Curs de valenci Grau Mitj

S SORDA I SONORA
Essa sonora /z/: es pronuncia amb la vibraci de les cordes vocals, com el so de les abelles.
S

Entre vocals

A principi de mot

Cosa, casa, espaiosa, pisos, posar...

Zona, zebra, zero...

Els derivats o compostos de fons, dins, trans

Darrere de consonant

enfonsar, endinsar, transistor

Pinzell, colze...
Altres mots (sobretot, derivats del grec)
amazona, esquizofrnic, trapezi, zoolgic, Bizant,
topazi, nazi...

Essa sorda /s/: es pronuncia sense que vibren les cordes vocals, com en castell.
S

SS

A principi de mot

Entre vocals

Davant e i i

Davant a, o, u

Seguretat, segona...

Passads, tassa...

Gratacel, opcional...

Frana, can, venut...

Desprs dels prefixos

Femenins amb el sufix

Sufixos -ncia, -ncia

A fi de mot

a: asimetria

-essa

Constncia, conscincia...

Feli, auda, lla...

ante: antesala

Poetessa, comtessa,

Sufixos -ana, -ena

anti: antisptic

abadessa...

Esperana, renaixena...

bi: bisexual

(Excepte princesa,

contra: contrasentit

burgesa, pagesa i

entre: entresol

marquesa)

mono: monosllab

Compostos de

uni: unisexual

-gressi: agressi

tri: trisdic

-gressor: agressor

poli: polisllab

-missi: emissi

A fi de mot

-missor: emissor

Armaris, mes...

-pressi: impressi

Entre consonant i vocal -pressor: impressor

o vocal i consonant

Superlatius -ssim/ssima

Sensual, aspecte...

Moltssim, bonssima...

Normalment coincideixen amb la resta de llenges

romniques