1.

4 NIVELL ANATÒMIC

En el nivell anatòmic s'inclouen estructures que podem identificar visualment: teixits, òrgans, sistemes i
aparells

1.4.1 ELS TEIXITS

Les cèl·lules humanes s'especialitzen per a desenvolupar les seues funcions en l'organisme viu. sí,
trobem cèl·lules especialitzades en la transmissió d'impulsos nerviosos , en la síntesi i secreció d'enzims,
en l'emmagatzematge de greix, etc...

TEIXIT: Conjunt format per totes les cèl·lules amb un mateix tipus d'especialització

En l'organisme humà trobem diferents tipus de teixits: epitelial, connectiu, muscular i nerviós.
➢ TEIXIT EPITELIAL
Està format per cèl·lules epitelials que estan molt unides i no presenten matriu extracelul·lar
entre elles. Els epitelis presenten en la seua zona més interna una membrana basal, sense
cèl·lules, que els serveix de suport, entre altres funcions.

Diferenciem dos tipus de teixit epitelial: TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT I TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR
A) TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT

El teixit epitelial de revestiment entapissa totes les superfícies del cos., tant externes ( pell i mucoses
externes) com a internes ( cavitats i tubs)

Existeixen diversos tipus d'epiteli de revestiment, depenent del nombre de capes de cèl·lules que els
formen i de la forma que tinguen eixes cèl·lules.

La forma i disposició de les cèl·lules estaran condicionades per la funció que haja d'exercir
aqueix epiteli en concret.

Alguns tipus d´epiteli.

B) TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR

Les cèl·lules que formen part dels epitelis glandulars tenen funció secretora. En alguns casos aquestes
cèl·lules s'agrupen per a formar estructures anatòmiques que es denominen glàndules.

La cèl·lules secretores que formen les glàndules es poden organitzar de diferents formes ( Figura 1) i es poden
clasificar en EXOCRINES i ENDOCRINES tenint en compte el lloc on aboquen la secreció.

✓ EXOCRINES: aboquen diferents substàncies al mig extern,. exemple: glàndules sudorípares , les lacrimals o
les salivares.

✓ ENDOCRINES: sintetizen hormones i les aboquen a la sang. La glàndula tiroidal, la pituïtària o la suprarenal
són exemple d'aquesta mena de glàndules.

1. Simple
2. Composta
3. Composta
4. Composta
Figura 1: forma en la que es poden organizar les
diferents glándulas
 ➢ TEIXIT CONECTIU
Està format per cèl·lules especialitzades i abundant matriu extracelul·lar ( MEC) . El teixit cèl·lules característic és el
fibroblasto , que sintetitza MEC i que pot diferenciar-se d'altres tipus cel·lulars més especialitzats .

Distingim entre diferents tipus de teixit connectiu ( Taula 1)

Tipus de teixit conectiu Característiques/ localització Estructura

Teixir conjuntiu Teixit de suport i farcit No presenta cèl·lules ni components específics

Teixit cartilaginos
Teixir ossi
Teixit adipós
Teixit sanguini
Teixit hematopoyètic
Teixit linfàtic
Forma els cartílags.Té resistència a l'estirament i a la comprensió.
Forma els ossos. Té una gran rigidesa i duresa.
Actua com a reserva energètica, encara que també té funcions de protecció
mecànica i aïllament tèrmic.
La sang és un teixit que permet el transport de substàncies en l'organisme
És el teixit responsable de la producció de cèl·lules sanguínies. Es localitza en
la medul·la òssia roja, la melsa, els ganglis limfàtics
Funciona com un filtre dissenyat per a atrapar substàncies estranyes . Es
localitza en els òrgans limfàtics ( estafa, melsa, i ganglis limfàtics) i formant part
de la mucosa d'alguns òrgans
El 95% d'aquest teixit és matriu extracelul·lar i el 5%
restants cèl·lules denominades condròcits
Conté dos tipus cel·lulars bàsics, els osteoblastos i els
osteoclastos, i abundant MEC amb col·lagen i fostaf
càlcic en forma de cristalls
La cèl·lules pròpies d'aquest teixit són els adipòcits,
que són cèl·lules que presenten una gran gota de greix
en el seu citoplasma
La MEC és líquida i en ella es troben cèl·lules
sanguínies i plaquetes
Contenen cèl·lules mare amb capacitat de divisió i de
diferenciació
Està format per una red de cèl·lules reticulars i fibres, i
entre elles es localitzen limfòcits i una cèl·lules
especialitzades del sistema immunitari denominades
cèl·lules *dendríticas
 ➢ TEIXIT MUSCULAR

El teixit muscular està format per unes cèl·lules especialitzades denominades miocitos els quals contenen cèl·lules
d'actina i miosina que tenen la capacitat d'acurtar la seua longitud quan són sotmeses a un estímul. Segons les
característiques de les seues *miocitos, el teixit muscular es divideix en tres tipus:

-TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT: Permet moviments voluntaris. Músculs com el bíceps braquial, el *cuádriceps o el
deltoide són músculs formats per teixit muscular estriat.

-TEIXIT MUSCULAR LLIS: Responsable dels moviments involuntaris. Ex: músculs de l'intestí o artèries

-TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC: Té moviments involuntaris i forma el cor

 ➢ TEIXIT NERVIÓS
Format per cèl·lules especialitzades en la recepció i transmissió de la informació mitjançant impulsos nerviosos,
denominades neurones. Conté a més altres tipus cel·lulars ( cèl·lules de la neuroglia), que proporcionen suport a
les neurones.
En l'estructura de les neurones distingim tres parts:

✓ COS CEL·LULAR O SOMA: Conté li nucli i la major part dels orgànuls. D'ell ixen les *dendritas i l'axó.

✓ DENDRITES: prolongacions cel·lulars curtes i ramificades que constitueixen el canal d'entrada dels estímuls.

✓ AXÓ: Prolongació llarga que condueix l'impuls cap a la següent neurona. En el seu extrem hi ha unes vesícules
carregades amb neurotransmissors: perquè es produïsca la transmissió, rosteix vesícules alliberen els
neurotransmissors i la neurona següent els capta a través de les seues dendrites . Per a aïllar l'axó i impedir
que el corrent elèctric que circula per ell es disperse, l'axó està embolicat per una lipoproteïna aïllant
denominada mielina . La mielina és sintetitzada per unes cèl·lules que emboliquen l'axó , denominades cèl·lules
de *schwann
 1.4.2 ELS ÒRGANS

Els òrgans són conjunts de teixits anatòmicament identificables i que exerceixen una funció específica.

En tots els òrgans trobem diversos teixits: un epiteli que el recobreix, gots i nervis que l'irriguen i innerven, teixit
connectiu...

Alguns exemples d'òrgans són: cor, fetge, pell, glàndula tiroides, fèmur, deltoide...

1.4.3 ELS SISTEMES

Un sistema és l'agrupació d'òrgans formats pels mateixos tipus de teixits, per a desenvolupar una
determinada funció fisiològica. En l'organisme humà identifiquem diferents tipus de sistemes:

-Sistema nerviós
-Sistema muscular
-Sistema ossi
-Sistema circulatori
-Sistema endocrí o hormonal
-Sistema limfàtic
-Sistema immunitari
-Sistema tegumentari ( pell)
 1.4.4 ELS APARELLS

Els aparells: són conjunts d'òrgans de teixits diferents, que actuen coordinadament per a complir alguna
funció fisiològica. Podem citar:

-Aparell respiratori
-Aparell digestiu
-Aparell cardiovascular
-Aparell locomotor
-Aparell urinari
-Aparell reproductor

Així com en els sistemes trobem sempre la mateixa estructura bàsica ( múscul, nervi...) en els aparells
identifiquem estructures molt diferenciades ( per exemple: en el digestiu: dents, llengua, estómac,
intestí prim...)
 1.5 EL NIVELL ORGANISME VIU

L'últim nivell d'organització del cos humà és el de l'organisme viu o complet, que integra i coordina
tots els anteriors

1.5.1 L´HOMEOSTÀSIA

L'organisme viu ha de proporcionar a totes les seues cèl·lules un entorn que li permeta subsistir i exercir les
seues funcions, i que els aporte l'oxigen i els nutrients que necessiten.

L´HOMEOSTÀSIA : és el conjunt de mecanismes que l'organisme utilitza per a mantindre l'equilibri del seu
mig intern.

Tots els sistemes i aparells de l'organisme participen perquè el mig intern de l'organisme viu es mantinga en
equilibri, encara que hi haja canvis en el mig extern. Quan existeix algun desequilibri s'activen
mecanismes de compensació.
 1.5.2 FUNCIONS VITALS DE L´ORGANISME VIU

A nivell d'organisme viu tornem a identificar les funcions vitals que hem esmentat en parlar de les cèl·lules,
però des d'una perspectiva diferent.

➢ NUTRICIÓ

L'organisme viu ha de proporcionar a totes i cadascuna de les seues cèl·lules l'oxigen i els nutrients que
necessites. Per a aconseguir-ho és necessària la participació dels diferents òrgans i sistemes:

✓ APARELL DIGESTIU: realitza la digestió, que és el procés pel qual es prenen i digereixen aliments per a
obtindre nutrients que l'organisme no podrà absorbir i utilitzar. Els materials no digerits s'expulsen a l'exterior
en forma de femta.

✓ APARELL RESPIRATORI: mitjançant la respiració, l'organisme pren aire per a obtindre d'ell l'oxigen que
necessita; en el mateix procés expulsa el diòxid de carboni que es forma en les cèl·lules.

✓ APARELL CARDIOVASCULAR: La circulació transporta els nutrients i l'oxigen cap a cadascuna de les
cèl·lules, i les substàncies i gasos de deixalla cap a la zones d'expulsió.

✓ APARELL URINARI: És un sistema de filtrat de la sang per a retirar d'ella les substàncies de deixalla del
metabolisme cel·lular, que s'expulsen formant part de l'orina.
 ➢ RELACIÓ

L'organisme viu pot detectar gran varietat d'estímuls, tant interns com externs i respondre a tots ells.

Aquesta és una funció molt complexa que requereix la participació de diferents aparells i sistemes de
l'organisme.

✓ ÒRGANS DELS SENTITS: capten estímuls externs( llum, soroll..) mitjançant cèl·lules receptores
especialitzades que els transformen en impulsos nerviosos.

✓ SISTEMA NERVIÓS: Permet la circulació dels impulsos nerviosos ( informació) entre els receptors i
el sistema nerviosos central i la transmissió de les respostes des d'aquest cap a les estructures que
han d'executar-les. Disposen de diferents tipus de receptors capaços de captar estímuls molt
diversos.

✓ APARELL CARDIOVASCULAR: les hormones són missatgers químics sintetitzats en les glàndules
endocrines com a resposta a uns certs estímuls. El sistema cardiovascular transporta aqueixos
missatgers.

✓ SISTEMA IMMUNITARI: a vegades l'estímul captat és la presència d'un agent estrany que pot
posar en risc la salut o la integritat de l'organisme. En aquest cas la resposta és l'activació del
sistema immunitari.
 ➢ REPRODUCCIÓ

La reproducció de l'organisme és una reproducció sexual. En aquest cas intervenen les dotacions
genètiques de dos progenitors i perquè el nou organisme tinga els mateixos cromosomes que els seus
progenitors és necessari que cada progenitor aporte la meitat del total.

Això s'aconsegueix mitjançant un procés denominat MEIOSI, durant el qual una cèl·lula humana amb 46
cromosomes agrupats en 23 parells ( diploide) es divideix per a formar 4 cèl·lules amb 23 cromosomes
cadascuna ( haploides) . Aquestes cèl·lules es denominen gàmetes ( òvuls i espermatozoides)

Quan un gàmeta femení i un altre masculí s'uneixen ( fecundació) cadascun aporta 23 cromosomes, que
s'organitzen en parells per a aconseguir la dotació genètica del nou ésser humà ( 46 cromosomes)