reduir la productivitat agrcola: laugment del nivell del mar o laven
de la desertitzaci en sn dos exemples.
b. Els motors amb piles dhidrogen presenten dos avantatges amb vista a combatre el canvi
climtic: no emeten gasos defecte dhivernacle i sn ms eficients energticament. Per aix sn
una resposta molt significativa. Tot i aix, cal no oblidar que lhidrogen s una font denergia secundria i, per tant, noms ser una energia neta si sha obtingut a partir denergies renovables.
A ms, les piles dhidrogen sn una resposta tecnolgica i, com a tal, presenta les limitacions
ja comentades al llarg del captol.
c. Per tal de resoldre els problemes ambientals calen noves respostes cientfiques i tcniques,
per tamb noves respostes socioculturals que en superin les limitacions i aix permetin la reducci dels nostres consums energtics i materials. Les respostes tecnolgiques sn necessries, per no suficients.
d. Encara que la responsabilitat dels poltics s important, com tamb la de les empreses productores, no sha de menystenir el paper dels ciutadans tant a travs de les actuacions individuals
com a travs de les seves manifestacions poltiques o les seves decisions de consum.
e. Encara que s cert que els tractats internacionals solen incloure compromisos poc ambiciosos,
cal valorar-ne diferents aspectes. Entre altres aportacions, suposen avenos en la lluita contra
problemtiques concretes, permeten la coordinaci global per fer front a problemes que sn
globals, condicionen les poltiques nacionals incloent noves idees en els programes poltics
i faciliten la conscienciaci de la ciutadania grcies, en part, al seu impacte meditic.
2
Hi ha informaci disponible a les webs presentades com a recursos per a aquesta unitat. Tamb
poden resultar dinters els informes del tercer grup de treball del Grup Intergovernamental
dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC, per la seva sigla en angls), disponibles a http://www.
ipcc.ch/ipccreports/ar4-wg3.htm. El material est en angls. Hi ha resums disponibles en castell
a http://www.ipcc.ch/ipccreports/climate-changes-2007-ar4-sp.htm.
67
Unitat 8
3
Pot ser interessant que diferents grups dalumnes estudin diferents regions i ho presentin al
conjunt de la classe. Aix, el grup classe podr obtenir una impressi global de les conseqncies
del canvi climtic.
Hi ha resums de linforme disponibles en castell a http://www.ipcc.ch/ipccreports/climate-changes-2007-ar4-sp.htm.
El debat de lenergia nuclear com a resposta al canvi climtic s un debat obert. Mentre des
dalguns entorns sembla la soluci ideal, en altres no saccepta el seu paper, i altres la proposen
com una soluci transitria. Ni tan sols totes les sensibilitats ambientalistes prenen una mateixa
opci en aquesta qesti.
s important no cercar una soluci a la pregunta, sin posar sobre la taula alguns dels aspectes
ms importants del debat. No hi poden faltar aspectes com:
el fet que lenergia nuclear no provoca lemissi de gasos defecte dhivernacle;
els riscos de lenergia nuclear pel que fa a seguretat mundial i a contaminaci radioactiva
(sobretot pels residus nuclears);
ls dun recurs no renovable (lurani);
els costos (temps i diners) de construcci i desmantellament duna central nuclear.
Les segents adreces poden servir per illustrar el debat:
http://afp.google.com/article/ALeqM5hnv_byDf0CnQH2xXgY-NJ5rZ7xhg
http://www.foronuclear.org/pdf/Energia_nuclearycambio_climatico.pdf
http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article4089
http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/cambio-climatico-la-energ-a.pdf
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a http://www.earthwire.org/uk/ (en angls) o http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=noticia&tipus=llistat
(en catal). Tamb es pot trobar informaci rellevant en els diferents mitjans de comunicaci
disponibles a la xarxa. Cal anar amb compte perqu de vegades poden trobar-se textos amb
incorreccions o amb informacions oposades a les majoritriament acceptades.
En lexplicaci, s convenient que sidentifiqui clarament la situaci incial i la millora proposada,

i aquells aspectes que poden dificultar laplicaci de la proposta. La mateixa pregunta pot ser plantejada a partir dels exemples del llibre (es pot trobar tradut tant al catal com al castell).
Les fitxes corresponents als diferents processos de producci poden tenir una dificultat molt
variable en funci de la complexitat del procs industrial corresponent. En alguns casos, pot ser
convenient que diferents alumnes treballin diferents parts dun mateix procs. Podem comenar
fent un esquema del procs industrial estudiat per tal de poder associar a les diferents etapes
les millores que es proposen.
Algunes fitxes de millors tcniques disponibles (MTD) es poden trobar en catal a la web del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (http://mediambient.
68
Unitat 8
gencat.net/cat/empreses/mtd/inici.jsp). Tamb pot ser dinters el llibre Producci + Neta, de
Miguel Rigola, publicat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

8
El text no s fcil pel vocabulari que utilitza. s possible que calgui explicar-lo i llegir-lo en com
abans de treballar-lo.
Els conceptes que haurien daparixer al mapa conceptual sn, com a mnim: problema ambiental, millor intervenci, context socioeconmic, criteris de selecci, eficincia, fiabilitat, necessitats
dinformaci, compliment, efectes a llarg termini, eficincia dinmica, flexibilitat i impactes distributius.
El text parla duna resposta sociocultural (concretament de nivell legal) descala nacional en qu
lactor principal s el Govern. La mesura pretn reduir lemissions de dixid de carboni (i aix
donar resposta al canvi climtic) incentivant la compra dels vehicles que emeten menys gasos
defecte dhivernacle. Entre les possibles conseqncies de la mesura es poden esmentar lincrement de les vendes de cotxes de menor cilindrada amb el consegent benefici per a la indstria
espanyola, la comercialitzaci de ms vehicles de menor ndex contaminant i la reducci de les
emissions de contaminants a laire, ja que les emissions de dixid de carboni en els vehicles de
motor est relacionada amb les emissions daltres contaminants.
10 Tot el que mengem o consumim pot reflectir-se en producci primria neta (massa de vegetal
consumida) o en petjada ecolgica (territori necessari per a la seva producci i comercialitzaci).
Tal com indica el text, les diferents fonts de protena (vedella, porc, aviram, peix...) impliquen un
consum de gra diferent. Aix, la forma com incorporem les quantitats necessries dels nutrients
bsics (la nostra dieta) implica un consum de recursos diferents que, per tant, afecten de forma
diferent el medi.
Per aquest no es lnic factor de la nostra dieta que es relaciona amb la problemtica global:
la forma com estan obtinguts els aliments o la distncia a qu estan produts tamb sn factors
que cal tenir en compte.
11 Els conceptes que haurien daparixer per caracteritzar lescenari descrit sn, com a mnim: escenari de revoluci energtica, augment de leficincia energtica, energia primria, cogeneraci,
electricitat, calor i energies renovables.
12 La resposta plantejada s una resposta tecnolgica de tipus rehabilitatiu (final de canonada),
que tindria com a actors principals les empreses. Entre les valoracions que poden fer-se daquest
instrument hi ha els segents:
s comercialitzable i per tant introduble en el sistema econmic actual;
pot provocar transformacions imprevistes en els ecosistemes marins (sobretot en els costaners) en provocar canvis de temperatura, de pH o de corrents marins;
noms dna resposta a les generacions concentrades de dixid de carboni;
en ser una tecnologia rehabilitativa, implica un increment de costos econmics i de recursos,
i per tant una disminuci de leficincia.
13 El decreixement cal situar-lo dintre de les diferents opcions de resposta respecte al model de
desenvolupament. s una de les diferents comprensions del que s un desenvolupament sostenible. s, per tant, una resposta sociocultural (de nivell social i cognitiu), descala global i que
implica diferents actors, especialment empreses i governs.
69
Unitat 8
Dacord amb aquest model, la societat no ha de cercar un creixement econmic sin revalorar
les necessitats reals dels ciutadans i mirar quins aspectes de la societat actual no afavoreixen el
nostre benestar.
Hi ha ms informaci sobre el decreixement a http://www.decroissance.info/ (en francs),
http://www.decroissance.org/?chemin=accueil (en francs), http://decreixement.net/ (en catal)
o http://decrecimiento.blogspot.com/ (en castell).
14 Alguns exemples orientatius de no-respecte a aquests principis poden ser les neteges de vaixells en
alta mar, les explotacions de recursos sense les degudes mesures de protecci ambiental, lexportaci
de residus, el manteniment o desplaament de tecnologies brutes, la desigualtat entre pobres i rics,
ls de lenergia nuclear, lesgotament dels recursos, la degradaci de la biodiversitat...
15 La idea principal s la relaci entre la utilitzaci dels cereals per a la producci de biocombustible
i lincrement del preu del aliments.
s important que la idea aparegui en el resum del text i que saprofiti la discussi de lactivitat per
entendre els dos motius daquesta relaci: la competncia del cereal i la competncia per la terra.
El text complet s a http://www.elpais.com/articulo/empresas/FMI/recela/biocarburantes/elpepueconeg/20070415elpnegemp_5/Tes. Altres articles i materials interessants sobre aquest tema es
poden trobar als recursos presentats per a la unitat.
70
Unitat 9
n
s important que se cerquin moments en el treball de la unitat, per exemple a travs de les activitats, per donar-hi transversalitat relacionant els conceptes dels diferents apartats: tipus de materials,
usos, propietats i aspectes socials i mediambientals.
s convenient anar vinculant els diferents materials i els diferents apartats de la unitat als usos quotidians, de manera que lestudiant relacioni els aspectes socials i ambientals amb les seves decisions i comportaments.
En lexplicaci de la unitat, cal fer veure als alumnes el rol i la importncia de la cincia i la tecnologia en la caracteritzaci, selecci, transformaci i millora dels materials.
s convenient intentar cercar exemples al llarg de la unitat que relacionin els conceptes que shi
treballen amb els presentats en unitats anteriors, per exemple, fent referncia als costos ambientals
de la producci dalguns materials, a criteris ambientals de selecci daquests materials o a aplicacions relacionades amb la salut o lexploraci espacial.
1
a. Un dels passos fonamentals a lhora de reciclar el vidre s la separaci per colors. Si estan
separats, el vidre es pot reciclar per obtenir material amb prestacions semblants. Si es parteix de
residus amb els colors barrejats, el vidre es podr revaloritzar per noms per a aplicacions de
menys requisits.
b. Encara que la corrosi s un problema habitual dalguns metalls, cal tenir present que no tots
els metalls pateixen corrosi en les mateixes condicions ambientals, que altres materials tamb
es corrompen i que no tots els aliatges sn inoxidables sin que alguns cerquen la millora daltres propietats.
c. La propietat de lalumini que nafavoreix la seva utilitzaci en susbstituci de lacer s la
lleugeresa. Per cal tenir present que, per a algunes aplicacions, lalumini no t prou resistncia
mecnica i per aix sen fan aliatges (per exemple amb zinc, magnesi, silici o coure) que en
milloren la rigidesa.
d. El ciment s un material econmicament barat, per aix no s cert des dun punt de vista
ambiental. La producci de ciment consumeix molta energia (el procs requereix una temperatura de vora 1.400 C) i provoca un percentatge significatiu de les emissions globals de dixid
de carboni. Pots trobar ms informaci a http://www.wbcsdcement.org/.
e. En la producci de roba intervenen materials naturals dorigen vegetal (cot, lli...), animal
(llana, seda...) i/o materials sinttics derivats del petroli (nil, elastan...).
Es pot trobar informaci interessant sobre altres materials a les webs segents:
Matweb, http://www.matweb.com/: base de dades sobre materials.
Martindales the virtual materials science center, http://www.martindalecenter.com/GradMaterial.html: centre de recursos sobre materials.
Una forma de trobar usos dun determinat material consisteix a cercar el material en un cercador
de productes comercials o servei de comparaci de preus. Sn exemples daquests cercadors
Google Product Search (http://www.google.com/products), i Kelkoo (http://www.kelkoo.es).
71
Unitat 9
4
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a les segents adreces web: http://www.
sciencedaily.com/news/matter_energy/materials_science/ o http://www.mineweb.com/mineweb/
view/mineweb/en/page1 (en angls). Tamb es pot trobar informaci rellevant en els diferents
mitjans de comunicaci disponibles a la xarxa o al cercador de notcies cientfiques del FECYT,
http://www.plataformasinc.es/index.php/esl (en castell).
La pregunta inclou tres parts que potser cal explicitar (o excloure) en funci de la classe:
Quins materials componen lobjecte escollit?
Don sextreuen aquests materials? Quins sn els recursos naturals de partida i de quines
rees geogrfiques sobtenen majoritriament?
Com es produeixen aquests materials?
Per respondre la segona part sn tils les referncies proposades com a recursos de la unitat.
Per a la tercera pot ser dinters la segona referncia de lactivitat 6.
El terme usat pel Wuppertal Institute per referirse al que es coneix com a motxilla ecolgica s
el de MIPS (Material Input per Service Unit, materials usats per unitat de servei). La primera
referncia proporciona dades per a diferents materials; en la segona hi ha lexplicaci dels clculs
que permeten obtenir aquests valors.
Algunes de les idees que podrien daparixer en el debat sn, a la columna dels pros, la utilitzaci tradicional del material, el fet que es tracta dun recurs renovable i biodegradable, el fet que
usar la pell implica poder usar completament els recursos provets per un animal, o el fet de
tractar-se dun sector econmic socialment important. A la columna dels contres, figurarien lexistncia de procediments que poden inflingir dolor als animals, la utilitzaci despcies animals
amb les quals ens sentim emocionalment vinculats (com gats i gossos a Europa o als EUA),
lexistncia de granges on es crien animals exclusivament per la pell, lexplotaci dalgunes pells
com a article de luxe, la utilitzaci despcies protegides o en risc dextinci, o els txics que
soriginen en alguns processos productius relacionats amb la fabricaci de pell o cuir.
Pot ser interessant llistar de quins animals susa la pell i quins usos sol tenir. Per altra banda,
caldr diferenciar en la discussi quins dels contres constitueixen condicions sine qua non per a
la utilitzaci de la pell animal com a recurs i quins contres podrien considerar-se i limitar-se
millorant les prctiques productives i els patrons de consum.
Els conceptes que haurien daparixer per resumir les idees del text i conectar-les amb la unitat
sn, com a mnim: diamants de sang / diamants de zones en conflicte, milions de morts, pasos
africans (RDC, Libria, Sierra Leone), armes, pellcula Blood Diamond, certificaci, comer
illegtim.
Els principals usos del carb sn lobtenci denergia i la producci dacer. Usos menors sn la
producci de grafit per a mines de llapis o la utilitzaci com a pigment. La responsabilitat dels
pasos rics rau en el fet dexigir sistemes dextracci ms segurs del carb, i en la producci a la
Xina dacer, alumini o ciment que formen part dels objectes que es consumeixen als pasos
desenvolupats.
72
Unitat 9
10 Algunes de les relacions que poden establir-se entre el text i la unitat es refereixen a la naturalesa
del material de qu estan fetes les monedes (aliatges) i les propietats dels materials que entren
en joc tant en la selecci de materials com en lexplicaci del fenomen (cost econmic, corrosi
i toxicitat).
11 El text parla duna fusta extica, el tec, usada per a la fabricaci de mobles. Els problemes principals
que es manifesten en la seva explotaci sn la desforestaci, la tala illegal i la utilitzaci del recurs
com a moneda de canvi en regions en conflicte. Les respostes al problema exigeixen les explotacions certificades (segell FSC) i la demanda de la certificaci per part de les empreses del sector.
73
Unitat 10
n
s important relacionar aquesta unitat amb lanterior. Primer, cal fer veure que queda integrada en la
part dels materials sinttics introduda llavors, de manera que lamplia. A ms, cal anar recordant les
dues referncies provinents daquell captol: lexistncia duns recursos naturals a partir dels quals es
produeixen, i la importncia de les propietats que norienten el disseny i sobretot lelecci.
s convenient que els alumnes percebin que els materials sinttics poden tenir propietats molt diferents variant-ne poc la composici o les caracterstiques moleculars. Aix, un mateix tipus de plstic, per exemple el polietil, poc tenir propietats diferents en funci dels additius o de la seva estructura molecular (ramificacions, pes molecular...).
Diversos exemples dutilitzaci dels nous materials i en especial de les nanotecnologies tenen capacitat per canviar el nostre mn de forma considerable. Cal aconseguir que lalumnat es plantegi
quines poden ser les conseqncies de les diferents propostes cientfiques, i si s adequat seguir
una proposta determinada.
Cal intentar donar eines als estudiants per situar adequadament les promeses o hiptesis que es fan
des de lentorn cientfic. Shan de diferenciar les propostes que corresponen a coneixements i tecnologies actuals daquelles que constitueixen guies dinvestigaci i poden ser possibles, o no, en el futur.
1
a. Els residus de fabricaci dels polmers termoplstics sovint poden fondres i reprocessar-se.
El mateix procs no s possible en altres casos. Per exemple, els polmers termostables no poden fondres per processar-se en fase lquida, i alguns polmers termoplstics porten additius
que dificulten aquest reprocessament.
Daltra banda, cal tenir en compte que el reaprofitament dels plstics no segueix, en molts casos, el reprocessament com a matria primera fosa, sin que susen per a la fabricaci daltres
productes o per a la producci denergia.
b. Les propietats dels plstics i tamb les dels metalls sn molt variables en funci del material
concret escollit. Aix, hi ha plstics que susen per a la fabricaci de recobriments antibales com
el policarbonat o lABS (acrilonitril butadi estir) i metalls que sn relativament tous com lalumini o el plom.
Daltra banda, s majoritriament cert que els plstics sn menys densos que els metalls, i
aquesta una de les raons que justifiquen la substituci de metalls per plstics. Altres raons poden ser millores de resistncia a la corrosi i criteris econmics.
c. Dentrada, en tractar-se dels mateixos materials amb estructures diferenciades, cal esperar
que tingui els mateixos riscos que el material amb estructura micro o macroscpica. A ms, cal
tenir en compte que precisament les menors dimensions de les partcules i les noves propietats
que sen deriven obren la porta a nous riscos que cal considerar i estudiar.
d. Tot i que alguns recobriments susen per a la millora esttica dels materials, com vernissos o
pintures, cal no menystenir altres caracterstiques que confereixen els recobriments i les modificacions superficials: millora de la resistncia a la corrosi, millora de la duresa, canvis en ladherncia del material, addici de noves propietats...
e. Clarament, la resistncia mecnica s una de les caracterstiques que es pretn millorar amb
els compsits. No obstant aix, tamb nhi ha daltres que poden ser millorades, com la rigidesa
o la duresa del material.
74
Unitat 10
2
Com ja sha indicat per a la unitat anterior, una forma de trobar usos dun determinat material
consisteix a cercar el material en un cercador de productes comercials o servei de comparaci
de preus. Sn exemples daquests cercadors Google Product Search (http://www.google.com/
products), i Kelkoo (http://www.kelkoo.es).
Les opcions ms fcils per respondre aquesta pregunta sn els polmers, les fibres minerals i els
compsits. Pel que fa a les presentacions a classe, aquestes seran ms riques com ms diversos
siguin els materials escollits. Per identificar aplicacions dun material, poden usar-se els recursos
indicats en la pregunta anterior.
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a les adreces http://www.nanowerk.com/
phpscripts/n_news.php, http://www.nanotech-now.com/current-months-news.htm (en angls) o
http://www.nanooze.org/spanish/indexsp.html (en castell). Tamb es pot trobar informaci rellevant en els diferents mitjans de comunicaci disponibles a la xarxa o al cercador de notcies
cientfiques del FECYT, http://www.plataformasinc.es/index.php/esl (en castell).
Poden trobar-se exemples en castell a http://www.euroresidentes.com/Blogs/nanotecnologia/

avances.htm. Si susa aquest recurs, cal que quedi prou clar quines aplicaciones sn productes
comercials actualment al mercat (lobjecte principal de la pregunta) i quines aplicacions estan
encara en fase dexperimentaci.
Algunes referncies que poden ser tils per discutir aquest tema sn les segents:
Contra ls del PVC:
Center for Health, Environment and Justice, PVC: The Poison Plastic, http://www.besafenet.
com/pvc/index.htm (en angls)
The Pharos project wiki, PVC, http://www.pharosproject.net/wiki/index.php?title=PVC (en angls)
A favor de ls del PVC:
NEOS, The World of PVC, http://www.evc-int.com/worldofpvc/index.htm (en angls)
PVC Foro Ibrico, http://www.aboutpvc.org/ (en castell)
El tema no s fcil, ja que els riscos i els beneficis sn importants. Pot ser interessant intentar
identificar aquells usos de ms risc i all que es pot fer per un s ms responsable daquest
material.
Un informe en qu es poden trobar usos i alternatives s lencarregat per la Comissi Europa
sobre lanlisi del cicle de vida del PVC: http://ec.europa.eu/enterprise/chemicals/sustdev/pvc_
en.htm (en angls).
En la discussi del tema, haurien de posar-se sobre la taula els costos ambientals dambds tipus
de bosses dun sol s. Podeu trobar informaci a http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/
graphic/2007/10/03/GR2007100301385.html?referrer=emaillink (en angls). Convindria que lalumne arribs a la conclusi que la reducci de consum de material s lopci ms recomanable.
75
Unitat 10
8
En lesquema haurien daparixer la descripci del que sentn per perfeccionament hum i les
possibilitats que pot arribar a permetre. Cal recollir-hi tamb els arguments que es plantegen a
favor del perfeccionament (desig de millora, autonomia personal) i en contra (riscos, defensa de
la justcia, defensa de la dignitat humana). Per ajudar al debat, penseu quins aspectes de la
nostra societat podrien canviar si sacceptessin aquests procediments que el text planteja.
Els principals avantatges dels nous materials utilitzats, dacord amb el text, sn el menor pes i la
major durabilitat. Sobretot la primera caracterstica implica un menor consum de combustible
i, per tant, menys emissions de contaminants a latmosfera.
10 El text es refereix a un nanomaterial format com un compsit amb estructura fibrilar. El substrat
del compsit s un polmer termostable. La principal propietat del material s la seva capacitat
de recuperar-se de petites esquerdes o fractures.
11 La nanotecnologia permet crear dispositius electrnics ms petits, ms potents i amb menor
consum energtic. Aix, els avenos en nanotecnologia que permeten construir a escales cada
vegada ms petites sn la clau per al desenvolupament de la microelctrnica.
La construcci de microprocessadors es basa en el fet de dipositar capes fines de materials sobre el substrat de silici i desprs modificar-lo mitjanant tcniques litogrfiques per dibuixar els
circuits. Per tant, lobjectiu s definir estructures amb tres dimensions en lescala del nanmetre,
com, per exemple, nanocables.
12 Alguns dels conceptes que haurien daparixer al mapa conceptual sn: fouling, proteccions,
coure, pintura, TBT, txic, ostres. En relaci amb la unitat didctica, haurien daparixer les idees
referides al tipus de material (recobriment), a la propietat dinters (biocida o protecci) i a les
conseqncies ambientals de ls de materials.
76
Unitat 11
n
s important que la presentaci de la unitat mostri la informtica com una realitat totalment integrada en el nostre funcionament social. I tamb s convenient destacar alguns dels aspectes de
la societat que no funcionarien com els coneixem si no fos per la revoluci digital.
Cal que quedin clares les diferncies i les relacions entre maquinari, programari, programaci fsica
i programaci lgica, i el fet que, malgrat les diferncies, els components fsics poden simular-se i
emular-se lgicament.
Conv donar dimensi prctica a lexposici del tema, per exemple, mostrant les parts dun ordinador que ja no funcioni o usant diferents programes o sistemes operatius.
s interessant relacionar els avenos en computaci amb els temes presentats anteriorment. Algunes de les relacions ms significatives sn la recerca climtica, la genmica o els avenos en nanotecnologia.
En lexplicaci dels components i funcionament dun ordinador, el nivell de referncia a qu caldria

aspirar s que els alumnes fossin capaos de llegir i entendre crticament les publicitats i caracterstiques dels productes tecnolgics i informtics.
1
a. Encara que la digitalitzaci suposa una reducci de la informaci en el procs de conversi en

un conjunt de nombres, facilita lemmagatzematge, la recuperaci i la transmissi de les dades de
manera que aquestes poden conservar-se i transmetres sense perdre qualitat. Aix fa que, en
molts casos, la digitalitzaci impliqui una millora de la qualitat de la informaci transmesa.
b. El processador AMD Duron 800 MHz s un processador darquitectura x86 (ordinadors tipus
PC) fabricat i comercialitzat a partir de finals de lany 2000. El sistema operatiu Windows s un
dels diversos sistemes operatius dissenyat per funcionar amb aquests processadors, i, per tant,
diverses versions daquest sistema operatiu poden ser usades en ordinadors amb processadors
AMD Duron 800 MHz.
s important que lalumne abordi la qesti pensant qu li caldria saber i com pot trobar-ho, no
noms cercant la resposta immediata a la pregunta.
c. Quan la BIOS, el programa que sexecuta en arrancar-se lordinador, deixa de funcionar, lordinador no es posa en marxa i per tant la informaci del disc dur deixa de ser accessible des
daquest ordinador. Tot i aix, la informaci no t per qu haver-se perdut; pot llegir-se si es connecta el disc dur en un altre ordinador.
d. Una llum intensa i perllongada pot afectar els suports ptics que es basen en material fotosensible per registrar la informaci, en concret, els suports gravables i regravables. Aix no
obstant, els dispositius de noms lectura, CD-ROM, CD udio, DVD Vdeo... estan premsats i no
contenen materials sensibles a la llum, de forma que la seva informaci no quedaria afectada.
e. Quan es grava una informaci digital en un format que incorpora algorismes de compressi
amb prdua dinformaci, aquesta ja no figura en larxiu desat i per tant no s recuperable. En
tornar a desar larxiu en un format no comprimit, lnica informaci que es pot desar s la que
figura en larxiu en aquell moment.
Per respondre aquesta pregunta, poden ser tils els recursos indicats per a la unitat didctica
en conjunt.
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a http://www.wired.com, http://digg.com/

technology (en angls) o http://www.vnunet.es/ (en castell). Tamb poden ser interessants les
pgines de les revistes informtiques en lnia com http://www.pcplus.es/Noticia o http://www.
77
Unitat 11
pc-actual.com/ (en castell). Es pot trobar ms informaci rellevant als diferents mitjans de co-
municaci disponibles a la xarxa.

4
Poden trobar-se anuncis dordinadors en la premsa diria i les ofertes publicitries de botigues
delectrnica i electrodomstics. Cal tenir en compte que no sempre es publiquen totes les caracterstiques de lordinador.
Per elaborar la resposta a aquesta pregunta, poden ser tils els recursos presentats per a la unitat i tamb els catlegs de botigues de components informtics. Alguns es poden trobar en lnia,
com, per exemple, a http://www.pricoinsa.es/default.aspx, http://www.pccomponentes.com/ o
http://www.pnp.es/.
Les referncies presentades en els recursos de la unitat com a directoris de programari poden
ser tils en aquesta tasca. Altres referncies sn http://www.softonic.com/ o http://www.todoprogramas.com/.
Les principals relacions que es poden establir entre el text i la unitat fan referncia als segents
aspectes:
els dispositius demmagatzematge de tecnologia magntica, quant als dispositius millorats per
la tecnologia objecte del premi Nobel;
la miniaturitzaci com a tendncia dels equips informtics i electrnics;
la digitalitzaci, quant a la tecnologia que permet usar aquests suports per emmagatzemar
informaci de tipus molts diferents mitjanant la seva conversi a valors discrets (binaris en
aquest cas).
Daltra banda, el text tamb es relaciona amb la nanotecnologia presentada en la unitat anterior.
El text es refereix a un dispositiu demmagatzematge de tecnologia de fase slida de 128 GB,

s a dir, lequivalent a 180 CD (de 700 MB) i a 27 DVD (de 4,7 GB). Aquesta capacitat estaria
al voltant de les mides dels discs durs actuals (entre 100 GB i 1.000 GB).
Respecte al temps de msica comprimida i comptant 1 megabyte per minut, com sha fet a la
taula dequivalncia de la unitat didctica, 128 GB correspondrien a 128.000 minuts de msica,
s a dir, gaireb tres mesos de msica ininterrompuda.
Tamb s interessant reflexionar a partir daquest text sobre els resultats dels avenos nanotecnolgics i els diferents dispositius electrnics que podrien fer s daquestes memries (videocmeres digitals, ordinadors porttils, organitzadors personals, telfons mbils...).
Lesquema del text hauria dincloure les segents idees:

El Gphone o Andriod s un sistema operatiu per a telfons mbils.
Es tracta duna plataforma de codi lliure.
Lobjectiu s facilitar la programaci i millorar lexperincia dusuari.
Com a paraules clau, podrien seleccionar-se: telfon mbil, sistema operatiu i programaci.
10 En parlar de la velocitat dels ordinadors actuals o dels primers ordinadors, el ms important no

s intentar ser molt precs sin tenir una percepci de les relacions existents entre les tres magnituds. Hi ha informaci rellevant a http://freespace.virgin.net/roy.longbottom/whetstone.htm o a
78
Unitat 11
la llista dels 500 superordinadors ms gran del mn (http://www.top500.org/). De forma aproximada, els primers ordinadors feien menys de 1.000 operacions per segon, els ordinadors actuals se situen entorn als 1.000.000.000 (109) doperacions per segon i els superordinadors
ms potents superen les 100.000.000.000.000 (1014) operacions per segon.
Els superordinadors susen principalment per a recerca i tasques militars. Entre els seus usos destaquen la criptologia, lestudi del canvi climtic, de models meteorolgics, la simulaci davions,
de proves nuclears, lestudi de la fusi nuclear, estudis de modelitzaci molecular, de genmica...
11 El resum hauria dincloure el fet que Galileo s un sistema de posicionament basat en satllits
comparable amb el sistema GPS que depn dels Estats Units, els avantatges de disposar dun
sistema independent i complementari i el conjunt de serveis que oferir.
La relaci amb la unitat es dna en tres aspectes: els satllits com a processament digital, els receptors de posicionament com a sistemes integrats i la ubiqitat dels sistemes informtics.
12 La reflexi que hauria de propiciar aquest article s la referida a les possibilitats dels sistemes
informtics per ocupar espais destinats a lsser hum. Aquests espais ocupats per robots han
estat tradicionalment llocs de treball repetitiu i de precisi (mquines de muntatge), per la
tecnologia actual permet que robots facin altres tasques menys repetitives. Es pot trobar ms
informaci a http://www.androidworld.com/ i http://www.ifr.org/.
Pel que fa a possibles limitacions, caldria pensar en possibles conseqncies daquests desenvolupaments, per exemple, reducci de costos, increment de latur, augment de les diferncies
econmiques i socials...
13 Larticle es refereix a dispositius demmagatzematge de tecnologia ptica, en concret a la lluta
comercial de BD i HD-DVD per dominar el mercat dels dispositius ptics de nova generaci. En
aquest procs de competncia, hi han pres part la indstria tecnolgica, la indstria productora
de continguts i Internet.
Dacord amb larticle, els aspectes que fan que la victria final del BD pugui no ser tan significativa sn:
la rpida evoluci de les tecnologies informtiques, que fan que el producte pugui tenir una
vida no molt llarga;
la distribuci de continguts a travs de la xarxa, per exemple, a travs dels sistemes de vdeo
sota comanda (VOD, video on demand).
14 Loci digital es refereix a les aplicacions de lelectrnica digital al temps i les activitats doci de
les persones. Alguns dels exemples que se solen considerar oci digital sn:
ls dInternet per veure vdeos o la televisi;
els jocs dordinador;
les videoconsoles;
els dispositius MP3 per escoltar msica;
els dispositius MP4 per escoltar msica i veure videoclips;
la visualitzaci de pellcules digitals en suport DVD o a travs de la TDT.
La importncia daquesta activitat s permetre que els alumnes sadonin que lelectrnica digital
i la informtica han penetrat en les nostres vides canviant, fins i tot, les formes com ens relacionen i gaudim del temps lliure.
79
Unitat 12
n
Lobjectiu de la unitat s assegurar que els alumnes assoleixen un coneixement suficient de les
xarxes digitals de comunicaci, especialment Internet, que els permeti usar-les de forma adequada.
Dacord amb aquesta idea, s important que utilitzin les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci per treballar aquests temes.
Tamb s fonamental destacar, a ms de les oportunitats, els riscos, els conflictes, les limitacions
i les diferents implicacions de la revoluci digital en la societat actual.
En lexplicaci del que significa Internet i els seus serveis, cal aclarir la confusi entre el WWW,
un dels serveis ms usats de la xarxa de xarxes, i Internet, el conjunt de sistemes informtics interconnectats.
Seria convenient relacionar la convergncia tecnolgica amb els aspectes presentats en la unitat
anterior, en concret la ubiqitat dels microprocessadors i les capacitats de la programaci lgica
per superar les diferncies entre els diferents equips i sistemes.
En les implicacions, s interessant que saprofiti per recuperar la relaci amb les unitats didctiques
anteriors, per exemple amb la unitat 7, pel que fa a recursos i residus, o amb la unitat 2, en referncia a la finalitat de la cincia i la tecnologia.
En aquests temes, s molt probable que alguns alumnes coneguin ms aplicacions que les descrites en el text o que les que pugui conixer el docent. En aquests casos, pot ser recomanable reconixer que s impossible saber i seguir tot els avenos de les xarxes digitals, i acceptar i intentar
integrar les aportacions dels alumnes. Cal tenir present que, encara que puguin dominar ms algun
aspecte de la unitat didctica, s molt difcil que tinguin la visi global i integrada que pot i ha doferir el docent.
1
a. Per tal que un dispositiu pugui comunicar-se en una xarxa, aquest ha de ser-hi necessriament identificable i localitzable. Aix no vol dir que lequip sigui localitzable fsicament ni que
aquesta informaci, que ha dexistir necessriament, pugui ser fcilment accessible pels seus
usuaris o controladors; aquest extrem depn del funcionament de la xarxa concreta i dels sistemes de comunicaci utilitzats.
b. Tot i que Internet es defineixi com un conjunt de xarxes dordinadors interconnectades, dabast
mundial i pblicament accessible, aix no implica que tothom hi pugui accedir. Els principals
aspectes que dificulten aquest accs sn les diferncies socioeconmiques, la bretxa digital i la
censura de la xarxa.
c. Encara que els usos tendeixen a confondrels, sn dos conceptes diferents. Internet es refereix
als ordinadors i xarxes interconnectats, i WWW, al servei daquesta, que consisteix en conjunts de
documents enllaats.
A la confusi hi contribueix el fet que molts dels serveis dInternet (correu electrnic, missatgeria
instantnia, desenvolupaments collaboratius...) sofereixen, o es poden oferir, a travs del WWW.
d. Encara que el fet denviar dispositius electrnics, si funcionen i sn reutilitzables, t un aspecte
positiu, tamb t contrapartides, com, per exemple, que aquests acaben convertint-se en rebuig als
pasos receptors, que, daltra banda, tenen moltes menys capacitats per fer-ne un tractament adequat.
80
Unitat 12
A ms, cal tenir en compte que la bretxa digital no se soluciona noms facilitant recursos tecnolgics.
e. Si b aquesta frase era certa fa uns quants anys, quan els programadors de virus i programes
maliciosos cercaven notorietat, avui la creaci daquests programes forma part dactivitats criminals
que pretenen controlar recursos informtics o accedir a dades privades. Aix, un dels objectius dels
creadors de virus s aconseguir que els seus programes passin desapercebuts.
f. A la xarxa hi ha molta informaci, per no s illimitada ni completa, ni sempre correcta. Bona
part daquesta informaci s accessible gratutament, encara que tamb sn abundants els serveis comercials (venta de llibres, premsa, jocs...). Noms una petita part de la informaci existent
s lliure, s a dir, dna la llibertat a lusuari de fer-ne qualsevol s que desitgi, incloses la seva
modificaci i redistribuci.
Cal tenir en compte que ls lliure dun recurs no significa gratutat, un recurs pot ser lliure per
no gratut, i viceversa. Els drets que lautor cedeix a lusuari figuren en els termes de llicncia del
recurs, quan aquests estan disponibles. Si no ho estan, no es pot assumir que lautor ha cedit
cap dret a lusuari.
2
Per trobar ms informaci sobre els serveis bsics dInternet pot servir com a referncia la pgina http://www.livinginternet.com/ (en angls). Les webs http://web2list.com/ i http://www.econsultant.com/ (en angls) recullen serveis oferts a travs del WWW. Informaci addicional pot
trobar-se buscant els diferents serveis en un cercador dInternet o a les diferents viquipdies.
Es poden trobar referncies darticles recents del tema a http://www.slashdot.com (en angls),
http://www.blumex.net/ o http://barrapunto.com/ (en castell). Es pot trobar ms informaci rellevant en els diferents mitjans de comunicaci disponibles a la xarxa.
s important usar aquesta activitat per fer una reflexi sobre ls del mbil per part dels alumnes.
Un cop shagin llistat els pros i els contres i lhora de largumentaci, cal afavorir que els alumnes
considerin la tecnologia al servei a les persones, i vegin com, sovint, socialment sens imposen
hbits i costums no reflexionats i que no es relacionen amb les nostres necessitats.
En la discussi de pros i contres, s molt important fer veure que sovint volem usar una tecnologia determinada com a eina de socialitzaci. En aquesta lnia, seria bo discutir i acollir de forma
especial els arguments daquells que no disposen dun mbil per decisi familiar o prpia.
Larticle presentat recull diverses conseqncies sobre les relacions socials de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci:
increment de lallament;
disminuci de les relacions cara a cara;
s excessiu de la tecnologia;
addicci als productes tecnolgics de darrera generaci.
El text cal relacionar-lo amb les implicacions de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
81
Unitat 12
6
Laspecte ms destacable del text s el que es refereix a lexportaci de residus electrnics.

Aquest aspecte es relaciona amb la miniaturitzaci (que fa difcil el reciclatge) i el ritme dinnovaci (que provoca obsolescncia i incrementa el ritme de producci de residus).
Lenviament del material recollit en campanyes de reciclatge vers els pasos pobres pel seu
reprocessament fa que alguns dels metalls es reciclin amb males condicions sanitries i ambientals. Aix provoca contaminaci a lambient (aire i rius) i en els materials reciclats que poden ser
reenviats als pasos dorigen de les deixalles. Es pot trobar ms informaci a la web del Basel
Action Network (http://www.ban.org/).
A ms de les relacions evidents amb residus i contaminaci, cal tenir en compte les relacions
amb els aspectes desgotament de recursos i de lextracci secundria dalguns metalls.
Les principals relacions que cal tenir en compte en comentar sn les sinergies comercials entre
fabricants de programari i de maquinari que fan que aquest darrer quedi obsolet i shagi de renovar. Aix, els avenos tecnolgics comporten nous consums i la producci de nous residus
que, de vegades, sn exportats als pasos menys desenvolupats, cosa que dna lloc a problemes de contaminaci ambiental en el seu tractament.
LSMiShing s un tipus destafa semblant al phishing per basada en missatges SMS. En ambds
casos es pretn que lusuari visiti una pgina web determinada, i b es demanen claus daccs
fent veure que es tracta duna pgina web oficial duna empresa amb qui lusuari t relaci, o b
es descarrega un virus a lordinador.
El text pot servir com a oportunitat per parlar una mica ms de seguretat a la xarxa i de la convergncia tecnolgica, que s la relaci cada vegada ms gran que hi ha entre les diferents tecnologies.
82
Cincies per al mn contemporani BATXILLE-
83
Avaluaci inicial de la unitat 1

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Qu en penses, de les segents afirmacions?

a
b
c
e
f
g
La cincia noms s cosa dels cientfics.

El progrs tcnic noms ens aporta perjudicis.
Quan creus que pots assegurar que saps all que ests dient?
En totes les cincies es treballa de la mateixa manera.
El coneixement cientfic sobre una determinada qesti pot variar al llarg de la histria.
Els diferents elements tcnics (mquines, artefactes, processos, etc.) segueixen camins parallels sense influenciar-se mtuament.
h La relaci que lhome ha mantingut amb la tcnica al llarg de la histria no ha variat mai.
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
84

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Qu en penses, de les segents afirmacions?

a
b
c
d
La cincia i la tcnica sn ticament neutres.

Per jutjar, des del punt de vista tic, lactivitat cientfica o tecnolgica ens cal la filosofia.
Hi ha tecnologies bones i tecnologies dolentes.
Ni els cientfics ni els enginyers no haurien destar condicionats per cap limitaci tica: s la
manera davanar al ms rpidament possible.
e Lavaluaci de les tecnologies sha de deixar exclusivament en mans dels enginyers.
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................................
85

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Ordena en una lnia temporal, del ms lluny al ms recent, aquests esdeveniments: formaci de
la Terra, generaci dels primers toms, formaci dels estels, separaci dels continents, Big Bang,
llanament del primer satllit artificial, diferenciaci en capes.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
86

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quins creus que sn els trets principals (fisiolgics o conductuals) que diferencien els ssers
humans dels altres primats superiors: gorilles, ximpanzs, orangutans...?
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
87

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quins hbits personals creus que tenen algun efecte sobre la salut? Indica sobre quina o quines
malalties pot influir cadascun dels hbits esmentats.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
88

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Per qu creus que el biodisel s un producte biotecnolgic? Explica quin s el seu origen i en
qu es converteix.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
89

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quins problemes ambientals coneixes? Indica una activitat quotidiana que estigui relacionada
amb cadascun dels problemes esmentats.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
90

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Pel que fa a la problemtica ambiental, explica qui creus que ha dactuar i indica alguns dels
instruments que poden usar-se per donar-hi resposta.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
91

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Identifica quatre materials diferents que susin en la construcci duna casa i explica don i com
sobtenen.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
92

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Identifica tres materials creats per lsser hum grcies al desenvolupament de la cincia i la
tecnologia (per tant, inexistents abans del segle XVIII). Indica alguna aplicaci de cada material.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
93

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Explica qu s un ordinador i per a qu serveix.

...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
94

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Descriu tres serveis que ofereix Internet i tres funcions actuals dels telfons mbils.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
95
Avaluaci de la unitat 1
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Tot referint-nos a T. S. Kuhn, qu significa lexpressi canvi de paradigma?

...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
96
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Elabora un mapa conceptual amb aquests conceptes:

cincia
mtode
intersubjectivitat
rigorositat
discurs pblic
comunitat cientfica
conceptes, teories i procediments
publicaci dels treballs cientfics
coneixement cientfic acceptat
3 En el text segent sanalitza la relaci entre cincia i tecnologia. Com presenta lautor aquesta
relaci? Com les diferencia?
[] Aparentment, la frontera entre cincia i tecnologia es difumina cada vegada ms. [] Per
exemple, no hi ha gaire diferncia entre un laboratori dinvestigaci adscrit a la Universitat en el
qual, en principi, es persegueix la investigaci pura i un laboratori dinvestigaci adscrit a una
gran empresa, en el qual es preocupen, sobretot, per les possibles aplicacions industrials. Per,
fins i tot si no es consideren els aspectes socials de lactivitat cientfica, que en efecte laproximen
tant a lactivitat tecnolgica, es podrien extreure, des de lestructura interna de la marxa cientfica,
arguments per mostrar que aquesta tendeix, cada vegada ms, a confondres amb la marxa tecnolgica. En tot cas, no hi ha cap altre progrs possible en les cincies no formals que el que el
es deu a lexperimentaci o, almenys, a lobservaci.
[] En qualsevol cas, el que mostren fets daquest gnere (que, daltra banda, sn cada vegada
ms nombrosos) s, simplement, que hi ha una estreta interacci entre cincia i tecnologia i
que el progrs de la cincia depn, en part, del progrs de la tecnologia i a linrevs, per no
que cincia i tecnologia tendeixin a confondres. Existeix, malgrat tot, una diferncia de naturalesa
entre aquests dos tipus dactivitat. En poques paraules, es podria dir que la finalitat de la cincia
s el progrs del coneixement, mentre que la tecnologia t com a finalitat la transformaci de la
realitat donada.
LADRIRE, J., Les enjeux de la rationalit
97
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Omple la taula segent i fes una valoraci de la televisi:

beneficis
perjudicis o problemes que planteja
2 Elabora un mapa conceptual amb els conceptes i expressions segents:
tecnologia
caracterstiques
ambivalncia
imprevisibilitat
universalitat
evoluci rpida
increment del seu poder
influncies entre les tecnologies
costos
beneficis
prudncia
mercats
matries primeres
3 A partir el text segent i dels continguts que has treballat en aquesta unitat, assenyala els diferents
actors que han de participar en lavaluaci de tecnologies. Quines dificultats tenen a lhora de fer
aquesta tasca? Calen noms els coneixements cientfics i tecnolgics per dur a terme lavaluaci
de tecnologies?
Qui i com avalua les tecnologies: el paper dels experts
Ning no satreviria pas a negar el gran paper que la cincia i la tecnologia, o tal vegada millor
la tecnocincia, juguen en el mn davui. Per massa vegades la cincia i la tecnologia, per les
seves prpies caracterstiques, romanen tancades en un mn restringit als experts. Uns experts
que, a ms, cada dia que passa estan ms i ms especialitzats i mantenen menys contactes fins
i tot amb altres cientfics i especialistes en tecnologia que no treballen en la mateixa especialitat
concreta.
98
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
La tecnocincia utilitza un llenguatge molt especfic, tant pel que fa als conceptes i denominacions
com pel que fa a la matemtica amb la qual sexpressen sovint els resultats assolits i, tamb, molts
dels camins recorreguts en la recerca. s un llenguatge no sempre a labast dels qui no sn especialistes en cada matria en concret.
En la societat moderna, la democrcia delegada fa descansar la decisi final sobre tantes i tantes
coses en els representants democrticament escollits. Per, quan ens referim a la tecnocincia,
el cert s que aquests representants tampoc no tenen els coneixements suficients per abastar el
significat ltim de les seves decisions. No tenen prou domini de la tecnocincia per realitzar per
si mateixos la necessria avaluaci de tecnologies.
Per aix, els poltics utilitzen els experts.
Els experts, sovint en grups pluridisciplinaris [...], sn cridats a fer avaluacions de tecnologies. Per
cal recordar que no sempre els experts sn lliures del tot. Hi ha interessos concrets ben evidents
i, de vegades, manca tamb una visi prou general per culpa de lexagerada especialitzaci necessria en la tecnocincia dels nostres dies. [...]
Cada vegada ms, en el si de les organitzacions dels professionals de la tecnologia arrela la necessitat de ser conscients del gran poder transformador de la tecnocincia. Moltes associacions
denginyers es doten avui de codis tics a lestil del fams jurament hipocrtic dels metges. s
ms, es parla de lobligaci denginyers i especialistes en tecnologia de donar el senyal dalerta
(whistle blowing, en diuen: fer sonar el xiulet) quan sn conscients dun perill concret que una
determinada utilitzaci tecnolgica pot comportar.
Tecnocincia i divulgaci
Malgrat tot, s important no conformar-se amb el coneixement dexperts sotmesos a una possible manipulaci per part dels poltics o atrapats en la comprensible por de perdre el seu mitj de
vida i el treball. La realitat del gran impacte de la tecnologia en la vida quotidiana de la societat
actual fa del tot imprescindible que els ciutadans siguin capaos, almenys, de formar el seu propi
judici sobre all que ofereix la tecnologia i intentar de preveuren les conseqncies.
Ning no satreveix avui a negar la responsabilitat social dels creadors de la tecnocincia en el
mn modern. No existeix la cincia o la tecnologia absolutament neutra. Per, tot i aquesta responsabilitat abans comentada, s, a ms, del tot imprescindible ajudar a fer entendre els resultats
i labast de la tecnocincia al gran pblic format per no especialistes [...].
MIQUEL BARCEL, novembre de 1997, Institut dEstudis Catalans http://www.xtec.es/~jregales/
IEC001W.htm
99
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Crea un mapa conceptual que relacioni, entre daltres, els segents conceptes: deriva dels continents, radiaci de fons de microones, teoria del Big Bang, protoplaneta, teoria de lestat estacionari, satllits artificials, sedimentaci gravitatria.
2 Llegeix el text segent i relacional amb les idees presentades en la unitat:

El Big Bang i el fons csmic de microones
La radiaci del fons csmic de microones ha tingut i encara t un paper decisiu per entendre el
nostre Univers. Dacord amb el model estndard del Big Bang, ledat daquest s duns 13.700
milions danys. En el passat remot va passar per un estat molt dens i calent i va experimentar una
rpida expansi. Estava ple de partcules elementals, incloent-hi radiaci electromagntica (com
la llum visible), en contnua interacci i distribuda de manera fora uniforme per tot lespai.
Uns 380.000 anys desprs de la Gran Explosi [Big Bang], aquesta radiaci shavia refredat a
causa de lexpansi, fins al punt que ja no tenia prou energia per ionitzar els toms dhidrogen. A
partir daquell moment, la radiaci es va separar de la resta de les partcules i es va poder moure
lliurement a travs de lUnivers. Aquesta radiaci, que podem observar avui dia en el rang de les
microones, amb una temperatura duns 270 graus centgrads sota zero, i que cont informaci
molt valuosa de les primeres poques de lUnivers, s el que es coneix com a fons csmic de
microones.
[]
100
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
El descobriment daquesta radiaci, que havia estat predita tericament al final dels anys quaranta, va implicar que la major part de la comunitat cientfica accepts el model del Big Bang, en
contraposici amb laleshores model competidor de lestat estacionari (segons el qual lUnivers,
tot i que en expansi, mantenia la mateixa aparena a causa de la formaci contnua de nova
matria).
[]
A principi dels anys noranta, dos instruments a bord del satllit COBE (sigles en angls dExplorador del Fons Csmic) de la NASA van donar lloc a dos resultats claus que van marcar la cosmologia actual: la distribuci denergies en longituds dona de la radiaci del fons csmic corresponia
a la dun cos negre (cos que absorbeix tota la radiaci que li arriba i emet amb una distribuci
caracterstica) a una temperatura daproximadament 270,37 graus sota zero, i les anisotropies
(diferncies entre dues direccions en el cel) en la temperatura daquesta radiaci, que tenien una
amplitud tpica duna part en cent mil, en escales angulars duns 10 graus.
[]
Dit duna altra manera, lempremta de les llavors inicials en la distribuci de matria, que van
donar lloc per collapse gravitatori a les estrelles, galxies i aglomeracions de galxies (anomenades cmuls i supercmuls), estava impresa en les anisotropies de la radiaci de fons com a
conseqncia de la interacci inicial en el plasma primigeni (i com al seu torn predeia el model
del Big Bang). Sn aquests resultats els que han fet mereixedors tots dos cientfics del premi
Nobel de Fsica daquest any.
[]
Alguns membres de la comunitat cientfica espanyola, principalment a lInstitut de Astrofsica de
Canries, les Universitats de Cantbria, Granada i Politcnica de Catalunya i lInstitut de Fsica de
Cantbria, vam seguir els passos de COBE amb la nostra participaci en la construcci de dos
experiments del futur satllit del programa cientfic de lAgncia Europea de lEspai (ESA), Planck,
que ser llanat el 2008. En aquesta futura missi estem treballant juntament amb Smoot, entre
altres cientfics europeus i nord-americans.
El Planck ser el tercer satllit destinat a lobservaci del fons csmic, i prendr una mesura gaireb perfecta de les anisotropies en la temperatura, reduint unes 10 vegades els errors actuals
en els parmetres cosmolgics que caracteritzen lUnivers. A ms, mesurar les anisotropies en
la polaritzaci (propietat de les ones electromagntiques per la qual, per exemple, les ulleres
de sol no deixen passar la llum ultraviolada) del fons de radiaci que constitueix una empremta
nica de la presncia dones gravitatries en els primers instants de lUnivers. Qui sap si aquest
o altres futurs satllits actualment en estudi aconseguiran fites similars en el nostre coneixement
de lUnivers, desvetllant la resta dels secrets que aquesta radiaci encara amaga.
El Bing Bang i el fons csmic de microones El Pas (11-03-2008) http://www.elpais.com
101
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Lenfrontament entre cincia i creena al voltant de lorigen i evoluci de la vida ha estat constant
al llarg del temps. Llegeix el text que es presenta a continuaci i redacta una llista dels principals
punts on shan evidenciat aquestes discrepncies.
Levoluci qumica i lorigen de la vida
Lany 2000 es compleixen quatre-cents anys de la mort a la foguera de Giordano Bruno per defensar la pluralitat dels mons habitats. La visi cientfica actual ms estesa s que a la Terra arcaica
es donaren les condicions ambientals que permeteren lautoorganitzaci de materials orgnics.
Tot seguit hi aparegueren els primers sistemes qumics que exhibien propietats adscribibles als
fenmens biolgics. No hi ha cap ra fonamental per rebutjar la idea que aquests fenmens
es puguin donar en altres llocs de lUnivers. Avui sn moltes les observacions que ratifiquen
lexistncia de planetes extrasolars. Avui, amb ms fonament que mai, podem concloure que no
estem sols en lUnivers.
JULI PERET, Departament de Bioqumica i Biologia Molecular, Universitat de Valncia Revista de
la Societat Catalana de Qumica, Any 2000, Vol. 1
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: pansprmia, hominitzaci, sopa
prebitica, homnids, cllules, selecci natural, avantpassat com.
3 Llegeix el text segent i relacional amb les idees presentades en la unitat.
Lembars va canviar la columna de les dones
La supervivncia i la selecci natural es van ocupar fa dos milions danys que el cos de la dona
sadapts als canvis que suposa lembars. Per alleujar la pressi que pateix lesquena quan una
dona est embarassada, la part inferior de la columna femenina va evolucionar per ser ms flexible i suportar millor el pes extra guanyat durant els mesos de gestaci. El canvi es va produir quan
lespcie humana va comenar a caminar amb dos peus, segons un treball publicat recentment
en la revista Nature, en el qual sexplica la naturalesa daquesta adaptaci.
Els canvis esmentats apareixen en la part inferior de la columna vertebral de la dona, en la
zona coneguda com a columna lumbar. Les espines daquesta zona sn diferents que les
dels homes, ja que van anar evolucionant per ser ms flexibles i millorar la mobilitat de la
dona durant lembars. Lembars suposa un repte impressionant per al cos de la dona,
remarca Katherine Whitcome, investigadora del departament dAntropologia de la Universitat
dHarvard (Estats Units) i una de les autores de lestudi. El cos ha de canviar de manera
drstica per acomodar el beb, i aquests canvis afecten tant lestabilitat com la postura de la
dona. Per aix, el fet que la dona presenti un reforament i una major curvatura en la part
lumbar de la seva columna s clau a lhora de mantenir una activitat normal durant lembars, afegeix.
Al principi de levoluci humana, quan es va adoptar la bipedestaci, les dones van observar com
durant lembars els canviava el centre de gravetat i aquest es desplaava sobre els malucs, amb
la qual cosa es desequilibrava la part superior del cos i es dificultava la mobilitat. Aix no passa
102
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
amb els animals que es desplacen de quatre grapes i poden mantenir el centre de gravetat estable.
[]
Els autors de lestudi creuen que aquesta adaptaci va aparixer fa dos milions danys, en lavantpassat hum Australopithecus, ja que aquesta diferncia entre la columna masculina i la femenina
no apareix en els ximpanzs. Aix suggereix que els canvis van tenir lloc quan lespcie humana
va comenar a caminar dreta, apunta Liza Shapiro, professora dAntropologia de la Universitat de
Texas i una altra de les autores de lestudi.
Lembars va canviar la columna de les dones, El Pas (11-03-2008), http://www.elpais.com
103
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Explica quins hbits personals poden fer augmentar o disminuir el risc de patir una malaltia
cardiovascular.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
104
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: salut, malaltia, pasos pobres,
patents, mortalitat infantil, educaci, medicaments, vacunes.
Les toxiinfeccions alimentries sn un conjunt de malalties que tenen com a caracterstiques diferencials que es transmeten pels aliments, les causen els microorganismes patgens o les seves
toxines, [...] i creen smptomes predominantment digestius.
Els canvis demogrfics produts en els ltims anys, com lenvelliment de la poblaci i lincrement
de persones amb problemes dimmunosupressi per causes infeccioses o per rebre determinats
tractaments especfics, conjuntament amb la globalitzaci del comer dels aliments, laugment
del consum daliments que no shan preparat a casa i la gran rotaci del personal que treballa
en establiments de restauraci, sn elements que sens dubte contribueixen a fer que les toxiinfeccions alimentries hagin augmentat en els ltims anys i que als inicis del segle XXI siguin un
problema de salut important per a la comunitat. A ms, les tendncies que es preveuen per als
propers anys segueixen la mateixa lnia daugment dels grups de poblaci ms susceptibles a
les toxiinfeccions. La poblaci vella, en tenir disminuda la immunitat humoral i cellular, i la seva
barrera dacidesa gstrica, i en fer menys exercici fsic i un s freqent dantibitics, s ms procliu
a emmalaltir quan consumeix aliments contaminats. Per aix sha de preveure que la tendncia
natural, sense cap intervenci, de les toxiinfeccions alimentries sigui a augmentar.
Text extret dEstratgies de Salut per a lany 2010. Pla de salut de Catalunya 2002-2005, elaborat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
105
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Identifica tres aplicacions biotecnlogiques actuals cadascuna de les quals correspongui a un dels
tres grans mbits de la biotecnologia. Classifica-les segons els tres mbits i explica lobjectiu i com
saconsegueix.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: insecticida, protena, gen, toxina
Bt, blat de moro, transgnic, bacteri Bacillus thuringiensis.
3 Llegeix el text segent i relacional amb les idees presentades a la unitat.
Until recently, a trial at Hpital Necker Enfants Malades in Paris involving children with X-linked
severe combined immunodeficiency disease (X-SCID, also known as bubble-baby syndrome)
stood as the only unequivocal success story in gene transfer research. In the Paris trial, which
began in 1999, a total of 11 boys with X-SCID (and without compatible donors) received transplants of their own bone marrow cells corrected by ex-vivo gene transfer using a retroviral vector
to transduce the cells. Initial reports indicated that the gene transfer had worked. However, the
story abruptly changed on Oct. 3, 2002, when it was announced that 1 of the 9 children with a
restored immune system had developed a leukemia-like condition characterized by uncontrollable proliferation of one particular type of Tcell. Three months later a second child developed a
leukemia-like disease.1 Gene therapy appeared to be in crisis, and regulatory bodies around the
world took emergency action. [...]
In response to the first case of leukemia, the Paris research team halted the trial. German, Italian
and American regulatory authorities also put similar gene transfer trials on hold. The United Kingdom heightened their usual ongoing scrutiny of trials, adding case-by-case review of all potential
new child research participants and a requirement for full disclosure of the increased risk of leukemia. After news of the second leukemia case, the US Food and Drug Administration convened a
group of expert advisors, who voted 19 to 1 that gene transfer studies using retroviral vectors (27
such trials were ongoing in the United States at the time) be allowed to proceed if there were no
acceptable alternative therapies for trial participants which, in the case of X-SCID, would include
children who had failed to find compatible bone marrow donors and would otherwise die. Fourteen trials in progress in this country were not halted by Health Canada, since they were using
different gene transfer techniques. [...]
The decision to halt gene transfer trials in the face of disheartening evidence about the risk of leukemia no doubt rested in part on a complex harm-benefit analysis. This analysis involved weighing
106
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
the risk of X-SCID and imminent death against both the risk of leukemia (and possible death) and
the potential benefit of gene transfer, for which there are no, or limited, therapeutic alternatives.
One could argue that the boys enrolled in the Paris trial who developed leukemia were alive to
do so only because they had participated in the trial. Some might argue that these children are
actually worse off as a result of their participation in the current trial (there are, after all, better and
worse ways of dying). Also, focusing on the interests of future children with X-SCID, one might
argue that more research to develop safer gene transfer vectors should precede any further enrolment of children in gene transfer trials. The balance of harms and benefits in research involving
humans is always a delicate issue, but is further complicated when the research participants are
very sick, young children.
For now, it appears that the emerging consensus among regulators of gene transfer research is,
Proceed with caution. In some jurisdictions, most notably the United Kingdom, this has meant
continuing trials with increased scrutiny. In other jurisdictions it has meant a temporary hold on
research to allow time to gather and evaluate new information, to re-evaluate the ethical acceptability of the research, to amend consent forms and processes, and perhaps even to allow for
changes in the design of the vector. In both cases, the limited alternatives for these dying children
motivated efforts to continue with gene transfer research.
JOHNSTON, JOSEPHINE i FRANOISE BAYLIS, Gene therapy: two steps forward, one step back, Canadian
Medical Association Journal (CMAJ) ,2004, http://www.cmaj.ca.
107
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Explica quins costos ambientals cal tenir en compte a lhora de triar entre una llauna de refresc o
un got daigua de laixeta per satisfer la set. (Entenem per costos ambientals els problemes ambientals causats per una activitat i totes les que sn necessries perqu la primera pugui dur-se
a terme.)
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
108
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: efecte dhivernacle, emissi de
gasos contaminants, desertitzaci, espcies invasores, biodiversitat, desertificaci, increment
de la temperatura.
Grenlndia bat tots els rcords
El desgla de la capa que cobreix Grenlndia va batre el 2006 tots els rcords, almenys des que
els mesuraments per satllit daquest fenomen van comenar el 1979, segons dades dun estudi
de la Universitat de Colorado. La quantitat de superfcie fosa lany passat va ser un 10 % ms que
el 2005. Segons lautor de linforme, el cientfic nord-americ Konrad Steffen, la prdua de gel a
Grenlndia lany passat es correspon amb el doble de tot el gel contingut als Alps, lequivalent a
una capa daigua de ms de 800 metres de profunditat.
Lequip dinvestigadors dirigit per Steffen ha estudiat el procs dacceleraci de la prdua de
gel en la illa rtica, basant-se en dades de satllits meteorolgics i militars. La superfcie de
Grenlndia equival a una quarta part de la dels EUA i el gel cobreix el 80 % de lilla, s a dir que
si es fongus, el nivell global del mar sapujaria uns 6,4 metres en total, segons els cientfics.
Groenlandia bate todos los records REUTERS / El Pas (11-12-2007) http://www.elpais.com
109
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. En diferents pasos desenvolupats sest proposant la construcci de carrils per a vehicles dalta
ocupaci (VAO) per on noms podran circular autombils amb dos o ms ocupants. Explica de
quin tipus de mesura es tracta, a quins problemes ambientals vol donar resposta i quines conseqncies sen poden derivar.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
110
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: biocombustibles, energies renovables, canvi climtic, respostes tecnolgiques, alimentaci, hidrogen, espais naturals protegits,
biodiversitat, economia ecolgica. Pots afegir-hi altres conceptes si ho consideres oport.
Sony mostra ginys denergia manual per a nens. El projecte Odo crea un prototip de cmara digital per al seu s als pasos en vies de desenvolupament
[...]
El projecte va crixer intentant imaginar com els fills daquestes persones podrien ser capaos
de gaudir de la msica i el vdeo, digu Mitsuhiro Nakamura, un membre de lequip de disseny
sostenible al Sony Creative Center. No tenen energia elctrica, aix que hem de pensar com
generar-ne. Per aix, vam comenar a pensar en la generaci delectricitat a partir de lenergia
cintica. Aix vam arribar a aquests productes Odo de qu els infants poden gaudir.
[...]
El treball es mou entorn duna nica pregunta: com pot Sony establir un bon exemple a travs de
models de productes socialment responsables? Sony diu que els conceptes desenvolupats fins
ara sn una resposta a aquesta pregunta.
PC World; washingtonpost.com; 27 de febrer 2008 http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/
content/article/2008/02/27/AR2008022701572.html
111
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Identifica tres materials que susin per a lembalatge de producte alimentaris, explica quin s el
seu origen i classificals dacord amb lestructura proposada en el tema.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
112
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: propietats, material, s, obtenci,
cicle de vida, corrosi, metall, cermic, vidre, origen geolgic, llana. Pots afegir-hi altres conceptes
si ho consideres oport.
[...]
El nou Pla Nacional Integral de Residus pretn que un 20 per cent dels neumtics usats siguin
destinats al recautxutatge (pneumtics de segona m), un 50 per cent a la fabricaci daltres
materials com cautx o granulat, i el 30 per cent restant a la revaloraci trmica (com a material
calric per a les fbriques). El reciclat de la goma de les rodes es destina en un 80 per cent a
elaborar barreges per a paviments i asfalts o per a les centrals trmiques de les fbriques.
[...]
Actualment les aplicacions que pot tenir un pneumtic destinat al reciclatge sn molt diverses, des
de la fabricaci duna nova roda de segona m fins a superfcies per a camps de joc. A ms, amb un
tractament especial la goma dels pneumtics es pot convertir en llosetes de seguretat per a parcs
infantils o per a piscines. Una altra de les aplicacions t a veure amb el sector de la construcci, ja
que el reciclatge dels pneumtics pot servir per fabricar allants per a habitatges o blocs elstics.
La Vanguardia (15-3-2007), http://www.lavanguardia.es
113
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Discuteix lafirmaci segent: Els nous materials sn necessaris per millorar la qualitat de vida
de lsser hum.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
114
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: polmers, fibres minerals, compsits, fibra de vidre, termostables, polietil, pintura, recobriment. Pots afegir-hi altres conceptes si
ho consideres oport.
No fa gaires anys, els enginyers qumics van descobrir com utilitzar el dixid de titani per protegir
els edificis de la contaminaci que els descoloria. Edificis emblemtics com la blanqussima esglsia Dives in Misericordia de Roma i lEdifici Marunouchi de Tquio van ser dels primers que es
van recobrir amb aquest semiconductor, que divideix les molcules orgniques (incloses les del
fum i la contaminaci) quan sexposa a la llum i a laigua i llavors les allibera a laire.
Poc desprs, van comenar a sortir al mercat nord-americ productes basats en el dixid de titani
(TiO2) que es netejaven sols, com, per exemple, les finestres SunClean de PPG Industries. Per
per portar aquesta tecnologia a dins de les cases, on podria eliminar la desagradable necessitat
dhaver de netejar durant hores cada setmana, els investigadors han de superar una limitaci
important: la tecnologia actual noms respon a la llum ultraviolada del sol.
ETHAN TODRAS-WHITEHILL, Nanotech toilets could clean themselves, Popular Science-CNN
(14-6-2006), http://www.cnn.com.
115
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Discuteix lafirmaci segent: La revoluci digital ha canviat la nostra forma de viure.

...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
116
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: ordinador, msica, disc dur,
microprocessador, sistema integrat, monitor, perifrics dentrada i sortida, programari, jocs. Pots
afegir-hi altres conceptes si ho consideres oport.
Tres espaoles crean otro E.T.
Enrique hizo fsica pero le cogi el gusto al 3D. Tras trabajar en Matrix, Los 4 Fantsticos y World
Trade Center ha participado en la creacin de lo que puede ser el robot ms famoso de este
verano: Wall-E. El guin promete: la Tierra est cubierta de basura y los humanos han huido de
ella. Slo un robot ha resistido 700 aos limpiando y l puede lograr la solucin a todos los problemas. Mi trabajo es conseguir que todo tenga textura, el polvo que levanta el robot, el humo
de un cohete.
G. MALDONADO, Tres espaoles crean otro E.T., Metro (8-5-2008)
117
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Explica qu ha de passar perqu dos programes funcionant en dos ordinadors connectats a

Internet puguin intercanviar informaci.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
118
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: xarxes de comunicaci, Internet,
telefonia mbil, WWW, WAP, correu electrnic, convergncia tecnolgica, virus, privacitat, residus
electrnics. Pots afegir-hi altres conceptes si ho consideres oport.
Porttil infantil per aprendre i jugar
Aquests ordinadors sn econmics, per, a ms, s molt important la seva mobilitat, la capacitat
de traslladar-lo, sobretot quan es considera la possibilitat que els nens el portin a casa desprs
de lescola. Els nens de pasos en vies de desenvolupament necessiten la tecnologia ms actualitzada, especialment el maquinari ms potent i el programari ms innovador. Treballs recents
a les escoles de Maine (EUA) han demostrat el valor enorme que t utilitzar mquines porttils,
tant per estudiar com per jugar. Portar lordinador porttil a casa uneix la famlia. En un poblat de
Cambotja on hem estat treballant no hi ha electricitat, de manera que el porttil s, entre altres
coses, la font de llum ms brillant a la casa.
One Laptop per Child (OPLC), http://www.laptop.org
119
Avaluaci final de la unitat 1

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quan podem afirmar que un coneixement s cientfic?

...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
120

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Per qu afirmem que la cincia i ltica no sn ticament neutres?

...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
121

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Quines sn les caracterstiques principals de la teoria del Big Bang i les tres evidncies experimentals ms destacades que lavalen? Com explica la formaci de la Terra aquesta teoria?
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
122

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Els homes de Neanderthal i els homes de Cromany van coincidir al voltant de 10.000 anys.
A partir de les idees desenvolupades en la unitat, planteja tres hiptesis que puguin explicar
la desaparici dels primers i la supervivncia dels segons, avantpassats dels humans actuals.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
123

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Com ja deus saber, la taxa de mortalitat infantil s molt ms elevada als pasos pobres que als del
Primer Mn. Explica com influeixen els factors socioeconmics en les diferentes mesures que es
poden aplicar per controlar-hi les malalties.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
124

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix el text segent i relacional amb el contingut de lassignatura.

En lera preinsulnica lnica forma de controlar la diabetis va ser amb dietes baixes en carbohidrats i altes en greixos i protenes. Aix permetia que els pacients, en comptes de morir poc
temps desprs del diagnstic, visquessin mesos i excepcionalment ms dun any. El 1921, un
grup canadenc dinvestigadors (F. Banting; Ch. Best; J. J. R. Macleod), van purificar la insulina
i van demostrar que la diabetis s una malaltia per deficincia dinsulina. Un any desprs, el
jove L. Thompson va ser el primer pacient a rebre insulina en un hospital de Toronto, millorant
drsticament de la malaltia. El 1923, les companyies farmacutiques van obtenir la llicncia per
produir insulina sense pagar drets dautor, i es va fer accessible en el mn alguns anys desprs. A
partir daquell moment, la insulina sha transformat en una de les molcules ms estudiades en
la histria cientfica. La insulina va ser la primera protena de la qual es va conixer la seqncia
completa daminocids, el 1955. Est formada per dues cadenes: la cadena A i la B, de 21 i 30
aminocids cadascuna. [...]
Des del seu descobriment, la insulina es va extreure de pncrees de porc o vaca. La insulina
daquests animals s prcticament igual a la humana, per difereixen en la composici dun i
tres aminocids, respectivament. Els extractes de pncrees aconseguits posseen molcules de
proinsulina, protenes de pncrees i dmers de la insulina. Tenien com a inconvenient reaccions
cutnies immunolgiques adverses, a ms duna variaci en potncia de fins al 25 % segons les
partides. Per aquesta ra es va idear un procs de purificaci per mtodes bioqumics, i es va obtenir el que es van anomenar insulines monopic o purificades i, posteriorment, les monocomponent o altament purificades, amb mnima contaminaci de molcules diferents dinsulina. El pas
segent va ser transformar la insulina de porc en una molcula igual a la humana, anomenada
insulina humana semisinttica, canviant laminocid diferent mitjanant conversi enzimtica.
A partir del final de la dcada del 1970, la insulina es va tornar la primera protena manufacturada
per biotecnologia, i sen va aconseguir la sntesi en grans quantitats i igual a la insulina humana a
travs de la recombinaci del DNA amb ls de bacils E. coli o per introducci del codi gentic de
la proinsulina en aquest microorganisme. Aquesta insulina, anomenada recombinant humana o
biosinttica, sutilitza de manera generalitzada arreu del mn des de la dcada del 1980. [...]
SERRA SANSONE, Anlogos de insulina: qu son, por qu, y cmo usarlos en la prctica mdica?,
Rev. Med. Urug. 2006; 22: 266-276.
125

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Probablement deus haver sentit a parlar del problema (encara no resolt) de collapse de les
colnies de les abelles. A partir de les idees de la unitat, planteja tres hiptesis sobre les causes
daquest problema i explican la relaci.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
126

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Un dels models que es proposen per a la gesti futura de lenergia consisteix en la installaci de
molins de vent al mar per a la creaci dhidrogen. A quins problemes ambientals donaria resposta
aquesta proposta? Quin tipus de resposta seria?
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
127

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix el text segent i relacional amb el contingut de lassignatura.

Recent studies have shown that uncoated copper and copper alloys can inactivate common disease-causing bacteria, such as E. coli, streptococcus and staphylococcus. Copper alloys surfaces
have proven effective against one of the more virulent strains of antibiotic-resistant bacteria associated with hospital-acquired infections, such as Staphylococcus aureus.
[...]
MRSA was eliminated in laboratory studies on pure copper surfaces in 1.5 hours although the
pathogens can survive for more than 30 days on stainless steel. Studies have shown the more
concentrated the copper content of the alloy, the more quickly bacteria die.
DOROTHY KOSICH, Mineweb Holdings Limited, Friday , 16 de Novembre de 2007 http://www.mineweb.com/mineweb/view/mineweb/en/page36?oid=39874&sn=Detail
128

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Identifica tres aplicacions en qu materials tradicionals hagin estat substituts per nous materials.
Explica com sn aquests materials i quines propietats nhan propiciat el canvi.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
129

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Indica els components principals dun ordinador i explica tres usos dels sistemes informtics en
la nostra societat.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
130

Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Crea un mapa conceptual que relacioni els segents conceptes: revoluci digital, xarxes digitals
de comunicaci, ordinadors, Internet, telefonia mbil, serveis, addicci, globalitzaci, bretxa digital,
collaboraci, societat de la informaci. Pots afegir-hi altres conceptes si ho consideres oport.
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
131
ALTRES RECURSOS
133
Altres recursos
UNITAT 1
Web: Atesa la gran varietat de camps que abasten cincia i tecnologia, existeixen diferents pgines
web relacionades amb la histria de la cincia i de la tcnica. Per exemple:
NASA (http://history.nasa.gov). Pgina amb enllaos a diferents propostes sobre la histria dels vols
espacials, la tecnologia, els astronautes i els cientfics. En angls.
Un exemple de les moltes pgines que podem trobar a la xarxa dedicades a algun artefacte o procs rellevant de la histria de la tecnologia s http://www.powerhousemuseum.com/exhibitions/
boulton&watt.asp. En aquest cas es tracta de la pgina que un museu australi dedica a la mquina
de Watt. Cont informacions sobre la histria de les mquines elctriques, la informtica, lenergia
nuclear, etc. En angls.
Llibres: Alguns llibres especialment interessants (globalment, o algun dels captols) per al desenvolupament de la unitat sn:
CARDWELL, D. Historia de la Tecnologa, Alianza Editorial, Madrid, 1996.
CHALMERS, A. F. Qu es esa cosa llamada ciencia?, Siglo XXI, Madrid, 2000.
DERRY, T.K. WILLIAMS, T. I. Historia de la tecnologa (5 vol.), Siglo XXI, Madrid, 2004.
SOLS, C. SELLS, M. Historia de la Ciencia, Espasa Frum, Editorial Espasa Calpe, Madrid, 2005.
UNITAT 2
Web: A la pgina http://www.xtec.es/~jregales/IEC001W.htm trobarem un article sobre lavaluaci de
tecnologies escrit de forma molt entenedora pel professor Miquel Barcel, de la Universitat Politcnica
de Catalunya.
Web: A la pgina http://www.ugr.es/~eianez/Biotecnologia/cts.htm#constru trobarem un interessant
article de dos professors de la Universitat de Granada sobre molts dels temes desenvolupats en la
unitat.
Web: A la pgina http://www.onlineethics.diamax.com/CMS/profpractice/exempindex.aspx es troben diferents exemples relacionats amb els comportaments tics dels enginyers. En destaca el cas de Roger
Boisjoly, relacionat amb el desastre del transbordador espacial Challenger. En angls (algun text est
tradut al castell).
Web: La pgina http://www.pugwash.org/index.htm s la de les conferncies de Pugwash. Aquestes
conferncies es comenaren a celebrar el 1957 per suggeriment dun grup de cientfics, filsofs i
humanistes, com, per exemple, Bertrand Russell i Albert Einstein. Tenen com a objectiu reflexionar
sobre la responsabilitat social dels cientfics en temes com larmament, els problemes ambientals, etc.
En angls.
Web: Navegant per http://www.oei.es/ podreu trobar articles i bibliografia relacionats amb els continguts daquesta unitat. Cal destacar http://www.oei.es/salactsi/educacion.htm. En castell.
134
Altres recursos
UNITAT 3
Web: Universe Forum (http://cfa-www.harvard.edu/seuforum/index.htm).
Centre per a lensenyament i laprenentatge de lestructura i levoluci de lUnivers. Localitzat al Harvard-Smithsonian Centre for Astrophysics, i sota el patrocini de la NASA, posa a disposici del pblic
gran quantitat de recursos provinent dels fons de la mateixa NASA. Hi ha material abundant, tant
informaci com grfics, per noms en angls.
Web: The European Homepage for the NASA/ESA Hubble Space Telescope (http://www.spacetelescope.org/index.html).
Pgina de lAgncia Espacial Europea (ESA) dedicada al telescopi Hubble. Hi ha infinitat de material
grfic (imatges, vdeos, psters), aix com marxandatge, ofertes de feina Noms en angls, qualsevol informaci que existeixi sobre el Hubble es troba en aquesta pgina.
Web: Fermilab Inquiring minds (http://www.fnal.gov/pub/inquiring/index.html).
Pgina de Fermilab, centre nord-americ similar al CERN, on es fa recerca en el camp de la Fsica de
partcules. Intenta presentar de forma planera temes relacionats amb la constituci de la matria, els
acceleradors de partcules Ofereix gran quantitat dinformaci (en angls). Resulta especialment
interessant la lnia del temps que resumeix grficament i mitjanant text levoluci en la comprensi
de la constituci de la matria (http://www.fnal.gov/pub/inquiring/timeline/index.html)
Recurs audiovisual: Televisi de Catalunya, Satllits i geologia (http://video.xtec.cat:8080/ramgen/
edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m1362.rm Documental curt (4 minuts) produt el 1996 pel Centre National de Documentation Pedagogique (Pars), on sexplica el funcionament dels satllits artificials emprats en geologia i sen donen exemples: relleus cartogrfics, estudis derosions i de sedimentacions recents..., sobretot en zones de difcil accs. Tamb fa referncia a lestudi dels fons
oceanogrfics mitjanant les sondes i la reflexi radar. En catal.
Recurs audiovisual: Televisi de Catalunya, Terratrmols (http://video.xtec.cat:8080/ramgen/
edu3tv/video/tvc/MeteoK/889567.rm).
El programa Mteo K dedica un captol a respondre preguntes com ara: Com es formen els terratrmols? Quines zones del mn i de Catalunya sn les ms afectades per aquests moviments de terra?
Com es mesuren? Qu sn els tsunamis? Documental de 5 minuts en catal.
YNDURIN, FRANCISCO J. Electrones, neutrinos y quarks, Ed. Crtica (collecci Drakontos bolsillo).
HAWKING, STEPHEN W. Historia del tiempo, Alianza Editorial.
REEVES, H., DE ROSNAY, J., COPPENS, Y. i SIMONNET, D. La histria ms bella del mn, Edicions 62.
RIERA I TUBOLS, SANTIAGO. Origen i evoluci de lunivers, Edicions 62.
135
Altres recursos
UNITAT 4
Web: Claves de la Evolucin Humana (http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem/claves_evolucion/index.html).
Curs elaborat per Juan Luis Arsuaga dintre del Programa de Nuevas Tecnologas del Ministeri dEducaci i cincia que presenta lescenari de levoluci humana que es considerava ms compatible
amb les dades disponibles en el moment del seu desenvolupament. Tot i que la navegaci s una
mica complicada, proporciona recursos com ara glossaris, bibliografia, imatges prou interessants.
En castell.
Web: Understanding evolution (http://evolution.berkeley.edu/evolibrary/home.php).
Pgina web desenvolupada per la Universitat de Berkeley per explicar el concepte devoluci al pblic
en general. Especialment interessant s lapartat Teaching evolution, amb recursos dirigits als professors.
REEVES, H., DE ROSNAY, J., COPPENS, Y. i SIMONNET, D. La histria ms bella del mn, Edicions 62.
CORBELLA, J., CARBONELL, E., MOY, S. i SALA, R. Spiens. El llarg cam dels homnids cap a la intelligncia,
Edicions 62.
ARSUAGA, JUAN LUIS. El collar del neandertal. Ed. Temas de Hoy
SAMPEDRO, J. Deconstruyendo a Darwin. Ed. Crtica
Recurs audiovisual: Atapuerca i levoluci humana, reportatge del programa Ququicom de
Televisi de Catalunya (http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_754435.rm).
Duns 26 minuts de durada, descriu el jaciment dAtapuerca i les seves troballes ms importants, aix
com daltres aspectes de la investigaci en paleoantropologia, com ara la reconstrucci deines i laspecte dels homnids primitius.
UNITAT 5
Web: Organizacin Mundial de la Salud (http://www.who.int/es/).
Lloc per trobar informaci rigorosa i actual de temes relacionats amb la salut a tot el mn, dades
estadstiques i projectes que sestan desenvolupant en aquest mbit, entre altres qestions.
Recurs audiovisual: Televisi de Catalunya, Moambic, Stop SIDA (http://www.edu3.cat/Edu3tv/
Fitxa?p_id=29267&p_ex=salut&p_niv=2234&p_num=3).
Documental elaborat per Televisi de Catalunya lany 2008 pel programa Latitud junior sobre la sida.
s en catal.
Recurs audiovisual: Alumnes de 4t de lESO de lIES Pintor Antonio Lpez (Tres Cantos), Este finde
qu camino eliges? (http://mediateca.educa.madrid.org/reproducir.php?id_video=gkobxwyrvbykzve9).
136
Altres recursos
Vdeo de curta durada participant en el Concurso de Jvenes Reporteros 2006-2007 sobre els hbits
saludables i lestil de vida en el temps doci dels joves. s en castell.
Recurs audiovisual: Una epidmia de pes, reportatge del programa 30 minuts de Televisi de
Catalunya (http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=149&item=reportatges) sobre lobesitat infantil. s en catal.
Recurs audiovisual:
Televisin Espaola, Reporte de Obesidad. (http://es.youtube.com/
watch?v=hzKi41SFlK4). Vdeo de curta durada. Tracta de lobesitat a Espanya i als pasos pobres. s en
castell.
UNITAT 6
Llibre: RAMN, DANIEL, Los genes que comemos, Algar Editorial.
Llibre que, mitjanant les aplicacions de biotecnologia alimentria, exposa de forma didctica els fonaments de la biotecnologia i lenginyeria gentica i comenta diferents exemples i repercussions. s
breu, de 158 pgines, i els diferents captols sn fora independents i poden ser treballats i exposats
per grups.
Recurs audiovisual: Pellcula Gattaca, dirigida per Andrew Niccol.
Aquesta pellcula de ficci est feta abans del Projecte Genoma Hum, per avana aspectes de la
biotecnologia i la problemtica tica de determinisme gentic que pot sorgir. s una eina til per comprendre els diferents termes cientfics i obrir un debat sobre coneixements de la cincia i les diverses
finalitats.
Recurs audiovisual: Un nad per salvar fills, reportatge del programa 30 minuts de TV3 (http://
www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1154&item=reportatges)
Documental elaborat per Televisi de Catalunya lany 2007 que presenta la histria duns pares que
decideixen tenir un fill per salvar-ne un altre. Tamb revisa conceptes que sexpliquen en la unitat i
planteja un debat sobre les oportunitats que sobren i les repercussions tiques, legals i socials que
comporten.
Recurs audiovisual: Breus reportatges sobre cllules mare:
http://es.youtube.com/watch?v=EQTdhhplyeI
http://es.youtube.com/watch?v=BVsaPKlC2DE
http://es.youtube.com/watch?v=_TLwdHtaaAg
http://es.youtube.com/watch?v=BlUe1wroNb0
137
Altres recursos
Quatre vdeos curts que presenten les cllules mare i com es formen. s en angls, per apareix la
traducci en castell. Permet ampliar els continguts de cllules mare.
Recurs audiovisual: Documental del programa Redes de La2, dEduard Punset, sobre cllules
mare:
http://es.youtube.com/watch?v=WBrNCOQBYtg
http://es.youtube.com/watch?v=-sE-KO_TefY
Reportatge que parla de les diferents fons de cllules mare i les diferents repercussions biotiques.
s en castell.
Recurs audiovisual: Breus reportatges sobre biodisel:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28032&p_ex=biodiesel&p_num=3
http://es.youtube.com/watch?v=NGptWo6elAE&feature=related
Dos vdeos curts, el primer en catal i el segon en angls, que permeten entendre lorigen i les aplicacions dels biocombustibles. Sn un punt de partida per analitzar les notcies que sorgeixen sobre el
biodisel i valorar els possibles punts a favor i en contra.
Recurs audiovisual: Diabetis: quan el dol amarga, reportatge del programa Ququicom de TV3
(http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24126&p_ex=insulina&p_num=3).
Un vdeo de 25 minuts on es descriu la diabetis, la seva incidncia, la insulina, els diferents tractaments i
possibles esperances, entre elles, les cllules mare. Tamb presenta noves possibilitats dedulcorants.
UNITAT 7
Web: Global Environment Outlook (http://www.unep.org/GEO/)
Projecte dependent del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient destinat a lelaboraci i
difusi dinformaci sobre aspectes ambientals per a la presa de decisions i la conscienciaci ciutadana. Els textos estan disponibles en angls, francs i castell (nhi ha alguns resums en altres idiomes).
Hi ha material abundant, tant de text com grfic.
Web: Millennium Ecosystem Assessment (http://www.millenniumassessment.org/en/index.aspx). Informe molt complet sobre lestat de lecosistema, fet entre el 2001 i el 2005 per a les Nacions Unides.
El text complet est en angls i nhi ha resums en castell (i altres idiomes).
Web: UNEP/GRID-Arendal (http://www.grida.no).
Centre que forma part del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient destinat a oferir informaci de qualitat per als mitjans de comunicaci de massa. Ofereix gran quantitat dinformaci, especialment grfica, en angls. Sn especialment interessant els espais Vital Graphics Series (http://www.
vitalgraphics.net/) i el recull de notcies ambientals Earthwire (http://www.earthwire.org/).
138
Altres recursos
Recurs audiovisual / Llibre: GUGGENHEIM, DAVIS. Una veritat incmoda (An Inconvenient Truth)
Documental sobre el canvi climtic que forma part de la campanya de conscienciaci promoguda
per Al Gore. El documental est disponible en diversos idiomes. Hi ha material educatiu en angls a
http://www.aninconvenienttruth.com.au/truth/doc/sg_an_inconvenient_truth.pdf.
Recurs audiovisual: Televisi de Catalunya, Canvi (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22987&
p_ex=clima)
Documental elaborat per Televisi de Catalunya amb motiu de La Setmana de TV3 sobre el canvi
climtic. Est en catal.
Recurs audiovisual: Reportatges del programa 30 minuts de Televisi de Catalunya. Sn en catal.
Sn rellevants per a la unitat didctica:
Mars dacer, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1175&item=reportatges (sobre
el rebuig dembarcacions navals).
Els fums de la Xina, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1179&item=reportatges
(sobre la contaminaci a la Xina).
La tonyina dels ous dor, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1141&item=reportatges
(sobre la sobreexplotaci de la tonyina vermella).
Qu en fem dels purins?, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=177&item=reportatges
(sobre el problema dels purins en la ramaderia catalana).
UNITAT 8
Llibre: Duran, Xavier. Connexions ambientals. Del repte ecolgic al canvi social, Ed. Empries,
Barcelona, 2000
Llibre centrat en la problemtica ambiental i la interrelaci amb els conflictes socials econmics actuals. s breu (195 pgines) i els diferents captols sn fora independents, de forma que pot treballar-se en part o per parts.
Web / Llibre: Earthpolicy (http://www.earthpolicy.org).
Institut que t per objectiu contribuir a la construcci dun futur sostenible. Publica materials danlisi
de la problemtica ambiental i proposa camins per superar-la. La web est en angls, encara que
alguns dels seus materials es poden trobar traduts al catal o al castell.
Els llibres que publiquen es poden baixar en angls des de la web. Alguns estan traduts al catal i/o
al castell.
Recurs audiovisual: Reportatges del programa 30 minuts, de Televisi de Catalunya.
Sn en catal. Sn rellevants per a la unitat didctica:
139
Altres recursos
A punt del desastre climtic, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1128&item=
reportatges (sobre les conseqncies del canvi climtic).
Connectar-se al sol, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=212&item=reportatges
(sobre energies alternatives, la solar en particular).
Letanol, el combustible que es planta, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=116
2&item=reportatges (sobre els biocombustibles).
Cinc idees per salvar el mn, http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1191&item=reportatges
(presenta diferents respostes tecnolgiques a lescalfament global).
Consumint el planeta, http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=1161&item=report
atges (sobre el decreixement).
Recurs audiovisual: Breus reportatges del programa medi ambient, de Televisi de Catalunya
(http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp) o del programa El Escarabajo Verde
de Televisi Espanyola (http://www.escarabajoverde.tve.es/). Diversitat de reportatges sobre diferents
temes. Sn majoritriament breus i estan disponibles de forma oberta a travs de la web.
Visita: Les depuradores daiges residuals, els parcs elics, edificacions eficients i altres installacions
pensades per donar resposta a la problemtica ambiental sn visitables.
Algunes idees i recursos concrets sn:
Planes de Son, edifici sostenible deducaci ambiental gestionat per lObra Social de Caixa de Catalunya (http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/planesinteractiu/index_cat.html).
Material didctic per a la visita duna depuradora daiges residuals (http://mediambient.gencat.net/
cat/ciutadans/educacio_ambiental/recursosed/escolar/visita_a_una_depuradora.jsp?ComponentID=40414
&SourcePageID=37751#1)
Associaci Elica de Catalunya (http://www.eoliccat.net/)
Referncia per a la visita del parc elic de Rubi (http://www.anoiaenviu.cat/interes.php?id_lloc=271)
Area de Divulgaci Ambiental (DIMA) del Parc Central del Valls (http://www.parccentraldelvalles.com/
mediambient/index.php?apartat=69).
Visita guiada a les iniciatives de noves energies i transport sostenibles de Transports Metropolitans de
Barcelona (http://www.tmb.net/es_ES/tmbeduca/coneixtmb/coneixtmb.jsp).
UNITAT 9
Web: Espais web dels Serveis de Prospecci Geolgica dels Estats Units (http://minerals.usgs.gov/
minerals/pubs/index.html) i de la Gran Bretanya (http://www.bgs.ac.uk/mineralsuk/commodity/world/
home.html).
Contenen fora informaci estadstica sobre lextracci de minerals, usos, possibles materials alternatius, etc. Estan en angls.
140
Altres recursos
Web / llibre: UNEP, Vital Waste Graphics 2 (http://www.vitalgraphics.net/waste2/).
Material interessant i visualment atractiu sobre els aspectes ambientals del cicle del vida dels materials. Est en angls.
Recurs audiovisual: Pellcula Blood Diamond, dirigida per Edward Zwick.
Aquesta pellcula de ficci se centra en el conflicte de Sierra Leone el 1999 i mostra tant la cruesa de
la guerra com el paper del comer de diamants en el conflicte.
Recurs audiovisual: Documentals sobre el comer de diamants.
Dos exemples en angls sn el documental Bling: A Planet Rock (http://www.undp.org/bling/)
dirigit per Raquel Cepeda, i el documental Blood Diamonds (http://www.history.com/minisites/
blooddiamonds) del History Channel. Aquest darrer es pot veure a http://www.youtube.com/view_
play_list?p=29FEEF9C54220874.
Recurs audiovisual: Documental In Focus: Congos Bloody Coltan del World Security Institutes
Pulitzer Center on Crisis Reporting, http://www.youtube.com/watch?v=3OWj1ZGn4uM.
El World Security Institutes Pulitzer Center on Crisis Reporting, http://pulitzercenter.org/, t per objectiu
informar de forma independent sobre aspectes globals que no apareixen en els mitjans.
El documental s en angls i se centra en el conflicte del Congo i el paper que hi t Coltan.
Recurs audiovisual: Documentals sobre diversos materials.
Nhi ha de disponibles al portal Edu3, http://www.edu3.cat. Sn en catal. Alguns exemples dinters
per a la unitat sn:
Les vides del ferro del programa Ququicom, http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21547&
p_to=materials%20ferro sobre el ferro.
Cristall Badalona, S.A.L. del programa Escola A Casa, http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16931&
p_to=materials%20vidre&p_num=3 sobre el vidre i les seves aplicacions.
Sureda lluminosa del programa Mediterrnia, http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19058&
p_to=suro sobre lextracci i usos del suro.
Sen poden trobar daltres en els diferents cercadors de vdeos. Per exemple, sobre la fabricaci de
lacer, en castell (http://www.youtube.com/watch?v=9M3T_jnRd6Y)
Visita: Visita a algun museu centrat en la utilitzaci dalguns dels diferents materials que sestudien
en la unitat.
Dos exemples poden ser el Museu del Suro a Palafrugell (http://www.museudelsuro.cat/) o el MuseuMol Paperer de Capellades (http://www.mmp-capellades.net/). Aquest segon museu es pot visitar
virtualment a http://www.youtube.com/watch?v=muTED8uO5tM.
141
Altres recursos
UNITAT 10
Web: Espai web de la Plastics Historical Society (http://www.plastiquarian.com/).
Cont informaci sobre els diferents tipus de polmers i la seva evoluci. Inclou explicacions del descobriment dalguns dels polmers i de les persones involucrades en la seva invenci. Est en angls.
Web: Espais web de les associacions industrials del plstic.
Lespai web de la Society of the Plastics Industry dels Estats Units dAmrica (http://www.plasticsindus
try.org/industry/index.htm), ofereix fora informaci sobre la indstria de polmers sinttics: tipus de
polmers, volums de vendes, histria, mtodes de processament Est en angls.
Lespai web de PlasticsEurope (http://www.plasticseurope.org/Content/Default.asp?PageID=499&Language
Code=ES) tamb cont informaci sobre els diferents polmers sinttics, usos, aix com sobre com
poden collaborar els plstics a abordar els reptes de la societat actual. Hi ha tamb diversos materials
educatius, alguns dels quals poden ser interessants per a laula. Els materials estan en diversos idiomes, entre els quals el castell.
En usar aquests recursos, cal tenir en compte que, en molts casos, els manca la dimensi crtica. Per
aix, seria convenient acompanyar-los dalguna altra activitat que obrs altres punts de vista.
Web: Resum del dictamen Modified Opinion (after public consultation) on the appropriateness of existing methodologies to assess the potential risks associated with engineered and adventitious products of
nanotechnologies del Comit cientfic dels riscos sanitaris emergents i recentment identificats de la Comissi Europea, publicat per GreenFacts i la Direcci General de Sanitat i Protecci dels Consumidors
de la Comissi Europea (http://copublications.greenfacts.org/es/nanotecnologias/index.htm).
s un text breu que dna una visi del que sn les nanotecnologies, les seves aplicacions i els seus
riscos potencials. Entre altres idiomes, figura en castell.
Recurs audiovisual: Documental del programa Ququicom, de Televisi de Catalunya, sobre
nanotecnologia.
Est en catal i disponible al portal Edu3, http://www.edu3.cat. El programa (http://www.edu3.cat/
Edu3tv/Fitxa?p_id=21552&p_ex=nanotecnologia&p_num=3) fa una introducci a la nanotecnologia
i a algunes de les seves aplicacions.
Web: Espai web de la National Nanotechnology Initiative (http://www.nano.gov/).
Es tracta de lagncia que coordina la recerca federal dels Estats Units en nanotecnologia. Cont molta
informaci sobre recerca en nanotecnologies, possibles aplicacions i beneficis, dubtes i riscos ambientals
i socials Tamb hi ha material educatiu interessant a http://www.nano.gov/html/edu/eduk12.html.
Recurs audiovisual: Power of small nanotechnology (http://powerofsmall.org/).
Taula rodona sobre nanotecnologia patrocinada pel Departament dEnergia i el National Science
Foundation dels Estats Units dAmrica. Est centrada en els efectes socials i ambientals daquestes
noves tecnologies. Est en angls.
142
Altres recursos
Recurs audiovisual: Videos de ScienCentral News (http://www.sciencentral.com).
Es tracta duna productora americana dirigida a la millora de la difusi cientfica a la web i els mitjans
audiovisuals. Els videos estan en angls. Alguns vdeos interessants per a aquesta unitat didctica sn:
Invisibility: Science Sensei 11 (http://www.sciencentral.com/articles/view.php3?article_id=218393052&
cat=3_5) sobre els avenos en la recerca en nanotecnologia per obtenir objectes invisibles.
SC News Lab: Insect Cyborg Sentinels (http://www.sciencentral.com/articles/view.php3?article_id=
218392947&cat=3_5) sobre la manipulaci dinsectes per a aplicacions dutilitat militar i social.
UNITAT 11
Web: Espai web del Computer History Museum (http://www.computerhistory.org/).
Cont diverses exhibicions virtuals sobre histria del ordinadors, dels semiconductors, dels microprocessadors, dInternet Hi ha material grfic i audiovisual. Est en angls.
Web: Pgines web amb informaci sobre el funcionament dels ordinadors i els sistemes informtics:
Conozca su hardware, http://www.conozcasuhardware.com/ (en castell); La web del hardware para
PC, http://www.duiops.net/hardware/, (en castell); HowStuffWorks Computer Channel, http://computer.
howstuffworks.com/ (en angls).
A Internet es pot trobar gran diversitat de pgines amb informaci sobre el funcionament dels sistemes informtics. Les pgines presentades en sn una mostra. Les dues primeres contenen informaci
estructurada en castell, encara que no sigui actual. La tercera cont explicacions fora interessants del
funcionament de molts dels elements dels ordinadors. Tamb hi ha molta informaci en les diferents
viquipdies.
Web: Directoris i pgines web de programari: Softcatal, http://www.softcatala.cat, associaci i pgina
web destinades a la difusi del programari en catal; Sourceforge, http://sourceforge.net/, portal web
de desenvolupament de programari lliure; Freeware Files.com, http://www.freewarefiles.com/, directori
de programari dutilitzaci gratuta; Distrowatch, http://distrowatch.com/, pgina de recull de sistemes
operatius de codi lliure (Linux, BSD), etc.
Aquestes pgines sn interessants perqu permeten veure la diversitat de programes existent i entendre la quantitat de funcions i utilitats possibles dels ordinadors.
Recursos audiovisuals: Vdeos dels programes Bit@bit i Dgits disponibles a Edu3, http://www.
edu3.cat.
Sn en catal i de durada curta (uns 5 minuts els de Dgits i uns 15 minuts els de Bit@bit). Alguns
exemples interessants per a aquesta unitat didctica sn els segents:
Els primers ordinadors (Dgits), http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19036&p_to=hist%F2ria%20
ordinadors&p_amb=4844 (sobre alguns dels primers ordinadors i els conceptes de programaci lgica
i programaci fsica).
143
Altres recursos
Domtica (Bit@bit),
sobre llars intelligents.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21354&p_to=digital&p_amb=4844,
Vestits intelligents (Bit@bit), http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23472&p_to=digital&p_amb=

4844 (sobre la integraci de la informtica en el vestit).
El codi digital (Dgits), http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19967&p_ex=telefonia%20m%F2bil,
(sobre la digitalitzaci).
El xip minscul (Dgits), http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19350&p_to=hist%F2ria%20ordinadors&p_amb=4844 (sobre levoluci de la microelectrnica i els ordinadors).
UNITAT 12
Web: Espai web de la Internet Society (http://www.isoc.org/internet/).
La Internet Society s una organitzaci no lucrativa dedicada a lelaboraci destndards i poltiques
relatives al funcionament dInternet. La seva pgina inclou enllaos interessant a pgines sobre la
histria dInternet, estadstiques de funcionament i explicacions sobre la seva estructura. Est en
angls.
Web / Recurs audiovisual: Documental Cell phone, the ring heard around the world de la Canadian Broadcasting Centre i material de suport (http://www.cbc.ca/doczone/cellphones/).
El documental est en angls i inclou diferents usos dels telfons en diferents situacions i arreu del
mn. T una hora de durada. El material addicional parla de la histria del mbil i dalgunes de les
situacions del vdeo i ofereix recursos i referncies addicionals.
Recursos audiovisuals: Vdeos de diferents programes disponibles a Edu3 (http://www.edu3.cat).
Els vdeos sn en catal. Alguns exemples interessants per a aquesta unitat didctica sn els segents:
La xarxa digital, que forma part de lEnciclopdia audiovisual de les Cincies i de les Tcniques
(http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17042&p_num=3), dura 4 minuts i introdueix les xarxes digitals de comunicaci.
Parlar sense fils, del programa Ququicom (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22995&p_ex=
telefonia%20m%F2bil), dura 24 minuts i es refereix al fenomen de la telefonia mbil.
El ciberespai, del programa Dgits (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19959&p_to=hist%F2ria%
20ordinadors&p_amb=4844), versa sobre Internet i els serveis que ofereix. Dura 5 minuts.
Internet al mbil del programa Bit@bit (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20942&p_to=digital&
p_amb=4844), parla de les generacions de la telefonia mbil i de la integraci entre la telefonia mbil
i Internet.
Llibre / Audiovisual: El llibre Nineteen Eighty-Four. A novel, de George Orwell (escrit el 1949)
o les pellcules creades a partir daquest relat.
144
Altres recursos
Aquesta novella consisteix en una reflexi sobre la privacitat i susa sovint com a referncia a lhora de
pensar en els conflictes que sestableixen entre les possibilitats de les noves tecnologies i la privacitat
individual. Es pot trobar en castell a http://www.ucm.es/info/bas/utopia/html/1984.htm. Hi ha material per treballar el llibre, en angls, a http://school.discoveryeducation.com/lessonplans/programs/1984/.
Una altra pgina amb moltes referncies sobre el tema s http://www.interzona.org/transmisor/PP/
privacidad.html.
Web: Espai web dinformaci sobre seguretat informtica de Panda Security (http://www.pandasecurity.com/spain/enterprise/security-info/).
Hi ha descripcions dels diferents tipus damenaces informtiques i una enciclopdia dels programes
maliciosos existents. Est en castell.
Web: Espai web de la Free Software Foundation (http://www.fsf.org/).
La Free Software Foundation s la principal organitzaci de promoci del codi lliure. La seva pgina
cont informaci important sobre la filosofia del codi lliure i accs als programes i projectes ms
destacats.
145

Ciències Per Al Món Contemporani: Guia Didàctica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciències Per Al Món Contemporani: Guia Didàctica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CINCIES

JORDI CUADROS, ALBERT FLORENSA,

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Isaac Camps

Primera edici: Juliol 2008

Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Unitat 1. La comprensi de la cincia i la tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Unitat 2. El control de la cincia i la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Unitat 3. Lespai que ens envolta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Unitat 4. Un planeta viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Unitat 5. Salut i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Unitat 6. Gens i biotecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Unitat 7. La salut de Gaia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Unitat 8. Respostes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Unitat 9. Materials ds quotidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Unitat 10. Els nous materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Unitat 11. La revoluci digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Unitat 12. Un mn de xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

2) Donar un pes significatiu als aspectes socials.

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Podeu trobar ms recursos a http://www.castellnoudigital.com.

2.2 Recursos per al professorat

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

En la programaci de matria sinclou el

Shi proposen indicacions, suggeriments i

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Competncies especfiques de la matria

Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat

Estructura dels continguts

Connexions amb altres matries

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Currculum de la matria de Cincies per al mn contemporani segons la legislaci vigent.

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Competncies especfiques de la matria

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Estructura dels continguts

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Connexions amb altres matries

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT

Salut, malaltia i estils de vida

Identificaci dalgunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions

Cincies per al mn contemporani BATXILLERAT